CONFERÈNCIA DE BERLÍN

UNIFICACIÓ ITALIANA

1. COM ERA L’IMPERI/PAÍS?

L’any 1815 el país d’Itàlia estava dividida en estats desiguals en grandària i

importància.

El papa era el sobirà d'un dels estats, els estats pontificis amb la capital a Roma i
Àustria havia afegit al seu imperi la Llombardia i el Vènet, que eren regions molt

riques del nord Italià.

Només el Piemont estava governat per la Dinastia de Savoia, que era una monarquia
liberal.

Itàlia estava totalment dividida en deu regions diferents on la Llombardia, el Vènet i

els Estats Pontificis eren les regions més riques d'Itàlia, cada regió era característica
per una o més coses on cap regió tenia cap ciutat com a capital relacionada, en
resum, totes les capitals de les regions eren diferents i no tenien cap semblança
entre ells.

SAVOIA → Es va fundar l'any 1815 en mans d'Humbert I de Savoia assassinat l'any

1900. La primera capital va ser Montmélian, després i actualment Chambéry. Els Alps
occidentals son part d’aquesta regió.

LLOMBARDIA → La seva capital és Milà i es va fundar l'any 1948 a càrrec d'Ambròs

de Milà. Limita l’actual territori d’Itàlia amb el territori Suís (Suïssa).

VENETO → Va ser fundada als anys 1970 i inicialment pertanyia a Àustria fins que
va ser cedit per les regions Itàliques l'any 1866. La capital és Venècia. A l'hora de
cedir el regne Itàlia va haver-hi una forta emigració per irregularitat econòmica.

PIEMONT → La capital d’aquesta regió és Torí (Torino) i fa frontera amb França,

Suïssa i a la regió de Savoia. La data de creació va ser el 1970 en mans del seu
monarca Víctor Manuel II on després es va convertir en el Primer rei d’Itàlia.

PARMA → La capital és Parma i està entremig de Llombardia, Savoia i Mòdena. Va

existir entre 1545 i 1860 on va ser una regió ocupada per França i quan va ser
recuperada l'any 1545, el papa Paulo III va investir com a duc a Pedro Luis Farnesio
que era el seu fill.
 MÒDENA → l'any 1802 es va unir al regne d’Itàlia amb la seu a Mòdena, va ser
cedida pel congrés de Viena a Francesc IV. La ciutat va ser dels Habsburg fins a les
tropes piemonteses.

ROMANYA → La capital és Bolonya i va ser envaïda per Napoleó i més tard es va

cedir al regne d’Itàlia l'any 1860. Obté contacte amb el mar Mediterrani, Mòdena i
Toscana.

TOSCANA → La capital d’aquesta regió és Florència l'any 1850 va ser transferida

d’Àustria a la Nació Itàlica. El duc de la regió de Toscana en aquesta etapa era
Leopoldo II.

ESTATS PONTIFICIS → Van ser el conjunt de territoris d’Itàlia que havien format els
dominis temporals dels papes de Roma. Des dels anys 756 al 1870 on va passar a
formar part del regne d’Itàlia. Actualment, és l’actual ciutat del vaticà que és un país
situat dins la ciutat de Roma.

REGNE DE LES DUES SICÍLIES → La seva capital és Nàpols. Aquesta regió està
formada per la unió dels regnes de Nàpols i Sicília a càrrec de Ferran l’any 1816. És
la regió més gran del país i està situada a la part coneguda anomenada “bota”.

2. QUINES COLÒNIES TENIA? COM LES ADMINISTRAVA?

Itàlia va a començar a disposar de colònies a partir de l’any 1882 i els imperis

colonials més pròxims a l’any 1880, el primer imperi colonial va ser Eritrea a l’any
 1882 fins al 1936 i després es van crear diferents imperis colonials com Somàlia
italiana (1889-1936), Jubalàndia, les Concessions italianes a la Xina (1901-1943),
Concessió italiana a Tientsin, Dodecanès italià (1912-1947), la Líbia italiana
(1911-1943) i l’Àfrica Oriental Italiana (1936-1941)

Eritrea i Somàlia:

- Pel que fa a Eritrea i Somàlia, Itàlia va implementar un sistema

d'administració colonial que implicava la creació d'infraestructures, sistemes
legals i una presència militar.
- Es van establir guarnicions i administracions civils a les colònies per mantenir
el control i assegurar els interessos econòmics i estratègics d'Itàlia.

Líbia:

- A Líbia, l'administració italiana va començar després de la conquesta de

Tripolitania i Cirenaica a la primera meitat del segle XX.
- Es va establir una administració colonial amb l'objectiu d'aprofitar els recursos
naturals i consolidar el control italià sobre la regió.

És important tenir en compte que l'administració colonial italiana va ser limitada en

comparació amb algunes potències colonials més grans. A més, després de la
Segona Guerra Mundial, Itàlia va perdre les seves colònies com a resultat de les
accions militars i els canvis geopolítics de l'època.

