Circuits i Sistemes Lineals – Examen Final

20 de gener de 2022 de 08:00h a 11:00h

Notes provisionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 de gener
— Departament de TSC — Període d’al·legacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25-26 de gener
Notes definitives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 de gener

Professors: J. García, O. Mas Durada: 3h Consultes sobre l’examen: 26 de gener

Important
• Entregueu cada problema en fulls separats.

P1. (3 punts) Considereu el circuit de la figura 1.

𝑅2

𝑅1
𝑣𝑖 −
𝑣𝑜
+ +
𝑣 +
− − 𝑘𝑣

Figura 1: Circuit del primer problema

Es demana:

a) Determineu la funció de transferència 𝐻 (𝑠) = 𝑉𝑜 (𝑠)/𝑉𝑖 (𝑠), utilitzant el mètode d’anàlisi que us resulti més
convenient. Atès que en el treball d’enguany s’ha presentat el teorema de l’element extra, es suggereix aplicar-
lo aqui considerant el capacitor com a element extra i la funció 𝐻∞ l’obtinguda quan el capacitor es substitueix
per un circuit obert. En aquest cas, a més, 𝑅𝑛 = 0.

b) Per a quins valors de 𝑘 el circuit és estable?

c) Amb 𝑘 = 10, calculeu la resposta al graó unitari, 𝑢(𝑡). Quina és la durada del règim transitori?

d) Quin tipus de filtre és? Quina és l’amplificació màxima? Quina és la seva freqüència de tall? Quin és l’efecte
de variar la 𝑘?

e) Dibuixeu sobre un mateixa gràfica el diagrama de Bode de guany per a 𝑘 = 1 i per a 𝑘 = 10, incloent les
correccions a les freqüències de colze.

f) Proposeu amb detall una implementació de la font controlada de la figura 1, amb resistor, potenciòmetre i
amplificador operacional, que permeti obtenir tots els valors de 𝑘 entre 1 i 10.

g) Amb els valors de 𝐶 = 22 nF, 𝑅1 = 10 kΩ, 𝑅2 = 100 kΩ i 𝑘 = 10, determineu i dibuixeu l’espectre (amplitud i
fase) del senyal de sortida 𝑣𝑜 amb la següent excitació:

𝑣𝑖 (𝑡) = 0,1 cos (2𝜋 × 100 𝑡) + 0,1 cos (2𝜋 × 7,2 ⋅ 104 𝑡) [V]
Solució:
a) Evidentment podem resoldre el circuit per nodes, però tal i com ens proposa l’enunciat, l’analitzarem fent
servir el teorema de l’element extra (TEE), prenent com a element extra el capacitor i utilitzant la funció de
transferència 𝐻∞ , quan el capacitor el substituïm per un obert. Llavors:
1 + 𝑅𝑛 𝐶𝑠
𝐻 (𝑠) = 𝐻∞
1 + 𝑅𝑑 𝐶𝑠

𝑅2

𝑅2
𝑅𝑛
𝑣𝑖 𝑅1
− 𝑣𝑜 =0
𝑣𝑖 𝑅1 +
+
− 𝑣𝑜 𝑣 +
+ − 𝑘𝑣
+
+ −
𝑣 − 𝑘𝑣
− (b) Circuit per calcular 𝑅𝑛 amb 𝑣𝑜 = 0

(a) Circuit per calcular 𝐻∞ = 𝑣𝑜 /𝑣𝑖

𝑅2 𝑖𝑡
𝑖𝑡
− +
𝑅1 𝑣𝑡
−
+ +
+
𝑣 + 𝑖 /𝑅
𝑘𝑣 − 𝑡 2
− −

(c) Circuit per calcular 𝑅𝑑 = 𝑣𝑡 /𝑖𝑡

Figura 2: Circuits per aplicar el TEE al circuit de la figura 1.

• Estudiem el circuit de la figura 2a per calcular 𝐻∞ = 𝑣𝑜 /𝑣𝑖 . Si plantegem KCL al node inversor de l’AO
tenim 𝑣𝑖 /𝑅1 = −𝑣𝑜 /𝑅2 . Per tant 𝐻∞ = −𝑅2 /𝑅1
• El propi enunciat ja ens indica que 𝑅𝑛 = 0 i ho confirmem observant la figura 2b. Al fer zero la tensió 𝑣𝑜
també ha de ser zero la tensió 𝑣 i per curtcircuit virtual també és zero la tensió en el terminal inversor de
l’AO. Per tant, comprovem el resultat que ens ha avançat l’enunciat.
• Observem el circuit de la figura 2c per trobar la resistència 𝑅𝑑 = 𝑣𝑡 /𝑖𝑡 . En aquest cas el corrent que passa
per 𝑅2 és 𝑖𝑡 ja que per 𝑅1 no passa corrent. Per tant la tensió en els terminals de la font controlada és 𝑖𝑡 /𝑅2
i la tensió a la sortida de l’AO, que és 𝑣𝑡 serà 𝑣𝑡 = 𝑖𝑡 /(𝑘𝑅2 ), és a dir, 𝑅𝑑 = 𝑘/𝑅2 .

Tenim que la funció de transferència és:

𝑅2 1
𝐻 (𝑠) = − ⋅
𝑅1 1 + 𝑅2 𝐶𝑠
𝑘

Resolució pel mètode Nodal:

Si volem resoldre el circuit aplicant l’anàlsi sistemàtica per nodes caldrà fer un KCL a l’entrada inversora de
l’AO. En aquest node la tensió és sempre zero en virtut de la formació del curtcircuit virtual. Així doncs:
 𝑉𝑜 𝐶𝑠
𝐺1 (0 − 𝑉𝑖 ) + 𝐺2 (0 − 𝑉𝑜 ) + 𝐶𝑠 (0 − = 0 → 𝑉𝑜 (𝐺2 + ) = −𝐺1 𝑉𝑖
𝑘) 𝑘
𝑉𝑜 (𝑠) 𝐺 1 𝑅 1
= 𝐻 (𝑠) = − 1 ⋅ = − 2⋅
𝑉𝑖 (𝑠) 𝐺 2 1+ 𝐶𝑠 𝑅 1 1 + 𝑅2 𝐶 𝑠
𝐺2 𝑘 𝑘

que és la mateixa funció que s’obté pel mètode de l’element extra.

b) El circuit serà estable per 𝑘 > 0, ja que serà per aquests valors quan el pol real en 𝑝 = −𝑘/(𝑅2 𝐶) és negatiu. La
situació 𝑘 = 0 donarà un circuit amb 𝐻 = 0, sense cap interès.

c) Si l’excitació es 𝑣𝑖 = 𝑢(𝑡) al tractar-se d’un circuit de primer ordre podem fer servir l’expressió:

𝑣𝑜 (𝑡) = [𝑉 𝐹 + (𝑉 𝐹 − 𝑉 𝐼 ) exp (−𝑡/𝜏)] ⋅ u(𝑡)

• El valor final és −𝑅2 /𝑅1 .

