Tema-6.

pdf

Martac05

Historia de España

2º Bachillerato de Humanidades y Ciencias Sociales

Montserrat Colomer

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 SOCIETAT I MOVIMENTS SOCIALS DEL SEGLE XIX
1. LA CONFIGURACIÓ D’UNA SOCIETAT DE CLASSES

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
1.1 LA FI DE LA SOCIETAT ESTAMENTAL
Amb la configuració de l’Estat Liberal a Catalunya, com a la resta d’Espanya, les noves lleis van imposar la
igualtat jurídica de tots el ciutadans, amb això es posa fi als privilegis atorgats per naixement, per títols o per
pertinença al clero.
El nou sistema liberal, el conjunt de la població constitueix en una sola categoria jurídica, la dels ciutadans, ara
tots els grups socials pagaven impostos, eren jutjats per les mateixes lleis i els mateixos tribunals i en teoria
dels mateixos drets polítics. El liberalisme censatari limitava el dret al sufragi i a la participació política. A partir
d’ara, la diferencies socials eren a partir de segons la riquesa.

1.2 LA SITUACIÓ DE LA NOBLESA I DEL CLERO

La supressió de les lleis especials va comportar que els nobles perdessin una gran part dels privilegis nobiliaris.
(dret de no pagar impostos, extreure tributs de les terres,...)

Reservados todos los derechos.

La petita noblesa, molt nombrosa a la zona central d’Espanya, va patir un deteriorament econòmic i social
(ara pagaven impostos i tenien rendes minses) i s’aniran diluint en la classe mitja
L’alta noblesa i la mitjana (no es veuran perjudicats), van continuar sent importants tant socialment,
econòmicament i políticament (degut a que la burgesia era molt febre a Espanya, poca industria). Formaven
part de l’alta burgesia.
La situació de l’Església (clero) va ser molt semblant. Les desamortitzacions van reduir el seu poder econòmic i
van empobrir el baix clergat. Les fortes vinculacions de l’Església amb la corona i les classes altes, li permetran
dominar l’ensenyament i participar en política. Van mantenir el poder social i ideològic (festes religioses,
casaments, processons, bateig...)

1.3 LA SOCIETAT DE CLASSES

En la societat liberal els estaments van ser substituïts per una nova organització dels grups socials pròpia del
sistema econòmic liberal capitalista: les classes socials.
A l’Espanya del segle XIX s’hi va construir dos grans grups socials i un entremig:
- Les classes dirigents, formades per l’antiga aristocràcia, les altes jerarquies del clero, de l’exèrcit o de
l’administració i per l’altra burgesia, posseïdors de riquesa urbana, industrial o agrària que els
proporcionaven les propietats, les rendes o el capital.
- Les classes populars, integrades pels que només posseïen allò que obtenien amb el treball manual
(obrers, artesans, pagesos i jornalers).
- Les classes mitjanes, gent sense tanta riquesa com la dirigent, però amb condicions molt millors que
les classes populars.

1.4. UN NOU TIPUS DE CONFLICTE SOCIALS

Les diferències de riquesa i les dures condicions de vida i de treball de la classe obrera van donar llocs a nous
moviments socials.
Els més desafavorits reclamaven millores salarials i laborals, però també van començar a denunciar que el
nou sistema econòmic, el capitalisme, era un sistema injust.
La conflictivitat social de la nova societat industrial tenia formes de rebel·lia semblants de l’Antic Règim. No
eren només revoltes desorganitzades contra la injustícia. Eren conflictes de classe en els quals es van
configurar noves ideologies (socialisme, anarquisme, democràcia) i noves formes d’organització (obrerisme,
sindicalisme) davant del liberalisme capitalista.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 2. VA PERDURAR EL PODER DE LES CLASSES PRIVILEGIADES DE L’ANTIC RÈGIM?
L’alta noblesa va perdre ingressos, però va conservar les propietats i el poder i la influència a la cort i el govern.
Van continuar mantenint càrrecs ( Senat, exèrcit)
A la darreria del segle molts nobles van perdre poder econòmic degut a la seva vida luxosa i el seu poc interès
pel treball. Aquest fet va produir que vinguessin part de les seves propietats i es casessin amb burgesos ( uns
obtenien més rendes i els altres els títols).

