L’escriptura en totes les matèries.

Materials de formació

ARGUMENTEM: EXEMPLES
D’ACTIVITATS DE DEBAT

Servei d’Immersió i Acolliment

Lingüístics
Departament d'Ensenyament
Abril 2018
Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

DISSENYEM UNA CAMPANYA D’OPINIÓ

1. Es preparen quatre rètols (pancartes – discursos – cartes al director – acudits) i es
posen en diferents punts de l’aula:

2. Es presenta el tema del debat i es demana als alumnes que diguin arguments a favor i en
contra. Pot ser un tema controvertit, socialment viu, però no necessàriament (per
exemple: “Què cal fer per resoldre el problema de l’atur?” pots ser un tema, però també
pot ser-ho el judici a Galileu, que requerirà posicionar-se a favor o en contra de la teoria
heliocèntrica de Copèrnic). Els arguments s’aniran recollint a la pissarra.

3. Els alumnes es distribueixen entre les quatre activitats i se situen al lloc de l’aula on hi
ha el rètol corresponent. El professor ha de verificar que hi hagi estudiants de les dues
opinions en cada activitat. Aquesta distribució pot ser voluntària o bé decidida pel docent,
tant pel que fa al tipus d’activitat com a la postura que hauran de defensar.

4. Es demana als alumnes que treballin a partir dels arguments de la pissarra.

5. Es divideix el grup en les dues opinions (A i B) i comença el debat. L’ordre d’intervenció

és:

I. Presentació de l’eslògan (pancarta). Es pot mostrar en un cartell o proclamar en

veu alta, com en una manifestació.
II. Presentació de l’acudit o la representació gràfica de l’opinió.
III. Lectura de la carta al director (text argumentatiu).
IV. Discurs.

En cada pas intervenen successivament un grup d’opinió i un altre. Podem començar

sempre pel mateix grup o anar-ho alternant.

6. L’activitat s’acaba amb una votació secreta, per verificar quina opinió ha convençut més
gent.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

Observacions: És una fórmula especialment adient en temes controvertits (federalisme-

centralisme, autocràcia-democràcia, etc.) L’activitat pren la forma d’una campanya, on hi
ha diferents canals comunicatius. No és ben bé un debat, sinó una forma alternativa de
presentar les opinions i convèncer. Permet la interacció entre estudiants amb diferents
nivells de llengua. En alguns casos, serà recomanable proporcionar exemples d’arguments
(vegeu pàgina següent).

Font de l’activitat: Short, D.J.; Vogt, M.E.; Echevarria, J. (2010). The SIOP®Model for Teaching History
Social Studies to English Learners. Editorial Pearson.

EXEMPLES D’ARGUMENTS

Suposem que el grup on estem començant l’activitat té dificultats en el pas 2. El docent pot
obrir la llista d’arguments a favor i en contra per exemplificar que s’espera dels alumnes
en aquest pas. Proporcionar un parell de supòsits de cada opinió ajudarà a concretar la
demanda

Per exemple, suposem que estan valorant en què ha beneficiat el colonialisme als països
colonitzats:

El colonialisme ha beneficiat als països colonitzats?

Arguments a favor Arguments en contra

Es van construir infraestructures
Es van pacificar els territoris....
......
Les infraestructures construïdes es van fer en
base de les necessitats de la metròpoli.
Es va imposar als territoris indígenes la
política i l'economia dels colonitzadors
......

Font de la imatge: Wikimedia Commons

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

LA PEIXERA: MUNTEM UN DEBAT TELEVISIU

Imatge: CCMA-TV3

1. Es planteja un tema de debat sobre el qual calgui prendre una decisió o argumentar una
opinió. Pot estar vinculat a la quotidianitat del grup o a una controvèrsia sociocientífica o
qüestió socialment viva.

2. Dividim els alumnes en un nombre parell de grups de 4 alumnes. Podem assignar una
postura concreta a cada grup o deixar llibertat de decisió, però assegurant-nos que hi
haurà més d’una opinió representada. Encarreguem a cada grup que arribi a un acord
concret i que seleccioni un representant.

