1

1. EL DRET PENAL

El Dret penal constitueix una de les branques de l’ordenament jurídic i consisteix en

un conjunt de normes positivitzades per una llei, que descriuen comportaments
considerats intolerables o greus, als quals declara delictes o faltes i als quals amenaça
amb reaccions repressives que són les penes, o en determinats casos, les mesures de
seguretat.

Tot i ser força àmplia, aquesta definició no deixa de ser formal i deixa sense
resoldre algunes qüestions importants, com ara on trobem la legitimitat per
decidir quines conductes han de ser considerades delictes i quines no, com i
quant han de castigar-se aquelles conductes, quins beneficis obté la societat en
fer-ho, etc.

Per saber-ne més

Al marge d’aquests dubtes existeix la convicció social que el càstig és un dels instruments
necessaris per ordenar la vida en societat. Una societat sense instruments repressius conduiria al
caos i a la seva pròpia destrucció.

En aquest sentit, es pot entendre que el sistema punitiu compleix funcions de pilar social i que els
actes que reben un càstig són actes que atempten contra l’anomenat ordre social. Sovint es parla
del valor simbòlic de les amenaces punitives. Segons això, el fet que el sistema penal proclami el
caràcter delictiu d’una conducta, expressa una declaració de valor i d’importància respecte del bé
al qual aquesta conducta ofèn.

En tot cas però, i malgrat reconèixer aquest valor del Dret penal, convé no exagerar la seva
importància i advertir que no pot utilitzar-se per part del legislador com a justificació per crear
incriminacions, ja que el Dret penal ha d’emprar-se en la menor mesura possible.

2. ELS PRINCIPIS INFORMADORS DEL DRET PENAL

La potestat punitiva és la facultat de l’Estat d’exigir obediència a les normes penals, i

s’exerceix tant en el moment de crear i promulgar determinades lleis com en el moment
d’aplicar aquestes lleis a subjectes concrets.

A fi d’evitar un ús excessiu del Dret penal per part de l’Estat s’han elaborat uns
principis que limiten i restringeixen la utilització del Dret penal en la regulació de
la convivència pacífica en societat.

El principi d’exclusiva protecció El principi d’exclusiva protecció de béns jurídics (com ara
de béns jurídics la vida, la integritat física, la intimitat, el patrimoni, etc.)
suposa, en conseqüència, que:
ƒƒ La llei penal assenyala el mínim de regles de
convivència, allò que és irrenunciable, el “mínim ètic
social”.
ƒƒ Aquest mínim s’expressa en la prohibició de
determinades accions o omissions que atempten
contra els interessos essencials dels ciutadans.
2
El principi de subsidiarietat i
mínima intervenció
El principi de culpabilitat
El principi de proporcionalitat
El principi de dignitat humana
El principi de legalitat
Aquest principi parteix de la idea que la pena és un mal
irreversible i una solució imperfecta i que només pot
utilitzar-se quan no hi hagi més remei, quan hagi fracassat
qualsevol altra forma de protecció. Llavors la pena s’entén
com a última ratio, és a dir, com a últim recurs, i això obliga
a reduir al màxim la utilització del Dret penal.
El principi de culpabilitat constitueix un dels principis
vertebradors del Dret penal en un Estat de Dret.
Una de les aportacions d’aquest principi deriva de la
concepció de la culpabilitat com un retret que es dirigeix a
l’autor pel fet comès i que contempla les característiques
següents:
ƒƒ La pena ha d’anar referida al fet propi i no es pot fer
responsable al subjecte per delictes aliens.
ƒƒ No és admissible la responsabilitat col•lectiva que en
altres temps portava a castigar tots els membres de
la família o un poble pel fet causat per un dels seus
membres.
ƒƒ Cal que el fet hagi estat causat de forma intencional
(dolós), o bé per una imprudència.
ƒƒ Tenir en compte la situació concreta en la qual l’autor
es trobava en el moment de cometre el delicte, de tal
manera que puguin jugar un paper eximent o reductor
del càstig.
La gravetat de la pena ha de ser proporcional al fet comès:
aquest és el criteri que serveix de base per a la graduació
de les penalitats en el nostre dret.
Constitueix un límit a la duració i l’execució de les
penes. La dignitat humana (art 10.1CE) esdevé el punt
de referència dels drets constitucionals de les persones.
Es tracta de promocionar el desenvolupament de la
lliure personalitat de l’individu i de reconèixer la primacia
d’allò personal per sobre de les qüestions estatals.
Les garanties que deriven del principi de legalitat es
concreten en els aspectes següents:
ƒƒ Perquè una acció sigui considerada com a delictiva cal
que una llei ho hagi descrit abans com a tal. És a dir,
només seran constitutives de delicte aquelles accions
previstes en una llei degudament promulgada.
ƒƒ Prohibició de retroactivitat de les lleis penals que
siguin perjudicials per al reu. En canvi, s’accepta la
possibilitat d’aplicar retroactivament una llei penal
quan aquesta tingui efectes beneficiosos per al reu.
ƒƒ Prohibició d’imposar penes que no hagin estat
prèviament descrites en la llei penal. La llei ha de
preveure tant la naturalesa o classe de pena com la
seva duració.
3

ƒƒ El compliment i l’execució de la pena han de

realitzar-se exactament d’acord a allò previst en la
llei. En el cas de les penes privatives de llibertat la
garantia d’execució comporta el seguiment
estricte de les previsions de la Llei Orgànica General
penitenciària.
ƒƒ Finalment, el principi de legalitat exigeix que les
resolucions judicials només puguin ser dictades pel
tribunal competent i després de complir amb les
garanties i els requisits propis del procés.

3. LES TEORIES DE LA PENA

Les teories de la pena, que constitueixen un dels nuclis essencials del Dret penal:

• Expliquen quina és la finalitat del càstig.

• Intenten respondre a la pregunta de perquè es castiga.
• Plantegen en quina quantitat i amb quin objectiu es pot castigar.

Històricament hi ha tres grans ordres de teories sobre el significat de la

pena: absolutes, relatives i mixtes. Les teories absolutes són
retribucionistes i tenen propòsits morals. Les teories relatives o
preventives pretenen atribuir una utilitat de futur a la pena.

Els partidaris de les teories absolutes postulen que la pena

Absolutes és
pura i simple retribució pel mal causat i expressen la
convicció
que el mal no ha de quedar sense càstig i el culpable ha
de
trobar-hi allò que es mereix.
Per saber-ne
més

Relatives De base utilitarista, les teories relatives o

prevencionistes persegueixen objectius útils de cara al
futur i entenen que, a diferència de les concepcions
absolutes, la pena és necessària per prevenir i evitar
futurs delictes. Les teories relatives busquen la
justificació de la pena precisament en el fi que amb ella
es persegueix, i no tant en el delicte comès. S’orienten
doncs al futur.
La funció essencial de la pena serà la d’evitar futurs
delictes, basada en la idea de prevenció:

Prevenció General
Prevenció
Especial
4

Mixtes La dificultat amb què topen les diferents teories absolutes

i relatives, per donar resposta per si soles als fins i les
funcions que poden atribuir-se al dret penal i a la pena,
ha portat a optar per aproximacions mixtes o eclèctiques.
Es proposa una aproximació a la justificació de la pena
que parteix de la confluència necessària de les diferents
posicions ressenyades i que debat quina ha de ser la
interacció entre totes elles.

Per saber-ne més

Entre els màxims defensors d’aquestes teories hi trobem a Kant, per al qual la pena es fonamenta en
l’imperatiu categòric i està, per tant, lliure d’altres fins, i Hegel, qui defensa la pena com a part
necessària d’un procés dialèctic: l’afirmació del dret és negada pel delicte, i s’ha de contestar amb una
altra negació: la pena. Aquesta concepció de la pena parteix del convenciment que l’ordre social és un
ordre racional i que, en aquesta racionalitat, la pena contribueix a restablir l’ordre social que va ser
pertorbat pel delicte. En conseqüència, la pena és irrenunciable. En la mesura que la pena atén
únicament i exclusivament al delicte comès l’evidència de la comissió d’aquest i la declaració de
culpabilitat de l’autor activen de forma automàtica el deure d’imposar una pena a l’autor.

Malgrat les crítiques que s’han dirigit a aquestes teories i que es basen en la dificultat per provar
l’existència de l’ideal de Justícia o fins i tot l’existència d’un veritable ordre social racional, un
aspecte rellevant del retribucionisme és l’esforç per dissenyar una resposta al delicte que sigui
racional i proporcionada, no sotmesa a finalitats preventives que puguin justificar un poder
d’intervenció il•limitat de l’Estat o la utilització del càstig de l’innocent per a la prevenció de nous
delictes. Això comporta el respecte a la persona i a la seva dignitat, i es refusen les visions
utilitaristes que puguin afavorir la cosificació de l’home.

En l’actualitat, els nous defensors dels postulats retribucionistes, provinents en bona part de
l’òrbita anglosaxona, desenvolupen un concepte de retribució basat en el mereixement –just
desert. A diferència de les antigues aportacions taliòniques o de les més modernes teories de
l’avantatge injust, el nou retribucionisme emfasitza els elements comunicatius del càstig. La
censura i el retret que es dirigeix a l’autor del delicte esdevenen la clau de volta d’aquests nous
plantejaments. Ara bé, al desmarcar-se de les concepcions abstractes, de les veritats morals
universals, i aproximar-se a la vida quotidiana -incorporant fins i tot certs elements preventius-, se
superen part de les crítiques dirigides a les posicions més clàssiques del retribucionisme.

