You are on page 1of 2

TEMPS: el musical

ESCENA 1
Era una tarda d’estiu molt calorosa, quan els quatre amics, el Marc, l’Arnau,
la Marina i l’Ona van quedar per anar a caminar per les afores de Reus, i van
trobar un edifici abandonat amb un cartell mig caigut, el que ells no van veure
va ser que en rètol posava “Teatre Gaudí”, l’antic teatre de Reus. Es van seure
a la porta i van jugar a l”UNO”:

ARNAU: UNO!,he tornat a guanyar!


MARINA: Clar si t’ha amagues les cartes a la màniga…
MARC:enserio tiu?!
ARNAU: havera, no passa res per unes trampes,no?
ONA: clar que no carinyo, que no veus que la Marina, se les guarda a la
butxaca!

Tots comensen a discutir fins que s’enten un tro, miren el cel i veuen que hi ha
molts nubols negres damunt seu, i comensa ploure molt fort. Per no mullar-se
entren al abandonat teatre i surten directament a l’escenari:

ONA: ostia! Com plou!


MARC: entrem al edifici!
MARINA: CORREU!

ARNAU: que és això ?! Està tot fosc…


ONA: on ets amor meu, estas bé?
MARINA: sí, només el teu amor no? Els altres que es fotin
ONA: tata, no t’en fadis, que ara ho anava dir…
MARC: aquí hi ha una palanca (l’estira) però si són els llums!
ARNAU: que és aquest forat?
ONA: és on va l’orquestra. Arnau? On ets?
MARC: s’ha llençat ja!
MARINA: corre vés com un gosset radera seu Ona ( l’Ona s’hi llança, el Marc
també) Ei! Que era conya!
Al final també s’hi llança.

ESCENA 2
Apareixen a un palau de la noblesa, de la revolució francesa on es troben amb el
Marquès,Scaramouche i un/a pobre. Vestit de la noble, mascara de scaramouche
o de la pesta, i un vestit pobre

You might also like