• El valor inicial és zero ja que el capacitor es troba descarregat a 𝑡 = 0− .
• La constant de temps és 𝜏 = 𝑅2 𝐶/10

La resposta és per tant:

𝑅2 10𝑡
𝑣𝑜 (𝑡) = − 1 − exp (− ⋅ u(𝑡)
𝑅1 [ 𝑅2 𝐶 )]

La durada de la resposta transitòria és de 5𝜏, és a dir 𝑅2 𝐶/2 .

d) Es tracta d’un filtre passa-baixes de primer ordre. La seva amplificació màxima, a freqüència zero, és
1 𝑘 . L’efecte de variar el valor de 𝑘
𝐻𝑚𝑎𝑥 = 𝑅2 /𝑅1 per a qualsevol valor de 𝑘. La freqüència de tall és: 𝑓𝑐 = 2𝜋 𝑅2 𝐶
és variar únicament la freqüència de tall del filtre.

e) Per als dos valors de 𝑘 tenim el mateix factor d’escala. Per a 𝑘 = 1 un pol real 𝑝1 = −1/(𝑅2 𝐶) i per a 𝑘 = 10 un
pol real a 𝑝10 = −10/(𝑅2 𝐶), tots dos amb correcció de −3 dB a la freqüència de tall. Els dos diagrames de Bode
de guany, incloent les correccions de colze, els presentem a la figura 3.

𝑘 =1
20 log(𝑅2 /𝑅1 ) 𝑘 = 1 exacta
𝑘 = 10
20 log(𝑅2 /𝑅1 ) 𝑘 = 10 exacta
−3 dB −3 dB
20 log |𝐻 (𝑗𝜔)| [dB]

−2
−2

0d
0d

B/
B/

d
d

èc
èc

.
.

10−2 10−1 1 10 102 103

2𝜋𝑅2 𝐶 2𝜋𝑅2 𝐶 2𝜋𝑅2 𝐶 2𝜋𝑅2 𝐶 2𝜋𝑅2 𝐶 2𝜋𝑅2 𝐶
Freqüència [Hz]

Figura 3: Diagrames de Bode de guany, per 𝑘 = 1 i 𝑘 = 10, amb correccions a les pulsacions de colze.

f) Per tal d’obtenir tots els valors de 𝑘 entre 1 i 10 podem pensar en un amplificador no inversor amb un
potenciòmetre, tal i com es representa a la figura 4.
Quan el cursor està a la posició A tenim 𝑘 = 10 i quan està a la posició B tenim 𝑘 = 1.
 𝑅2

𝑣𝑖 𝑅1
−
+
A 𝑣𝑜
+
−
𝑅𝑝
B
𝑅𝑝 /9

Figura 4: Circuit de la figura 1 amb implementació de la font controlada per obtenir valors de 𝑘 entre 1 (posició B del
cursor del potenciòmetre) i 10 (posició A ).

g) Amb els valors que ens dona l’enunciat per aquest apartat, la funció de transferència del circuit és:
1
𝐻 (𝑠) = −10
1 + 2,2 ⋅ 10−4 𝑠
i per tant:
1
𝐻 (j2𝜋𝑓 ) = −10 𝑓
1 + j 723,43

• Per 𝑓 = 100 Hz tenim |𝐻 (j2𝜋𝑓 )| = 9,91 i ∡𝐻 (j2𝜋𝑓 ) = 171,1°. Per tant l’amplitud de sortida a aquesta
freqüència serà 991 mV i la fase de 171,7° .
• Per 𝑓 = 7,2 ⋅ 104 Hz tenim |𝐻 (j2𝜋𝑓 )| = 0,1 i ∡𝐻 (j2𝜋𝑓 ) = 90,6°. Per tant l’amplitud de sortida a aquesta
freqüència serà 10 mV i la fase de 90,6° .

La tensió a la sortida serà:

𝑣𝑜 (𝑡) = 991 cos(2𝜋 × 100 𝑡 + 171,7°) + 10 cos(2𝜋 × 7,2 ⋅ 104 𝑡 + 90,6°) [mV]

Representem finalment l’espectre d’amplitud i fase de la tensió a la sortida a la figura 5.

[
 991 mV
1.000

|𝑉𝑜̄ | [mV]
750
500
250
10 mV
0
100 7,2 ⋅ 104

250
200 171,7°
150
∡𝑉𝑜̄ [°]

100 90,6°

50
0
100 7,2 ⋅ 104
freqüència [Hz]

Figura 5: Espectre del senyal de sortida.

P2. (3 punts) En el circuit de la figura 6 la funció de xarxa es defineix com 𝐻 (𝑠) =
𝑉𝑜 (𝑠)
𝑉𝑔 (𝑠)
.

𝑍𝑖𝑛 𝑅 𝐿
+
+
𝑣𝑔 𝑅 𝐶 𝑣𝑜

Figura 6: Circuit sota estudi

Es demana:

a) Raonant directament sobre el circuit, determineu els valors de l’amplificació a freqüències baixes i altes. A la
vista dels resultats, indiqueu en quina categoria de filtres podríem englobar aquest circuit.
b) Justifiqueu que existeix una freqüència 𝑓𝑟 a la qual el circuit està en ressonància. Aleshores:

• Expresseu aquesta freqüència en funció dels elements del circuit.

