FPI - T2. Estructures de Control-1

Fonaments de Programació I
T2. Estructures de control

Estructures de control
§ La programació estructurada disposa de blocs que
permeten controlar el flux d’execució. Són les estructures
de control:
– El condicional o selecció és una estructura de control que
permet l’execució d’instruccions segons si es compleixen o
Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques
no unes condicions.
– El bucle (o repetició o iteració) permet executar instruccions
un determinat nombre de vegades o mentre es compleixi
una condició.
Fonaments de Programació I – Estructures de control 2

Contingut
§ Condicionals
§ Bucles

Condicionals
§ Condicional simple
La condició és una expressió lògica.
condició
sí
si (condició) llavors
seqüència d’instruccions
seqüència no
fsi d’instruccions
Noteu com fem ús de la indentació

per millorar la llegibilitat. seqüència
d’instruccions

Condicionals
§ Condicional simple
– Exemple. Dissenya un algorisme per a obtenir el valor absolut
d’un nombre enter introduït per teclat.
algorisme valor_absolut
inici
Obtenir valor
Calcular valor absolut
Mostrar resultat
falgorisme
Com es calcula el valor absolut d’un

nombre enter?

Condicionals
algorisme valor_absolut
var
x: enter
fvar
inici
escriure ("Introdueix el nombre")
llegir(x)
si (x < 0) llavors $ Si és negatiu cal canviar el signe
x ß -x
fsi
escriure ("El valor absolut és ", x)
falgorisme

Condicionals: llenguatge C
§ Utilitzem la instrucció if i definim entre claus el bloc
d’instruccions a executar.
si (x < 0) llavors Els operadors lògics són
! (no), && (i), || (o)
x ß -x
fsi
Es tracta de !
dues pleques
(en anglès,
pipes)
1
if (x < 0)
{
En les condicions compostes
x = -x; hem d’usar parèntesis que les
} englobin, això també millora
la llegibilitat del codi:
Quan hi ha una única instrucció dins els blocs, es
poden ometre les claus. Tanmateix, no és una opció ((n>=2) && (j<3))
recomanable quan us inicieu a la programació.

Condicionals
§ Condicional doble
– Defineix també les instruccions que
condició
s’executen si no es compleix la
condició. sí no
si (condició) llavors
seqüència d’instruccions seqüència seqüència

d’instruccions d’instruccions
sino
fsi
seqüència d’instruccions seqüència
d’instruccions
En algunes fonts d’informació

trobareu ‘altrament’ o una fletxa à
en comptes de ‘sino’.

Condicionals
§ Condicional doble
– Exemple. Dissenya un algorisme que indiqui si un nombre és
parell o senar.
Quina és l’estratègia que farem servir?


Condicionals
algorisme parell
var n : enter fvar
inici
escriure("Introdueix un nombre enter:")
llegir(n)
si (n mod 2 = 0) llavors
escriure("El nombre ", n, " és parell")

sino
escriure("El nombre ", n, " és senar")
fsi
falgorisme

Condicionals
algorisme parell Sovint serà necessari usar el resultat d’una
condició en vàries ocasions. En aquest cas,
var n : enter per no haver de fer servir condicionals cada
és_parell: booleà vegada, podem desar el resultat de la
condició en una variable de tipus booleà.
fvar
inici
escriure("Introdueix un nombre enter:")
llegir(n) Instruccions que
és_parell ß (n mod 2 = 0) s’executarien si n és

senar i múltiple de 3.
...
si (no és_parell i n mod 3 = 0) llavors ... fsi
si (és_parell) llavors
escriure("El nombre ", n, " és parell")
sino
escriure("El nombre ", n, " és senar")
fsi
falgorisme
Condicionals
§ Exemple. Donada una lletra introduïda pel teclat, s’indiqui si és
vocal o consonant.
algorisme vocal_consonant
var
ll: caràcter
fvar
inici
escriure ("Introdueix una lletra")
llegir (ll)
si (ll=’a’ o ll=’e’ o ll=‘i’ o ll=‘o’ o ll=‘u’) llavors
escriure ("És una vocal") Fixeu-vos que si introduïm una
sino vocal en majúscules o amb
escriure ("És una consonant") accent/dièresi no funcionaria.
Com que l’objectiu és didàctic, ja
fsi ens va bé aquest exemple.
falgorisme