3. PER QUÈ VOLIEN AQUESTES COLÒNIES? QUÈ N’EXTREUEN?

Volien el control del canal que va de Líbia a Somàlia per al transport de mercaderies
amb les embarcacions principalment

RECURSOS ECONÒMICS: Itàlia volia obtenir el poder de tenir el canal de Suez per
assegurar-se l’accés als recursos econòmics com el petroli, minerals, productes agrícoles i
terres cultivables.

OBJECTIUS ESTRATÈGICS I MILITARS:

Algunes colònies, com Eritrea i Àfrica Oriental Italiana, van oferir ubicacions estratègiques
que es podien utilitzar com a bases militars i marítimes, això ajudava al transport de
mercaderies cap a Àsia, sense poder obtenir el canal de Suez tardarien mesos a arribar al
seu destí, en canvi, amb el canal de Suez s’estalvien molt temps i molt combustible.
INFLUENCIA A L’ÀREA DEL MEDITERRANI:

El control de les colònies de l’àrea del Mediterrani donava a Itàlia una influència addicional a
l'hora de navegar i de buscar recursos econòmics per l’imperi. Va tenir molta importància, ja
que és la que es trobava al mig entre Itàlia i Líbia.

4. QUINS CONFLICTES/ GUERRES COLONIALS VA TENIR? CONTRA QUI?

Hi van haver 3 conflictes importants que van ser:

1895 - 1896 Guerra amb Etiòpia, ja que Itàlia volia el seu territori africa, Etiòpia va obtenir
l'ajuda de França i Rússia

Guerra Ítalo-Turca (1911-1912):

Aquesta guerra va ser lluitada entre l'Imperi Otomà (Turquia) i Itàlia va guanyar la guerra i va
aconseguir controlar Líbia, les illes del Dodecanès i altres territoris.

Invasió d'Etiòpia (1935-1936):

Coneguda com la Segona Guerra Ítalo-Etíopica, aquest conflicte va ser lluitat entre Itàlia i
l'Imperi d'Etiòpia. Itàlia va utilitzar forces modernes per conquerir Etiòpia i establir un imperi
africà.

Totes aquestes guerres tenien com a objectiu aconseguir el poder del canal de Suez, ho ho
volien aconseguir avançant a través de la costa Egipte, per això es va envair Líbia.

MAPA

ABISSÍNIA ÉS L’ACTUAL ETIÒPIA

 CONFERÈNCIA DE BERLÍN

NEGOCIACIONS

Itàlia partia sense cap territori a Àfrica i sense gaire poder ni força militar per poder obtenir
territori.

Després d’una negociació dura i llarga de mitja hora de classe amb Alemanya,
aconsegueixo la part final del canal de Suez, on està Eritrea i Somàlia gràcies a la
confirmació de diverses Regions afirmant el vot a favor al fet que passi a ser de territori
Itàlia.

Ens hem aliat finalment amb Alemanya i Àustria-Hongria per evitar que la Gran Bretanya
obtingues el nostre territori.

ESPANYA→ Obtenir el Marroc i Algèria

BÈLGICA → Cedir el Congo
GRAN BRETANYA → Unir Egipte i Sud-àfrica i evitar que alemanya expandís. S’ha aliat amb
els Estats Units
ALEMANYA →Evitar que la Gran Bretanya obtingui els territoris units
ÀUSTRIA-HONGRIA → Ajudar a Alemanya
RÚSSIA→ Que el Japó no obtingui cap territori
JAPÓ → Rússia i els Estats Units no obtinguin res.
FRANÇA→ Unir del Senegal i Somàlia
PORTUGAL → Mantenir-se

Abans de la Conferència de Berlín, Àfrica no estava apoderada per cap país, partim del punt
de partida inicial on França tenia els territoris d'Algèria, Senegal, el Congo, Tunez, Costa de
Marfil, Gabon i també tenia les illes de Mayotte i de Reunion.

La Gran Bretanya tenia països petits, però eren molts abans, començant per la Colònia del
cabo, on
disposaven de tres estacions comercials, també tenien Sierra Leone, Costa d’or, Lagos i els
Estats de Tregua.

Espanya disposava de la Guinea Espanyola, el Fernando Poo i les Illes Canàries abans de
la disputa colonial de la conferència de Berlín

Portugal només tenia Angola i una part del sud-est d'Àfrica.

L’imperi Otomà tenia tota la part dreta del canal de Suez, inclosa la part de sobre on hi ha
Jerusalem i Estambul, que no és territori Africà.

Egipte té la zona nord-oriental del riu Nil i la part d’on desemboca el canal de Suez.

