Professional Documents
Culture Documents
Font:
Adaptació
feta a
partir de
la pàgina
web
http://ww
w.nature.c
om/nri/jou
rnal/v14/n
2/box/nri3
598_BX1.
html.
Gat – Ratolí
Humà – Toxoplasma
Hipòtesi de l’investigador
Tres variables que l’investigador va haver de controlar perquè les dades de les
dues poblacions fossin comparables
Biomolècula
A
Biomolècula
B
Biomolècula
D
Biomolècula
C
Ergosterol
Fragment glucídic
de la
glucoproteina P
1- La notícia esmentava que els anys 2011 i 2012 hi va haver un sol cas anual
d’infant afectat per la picada d’un escurçó, mentre que el 2013 n’hi va haver
cinc. Arran de la publicació d’aquestes dades, una emissora de ràdio va
entrevistar una biòloga que treballa en un parc natural on es van produir
algunes de les picades. L’especialista va afirmar:
«Cal evitar tocar cap espècie de serp per a prevenir les picades, però la
presència d’escurçons, que s’alimenten principalment de ratolins de camp i
d’altres petits mamífers, és indicativa del bon estat de l’ecosistema on viuen.
No cal preocupar-se per aquest increment de casos perquè en pot haver
augmentat la població, però no proliferaran de manera incontrolada.»
Aplicant els vostres coneixements d’ecologia, completeu la taula següent:
b) Creieu que el sèrum antiofídic que s’utilitza per a tractar una picada
d’escurçó podria servir per a salvar la vida d’un cuidador del zoològic a qui ha
picat una cobra? Justifiqueu la resposta.
Sèrie 3, Pregunta 1. Juny ’16. Barcelona
Barcelona, tot i tractar-se d’un espai
urbà dens, forma un ecosistema on
conviuen diverses espècies.
1) L’esquema següent mostra la
xarxa tròfica que formen algunes
de les espècies de la fauna urbana
barcelonina.
Els gràfics següents mostren els
canvis, al llarg dels darrers anys,
en el nombre d’individus de les
poblacions de dues de les
espècies presents en aquesta
xarxa tròfica. [1 punt]
Biomassa (g.m-2)
Dia 1 Dia 30
5,4 6,3
a) A partir de les dades anteriors, calculeu la producció de peixos en g · m–
2
· dia–1 i digueu de quin tipus de producció es tracta (primària o
secundària). Justifiqueu la resposta.
Producció de peixos
Tipus de producció
Justificació
1) La major part del nitrogen que conté el purí és nitrogen inorgànic (NH4+), el
qual pot ser assimilat per les plantes.
En canvi, el nitrogen orgànic no pot ser utilitzat per les plantes; abans cal que
sigui mineralitzat. Aquest procés de transformació de nitrogen orgànic en
inorgànic (NH4+) el duen a terme alguns microorganismes que viuen al sòl.
a) A quin nivell tròfic pertanyen aquests microorganismes? Expliqueu quina
importància tenen en el cicle de la matèria..
b) El nitrogen inorgànic que hi ha en forma amoniacal (NH4+) al sòl és utilitzat
com a substrat per a obtenir energia pels bacteris Nitrosomonas europaea i
Nitrosolobus multiformis. Quina relació ecològica s’estableix entre aquestes
dues espècies pel que fa al nitrogen? Expliqueu-la.
2) L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la Universitat de Lleida fa
deu anys que duu a terme un estudi sobre els purins a la comarca del Segrià.
Una part d’aquest estudi investiga la dosi de purí més adient en la producció de
panís o blat de moro (Zea mays). Les característiques del sòl on es conrea el
panís, la composició dels purins, el tipus de maquinària amb què s’apliquen els
purins i la varietat de panís utilitzada són alguns dels factors que es controlen
en cada experiment. Digueu quin problema s’investiga i quina és la variable
independent i quina la dependent. [1 punt]
Variable independent
Variable dependent
Abella de la mel
alimentant-se del nèctar
de la flor i recoberta de
grans de pol·len.
fructosa 38,2
glucosa 31,3
maltosa 7,1
sacarosa 1,3
altres ...
Completeu el quadre següent amb els noms dels glícids que formen la mel i
les característiques que hi falten. [1punt]
Fructosa cetohexosa.
Disseny de l’experiment:
Proteïnes: 18,61 g
Carn de vedella
Glícids (o glúcids): 3,9 g
Lípids: 6,1 g
Proteïnes: 20,6 g
Saltamartins
2) L’any 2008 els doctors Chalfie, Shimomura i Tsien van guanyar el premi
Nobel de Quimica pel descobriment de la GFP (Green fluorescent protein), una
proteïna bioluminescent verda extreta de la medusa Aequorea victoria.
Actualment, la GFP i altres proteïnes fluorescents que emeten colors diferents
son àmpliament utilitzades com a marcadors
en estudis moleculars. La placa de Petri
següent ha estat sembrada amb bacteris
modificats genèticament amb el gen que
codifica la GFP.
La taula seguent mostra, de manera
desordenada, els diferents passos que es
van seguir fins a l’obtenció d’aquests bacteris
modificats geneticament amb GFP. Ordeneu
els diferents passos i completeu els espais
en blanc de les frases.
nº d’ordre Descripció
1. Durant els anys 1976 i 1977, es va produir una forta sequera a l’arxipèlag de
les Galápagos. [1 punt]
a) Observeu les dues gràfiques següents i redacteu un text en què expliqueu
quina correlació s’observa entre les dades representades.
