UNA NOVA SOCIETAT DE

CLASSES
La industrialització va transformar

definitivament la societat estamental de

l’Antic Règim i va provocar l’aparició d’una

nova societat de classes.

LA PÈRDUA
D'IMPORTÀNCIA DE
L'ARISTOCRÀCIA
L’aristocràcia va perdre les bases sobre les quals basava el

seu poder amb la desaparició dels drets feudals.Molts

membres de la noblesa es van casar amb membres de les

famílies burgeses adinerades per tal de mantenir el seu

estatus social.

EL TRIOMF DE LA BURGESIA I
L'EXTENSIÓ DE LES CLASSES
MITJANES
Amb l'industralització la burguesia es va consolidar i van haver-hi

Revolucions liberals. Comprenia els grans comerciants, els

financers i els industrials. Compartien una cultura i uns valors,

com el treball, l’estalvi, la sobrietat i el culte al saber. Les classes

mitjanes estaven formades per professionals liberals, petits

comerciants, artesans, càrrecs intermedis de l’administració i

tècnics. Tenien un nivell educatiu superior al de la classe

treballadora.

LA PÈRDUA D'IMPORTÀNCIA DE
L'ARISTOCRÀCIA

·Els camperols erenla majoria de la població. Hi havia petits

propietaris i jornalers a l’Europa occidental, però si estaven

allunyats del nuclis industrialitzats no anaven bé.

La classe obrera urbana eren treballadors assalariats de les

fàbriques. Cobraven salaris reduïts i feien treballs que no

requerien un llarga preparació. Per completar els ingressos

també treballaven els infants i les dones, els quals encara

rebien una retribució menor.

 ELS INICIS DEL MOVIMENT
OBRER
El conjunt d'iniciatives portades a terme

pels obrers industrials per millorar la seva

situació es coneix com a movimetn

obrer.

LES PRIMERES MOBILITZACIONS I ELS

SINDICATS
Aquest moviment es va anomenar luddisme.

· La formació d’associacions i sindicats: A Anglaterra és va reconèixer el dret

d'assosiació el 1824, que va comporatr la formació de sindicats coneguts coma Trade

Unions. Aquests sindicats es van mobilitzar i van utilitzar la vaga com a mecanisme de

pressió.

Les reivindicacions socials i laborals: es centraven en la reducció de la jornada laboral,

l’augment del salari, la supressió del treball infantil, la millora de les condicions higièniques i

sanitàries en els llocs de treball i la creació d’assegurances d’atur, malaltia i vellesa.

· Les reinvindicacions polítiques: molts obrers es van unir amb partits demòcrates i
republicans en la demanda del sufragi universal.

LES DOCTRINES SOCIALS

Seguit de doctrines lligades a l’aparició del moviment obrer que buscaven la reforma i el canvi

social.

· El socialisme utòpic: doctrina preocupada pels efectes socials de la industrialització. Saint-Simon

proposava introduir criteris científics en l’organització social. Charles Fourier va crear comunitats

agrícoles autosuficients en les quals no existia la propietat. Robert Owen va ser un industrial britànic

que buscà la millora de les condicions socials a la seva fàbrica.

· El marxisme: Elaborada per Karl Max afirmava que en la societat capitalista s’esdevé una lluita
de classes entre la burgesia, propietària dels mitjans de producció, i la classe obrera, desposseïda.

· L'anarquisme: es basava en l’oposició a l’estat proposant-ne l’abolició i la substitució per una

societat de ciutadans lliurement associats. Teórics: Proudhon, Bakunin, Kropotkin, Malatesta.

LA PRIMERA INTERNACIONAL
molts revolucionaris van pensar que les actuacions de les organitzacions obreres

havien de ser coordinades i havien de traspassar el marc de cada nacionalitat.

Això, el 1864, va portar a la fundació de l’Associació Internacional de

Treballadors (AIT) a Londres. Aquesta organització, que havia de dirigir les lluites

obreres, va esllanguir-se arran de la Comuna de París (1871) a causa de les

discussions constants entre socialistes i anarquistes