MODEL DE FITXA DE CITACIÓ

Depuració dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona

Depuració dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona

REFERÈ NCIA: Gil Garrusta, M. (2017). Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració a
l’Ajuntament durant el primer franquisme. Eumo.

“Tots aquells funcionaris eventuals o temporals que havien estat contractats per la
corporació municipal després de la data de l’Alzamiento Nacional quedaven
immediatament destituïts i, per tant, al marge del procés depurador” (p. 41).

“L’interrogatori era el pas inicial del procés, no pas la conseqü ència de la necessitat
d’aclarir uns indicis delictius provinents d’una investigació formal” (p. 47).

“Si descomptem aquest grup de funcionaris, els destituïts es redueixen a 547, que
representen un 35% dels sancionats i un 24% dels encausats” (p. 107).
MODEL DE FITXA RESUM
Traducció de l’humor
Traducció de l’humor

REFERÈ NCIA: Zabalbeascoa, P. (2001). La traducció n del humor en textos audiovisuales.

Dins M. Duro (Coord.), La traducción para el doblaje y la subtitulación (pp. 251-263).
Cá tedra.

Per tal d’entendre la traducció de l’humor cal conèixer els factors propis de la traducció , de
l’humor i dels textos audiovisuals i com aquests elements interactuen entre ells. Cap
d’aquests camps disposa d’un aparell teò ric formal universalment acceptat, així que
utilitzen models i descobriments d’altres disciplines. En la traducció audiovisual cal tenir
en compte que: (1) la dimensió verbal no és l’ú nica que comunica, (2) la traducció té una
vessant econò mica i tècnica i (3) els aspectes temporals, com el ritme i la sincronia, só n
essencials. L’autor destaca la importà ncia de la dimensió tècnica, ja que la tecnologia
ofereix molts recursos que no s’exploten prou. Gairebé tots els elements no verbals poden
ser manipulats amb la tecnologia, que permet, per exemple, la manipulació del moviment
dels llavis. Això eliminaria la barrera que distingia el doblatge de les altres formes de
traducció : la sincronia labial. Una millor comprensió per part del traductor dels
mecanismes de funcionament de l’humor i de les tradicions cò miques de cada comunitat
pot millorar la traducció dels textos audiovisuals.
MODEL DE FITXA MIXTA
Traducción de referentes culturales
Traducción de referentes culturales

REFERÈ NCIA: Gonzá lez Vera, P. (2015). Tiana y el Sapo, Un estudio de la

domesticació n y extranjerizació n de los referentes culturales, The Journal of
Specialised Translation, pp. 223-242,
https://www.jostrans.org/issue23/art_gonzalez.pdf

El artículo recoge un aná lisis de la película Tiana y el Sapo desde dos puntos de
vista, por un lado, analiza la relació n entre lengua y cultura, y establece diferentes
definiciones. Realiza una aproximació n a los referentes culturales y có mo se enfoca
su traducció n. Incluye la clasificació n de los referentes culturales [podría ser
interesante consultarlo al elaborar el esquema del trabajo] realizada por Igareda
(2011), ya que, segú n afirma, “las dos estrategias generales de la traducció n son la
extranjerizació n y la domesticació n” (p. 239) [hay un esquema de clasificació n de
las estrategias - interesante consultar,- propuesto por Pedersen (2007)].
Seguidamente comienza el aná lisis de la película Tiana y el Sapo haciendo un
planteamiento general de los problemas que ha generado su estudio especialmente
por el contexto en el que se ubica la historia, en un lugar y período muy concretos,
lo que plantea problemas de traducció n y adaptació n [hay que tener en cuenta que
en Shrek el problema es el contrario, la multiplicidad de lugares y fuentes]. Para
ello la autora sigue el esquema propuesto (Igareda, 2011), y divide las referencias
culturales encontradas en cuatro apartados: Universo social (geografía cultural y
edificios, Instituciones culturales (mú sica, creencias religiosas, festividades y
tabú s), cultura material (alimentació n) y aspectos lingü ísticos culturales
(expresiones propias de determinados países). En la conclusió n, se analizan las
técnicas empleadas acompañ á ndose de diferentes grá ficos, [pueden servir como
una idea para su utilizació n] con una tendencia al uso de técnicas extranjerizantes,
con especial relevancia del uso del préstamo, sobre la domesticació n, que
mayoritariamente utiliza la sustitució n y el calco.
MODEL DE FITXA PERSONAL
Depuració dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona

Depuració dels funcionaris de l’Ajuntament de Barcelona

REFERÈ NCIA: Gil Garrusta, M. (2017). Barcelona al servei del Nuevo Estado. Depuració a
l’Ajuntament durant el primer franquisme. Eumo.

El llibre proporciona informació de primera mà sobre la depuració franquista i pot

relacionar-se amb els estudis de Veny (2004) i Grau (1987).
Consultar els fons arxivístics que cita a la pà gina 137.
Molt ú tils els grà fics de les pà gines 145 i 146. Fer uns de similars a l’hora d’analitzar les
dades de publicacions mensuals fetes durant la Repú blica.
Revisar la bibliografia que apareix al final, ja que podria ser ú til.