Prevenció general

La prevenció general té dues manifestacions:

1. Des de la prevenció general negativa, la pena es justifica pel fet que la seva aplicació
contribueix a què la generalitat de ciutadans desisteixi de la idea de cometre delictes davant
el temor a sofrir-ne l’execució. Amb la comminació i la posterior aplicació de la pena al reu
s’aconsegueix intimidar la resta dels ciutadans perquè no delinqueixin. La pena té caràcter
intimidador i dissuasiu.

2. La prevenció general positiva concedeix també finalitats preventives a la pena si bé, a

diferència de la seva versió negativa, aquests fins no es pretenen assolir per la via de la
intimidació als individus, sinó per la via d’afavorir la interiorització per part dels ciutadans de
les normes de conducta, i procurar influir positivament en l’arrelament de les normes
fonamentals. Actua doncs, sobre el fur intern dels ciutadans, apel·la a la seva responsabilitat i
intenta generar en ells una actitud de convenciment de fidelitat al Dret. Des d’aquesta
perspectiva s’assigna al Dret penal la funció de reforçar la consciència jurídica de la comunitat
i incrementar la seva disposició al compliment de les normes.
5

Prevenció especial

La prevenció especial proposa, a diferència de la prevenció general, orientar els fins preventius de
la pena al subjecte que ja ha comès un delicte. La prevenció especial no es proposa retribuir el fet
passat sinó que justifica la pena amb el fi de prevenir nous delictes de l’autor i, a diferència de la
prevenció general, no es dirigeix a la col•lectivitat sinó al subjecte que ja ha delinquit.

1. La prevenció especial negativa aposta per la neutralització del delinqüent, primordialment per
la via de l’aïllament social a fi d’evitar que cometi nous delictes. Durant un període de temps -
o definitivament, en aquells ordenaments on es contempla l’opció de la pena capital-
s’imposen obstacles al delinqüent per impedir-li posar en pràctica les seves inclinacions
criminals. Generalment aquests obstacles els constitueixen les parets de la presó, que
prevenen de la reincidència a l’exterior.

2. La teoria de la prevenció especial positiva proposa orientar el compliment i l’execució del

càstig de tal manera que resulti útil al propi infractor, en el sentit que la intervenció sobre el
penat faciliti el seu retorn a la comunitat i la seva plena integració social. S’assigna a la pena
una funció correctora, de reeducació i de regeneració moral del delinqüent.
6

4. EL SISTEMA DE CONSEQÜÈNCIES JURÍDIQUES DEL DELICTE AL CODI PENAL ESPANYOL

El Dret penal espanyol contempla dos tipus de conseqüències jurídiques.

• Per una banda les penes, d’aplicació als subjectes declarats responsables del delicte comès.
• I d’altra banda les mesures de seguretat, aplicables als subjectes que hagin estat considerats
inimputables, això és, exempts de culpabilitat per la concurrència d’alguna de les
circumstàncies que el Codi penal estableix en els articles 20.1, 20.2 i 20.3.

Mesures de seguretat

El nostre Codi penal segueix un sistema dualista o de doble via: penes i mesures de seguretat.

Les mesures de seguretat s’imposen únicament a escala postdelictiva, a persones que presenten
característica de perillositat criminal, amb la finalitat exclusiva de prevenció especial, orientades
cap a la reinserció i reeducació, i no poden consistir en treballs forçats (article 25.2). En tot cas,
han de respectar el principi de proporcionalitat.

Les mesures de seguretat s’apliquen als subjectes inimputables (articles 101, 102 i 103, relacionats
respectivament amb els supòsits d’eximent de responsabilitat criminal i als semi inimputables (art. 104,
supòsits d’eximent incomplet amb relació als números 1, 2 i 3 de l’article 20)

La principal classificació que fa el Codi penal de les mesures de seguretat és: privatives i no
privatives de llibertat. Són mesures de seguretat privatives de llibertat: 1) l’internament en centre
psiquiàtric; 2) l’internament en centre de deshabituació; 3) l’internament en centre educatiu.

Són mesures de seguretat no privatives de llibertat: 1) la inhabilitació professional; 2) l’expulsió del

territori nacional d’estrangers no residents legalment a Espanya; 3) la llibertat vigilada; 4) la
custòdia familiar (l’infractor queda subjecte a la vigilància d’un familiar); 5) la privació del dret a
conduir vehicles a motor i ciclomotors; 6) la privació del dret a la tinença d’armes i a portar-les.

Farem especial referència a una de les novetats substancials de la reforma del Codi penal
introduïda per la LO 5/2010, en incorporar la llibertat vigilada, que permet ser aplicada no només a
partir d’un pronòstic de perillositat de l’individu determinada per una causa d’inimputabilitat o
semiinimputabilitat, sinó també a subjectes imputables, atenent la naturalesa del fet comès,
només en els casos que el legislador ho hagi previst expressament.

En el cas d’aplicació a subjectes imputables, la mesura no comporta una alternativa a la imposició

d’una pena o de manera prèvia, sinó que s’imposa a la sentència, juntament a la pena privativa de
llibertat per a la seva execució posterior a l’excarceració. Només es farà efectiva, si el pronòstic de
perillositat persisteix poc abans de l’extinció de la pena. En cas d’aplicació, el manteniment de la
mesura és revisable com a mínim un cop l’any.

La duració de la llibertat vigilada es manté, en general, en un màxim de cinc anys, encara que es
pot estendre fins als deu anys per delictes contra la llibertat i indemnitat sexuals i de terrorisme.

Davant la concurrència de penes i mesures de seguretat privatives de llibertat, el jutge o tribunal

han d’ordenar el compliment de la mesura, que s’abona pel de la pena. Un cop extingida la
mesura, el jutge podria suspendre l’execució de la pena per no posar en perill els resultats
aconseguits amb la mesura de seguretat.

Articles 20.1, 20.2 i 20.3

S’inclouen en aquests preceptes les persones que hagin comès el delicte que estaven afectades
per una anomalia o alteració mental, per una intoxicació plena pel consum de drogues o alcohol o
bé en síndrome d’abstinència, o bé afectats per una alteració en la percepció des de la infància.
En aquests tres casos el jutge, tot i eximir de responsabilitat penal l’autor del delicte, pot imposar
7

una mesura de seguretat en atenció a la perillositat que presenti aquest subjecte. Entre aquestes
mesures de seguretat es contempla, en el Codi penal espanyol, l’internament en un centre
psiquiàtric, en un centre de deshabituació o en un centre d’educació especial, i també per als
supòsits en els quals no sigui necessari l’internament, l’aplicació de mesures que no suposen la
privació de llibertat del subjecte.

Per la seva banda, i perquè serveixi de distinció respecte aquestes circumstàncies on consten
elements de personalitat i associats a la persona, els apartats 4art, 5è, 6è i 7è del mateix article
centra la seva aplicació a context circumstancial concret i no a variables de la persona. En aquest
sentit estableix l’exempció de responsabilitat per al que actuï en defensa de la persona, drets
propis o aliens en situació d’agressió il·legítima, necessitat racional del mitjà per impedir-la o
repel·lir-la, estat de necessitat per evitar una mal a si mateix o altri, actuació per por insuperable, o
compliment de deurem o exercici legítim, i tot sempre, amb la presència dels elements que
estableix l’art. 20.

En aquest mòdul ens centrarem, però, en l’estudi de les penes que es preveuen en el Codi penal
espanyol.

L’anàlisi de les penes pot efectuar-se des d’una triple perspectiva, atenent a allò que disposen els
articles 32 i 33 del Codi Penal.

• En primer lloc, les penes poden actuar com a sancions principals o com a accessòries i seran
privatives de llibertat, privatives d’altres drets i multa.

Principals

Aquelles que venen determinades en el propi tipus penal.

Accessòries

Les penes accessòries acompanyen les principals, de tal manera que encara que el tipus
penal no les imposi expressament, són aplicades per raó de la pena principal. La durada de la
pena accessòria serà, en principi, la que respectivament correspongui a la pena principal.

Exemple

Segons disposa l’article 56 CP, l’aplicació d’una pena de presó inferior a deu anys
comporta que el jutge o tribunal imposi hagi d’aplicar com a pena accessòria la
suspensió de feina o càrrec públic, o inhabilitacions especials, referint la inhabilitació
absoluta per aquells tipus penals que la comportin associada com estableix l’art 55 CP

• En segon lloc, l’article 33 CP cataloga les penes segons siguin considerades greus, menys
greus o lleus. Les penes aplicables a les persones jurídiques tenen totes la consideració de
greus, i es recullen en l’article 33.7 del Codi penal.

Greus

La presó permanent revisable.

La presó de més de cinc anys.

La inhabilitació absoluta.

La inhabilitació especial per temps superior a cinc anys.

La suspensió d’ocupació o càrrec públic per temps superior a cinc anys.

La privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors per temps superior a vuit anys.

La privació del dret a la tinença i ús d’armes per temps superior a vuit anys.
8

La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi, per temps superior a cinc anys.

La prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones

que determini el Jutge o tribunal, per temps superior a cinc anys.

La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells familiars o persones que determini el

Jutge o tribunal, per temps superior a cinc anys.

La privació de la pàtria potestat.

Menys Greus
La presó de tres mesos a cinc anys.

La inhabilitació especial fins a cinc anys.

La suspensió d’ocupació o càrrec públic fins a cinc anys.

La privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotors d’un any i un dia a vuit anys.

La privació del dret a la tinença i ús d’armes d’un any i un dia a vuit anys.

Inhabilitació especial per l'exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb animals i

per la tinença d'animals d'un any i un dia a 5 anys.

La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi, per temps de sis mesos a cinc anys.

