De pobres, en tindreu sempre amb vosaltres

6
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós.
7
Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d'alabastre plena d'un
perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús.
8
Els deixebles, en veure-ho, deien indignats: «De què serveix llençar-lo així?
9
S'hauria pogut vendre a bon preu i donar els diners als pobres.»
10
Jesús se n'adonà i els digué: «Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona
acció. 11 De pobres, en teniu sempre amb vosaltres; en canvi, a mi no sempre em tindreu.
12
Aquesta dona, abocant sobre el meu cos aquest perfum, ha preparat la meva sepultura. 13 Us
asseguro que, quan aquest evangeli serà anunciat per tot el món, també recordaran aquesta
dona i diran això que ha fet.»
14
Llavors un dels Dotze, l'anomenat Judes Iscariot, se n'anà a trobar els grans sacerdots...
(Mt 26,6-14)

Aquest passatge, tant l’evangeli de Marc com el de Mateu el col·loquen a Betània, a casa de
Simó el Leprós, pocs dies abans de la passió. L’evangeli de Joan el situa també a Betània a casa
de Llàtzer i és Maria, la germana de Llàtzer qui ungeix els peus a Jesús i és Judes l’únic que
s’indigna. En Mt, Mc i Jn aquest fet és el desencadenant final de la traïció de Judes. En canvi
l’evangeli de Lluc el col·loca al principi del ministeri a Galilea, a casa d’un fariseu, i introdueix la
capacitat de Jesús de perdonar pecats. És un dels passatges recollits pels quatre evangelis i, per
tant, devia ser considerat per les comunitats del primer segle un fet rellevant que s’havia de deixar
per escrit.

D’aquest passatge la resposta de Jesús, a la indignació dels deixebles, em crida l’atenció.

El Jesús que anunciava el nou Regne del cel, el nou Regne de Déu pels pobres i desvalguts, el
Jesús de les benaurances, el Jesús que a Lc 6 es dirigeix als seus deixebles i els hi diu «Feliços
els pobres: és vostre el Regne de Déu! Feliços els qui ara passeu fam: Déu us saciarà! Feliços els
qui ara ploreu: vindrà dia que riureu! Com és que en aquesta ocasió els hi digui: «De pobres, en
teniu sempre amb vosaltres, en canvi, a mi no sempre em tindreu.»?

Com puc interpretar aquesta resposta?

Com explicar que de pobres sempre en tindrem?
Com explicar que a Ell ja no el tenim?
Si intento entendre-ho literalment semblaria més una resposta d’un mestre estoic o fins i tot d’un
mestre epicuri.
Segur que Jesús aquí es refereix a la seva presència física, perquè sempre anunciava que quan
ell no hi fos enviaria el “Defensor”. «jo pregaré el Pare, que us donarà un altre Defensor
perquè es quedi amb vosaltres per sempre.» (Jn 14,16). Quants seguidors de Jesús al llarg
de la història no desitjarien gaudir de la seva presència física que els seus primers
deixebles no valoraven en aquell moment?
La presència constant de pobres representa per a mi, la realitat que tot creient viu amb
la presència de pobres, de desgràcies, de conflictes, de guerres... És la nostra realitat i la
nostra responsabilitat d’ajudar sempre a l’«altre»!
Però, aquesta tasca responsable no ens pot ofuscar i hem de valorar el temps present.
Un temps, el present, carregat de melangies, de problemes, de tristors, d’angoixes però
que està “prenyat” d’eternitat !!! El passat se’ns ha escapat i el futur encara no el coneixem.
Gaudim de la presència del present, malgrat les seves ombres, perquè també aquest
present se’ns escaparà i serà un passat.
Per a mi, Jesús diu als seus deixebles, seguiu sent responsables de les necessitats dels
«altres» però gaudiu de la presència del «totalment altre», ara!!!

SFM