Sultanat de Zanzíbar obté una petita part de costa del sud-est d’africà.
Estat Afrikàner està ben bé al sud de Sud-àfrica amb la capital a Transvaal

https://es.wikipedia.org/wiki/Reparto_de_%C3%81frica

Després de la llarga conferència de Berlín s’han assignat aquests territoris començant per
Alemanya que ha conquerit:

● Alemanya
→ Àfrica Occidental Alemanya
→ Kamerun actualment Camerun i part de Nigèria
→ Togolàndia ara Togo i és una part de Ghana
→ Àfrica Oriental Alemanya que ara és Burundi, Rwanda i la gran part de Tanzània
→ Àfrica del Sud-oest Alemanya ara Namíbia

● Bèlgica
→ Estat Lliure del Congo, anys despres va pasar a anomenar-se Congo Belga i
actualment la República Democràtica del Congo
→ Rwanda-Urundi

● Espanya
→ el Marroc
→ Àfrica Occidental Espanyola
→ Sàhara espanyol actualment és el Sàhara Occidental
 → Guinea espanyola actualment la Guinea Equatorial

● França
→ Àfrica del Nord Francesa
→ Algèria francesa
→ Marroc francès actualment és la major part del Marroc
→ Tunísia francès
→ Àfrica Occidental Francesa
→ Burkina Faso
→ Camerun francès
→ Costa d'Ivori francesa
→ Dahomey francès actualment Benín
→ Guinea francesa
→ Mauritània
→ Níger
→ Senegal francès
→ Sudan francès que actualment es Mali
→ Àfrica Equatorial Francesa
→ Txad francès
→ República del Congo
→ Gabon francès
→ República Centreafricana
→ Somàlia francesa
→ Madagascar francès
→ Illes Comores

● Itàlia
→ Àfrica del Nord Italiana que actualment és Líbia
→ Àfrica Oriental Italiana
→ Eritrea italiana
→ Somàlia

● Portugal
→ Àfrica Occidental Portuguesa que en aquests moments es Angola
→ Àfrica Oriental Portuguesa ara es Moçambic
→ Guinea portuguesa actualment anomenada Guinea-Bisau
→ Cap Verd
→ Sao Tomé i Príncep
→ Sant Joan Baptista d'Ajudà

● Regne Unit

→ Camerun
→ Egipte
→ Sudan Anglo-Egipci on ara és Sudan i Sudan del Sud
→ Àfrica Oriental Britànica
→ Kenya
→ Uganda
 → Zanzíbar on ara és part de Tanzània
→ Àfrica Occidental Britànica
→ Serra Lleona
→ Gàmbia
→ Costa d'Or britànica actualment Ghana
→ Somalilàndia britànica
→ Rhodèsia del Sud ara Zimbàbue
→ Rhodèsia del Nord ara Zàmbia)
→ Bechuanalàndia ara Botswana
→ Unió Sud-africana ara Sud-àfrica
→ Maurici
→ Nigèria
→ Nyasalàndia ara Malawi

Veient tots els països que han participat en la Conferència de Berlín, els països que més
territoris han conquerit i dominat sense dubte a set França i el Regne Unit per sobre de tots
els altres.
Començant per França, la gran comparació que veig entre els dos mapes és que tota la part
de l’Àfrica Occidental Francesa i Algèria és quasi tota d'Alemanya per la part baixa, la part
central està repartida en tres parts iguals entre EEUU, Rússia i el Japó i la part de costa és
tota d’Espanya, així doncs França només ha mantingut la part de costa nord-oest d’Àfrica.

Alemanya, té relació amb què als dos mapes ha obtingut Camerun, però en comparació, no
han aconseguit l’Àfrica del sud-oest alemany ni l’Àfrica Oriental Alemanya, però ha obtingut
en l'un dels mapes molt territori Francès. (mapa classe)

Itàlia no hi ha cap comparació perquè als diversos mapes ha obtingut el mateix objectiu, en
el mapa realitzat a classe ha obtingut més territori, però l’objectiu d’aconseguir Eritrea i
Somàlia ha estat complert.

La Gran Bretanya té bastant relació en els dos mapes, per tant, hi ha poca comparació,
l’únic que hi ha zones on en el mapa de classe no ha obtingut, però les parts importants com
Egipte les ha obtingut i no hi ha gaire comparació.

Espanya hi ha una petita comparació en els dos mapes, que és que l’estret de Gibraltar l’han
obtingut en els dos mapes, però tot l’altre territori l’ha obtingut França. Hi tenen una petita
part de relació entre els dos mapes.

Portugal hi ha molta comparació, en el mapa de classe que l’estem comparant amb el mapa
real, veiem que al de classe no ha obtingut cap objectiu ni territori, en canvi, en l’altre ha
obtingut un bon tros del sud-oest de Sud Àfrica i un tros del sud-est d’africà que és zona de
costa, on enfront hi ha l’illa de Madagascar que pertany a França.

Bèlgica la comparació principal és que en un mapa no té cap territori i en l’altre te una de les
parts centrals més grans d’africà juntes després de la Conferència de Berlín.