La prohibició d’aproximar-se a la víctima o a aquells dels seus familiars o altres persones

que determini el Jutge o tribunal, de sis mesos a cinc anys.
La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells familiars o persones que determini
el Jutge o tribunal, per temps de sis mesos a cinc anys.
La multa de més de tres mesos.

La multa proporcional, qualsevulla que sigui la seva quantia.

Els treballs en benefici de la comunitat de 31 dies a un any.

Lleus

La privació del Dret a conduir vehicles a motor i ciclomotor de tres mesos a un any.

La privació del dret a la tinença d’armes de tres mesos a un any.

Inhabilitació especial per l'exercici de professió, ofici o comerç que tingui relació amb animals i

per la tinença d'animals de 3 mesos a un any.

La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi, per temps inferior a sis mesos.

Prohibició d'aproximar-se a la víctima o aquells dels seus familiars o altres persones que determinin
el jutge o tribunal per un temps d'un a sis mesos.

La prohibició de comunicar-se amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres

persones que determini el Jutge o tribunal, per temps d’un mes a menys de sis mesos.

La multa fins a 3 mesos.

La localització permanent d'un dia fins a 3 mesos.

Els treballs en benefici de la comunitat d’un a trenta dies.

El legislador, amb la intenció de modificar la pena de localització permanent

la va suprimir com a pena menys lleu de tres mesos i un dia a sis mesos, ja
que tant com a pena principal o com a substitutiu penal, està prevista per
penes inferiors a tres anys, però no va modificar l'art. 37 del Codi penal, on
segueix apareixent com a pena fins a sis mesos de durada.
9

Persones jurídiques

La responsabilitat penal establerta per a les empreses i les personalitats jurídiques en general a
distinció de la personalitat física, es va introduir amb la reforma del Codi penal de l’any 2010 amb
la introducció de l’art 31 bis, significant un pas més enllà del que per responsabilitat civil i
patrimonial podia comportar.

Des de llavors ha s’ha anat ampliant la regulació al respecte en el sentit que la realitat jurídica i la
casuística penal així ho requereix i ho ha requerit per anar donant resposta a la realitat social i
econòmica.

En aquest sentit, l’any 2011 i 2012 ja es van introduir reformes a partir que la casuística va posar
de manifest la necessitat de normativitzar el que es podien interpretar com a llaunes, i sobre tot
incloent als partits polítics i els sindicats a efectes de l’aplicació del tipus penal, generant avui dia
un constant debat igual respecte com aplicar-ho respecte la infinitat de tipus de personalitats
jurídiques que contempla el nostre marc legislatiu i normatiu.

Com igual exemple del constant desenvolupament normatiu al respecte, la llei 1/2019 de 2 de
febrer, modifica novament el Codi penal per a transposició d les directives de la Unió Europea en
l’àmbit financer, participació en activitats terroristes, tràfic d’òrgans, delictes contra el mercat o les
hisendes públiques entre d’altres i quina és la responsabilitat de les persones jurídiques en
aquests àmbits.

Així dons, d’acord amb l’art 31 bis, les persones jurídiques són també responsables dels delictes
comesos pels seus representants legals o per aquells que actuant individualment o com integrants
d'un òrgan de la persona jurídica, estiguin autoritzats per a prendre decisions en nom de la
persona jurídica.

S'han de cometre en nom o per compte de les persones jurídiques i en el seu benefici directe o
indirecte.

Les persones jurídiques respondran també dels delictes comesos per subordinats, quan s'hagi
comès per la falta de control i supervisió adequats per part dels responsables referits al
paràgraf anterior, quan s'hagi produït per benefici directe o indirecte de la persona jurídica.

Alhora, el mateix article estableix a seu apartat segon, en quins supòsits quedarà exempta de
responsabilitat.

Per la seva banda, art 33.7 del codi penal estableix el catàleg de penes que cal imposar a les
persones jurídiques, que seran considerades penes greus en tot cas són:

• Multa per quotes o proporcional.

• Dissolució de la persona jurídica.

• Suspensió de les seves activitats per un termini que no pot excedir els cinc anys.

• Clausura dels seus locals i establiments per un termini que no excedeixi els cinc anys.

• Prohibició de dur a terme en el futur les activitats en l’exercici de les quals s’hagi comès,
afavorit o encobert el delicte.. Aquesta prohibició pot ser temporal o definitiva. En el cas de
ser temporal, el termini no pot excedir els quinze anys.
• Inhabilitació per obtenir subvencions i ajuts públics o per contractar amb el sector públic i per
gaudir de beneficis i incentius fiscals o de la Seguretat Social, per un termini que no pot
excedir els quinze anys.
• Intervenció judicial per salvaguardar els drets dels treballadors o dels creditors per temps no
superior a cinc anys.

•
10

Classificació i diferents tipus de penes establertes al Codi penal.

Atenent a la naturalesa de la pena i en concret, el bé jurídic al qual afecta o restringeix, les penes
previstes en el Codi penal poden ser catalogades com a penes privatives de llibertat, penes
privatives de drets i penes pecuniàries.

A tots els efectes, al detenció, la presó preventiva i les altres mesures cautelars de naturalesa
penal no seran considerades penes. Igualment tampoc seran considerades penes les multes i
altres correccions imposades per autoritats governatives o disciplinàries i que imposin als seus
subordinats o administrats. Per últim, tampoc seran considerades penes aquelles privacions de
drets o les sancions reparadores que imposin les lleis civils o administratives.
11

Penes privatives de llibertat Les penes privatives de llibertat es preveuen en l’article 35

del Codi penal i són les següents:

ƒ Presó permanent revisable

ƒ Presó
ƒ Localització permanent
ƒ Responsabilitat personal subsidiària per impagament
de multa
Penes privatives de drets El catàleg de penes privatives de drets, conegudes també
com privatives d’altres drets, s’estableix a l’article 39 CP.
En atenció a la diversitat de penes que s’hi contemplen
podem classificar aquestes en:

ƒ Inhabilitació i suspensió (arts. 41 a 46 CP)

ƒ Privació del dret a conduir i del dret a portar armes
(art.47 CP)

ƒ Prohibicions de residir en determinats llocs o les

prohibicions d’aproximació o comunicació amb víctimes,
familiars o qui determini jutge o tribunal (art 48 CP)

Obligació de treballar en benefici de la comunitat. (art. 49

CP)”

Penes pecuniàries La pena de multa consisteix en la imposició al condemnat

d’una sanció pecuniària. En la Llei penal espanyola
existeixen dues classes de multa:

ƒ Els dies-multa.

La multa proporcional.

Presó permanent revisable

La LO 1/2015 de 30 de març, de reforma del Codi penal, introdueix la pena de presó permanent
revisable. Es tracta d'una pena privativa de llibertat de durada indeterminada i subjecta a revisió i
que preveu el seu sistema de revisió a l’art 92 del Codi penal .

La nova pena es reserva per a delictes d'excepcional gravetat, com homicidis terroristes, homicidi
del cap d'Estat, homicidi en cas de genocidi i delictes de lesa humanitat o aquells genocidis que
van acompanyats d'agressió sexual. També és d'aplicació als assassinats qualificats per la
doctrina coma "especialment greus", quan la víctima sigui menor de 16 anys o es tracti d'una
persona especialment vulnerable; quan sigui subsegüent a un delicte d'agressió sexual,
assassinats múltiples, assassinats comesos per membres d'organització criminal. Es tracta d'una
llista tancada de delictes susceptibles d'aplicació d'aquest tipus de correctiu penal.

La presó permanent revisable, exigeix el compliment íntegra d'un mínim de condemna que
s'estableix en virtut de la gravetat del delicte (aquest període oscil·la entre els 25 i 35 anys), i
després entrarà en joc, el sistema de revisió. Un tribunal col·legiat, haurà de valorar novament les
circumstàncies del penat i del delicte comès i podrà revisar la seva situació personal. Si es valora
que compleix amb els requisits necessaris per quedar en llibertat, es decretarà un termini de
llibertat condicional. Si pel contrari, no hi concorren els requisits necessaris, el penat continuarà a
presó i es fixarà un termini per a dur a terme una nova revisió.
12

En tot cas, la revisió es farà d'ofici cada 2 anys i sempre que el penat ho sol·liciti, si bé després de
la desestimació d'una petició, es podrà fixar un termini màxim d'un any dins del qual no s'admetran
noves sol·licituds.

La pena de presó

La pena de presó suposa l’internament del penat en un Centre penitenciari i el seu sotmetiment al
règim de vida allí previst. En aquest espai revisarem alguns aspectes rellevants d’aquesta sanció i
que van ser modificats per les reformes legals aprovades a l’estat espanyol des de l’any 2003.

La durada de la pena de presó ha tingut vàries reformes i regulacions, tant en el seu límit mínim
com en el seu límit màxim arran de les reformes penals desenvolupades des de l’any 2003 i
centrats especialment al contingut dels arts 36, 76 i 78 del codi penal.

En aquest sentit, la pena mínima que el Codi penal de l’any 1995 establia en sis mesos s’ha reduït
als tres mesos. Això suposa que quan la pena a imposar sigui inferior a tres mesos, el Jutge haurà
de procedir a la substitució obligatòria de la pena privativa de llibertat per una pena no privativa de
llibertat.

Pel que fa al límit màxim de presó, l’article 36 el fixa en 20 anys, però aquesta limitació que da
condicionada en determinats casos segons els que disposa l’article 76 i 78 del codi penal antenent
a la presència de determinats delictes contra les persones, llibertat sexual o comesos en el si
d’una organització terrorista o organització criminal, arribant a establir limitacions fins als 40 anys
a banda de la presó permanent revisable, arribant a ser un dels codis penals que comporta penes
de més duresa de l’entorn de la Unió Europea.