3. ELS NOUS GRUPS DIRIGENTS

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
3.1 UNA NOVA ELIT PRIVILEGIADA
L’elit dirigent de la societat liberal del S.XIX es va estructura en una fusió entre l’antiga aristocràcia, que
mantenia el seu poder, i els nous grups burgesos.
La burgesia aporta la innovació, les noves formes jurídiques i polítiques que acumulava l’Estat, el dret i la
propietat i en molts casos també els diners però encara la noblesa posseïa patrimonis inmensos, era un símbol
de prestigi social i de reconeixement públic.
Totes les dues classes, l’antiga noblesa i la burgesia constituïen una nova oligarquia. Tenien el poder econòmic
i imposaven les formes socials i culturals. La implantació d’un règim liberal censatari amb el vot restringit
només a les classes riques, elsva atorgar durant dècades el monopoli del poder polític.

3.2 L’ALTA BURGESIA

Reservados todos los derechos.

Juntament amb els grans propietaris agraris, procedents de la vella noblesa terratinent, el procés de revolució
liberal va anant conformant una alta burgesia, vinculada als negocis.
Des de l’època de Mendizábal (1835-1837), un seguit de negociant molt actius, vinculats al liberalisme, van
mostrar un esperit molt emprenedor i van aprofitar les oportunitats que el nou marc legislatiu i l’expansió del
capitalisme els oferia. Van agrandir les fortunes, sobretot amb concessions estatals o amb operacions de crèdit
i amb activitats especulatives a la borsa.
Gran part d’aquesta burgesia estava més interessada en adquirir terres que no en indústria. Així van convertir
en rendistes, com els nobles.
El centre de negocis, el poder i la residència habitual era Madrid, tot i que procedís d’origens regionals
diversos.
La riquesa i els negocis depenien en gran part del les relacions socials i polítiques que mantenien: influïen en
les lleis, gaudien de les restringit dret de vot, aconseguien els negocis de l’Estat (obres públiques, concessions,
etc).
Un cas a part és la burgesia industrial, situada sobretot a Catalunya i al País Basc, on tenia fàbriques i ocupava
un lloc secundari en l’organització de l’aparell estatal. El seu escàs nombre i poder econòmic, així com
localització perifèrica va dificultar crear un model de societat industrial diferent del capitalisme agrari que
propugnava la burgesia agrària.

3.3 LA BURGESIA CATALANA

La burgesia catalana, entès en el sentit modern, de grup social que posseeix capitals, fàbriques, negocis, etc. I
viu d’ells va sorgir al XVIII, amb les indianes (productes tèxtils) i exportacions.
A principis del XIX constituïen un poderós grup econòmic concentrat a Barcelona.
Origen molt divers, antigues famílies amb negocis mercantils, industrials del cotó i ferro, nova generació
d’indians que portaven capitals de les colònies.
Algunes grans famílies representants com els Güell, Bonaplata, etc. Formaven la vida econòmica i social de la
ciutat, i de tot Catalunya.
Un altre grup de burgesos estava constituït pels propietaris agrícoles, molt provinents de l’aristocràcia rural.
Van formar, per protegir els seus interessos l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 3.4 EL PES DE LA BURGESIA INDUSTRIAL
A Catalunya el pes de la burgesia industrial va ser considerable, al cens del 1860, Barcelona tenia 2500
industrials, aquesta xifra agrupava tant els petits fabricants i grans. Es concentraven sobretot a Barcelona, al
Maresme i la zona d’Igualada vas ser el grup més dinàmic de la revolució industrial a Catalunya, això va
impulsar a la creació d’empreses, la formació tècnica i la innovació tecnològica.
En el 1826 va construir la Comissió de Fàbriques de Filats, Teixits i Estampats de cotó, transformada al 1847 en
la Comissió de Fàbriques. En el 1848 va néixer el poderós Institut Industrial de Catalunya, que agrupava a tot
tipus de fabricants. En el 1869 es va crear la institució que es va anomenar Foment del Treball Nacional (1889)

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
i juntament amb la Cambra del Comerç (1886) que va dominar la vida econòmica a Catalunya fins a final de
segle.
A les primeres dècades del XIX van donar suport al liberalisme, però a partir de 1868, la preocupació essencial
va ser aconseguir l’Estat la necessària política proteccionista per a la seva feble indústria.
El sorgiment del moviments obrer organitzat va fer que aquest grup adoptes posicions més conservadores.
Mesures com la prohibició d’associacions obreres i l’ús de la força van ser cada cop més freqüents.

