MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Amèlia Boluda Dansa creativa
La dansa creativa en el context dels estudis obligatoris. Una assignatura
fonamental per desenvolupar la creativitat, la personalitat de moviment i
l’expressivitat de l’infant. L’experiència de viure amb el cos els pensa-
ments i els sentiments, així com afavorir la connexió entre pensament,
acció i emoció, estimula i motiva la mainada. És un estil de coneixement
que ajuda a aprendre les altres assignatures del currículum de primària.
Context
Actualment, la pràctica de la dansa ha conservat vius al-
guns dels balls folklòriqus que, per mantenir la tradició i els
signes d’identitat dels pobles, són molt positius, però potser
els veiem lluny o són insuficients pel que fa a l’estudi metòdic
de les formes del moviment contingudes a la dansa i de la seva
repercussió en els diferents camps de la vida.
Hauríem de tenir una mirada més àmplia en l’educació
del moviment i la dansa dels nostres escolars. Tot i que la si-
tuació actual no és gens satisfactòria, potser podem començar
a mostrar els factors positius d’un ensenyament-aprenentatge
en la dansa més actual.
La dansa, com tot, ha anat evolucionant, i dels balls fol-
klòrics més antics, passant per les formes de moviment de
l’època de les monarquies absolutistes (dansa clàssica), van
sorgir unes altres tendències, com ara l’aportació més recent
de la dansa contemporània, que és més rica i més lliure en els
seus gests, en els seus passos, com també més propera als temps
presents pel que fa als continguts, característiques que actual-
Expressió corporal/Primària
ment situen la dansa en un punt de mira que cal tenir en
compte en el camp de l’educació general.
Una altra característica de l’art contemporani del movi-
ment és la relació entre les formes d’expressió de la dansa i els
hàbits cinètics de l’home i la dona actuals.
Dins del context de la dansa contemporània, un dels fac-
tors que cal tenir molt en compte és la creativitat, i és precisa-
ment el que interessa més pel que fa al món de l’educació.
La necessitat d’inventar quelcom de nou i de buscar dife-
rents maneres de moure’s i de transmetre sentiments i emocions
comporta una actitud inquieta, de renovació i de recerca cons-
tants. Un altre aspecte positiu que m’agrada de la dansa con-
temporània és l’acceptació de diversos models estètics. Amb la
seva pràctica, no es pretén assolir un prototip únic de figura
humana, s’hi accepten diferents models, perquè el més impor-
tant no és l’extraversió de la forma, sinó el contingut intern
que es vol transmetre.
La relació que existeix entre les formes de moviment i
dansa i el comportament general, en especial els hàbits en el
treball i en la vida quotidiana, ens fa comprendre la incidència
que pot tenir en les persones una formació cinètica eficaç.
Sabem que els hàbits i l’estil de vida actuals comporten
estats mentals i físics perjudicials freqüents, i si fóssim capaços
d’equilibrar-los i compensar-los d’alguna manera, podríem
prevenir-los i contrarestar-los. Avui dia, en general, els infants
s’asseuen molt malament a l’escola, al menjador i a casa.
Aquests mals hàbits es van sumant. Es camina poc dret i mol-
tes feines són tremendament sedentàries. Amb una higiene
41 | Guix Núm. 310. P. 41-46. Desembre 2004
 MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Expressió corporal/Primària
Els hàbits i l’estil de vida ac- corporal ensenyada a temps podríem evitar
tuals comporten estats men- molts problemes.
tals i físics perjudicials La falta de creativitat en el comporta-
freqüents, i si fóssim capaços ment general de les persones adultes es po-
d’equilibrar-los i compensar- dria potenciar i desenvolupar a l’escola, a
los d’alguna manera, podríem partir de les matèries que tenen més contin-
prevenir-los i contrarestar-los guts creatius.
La imaginació és el primer estadi per
afavorir la creació. Referint-se a la imaginació com a acció
il·luminadora de la ment, Albert Einstein deia: «Si no fos per
aquesta il·luminació interior, el món no seria res més que un
munt d’escombraries».
Des de l’inici del projecte integrat de primària, dansa i
música al Centre Oriol Martorell, vaig tenir clar que la dansa
creativa seria una eina fonamental per a l’alumnat del nostre
centre dins del context de les matèries de moviment.
És el vuitè curs que estem aplicant aquesta matèria i ja
en veiem alguns resultats i les possibles aplicacions que es po-
drien exportar a les altres escoles.
De tècniques corporals i de dansa, n’hi ha moltes, però
la necessitat de trobar-ne una d’adequada per a les edats i les
necessitats dels nens i les nenes entre sis i dotze anys, per
completar i complementar l’educació artística, per mi passa
per fer aflorar la part creativa i de moviment personal de
cada escolar.
Durant els sis cursos de l’etapa de primària, volem que les
alumnes i els alumnes tinguin el temps de conèixer, de gaudir i
de poder utilitzar els beneficis d’aquesta matèria. És per això
42 | Guix Núm. 310. Desembre 2004
que vam fer un programa a mida, per tal de repartir, entre els
cicles inicial, mitjà i superior, els objectius que considerem
necessaris.
El moviment creatiu, que és la primera fase d’aquesta
matèria, s’imparteix durant els cursos primer i segon. La dansa
creativa, la fem a partir de tercer i quart. A cinquè i sisè, con-
tinuem amb la dansa creativa i hi afegim la iniciació a la
dansa contemporània, que ja conté aspectes més tècnics.
Objectius plantejats
La pràctica del moviment creatiu i la dansa creativa con-
tribueixen a desenvolupar l’infant de manera integral, desvet-
llen la seva creativitat i la seva expressivitat i li aporten nous
coneixements, primer, d’una forma sensorial i, més endavant,
d’una forma més raonada.
Alguns dels aspectes que cal tenir en compte i que ac-
tuen com a integradors unipersonals són els que s’exposen a
continuació.
L’acció
La pròpia acció com a element essencial d’evolució. Els
infants són feliços ballant i movent-se, es poden desfogar i
canalitzar l’energia en el sentit més positiu. Van coneixent
les possibilitats i els límits del seu cos, la memòria corporal i el
desenvolupament de l’àmbit motriu. A més de fer salut, ja que
fan exercici, també milloren la condició física.

