La condició femenina va començar un llarg proces de canvi al segle XX , desde fa quasi

200 anys , les dones espanyoles , igual que la resta de dones del món industrial , han
posat en evidencia l’enorme contradicció entre la igualtat política , la llibertat i la
justicia social , que estaven reservats per als homes , mentres a les dones se les
marginava en la vida pública i se’ls privava dels drets i llibertats essencials.
Mes enlla de les lleis , la seua principal missió la vida era ser una bona esposa i una
bona mare , per aixó l’ideal de les dones de clase mitjana i alta era csar-se i només en
cas de necessitat s’aceptava que treballaren fora de casa, sempre que foren de les
classes populars.
La vida quotidiana de les dones , era molt diferent per la condició social , segons si
pertanyien a les elits del poder o patien les privacions dels camperols. El seu paper
subordinat a l’home , la seua incapacitat política i la seua condició subsidària en un
món maculí , les agerminavaa la seua lluita per la conquista dels drets.
Durant la segona república el moviment feminista , va aconseguir mobilitzar una
minoría de dones defensores de la no discriminació per sexe. La constitucio 1931
establia la igualtat encara que l’aprovació del dret de sufragi femeni va enfrontar a
clara Campoamor , victoria kent i Margarita nelken .
La primera era partidaria del vot de les dones , mentres que les altres dos estaven en
contra per la influència d’elesglèsia entre la majoria de dones. Al final es va poder
votar per primera vegada a Espanya en les eleccions de 1933.
Mesures com la implantació del matrimoni civil , la prohibició de fer constar al registre
civil , el carácter de fill natural els qui naixen fora del matrimoni , l’aprovació del divorci
i la igualtat d’accés d’homes i dones als llocs oficials , van constituit aportacions a favor
dels drets socials i polítics de les dones i el seu paper en la societat.
Aixi mateix l’impuls que es va donar a la creació de escoles va reduir l’analfabetisme
femení un 60%. No obstant durant la segona república es mantingueren situacions
discriminadoressobre tot en l’educació on van tropessar amb la força del costum i es
van mantenir quasi sempre la separació per géneres a les aules.
Per a les dones , el franquisme , va significar la pérdua de tots els drets aconseguits
durant la segona republica i la consolidació d’un sistema de valors masclista , que les
considerava inferiors tant juridicament com legalment . s’afirmava que les capacitats
físiques i intel·lectuals de l’homeceren superiors i que la funció social de la dona era
complementària .
El codi civil , va retirar a les dones la capacitat legal i el marit era el representant legal
de la dona i administrador de les seues propietats a més es va anular el divorci i
prohibir l’ús d’anticonseptius i l’avortament. Al terreny laboral es va intentar allunyar a
la dona casada de els treballs de fora de casa i es va acceptar la desigualtat salarial
entre sexes i l’acomiadament de les dones , acompanyat d’una pensió quan es
casaven.
A més les mares que traballaven eren penalitzades per que resultaven excloses dels
subsidis familiars que pagava l’Estat.