3. Els grups discutiran la qüestió plantejada durant 15-20 minuts, amb l’encàrrec d’arribar
a un acord i seleccionar un representant.

3. Un cop acabada la discussió en petits grups, caldrà fer dues rotllanes concèntriques: la
del centre, formada només pels representants dels grups i l’exterior, formada per la resta
d’alumnes, però en la qual cadascú s’asseurà darrera del seu representant.

4. A partir d’aquest moment només poden parlar els representants dels grups, amb la
consigna d’arribar a un consens, per la qual cosa, caldrà que facin concessions i arribin a
posicions comunes. El docent moderarà la discussió, que durarà aproximadament 20
minuts.
La resta de participants poden passar papers al seu representant en el cas que vulguin que
faci més èmfasi sobre algun aspecte o introdueixi un nou argument, sempre en el marc de
les decisions preses anteriorment pel grup. Si en algun moment veiem que hi ha tensió
entre el grup i la persona representant, podem aturar el debat i cedir 5 o 10 minuts de
reunió dels i les representants amb els grups.

5. Si ho considerem convenient, podem fer un torn obert d’intervencions durant el temps

restant.

Observacions: Aquesta dinàmica permet treballar la capacitat de prendre decisions o

expressar opinions en grup de forma estructurada i participativa. És una fórmula que
intenta reproduir l’estructura d’una tertúlia televisiva.

Font de l’activitat: Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Guia didàctica per treballar els
valors cooperatius a l’aula. Programa cooperatives d’Alumnes Aracoop.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

FEM UN JUDICI A UN PERSONATGE HISTÒRIC

1. A ciències socials es proposa jutjar un personatge històric relacionat amb el període que
s’està estudiant. Per exemple: Ferrer i Guàrdia, en el marc de l’estudi dels fets de la
Setmana Tràgica.
2. S’organitzen els alumnes en grups de 4 o 5 i se’ls proporcionen uns textos que cal llegir.
Cada alumne del grup llegeix un text diferent i, a continuació, l’explica a la resta del grup.
Com a guia de lectura es pot proporcionar una bateria de preguntes, orientades a obtenir
arguments a favor o en contra per al judici.

3. El docent distribueix funcions entre els grups: un grup serà l’equip del fiscal, un altre
l’equip de la defensa i la resta formaran part del jurat. Els dos primers equips (acusació i
defensa) han de preparar arguments i designar el seu representant.

4. El representant del fiscal i el de la defensa exposen els seus arguments i els justifiquen
amb les lectures que han fet. Els seus equips els poden passar anotacions per ajudar-los.

5. A continuació, la resta de grups (jurat) emeten el veredicte.

Font de la imatge: Wikimedia Commons

Observacions:
Els judicis a un personatge històric són una bona eina per desenvolupar la empatia i per
adonar-se que els fets històrics són complexos i multicausals.

De fet, el judici és una variant de l’activitat consistent a documentar-se per obtenir

arguments per al debat. Per exemple, en l’activitat Hem de menjar aliments quilomètrics o
de proximitat?

Font de l’activitat: Manuela Narváez.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

MIREM UN TEMA DES DE DOS PUNTS DE VISTA

En el context d’una unitat concreta d’estudi, es proposa l’anàlisi de dos casos des de
postures contradictòries per aconseguir que els alumnes vegin una qüestió viva des de dos
vessants diferents. Ho exemplificarem en la preparació d’un debat sobre l’ús del hijab per
part de les noies musulmanes: després d’haver treballat la cultura musulmana i l’Islam en
un grup de segon d’ESO, el docent proposa un debat. Per contextualitzar el tema en l’àmbit
escolar, el grup ha vist el curt Hiyab, que tracta d’una alumna musulmana a qui la tutora
obliga a treure’s el mocador.

1. El docent divideix la classe en dos grups. A cada grup se li planteja un cas diferent, que
requerirà que facin una argumentació:
 Opció A: tens una amiga musulmana que ha decidit que, el dia del seu aniversari, es
posarà el hijab. Tu penses que no ho ha de fer, i que la seva religió no l’hi obliga.
Com ho argumentaràs per intentar convèncer-la?
 Opció B: Uns companys de classe critiquen la teva amiga perquè porta hijab. Tu els
vols explicar que té tot el dret de fer-ho perquè és un tret de la seva cultura. Com
els ho argumentaràs?
Els alumnes poden escriure l’argumentació individualment o agrupar-se en parelles o
grups petits.