Condicionals
§ Condicionals dins condicionals
– Exemple. Donat un numerador i un denominador, s’indiqui si el
resultat de la fracció és major, menor o igual a 1.
algorisme resultat_fracció
var num, den: enters fvar
inici
escriure ("Introdueix el numerador")

llegir (num)
escriure ("Introdueix el denominador")
llegir (den)
...
falgorisme

Condicionals
algorisme resultat_fracció
var num, den: enters fvar
inici
escriure ("Introdueix el numerador")
llegir (num)
escriure ("Introdueix el denominador")
llegir (den)
si (num = den) llavors escriure ("Igual a 1")

sino
si (num < den) llavors escriure ("Menor que 1")
sino escriure ("Major que 1")
fsi
fsi
falgorisme

Condicionals
§ Podem usar els condicionals per assegurar una precondició
...
Recuperem l’exemple de la divisió
inici que hem vist al tema anterior.
escriure ("Introdueix el dividend:")
llegir (n1) $ Obtenim dividend
escriure ("Introdueix el divisor:")
llegir (n2) $ Obtenim divisor
$ Si el divisor no és zero, fem els càlculs

si (n2 ≠ 0) llavors
q ß n1 div n2
r ß n1 mod n2
escriure ("El quocient és ", q, " i el residu és ",r )
sino $ Altrament, mostrem un missatge
escriure ("La divisió no es pot calcular")
fsi
falgorisme

§ Utilitzem else per a les instruccions alternatives.
si (a ≥ 5) llavors
nota ß ‘A'
sino
nota ß ‘S'
fsi
if (a >= 5)
{
nota = 'A';
}
else
{
nota = 'S';
}

Condicionals
§ Condicional múltiple
– Permet definir les instruccions a expressió
executar per cadascun dels valors

possibles de l’expressió que es valor1
tractin. seq.instr.1
– Pels valors no contemplats,

valor2
s'executen les instruccions "altre cas" seq.instr.2
opció (expressió) altre

cas
seq.instr.3
valor1: seq.instruccions1
valor2: seq. instruccions2
altre cas: seq. instruccions3
fopció

Condicionals
§ Condicional múltiple o selecció
– Exemple. Donat un número de l’1 al 7 introduït pel teclat, indicar
a quin dia de la setmana es correspon.
algorisme dia_setmana
var x: enter fvar
inici
escriure("Introdueix un nombre (1..7)")
llegir(x)
...

Condicionals
algorisme dia_setmana
var x: enter fvar
inici
escriure("Introdueix un nombre (1..7)")
llegir(x)
opció (x)
1: escriure("Dilluns")
2: escriure("Dimarts")
3: escriure("Dimecres")
4: escriure("Dijous")
5: escriure("Divendres")
6,7: escriure("Cap de setmana") $ Tractem dues opcions
altre cas: escriure("Valor no vàlid")
fopció
falgorisme Com es faria sense utilitzar el condicional múltiple?
§ Utilitzem switch / case / default al condicional múltiple.
opció (x) switch (x)
1: escriure("Dilluns") {
2: escriure("Dimarts") case 1 : printf("Dilluns \n");
... break;
6,7: escriure("Cap de case 2 : printf("Dimarts \n");
setmana")
break;
altre cas: escriure("Valor
...
invàlid")
fopció case 6 :
case 7 : printf("Cap de setmana\n");
Fixeu-vos com usem els break i com break;
no l’usem en l’opció 6: amb la manca
default : printf("Valor invàlid\n");
de break el programa executarà les
instruccions del següent cas. }

Condicionals
§ Ús de condicions compostes
si C1 llavors
si C1 i C2 llavors
si C2 llavors
instruccions
instruccions
fsi
fsi
fsi
si C1 llavors
si C1 o C2 llavors
instruccions
instruccions
fsi
fsi
si C2 llavors
instruccions
Sempre i quan les
fsi instruccions siguin
les mateixes!