Resposta model:
Hi ha una clara correlació entre l’abundància de llavors i el nombre d’individus
de la població (0,1 punt). A mesura que la disponibilitat de llavors es redueix
també ho fa la població de pinsans (0,2 punts). Un cop la sequera acaba i
comença a augmentar la quantitat de llavors també ho fa el nombre de pinsans
(0,2 punts).
Resposta model:
La població de pinsans de l’illot Daphne era diversa com a resultat de les
mutacions preadaptatives i del procés de recombinació genètica. El procés de
selecció natural afavoreix als individus amb caràcters més adequats a les
condicions regnants. En aquest cas, la manca de llavors petites a causa de la
sequera, afavoreix als pinsans amb becs més grans, ja que els permetien
alimentar-se de les llavors més grans. D’aquesta manera, la majoria d’individus
de bec petit morien abans de reproduir-se i, en canvi, els pinsans amb un bec
més gran es reproduïen amb més facilitat per estar millor nodrits, transmetent a
la seva descendència aquest caràcter. Així, els pinsans de la generació
següent tenien el bec una mica més gran que els de les generacions anteriors
tal com van poder constatar els Grant.
Darwin basava la seva teoria en la lluita per la supervivència dels éssers vius.
En aquest cas, davant de la sequera i l’escassetat de llavors que provoca, els
pinsans competeixen entre ells per l’aliment. Darwin afirmava que, en el context
de la lluita per la supervivència, el procés de selecció natural afavoria als
individus amb caràcters més adequats a les condicions regnants. En aquest
cas, la manca de llavors petites afavoreix als pinsans amb becs més grans que
els permetien alimentar-se de les llavors més grans. Finalment, Darwin
afirmava que els caràcters dels individus supervivents es transmetien a la
Justificació:
Justificació:
Hipòtesi
Per què compra llavors de plantes no
transgèniques?
3) Divuit setmanes després d’haver sembrat les llavors de blat de moro, vint de
transgèniques i vint de no transgèniques, aquesta alumna recoŀlecta les
quaranta plantes i n’observa les tiges: totes les plantes no transgèniques tenen
Temps (setmana) 2 4 6 8 10 12 14 16 18
Panís
transgènic 22 46 110 185 205 215 215 215 215
Alçada Panís no
mitjana transgènic 20 42 100 170 185 195 195 195 195
(cm)
Tipus metabòlic
Procedència del
carboni
Procedència de
l’energia
Consumir 1 kg de
tonyina equival a.....consumir 10 kg
d’orades la qual
cosa equival a......consumir 100 kg de
sardines, la qual
cosa equival a.......consumir 1000 kg d’algues.
b) Els nitrats i els fosfats són alguns dels nutrients que necessita el fitoplàncton.
Bona part d’aquests nutrients procedeixen de restes d’éssers vius. Com
s’anomenen els organismes que fan possible que el fitoplàncton disposi
d’aquests nutrients? Expliqueu la funció d’aquests organismes en el cicle de la
matèria.
Població
d’escarabats 320 250 180 150 180 240 330
(individus)
1 0,05 0,2
5 0,25 0,5
10 0,5 1,2
30 1,2 2,5
1) (1 punt)
a) Construiu en un sol gràfic les corbes de creixement de les dues espècies de
plantes.
Població
(individus) 38 56 76 98 87 73 60 51 43 35 26
Temps (dies) 0 2 4 6 8 10 12 14 16 18 20
fitoplàncton
zooplàncton
nècton
humans (pesca)
bacteris
Producció Despeses de
Biomassa Nombre d'espècies
primària bruta respiració
Bosc
6,5 g C m-2 dia-1 6 g C m-2 dia-1 6 Kg C m-2 115
Tropical
biomassa biomassa
(g m-2pes fresc) (g m-2pes fresc)
1) L’estudiant va trobar que la virosta contenia un 40% d’aigua per terme mig. A
partir de les dades trobeu la quantitat de biomassa mitjana en pes sec de la
solana i de la obaga. Expresseu-ho en tones per hectàrea (1 ha = 10.000 m2 )
2) (1 punt)
a) Esmenteu quins organismes són especialment abundants en aquests
primers centímetres del sòl i justifiqueu la seva importància per a l’ecosistema.
b) Als boscos mediterranis, generalment, a les obagues (més ombrívoles) hi ha
més arbres caducifolis que a les solanes (més assolellades). Justifiqueu
aquesta afirmació a partir dels resultats de la taula.
Sèrie 2, Pregunta 1. Setembre’00i. Flux d’energia
Observeu la següent figura, que mostra el flux
d'energia en un ecosistema terrestre (energia
expressada en kcal.m-2.dia)
1) Compareu els valors de la producció
primària neta amb els de la producció
secundària neta. Justifiqueu les diferències.
2) Justifiqueu, amb l'ajut de la informació de
l'esquema, el fet que el nombre de nivells tròfics
de qualsevol ecosistema sigui limitat.
3) Comenteu quin camí seguirà a
l'ecosistema la biomassa vegetal i la matèria
continguda als excrements dels herbívors. Quins
oganismes hi participen?