Els verbs ‘ser’ i ‘estar’

Fem servir el verb ser per expressar característiques permanents.

Ella és catalana.
El carrer és molt llarg.
La ciutat és molt agradable.

En canvi, per expressar característiques no permanents, temporals o transitòries, fem

servir el verb estar.

És el primer dia de classe i estic nerviosa.

Està cansat perquè ha treballat moltes hores.

Els verbs ser i estar, molt usuals, de vegades els fem servir malament perquè en català
tenen un funcionament diferent dels verbs equivalents de les llengües veïnes.

Verb ser:

● Verb ser + complement de lloc (= ‘trobar-se en un lloc’):

En Pere és al bar.
Els gossos són fora de casa.
Montclar és a la comarca del Berguedà.

● Per expressar qualitats permanents o definidores:

La Maria és bona noia.

En Jaume és boig.
Aquest pis és bonic.
La neu és freda.
La bombeta és fluixa. (= fa poca llum)
La biga és torta.

● Si el subjecte és inanimat i s’expressen qualitats transitòries (però definitòries

d’aquell moment):

La porta és oberta per a tothom. (però La porta està oberta. [ara])

La sopa és bona quan és calenta. (però La sopa està calenta. [ara])

● Quan volem expressar el temps en què ha de passar (passa o passarà) un

esdeveniment:

La reunió serà dilluns.

Verb estar:

● Verb estar + complement circumstancial de lloc (= ‘residir o viure en un lloc,

treballar-hi’):
 Quan estaves (o t’estaves) a Suïssa guanyaves més diners. (vivies)
La Maria està al tercer pis. (viu, resideix)
En Jaume està en una empresa alemanya. (treballa)

● Per expressar qualitats transitòries:

La Maria està malalta.

Avui estic trista.
En Jaume està boig. (avui)
La bombeta està fluixa. (mal col·locada)
La biga està torta. (mal col·locada)

● Quan volem expressar el temps que dediquem a fer una cosa:

Estic tot el dia estudiant.

Estarem dues tardes per acabar el treball.

Remarques:

1. Els verbs estar i estar-se són sinònims quan volen dir viure o residir en un lloc. Quan
el verb estar és sinònim de treballar no es pot substituir per estar-se.

Jo estic a Barcelona. Jo m’estic a Barcelona. (hi visc)

Jo estic a la Diputació. (hi treballo)

2. Amb els adjectius que indiquen propietats inherents d’un subjecte animat, incloent-hi
l’estat civil o laboral (solter, casat, jubilat, vidu) o una característica física o psíquica
(calb, cec, coix, envejós, gelós…), se sol fer servir el verb ser:

Soc solter.
És envejosa.

En aquest cas, però, també s’accepta l’ús del verb estar quan es matisa alguna cosa més
enllà de la qualitat:

Estic casada amb el fill de l’alcaldessa.

Activitat:

1. Identifica i escriu en cada oració el verb ser o estar segons correspongui:

a) La Paula______(és/està) al teatre.

b)La resolució______(és/està) als jutjats ara mateix.

c) La fulla______ (és/està) verda.

d) La situació______ (és/està) força tranquil·la.

e) En Raül______ (és/està) marejat.

f) La cadira______ (és/està) trencada.

g) La biblioteca______ (serà/estarà) tancada fins a l’abril.

h) La cartera i les claus______ (són/estan) damunt la taula.