Contingut
§ Condicionals
§ Bucles

Bucles
§ Un bucle o estructura repetitiva permet repetir una
instrucció o conjunt d’instruccions vàries vegades
– La instrucció o el bloc d’instruccions de dins el bucle s’anomena
cos del bucle.
§ Cada repetició s’anomena iteració:

– Es pot executar el bloc d’instruccions un nombre determinat de

vegades, quan sabem quantes vegades cal executar-lo.
– I també si es compleix una condició, és a dir, mentre aquesta és
"certa".
Especificar la condició sovint implica usar una variable

anomenada variable de control, índex o comptador, en
funció de l’escenari.

Bucles
§ Bucle ‘mentre’
– El cos es repeteix mentre la condició del
bucle és certa. Ja no es repeteix quan la
fals
condició del bucle és falsa. condició
cert
Inicialització variable control

mentre (condició) fer
seqüència
Cos del bucle d’instruccions
Actualització variable control

fmentre
Sovint el nom de les variables de control als

bucles són d’una lletra, típicament i o j.

Bucles
– Exemple. Suma acumulada de nombres que l’usuari entra pel
teclat. Deixem de sumar quan l’usuari introdueix 0.
• Estratègia
algorisme sumar_valors
inici
Mostrar instruccions a l’usuari
Demanar valor
mentre (n ≠ 0) fer
Sumar i demanar un nou valor
fmentre
Mostrar resultat
falgorisme

Bucles
algorisme sumar_valors
var sum, n: enters fvar
inici
escriure("Ves introduint nombres per calcular la suma")
escriure ("Per acabar, introdueix 0")
sum ß 0 $ Inicialització del sumatori Quan usem una variable,

per prevenir errors, cal
llegir (n) inicialitzar-la al valor
mentre (n ≠ 0) fer adequat.
sum ß sum + n
llegir (n)
fmentre
escriure ("La suma val ", sum)
falgorisme

Bucles
– Exemple. Generar els múltiples de 3 per sota d’un llindar.
• Estratègia
algorisme generar_múltiples
inici
Demanar valor llindar

Comencem amb 3 $ És el primer múltiple
mentre (no arribem al llindar) fer
Mostrar valor per pantalla
Calcular el següent múltiple (sumar 3)
fmentre
falgorisme

Bucles
algorisme generar_múltiples
var max, mul: enters fvar
inici
escriure("Indica el llindar:")
llegir(max)
mulß 3 $ Inicialització variable de control

mentre (mul ≤ max) fer
escriure(mul)
mul ß mul + 3 $ Actualització variable de control
fmentre
falgorisme Un error freqüent és oblidar actualitzar la
variable de control... aleshores el bucle
es queda iterant!

Bucles
§ Bucle ‘fer mentre’
– Es tracta d’una variant del mentre que, com a mínim,
executa el cos del bucle una vegada.
fer
Cos del bucle

mentre (condició)
Aquesta instrucció la farem servir

en casos excepcionals, on com a
mínim calgui una execució.

