ELS-TEIXITS-ANIMALS-U1.

pdf

caarlaa_18

Biologia Animal

1º Grado en Biotecnología

Facultad de Ciencias, Tecnología e Ingenierías

Universidad de Vic-Universidad Central de Catalunya

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 UNITAT 1: MORFOLOGIA I ORGANITZACIÓ ANIMAL
4. Els teixits animals
Un teixit és un conjunt de cèl·lules semblants que acostumen a tenir un origen embrionari comú i que funcionen
en associació per desenvolupar activitats especialitzades.
CAVITATS
Son espais delimitats a l’interior de l’organisme que contenen òrgans i els protegeixen.

TEIXIT EPITELIAL
Un epiteli és, normalment, una capa cel·lular que recobreix una superfície externa o interna del cos. En algunes
superfícies, les cèl·lules epitelials es modifiquen per formar glàndules o receptors sensorials.
Les funcions de l’epiteli son:
• Donar protecció • Funcions de secreció • Funcions d’excreció
• Funcions sensitives • Funcions d’absorció

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Característiques del teixit epitelial

• Les cèl·lules estan molt unides, per fer una capa protectora que no deixi passar res, en forma de
barrera.
• Les cèl·lules queden enganxades a un altre teixit per un costat i mai tenen res enganxat a la zona exterior.
• Tenen polaritat morfològica i funcional.
• Els epitelis es formen d’acord a:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
◦ la forma de les cèl·lules
◦ el nombre de capes que presenten
◦ especialitzacions superficials
• Els epitelis no tenen vasos sanguinis.
• Els epitelis tenen innervació
• Els epitelis estan subjectes a certa quantitat de
desgast, lesions, ... Per això tenen una elevada
capacitat de renovació (elevat índex mitòtic)
• Els epitelis tenen orígens diversos i deriven de les tres capes germinals primitives:
◦ la major part de les cèl·lules epitelials que recobreixen la pell i algunes cavitats naturals (boca,
foses nasals, anus) són d’origen ectodèrmic.
◦ l’epiteli que recobreix quasi tot el tub digestiu i el sistema respiratori, i les glàndules annexes a
l’aparell digestiu (pàncrees, fetge) deriven de l’endoderma.
◦ altres epitelis com el que recobreix internament els vasos sanguinis tenen origen mesodèrmic.

Microvellositats Estereocilis Cilis

Tipus de teixit epitelial

Tipus:
EPITELI MEMBRANÓS (de cobertura i revestiment)
• Escamós o pla1
Es descriu en funció de: Epiteli simple • Cúbic2
La forma de les L’especialització de • Cilíndric3
El nº de capes
cèl·lules la regió apical Epiteli • Ciliat4
- E. simple pseudoestratificat • No ciliat
- Plana o
- E. estratificat - Cilis • Escamós o pla5
escamosa
- E. pseudo- - Microvellositats • Cúbic6
- Cúbica Epiteli estratificat
estratificat - Queratina • Cilíndric7
- Cilíndrica
- E. de transició • De transició8

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

Biologia Animal
Banco de apuntes de la
 Es reconeix amb facilitat pels nuclis tenyits i aplanats que sobresurten. Les línies fosques estan
formades pel citoplasma d’aquestes cèl·lules i per les membranes bassals que les rodegen.
En alguns llocs concrets, els epitelis simples plans reben noms específics:
• Endoteli→ És el revestiment epitelial de l’aparell cardiovascular
• Mesoteli→ És l’epiteli que recobreix les parets i el contingut de les cavitats tancades del
1Epiteli simple pla cos.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Les cèl·lules apareixen més o menys com quadrats petits amb els nuclis ubicats al centre.