2. Per al debat en gran grup, els alumnes que han argumentat l’opció A defensaran una
postura i els que han argumentat l’opció B, l’altra. El docent moderarà la discussió.

Font de l’activitat: curs L’ensenyament protegit a l’àrea de ciències socials. Servei d’Immersió i
Acolliment Lingüístics.

Font de la imatge: Wikimedia Commons

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

ARGUMENTEM A PARTIR D’EVIDÈNCIES

Una forma de facilitar que els alumnes argumentin entorn d’un tema científic és
proporcionar-los evidències que puguin servir de base per construir arguments. Ho
exemplificarem en un grup de primer d’ESO de ciències naturals, que està estudiant la
classificació dels éssers vius en regnes. En molts casos els criteris per classificar un
organisme són clars, però en d’altres, tal com va passar històricament, poden sorgir
dubtes. L'objectiu de l’exercici és considerar si un organisme unicel·lular, l'euglena, és una
planta o un animal, ambdues coses, o cap de les dues.

1. S’inicia l’activitat amb una observació, per

familiaritzar els alumnes amb aquest
organisme, del qual segurament no han
sentit a parlar mai. Pot ser una observació
directa d’un cultiu d’euglena al microscopi
(directament al microscopi òptic o amb el
canó de projecció) o bé a partir de vídeos o
imatges estàtiques.

2. En grups petits, els alumnes fan una

predicció per escrit sobre el tipus
Font de la imatge: Wikimedia Commons d’organisme que creuen que és l’euglena,
argumentant el perquè.

2. El docent reparteix als alumnes, que treballen en grups petits, un conjunt de cartes amb
evidències sobre l’euglena i un full amb una taula on han d’emplaçar les cartes.

3. Cada grup emet un veredicte sobre si l’euglena és un animal, una planta o cap de les
dues coses. Es demana que els alumnes tinguin clares les evidències en què recolzen la
seva decisió.

4. Es fa una posada en comú en gran grup, afavorint que:

 Cada grup emeti el seu veredicte i expliqui les seves evidències.
 Hi hagi un torn de rèpliques dels altres grups sobre el que no estiguin d’acord.
 El primer grup que ha intervingut faci una contrarèplica.

5. El professor/a explica finalment la ubicació que els científics han decidit explicant el
perquè, fent també esment que aquest tipus de discussions són molt habituals entre els
científics i són un dels mecanismes de control i avanç del coneixement científic.

Observacions: l’ús de targetes facilita la interacció entre els alumnes i els apropa al
procediment de la justificació científica.

Font de l’activitat: curs L’ensenyament protegit a l’àrea de ciències naturals. Activitat elaborada a partir
d’un exercici del CDEC inspirat en Osborne, Erduran i Simon.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

L’EUGLENA: ANIMAL O PLANTA?

a) Cartes d’evidències

L’euglena no té paret cel·lular. L’euglena té cloroplasts.

L’euglena és un organisme
L’euglena té nucli.
unicel·lular.

Els cloroplasts possibiliten que la Un vacúol controla la quantitat de

cèl·lula faci la fotosíntesi. líquid cel·lular.

L’euglena pot absorbir aliments En un primer moment, l’euglena ha

del medi. causat confusió entre els científics.

L’euglena pot produir els seus

L’euglena neda a l’aigua.
propis aliments.

L’euglena té un vacúol. L’euglena és sensible a la llum.

L’euglena viu als estanys i a les L’euglena és sensible a la

basses. temperatura.

L’euglena té citoplasma. L’euglena pot canviar de forma.

Hi ha més de dos grups on

L’euglena es pot reproduir.
classificar els éssers vius.

El nucli conté ADN i gestiona les

L’euglena normalment és verda.
activitats de tota la cèl·lula.

b) Taula per classificar les evidències

L’euglena: animal o planta?