Bucles
§ Bucle ‘fer mentre’
– Exemple. Recuperem l’exemple de la divisió
...
inici
escriure ("Introdueix el dividend:")
llegir (n1) $ Obtenim dividend
fer
llegir (n2)
mentre (n2 = 0) $ Demanem el divisor
i el tornem a demanar mentre aquest sigui 0
q ß n1 div n2 $ Calculem el quocient
r ß n1 mod n2 $ Calculem el residu
$ Mostrem resultat
escriure ("El quocient és ", q, " i el residu és ",r )

Bucles: llenguatge C
§ Per implementar els bucles ‘mentre’ fem servir la
instrucció while.
mulß 3
mentre (mul ≤ max) fer
mul = 3;
escriure(mul)
while (mul <= max)
mul ß mul + 3
{
fmentre
printf ("%d\n", mul);
mul = mul + 3;
}

§ Per implementar els bucles ‘fer mentre’ fem servir les
instruccions do i while.
fer
llegir (n2)
mentre (n2 = 0)
do
{
printf("Introdueix el divisor\n");
scanf("%d", &n2);
}
while (n2 == 0);

Bucles
§ Bucle ‘per’
– El seu ús es restringeix a quan coneixem el nombre
d’iteracions que cal fer.
per iß 1 fins n_iteracions fer

Cos del bucle

fper
Aquesta instrucció 'per' ja fa implícitament

l’assignació del valor inicial a la variable de control i.
A cada iteració, incrementa en 1 el seu valor.

Bucles
§ Bucle ‘per’
– El seu ús es restringeix a quan coneixem el nombre
d’iteracions que cal fer
• Podem ajustar els increments que fa 'per', per exemple:
per iß 1 fins n_iteracions pas +2 fer

Cos del bucle
fper
per iß n_interaccions fins 1 pas -1 fer

Cos del bucle
fper

Bucles
§ Bucle ‘per’
– Exemple. Mostrar per pantalla els n primers múltiples de 3, on n
és un valor introduït per l’usuari.
algorisme múltiples_3
var i, mul, n: enters fvar
inici
escriure("Indica quants múltiples de 3 vols:")

llegir(n)
mul ß 0
per iß1 fins n fer Noteu que aquest bucle, on
mul ß mul + 3 controlem les iteracions amb la
variable i, es podria escriure
escriure (mul) també com per iß0 fins n-1
fper
falgorisme

§ En llenguatge C i altres el bucle ‘per’ s’escriu com una
forma "compacta" de bucle while.
per iß1 fins n fer

mul ß mul + 3
escriure (mul)
fper
for (i = 1; i <= n; i++)

{
mul = mul + 3;
printf("%d\n", mul);
}

§ Per acabar aquest tema veurem un seguit d’exemples en
pseudocodi i també en llenguatge C.
– Múltiples de 5
– Càlcul d’una potència
– Menú d’opcions

§ Múltiples de 5
– Es tracta de demanar dos nombres per teclat, max i min. Mostrar
per pantalla tots els nombres entre max i min que siguin múltiples
de 5.
– Estratègia
Demanar el valor màxim i el mínim

El primer nombre serà el mínim
mentre no superem màxim fer
si el nombre múltiple de 5, mostrar-lo
Calcular valor següent
fmentre

Versió 1. Fet amb un bucle mentre
algorisme múltiples_5
var
n, max, min : enters
fvar
inici
escriure("Introdueix un nombre") $ Demanar el valor màxim i el mínim
llegir (min)
escriure ("Introdueix un nombre més gran que ", min)

llegir (max)
n ß min
mentre (n ≤ max) fer
escriure (n)
fsi
Noteu que si min ≥ max no
n ß n + 1 s’executarà el bucle.
fmentre
falgorisme
Versió 1.1. Fet amb un bucle mentre, controlant valors
...
llegir (min)
llegir (max)
si (min ≥ max) llavors
escriure ("Error en el valor introduït")
sino
n ß min
mentre (n ≤ max) fer
escriure (n)
fsi
n ß n + 1
mentre
fsi
falgorisme
Versió 2. Fet amb un bucle per, controlant valors
...
llegir (min)
llegir (max)
si (min ≥ max) llavors
escriure ("Error en el valor introduït")

sino
per n ß min fins max fer
escriure (n)
fsi
fper
fsi
falgorisme

int main ()
{ Versió 1.1. En llenguatge C (1/2)
int n, min, max;
printf("Introdueix un nombre\n");
scanf("%d", &min);
printf("Introdueix un nombre més gran que %d\n", min);
scanf("%d", &max);
/* Controlem que el valor de max sigui correcte */

if (min >= max)
{
printf("Error en el valor introduit\n");
}
else
...