• Calculeu el valor de la impedància d’entrada 𝑍𝑖𝑛 que «veu» el generador a aquesta freqüència.

c) Sabent que 𝑅 = 103 Ω, 𝐶 = 110 nF i 𝐿 = 4,7 mH, trobeu l’expressió de la tensió de sortida en règim permanent,
𝑣𝑜 (𝑡), quan l’excitació val 𝑣𝑔 (𝑡) = 5 cos (4,398 ⋅ 104 𝑡).
d) Amb els valors del punt anterior, determineu la potència mitjana que es dissiparà en cadascun dels 2 resistors
del circuit (horitzontal i vertical).
e) Calculeu l’expressió de la funció de xarxa del circuit, primer en forma simbòlica i després en forma numèrica
substituint els valors dels elements donats a l’apartat c). Justifiqueu que les expressions obtingudes corroboren
els raonaments que heu fet a l’apartat a) sobre el tipus de filtre i la seva amplificació a les freqüències indicades.
f) Dibuixeu el diagrama de pols/zeros d’aquest filtre i responeu:

• Quin és el factor d’esmorteïment, 𝜁, dels pols?

• Es tracta d’un filtre de tipus Butterworth?
• Es pot determinar per simple inspecció la freqüència de tall? En cas afirmatiu, indiqueu-la.

g) Expresseu l’amplificació a la freqüència de ressonància, |𝐻 (j2𝜋𝑓𝑟 )|, en funció del factor d’esmorteïment 𝜁, i
aquest en funció del paràmetre 𝑅. Determineu el valor que hauríem de donar a 𝑅 per tal que el filtre presenti
una amplificació de 10 a la freqüència de ressonància.

Apliquem al circuit el senyal periòdic mostrat a la figura 7, el qual té l’espectre d’amplitud esquematitzat a la figura
8 i un desenvolupament en sèrie de Fourier donat per l’expressió següent, on el valor exacte de cada coeficient de
Fourier 𝐴𝑛 es mostra a la taula 1:
∞
𝑣𝑔 (𝑡) = 𝐴0 + ∑ 𝐴𝑛 sin (2𝜋𝑛𝑓𝑜 𝑡)
𝑛=1

𝑛 𝑓 𝐴𝑛 [V]
10 0 0 5
10 7,5
|V𝑔 | [V]

1 𝑓𝑜 6,366
𝑣𝑔 (𝑡) [V]

⋯ 5 ⋯ 2 2𝑓𝑜 0
𝑡 [ms] 2,5 𝑓 [kHz] 3 3𝑓𝑜 2,122
0 4 4𝑓𝑜 0
0
0 𝑇 2𝑇 3𝑇 0 𝑓𝑜 2𝑓𝑜 3𝑓𝑜 4𝑓𝑜 5𝑓𝑜 ⋮ ⋮ ⋮

Figura 7: Nou senyal d’entrada Figura 8: Espectre d’amplitud Taula 1: Valor dels coeficients

h) Prenent com a valors dels elements els de l’apartat c) i 𝑓𝑜 = 7 kHz, calculeu i dibuixeu l’espectre d’amplitud
del senyal de sortida fins al tercer harmònic. S’admeten aproximacions si són raonables i raonades.
Solució:
a) A freqüències baixes (figura 9a) el capacitor es comporta com un circuit obert, per la qual cosa no circula
corrent a través de l’inductor i per tant la tensió 𝑣𝑜 és la mateixa que cau al resistor 𝑅 vertical, la qual és la
meitat de l’excitació (divisor de tensió). En conseqüència:

1 1
𝑣𝑜 = 𝑣𝑔 ⟶ |𝐻 (0)| =
2 2

A freqüències altes (figura 9b) el capacitor es comporta com un curtcircuit i per tant no hi cau tensió. Per
tant l’amplificació del circuit en aquestes condicions val zero:

|𝐻 (∞)| = 0

Aquest comportament freqüencial asimptòtic és compatible amb el d’un filtre passabaix.

𝑅 𝑅
+
+ +
𝑣𝑔 𝑅 𝑣𝑜 = 1𝑣 𝑣𝑔 𝑅 𝑣𝑜 = 0
2 𝑔
−
(a) Circuit a freqüències baixes (b) Circuit a freqüències altes

Figura 9: Circuits asimptòtics a freqüències baixes i altes.

b) El circuit conté clarament una combinació L-C sèrie, que presenta sempre una freqüència de ressonància a la
qual el conjunt actuarà com un curtcircuit. En aquestes circumstàncies la impedància d’entrada 𝑍𝑖𝑛 serà real
pura i per tant direm que tot el circuit està en ressonància.
1
La freqüència de ressonància és 𝑓𝑟 = Hz .
2𝜋√𝐿𝐶
Ja hem dit que a la freqüència de ressonància el conjunt L-C actua com un curtcircuit, el qual queda en paral·lel
amb el resistor 𝑅 vertical, anul·lant-lo (figura 10). Per tant, a la freqüència de ressonància 𝑍𝑖𝑛 = 𝑅 .
𝑍𝑖𝑛 𝑅
+
𝑣𝑔 𝑅 Circuit LC ressonant

Figura 10: Circuit equivalent a la freqüència de ressonància del conjunt L-C sèrie

c) Atès que l’excitació és sinusoidal, la manera ràpida de trobar la resposta que ens demanen és fer ús del Circuit
Transformat Fasorial, el qual es mostra a la figura 11:

103 Ω j206,7 Ω

𝐼𝑅 𝐼𝑥 𝐼𝐿𝐶 +
+
4𝑡
𝑉𝑔 = 5 0° ⋅ e j4,398⋅10 103 Ω −j206,7 Ω 𝑉𝑜
−

Figura 11: Circuit Transformat Fasorial

En aquest circuit es pot apreciar que les impedàncies de l’inductor i del capacitor són iguals i de signes
contraris perquè la freqüència de l’excitació, 4,398 ⋅ 104 rad/s, és precisament la freqüència de ressonància ja
que 1 = 4,398 ⋅ 104 . Com ja s’ha dit el conjunt L-C actuarà com un curtcircuit, que queda en paral·lel amb
√𝐿𝐶
 el resistor 𝑅 vertical. En conseqüència, 𝐼𝑥 = 0 i per tant 𝐼𝐿𝐶 = 𝐼𝑅 . Notem que 𝐼𝑅 és trivial de calcular, i un cop
obtinguda, 𝑉𝑜 és immediata:

𝑉𝑔 − 0 5 0° ⋅ e j4,398⋅104𝑡 5 4
𝐼𝑅 = = = 0° ⋅ e j4,398⋅10 𝑡
𝑅 103 103
5 4 4 4
𝑉𝑜 = 𝑍𝐶 ⋅ 𝐼𝐿𝐶 = 𝑍𝐶 ⋅ 𝐼𝑅 = 206,7 −𝜋/2 ⋅ 0° ⋅ e j4,398⋅10 𝑡 = 10,03 −𝜋/2 ⋅ e j4,398⋅10 𝑡 = 10,03 ⋅ e j(4,398⋅10 𝑡−𝜋/2)
103
𝜋
𝑣𝑜 (𝑡) = ℛ𝑒 {𝑉𝑜 } = 10,03 cos (4,398 ⋅ 104 𝑡 − )
2

d) Com que el resistor vertical està curtcircuitat per la combinació L-C sèrie en ressonància, la tensió que hi cau
és zero i, per tant, aquest resistor no dissipa potència.
D’altra banda, tota la tensió del generador cau en el resistor 𝑅 horitzontal, i per tant la potència que dissipa és:

1 |𝑉𝑔 |2 52
𝑃𝑅 = = = 121,4 mW
2 𝑅 2 × 103

e) Si calculem primer l’equivalent de Thévenin de la part resistiva (figura 12), després la funció de xarxa és trivial
de calcular perquè queda un simple divisor de tensió:
𝑅𝑇 = 𝑅||𝑅 = 𝑅
2 𝐿𝑠
+
+
𝑉𝑔 (𝑠) 1
𝑉𝑇 (𝑠) = 𝐶𝑠 𝑉𝑜 (𝑠)
2
−

Figura 12: Circuit Transformat de Laplace, fent l’equivalent de Thévenin de la part resistiva

1
𝑍𝐶 (𝑠) 𝑠𝐶 𝑉𝑔 (𝑠)
𝑉𝑜 (𝑠) = ⋅ 𝑉 (𝑠) = ⋅
𝑅𝑇 + 𝑍𝐿 (𝑠) + 𝑍𝐶 (𝑠) 𝑇 𝐿𝑠 + 𝑅2 + 1 2
𝑠𝐶
1
1 𝐿𝐶 1 1,9342 ⋅ 109
𝐻 (𝑠) = ⋅ = ⋅ 2 (1)
2 𝑠2 + 𝑅 + 1 2 𝑠 + 1,0957 ⋅ 104 𝑠 + 1,9342 ⋅ 109
2𝐿 𝐿𝐶

Podem veure que la funció de xarxa obtinguda correspon a un circuit de segon ordre, sense zeros, cosa que és
compatible amb un filtre passabaix. També veiem que 𝐻 (0) = 12 i que 𝐻 (∞) → 0, que és el mateix que s’havia
deduït a l’apartat a).

f) Tenint en compte que el denominador d’un circuit de segon ordre es pot expressar en la forma 𝑠 2 + 2𝜁 𝜔𝑜 𝑠 + 𝜔𝑜2 ,
aplicant-ho al nostre cas podem trobar que 𝜔𝑜 ≃ 4,3980 ⋅ 104 rad/s i 𝜁 ≃ 0,125 . Els pols del filtre són:

𝑝1,2 = −𝜁 𝜔𝑜 ± j𝜔𝑜 √1 − 𝜁 2 = (−5,4787 ± j43,637) ⋅ 103 rad/s

En aquest cas, com que 𝜁 ≠ 1 , el filtre NO és de tipus Butterworth i la seva freqüència de tall exacta NO es pot
√2
determinar a simple vista a partir de l’expressió de la funció de xarxa.

g) Tenint en compte que 𝜔𝑟 = 𝜔𝑜 , l’expressió de l’amplificació en funció de la freqüència queda:

1 | 𝜔𝑟2 |
|𝐻 (j𝜔)| = ⋅| 2 | (2)
2 | −𝜔 + 2𝜁 𝜔𝑟 j𝜔 + 𝜔𝑟2 |

Si en l’expressió anterior fem 𝜔 = 𝜔𝑟 obtenim:

1 | 𝜔@2 | 1
|𝐻 (j𝜔𝑟 )| = ⋅|
@ 𝑟 | ⟶ |𝐻 (j𝜔𝑟 )| = (3)
2 | −𝜔 2 + 2j𝜁@ 4𝜁
𝑟 + 𝜔𝑟 |
2
𝜔@ 2
𝑟
 D’altra banda:
1 1 𝑅 𝑅 𝐶
𝜔 𝑜 = 𝜔𝑟 = ⟶ 2𝜁 𝜔𝑜 = 2𝜁 = ⟶ 𝜁= (4)
√𝐿𝐶 √𝐿𝐶 2𝐿 4√𝐿

1 = 0,025. Per
Si volem una amplificació de 10 en ressonància, l’equació (3) ens diu que l’obtindrem per 𝜁 = 40
tal d’aconseguir aquest factor d’esmorteïment (mantenint els valors de 𝐿 i 𝐶 per no variar la freqüència de
ressonància), l’equació (4) ens indica que haurem de posar un resistor de 𝑅 = 20,67 Ω .

h) Per cada harmònic, l’amplitud a la sortida del filtre serà igual a l’amplitud que tenia a l’entrada multiplicada per
l’amplificació del filtre a la freqüència de l’harmònic. Els càlculs per cadascun dels harmònics demanats són:

• Per 𝑛 = 0 (𝑓 = 0 Hz), l’amplificació del filtre és 12 . Per tant, l’amplitud a la sortida val 5 ⋅ 1
2 = 2,5
• Per 𝑛 = 1 (𝑓 = 𝑓𝑜 ) la freqüència de l’harmònic és precisament la de ressonància del filtre, ja que 2𝜋 ×7 kHz =
4,398 ⋅ 104 rad/s. Gràcies als càlculs fets als apartats c) i/o g) podem deduir amb facilitat que a la freqüència
de ressonància l’amplificació del filtre val 2. Per tant, l’amplitud del primer harmònic a la sortida valdrà
6,366 × 2 = 12,732 V .
• El segon harmònic del senyal d’entrada és zero, per tant també ho serà a la sortida.
• Finalment, el tercer harmònic (𝑛 = 3, 𝑓 = 3𝑓𝑜 ) té una amplitud de 2,122 V a l’entrada. Per trobar l’amplitud
a la sortida cal saber quant amplifica el filtre a aquella freqüència. Aquest valor podem obtenir-lo de
l’equació (2) fent 𝜔 = 3𝜔𝑟 i despreciant el terme 6𝜁 𝜔𝑟2 enfront del −8𝜔𝑟2 ja que 𝜁 és petit. Així, l’amplificació
a 3𝑓𝑜 és aproximadament 16 1 i el tercer harmònic té una amplitud de 2,122 × 1 = 0,1326 V a la sortida.
16
La figura 13 mostra els resultats anteriors en forma gràfica:
15
12,5
10
|V𝑜 | [V]

