Resum fórmules de mètodes numèrics

Les fórmules marcades en groc es donaran a l’enunciat de l’examen.

Zeros funcions

Error en xk (respecte α) Error absolut exacte: Ek = α − xk

Error relatiu exacte: rk = (α − xk )/α
Error absolut aproximat: Ẽk = xk+1 − xk
Error relatiu aproximat: r̃k = (xk+1 − xk )/xk+1
! !
! xk+1 − xk ! ! !
Criteris de convergència ! xk+1 ! < tolx , f (xk ) < tolf
! ! ! !
! !
|xk+1 − xk | < tolx · |xk+1 | + E , !f (xk )! < tolf

Mètode d’ordre p amb FAC λ

Ordre de convergència |xk − α| ≈ λ|xk−1 − α|p ⇐⇒ |Ek | ≈ λ|Ek−1 |p
idem amb errors relatius i aproximats

Mètode de la bisecció INPUT: α ∈ interval{xk , a}

CÀLCUL: xk+1 = (xk + a)/2, si f (xk+1 )f (a) > 0 → a = xk
OUTPUT: α ∈ interval{xk+1 , a}
p = 1, λ = 1/2
|Ẽk | = |Ẽk−1 |/2 |r̃k | ≈ |r̃k−1 |/2
|Ek | ≈ |Ek−1 |/2 |rk | ≈ |rk−1 |/2 |Ek | ≤ 2|Ẽk |
f (xk )
Mètode de Newton xk+1 = xk −
f ′ (xk )
arrel simple |Ek | ≈ λ|Ek−1 |2 p=2
arrel de multiplicitat m |Ek | ≈ λ|Ek−1 | p = 1, λ = 1 − 1/m
idem amb errors relatius i errors aproximats
f (xk ) f (xk ) − f (xk−1 )
Mètode de la secant xk+1 = xk − sk =
sk xk − xk−1
arrel simple |Ek | ≈ λ|Ek−1 |1.6 p = 1.6
idem amb errors relatius i errors aproximats
log |Ek | log |rk | log |Ẽk | log |r̃k |
Aproximació de p i λ p≈ ≈ ≈ ≈
log |Ek−1 | log |rk−1 | log |Ẽk−1 | log |r̃k−1 |

|Ek | |rk | |Ẽk | |r̃k |

λ≈ ≈ ≈ ≈ si p = 1
|Ek−1 | |rk−1 | |Ẽk−1 | |r̃k−1 |
Predicció de l’error Mètode d’ordre p > 1: |Ek+1 | ≈ |Ek |p , |Ek+2 | ≈ |Ek |2p ... |Ek | ≈ |E0 |kp
Mètode d’ordre p = 1 i FAC λ: |Ek+1 | ≈ λ|Ek |, |Ek+2 | ≈ λ2 |Ek |... |Ek | ≈ λk |E0 |
idem amb errors relatius i errors aproximats
Aproximació funcional

Interpolació polinòmica pura p(x) = a0 + a1 x + a2 x2 + · · · + an xn

(Vandermonde) ⎡ ⎤⎧ ⎫ ⎧ ⎫
⎪ ⎪
⎪ ⎪ ⎪
⎢ 1 x0 x20 · · · xn0 ⎥ ⎪
⎪ ⎪ ⎪
⎪ a0 ⎪
⎪ ⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ f (x0 ) ⎪
⎪
⎪
⎢ ⎥⎪ ⎪ ⎪ ⎪
⎢ ⎥⎪⎪
⎪
⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎪
⎪
⎪
⎢ 1 x1 x21 · · · xn1 ⎥ ⎪
⎢ ⎥ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪
⎪ a1 ⎪
⎪ ⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ f (x1 ) ⎪
⎪
⎪
⎢ ⎥⎪ ⎪ ⎪ ⎪
⎢ ⎥⎪⎨ ⎪
⎬ ⎪ ⎨ ⎪
⎬
=
⎢ ⎥
⎢ 1 x2 x2 · · · xn ⎥ a 2 ⎪ f (x2 ) ⎪
⎢ 2 2 ⎥⎪ ⎪
⎢ ⎥⎪⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎢ . . . . . ⎪ . ⎪ ⎪ .. ⎪
. . . . . .
⎥ ⎪ ⎪ ⎪ ⎪
⎢ . . . . . . .
⎥⎪⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎢ ⎥⎪⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎢ ⎥⎪⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎣ ⎦⎪⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
2 n
1 xn xn · · · xn an f (xn ) ⎪
⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎩ ⎭ ⎩ ⎭