Aquesta qüestió és i ha estat de forma constant un aspecte important i present en els debats de
política criminal al respecte de la duresa de les penes, les seves conseqüències, limitacions, el
sistema penal espanyol etc... i quina relació ha de tenir amb els aspectes inherent a les víctimes.
És un debat complex i no simplificable donat la ponderació de drets que implica tant per les
víctimes com al propi mandat constitucional que ens estableix l’orientació i finalitat de les penes
establert a l’art 25.2 CE.

L’article 36, per la seva banda contempla els supòsits en els que hi ha presència de concurs de
delicte o diversos delictes i en el que què un subjecte és condemnat en el mateix procés per
cometre diversos delictes i que per aquest fet comporti una condemna superior al limitació
genèrica de 20 anys. En aquest sentit, atenen a un principi humanitzador i racionalitzador del
compliment de penes, l’art 76 estableix les limitacions.

En concret, l’article 76 CP estableix per al càlcul de la condemna i compliment efectiu del culpable
per aquells casos on consten diversos delictes, que no pot excedir el triple del temps pel qual
s’imposi la pena més greu de les que hagi imposat, establint alhora un límits genèric de 20 anys
com a màxim de forma genèrica , o limitacions qualificades establertes entre els 25 i 40 anys.

Alhora. L’art 36 del CP, a partir de la reforma de l’any 2003 va introduir elements important que
afecta les condicions d’execució de la pena en l’àmbit penitenciari i que es va anomenar “Període
de seguretat, establint limitacions temporals mínims alhora de classificar un intern en tercer grau
fins a la meitat de la condemna o limitacions temporals mínimes per accedir a la llibertat
condicional. Aquestes limitacions s’ha establert a l’art 78 CP

Des de la reforma de l’any 2010, es va modificar la regulació d’aquest període de seguretat, i la la seva
aplicació és una decisió potestativa en penes superiors a cinc anys tot i la deteminació d’aplicació
obligatòria en determinats delictes:

• Delictes referents a organitzacions i grups terroristes i delictes de terrorisme.

• Delictes comesos en el si d’organitzacions criminals.
• Delictes d’abusos i agressions sexuals a menors de tretze anys.
• Delictes relatius a la prostitució i corrupció de menors, quan la víctima sigui menor de tretze
anys.

El Codi penal preveu la possibilitat de matisar la decisió dels jutges i tribunals, sempre que no es tracti
de cap dels delictes referenciats més amunt, a través del Jutge de vigilància, quan després de l’emissió
d’un pronòstic individualitzat i favorable de reinserció social per part de l’equip multidisciplinar i
aprovació per part de la Junta de tractament del Centre penitenciari així es consideri adient, atenent a
les circumstàncies personals del reu i l’evolució del tractament reeducador, atorgant doncs all Jutge de
vigilància doncs, un cop escoltat el Ministeri Fiscal, i les altres parts, l’aplicació del règim general de
compliment.
13

Localització permanent

La pena de localització permanent, introduïda amb les reformes penals de l’any 2003, obliga el
penat a romandre al seu domicili o en el lloc que el Jutge determini en sentència per un període
màxim de sis mesos.

Si el penat ho sol·licita i quan les circumstàncies així ho aconsellin, el jutge o tribunal sentenciador
pot determinar que la condemna es compleixi durant els caps de setmana o de manera no
continuada. Es pretén, d’aquesta manera, afavorir que el penat doni continuïtat a les seves
responsabilitats laborals o de formació i evitar els efectes desocialitzadors de la presó.

Per garantir el compliment efectiu, el jutge o tribunal pot acordar la utilització de mitjans mecànics
o electrònics que permetin la localització del penat. En cas d’incompliment de la pena, el Codi
penal determina que es dedueixi testimoni per trencament de condemna, la qual cosa implica que,
en aplicació d’allò previst en el Codi penal, l’incompliment de la localització permanent pot ser
sancionat amb com a delicte de trencament de condemna una pena de presó de sis mesos a un
any.

Segons estableix l’article 37 CP, quan la localització permanent estigui prevista com a pena
principal i sempre que es reculli expressament en el precepte que cal aplicar, el jutge pot acordar
en sentència que es compleixi en dissabtes, diumenges i festius al centre penitenciari més proper
al domicili del penat. Aquesta mesura està destinada a supòsits de reiteració d’infraccions.

La regulació específica del compliment de la pena de localització permanent a presó es troba en

l’RD 840/11, de 17 de juny. Aquest Real decret regula tant el compliment de pena de treballs en
benefici de la comunitat, el compliment de la pena de localització permanent a centre penitenciari,
la suspensió de l’execució de les penes privatives de llibertat i la seva substitució, el compliment t
de les mesures de seguretat competència de l’Administració penitenciària i les mesures de
seguretat privatives de llibertat.

El reglament atribueix a l’establiment penitenciari més proper al lloc on té fixada la residència la

competència per fer el pla d’execució, que l’ha de comunicar a l’òrgan jurisdiccional competent per
a l’execució, sense perjudici que és d’execució immdiatea. Si el penat rebutgés el pla d’execució,
cal informar-ne el jutge competent als efectes oportuns.

L’ingrés cal fer-lo entre les 9 i 10 hores de dissabte o del dia festiu i finalitza a les 21 hores de
diumenge o del dia festiu. Fora d’aquest horari, no es permet l’ingrés, ni tampoc si hi concorren
14

circumstàncies psicofísiques o altres que n’obstaculitzin el compliment correcte, aixecant acta

d’aquest fet.

Durant el compliment d’aquesta pena, el penat és assignat a una cel•la i cal procurar que gaudeixi
d’un mínim de quatre hores diàries fora de la cel•la, sense que sigui de compliment ineludible,
atenent les circumstàncies de les dependències on es trobi el penal i la capacitat per executar-ho.

En tot cas, el penat resta sotmès a les normes de règim interior, i pot disposar de mitjans de
comunicació, però no pot rebre visites ni paquets. Supletòriament al que disposa el Codi penal i el
Reial decret 840/2011, és aplicable allò establert en la Llei orgànica general penitenciària i el
Reglament penitenciari, compatible amb la naturalesa de la pena de localització permanent.

Complerta la pena, l’establiment penitenciari remet un informe final a l’òrgan jurisdiccional

competent per a l’execució.

El dies-multa i la responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa.

El sistema de dies-multa suposa va suposar la importació al Codi penal espanyol del sistema
escandinau orientat a valorar, en la imposició d’una sanció pecuniària, la capacitat del penat de
pagar efectivament la multa.

El sistema que introdueix a l’ordenament jurídic de l’estat espanyol l’obligació de determinar

motivadament l’extensió en dies de la pena, atenent els límits que la llei estableix per a cada
delicte.

Igualment en la sentència, el Jutge ha de determinar l’import de cadascuna de les quotes. A tal fi

caldrà tenir en compte la situació econòmica del reu, que s’establirà a partir del seu patrimoni,
ingressos, obligacions i càrregues familiars, i altres circumstàncies personals.

La durada de la pena de multa es fixa entre deu dies i dos anys (excepte que s’apliquin a
persones jurídiques, i en aquest cas el límit màxim és de cinc anys), i la quota diària que ha de
determinar el jutge té un mínim de dos i un màxim de 400 euros (en el cas de persones jurídiques
va de 30 a 5.000 euros).

El Tribunal, si existeix una causa justificada, podrà autoritzar el pagament de la multa dins d’un
termini que no excedeixi de dos anys des que la sentència esdevé ferma, bé en un sol cop o bé en
els terminis que s’estableixin. En aquest cas, l’impagament de dos d’aquests terminis determinarà
el venciment dels restants.

Cas que, un cop dictada sentència, canviés la situació econòmica del penat, el jutge, després de fer la
indagació corresponent d’aquesta situació, podria modificar tant l’import de les quotes periòdiques com
els terminis per aconseguir-les. Aquesta redacció de l’article 51 CP, introduïda per Llei orgànica
15/2003, i amb la qual es modifica la redacció original de 1995, va suposar que la modificació de la
multa pugui fer-se tant a l’alça com a la baixa, quan en la versió de 1995 del mateix precepte només es
podia alterar la multa imposada si empitjorava la situació econòmica del penat.

L’impagament de la multa imposada suposa l’entrada en joc del sistema de la responsabilitat

personal subsidiària, fent la conversió de la pena de multa per una pena privativa de llibertat a a
raó de 1 dia de privació de llibertat per cada dos quotes de multa impagades.

Existeix un debat jurídic acadèmic i doctrinal al respecte de si la pena originària de sanció

pecuniària es perd o no amb la substitució subsidiària, convertint-la en una pena de presó no
reversible. En aquest sentit, la resposta seria negativa en quan en els casos que s’hagi produït la
conversió, si l’intern satisfà la quantia establerta en sentència en concepte de responsabilitat civil
derivada de la responsabilitat penal, així com la quantia pendent de pagament de la multa, es
procedeix a liquidar la pena privativa de llibertat subsidiària, mantenint dons el caràcter de pena
de multa inicial malgrat la conseqüència subsidiària.

La pena de multa està regulada al Codi penal als arts. 50 a 53. L

I com s’ha dit abans, l’actual previsió de la responsabilitat personal subsidiària per impagament de
multa és fruit de la introducció en el Codi penal de 1995 del sistema de dies-multa.

Així doncs, al nostre sistema penal, el sistema de dies-multa fa valorar en una imposició de la
sanció pecuniària tant en quan a la gravetat del delicte comès, com a la capacitat econòmica del
penat, introduint un sistema de determinació de la multa a partir d’aquestes dues variables.
15

• Per una part, el número de dies durant els quals el penat haurà de satisfer una pena de multa,
que el jutge fixa atenent la gravetat de la infracció (mínim de 10 dies de multa i 2 anys per a
les persones físiques i fins als 5 anys per a les persones jurídiques).