7,5 ⋯

5 𝑓 [kHz]
2,5
0
0 𝑓𝑜 2𝑓𝑜 3𝑓𝑜 4𝑓𝑜 5𝑓𝑜

Figura 13: Espectre del senyal a la sortida del filtre

[

— Departament de TSC —
Circuits i Sistemes Lineals – Examen Final
20 de gener de 2022 de 08:00h a 11:00h
Notes provisionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 de gener
Període d’al·legacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25-26 de gener
Notes definitives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 de gener

Professors: J. García, O. Mas Durada: 3h Consultes sobre l’examen: 26 de gener

PROBLEMES CURTS (4 punts): Marqueu amb una × els requadres de les respostes que considereu correctes. Les
respostes errònies resten punts. En alguns casos, pot haver-hi més d’una resposta correcta.

Qüestió 1 Qüestió 3
A la figura es representa el diagrama de Bode de guany Indiqueu quina és l’expressió de la funció de xarxa
d’un filtre. Indiqueu quines de les afirmacions següents 𝑉𝑜 (𝑠)
(𝐻 (𝑠) = 𝑉 (𝑠) ) del circuit de la figura.
𝑔
són vàlides:
0 𝑅
−6
Guany [dB]

𝑅 +𝑉𝑐𝑐
−20 −
𝑉𝑔 (𝑠) 𝑉𝑜 (𝑠)
+
−40 𝑅 −𝑉𝑐𝑐

𝑍 (𝑠)
100 101 102
Freqüència [Hz]
 𝐻 (𝑠) = − 2𝑅/𝑍
 El filtre presenta un pol doble a 𝑓 = 10 Hz.
 𝐻 (𝑠) = 𝑍 −𝑅
3 La seva funció de xarxa té zeros a l’origen.
 2𝑍 +𝑅
 𝐻 (𝑠) = 1 (independent de 𝑅 i 𝑍).
3 El factor d’esmorteïment dels pols és 0,25.

3 𝐻 (𝑠) = 1−𝑅/𝑍

 El filtre és de tipus Butterworth. 1+𝑅/𝑍

 El filtre té més zeros que pols.  𝐻 (𝑠) = (1 + 𝑍

𝑅/2 )
 El filtre té més pols que zeros.  𝐻 (𝑠) = 𝑅−𝑍
𝑅+𝑍

Qüestió 2
Un cert circuit presenta una admitància d’entrada de
valor 𝑌𝑖𝑛 = (9,94 − j12,49) mS a la freqüència 𝑓 = 6 kHz.
Indiqueu quines de les següents combinacions d’elements
constitueixen un model equivalent aproximat del circuit
a la freqüència de treball.
 Resistor de 9,94 mΩ en paral·lel amb inductor de
12,49 mH.
3 Resistor de 100 Ω en paral·lel amb inductor de

2,12 mH.
 Resistor de 39 Ω en sèrie amb inductor de 49 H.
 Resistor de 100 Ω en sèrie amb inductor de 80 H.
 Resistor de 100,6 Ω en paral·lel amb capacitor de
331 nF.
3 Resistor de 39 Ω en sèrie amb inductor de 1,3 mH.
 factor (𝑠 2 − 25𝜋 2 106 − (𝜋/3)2 ).
Qüestió 4
Un circuit excitat amb una tensió 𝑣𝑔 (𝑡) = sin(2𝜋⋅104 𝑡) +
cos(5𝜋⋅103 𝑡 + 𝜋/3) dóna com a resposta en règim perma-
nent una única sinusoide de freqüència 2,5 kHz.
Què es pot dir d’aquest circuit?
3 El numerador de la seva funció de xarxa conté el

factor (𝑠 2 + 4𝜋 2 108 ).
 Tots els zeros i pols del circuit són reals.
 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
factor (𝑠 2 + 25𝜋 2 106 ).
 El filtre desfasa 𝜋/3 rad a 𝑓 = 2,5 kHz.
 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
factor (𝑠 2 − 4𝜋 2 108 ).
 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
 NOM: COGNOMS: GRUP:

Qüestió 5 Qüestió 7
La figura mostra la resposta temporal d’un circuit al graó Un oscil·loscopi amb l’eix horitzontal ajustat a 5 ms/div
unitari, 𝑢(𝑡). Indiqueu quina és la seva funció de xarxa. mostra els senyals de la figura. Indiqueu quin desfasa-
ment Δ𝜑 = ∡𝑉2̅ − ∡𝑉1̅ hi ha entre les ones 𝑣1 (𝑡) i 𝑣2 (𝑡).
1
Amplitud

0.5
𝑣1 (𝑡)

−0.5
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3
temps [s] 𝑣2 (𝑡)

 𝐻 (𝑠) = 2 ⋅ 45
3 𝑠 2 +9 𝑠+90
3 𝐻 (𝑠) = 2 𝑠2  Δ𝜑 = −10°
 2 𝑠 2 +6 𝑠+60
 Δ𝜑 = +10°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠 2 +36
𝑠 2 +3 𝑠+20
 Δ𝜑 = +36°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠2
𝑠 2 +9 𝑠+20  Δ𝜑 = −45°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠
𝑠 2 +2 𝑠+30  Δ𝜑 = +60°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠3
𝑠 3 +27 𝑠 2 +2500 𝑠 3 Δ𝜑 = +72°


Qüestió 8
Indiqueu el valor de l’amplificació màxima del filtre pas-
Qüestió 6 sabanda de la figura sabent que com a inductor estem
En el circuit de la figura, calculeu la potència mitjana utilitzant una bobina que té un factor de qualitat 𝑄𝑏 = 40.
dissipada en el resistor.
18 kΩ
5H 16 Ω
+ 8
8 cos (32𝑡 + 30°) [V] 1 22 mH 39 nF
128 F