Interpolació polinòmica pura n

0
(Lagrange) pn (x) = aj Lj (x) , Lj (xi ) = δij
j=0

/n
j=0 (x − xj )
j̸=i (x − x0 ) · . . . · (x − xi−1 )(x − xi+1 ) · . . . · (x − xn )
Li (x) = /n =
j=0 (xi − xj ) (xi − x0 ) · . . . · (xi − xi−1 )(xi − xi+1 ) · . . . · (xi − xn )
j̸=i

f n+1) (µ)
Rn (x) = (x − x0 ) · . . . · (x − xn ) , µ ∈ [min(x, x0 ), max(x, xn )]
(n + 1)!
n n
[f (xi ) − p(xi )]2 = d2i
1 1
Mı́nims quadrats Error quadràtic EM=
i=0 i=0

Objectiu: determinar els coeficients de p(x) que minimitzin EM

Recta regressió: p(x) = a0 + a1 x
⎡ ⎤ ⎧ ⎫
0 n ⎧ ⎫ ⎪ 0 n ⎪
⎪ ⎪
⎢ n+1 x i
⎥⎪ ⎪ ⎪
f (x i )
⎪
⎥ ⎨ a0 ⎬ ⎨
⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪
⎪
⎢ ⎬
⎢ i=0 ⎥
= i=0
⎢ n n
⎥ n
⎢ 0 0 ⎥⎪ ⎪ ⎪ 0 ⎪
x2i ⎦ ⎩ a1 ⎭ ⎪
⎪ ⎪
⎪ ⎪ ⎪
xi x f (x )
⎣ ⎪ ⎪ ⎪
i i ⎪
⎪ ⎪
⎩ ⎭
i=0 i=0 i=0
Per p(x) genèric de coeficients A0 , A1 , . . . , An
n
di (A0 , A1 , . . . , An )2
1
EM (A0 , A1 , . . . , An ) =
i=0
∂EM
L’interpolant es determina imposant que: =0 , i = 0, . . . , n
∂Ai
Integració numèrica

Mètodes simples Iesq = f (a)(b − a)

Idre = f (b)(b − a)
Isup = M (b − a) M = max (f (x))
x∈[a,b]

Iinf = m(b − a) m = min (f (x))

x∈[a,b]
f (a) + f (b)
IT = (b − a)
2
f (a) + 4f (xm ) + f (b)
IS = (b − a) xm = (a + b)/2
6
Mètodes compostos n subintervals
a = x0 < x1 < . . . < xn = b , Ii = [xi , xi+1 ] , hi = xi+1 − xi
n−1
1
Iesq = f (xi )hi
i=0

n−1
1
Idre = f (xi+1 )hi
i=0

n−1
1
Isup = M i hi Mi = max(f (x))
i=0 x∈Ii

n−1
1
Iinf = mi h i mi = max(f (x))
i=0 x∈Ii

n−1
1 f (xi ) + f (xi+1 )
IT = hi
i=0 2
n−1
1 f (xi ) + 4f (xi,i+1 ) + f (xi+1 )
IS = hi xi,i+1 = (xi + xi+1 )/2
i=0 6
Mètodes compostos n subintervals , h = (b − a)/2 , xi = a + ih
(intervals equiespaiats)
Iesq = h(f (x0 ) + f (x1 ) + . . . + f (xn−1 ))

Idre = h(f (x1 ) + f (x2 ) + . . . + f (xn ))

h
IT = (f (x0 ) + 2f (x1 ) + . . . + 2f (xn−1 ) + f (xn ))
2
f ′ (ξ) 2
Error mètodes simples E0 = h = Ch2 (aproximacions rectangulars) Exacte per constants
2
ξ ∈ [a, b]
f ′′ (ξ) 3
E1 = − h = Ch3 (trapezi) Exact per grau 1
12
iv)
f (ξ) 5
E2 = − h = Ch5 (simpson) Exact per grau 3
2880
f ′ (ξ)
Error mètodes compostos Erect = (b − a)h = Ch mètode lineal (q=1) Exacte per constants
2
ξ ∈ [a, b]
f ′′ (ξ)
ET = − (b − a)h2 = Ch2 mètode quadràtic (q=2) Exact per grau 1
12
f iv) (ξ)
ES = − (b − a)h4 = Ch4 mètode d’ordre 4 (q=4) Exact per grau 3
2880

Mètode d’ordre q: E(h) = E(n) = Chq = C/nq

|E(h)| |E(n)|
Predicció de l’error en mètode d’ordre q: |E(h/k)| = |E(kn)| ≈ q
=
k kq
|E(n)| |E(n)|
En particular: |E(2n)| ≈ |E(10n)| ≈
2q 10q