• Per altra part, la quantitat diària que haurà de pagar, que s’ha de determinar a partir de la
capacitat econòmica del subjecte (mínim de 3 € i un màxim de 400€ per dia per les persones
físiques i entre 30 i 5.000€ per a les pesones jurídiques

En els supòsits en els quals el penat no satisfà la multa imposada, entra en joc, amb caràcter subsidiari,
la responsabilitat personal. Aquesta responsabilitat personal suposa la conversió de cada dues quotes
de multa no pagades en un dia de privació de llibertat, consistent en l’internament en un centre
penitenciari, si bé, en el cas dels delictes lleus pot complir-se en règim de localització permanent.

Tot i això, la responsabilitat personal pot complir-se també, si el penat hi presta la seva
conformitat, en règim de treballs en benefici de la comunitat. En aquest darrer cas el Codi penal
estableix el mateix règim de conversió de penes, de manera que cada dues quotes de multa no
pagades esdevenen una jornada de treballs en benefici de la comunitat.

El compliment de la responsabilitat subsidiària, és a dir, el compliment dels dies de localització

permanent, ingrés en centre penitenciari o treballs en benefici de la comunitat per les jornades
fixades, implica l’extinció de l’obligació de pagament de la multa, fins i tot en els casos en què
millori la situació econòmica del penat.

Inhabilitació i suspensió d’ocupació o càrrec públic (arts. 40 a 46 CP)

La inhabilitació és una penal privativa de drets, i comporten la privació definitiva de l’ocupació o

del càrrec sobre el qual recauen. Ara bé, en el cas de la inhabilitació definitiva aquesta privació
recau sobre tots els honors, ocupacions i càrrecs públics que tingui el penat, mentre que en el cas
de la inhabilitació especial, recau només sobre aquells càrrecs o ocupacions assenyalats pel jutge
en la sentència. La inhabilitació especial pot recaure també, a més dels càrrecs públics esmentats,
sobre:

• el dret de sufragi passiu, és a dir, el dret a ser elegit per a càrrecs públics

• sobre la facultat d’exercir una professió o ofici durant el temps de la condemna, en el cas de
la inhabilitació professional,

• sobre l’exercici dels drets inherents a la pàtria potestat, la tutela, curatela, guarda o acolliment,
així com la incapacitat per obtenir nomenament per a aquests càrrecs durant el temps de la
condemna.

Per la seva banda, la pena de suspensió d’ocupació o càrrec públic priva només de l’exercici
d’aquesta ocupació o càrrec durant el temps de la condemna, però no suposa una privació
definitiva com en el cas de la inhabilitació.

La inhabilitació especial per a l’exercici de la pàtria potestat, tutela, curatela, guarda o acolliment,
priva el penat dels drets inherents a la primera, i comporta l’extinció de les altres, i també la
incapacitat per obtenir nomenament per a aquests càrrecs durant el temps de la condemna. La
privació de la pàtria potestat implica la pèrdua de la seva titularitat, encara que perduren els drets
dels quals és titular el fill respecte al penat.

L’article 419 CP castiga amb una pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del seu càrrec el
funcionari que sol·licita o accepta un suborn.

L’article 226 CP estableix la pena d’inhabilitació especial per a l’exercici del dret a la pàtria
potestat en el delicte d’abandonament de família.

Privació del dret a conduir i del dret a portar armes (art. 47 CP)

La privació del dret a conduir vehicles a motor i ciclomotor inhabilita el penat a l’exercici d’aquests
drets durant el temps de la condemna.
En termes similars, la privació del dret a la tinença i port d’armes inhabilita el penat per a l’exercici
d’aquests drets durant el temps de la condemna.

L’article 379 CP preveu l’aplicació de la privació del dret a conduir vehicles a qui condueix sota la
influència de drogues tòxiques o begudes alcohòliques.
16

Prohibicions de residir en determinats llocs o de contactar amb determinades

persones (art. 48 CP)

La privació del dret a residir en determinats llocs o acudir-hi impedeix al penat residir o acudir al lloc on
hagi comès el delicte o falta, o al lloc on resideixi la víctima o la seva família, si fossin diferents.

La prohibició d’aproximar-se o comunicar amb la víctima o amb aquells dels seus familiars o altres
persones que determini el jutge o tribunal, impedeix al penat d’apropar-s’hi, allà on es trobin, així
com, apropar-se al seu domicili, llocs de treball o qualsevol altre que freqüentin. La llei penal
estableix a més que, fins al compliment final d’aquesta pena, es pugui deixar en suspens el règim
de visites i comunicació amb els fills que s’hagués establert en sentència civil.

La prohibició de comunicar-se amb la víctima, amb els seus familiars o altres persones, impedeix
al penat establir amb elles qualsevol contacte, tant escrit, verbal o visual.

Per al control de qualsevol d’aquestes tres penes, el Jutge pot acordar que s’utilitzin sistemes de
control electrònic.

Una de les particularitats d’aquestes penes és la seva aplicació com a pena accessòria. Segons
allò previst en l’article 57 CP, una o vàries de les prohibicions de l’article 48 del CP poden ésser
acordades en el cas que el subjecte sigui condemnat per la comissió d’un o més dels delictes que
el precepte esmentat enumera, en una llarga llista que inclou: l’homicidi, avortament, lesions,
contra la llibertat, tortures i contra la integritat moral, la llibertat i identitat sexuals, la intimitat, el
dret a la pròpia imatge i la inviolabilitat del domicili, l’honor, el patrimoni i l’ordre socioeconòmic.

En aquests casos, la durada de la prohibició és fins a cinc anys si el delicte es considera menys greu, o
fins a deu anys si el delicte es considera greu. Ara bé, en aquells supòsits en què la pena principal hagi
estat una pena de presó, la duració de cinc o deu anys d’aquestes penes se suma al període de
compliment de la privació de llibertat, de tal manera que les prohibicions regiran durant el temps de
privació de llibertat però es mantindran subsistents en els terminis esmentats un cop el subjecte es
reincorpori a la societat.

Menció especial mereixen els supòsits de violència domèstica, és a dir, aquells en els quals la
víctima hagi estat el cònjuge o parella, actual o prèvia, descendents, ascendents, germans,
menors o incapacitats que convisquin amb l’agressor, persones que, emparades en qualsevol
altra relació, es trobin integrades en el nucli de convivència familiar i, inclús, persones que per la
seva especial vulnerabilitat es trobin sotmeses a custòdia o guarda en centres públics o privats.
En tots aquest casos, el Jutge sentenciador acordarà obligatòriament l’aplicació de la prohibició
d’aproximar-se a la víctima o familiars. La durada de la prohibició serà la mateixa que hem
comentat en els supòsits anteriors.

En relació a les prohibicions d’aproximació o comunicació amb la víctima resulta important no

confondre l’aplicació d’aquestes prohibicions com a pena o com a mesura cautelar. S’imposen
com a mesura cautelar, sovint en el marc d’una ordre de protecció, per evitar el contacte entre el
presumpte agressor i la presumpta víctima durant el període d’instrucció de la causa penal.
S’imposen, per contra, com a sanció penal, un cop s’ha determinat la responsabilitat penal del subjecte
en el marc d’un procés penal. En ambdós casos però, quan la víctima del delicte sigui alguna de les
persones que hem ressenyat, el trencament de la prohibició, i la consegüent aproximació o comunicació
amb la víctima o familiars, poden suposar la comissió d’un delicte de trencament de condemna, que el
Codi penal, en l’article 468 castiga amb la pena de sis mesos a un any de presó.

Obligació de treballar en benefici de la comunitat. (art. 49 CP)

La pena de treballs en benefici de la comunitat obliga el penat a prestar la seva cooperació

no retribuïda en activitats d’utilitat pública. Alguns dels trets principals d’aquesta sanció són
els següents:

• Per a la seva imposició, el Codi penal obliga a comptar amb el consentiment del penat, de
manera que aquesta constitueix la única sanció en la llei penal espanyola que només pot
imposar-se si, qui ha de complir-la, manifesta estar-hi d’acord. L’exigència de consentiment
s’ha relacionat amb la prohibició constitucional de treballs forçats, però ha de vincular-se
sobretot amb l’obligació de fer que comporta aquesta pena, que exigeix certa disposició
positiva per part del penat.

• El penat no rep cap retribució pel treball desenvolupat, que és gratuït. No obstant això, per via
reglamentària es possibilita indemnitzar el penat per les despeses de manutenció que
l’execució li pugui ocasionar.
17

• El treball d’utilitat pública pot consistir en tasques de reparació dels danys causats o de suport
o assistència a les víctimes, i també en la participació en tallers o programes formatius o de
reeducació, laborals, culturals, d’educació vial, sexual i altres similars, en relació amb delictes
de la mateixa naturalesa o similar al comès pel penat.

• La durada diària màxima de la pena és de vuit hores. A més, atenent allò que disposa l’article
40 CP, la pena haurà de ser executada en el termini màxim d’un any. I el nombre de jornades
que poden imposar-se per al compliment és d’entre 1 i 30, si el subjecte és responsable d'un
delicte lleu, i d'entre 31 dies i un any, si és responsable d'un delicte menys greu.