CEPSA ORIOL MARTORELL
Creativitat
Poder vivenciar els pensaments i els sentiments amb el
cos, així com estimular la connexió entre
La pràctica del moviment creatiu pensament, acció i emoció, esdevé una
i la dansa creativa contribueixen pràctica que sovint és terapèutica, perquè
a desenvolupar l’infant de ma- allibera tensions i serveix per comunicar
nera integral, desvetllen la seva conceptes i emocions que no afloren amb
creativitat i la seva expressivitat les paraules i que ajuden a desenvolupar
i li aporten nous coneixements l’àmbit cognitiu.
MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Expressió corporal/Primària
Personalitat
El desenvolupament de la personalitat a través de l’ex-
pressió, dels sentiments i del moviment propi, ajuda a trobar un
equilibri entre la forma d’ésser natural i la manera d’expressar-
se, i això facilita la comunicació amb les altres persones.
Hi ha alumnes molt inhibits que, com a conseqüència de
practicar i de compartir amb els companys i les companyes, se
senten més còmodes a les classes i es van deixant anar. A poc
a poc, van perdent la vergonya i poden acabar dissertant per-
què estan menys acomplexats.
Sensibilitat
Estic segura que el desenvolupament de la sensibilitat
també s’educa, i es fa posant les eines necessàries a l’abast
dels infants. Si bé és veritat que anem contra corrent social-
ment, més que mai les petites coses, o les que no es tenen en
compte, són les que més hi ajuden.
Comencem per la casa del cos «el nostre cos, aquella casa
que no habitem». Cal conèixer-lo, cuidar-lo i respectar-lo.
Relació afectiva
Les classes de dansa creativa són col·lectives. El fet d’a-
prendre a mirar què fan els companys i les companyes, de sa-
ber-ho comentar, de participar-hi amb respecte, de treballar
en parella, en grups, de reconèixer altres cossos i altres formes
de moure’s i ballar, de tocar-nos i comunicar-nos a través del
tacte, d’equilibrar les nostres forces corporals i d’improvisar
junts, són algunes de les pràctiques que ens ajuden a ser més a
43 | Guix Núm. 310. Desembre 2004
MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Expressió corporal/Primària

prop de l’altra gent, de conèixer-la mi- El desenvolupament de la personalitat a significació de la vivència interna que s’hi
llor i, per tant, propicia que ens enten- través de l’expressió, dels sentiments i associa directament (intenció, percepció,
guem, ens comuniquem i desenvolupem del moviment propi, ajuda a trobar un imatge mental, projecte, motivacions,
l’àmbit socioafectiu. equilibri entre la forma d’ésser natural i frustracions, desitjos...). És el que s’ano-
la manera d’expressar-se, i això facilita la mena «conductes motrius», per diferen-
comunicació amb les altres persones ciar-les de la visió mecanicista de
Descripció de les activitats moviment.
Les activitats que més es practiquen són les relacionades
El fet implícit de caminar ja comporta una coordinació amb:
que després ens servirà a l’hora d’aprendre a saltar. Si analit- .Accions d’expressió i comunicació. El moviment carregat de
zem i exagerem el fet de caminar, veiem que hi ha una oposi- material intern de l’escolar que el realitza (pensaments, emo-
ció entre la cama i el braç que avancen. Ningú no camina cions, sentiments). Realització de dramatitzacions a partir de
avançant només una part del cos. Això és ja el principi d’opo- situacions reals, en parella i en grup. Jocs per controlar i mou-
sició que aporta una coordinació natural. re’s bé per l’espai de l’aula, escènic o de la vida quotidiana.
A partir d’aquest petit exemple, la dansa acostuma a ser .Exercicis per crear moviments nous: curts, llargs, picats, lli-
un ensenyament sumatiu, on tots els exercicis comencen pel gats, alts i baixos.
més senzill i se seqüencien en general, tenint molt en compte .Improvisació a partir de sensacions: fred, calor, etc. Imitació
el nivell de la mitjana d’assoliment del grup classe. de moviments dels animals.
La dansa està considerada l’art del moviment. Això esta- .Representació d’elements de la natura a través del moviment.
bleix clarament els seus dos aspectes constituents: el movi- .Exercicis coordinats de respiració i motors de diferents parts
ment i l’art. del cos. Pràctica de la contracció i la relaxació. Jocs de canvi
El moviment és la creació, l’objecte a través del qual po- de pes i balanceig.
dem apreciar la forma artística. Un moviment que implica inex- .Creació de petites danses a partir de la improvisació.
cusablement la ment i el cos de l’ésser humà, que a més és el
seu instrument. Però aquest moviment no es refereix només a S’han de potenciar petits muntatges coreogràfics on les alum-
una simple translació de segments corporals, al mer acte obser- nes i els alumnes poden aplicar tots els passos i els aprenen-
vable, sinó que implica tots els mecanismes de la persona que tatges que han practicat. Una manera molt bona de motivar la
el realitza, és a dir, tant les manifestacions objectives com la mainada són les presentacions i les participacions públiques,