Evidències que suggereixen que Evidències que suggereixen que

l'euglena és una planta. l'euglena és un animal.

Evidències que suggereixen que Evidències que suggereixen que

l'euglena és tant un animal com una l'euglena no és ni un animal ni una
planta. planta.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

DEBATEM PER ESCRIT

No sempre és necessari que el debat sigui oral. Debatre per escrit, per exemple, en un
fòrum d’opinió d’un Moodle o en un article que contraposi dues postures, obliga els
alumnes a desenvolupar els arguments d’una manera més raonada i a aportar evidències.
Ho exemplificarem en un grup de ciències naturals que, després d’estudiar el
funcionament de la genètica molecular i de descobrir les possibilitats de la genètica a
través de la biotecnologia, s’atura en una polèmica qüestió, socialment molt controvertida:

Transgènics sí, transgènics no: és saludable i convenient que els aliments siguin
manipulats genèticament? Què pot comportar la manipulació i la ingestió d’aliments
transgènics a nivell de la nostra salut o del nostre benestar general?

Ens preparem per a un intens debat.

1. Prèviament dividirem el grup classe de 18 alumnes en 4 subgrups de 4-5 persones, als

quals distribuirem lectures diferents1.

2. Amb l’ajut d’un qüestionari de lectura guiada, els grups A i B llegiran dos articles de diari
que donen idees a favor dels aliments transgènics i els grups 3 i 4, dos que donen idees en
contra del cultiu i el consum d’aliments transgènics.

3. A partir d’aquestes dues lectures, cada subgrup:

- Seleccionarà elements del text llegit que provin, científicament, que els motius
utilitzats com a arguments són prou vàlids per defensar la seva tesi.
- Buscarà altres fonts d’informació, com Internet, revistes científiques o d’altres
lectures, que validin igualment la tesi des del punt de vista científic.
- Recollirà en una llista, a partir de les aportacions de tots els membres del grup,
quins aliments transgènics consumim habitualment.
4. Finalment, el grup haurà de confeccionar un text argumentatiu que serà publicat a la
revista o a la web del Centre.

Font de l’activitat: Núria Ribas

Font de la imatge: Flickr

1
No recomanem cap lectura en concret perquè considerem que és recomanable que el docent
seleccioni lectures actuals sobre el tema i que les adapti al nivell de comprensió del seu alumnat.

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics

Escriptura en totes les matèries
Materials de formació

PAUTES PER A LA LECTURA DE CADA ARTICLE

Abans de la lectura

1. Qui és l’autor d’aquest article? Un científic? Un periodista conegut o desconegut...?

2. A primer cop d’ull, quins són els ítems que més us criden l’atenció de l’article i que us
permeten fer-vos una idea del tema que tracta?.

3. D’acord amb la pregunta anterior, quina és la idea o idees principals de l’article?

Durant la lectura

Cada dos alumnes del grup de 4 s’encarrega de la lectura d’un article, del qual hauran
d’extreure les proves que validen la seva tesi i que hauran d’explicar als altres dos
companys.

Després de la lectura

1. Fes una selecció dels conceptes, expressions o idees científiques que hem estudiat
darrerament en genètica i que van sortint en l’article.

2. Com els relaciona socialment?; és a dir, quina és la repercussió o influència social

d’aquests coneixements científics?.

3. De quina manera o mitjançant quines expressions o vies l’article va validant les seves
tesis principals?

4. Quina o quines proves científiques aporta l’article per afirmar la seva tesi.?

5. Creus que realment són suficients per fer creure que allò que diuen és així?

6. En què et bases tu, com a lector/a, per acceptar o no acceptar que des del punt de vista
científic aquestes proves són suficients per validar la tesi i fer creure a la població que
realment és així?

7. Creus que seria necessari disposar de més informació per poder validar el que diu
l’article‘? Quina informació creus que falta?

8. Tracta de trobar aquesta informació (fonamentada científicament) via internet, llibre de

text o lectura especialitzada.

9. Fes un resum dels teus arguments:

Les proves científiques que validen la tesi d’aquest article són: ......................................

SIAL - Servei d’Immersió i Acolliment Lingüístics