• El control de l’execució del compliment és competència del jutge de vigilància penitenciària, el

qual pot requerir informes a l’Administració o bé a l’entitat pública o l’associació on es presten
els treballs. Si es constata que el penat s’absenta del seu lloc de treball durant dues jornades
laborals (quan aquesta absència suposi el refús al compliment), si s’oposa a les instruccions
que rep del responsable de l’ocupació, i en altres circumstàncies descrites en la llei i que
indiquen una voluntat de no complir el treball, el Jutge de vigilància, en rebre l’informe dels
Serveis socials penitenciaris, pot optar per acordar que la pena de treballs s’executi en el
mateix centre, o bé en un altre centre, o bé, finalment, pot entendre que s’ha incomplert la
pena i deduir testimoni per cometre un delicte de trencament de condemna.

Com s’ha indicat anteriorment, el RD 840/2011, de 17 de juny, desenvolupa l’execució de la pena de

treballs prevista en el Codi penal estableix, en línia amb el que preveu també el Codi, que és
l’Administració de gestió de penes i mesures alternatives qui ha de facilitar el treball al penat. A aquest
efecte, l’Administració ha d’establir convenis amb altres administracions o amb entitats, públiques
o privades, que desenvolupin activitats d’utilitat pública. Per a la selecció del treball més adequat
per al penat, els serveis socials penitenciaris l’han d’entrevistar per conèixer-ne les
característiques personals, la capacitat laboral i l’entorn social, personal i familiar. El compliment
de la pena està regit pel principi de flexibilitat, que obliga a fer compatible l’execució de la pena
amb el desenvolupament normal de les activitats diàries del penat, de manera que es pot partir la
jornada en el mateix dia o dies diferents, quan hi hagi causa justificada. Un cop el penat hagi
prestat el seu consentiment a una de les prestacions que se li hagin proposat, els serveis
penitenciaris han d’elevar la proposta al jutge de vigilància perquè l’aprovi o rectifiqui.

La multa proporcional

En determinats casos, la pena de multa s’imposa atenent primordialment el dany causat pel
delicte, el valor de l’objecte del delicte o el benefici que hagi reportat. No s’ha de confondre
aquesta figura amb la pena de dies-multa.

En aquests supòsits els jutges imposen la multa valorant els límits que es fixen per a cada delicte, les
circumstàncies agreujants i atenuants que concorren en el cas, i també la situació econòmica del
culpable. Ara bé, la llei penal preveu que si amb posterioritat a la sentència empitjorés la capacitat
econòmica del culpable, el jutge podria reduir l’import de la multa dins els límits assenyalats per la llei
per al delicte que es tracti, o autoritzar el pagament en els terminis que es determinin.

L’article 368 CP preveu la imposició d’una pena del tant al triple del valor de la droga als autors
d’un delicte de tràfic.

5. LA DETERMINACIÓ DE LA PENA

Per a la determinació de la pena que correspongui imposar al subjecte declarat responsable

de la comissió d’un delicte, el Codi penal espanyol estableix en els articles 61 i següents, les
regles a aplicar per tal de fixar un marc concret de pena, a partir del marc abstracte que la llei
penal estableix per a cada tipus delictiu.

A tal efecte resulta important no confondre els termes pena inferior o superior
en grau, i pena en la seva meitat superior o inferior. Les regles per a la
determinació d’aquests conceptes es troben a l’article 70 CP, de manera que en
aquests materials ho exposarem a partir d’un exemple pràctic.
18

La pena de presó prevista en l’article 138 CP per al delicte d’homicidi és una

pena d’entre 10 i 15 anys. A partir d’aquí aplicarem els diferents conceptes
esmentats:

Marc abstracte de pena Presó de 10 a 15 anys

Pena en la meitat inferior Presó de 10 a 12 anys i mig

Pena en la meitat superior Presó de 12 anys i mig a 15 anys

Pena inferior en grau Presó de 5 a 10 anys

Pena inferior en dos graus Presó de 2 anys i mig a 5 anys

Pena superior en grau Presó de 15 a 22 anys i mig

Per al càlcul de la pena superior en grau, partirem del límit màxim de 15 anys, dividint
aquest per la meitat, i sumant aquest resultat al límit màxim. 15/2=7.5 i per tant la pena en
grau superior serà de 15+7.5 = 22.5 anys

De la mateixa forma, el càlcul de la pena inferior es realitza partint del límit inferior de 10
anys dividint aquest per la meitat i restant el resultat al límit inferior. 10/2=5 i per tant la pena
en grau inferior serà de 10-5 = 5 anys.

A partir d’aquí podem exposar alguns dels criteris que han de permetre al jutge determinar
la pena a imposar.

• En primer lloc, la pena prevista en la llei és la que s’imposa als autors de la infracció
consumada. Als autors d’una temptativa de delicte se’ls imposa la pena inferior en un o dos
graus a la prevista per al delicte consumat, atenent el grau d’execució que s’hagi assolit i el
perill que suposés l’intent. Si en lloc de tractar-se de l’autor o el cooperador necessari, el
subjecte ha actuat com a simple còmplice, o com a cooperador no necessari, el jutge haurà de
fixar la pena inferior en grau.

• En cas de concórrer en el supòsit circumstàncies atenuants i agreujants, algunes de les regles

que fixa l’article 66 del CP són les següents:

article 66

• Si hi concorre una sola atenuant, s’aplica la pena en la meitat inferior.

• Si hi concorren dos o més atenuants o bé una de sola que el jutge valora com a molt rellevant,
molt qualificada, i no hi concorri cap circumstància agreujant, s’aplicarà la pena inferior en un o
dos graus a la prevista en la llei. Quan s'apliqui la pena inferior en més d'un grau, podrà fer-ho
en tota la seva extensió.

• Si hi concorre una o dues circumstàncies agreujants, s’aplicarà la pena en la meitat superior.

• Quan hi concorren més de dues agreujants i cap atenuant, pot aplicar-se la pena superior en
grau, però en la seva meitat inferior.
• La pena superior en grau podrà aplicar-se en cas de concórrer-hi una agreujant qualificada de
reincidència consistent en haver estat condemnat executòriament per tres delictes compresos
en el mateix títol d’aquest codi, sempre que siguin d’igual naturalesa.
• Quan no hi concorrin atenuants ni agreujants s’aplicarà la pena prevista en el delicte en
l’extensió que el jutge consideri adequada atenent les circumstàncies personals del
delinqüent i la major o menor gravetat del delicte.
19

• Quan hi concorrin atenuants i agreujants es valoraran i compensaran racionalment.

• En el cas de delictes lleus i delictes imprudents, els jutges valoraran les penes segons el
seu prudent arbitri, sense subjectar-se a les regles ressenyades.

6. EL RÈGIM DE SUSPENSIÓ I SUBSTITUCIÓ DE PENES PRIVATIVES DE LLIBERTAT

Per a aquells supòsits en què la pena privativa de llibertat a aplicar, un cop emprades les regles de
determinació de la pena, sigui inferior a dos anys, el Codi penal de 1995 estableix uns mecanismes
orientats a possibilitar que, si s’hi donen certs requisits, la persona condemna a una pena privativa
de llibertat no ingressi a un centre penitenciari per a complir la pena. Aquesta és la figura de la
suspensió i la substitució i tenen com a finalitat evitar la dessocialització de la persona i permetre
que aquesta pugui continuar la seva vida en llibertat sota unes condicions durant el temps que
s’hagi establert de suspensió de la pena.

La reforma penal de l’any 2015 operada per la LO 1/2015 va comportar canvis importats ja que la
substitució de penes i la llibertat condicional van passar a complir-se sota el règim previst per a la
suspensió de penes. En el cas de la figura de la llibertat condicional, va significar un canvi rellevant
des del punt de vista de política criminal i execució de penes, exaltant el que es pot considerar un
període de prova i el concepte de supervisió, però ens centrarem a aquesta figura al Mòdul 3.

La suspensió de La suspensió de penes està regulada als articles 80 a 87 del Codi penal, permetent
penes privatives de als jutges i tribunals deixar en suspens l’execució de penes privatives
de llibertat no superiors a dos anys. La mencionada reforma via la LO 1/2015 de 30 de
llibertat març
introdueix un règim únic de suspensió, que integra el que considerarem el règim
d’aplicació general, com el que considerem aplicació en supòsits especials. En aquest
sentit el codi penal conisdera situacions especials les:

- Suspensió en cas de problemàtica toxicològica i drogodependència

- Suspensió en cas de malaltia greu incurable
- Suspensió excepcional en cas de reus no habituals
- La substitució amb efectes suspensius.

Com a trets destacables de l’actual regulació de la figura de la suspensió és que

s’ofereix major discrecionalitat als jutges i tribunals alhora de valorar les
circumstàncies que hi concorren en cada cas, a l’igual que també atorga major
flexibilitat alhora de valorar primarietat delictiva i un marge de valoració rellevant
alhora de valorar o no la revocació en cas d’incidències durant el període de
suspensió.

Els jutges o Tribunals, abans de decretar la suspensió d’execució, valoraran els

següents factors

ƒ Les circumstàncies del delicte comès

ƒ Les circumstàncies personals, familiars i socials dels penats
ƒ Els antecedents
ƒ Quina ha estat la seva postura posterior a la comissió del
delicte i en especial el seu esforç reparador
ƒ Els efectes que es preveu pot tenir la suspensió
És aplicable a totes les penes privatives de llibertat, la qual cosa
permet incloure-hi la pena de presó, però també la localització
permanent i la responsabilitat personal subsidiària per impagament de
multa; i quan sigui raonable pensar que no és necessària
l'execució de la pena per evitar la comissió de nous delictes.
20

ƒ Les condicions per deixar en suspens l’execució de la pena són:

ƒ Que el condemnat hagi delinquit per primera vegada. A tal efecte no

es tindran en compte les anteriors condemnes per delictes imprudents o
delictes lleus ni els antecedents penals cancel•lats, ni aquells delictes que
per la seva naturalesa o circumstàncies no tenen rellevància per la
valoració de la suspensió.