44 | Guix Núm. 310. Desembre 2004

 MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Expressió corporal/Primària

així com ballar habitualment com a mitjà de La dansa, i en aquest cas la dansa contemporània, conté i recull molt bé
comunicació. creativa, és la geografia d’una en alguns dels seus fonaments alguns aspectes
També cal anar a veure espectacles de intel·ligència integral, en què que són molt enriquidors per a tot el nostre
dansa. El fet que les alumnes i els alumnes re- la capacitat del coneixement, alumnat.
coneguin, a molt petita escala, allò que apre- l’anàlisi i la reflexió s’afegeix És una tendència de dansa amb un voca-
nen, els ajuda i a més els prepara per ser a una veritable praxi perso- bulari obert, ric i molt flexible que s’adapta i
persones més sensibles i cultivades. nal, la raó del propi cos respecta la personalitat de cada infant.
En aquest tipus de dansa és on crec que es
pot integrar millor el coneixement intel·lectual amb l’habilitat
Avaluació de l’experiència creativa, que és un objectiu extremament important de qual-
sevol tipus d’educació.
És el vuitè curs que estem aplicant aquesta matèria i ja El més remarcable és l’activitat creativa que genera, a
veiem alguns dels seus resultats i les possibles aplicacions que més de l’actitud en què col·loca l’alumnat respecte al seu propi
se’n podrien exportar a les altres escoles. cos i el seu intel·lecte.
De tècniques corporals i de dansa, n’hi ha moltes, però la En l’ensenyament-aprenentatge de la dansa, aquests as-
necessitat de trobar-ne una d’adequada per a les edats i per a pectes són més importants que l’execució d’exercicis o passos
les necessitats dels infants d’entre sis i dotze anys per comple- concrets, que és la tendència majoritària en l’ensenyament-
tar i complementar l’educació artística, segons el meu parer, aprenentatge de la dansa actual, dins dels currículums de mú-
passa per fer aflorar la part creativa i de moviment personal de sica i d’educació física que s’ensenyen a l’escola de primària.
cada escolar, així com per l’aspecte socioafectiu i motriu, La dansa, i en aquest cas la creativa, és la geografia d’una
que, tal com hem comprovat, aporta un desenvolupament har- intel·ligència integral, en què la capacitat del coneixement,
mònic de l’infant a partir d’un treball vivenciat i globalitzador. l’anàlisi i la reflexió s’afegeix a una veritable praxi personal, la
raó del propi cos, perquè el cos té la seva raó: «El múscul té
memòria».
Conclusions Avui dia, l’etiqueta que les arts del cos es refereixen a
una part física deslligada de la seva capacitat intel·lectual
Tot això em fa pensar que l’assignatura de dansa crea- és un dels perjudicis sobre la dansa en general que encara s’a-
tiva, que s’ensenya com a iniciació al moviment creatiu i a la rrossega.

45 | Guix Núm. 310. Desembre 2004

MONOGRÀFIC
Laboratori del moviment
Expressió corporal/Primària

El concepte d’ésser humà dualitzat ha canviat. Som un, també hi participa el moviment d’una forma actual i ecològica.
amb cap i cos. Hauríem de potenciar la dansa creativa a totes les escoles.
S’ha de pretendre que hi hagi una implantació més profunda
de l’art de la dansa dins de l’ensenyament general obligatori, i és HEM PARLAT DE:
en l’efecte benèfic que l’activitat de la dansa creativa té sobre l’a- . Expressió corporal.
lumne, i no en la perfecció i els resultats de la creació o l’execució . Dansa.
pròpiament dites, on s’han de buscar els resultats, perquè no es
tracta, en uns ensenyaments ordinaris, de formar ballarins, això ja Amèlia Boluda
queda establert en els ensenyaments de règim especial. Es tracta CEPSA Oriol Martorell. Barcelona
d’informar i de preparar els infants per a una educació integral on aboluda@pie.xtec.es

46 | Guix Núm. 310. Desembre 2004