Llista de problemes I: solucions

1)
a) Jugador 1: L’estratègia A3 és estrictament dominada per A1. Jugador 2: L’estratègia B2 és
estrictament dominada per B3. El joc queda simplificat a:
B1 B3
A1 2,0 4,2
A2 3,4 2,3

b) Equilibris de Nash són (A2, B1) i (A1, B3).

2) L’estratègia c és dominant per 1, doncs és la seva millor resposta a qualsevol estratègia de 2;

aleshores aquest jugador jugarà b, que és la millor resposta de 2 a l’estratègia c de 1. L’equilibri
de Nash és (c, b).

3)
a) Ni 1, que juga per files, ni 2, que ho fa per columnes, tenen una estratègia dominant, ja que cap
d'ells té una acció que és la seva millor resposta amb independència de l'acció del seu oponent.

b) Hi ha dos equilibris de Nash: (a, b), (b, a); en qualsevol d’aquests equilibris, l’acció d’un
jugador és la millor resposta a l’acció de l’altra.

c) L’equilibri (a, b) és més raonable que el (b, a) doncs els dos jugadors guanyen més en el primer
que en el segon (i els dos ho saben, donats els supòsits de coneixement comú: els dos jugadors
coneixen perfectament el joc, que l’altre és racional, ...).

4)

a) Ni 1, que juga per files, ni 2, que ho fa per columnes, tenen una estratègia dominant, ja
que cap d'ells té una acció que és la seva millor resposta amb independència de l'acció del
seu oponent.

b) Per a 2, l’estratègia b domina l’a, de manera que a pot ser eliminada. Per a 1, a domina
b, de forma que es pot eliminar b. L’eliminació iterada d'estratègies dominades redueix
el joc d'estratègia al següent, en el qual ni 1 ni 2 tenen una estratègia dominant, doncs cap
jugador té una acció que és una resposta òptima sigui quina sigui l’acció de l’oponent.

2
b c

1
 a 2, 3 1, 1
1
c 1, 1 2, 2

c) El joc no es pot resoldre per dominància, ja que a través de l'eliminació iterada

d'estratègies estrictament dominades no es pot aconseguir una solució única.
d) Hi ha dos equilibris de Nash en estratègies pures, que són (a, b) i (c, c).

5)

Finançar No finançar

Finançar 400,400 800,300

No finançar 300,800 600,600

Finançar és una estratègia dominant.

Nash és (Finançar, Finançar).

6)

a)
R = renda; I = impostos; C = cost inspecció; M = multa; D = declarar; ND = No D; I =
inspecció; NI = No I.
Hisenda
I NI
Contribuent
D R-I, I-C R-I, I
ND R-I-M, I+M-C R, 0

b) M>C, I>C: cap jugador té estratègies dominants. No hi ha Nash, sempre hi ha incentius

a desviar-se.

c)I+M<C: Estratègia dominant de Hisenda és no fer inspecció, perquè es massa costosa.

Nash és (ND,NI).

7)

a) Si en Pere cuida i en Miquel cuiden, cadascú rep: 2.000 perquè el jardí de l’altre està
cuidat, més 500 pel meu jardí cuidat, més 500 per la subvenció, menys 1.000 del cost de
manteniment.

2
 Miquel
Cuidar No cuidar
Cuidar 2.000+500+500-1.000, -500,
Pedro
2.000+500+500-1.000 2.000
No cuidar 2.000, 0,
-500 0

b) Nash son (Cuidar, Cuidar) i (No cuidar, no cuidar).

8)

a) Si l’agent treballa, sempre rep el seu salari (w) menys el seu cost per treballar (g). Si
no treballa i l’inspeccionen no rep res. Si no treballa i no l’inspeccionen, rep el seu salari.
Si el principal inspecciona sempre paga h, el cost. A més si l’agent treballa, ha de pagar-
li un salari a l’agent, w, i també rep el benefici del treball de l’agent, v.

Agent
Treballar No treballar
Inspeccionar v-w-h, -h,
Principal
w-g 0
No v-w, -w,
inspeccionar w-g w

b) Nash no existeix.

