Suggeriments d’avaluació TEXT 2

1. Comprensió del text 2

a) Descriu el tema i les parts bàsiques del text. [1 punt]

Tema: El respecte per les llengües que parlen els altres és fonamental / Respectar les llengües és una qüestió
d’educació i civilitat com qualsevol altra característica de la condició humana.
Parts bàsiques del text:
1. Primera part: introducció al tema (primer paràgraf). En aquest paràgraf es presenta una anècdota que
introdueix la qüestió que es tractarà després: una dona és increpada per parlar la seua pròpia llengua.
2. Segona part: desenvolupament (paràgrafs segon i tercer). En aquests paràgrafs es desenvolupa la idea
central del tema: s’hi fa observar que les grans civilitzacions han perseguit les llengües petites, però es donen
contextos en què les llengües grans també poden ser perseguides en contextos determinats.
3. Tercera part: conclusió (quart paràgraf). S’hi sintetitza la idea principal: cal respectar les persones de
manera integral, independentment de la seua condició sexual, el color de pell o la llengua que parle.

b) Resumeix el contingut del text amb una extensió aproximada de 6 línies. [1 punt]
Resposta semioberta. Tingueu en compte les indicacions sobre la manera com s’ha de fer un resum (Unitat 6,
pàg. 256).
c) Identifica la tipologia textual del text i especifica almenys dos trets característics d’aquesta
tipologia presents al text. [0,5 punts]
Es tracta d’un text bàsicament argumentatiu. Així ho posen de manifest les característiques següents:
˗ Expressa una opinió, amb la intenció de modificar la posició de qui llig.
˗ Hi ha elements subjectius i objectius que fonamenten l’argumentació.
˗ Presenta una estructura pròpia d’un text argumentatiu: 1) introducció amb el plantejament del tema
que defensa, ací en forma d’anècdota, 2) motius o arguments a favor de la idea que defensa l’autor i
exemples que hi fan costat, 3) conclusions que sintetitzen la tesi defensada.
˗ S’hi defensa una tesi: cap persona mereix ser increpada per parlar en la seua pròpia llengua.
˗ Utilitza dues anècdotes reals (la de la dona a l’autobús i la de parlar en català al ferri entre les illes
Balears) per a fer entendre la tesi defensada.
˗ Està modalitzat.
˗ Hi ha mostres de llenguatge valoratiu i subjectiu (vg. pregunta següent).
˗ Hi ha figures retòriques i jocs d’oposicions d’idees que reforcen l’argumentació (vg. pregunta
següent).
d) Indica i justifica cinc marques de modalització del text. [0,5 punts]
El fet que es tracte d’un text argumentatiu afavoreix la modalització, ja que l’autor adopta una postura
determinada i intenta convéncer qui llig. Hi predomina, sobretot, el lèxic valoratiu:
a) substantius: energúmens, escarni, burla, menyspreu, riquesa, nosa, molèstia, dignitat,
endarreriment, gràcia, educació, decència...
b) adjectius: estranyes, mal educats, gran, indigna, oblidada, importants, vils, sorprenent...
c) verbs valoratius: culpar, sorprendre’s, riure’s de, insultar, constatar, voler...
d) adverbis: aparentment, durament, senzillament...
e) fraseologia: mossegar-se la llengua, tenir carta blanca, treure pit...
˗ Canvi de codi i ús de cursiva: aldeano. Remet a uns coneixements enciclopèdics sobre les
declaracions que va fer una política que associava el valencià amb l’aldea, la ruralia.
˗ Ús del renec en el report del discurs del conductor d’autobús: «llengua de merda».
˗ Ús de recursos retòrics:
a) Gradació (enumeració ordenada semànticament): «escarni, burla, menyspreu»; «la credencial del
prejudici, l’element suficient que justifica que siguin mal educats amb nosaltres o senzillament que ens
increpin»; «Una qüestió d’educació, de decència, de reconèixer-se igual tot i parlar diferent».
b) Antítesis i oposicions d’idees: «així com la civilització ha avançat en el reconeixement de la
diversitat com una riquesa [...], ha avançat també en la consolidació de la llengua de l’altre com una nosa,
una molèstia, una cosa indigna d’haver de sentir»; «Molts que es mossegarien la llengua abans d’escarnir
algú pel color de pell o l’opció sexual acaben tenint carta blanca per insultar o riure’s del que parles»; «grans
civilitzacions que són considerades fundadores de la democràcia moderna i dels drets del ciutadà han estat
també grans persecutores de la diversitat lingüística»; «tot associant, precisament, civilització i progrés amb
llengües importants i endarreriment i ruralia amb llengües petites».