ƒ Que la pena imposada o la suma d’elles no sigui superior a dos

anys, sense incloure el còmput de dies de responsabilitat personal
subsidiària.

ƒ Que s’hagi satisfet la responsabilitat civil derivada del delicte. També

es pot acceptar un compromís de pagament del penat, sempre que sigui
raonable i amb les garanties que es consideri oportú.
ƒ De forma excepcional, encara que no concorrin les circumstàncies
abans descrites, i sempre que no es tracti de reus habituals, el jutge o
tribunal té la possibilitat discrecional d’acordar la suspensió de penes de
presó que individualment no excedeixin de dos anys quan les
circumstàncies personal de reu, la natura dels fets, la seva conducta, i en
particular, l’esforç per a reparar el dany causat, així ho aconsellin

ƒ El termini en el qual la pena queda en suspens i no és executada ha de ser

fixat pel jutge en sentència, i pot ser d’entre dos a cinc anys, i en el cas de
penes lleus, de tres mesos a un any.

ƒ La suspensió queda condicionada al fet que el subjecte no cometi un nou

delicte durant el període fixat pel jutge així com la satisfacció de la
responsabilitat civil en els termes comentats anteriorment.

El jutge o Tribunal, també podrà condicionar la suspensió al

compliment de les següents prohibicions o deures de conducta, quan
sigui necessari per evitar el risc de reincidència i de forma proporcional.

1. Prohibició d'aproximació a la víctima o als seus familiars.

2. Prohibició d'establir contacte amb persones determinades o grups de
persones.
3. Mantenir el lloc de treball en un determinat lloc sense poder
absentar-se sense autorització judicial.
4. Prohibició de residir o acudir a determinats llocs.
5. Compareixença personal davant el jutge o Tribunal amb la
periodicitat que s'estableixi.
6. Participar en programes formatius, laborals, culturals, d'educació vial,
sexual, de defensa del medi ambient, de protecció d'animals i altres similars.
7. Participar en programes de desintoxicació d'alcohol o estupefaents.
8. Prohibició de conduir vehicles a motor si no tenen dispositiu que permeti
l'encès després de valorar les condicions físiques del conductor.
9. Qualsevulla altra mesura que accepti el penat i no afecti a la seva
dignitat.

Quan el penat ha comès delictes de violència de gènere, serà d'obligatori

compliment alguna de les prohibicions o obligacions dels apartats 1, 4 i 6.
21

El jutge o Tribunal, també podrà condicionar la suspensió

al compliment d'alguna de les següents prestacions:

ƒ Compliment amb l'acord en un procés de mediació

ƒ Pagament d'una multa en la quantia adequada a les

circumstàncies del cas amb el límit que estableix l'article 84 del
Codi penal

ƒ Realització de treballs en benefici de la comunitat com a

reparació simbòlica. La quantia s'establirà en atenció al cas amb
uns límits establerts.

Quan es modifiquin les circumstàncies valorades que van donar

lloc a la imposició d'alguna de les prohibicions, deures o
prestacions (articles 83 i 84 CP), el jutge o Tribunal, podrà
aixecar totes o algunes de les prohibicions, deures o prestacions
Revisió de la o substituir-les per altres menys costoses.
suspensió de
l'execució de
ƒ D'acord amb l'article 86 del Codi penal, el jutge o Tribunal revocar la
la pena
suspensió i ordenarà l’execució de la pena en els següents casos:

ƒ Quan el penat sigui condemnat per un nou delicte comès durant el

període de suspensió o es posi de manifest que l’expectativa en que es
fonamentava la decisió de suspensió ja no pot ser mantinguda.

ƒ Quan incompleixi de forma greu i reiterada les prohibicions o

Revocació de deures, o les prestacions imposades, o no es sotmeti al control del
la suspensió de servei de seguiment i e execució de penes.
la pena
ƒ Si al respecte del seguiment de compliment de condicions ofereix
informació inexacta o no fa front a la responsabilitat civil o
compromisos adquirits, a no ser que no disposi de capacitat
econòmica.

ƒ En els casos de risc greu de comissió de nou delicte, risc de fuga o per
protecció de la víctima, es pot decretar la urgent revocació de la suspensió de
la pena i immediat ingrés a la presó.

ƒ Quan els incompliments de les mesures de prohibició, deure o prestació

imposades no hagin tingut caràcter greu o hagin estat reiterats, el jutge o
tribunal podrà valorar la situació i reformular les condicions incloent noves
mesures o modificant les establertes. Igualment podrà augmentar el període de
suspensió amb el límit d'increment de fins ½ del període ja fixat.

La reforma de l’any 2015 va introduir possibilitat de flexibilitat

alhora de valorar les circumstàncies de revocació, destacant
com a eix de la valoració el concepte de no risc i el control de
variables de risc , i per tant introduint a la valoració el que és pot
anomenar la presència de capacitat d’èxit.
22

Revocació de ƒ Transcorregut el termini de suspensió sense que s'hagi

la suspensió de comès nou delicte i complides les regles de conducta fixades pel
la pena jutge o Tribunal, acordarà la remissió de la pena.

En el cas que hagués estat suspesa la pena degut a l'addicció

a substàncies tòxiques, haurà d'acreditar-se la deshabituació
del subjecte o la continuïtat del tractament, a no ser que
s'estimi necessària la continuació del tractament, cas en el que
es concedirà una pròrroga del termini de suspensió per temps
no superior a dos anys.

Menció especial als supòsits especials de suspensió

Com s’ha mencionat anteriorment, de forma excepcional a la

norma general es podrà suspendre la pena excepcionalment,
encara que el penat no sigui primari i les penes a complir
excedeixin el màxim de dos anys establerts, en els següents
casos establerts a l'art. 80 CP.

1. Quan les penes, de forma individual, no superin els dos anys

(encara que la suma d'elles sí) i no sigui un reu habitual. Es valorarà
la idoneïtat de la suspensió en base a les circumstàncies personals
del penat, la naturalesa del fet, la seva conducta i l'esforç reparador.

Es requerirà que s'hagi reparat el dany conforme a les seves

possiblitats i el compliment dels acords en cas de mediació i a més,
s'imposarà multa o treballs en benefici de la comunitat.

2. Casos de malaltia molt greu amb patiments inguaribles, a no

ser que en el moment de comissió del delicte, ja tingués suspensa
una altra condemna per aquest mateix motiu.

3. En el cas d'haver comès el delicte, a causa de l'addicció a

substàncies tòxiques amb penes que no superin els 5 anys i
s'acrediti suficientment que es troba deshabituat o sotmès a
tractament amb aquesta finalitat en el moment de decidir sobre la
suspensió. La suspensió es condicionarà a no delinquir de nou
durant el període establert i a no abandonar el tractament fins la
seva finalització. Les recaigudes no seràn considerades
abandonament si no evidencien abandonament definitiu.
En els casos de delictes que només poden ser perseguits prèvia
denúncia o querella del ofès, els jutges i Tribunals hauran d'escoltar al
perjudicat abans de concedir la suspensió.

Per últim, només destacar que segons l’art 82.2 CP en cap cas es
computaran els terminis de suspensió en aquells casos en que el
penat es trobi en situació de rebel·lia respecte les condicions de
seguiment i conducta imposades.
23

La reforma del Codi penal introduïda per la LO 1/2015, de 30

de març, suprimeix l'antic article 88 i modifica l'art. 89,
configurant el que es coneix per la suspensió substitutiva i
reduint els supòsits de substitució de la pena, a dos, que a
continuació es detallen:
La substitució de
penes de presó
1. Quan la pena a imposar resulti inferior a 3 mesos, serà en tot
cas, substituïda per pena de multa, treballs en benefici de la
comunitat o localització permanent. (art. 71.2)

2. En el cas de que el penat sigui estranger.

ƒ Quan la pena sigui superior a un any, serà substituïda per

la seva expulsió del territori espanyol.

Excepcionalment, motivat en defensa de l'ordre jurídic, es podrà

acordar que el penat compleixi una part de la pena no superior a
dos terços de la seva extensió, i substituir la resta de la pena
per mesura d'expulsió. En tot cas, en cas que durant el compliment
de la part establerta pel jutge o tribunal, l’intern accedeixi al tercer
grau o se li concedeixi la llibertat condicional serà expulsat sense
que s’exhaureixi el període establert.

ƒ Quan la pena o suma de les penes imposades sigui superior a

cinc anys de presó, el jutge o Tribunal acordarà l'execució de tot
o part de la pena i es substituirà la resta de pena per l'expulsió
quan compleixi la part de pena determinada, accedeixi al tercer grau
o se li concedeixi la llibertat condicional.

No procedirà la substitució quan, a la vista de les circumstàncies del

fet i les personals de l'autor, en particular el seu arrelament a
Espanya, l'expulsió resulti desproporcionada.

Només es podrà expulsar un ciutadà de la Unió Europa, quan

representi una amenaça greu per l'ordre públic o la seguretat pública
en atenció a la naturalesa, circumstàncies i gravetat del delicte
comès, els seus antecedents i circumstàncies personals. La reforma
penal de l’any 2015 però va significar el fet que es possibilitat la
expulsió d’un ciutadà de la Unió Europea dins el règim d’aplicació del
Tractat Schengen.

Si hagués residit a Espanya durant els deu anys anteriors procedirà

l'expulsió quan a més:

ƒ Hagués estat condemnat per un o més delictes contra la

vida, llibertat, integritat física i llibertat i indemnitat sexuals
castigats amb pena màxima de presó superior a cinc anys i
s'apreciï risc greu de reincidència.

