Sánchez Seguí Guillem Andreu.

2n D
27-10-2022
Fortunas familiares. Catherine Hall y Leonore Davidoff

La reconstrucció i investigació de la vida quotidiana ha sigut molt aclamada per els

intel·lectuals actuals. Uns dels factors més interesants es adentra-se al mon de les
relacions que es poden establir entre els homes i les dones per a poder entendre amb
una major exactitud com es poden relacionar i desenvolupar les negociacions entre una
persona i una altra. Observant com al llarg del temps poden arribar a canviar les
costums; amb aquest estudi de les relacions permetien poder analitzar el rol de gènere
a finals del segle XVIII i mitjans del segle XIX.
Amb el document en ma podem observar a la burgesia com a un instrument que canvia
els valor socials al interior de la casa, es a dir a la família. Una burgesia que també farà
que s’estudiï més el paper de la dona adonant-se que cara a la galeria mostraran una
cara moralment renovada que encaixarà el ideal domèstic al nucli familiar de la vida
puritana i de la economia que va veure llum després de la revolució industrial .
Al text podem trobar una doble menció explicativa, es nombra als homes i a les dones,
fent-nos entendre el paper que te cada sexe al interior del àmbit domèstic, ficant així al
descobert els canvis que existien entre ambdues part en un determinat moment de la
historia en el que es produeixen canvis estructurals a tots els àmbits possibles. A Més a
més destaca la distinció que realitza el autor entre un mon que es viable al exterior i un
mon limitat a la casa, a l’espai domèstic, en un context on la societat que es cridava
“època victoriana” serà un constant model de hipocresia. Si es llig el fragment de
Catherine Hall y Leonore Davidoff es pot advertir els canvis i l’evolució que va des de
principis del segle XVIII fins a Mitjans del segle XIX del canvi de tindre un paper obert,
públic sobretot en el aspecte religiós a ser un gènere tancat en un espai determinat, la
casa.

Aquesta diferenciació de generes entre la dona i el home, del paper que realitzaven cada
un d’ells, confirmaven la columna vertebral de la societat ja que els propis conceptes
masculins i femenins son notòriament identificables, ficant com a exemple important a
la monarquia, com fora la dona de Jorge IV, Carlota de Brunswick i la corresponsable
protecció que rebia de cavallers y “homes de bé” per ser una dona virtuosa e important.

Al apartat interior, privat, també hi existia una gran diferenciació, el homes podien
tindre una vida publica en els seus treballs i sobretot en la política. Per a les dones, la
casa es convertia en el lloc en el que eren les responsables del cuidat dels fills i del
funcionament i manteniment de la casa diaris. A més aquesta practica en el temps on
s’està estudiant destacaven escriptores e intel·lectuals dones. Aquestes practiques com
podia ser Taylor que deia que era molt millor i lo correcte que la mare s’ocupés dels fill
i la casa abans que qualsevol criat que podrien contactar.
En l’àmbit de la religió el culte era vist de diverses formes segons al gènere que
pertanyies, ja que el que es anomenar renovació dels valors destinava i establia a les
dones en l’àmbit familiar donant als homes el control de la societat, el exemple està amb
els clerigs qui elaboraven les directrius que establien el bon us i manteniment del hogar
i de la família.
Les dones eren relegades a ser completament dependents del home i la seua principal
tasca seria la de ser mares i complimentar al seu marit. Podem trobar rellevància
d’aquestes actuacions a traves d’autors com San Pablo que escrigué textos sobre com
es tenia que comportar la dona i com era la correcta obediència cap al home.
Així mateix, la transformació de les vivendes urbanes en suburbis i la separació del lloc
de treball del lloc de residència habitual ha obligat a les dones a distanciar-se encara més
d'estes responsabilitats; tot açò, junt amb l'auge de la modernització i el capitalisme tal
com ho coneixem hui, els va motivar a dedicar-se al treball urbà, la manufactura o les
activitats docents.
Un indicador moral del segle XIX es quant la dona va entrar en la societat de l'època,
establint una clara divisió de rols entre homes i dones. Les paradoxes són diverses, però
totes tenen en comú la falsedat dels que insisteixen en la soledat i la senzillesa, sotmetent
les dones a gaudir de la càlida alegria del llar. De totes les paradoxes que es trobaren al
llarg d’aquesta època passaré a comentar algunes.
Hannah More recolza les relacions complementàries entre dones i hòmens. Advoca per
que les dones siguen les companyes ideals dels hòmens, que no busquen fora la calor de
les seues cases, i que les dones amb “feminidad” poderosa influïsquen en els homes
poderosos. La paradoxa de More és que mai es va casar i ensenya a les dones com influir
en el seu comportament. Açò va en contra del model feminista actual.
Ann Taylor: reflecteix els seus punts de vista sobre la família en els seus llibres publicats
sobre l'entorn familiar. El tractament apropiat i adequat dels xiquets que va acompanyat
d'una preparació adequada. En este cas, la contradicció d'Ann Taylor és que, pel fet que
afirma que la calidesa i l'atenció de la família són valors de les dones, quan Taylor limita
els rols de les dones, les perdona per insignificances. De la mà d'una dona, si és cert el
que es diu, no s'ha d'escriure tal article.
Sarah Stickney-Ellis: No hi ha moltes diferències paradoxals amb Hannah. A més, les
seues diferències són que està orgullosa de la seua singularitat i, per tant, no està segura
d'aplicar-se a ella. En l'ideal del seu establiment econòmic, la seua teoria era inabastable
de la maternitat i la vocació de la dona com a suport moral de la nació.

Tot açò d'una forma o una altra va contribuir a la rigidesa d'idees que va conduir al codi
d'ètica altament hipòcrita i restrictiu conegut com “Etiqueta Victoriana”, que també era
un reflex de la llei de principis del segle XIX. Un accés més obert al capitalisme, que
implica la separació de la llar i el treball, crea la necessitat d'una resposta més o menys
moral, com tot canvi.