Irene Aires Parra

Bases anatòmiques
1r CF

Les sensacions que experimentem són essencials, determinen el funcionament i les reaccions del nostre
cos, doncs aquestes ens alerten de possible perill; els encarregats d’això són milions de sensors que
2
tenim sota la pell, s’anomenen receptors tàctils. A la mà podem arribar a tenir 100 receptors per cm , 15
vegades més que a la part posterior de les cames. Els que estan més a la superfície s’encarreguen del
contacte més suau, els més profunds s’encarreguen d’altres pressions més fortes. Aquests a través de
nervis, envien senyals al cervell i el cervell als nervis motors.

Els nervis són conjunts de cèl·lules primes que transporten les senyals elèctriques, des de el cervell i fins
a ell. Perquè les senyals no s’interfereixin entre elles, una capa de greix cobreix els nervis més essencials.

Els sensors de calor tenen major densitat a la punta dels dits i els colzes, aquests sensors juntament amb
els nervis, són els encarregats de mantenir-nos amb vida. Quan la nostre pell s’escalfa a més de 34⁰ són
els sensors els que s’encarreguen d’enviar la senyal al cervell perquè comenci el procés de refredament
(per poder mantenir temperatura interna). Són les glàndules sudorípares les que extreuen aigua de la
sang i la alliberen a l’exterior quan la temperatura corporal augmenta.

Perdre un 3% d’aigua ens pot causar enrampades, mal de cap, desorientació, etc. El cervell anul·la el
termòstat corporal i ordena la detenció de la sudoració per poder mantenir els òrgans vitals com ara: el
cor, pulmons i ronyons, davant de la pèrdua.

El dolor és vital per protegir-nos. Els nervis del dolor però, són més lents que altres, també un cop arriba
la senyal al cervell, després de que els sensors del mateix enviïn senyals elèctriques al sistema nerviós,
funciona de manera diferent a altres sensacions, es processa en moltes regions distintes.

“El dolor és una percepció al cervell, és la interpretació que fa el cervell d’una lesió” 1

En el moment de l’impacte, els sensors del dolor s’activen però les senyals no van directament al cervell
sino que passen per la medul·la espinal. Com a mecanisme per evitar la sensació de dolor, el cervell
ordena l’alliberació d’endorfines i aquestes van fins a la medul·la espinal, recobreixen l’espai sinàptic i
així les senyals de dolor no poden passar entre els nervis. Aleshores, quan la ment i el cos es relaxen, les
endorfines es retiren i tenim percepció del dolor.

Quan la pell és danyada, el cos envia leucòcits per netejar la ferida, després el teixit adjacent s’inflama i
irrita les terminals nervioses, per tant, no és la ferida la que provoca el dolor, sinó la reacció del nostre
cos davant aquesta, és un sistema més de protecció proporcionat pel sistema nerviós.

L’excés de sucre pot afectar de manera negativa al nervis i deixar zones del cos sense sensibilitat al
tacte, temperatura, etc. Qualsevol persona que no tingui nervis que li transmetin la sensació de dolor,
ha de ser molt acurada ja que la ferida pot infectar-se i la inflamació augmentar.

Les nostres reaccions físiques ens poden revelar el que realment sentim degut a que sota pressió,
alliberem la hormona de la tensió; l’adrenalina, el ritme cardíac augmenta i portem més sang als
músculs del cos, respiració més profunda i sudoració. És un mecanisme de defensa per refredar al cos i
la temperatura no augmenti quan entren en “acció”. El cervell ens anul·la la possibilitat de detenir-ho.

“El dolor és una percepció, la realitat és una percepció així que podem alterar aquesta percepció de la
realitat”2

L’activitat pot modificar-se processant senyals de dolor com a diferents emocions, encara que en
general no podem controlar les sensacions que uneixen el nostre cos amb el món exterior.

1
Allan Basbaum, neurobiologist UCSF.
2
Ashley Goodman, Navajo Dental Center.