...
else Versió 1.1. En llenguatge C (2/2)
{
n = min; /* Comencem pel mínim */
while (n <= max)
{
if (n % 5 == 0) /* Si es múltiple de 5 */
{
printf ("%d\n", n);

}
n++; /* Anem a pel seguent */
} /* Fi while */
} /* Fi else */
return 0;
} /* Fi programa */

§ Càlcul d’una potència (be)
– Hem de calcular-la a partir de multiplicar la base tantes vegades
com ens indiqui l’exponent.
– (per qüestions didàctiques, usarem el bucle 'mentre')

algorisme potència
var Quins errors presenta aquest algorisme?
b, e, res, i: enters $ Res desarà el resultat
fvar
inici
escriure ("Introdueix la base")
llegir (b)
escriure ("Introdueix l’exponent")

llegir (e)
res ß 0
i ß 1
mentre (i < e) fer $ Tantes vegades com indica l'exponent
res ß res * b $ multipliquem la base
i ß i + 1
fmentre
escriure (b, "^", e, "= ", res)
falgorisme
algorisme potència
var
fvar
inici
llegir (b)
escriure ("Introdueix l’exponent")

llegir (e)
res ß 1
i ß 1
mentre (i ≤ e) fer $ Tantes vegades com indica l'exponent
res ß res * b $ multipliquem la base
i ß i + 1 Alternativament, hauríem
fmentre pogut inicialitzar i ß 0, i que la
condició fos menor estricte.
escriure (b, "^", e, "= ", res);
falgorisme
algorisme potència Precondició de funcionament
var e > 0, altrament no calcularia bé la
potència. Podríem controlar-ho amb un
condicional.
fvar
Prova 1
inici
Potència 23 à farà 3 iteracions
#1 à i = 1, res = 1 * 2 = 2, incrementa i
llegir (b) #2 à i = 2, res = 2 * 2 = 4, incrementa i
escriure ("Introdueix l’exponent") #3 à i = 3, res = 4 * 2 = 8, incrementa i

llegir (e) Com que 4 > e, acaba el bucle
res ß 1 res = 8
i ß 1 Prova 2
mentre (i ≤ e) fer $ Tantes vegades comPotència
indica 21 à farà 1 iteració
l'exponent
res ß res * b #1 à i = 1, res = 1 * 2 = 2, incrementa i
$ multipliquem la base
i ß i + 1 Com que 2 > e, acaba el bucle
fmentre res = 2
Prova 3
escriure (b, "^", e, "= ", res)
Potència 20 à e>i, no farà iteració
falgorisme
res = 1 (que és el valor inicial)
En llenguatge C
int main()
{
int b, e, res, i; /* Res desarà el resultat */
printf("Introdueix la base\n");
scanf("%d", &b);
printf("Introdueix l'exponent\n");
scanf("%d", &e);
res = 1;
i = 1;
while (i <= e) /* Tantes vegades com indica l'exponent */
{
res = res * b; /* Multipliquem la base */
i++;
}
printf("%d ^ %d = %d", b, e, res);
return 0;
}
§ Menú d’opcions
– Quan usem el terminal per demanar dades a l’usuari, sovint
hem de fer un menú d’opcions:
• En primer lloc, es presenta a l’usuari el conjunt d’opcions entre
les quals triar.
• Es demana pel teclat quina opció desitja.

• Si l’opció introduïda no és vàlida, cal tornar a presentar el
menú.
– Estratègia
• Podem resoldre aquest cas amb un ‘fer mentre’, ja que com a
mínim cal mostrar les opcions una vegada.