9)

a)
2


 -1, 1 1, -1
1
 1, -1 -1, 1

b) No hi ha cap EN en estratègies pures. Un EN en estratègies completament mixtes

( ,  2* ) verifica
*
1

𝜋1 (𝛽, 𝜎2∗ ) = 𝜋1 (𝛾, 𝜎2∗ )

Per determinar l’estratègia completament mixta d’equilibri de Nash de l’agent 2 igualem

la utilitat esperada d’1 d’ambdues estratègies pures:

3
 𝜋1 (𝛽, 𝜎2 ) = −𝜎21 + 1(1 − 𝜎21 ) = 1 − 2𝜎21
𝜋1 (𝛾, 𝜎2 ) = 1𝜎21 + (−1)(1 − 𝜎21 ) = 2𝜎21 − 1.

∗ 1
Per tant, 𝜎21 =2
1
L’agent 2 juga cada estratègia pura amb probabilitat . Per la simetria dels resultats, el
2
mateix selecciona l’1. S’obté l’EN en estratègies completament mixtes (𝜎1∗ , 𝜎2∗ ) =
1 1 1 1
((2 , 2) , (2 , 2)), que genera utilitats esperades nul·les per ambdós agents, 𝜋1 (𝜎1∗ , 𝜎2∗ ) =
𝜋2 (𝜎1∗ , 𝜎2∗ ) = 0.

10)

La qüestió està basada en l’article de Hal Varian de 1980 “A model of sales” que justifica les
rebaixes esporàdiques dels grans magatzems.

a) Si posen preus diferents la que posa N manté els beneficis i = 7,5, i = 1, 2, doncs conserva
el marge alt i els clients desinformats. Per tant, la matriu del joc és

2
N R
N 7,5 7,5 7,5 8,5
1 R 8,5 7,5 5,5 5,5

b) Hi ha 2 equilibris de Nash en estratègies pures: (N, R), (R, N).

Una estratègia mixta de i és: 𝜎𝑖 =(𝜎𝑖1 , 𝜎𝑖2 ) ∈ [0,1]2, on 𝜎𝑖𝑘 = Pr𝑖 [𝑠𝑖𝑘 ] ∈ [0,1], 𝑠𝑖𝑘 ∈ 𝑆𝑖 , tal que
∑𝑠𝑖𝑘∈𝑆𝑖 𝜎𝑖𝑘 = 1, per cada 𝑖 = 1,2; 𝑘 = 1,2, atès k=1 denota l’estratègia pura N i k=2
l’estratègia pura R.
L’Equilibri de Nash en estratègies mixtes  verifica ui ( * )  ui ( i ,  *i )
Si la botiga 2 juga 2*, l’estratègia mixta d’EN, els beneficis esperats de la botiga 1 són els
mateixos si juga qualsevol de les estratègies pures:

𝜋1 (𝑁, 𝜎2 ) = 7,5𝜎21 + 7,5(1 − 𝜎21 ) = 7,5

𝜋1 (𝑅, 𝜎2 ) = 8,5𝜎21 + 5,5(1 − 𝜎21 ) = 3𝜎21 + 5,5.

∗ 2
Igualant i aïllant, 𝜎21 = 3, que són les probabilitats amb què la botiga 2 juga cadascuna de les
seves estratègies pures. La botiga 2 posa preus Normals 2/3 de l’any i posa preus Rebaixats 1/3
any. Per simetria, per la botiga 1 l’estratègia mixta d’equilibri és la mateixa, 11*=2/3. Els
beneficis esperats per qualsevol botiga, 7,5(4/9)+7,5(2/9)+5,5(1/9) = 7,5.

c) Si la botiga 1 considera les estratègies pures {N, R, B}, afegint la B a les altres dues, la B és
estrictament dominada, no és racionalitzable i no pot formar part d’una estratègia mixta. Per
tant, hi ha els mateixos EN que a l’apartat b, dos en estratègies pures i un en estratègies mixtes.