2Epiteli simple cúbic

Consta d’una única capa de cèl·lules altes i rectangulars. Les modificacions més habituals són:
cèl·lules caliciformes amb grans vesícules secretores, microvellositats (moltes expansions
digitiformes de la membrana plasmàtica apical), cilis (prolongacions citoplasmàtiques mòbils).
3Epiteli simple cilíndric

Totes les cèl·lules estan molt juntes; són d’altures i gruixos variables i totes entren en contacte
amb la membrana basal.
Els nuclis no tenen una distribució uniforme. La ubicació i la morfologia dels nuclis donen una
pista sobre el tipus cel·lular. A la part apical hi ha cilis llargs i prims que impulsen el moc per
tota la superfície epitelial.
4Epiteli
cilíndric
pseudoestratificat (ciliat)

Hi ha aproximadament unes 30 -35 capes i no hi ha vascularització. Les cèl·lules de la part

basal són cúbiques i a mesura que pugen a la superfície, s’aplanen cada cop més. Es poden
visualitzar diferents estrats:
5Epiteli pla estratificat (sense - Estrat basal o germinatiu: una sola capa de cèl·lules que descansa sobre una làmina
queratina) basal.
- Estrat espinós: part més ampla on les cèl·lules es van aplanant a mesura que s’allunyen
de la làmina basal.
- Estrat granulós: de 3 a 5 files de cèl·lules aplanades amb citoplasma ple de grànuls
basòfils de queratohialina
- Estrat corni: cèl·lules mortes aplanades i plenes de queratina, en el tipus queratinitzat
molt desenvolupat
5Epiteli pla estratificat (amb
queratina)

6Epiteli cúbic biestratificat 7Epiteli estratificat cilíndric

Està format per vàries capes cel·lulars (entre 4 o 6). Generalment, les de la superfície tenen
una mida més gran que les del nivell basal. Les cèl·lules adopten una morfologia variable
segons si l’òrgan està en un estat relaxat o dilatat (estirat). En un estat relaxat, les cèl·lules
basals tenen una forma cúbica i les cèl·lules la superfície tenen una forma més polièdrica. En
canvi, en un estat dilatat, només es distingeix una o dos capes de cèl·lules recobertes per una
capa superficial de cèl·lules aplanades. L’epiteli de transició es troba en el conducte urinari
8Epiteli
passant per la bufeta urinària fins a la uretra. La seva funció és la de la distinció; és a dir,
de transició estratificat
s’estira per facilitar que la bufeta s’ompli d’orina.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Conclusió

• Els epitelis que participen en l’absorció i secreció acostumen a ser simples.

• L’altura de les cèl·lules està lligat al grau d’activitat secretora o absortiva.
• L’estratificació va lligada amb la impermeabilitat

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
EPITELI GLANDULAR
La seva funció principal és la secreció de substàncies.
Dos tipus de glàndules: Exocrines i endocrines. Amb 3 subtipus:
• Glàndules unicel·lulars intraepitelials
• Glàndules pluricel·lulars intraepitelials
• Glàndules multicel·lulars:
◦ En exocrines→ alveolar, acinar, tubular, simple i composta
◦ En endocrines→ illots/cordons i alvèols/folículs

Classificació funcional de les glàndules exocrines

Membranes
És una estructura fina, en forma de fulla, que pot tenir moltes funcions diferents al cos. Hi ha dos tipus:

• Membranes epitelials→ formades per teixit epitelial i una capa subjacent de teixit conjuntiu.
◦ CUTÀNIES: Epiteli estratificat pla (epidermis) i capa gruixuda de teixit conjuntiu (dermis).
◦ SEROSA: Epiteli simple pla (mesoteli) i teixit conjuntiu
◦ MUCOSA: La capa epitelial és molt variable d’una part del cos a l’altre; teixit conjuntiu

• Membranes de teixit conjuntiu→ constituïdes exclusivament de diferents tipus de teixit conjuntiu sense
cèl·lules epitelials (membranes sinovials).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 TEIXIT CONJUNTIU
És el teixit més abundant i més àmpliament distribuït en
l’organisme. Està format per poques cèl·lules i molta
matèria intercel·lular: aigua, sals, proteïnes, polisacàrids i
fibres proteiques.
Les diferents funcions dels diferents teixits conjuntius
reflexa el tipus de cèl·lules i fibres que hi ha en el teixit i les
característiques de la substància fonamental.
Està format per tres elements bàsics: les cèl·lules, la substància fonamental i les fibres.
Les cèl·lules
matriu
Les cèl·lules del teixit conjuntiu poden ser:

• Fixes o residents→ Son les cèl·lules principals del teixit que elaboren la matriu i hi resideixen. Són bastant
estables.
◦ Cèl·lules mesenquimàtiques indiferenciades
◦ Típiques de cada teixit especialitzat (fibrocists, osteòcits, ...)
• Errants, mòbils o visitants→ Són cèl·lules que han emigrat al teixit des de la sang en resposta a estímuls
específics i algunes només són residents temporals.
CÈL·LULES MESENQUIMÀTIQUES
Són algunes cèl·lules del teixit conjuntiu de l’adult que mantenen la potencialitat múltiple de les cèl·lules del
mesènquima (teixit conjuntiu embrionari). Aquestes cèl·lules tenen la capacitat d’originar qualsevol cèl·lula del
teixit conjuntiu. Actuen en la reparació i la formació de teixit nou , per exemple en la curació de ferides, o en
el desenvolupament de vasos sanguinis nous.
FIBROBLAST O FIBRÒCIT
És la més abundant del teixit conjuntiu madur o de l’adult (lax i dens). La cèl·lula jove és l’encarregada de la
síntesis de les fibres: reticulars, de col·lagen i elàstiques, i del manteniment de la matriu. La cèl·lula madura és
l’encarregada del manteniment de la matriu del teixit i pràcticament no tenen capacitat per dividir-se.
En els teixits conjuntius especialitzats enlloc dels fibròcit hi ha la cèl·lula específica de cada teixit: adipòcits,
osteòcits o condròcits.
LEUCÒCITS
En general, els leucòcits o glòbuls blancs de la sang són cèl·lules que es troben de forma freqüents en el teixit
conjuntiu per migració de la sang a través de les parets dels capil·lars i vènules. Aquesta migració augmenta
molt en un procés d’inflamació.
En el teixit conjuntiu normal, els leucòcits més freqüents són els eosinòfils i els limfòcits.
MACRÒFAG O HISTIÒCITS
Són cèl·lules amb una gran capacitat de fagocitar, amb una morfologia variable depenent de l’estat funcional i
la localització. Hi ha dos tipus: fixes/histiòcits o lliures/errants

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Són cèl·lules derivades dels monòcits (cèl·lula sanguínia). Els monòcits migren des de la sang cap al teixit
conjuntiu on es diferencien en macròfags. Canvien de nom en funció del teixit on els trobem. Proporcionen
defensa vital a l’organisme i alguns són cèl·lules presentadors d’antígens.
MASTÒCITS (C cebades)
Provenen dels leucòcits basòfils que surten dels capil·lars, entren al teixit conjuntiu i es transformen en
mastòcits. Són cèl·lules grans i ovoides amb un nucli esfèric i un citoplasma amb molts grànuls voluminosos i

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
molt basòfils.
Dins dels grànuls dels mastòcits hi ha diferents tipus de substàncies:
• Histamina
• Heparina
• Leucotriens
• Factors quimiotàctics per eosinòfils i neutròfils
A la superfície tenen receptors específics per les immunoglobulines IgE produïdes per les cèl·lules
plasmàtiques.
Els mastòcits quan són estimulats adequadament, estimulen les reaccions al·lèrgiques anomenades reaccions
de sensibilitat immediatament. Els mastòcits són molt abundants en els teixits conjuntius de la pell i les
membranes mucoses.
CÈL·LULA PLASMÀTICA O PLASMÒCIT
Són cèl·lules de forma rodona o irregular, de mida relativament gran i una quantitat considerable de citoplasma.
Es desenvolupen a partir d’un tipus de leucòcit anomenat limfòcit B. Aquesta cèl·lula, un cop ha estat
estimulada, es divideix varies vegades i es transforma en cèl·lula plasmàtica.
Aquestes cèl·lules secreten anticossos i proporcionen un mecanisme de defensa a través de la immunitat.
Majoritàriament estan en el teixit conjuntiu lax, en els llocs on els antígens poden introduir-se en l’organisme:
aparell gastrointestinal i vies respiratòries.
CÈL·LULES PIGMENTADES
En alguns teixits conjuntius hi ha cèl·lules amb pigments:

• En mamífers trobem els melanòcits, que produeixen el pigment anomenat melanina. Es troba a l’epidermis
i a l’epiteli de la retina de l’ull.
• En peixos, amfibis i rèptils hi ha cèl·lules anomenades cromatòfors a nivell de la dermis i produeixen una
varietat més gran de pigments (platejats com els cristalls de guanina; o grocs , vermells o daurats segons
la substància xantoproteïca; o la mateixa melanina fosca.
ADIPÒCITS
És una cèl·lula del teixit conjuntiu especialitzada en l’emmagatzematge de lípids. Aquestes cèl·lules acumulen
lípids en el seu citoplasma de forma gradual . Son presents a tots els teixits conjuntius laxes en forma de
cèl·lules aïllades o en grups. Si s’acumulen en gran quantitat formen el que coneixem com a teixit adipós.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 La matriu
La matriu extracel·lular és una xarxa estructural complexa que rodeja i sosté les cèl·lules del teixit conjuntiu.
Cada tipus de teixit conjuntiu té propietats especials derivades de l’acumulació entre les seves cèl·lules de
materials específics.
La matriu està formada per fibres proteiques submergides en una substància fonamental que pot ser líquida,
gelatinosa o sòlida.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
SUBSTÀNCIA FONAMENTAL
La substància fonamental és amorfa, no té forma definida. Les cèl·lules del teixit conjuntiu la produeixen i
dipositen al seu voltant. Conté les substàncies típiques presents en el líquid extracel·lular i, a més a més, conté
varis tipus de grans molècules que són combinacions complexes de polisacàrids i proteïnes:

• Àcid hialurònic (glucosaminoglicà)

• Condroitinsulfat (glucosaminoglicà)
• Proteïnes d’adherència
FIBRES DE LA MATRIU
Proporcionen força i sosteniment als teixits conjuntius i hi estan presents en quantitat variable segons la
necessitat estructural i la funció del teixit . Cada tipus de fibra està produïda pel fibroblast o la cèl·lula típica del
teixit, i està formada per proteïnes de cadenes peptídiques llargues.
Es distingeixen tres tipus de fibres:

• Fibres de col·lagen→ Fortes i resistents

• Fibres elàstiques→ Formades per dos components estructurals: un nucli central de la proteïna elastina i
una xarxa circumdant de microfibrilles de la glucoproteïna fibrilina
• Fibres reticulars→ Fibres delicades i fines i formen xarxes ramificades per fer una carcassa de
sosteniment.

Tipus de teixit conjuntiu

El mesoderma , la tercera fulla embrionària (capa intermèdia), dona lloc als teixits conjuntius de l’organisme
per un procés de migració i diferenciació cel·lular. A partir de la migració i proliferació de les cèl·lules
mesodèrmiques es forma un teixit embrionari anomenat mesènquima que donarà origen a:

• els diferents teixits conjuntius de l’adult i les seves especialitzacions

• el teixit muscular
• el teixit epitelial del revestiment del sistema cardiovascular (endoteli)
• el teixit epitelial de les membranes seroses que recobreixen les cavitats corporals i els òrgans que hi ha en
elles (mesoteli).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 TEIXIT CONJUNTIU MADUR
És el que trobem en el recent nascut i en l’adult. És una especialització del teixit mesenquimàtic de l’embrió.
En aquests grup hi trobem aquells teixits conjuntius en els quals no hi ha predomini de cap dels elements
constituents, o si n’hi ha, és de fibres de col·lagen. Esta poc diferenciat en invertebrats. Es distingeixen dos
tipus:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Teixit conjuntiu lax (teixit areolar):
◦ És un teixit de consistència delicada, flexible i poc resistent
a la tracció.
◦ Les cèl·lules més comunes són els fibròcits i els macròfags.
Les fibres de col·lagen són de tipus I.
◦ Funció→ Recolzament i nutrició de cèl·lules epitelials.
◦ En aquests teixit hi tenen lloc reaccions inflamatòries i
immunitàries.
◦ Una variació del teixit areolar és el teixit reticular; en ell hi ha una proporció molt més gran de
fibres reticulars enllaçades .
◦ Es troba en els òrgans formadors de les cèl·lules de la sang: melsa, ganglis limfàtics i la medul·la
òssia, constituint l’estroma1 dels òrgans.
• Teixit conjuntiu dens:
◦ Està format pels mateixos elements estructurals que el teixit conjuntiu lax però, amb més
abundància de fibres de col·lagen, menys cèl·lules i poca substància fonamental.
◦ És menys flexible que el lax i molt més resistent a la tracció.
◦ Es diferencien dos tipus de teixit conjuntiu dens:
- Teixit dens no ordenat→ Les fibres es disposen en feixos orientats en moltes direccions diferents;
dona resistència a la força exercida des de qualsevol direcció.
- Teixit dens ordenat→ És un teixit fort i una mica flexible amb moltes fibres de col·lagen i poca
substància fonamental. En aquests cas els feixos de fibres de col·lagen tenen una disposició
ordenada i paral·lela segons una organització fixa. L’ordenació pot ser en feixos paral·lels o en
feixos entrecreuats (les fibres es disposen orientades en capes o plans).

◦ Una modificació del teixit dens dona el teixit elàstic:

- Hi predominen les fibres elàstiques que donen al teixit una coloració groga i una gran elasticitat.
- Pot estirar-se i recuperar la forma original i proporciona resistència i capacitat de distensió (permet
la distensió de varis òrgans).
- És poc freqüent i es troba a nivell de lligaments grocs de la columna vertebral.

1 Estroma: teixit que forma la substància de fons, la base, l’estructura d’un òrgan, en oposició a les seves porcions
funcionals.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 LA SANG
La sang o teixit sanguini està formada per cèl·lules i un component extracel·lular, el volum del qual supera el
de les cèl·lules. És un teixit conjuntiu amb una matriu líquida.
Les funcions de la sang son:
• Transport→ d’O2, CO2, nutrients i hormones. La sang ens permet transportar moltes substàncies diferents
arreu de l’organisme. Per a que les cèl·lules puguin dur a terme la seva activitat metabòlica, necessiten
oxigen, el qual és transportat per la sang. Les cèl·lules deixen anar CO2, que s’allibera a través de la sang.
• Regulació→ del pH, temperatura corporal, pressió osmòtica, ... . Hi ha animals que regulen la seva
temperatura depenent del clima i d’altres que mantenen unes condicions internes constants sense dependre
de la temperatura de l’ambient.
• Protecció→ davant d’elements estranys, pèrdua de sang, ... . La sang defensa l’organisme mitjançant les
cèl·lules sanguínies.
Per les característiques de solubilitat, hi ha una quantitat mínima d’oxigen a transportar. Si es regula el medi
intern, les despesa metabòlica és més gran, per això, hi ha animals que presenten més quantitat d’O 2 en sang.
En condicions normals de pressió i temperatura, la quantitat d’oxigen que pot ser transportada en solucions
aquoses és limitada. Per això, per poder realitzar un transport d’oxigen més elevat, els animals han
desenvolupat pigments respiratoris especialitzats2. Es classifiquen en:

• Hemoglobines→ tenen un grup hemo (ferro) i estan dins de cèl·lules especialitzades. Color vermell. Son
les més abundants en vertebrats.
• Hemocianines→ no tenen grup hemo, sinó un coure unit directament a la proteïna. Estan dissoltes en
plasma i son de color blau.
• Clorocruorines→ tenen un grup hemo diferent i estan dissoltes en plasma. Color verd.
• Hemeritrines→ no tenen grup hemo, sino un ferro unit directament a una proteïna. Estan dins de cèl·lules
especialitzades i son de color violeta.
Totes elles es diferencien per l’estructura proteica i en l’ió que presenten (3 amb Fe i una amb Cu); el ferro pot
estar en diferent valència.

2 Pigments respiratoris: Son (metal·lo-)proteïnes que tenen la capacitat d’unir-se a l’oxigen de manera reversible.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Composició de la sang
Quan fem centrifugació de la sang s’obtenen dues fases:
• Plasma (55%)→ S’observa la matriu liquida:
◦ 91% d’aigua
◦ 7% de proteïnes: mantenen la pressió osmòtica de la sang i el
volum sanguini de l’organisme. Tipus de proteïnes:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- Albúmines (58%)→ transport
- Globulines (38%)→ estructura rugosa.
Immunoglobulines (anticossos) i no-Immunoglobulines
- Fibrinògens (4%)
◦ 22% d’altres soluts:
- Ions→ Moltes funcions de l’organisme necessiten les concentracions adequades de ions
per tal de regular la sang. Ex: calci, sodi, potassi, ...
- Nutrients→ El procés digestiu degrada els aliments i absorbeix els nutrients, els quals
acaben a la sang. Van al fetge i poden ser absorbits o enviats a les cèl·lules.
• Elements formes (45%)→ Precipitat. És el conjunt de cèl·lules de la sang: plaquetes, leucòcits i eritròcits.

El sèrum és un equivalent al plasma però amb menys components. S’obté per coagulació de la sang. És el
líquid que queda sense cèl·lules ni factors de coagulació. Les cèl·lules queden atrapades en la xarxa de fibrina,
en el coàgul. El sèrum conté proteïnes plasmàtiques, nutrients, material de rebuig, substàncies reguladores, ...
L’hematopoesi
És el procés de formació de cèl·lules sanguínies mitjançant un teixit específic, les quals no es multipliquen
normalment al torrent sanguini. Tenen un període de vida més o menys curt, acabat pels macròfags, i son
substituïdes per noves cèl·lules produïdes en òrgans especialitzats.
La mèdul·la òssia és un teixit conjuntiu lax especial amb consistència tova i aspecte esponjós present en les
cavitats dels ossos amb moltes cèl·lules indiferenciades. Hi ha dos tipus:
• Medul·la òssia vermella→ es troba en els extrems dels ossos llargs i en els ossos plans. Produeix cèl·lules
sanguínies.
• Medul·la òssia groga→ es troba a les cavitats medul·lars dels ossos. Teixit d’emmagatzematge d’energia.

Les cèl·lules de la sang

GLÒBULS VERMELLS
Son els elements més abundants i tenen una forma de disc, la qual els permet tenir més eficàcia
en l’acumulació de molècules d’hemoglobina. A nivell superficial presenten proteïnes que actuen
com a antígens.
La seva funció és de transport:
• Transport d’O2 mitjançant l’hemoglobina: una molècula d’hemoglobina por transportar 4 molècules d’oxigen
de forma reversible.
• Transport de CO2: es pot unir a altres molècules i té una alta afinitat amb el monòxid de carboni (unió
irreversible). L’organisme no rep l’oxigen necessari per sobreviure.
En mamífers, son cèl·lules que no tenen nucli ni orgànuls. Hi ha animals
que les presenten amb nucli i d’altres que directament no en presenten.
Hemoglobina