 𝑃 = 5,52 W  |𝐻 |màx ≃ 1
 𝑃 = 4W  |𝐻 |màx ≃ 2/3
 𝑃 = 2W 3 |𝐻 |màx ≃ 5/8

 𝑃 = √2 W  |𝐻 |màx ≃ 1/2
3 𝑃 = 1W
  |𝐻 |màx ≃ 8/25
 𝑃= 1 W
√2
 |𝐻 |màx ≃ 1/3

Resolució a continuació:
 Resolució
a) El diagrama arrenca amb una recta de pendent +40 dB/dèc., fet que ens indica que la funció de xarxa té (2)
zeros a l’origen. A 𝑓 = 10 Hz el pendent passa de +40 dB/dèc. a 0, per la qual cosa allà hi ha 2 pols, que poden
ser complexos conjugats o reals (dobles). La correcció en aquest punt és de +6 dB, i puix que la correcció de 2
pols és −20 log(2𝜁 ), es té que 𝜁 = 0,25 (pols complexos).
b) 𝑌𝑖𝑛 és inductiva, ja que té part imaginària negativa. Així, podem modelar aquesta admitància com un resistor
𝑅𝑝 en paral·lel amb un inductor 𝐿𝑝 , els valors dels quals trobem fent: 𝑌𝑖𝑛 = 𝑅1 − j 2𝜋𝑓1 𝐿 . Substituïnt valors tenim
𝑝 𝑝
que 𝑅𝑝 ≃ 100 Ω i 𝐿𝑝 ≃ 2,12 mH.
D’altra banda 𝑍𝑖𝑛 ≡ 𝑌1 ≃ (39 + j49) Ω, la qual podem modelar com un resistor 𝑅𝑠 en sèrie amb un inductor 𝐿𝑠
𝑖𝑛
de tal manera que (39 + j49) Ω = 𝑅𝑠 + j2𝜋𝑓 𝐿𝑠 , i d’aquí 𝑅𝑠 = 39 Ω i 𝐿𝑠 = 1,3 mH.
c) Aplicant l’anàlisi nodal a les entrades de l’AO tenim el sistema:
𝐺 +𝑌 0 𝑉 𝐺𝑉𝑔
⋅ =
( 2𝐺 −𝐺) (𝑉 𝑜) (𝐺𝑉𝑔 )
Resolent per Cramer s’arriba ràpidament a
𝐺 − 𝑌 1 − 𝑌 /𝐺 1 − 𝑅/𝑍
𝐻 (𝑠) = = =
𝐺 + 𝑌 1 + 𝑌 /𝐺 1 + 𝑅/𝑍
També s’arriba al mateix resultat emprant el teorema de l’element extra sobre la impedància 𝑍.
d) Com que a la sortida hi ha només una de les freqüències presents a l’entrada, podem dir que el circuit elimina
completament la freqüència de 104 Hz. Això només ho pot fer un filtre de banda eliminada, el qual té 2 zeros
complexos conjugats a la freqüència que vol eliminar. En conseqüència, el numerador de la seva funció de
xarxa valdrà (𝑠 2 + 𝜔𝑜2 ) = (𝑠 2 + (2𝜋104 )2 ) = (𝑠 2 + 4𝜋 2 108 ).
e) Un cop d’ull ràpid a la gràfica ens permet obtenir la segúent informació:
• El valor inicial de la resposta és 1, i tendeix a zero per 𝑡 → ∞.
• El sistema és estable i la resposta transitòria presenta oscil·lacions, per la qual cosa és com a mínim de
segon ordre amb pols complexos conjugats (0 ≤ 𝜁 < 1).
• La freqüència d’oscil·lació està al voltant de 1 Hz.
A partir d’aquí podem arribar a la solució per múltiples vies. Una de les més ràpides és aplicar els teoremes de
valor inicial i final per tal de descartar les 𝐻 (𝑠) que no els compleixin. Aquests teoremes relacionen els valors
d’una funció 𝑓 (𝑡) i la seva transformada 𝐹 (𝑠) en zero i infinit:
1
lím 𝑓 (𝑡) = 𝑠→∞
lím 𝑠𝐹 (𝑠) = 𝑠→∞
lím 𝑠𝐻
 (𝑠) 𝑠 = 𝑠→∞
lím 𝐻 (𝑠)
𝑡→0
𝑡→∞ 𝑠→0 𝑠→0  𝑠→0

Com que el valor final de la resposta és zero, podem descartar les funcions 1 i 3 , ja que 𝐻 (0) ≠ 0. Així mateix,
atès que el valor inicial de la resposta és 1, podem descartar la funció 5 ja que 𝐻 (∞) ≠ 1. Això ens deixa 3
possibles funcions candidates.
A continuació, el càlcul del factor d’esmorteïment dels polinomis denominadors de les funcions restants ens
permet descartar la funció 4 (té 𝜁 = 1).
Finalment, podem descartar la funció 6 perquè la seva resposta transitòria tindrà una freqüència d’oscil·lació
(part imaginària dels pols) al voltant de 8 Hz. Finalment, doncs l’única funció de xarxa possible és la 2.
f) A la freqüència de l’excitació, la impedància dels elements val 𝑍𝐿 = j20 Ω i 𝑍𝐶 = −j4 Ω. Podem representar
l’excitació pel fasor 𝑉𝑔 = 8 30°. Aleshores, la tensió al resistor la podem calcular per divisió de tensió:
𝑅 16 8
𝑉𝑅 = 𝑉 = ⋅ 8 30° = −15°
𝑍𝐿 + 𝑅 + 𝑍𝐶 𝑔 16 + j16 √2

Finalment, la potència dissipada al resistor és

1 |𝑉𝑅 |2 32
𝑃𝑅 = = = 1W
2 𝑅 2 × 16
g) El període dels senyals representats (mesurat en «quadres») és de 10 quadres. Per tant, cada quadre representa
un 10% del període. El dibuix mostra clarament que el desfasament entre els dos senyals és de 2 quadres (un
20% del període), i que 𝑣2 està avançat respecte 𝑣1 . Per tant, el desfasament entre les dues ones és positiu i val
un 20% de 360°, és a dir, +72°.

h) Si l’inductor fos ideal, el factor de qualitat del filtre seria 𝑄𝑖 = 𝑅√ 𝐶𝐿 ≃ 24. Amb aquest resultat, i segons el que
s’ha vist a classe i a les pràctiques:
𝑅𝑝 𝑄𝑏 40 5
|𝐻 |màx = = = =
𝑅𝑝 + 𝑅 𝑄𝑏 + 𝑄𝑖 64 8

— Departament de TSC —
Circuits i Sistemes Lineals – Examen Final
20 de gener de 2022 de 08:00h a 11:00h
Notes provisionals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25 de gener
Període d’al·legacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25-26 de gener
Notes definitives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 27 de gener

Professors: J. García, O. Mas Durada: 3h Consultes sobre l’examen: 26 de gener

PROBLEMES CURTS (4 punts): Marqueu amb una × els requadres de les respostes que considereu correctes. Les
respostes errònies resten punts. En alguns casos, pot haver-hi més d’una resposta correcta.

