1.

Concepte de força
La humanitat ha estudiat el moviment com a aspecte principal del món físic des de
les antigues civilitzacions orientals fins als nostres dies. L'observació dels moviments
celestials va conduir a la creació de calendaris fa mil·lennis. Malgrat l'interès ancestral
per conèixer les seves causes, el problema del moviment ha estat complex i difícil de
comprendre. La nostra intuïció inicial vincula el moviment amb l'empenta i l'arrastre,
però això sovint ha conduït a idees errònies mantenides durant segles. Analitzarem
la història de les diverses tentatives per resoldre aquest enigma.

1.1 Aristòtil
Aristòtil, al segle IV aC, va ser el primer a estudiar el moviment. Defensava dos mons:
un celestial, amb moviment circular etern, i un terrestre, amb moviments que
comencen i acaben. Creia que tot estava format per cinc elements. La seua teoria del
moviment es basava en la tendència natural dels cossos. Identificava moviments
naturals i violents, causats per un motor extern. La força era la causa del moviment,
segons Aristòtil, amb una relació proporcional entre força i rapidesa del moviment,
tot i no establir una relació quantitativa precisa.

1.2. Galileu
Galileu va corregir les teories aristotèliques sobre la caiguda lliure i va establir les
bases de la mecànica amb el seu treball en "Dues Noves Ciències". Va aplicar la seva
observació del moviment en un pla inclinat per entendre la caiguda lliure. Va deduir
relacions matemàtiques entre distància, temps, velocitat i acceleració, confirmant
que el moviment és uniformement accelerat. Aquestes observacions van ser
fonamentals per a la formulació de les lleis de la dinàmica per part de Newton.

1.3. Newton
Newton va establir que les forces causen les acceleracions dels cossos, unificant la
dinàmica terrestre i celeste. Va postular que la mateixa força que fa caure una poma
és la que manté la Terra i el Sol units. Això va conduir a una única mecànica que
explica els fenòmens tant terrestres com celestials.

1.4. Actualitat
Les forces són resultat de les interaccions entre cossos, ja sigui a distància o per
contacte. Les quatre interaccions fonamentals conegudes són: gravitatòria,
electromagnètica, forta i feble. Amb el desenvolupament de la Relativitat General i la
Teoria Quàntica de Camps, el concepte d'interacció ha sofert canvis, com ara la
interpretació de la gravetat com una distorsió de l'espai-temps. A més, les
descripcions teòriques de les interaccions es basen en l'intercanvi de partícules
missatgeres, com el fotó per a l'electromagnetisme i el gluó per a la interacció forta.