§ Menú d'opcions
...
fer
escriure ("Quina opció tries?")
escriure ("[1] llegir dades de fitxer")
escriure ("[2] introduir dades")
escriure ("[3] desar dades al fitxer")

escriure ("[0] sortir")
llegir (op)
mentre (op < 0 o op > 3)
opció (op)
0: escriure ("Adéu")
1: ...
...

int op; /* Variable per desar l'opció */
... En llenguatge C
do
{
printf("Quina opció tries?\n");
printf("[1] llegir dades de fitxer\n");
printf("[2] introduir dades\n");
printf("[3] desar dades al fitxer\n");
printf("[0] sortir\n");
scanf("%d", &op);
}
while ((op < 0) || (op > 3));
switch (op)
{
case 0 : printf("Adeu\n");
break;
...

FPI - T2. Estructures de Control-1

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

FPI - T2. Estructures de Control-1

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Fonaments de Programació I

T2. Estructures de control

Fonaments de Programació I – Estructures de control 2

Fonaments de Programació I – Estructures de control 3

Noteu com fem ús de la indentació

Fonaments de Programació I – Estructures de control 4

Com es calcula el valor absolut d’un

Fonaments de Programació I – Estructures de control 5

Fonaments de Programació I – Estructures de control 6

Fonaments de Programació I – Estructures de control 7

seqüència d’instruccions seqüència seqüència

En algunes fonts d’informació

Fonaments de Programació I – Estructures de control 8

Quina és l’estratègia que farem servir?

Fonaments de Programació I – Estructures de control 9

escriure("El nombre ", n, " és parell")

Fonaments de Programació I – Estructures de control 10

és_parell ß (n mod 2 = 0) s’executarien si n és

Fonaments de Programació I – Estructures de control 12

escriure ("Introdueix el numerador")

Fonaments de Programació I – Estructures de control 13

si (num = den) llavors escriure ("Igual a 1")

Fonaments de Programació I – Estructures de control 14

$ Si el divisor no és zero, fem els càlculs

Fonaments de Programació I – Estructures de control 15

Fonaments de Programació I – Estructures de control 16

executar per cadascun dels valors

– Pels valors no contemplats,

opció (expressió) altre

Fonaments de Programació I – Estructures de control 17

Fonaments de Programació I – Estructures de control 18

Fonaments de Programació I – Estructures de control 20

Fonaments de Programació I – Estructures de control 21

Fonaments de Programació I – Estructures de control 22

§ Cada repetició s’anomena iteració:

– Es pot executar el bloc d’instruccions un nombre determinat de

Especificar la condició sovint implica usar una variable

Fonaments de Programació I – Estructures de control 23

Inicialització variable control

Actualització variable control

Sovint el nom de les variables de control als

Fonaments de Programació I – Estructures de control 24

Fonaments de Programació I – Estructures de control 25

sum ß 0 $ Inicialització del sumatori Quan usem una variable,

Fonaments de Programació I – Estructures de control 26

Demanar valor llindar

Fonaments de Programació I – Estructures de control 27

mulß 3 $ Inicialització variable de control

Fonaments de Programació I – Estructures de control 28

Cos del bucle

Aquesta instrucció la farem servir

Fonaments de Programació I – Estructures de control 29

Fonaments de Programació I – Estructures de control 30

Fonaments de Programació I – Estructures de control 31

Fonaments de Programació I – Estructures de control 32

per iß 1 fins n_iteracions fer

Cos del bucle

Aquesta instrucció 'per' ja fa implícitament

Fonaments de Programació I – Estructures de control 33

per iß 1 fins n_iteracions pas +2 fer

per iß n_interaccions fins 1 pas -1 fer

Fonaments de Programació I – Estructures de control 34

escriure("Indica quants múltiples de 3 vols:")

Fonaments de Programació I – Estructures de control 35