4. LES CLASSES MITJANES

4.1 LES CLASSES MITJANES URBANES
Les classes mitjanes constituïen una franja intermèdia entre els poderosos i els assalariats, només
representen un 15% de la població. Formaven un conglomerat que agrupaven els propietaris de terres,

Reservados todos los derechos.

comerciants, petits fabricants, membres de l’exèrcit… També eren importants el sector dels professionals
liberals, relacionats amb les lleis (els advocats , notaris) amb la construcció i la propietat immobiliària
(arquitectes, constructors)… i amb la salut (metge…).
La riquesa, poder i la influència que tenien era molt menor que la dirigent, encara que aspiraven al mateix
nivell de vida.
Ideològicament eren gent conservadora, defensaven l’ordre i la propietat, sempre amb d’acabar enfonsats en
la pobresa i igualtats amb les classes populars. També sorgiren intel·lectuals que critiquen la societat liberal i
defensaren l’avanç de la democràcia i la república.
A Catalunya existien els menestrals, un grup força nombrós, format per artesans i comerciants, que critiquen
la societat liberal i van formar part de les bases del Partit Demòcrata i posteriorment del republicanisme
federal.

4.2 ELS PAGESOS PROPIETARIS

Els pagesos a Catalunya tenien unes millors condicions, ja que tenen la possibilitat de ser petits propietaris
(pagant). Eren terres reduïdes i només podien perviure per la vigència de l’hereu (traspassar tot el patrimoni
a únic hereu) i la vida austera.
Eren conservadors i tenen por de les idees igualitàries

5. ELS NOUS HÀBITS SOCIALS

5.1 NOVES FORMES D’OCI I VIDA PÚBLICA
La nova burgesia, en contrast amb l’aristocràcia, feia ostentació pública de la riquesa.
Van imposar nous hàbits: augment de l’educació (primària i secundària), expansió premsa, tertúlies, etc. Així
l’oci i la cultura van esdevenir activitats públiques, sempre que és pogués pagar.
Les ciutats, lloc de residència de les classes mitjanes i les elits, centre de la vida social i cultural i l’espai públic
va cobrar rellevància.
Aquests canvis no van arribar a les zones rurals, on segueix vigent les tradicions i vida de segles passats.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 5.2 LA SITUACIÓ DE LA DONA
El paper de la dona en la societat espanyola del segle XIX estava determinada pel predomini dels valors
burgesos, unit a la concepció catòlica i conservadora tradicional.
El que s’esperava d’elles era que es casessin, fossin mares i esposes, que es limitessin a les feines de cases i les
relacions socials familiars.
Tenien una educació escassa, coneixement de les tasques de casa i una moralitat estricta.
Les dones de les classes populars, a més eren una força de treball així com els seus fills.

6. LES CLASSES POPULARS

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
6.1 ARTESANS I TREBALLADORS DE SERVEI
Els privilegis gremials van desaparèixer a la dècada del 1830, però a gran part del país perdurava un fort sector
artesà (poques fàbriques)
El creixement urbà i la estructura de l’Estat liberal va comportar la concentració de les ciutats d’una sèrie de
treballadors de serveis relacionats amb la infraestructura urbana (treballador de la neteja, de l’enlluenat...),
petits funcionaris, empleats de banca, dependents de comerç... (Aquesta classe de treballadors es trobava al
límit de entre les classes mitjanes i les classes populars)
Entre les classes humils, hi predominaven les dones ocupades en el servei domèstic, seguides dels mossos de
comerç i dels petits venedors autònoms. La major minyones procedien del camp i feien jornades laborals molt
llargues a canvi de salaris molt baixos. També hi havia dones que treballaven com a bugaderes, planxadores,
cosidores o dides. L’ultima posició la gent malalta o sens feina que no podien més que pidolar de sobreviure o

Reservados todos los derechos.

fer petits treballs ocasionals.