Qüestió 1 Qüestió 3
A la figura es representa el diagrama de Bode de guany Indiqueu quina és l’expressió de la impedància d’entrada
d’un filtre. Indiqueu quines de les afirmacions següents 𝑉𝑔 (𝑠)
(𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 𝐼𝑔 (𝑠) )
del circuit de la figura.
són vàlides:
𝑅
−3 0
Guany [dB]

𝑅 +𝑉𝑐𝑐
−20 𝐼𝑔 (𝑠) −
𝑉𝑔 (𝑠) 𝑉𝑜 (𝑠)
+
−40 𝑅 −𝑉𝑐𝑐

𝑍 (𝑠)
100 101 102
Freqüència [Hz]

 El filtre presenta un pol doble a 𝑓 = 10 Hz.

3 𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 1 (𝑅 + 𝑍 )
 2

 La seva funció de xarxa té zeros a l’origen.  𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 𝑅/2 (independent de 𝑍).
 𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 𝑍 2 −𝑅 2
 El factor d’esmorteïment dels pols és 0,5. 2𝑍 +2𝑅

3 El filtre és de tipus Butterworth. 1−𝑅/𝑍

  𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 𝑍 ⋅ 1+𝑅/𝑍
 El filtre té més zeros que pols. 𝑍
 𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = (𝑅 + 𝑅/2 )
3 El filtre té més pols que zeros.

1−𝑍/𝑅
 𝑍𝑖𝑛 (𝑠) = 𝑅 ⋅ 1+𝑍/𝑅
Qüestió 2
Qüestió 4
Un circuit excitat amb una tensió 𝑣𝑔 (𝑡) = sin(2𝜋⋅104 𝑡) +
cos(5𝜋⋅103 𝑡 + 𝜋/3) dóna com a resposta en règim perma- Un cert circuit presenta una admitància d’entrada de
nent una única sinusoide de freqüència 2,5 kHz. valor 𝑌𝑖𝑛 = (9,94 + j12,49) mS a la freqüència 𝑓 = 6 kHz.
Indiqueu quines de les següents combinacions d’elements
Què es pot dir d’aquest circuit? constitueixen un model equivalent aproximat del circuit
 Tots els zeros i pols del circuit són reals. a la freqüència de treball.

3 El numerador de la seva funció de xarxa conté el

  Resistor de 9,94 mΩ en paral·lel amb inductor de
factor (𝑠 2 + 4𝜋 2 108 ). 12,49 mH.

 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
factor (𝑠 2 + 25𝜋 2 106 ).
 El filtre desfasa 𝜋/3 rad a 𝑓 = 2,5 kHz.
 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
factor (𝑠 2 − 4𝜋 2 108 ).
 El numerador de la seva funció de xarxa conté el
factor (𝑠 2 − 25𝜋 2 106 − (𝜋/3)2 ).
 Resistor de 100 Ω en sèrie amb inductor de 80 H.
 Resistor de 39 Ω en sèrie amb inductor de 49 H.
3 Resistor de 100 Ω en paral·lel amb capacitor de

330 nF.
 Resistor de 100,6 Ω en paral·lel amb inductor de
2,12 mH.
3 Resistor de 39 Ω en sèrie amb capacitor de 540 nF.

 NOM: COGNOMS: GRUP:

Qüestió 5 Qüestió 7
La figura mostra la resposta temporal d’un circuit al graó Un oscil·loscopi amb l’eix horitzontal ajustat a 5 ms/div
unitari, 𝑢(𝑡). Indiqueu quina és la seva funció de xarxa. mostra els senyals de la figura. Indiqueu quin desfasa-
2.5 ment Δ𝜑 = ∡𝑉2̅ − ∡𝑉1̅ hi ha entre les ones 𝑣1 (𝑡) i 𝑣2 (𝑡).

2
Amplitud

1.5 𝑣2 (𝑡)
1
0.5
0 𝑣1 (𝑡)
0 0.5 1 1.5 2 2.5 3 3.5 4
temps [s]

 𝐻 (𝑠) = 2 ⋅ 81
3 𝑠 2 +9 𝑠+90
2 𝑠2  Δ𝜑 = −15,0°
 𝐻 (𝑠) = 2 𝑠 2 −6 𝑠+60
𝑠 2 +36
 Δ𝜑 = +18,2°
3 𝐻 (𝑠) =
 𝑠 2 +3 𝑠+20
3 Δ𝜑 = −28,8°

 𝐻 (𝑠) = 𝑠2
𝑠 2 +9 𝑠+20
𝑠
 Δ𝜑 = +33,3°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠 2 +2 𝑠+30
 Δ𝜑 = −57,6°
 𝐻 (𝑠) = 𝑠 2 +18
𝑠 2 +24 𝑠+10
 Δ𝜑 = +60,0°

Qüestió 6
Qüestió 8
Indiqueu el valor del factor de qualitat real, 𝑄𝑟 , del filtre
passabanda de la figura sabent que com a inductor estem En el circuit de la figura, calculeu la potència mitjana
utilitzant una bobina que té un factor de qualitat 𝑄𝑏 = 40. dissipada en el resistor.
27 kΩ
5H 16 Ω
+ 4
16 sin (16𝑡 − 45°) [V] 1
64 F
22 mH 39 nF

