Romanticisme musical

a) Context històric
El Romanticisme és un moviment cultural i artístic comprés entre els anys 1827 i 1880, que va
nàixer com a contraposició del Classicisme perquè busca la llibertat de sentiments,rebel·lia i
trencament de normes. De fet, el seu nom prove de les novel·les ‘’roman’’ franceses del S XIX on
s'exaltaven els sentiments. Respecte al seu context reflectit en la música, podem dir que: les
formes clàssiques encara s’empraven, però més àmplies i amb estils més diversos, a causa de
l’individualisme i la subjectivitat; els compositors no estan baix el servei de cap ‘’senyor’’, ja que
compaginaven les seues composicions amb el treball de director o professor, entre altres; el
nacionalisme va fer que els compositors utilitzaren ritmes, melodies i temàtiques relacionades
amb els seus països, convertint-se en herois nacionals com V.E.R.D.I; l’idealisme i pessimisme
provocà l’evasió de la realitat. Els compositors s’inspiraven en paisatges llunyans i temàtiques
sobrenaturals i irreals com la mort o els somnis; els avanços científics de la Revolució Industrial
com la invenció de la locomotora, el vaixell de vapor, la màquina d’escriure.. Va permetre
modificar els instruments amb els pistons als metalls, les claus a la fusta, millorar el piano i la
creació del saxòfon; per últim, l'Edat Mitjana es converteix en el símbol de la llibertat total per als
artistes del Romanticisme, aleshores tenen lloc les pintures u obres inspirades en la natura, els
paisatges salvatges, les tempestes, els escenaris nocturns, entre altres.

b) Característiques musicals
Les característiques musicals del Romanticisme, giren al voltant de l’exaltació dels sentiments.
Per aquesta raó sorgix, la música programàtica instrumental amb l’objectiu de proposar imatges
a la ment per contar una història amb la seua música. A més, destaca la rivalitat entre la música
intimista, és a dir, petites composicions i la música enlluernadora. Per què els autors
expressaren els seus sentiments, feien el següent: la textura més emprada era la melodia
acompanyada, on la melodia era apassionada i intensa; el ritme és més complex i lliure, ja que
apareix el rubato. Este terme fa referència al fet que el ritme no és sempre el mateix a causa dels
matisos dinàmics i agògics; en l’harmonia, trobem l'ús de dissonàncies i cromatismes que
intensifica l’ús de modulacions en les obres. A més, seran menys freqüents les cadències i
reposos; respecte a la forma, els autors donen més importància al contingut expressiu que a la
forma i tenen predilecció per les formes xicotetes com el lied. Continuen vigents formes del
Classisme, encara que també sorgixen noves formes simfòniques i ressorgeixen d’altres
antigues. No obstant, l’òpera tindrà també molta importància; per finalitzar, en el plànol tímbric
es fan innovacions i millores tècniques als instruments de l’orquestra, a més d’afegir-ne més
tipus i nombres dins d’esta, i cal destacar, que sorgixen els tractats d'orquestració com el de
Berlioz. S’amplia el registre dels instruments, sobretot el del piano que és l’instrument rei per les
millores tècniques i avanços com l’aparició dels pedals. No obstant, ressorgeixen instruments
com la guitarra i l’arpa.