ƒ Hagués estat condemnat per un o més delictes de terrorisme

o altres delictes comesos en el si d'un grup o organització criminal.
No es substituiràn les penes imposades per la comissió de
delictes de tracta d'éssers humans, tràfic de mà d'obra o
simulació de contracte per afavorir l'emigració.
24

L'estranger no podrà retornar a Espanya en un termini de cinc a deu anys ateses la duració
de la pena i les circumstàncies del penat.

Si tornès a territori espanyol durant el termini d'expulsió, complirà les penes substituïdes, a no
ser que excepcionalment, el jutge o tribunal redueixi la durada de la pena quan sigui innecessari
el seu compliment per garantir la defensa de l'ordre jurídic.

Si és sorprès a la frontera, serà expulsat directament per l'autoritat governativa començant de nou a
computar-se el termini d'expulsió

No es substituiràn les penes imposades per la comissió de delictes de tracta d'essers humans,
tràfic de mà d'obra o simulació de contracte per afavorir l'emigració.

Si, acordada l’expulsió, aquesta no pogués dur-se a terme, es procedirà al compliment de la pena privativa
de llibertat originàriament imposada o del període de condemna pendent.

Trets principals del sistema de substitució de penes

• En la substitució de penes hem de distingir entre les penes substituïdes i les penes substitutives.
Així, pena substituïda només ho pot ser la de presó, de fins a un any, en termes generals, i fins a
dos anys, amb caràcter més excepcional. Penes substitutives ho són la de multa i la de treballs en
benefici de la comunitat, o la localització permanent. Les penes de presó de fins a un any poden
ser substituïdes sia per multa sia per treballs en benefici de la comunitat. Les penes inferiors a sis
mesos també poden ser substituïdes per localització permanent. Les penes de fins a dos anys
poden ser substituïdes per multa, o bé per una combinació de multa i treballs, però no
exclusivament per treballs en benefici de la comunitat. D’altra banda, quan el subjecte hagi estat
condemnat per un delicte relacionat amb la violència de gènere, la pena de presó només pot ser
substituïda per la de treballs en benefici de la comunitat o localització permanent i no per una pena
de multa. D’aquesta manera, el legislador ha volgut deixar clar que en els delictes de violència
contra les dones no és possible pagar una multa com a via per extingir la responsabilitat i, a més,
s’ha pretès no afectar el patrimoni familiar. En aquests casos també és preceptiu imposar
addicionalment, a part de la subjecció a programes específics de reeducació i tractament
psicològic, les prohibicions d’aproximació i comunicació amb la víctima.

• La llei estableix uns mòduls de conversió de penes que fixen que cada dia de presó pugui ser
bescanviat per dos dies de multa o bé per un dia de treball en benefici de la comunitat. S’ha de
dir que aquest sistema de conversió porta a superar fins a nivells desmesurats la previsió ja
comentada respecte de la durada de fins a 180 dies prevista en l’article 33 per a la pena de
treballs en benefici de la comunitat. Les regles de conversió que fixa el Codi penal comporten
que, si no s’opta per un criteri interpretatiu molt restrictiu, un any de presó podria arribar a ser
substituït per fins a 360 jornades de treball, i que en el supòsit de penes de presó de fins a dos
anys, la quantia podria arribar a superar les 700 jornades.

• Per procedir a la substitució de penes de presó, el Codi penal insta a tenir en compte les
circumstàncies personals del reu, la naturalesa del fet, la seva conducta i, en
particular,l’esforç per reparar el dany causat. L’únic requisit que la llei estableix de manera
taxativa és que no es tracti de reus habituals, és a dir, que no es tracti de subjectes que hagin
estat condemnats en un període de fins a cinc anys per tres o més delictes dels compresos
en un mateix capítol. Per tenir en compte aquest requisit, les dates a prendre en consideració
són, per una banda, el moment de possible suspensió de la pena, i d’altra banda, la data de
comissió dels delictes que fonamenten l’apreciació d’habitualitat.

• El moment per procedir a la substitució de la pena de presó es fixa en la pròpia sentència o

bé amb posterioritat, utilitzant una interlocutòria motivada abans d’iniciar-se l’execució de la
pena. En tot cas per procedir a la substitució serà necessari donar audiència a les parts.

• El codi penal faculta també en el cas de substitució de penes el Jutge o tribunal per imposar
al penat alguna de les obligacions o deures de conducta que hem assenyalat per al cas de la
suspensió de penes i que la llei enumera en l’article 83.

• En cas d’incompliment total o parcial de la pena substitutiva la llei penal preveu que s’executi
la pena de presó inicialment imposada, descomptant-ne la part de temps ja executada per la
via de les penes substitutives.
25

7. ACTIVITATS AUTOFORMATIVES

1. El Dret penal consisteix en:

a) Un conjunt de normes que descriuen exclusivament les penes i mesures de seguretat

b) Un conjunt de normes que descriuen comportaments als quals s’annexa delictes o
faltes
c) Un conjunt de normes que descriuen delictes o faltes i als quals s’amenaça amb penes
o mesures de seguretat
d) Un conjunt de normes que descriuen comportaments importants per a la societat i
als quals amenaça amb mesures de seguretat

2. El principi segons el qual cada precepte penal, i per tant, cada delicte o falta ha de
protegir algun dels interessos més fonamentals per a les persones i la vida comunitària és:

a) El principi de proporcionalitat
b) El principi d’exclusiva protecció de béns jurídics
c) El principi de legalitat
d) El principi de culpabilitat

3. El principi que obliga a executar les penes d’acord amb allò que es preveu en el Codi
penal i en la Llei orgànica general penitenciària és:

a) El principi d’humanitat de les penes

b) El principi de proporcionalitat
c) El principi de legalitat
d) El principi d’oportunitat

4. Les teories que justifiquen la imposició d’una pena des de la perspectiva que el
delinqüent mereix un càstig són:

a) Les teories de la retribució

b) Les teories de la prevenció especial negativa
c) Les teories mixtes
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

5. La justificació de la pena des de les teories de la prevenció general negativa parteix de:

a) La capacitat ressocialitzadora de la pena

b) La capacitat dissuasòria de la pena
c) La capacitat retributiva de la pena
d) La capacitat reparadora de la pena

6. Es considera una pena greu:

a) La presó de més de cinc anys

b) La prohibició d’aproximar-se a la víctima o als seus familiars per més de cinc anys
c) La inhabilitació especial per més de cinc anys
d) Totes les respostes anteriors són correctes
26

7. Són penes privatives de llibertat:

a) La responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa i la

prohibició d’aproximació a la víctima
b) La localització permanent i la suspensió del dret a conduir vehicles
c) La responsabilitat personal subsidiària per impagament de multa i la localització
permanent
d) La multa i la suspensió d’ocupació o càrrec públic.

8. La pena de presó té una durada de:

a) Entre sis mesos i vint anys

b) Entre sis mesos i vint anys, tot i que pot arribar fins a quaranta anys en cas de
concurs de delictes
c) Entre tres mesos i trenta anys
d) Entre tres mesos i vint anys, tot i que pot arribar fins a quaranta anys en cas de concurs
de delictes

9. El pla d’execució de la pena de localització permanent:

a) El realitza l’establiment penitenciari del lloc on el penat té fixada la seva residència

i l’aprova el Jutge sentenciador.
b) El realitza el Jutge de Vigilància penitenciària
c) El realitza el Jutge sentenciador i l’aprova el Jutge de Vigilància penitenciària
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

10. Són penes privatives de Drets:

a) La prohibició d’aproximar-se a la víctima i la localització permanent

b) Els treballs en benefici de la comunitat i la inhabilitació absoluta
c) La inhabilitació especial i la multa
d) La privació del dret a portar armes i la localització permanent

11. Quina és la duració màxima de la pena de treballs en benefici de la comunitat?

a) 40 dies
b) 60 dies
c) 120 dies
d) 180 dies

12. Pot modificar-se la multa imposada al penat si varia la seva situació econòmica?

a) Sí, però només per rebaixar la quantitat de les quotes periòdiques

b) Sí, tant per rebaixar com per augmentar la quantitat de les quotes periòdiques
c) No, no pot modificar-se la multa encara que canviï la situació econòmica de l’individu
d) Cap de les respostes anteriors és correcta

13. Es poden deixar en suspens penes privatives de llibertat inferiors a dos anys:

a) Quan el penat hagi delinquit per primera vegada

27

b) Quan hagi satisfet la responsabilitat civil o hagi estat declarat insolvent

c) Quan el subjecte no es consideri perillós criminal
d) Totes les respostes anteriors són correctes

14. Són penes substitutives de la presó:

a) La prohibició d’aproximació a la víctima exclusivament

b) La multa exclusivament
c) La multa i els treballs en benefici de la comunitat
d) Els treballs en benefici de la comunitat i la inhabilitació especial.

15. Cas que el subjecte sigui condemnat per un delicte de violència de gènere, la pena
de presó:

a) No podrà ser substituïda en cap cas

b) Només podrà ser substituïda per una pena de multa
c) Només podrà ser substituïda per treballs o localització permanent.
d) Només podrà ser substituïda per la prohibició d’aproximar-se a la víctima.

16. La llibertat vigilada és:

a) Una pena privativa de drets.

b) Una pena privativa de llibertat.
c) Una mesura de seguretat privativa de llibertat.
d) Una mesura de seguretat no privativa de llibertat.

Solució: 1-c, 2-b, 3-c, 4-1, 5-b, 6-d, 7-c, 8-d, 9-a, 10-b, 11-d, 12-b, 13-d, 14-c, 15-c, 16-d.