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 LEUCÒCITS O GLÒBULS BLANCS
Son cèl·lules amb nucli i no contenen hemoglobina. La
seva funció és combatre els elements estranys que entren
a l’organisme, mitjançant la fagocitosi o provocant una
resposta immunològica. Es classifiquen en:
• Leucòcits granulars:

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
◦ Neutròfils→ Son els leucòcits més
abundants. Son molt mòbils i fagòcits molt actius.
◦ Basòfils→ Son poc abundants i més petits que els neutròfils (mida mitjana). Presenten un nucli
bilobulat o de forma irregular i participen en les reaccions inflamatòries i al·lèrgiques. Surten dels
capil·lars, entren als teixits i es transformen en mastòcits, els quals poden alliberar heparina,
histamina i leucotriens.
Presència de grànuls molt basòfils; es tenyeixen de color lila. Poden sortir de la sang i quedar-se a
les cèl·lules del teixit conjuntiu en forma de mesòfils
◦ Eosinòfils→ Presenten un nucli amb 2 lòbuls connectats i grànuls grans de mida uniforme al
citoplasma. Es tenyeixen de color vermell-taronja amb colorants àcids. La seva funció és de
protecció davant infeccions provocades per paràsits; també participen en reaccions al·lèrgiques.
A més, alliberen substàncies antiinflamatòries i fagociten complexes antígen-anticós.
• Leucòcits sense grànuls o agranulòcits:
◦ Limfòcits→ Son els leucòcits més petits, els quals tenen un nucli compacte gran, esfèric i rodejat
per una quantitat molt petita de citoplasma. Representen un 25% dels leucòcits. Son cèl·lules que
han adquirit la capacitat de reconèixer antígens i respondre a ells (transformació a cèl·lula
plasmàtica i producció d’immunoglobulines). Hi ha 3 tipus de limfòcits:
- LIMFÒCITS T→ Reconeixen antígens units a molècules del complex major
d’histocompatibilitat II.
- LIMFÒCITS B→ Es transformen a cèl·lula plasmàtica i produeixen anticossos.
- LIMFÒCITS NK→ Destrueixen cèl·lules infectades per virus i altres cèl·lules tumorals.
◦ Monòcits→ Son els leucòcits més grans. Tenen el nucli en forma de ronyó i estan rodejats de
grans quantitats de citoplasma de color blau-gris. Per la sang emigren cap als teixits, on augmenta-
ran de mida i es diferenciaran en els diferents fagòcits del sistema fagocític mononuclear. Es
poden trobar en diferents cèl·lules en forma de macròfags.
PLAQUETES
Son fragments de citoplasma dels megacariòcits rodejats per membrana cel·lular. En el citoplasma hi ha:
• Grànuls → Contenen fibrinogen, factors de coagulació i factor de creixement derivat de les plaquetes
(PDGF).
• Grànuls densos o → Contenen ADP, ATP, Ca2+, serotonina i histamina.
• Grànuls → Son grànuls semblants als lisosomes amb sistemes enzimàtics complexos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 L’hemostàsia
És el conjunt de mecanismes que permeten l’aturada del flux sanguini o hemorràgia en
vasos sanguinis petits. Mecanismes que es donen consecutivament:
• Espasme vascular→ Contracció de la musculatura llisa circular de la paret del vas.
• Formació del tap plaquetari:
◦ Adhesió plaquetària

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
◦ Activació i alliberació de grànuls
◦ Agregació plaquetària
• Coagulació→ Conjunt de reaccions químiques que
dona lloc a una xarxa de fibres on les cèl·lules sanguínies
queden atrapades.

EL TEIXIT CARTILAGINÓS
És un teixit que té una consistència rígida tot i que es menys resistent a la pressió que el teixit ossi. Les seves
funcions son:

• De suport • De recobriment • Amortidora • De resistència

És un teixit avasculat i anervat format per condròcits i matriu molt especialitzada. Els condroblasts sintetitzen
matriu cartilaginosa i el seu funcionament presenta un equilibri hormonal adequat.
La síntesi de proteoglicans està accelerada per l’hormona del creixement, tiroxina i testosterona, i disminuïda
per la cortisona, la hidrocortisona i l’estradiol.
Condrogènesis

• Creixement intersticial→ Es dona en les primeres fases de desenvolupament del cartílag.