 𝑃 = 5,52 W
 𝑄𝑟 ≃ 2,5
3 𝑃 = 4W

 𝑄𝑟 ≃ 15
 𝑃 = 2W
3 𝑄𝑟 ≃ 19

 𝑃 = √2 W
 𝑄𝑟 ≃ 24
 𝑄𝑟 ≃ 40  𝑃 = 1W

 𝑃= 1 W
 𝑄𝑟 ≃ 55 √2

Resolució a continuació:
 Resolució
a) El diagrama arrenca amb una recta de pendent pla (0 dB/dèc.), fet que ens indica que la funció de xarxa no té ni
zeros ni pols a l’origen. A 𝑓 = 10 Hz el pendent passa de 0 a −40 dB/dèc., per la qual cosa allà hi ha 2 pols, que
poden ser complexos conjugats o reals (dobles). La correcció en aquest punt és de −3 dB, i puix que la correcció
de 2 pols és −20 log(2𝜁 ), es té que 𝜁 = 0,707 = 1 (tipus Butterworth, pols complexos). Un filtre sense zeros i 2
√2
pols té més pols que zeros.
b) Com que a la sortida hi ha només una de les freqüències presents a l’entrada, podem dir que el circuit elimina
completament la freqüència de 104 Hz. Això només ho pot fer un filtre de banda eliminada, el qual té 2 zeros
complexos conjugats a la freqüència que vol eliminar. En conseqüència, el numerador de la seva funció de
xarxa valdrà (𝑠 2 + 𝜔𝑜2 ) = (𝑠 2 + (2𝜋104 )2 ) = (𝑠 2 + 4𝜋 2 108 ).
c) La formació del CCV a les entrades de l’AO ens permet dir que la tensió en les dues és la mateixa. Per tant,
el corrent 𝐼𝑔 (𝑠) es desdobla en 2 branques exactament iguals. Per la branca de sota és òbvi que el corrent val
𝑉𝑔 (𝑠)/(𝑅 + 𝑍 ), aleshores 𝐼𝑔 (𝑠) = 2𝑉𝑔 (𝑠)/(𝑅 + 𝑍 ) i d’aquí es troba que 𝑍𝑖𝑛 = 12 (𝑅 + 𝑍 ).
d) 𝑌𝑖𝑛 és capacitiva, ja que té part imaginària positiva. Així, podem modelar aquesta admitància com un resistor
𝑅𝑝 en paral·lel amb un capacitor 𝐶𝑝 , els valors dels quals trobem fent: 𝑌𝑖𝑛 = 𝑅1 + j2𝜋𝑓 𝐶𝑝 . Substituïnt valors
𝑝
tenim que 𝑅𝑝 ≃ 100 Ω i 𝐶𝑝 ≃ 330 nF.
D’altra banda 𝑍𝑖𝑛 ≡ 1 ≃ (39 − j49) Ω, la qual podem modelar com un resistor 𝑅𝑠 en sèrie amb un capacitor 𝐶𝑠
𝑌𝑖𝑛
de tal manera que (39 − j49) Ω = 𝑅𝑠 − j 2𝜋𝑓1 𝐶 , i d’aquí 𝑅𝑠 = 39 Ω i 𝐶𝑠 = 540 nF.
𝑠

e) Un cop d’ull ràpid a la gràfica ens permet obtenir la següent informació:

• El valor inicial de la resposta és 1, i tendeix a 1,8 (aprox.) per 𝑡 → ∞.
• El sistema és estable i la resposta transitòria presenta oscil·lacions, per la qual cosa és com a mínim de
segon ordre amb pols complexos conjugats (0 ≤ 𝜁 < 1).
• La freqüència d’oscil·lació està al voltant de 1 Hz.
A partir d’aquí podem arribar a la solució per múltiples vies. Una de les més ràpides és aplicar els teoremes de
valor inicial i final per tal de descartar les 𝐻 (𝑠) que no els compleixin. Aquests teoremes relacionen els valors
d’una funció 𝑓 (𝑡) i la seva transformada 𝐹 (𝑠) en zero i infinit:
1
lím 𝑓 (𝑡) = 𝑠→∞
lím 𝑠𝐹 (𝑠) = 𝑠→∞
lím 𝑠𝐻
 (𝑠) 𝑠 = 𝑠→∞
lím 𝐻 (𝑠)
𝑡→0
𝑡→∞ 𝑠→0 𝑠→0  𝑠→0

Com que el valor final de la resposta és ≃ 1,8, podem descartar les funcions 2 (a més és inestable), 4 i 5 , ja
que 𝐻 (0) ≠ 1,8. Així mateix, atès que el valor inicial de la resposta és 1, podem descartar la funció 1 ja que en
aquest cas 𝐻 (∞) ≠ 1. Això ens deixa 2 possibles funcions candidates.
A continuació, el càlcul del factor d’esmorteïment dels polinomis denominadors de les funcions restants ens
permet descartar la funció 6 (té 𝜁 = 1). Finalment, doncs l’única funció de xarxa possible és la 3.

f) Si l’inductor fos ideal, el factor de qualitat del filtre seria 𝑄𝑖 = 𝑅√ 𝐶𝐿 ≃ 36. Amb aquest resultat, i segons el que
s’ha vist a classe i a les pràctiques:
1 1 1
= + ⟶ 𝑄𝑟 = 𝑄𝑖 ||𝑄𝑏 ≃ 19
𝑄𝑟 𝑄𝑖 𝑄𝑏

g) El període dels senyals representats (mesurat en «quadres») és de 10 quadres. Per tant, cada quadre representa
un 10% del període. El dibuix mostra clarament que el desfasament entre els dos senyals és de 0,8 quadres (un
8% del període), i que 𝑣2 està endarrerit respecte 𝑣1 . Per tant, el desfasament entre les dues ones és negatiu i val
un 8% de 360°, és a dir, −28,8°.
h) A la freqüència de l’excitació, la impedància dels elements val 𝑍𝐿 = j20 Ω i 𝑍𝐶 = −j4 Ω. Podem representar
l’excitació pel fasor 𝑉𝑔 = 16 −45°. Aleshores, la tensió al resistor la podem calcular per divisió de tensió:
𝑅 16 16
𝑉𝑅 = 𝑉𝑔 = ⋅ 16 −45° = −90°
𝑍𝐿 + 𝑅 + 𝑍𝐶 16 + j16 √2
Finalment, la potència dissipada al resistor és

1 |𝑉𝑅 |2 128
𝑃𝑅 = = = 4W
2 𝑅 2 × 16