6.2 EL PROLETARIAT INDUSTRIAL

Els orígens de la classe obrera estan lligats al procés d’industrialització es va produir a Catalunya al llarg del
XIX. Les noves fàbriques utilitzaven una mà d’obra assalariada, coneguda 1r com operaris i després proletaris
que es va anar concentrant als nuclis industrials. Les regles que regulaven el treball industrial eren a tot arreu
molt semblant i no tenien res a veure amb les que coneixem avui en dia.
Els amos (burgesia) eren els propietaris de les fàbriques, les màquines, les matèries primeres, el productes que
s’elaboraven, i per a treballar contractaven obrers. Els proletaris només tenien la seva força de treball que
venien a canvi d’un escàs i fent innombrables hores. Per a sobreviure depenien d’un contracte i amb la feina
que feien, a la qual dedicaven una quantitat innombrable d’hores, per cobri les seves necessitats.
A mitjans del S.XIX, el nombre d’obrers era encara molt reduït i la majoria treballava en la industria tèxtil
catalana. Els obrers fabrils va augmentar a Astúries i País Basc, com a conseqüència del creixement de la
industria minera, siderúrgica i metal·lúrgica, i també a les zones on es desenvolupaven activitats industrials o
mineres vinculades a la construcció.

6.3 LA PAGESIA
La dissolució del règim senyorial i les desamortitzacions no van alterar de manera substancial l’estructura de la
propietat de la terra a les actuals comunitats de Castella-La-Manxa, Andalusia i Extremadura i els antics senyors
van continuar conservant les seves possessions. En canvi, a Catalunya i a València, molts arrendataris van
accedir a la propietat i es van estructurar així un grup de petits i mitjans propietaris.
Al conjunt d’Espanya, malgrat que la reforma agrària liberal va permetre que agricultors benestants o burgesos
urbans compressin propietats, la terra es va concentrar novament en poques mans.
Entre els pagesos és difícil fer la distinció entre: Petit propietari, ínfima quantitat de terra, Arrendatari sotmès
a la nova situació de mercat. El criat que treballava a una explotació agrària. El jornaler sense terres i contractat
per temporades per treballar. Un petit propietari potser havia de llogar per fer feina a altres terres per
complementar el que guanyava o un jornaler tenia un petit terreny on cobria necessitats bàsiques. Els pagesos
van seguir sent sotmesos a un sistema en el qual el poder, la influencia del ric, del noble, del cacic, a canvi
d’una protecció mínima en forma de treball assalariat o d’arrendament de terres.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 6.4 EL PROBLEMA JORNALER
Uns dels problemes socials més greus al segle XIX va ser la formació d’un grup extens de pagesos sense terra

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
o amb parcel·les petites que van romandre al camp com a jornalers perquè hi havia massa indústria.
Els jornalers tenen unes condicions de vida molt dures i uns salaris baixissims. La pèrdua de les terres comunals
encara va endurir més les seves condicions de vida. Van acabar venent les seves escasses terres per la poca
rendibilitat que tenien. Catalunya, per la institució de l’hereu, també es va formar un grup de pagesos sense
terra que van haver de viure de jornalers o emigrar a la ciutat.

7. QUINES EREN LES CONDICIONS DE LA VIDA DELS TREBALLADORS

7.1 LES CONDICIONS DE VIDA DELS TREBALLADORS
Els salaris dels obrers en prou feines donava per viure, per mantenir-se havien de treballar dones i fills
(encara que cobraven molts menys que els homes)
Les jornades laborals eren molt llargues durant sis dies la setmana (12-14 hores diàries). No cobraven cap
prestació. Les fàbriques eren llocs foscos i sense ventilació.

Reservados todos los derechos.

Habitatges eren molt petits, miserables i estaven amuntegats. Les condicions d’higiene eren escasses i no
disposaven d’assistència mèdica ni serveis com aigua corrent, etc.
La situació dels jornalers era pitjor, ja que era més difícil trobar feina i era estacional, no tot l’any.

8. ELS ORÍGENS DEL MOVIMENT OBRER

Els treballadors van prendre consciència de què no pertanyien a la mateixa classe social que els patrons i que
haurien de millorar la seva situació. Així sorgirà un nou tipus de conflictivitat social que posar l’accent en la
igualtat. Les primeres legislacions prohibien les associacions obreres, per tan les primeres protestes eren de
caràcter espontani i violent.

8.1 EL NAIXEMENT DEL MOVIMENT OBRER

A la dècada del 1820 es van produir les primeres protestes arran de la introducció de màquines noves,
considerades responsables de la pèrdua de llocs de treball. Incidents com la crema de telers mecànics a l’Alcoi,
o l’incendi de la fàbrica Bonaplata a Barcelona. Accions violentes, semblants a altres produïdes a altres països
d’Europa, es coneix com a Ludddisme.
Aviat els treballadors van comprendre que els seus problemes no eren les màquines, sinó les condicions de
treball, la lluita es va orientar cap a la defensa del dret d’associació i millorar les condicions laborals.
A la dècada del 1830, a Catalunya, on es centrava la majoria del proletariat industrial, va sorgir l’embrió de
l’associacionisme obrer.
Aquestes associacions en un primer moment es creaven per sectors (teixidors, impressors) i funcionaven com
a societats de protecció mútua.
Es pagava una quota per mantenir la caixa de resistència destinada a pagar el jornal en cas de malaltia, vaga o
acomiadament.
La primera va ser la Societat de Protecció Mútua dels Teixidors de Cotó (1840), cercaven protegir-se davant
l’adversitat, no era encara com un sindicat.
L’associacionisme es va desenvolupar durant els 1840, a pesar de l’oposició d’empresaris i governants. Les
vagues, prohibides van seguir sent un instrument molt utilitzat.

8.2 L'EXPANSIÓ DE l’OBRERISME

L’associacionisme es va estendre per tot Espanya i va reivindicar l’augment dels salaris i la disminució del temps
de treball. Els conflictes vaguístics van proliferar, tant el camp com a la ciutat entre el 1840-1850.
El 1854 es va tornar a autoritzar les associacions obreres i es va produir una efervescència del moviment.
El primer conflicte es va produir a Barcelona, per unes màquines noves i va ser durament reprimida. La
solidaritat envers aquest obrer va provocar la primera vaga general el 1855. La vaga va tornar a ser durament
reprimida, i el 1857, amb el canvi de govern, es van tornar a prohibir les associacions.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 8.3 LES REVOLTES AGRÀRIES
A partir també del Bienni Progressista les insurreccions van ser constants al camp andalús. Després que la
nova desamortització de Madoz (1854 -1856) fes passar la majoria de terres comunals a privades, i
desaparegués l’esperança d’un repartiment més beneficiós.
Aquestes insurreccions consistien en ocupar terres i repartir-les. També crear els registres notarials.
La manca de suport polític i la por a la radicalització el van fer fracassar, però l’afany de terres continuava. Les
revoltes van seguir durant aquest mig segle.

9. L’ARRIBADA DE L’INTERNACIONALISME: MARXISTES I ANARQUISME

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
9.1 ELS PRECURSORS: EL SOCIALISME UTÒPIC
Des de la primeria del segle XIX, van sorgir diversos pensadors per denunciar les injustícies creades pel
capitalisme industrial. Els socialistes utòpics. Proposaven:
Societats igualitàries, propietat col·lectiva i repartiment equitatiu de la riquesa. Aquest moviment va arrelar
força entre cercles més conscienciats dels assalariats espanyols. A Catalunya destaca Felipe Monlau. A Espanya
Joaquín Abreu. També altres intel·lectuals van difondre idees socialistes.

9.2 L’AIT: MARXISME I ANARQUISME

L’Associació Internacional de Treballadors (AIT) o Primera Internacional, va ser el primer intent d’agrupar tots
els que pensaven que calia planificar l’organització dels treballadors per aconseguir-ne l’emancipació i lluitar
contra el capitalisme.

Reservados todos los derechos.

AIT: MARXISME: Karl Marx en va tenir un pes rellevant, i és el màxim representant del socialisme científic.
Marx i els seus seguidors (socialistes marxistes) defensaven que la classe obrera havia d’organitzar-se
políticament per conquerir, per mitjà de la revolució, el poder polític i econòmic i construir un nou Estat obrer,
que al principi havia d’adoptar la forma de dictadura del proletariat.
El nou ordre social no existiria la propietat privada i tot els béns de producció estarien en mans de l’estat.
Amb el pas del temps desapareixerien les diferències econòmiques i socials, i entraria la fase del comunisme:
sense classes socials i s’acabaria l’explotació de l’home per l’home i l’Estat s'extingiria.
AIT: ANARQUISTA: Bakunin va ser el principal líder del ideals llibertaris i anarquistes, va fundar l’Aliança
Internacional de la Democràcia Socialista.
Bakunin i els seus seguidors (llibertaris o anarquistes) mantenia una oposició radical a l’acció política, i a la
formació de partits polítics. Defensaven també l’abolició de l’Estat i no la conquesta, i es mostrava hostil a
qualsevol tipus d’autoritat.
Acusava Marx de ser autoritari i impulsava el poder directe i l’autonomia de les seccions nacionals.

9.3 L’AIT A ESPANYA

La Revolució de 1868 va permetre que arribessin a Espanya les idees socialistes i anarquistes, i s’hi van formar els
primers grups, vinculats a l’AIT.
Fanelli va crear a Madrid i Barcelona els primers nuclis de la internacional, i va difondre els ideals anarquistes.
Això va fer que molta gent cregués els seus ideals fossin els de l’AIT i l’expansió de l’anarquisme a Catalunya
(proletaris) i a Andalusia (pagesos-jornalers). Difonent l’apoliticisme després de la decepció del sexenni
democràtic.
A partir del 1869 es va estendre per Espanya i el primer congrés de la Federació Regional Espanyola de l’AIT
(FRE) el 1870, on es va formar la línia d'actuació: la vaga com a arma fonamental del proletariat, l’apoliticisme
i la revolució social per l’acció directa.

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
 9.4 CRISI I ESCISSIÓ
Les teories marxistes van arribar a Espanya de la mà de Lafarge, gendre de Marx, que va crear un grup
d’internacionalistes a Madrid.
Les discrepàncies entre les dos corrents va culminar amb l’expulsió del grup madrileny de la FRE i amb la creació
de la Nueva Federación Madrileña, de caràcter marxista.
La majoria d’organitzacions de l’AIT seguien tenint una orientació anarquista.
El punt àlgid de l’internacionalisme va ser la Primera República, i el cop de gràcia arribarà el 1874 quan el nou
règim de la Restauració el declararà il·legal.

10. SOCIALISME I ANARQUISME AL DARRER TERÇ DEL SEGLE XIX

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
MARXISTES
Després de l’escissió i crisi de l’AIT, els dos corrents aniran separats.
La Nueva Federación Madrilenya, marxista, es transformarà l’any 1879 en Agrupación Socialista Madrileña,
fundada per Pablo Iglesias i serà l’origen del Partido Socialista Obrero Español.
El 1888 es va crear la Unió General de Treballadors a Barcelona, sindicat socialista. Implantació al nord i Madrid.
El PSOE, partit marxista, d’orientació obrerista i partidari de la revolució social. Es va afiliar a la Segona
Internacional. Va aconseguir el seu primer diputat el 1910.

ANARQUISTES
Les corrents anarquistes, més nombroses a Catalunya, es va mantenir la FRE il·legalitzada, que l’any 1881 va

Reservados todos los derechos.

canviar el nom i passà a ser la Federació de Treballadors de la Regió Espanyola per adaptar-se a la nova legalitat,
que prohibia les organitzacions internacionals.
Aquesta organització va tenir molta implantació entre els obrers a Catalunya i els jornalers d’Andalusia i va
augmentar el nombre d’afiliats, portant a terme accions de caràcter reivindicatiu.
La repressió constant, va fer que molts d’ells optessin per l’acció directa, violenta. Uns altres grups, però van
optar per la creació de sindicats (anarcosindicalistes).

si lees esto me debes un besito

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
si lees esto me debes un besito
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-6343059
Reservados todos los derechos.
No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.