• Creixement per aposició→ Es dona quan hi ha creixement de l’individu, partir de les cèl·lules del
pericondri.

Creixement intersticial

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Estructura
Els cartílags, a excepció del cartílag fibrós, estan rodejats per una beina de teixit conjuntiu dens que s’anomena
pericondri. Te dues capes: la capa fibrosa (1) i la capa condrògena (2).

1
Pericondri

Classificació
CARTÍLAG HIALÍ
És blanc-blavós i translúcid en estat viu. Proporciona flexibilitat i sosteniment i en les articulacions redueix les
friccions i absorbeix els xocs.
Forma el primer esquelet de l’embrió, el qual posteriorment serà substituït per un esquelet ossi. En adult el
trobem a les fosses nassals, tràquea i bronquis, en l’extremitat ventral de les costelles i recobrint les superfícies
articulars dels ossos llargs.
Matriu
El 40% de la matriu està formada per fibres de col·lagen, el qual té una composició química típica però diferent:
molt fina i de tipus II.
La part amorfa o substància fonamental està formada, principalment, per glicosaminoglicans (àcid
hialurònic, condroitin sulfats) combinats amb proteïnes, formant els proteoglicans. També hi ha proteïnes
d’adhesió que ajuden a fixar els condròcits a la matriu.

Estructura dels proteoglicans Estructura molecular de la matriu

Aquests proteoglicans es poden trobar en gran quantitat formant aglomeracions a la matriu cartilaginosa que
ajuda a suportar pes, sobretot en punts de moviment constant, com les articulacions sinovials. Donen rigidesa
al cartílag ja que les fibres de col·lagen i elàstiques son més flexibles.
Al voltant dels condròcits existeixen zones estretes, riques en glicosaminoglicans i
pobres en col·lagen que s’anomenen llacunes o condroplasts (càpsules).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 CARTÍLAG ELÀSTIC
És semblant al cartílag hialí però conté, a més de fibres de col·lagen, una
abundant xarxa de fibres elàstiques fines (elastines) que continuen amb les
del pericondri; això li dona al cartílag propietats elàstiques, distensibilitat i
mal·leabilitat, que son característiques pròpies del cartílag hialí.
A diferència de la matriu del cartílag hialí, que es calcifica amb els anys,

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
l’elàstic no es calcifica durant l’envelliment.
CARTÍLAG FIBRÓS
El cartílag fibrós o fibrocartílag és un teixit amb característiques intermèdies
entre el teixit conjuntiu dens i el cartílag hialí. És un teixit que suporta forces
de compressió i distensió i que actua com amortiguador; a més, resisteix la
deformació per forces externes.

EL TEIXIT OSSI
El teixit ossi està format per cèl·lules i un material extracel·lular mineralitzat (fosfat de calç en forma de cristalls
de hidroxiapatita). En aquesta matriu calcificada no existeix difusió de substàncies. El teixit ossi presenta varies
funcions:
• Sosteniment: forma l’esquelet • Punt d’unió pels músculs
• Emmagatzematge i protecció de la medul·la • Regulació homeostàtica de la concentració
òssia de calç de la sang
Cèl·lules i composició del teixit ossi
Les cèl·lules majoritàries son:
• Osteoblasts→ Cèl·lula secretora. Prolongacions
citoplasmàtiques. Canals i llacunes.
• Osteòcits
• Osteoclasts→ Son cèl·lules gegants multinucleades
fagocítiques relacionades amb la reabsorció del teixit ossi,
que participen en els processo de remodelació dels ossos.
Com a conseqüència de la seva activitat, en l’os situat sota
d’ell apareix un forat poc profund anomenat llacuna de
reabsorció.
• Cèl·lula osteoprogenitora→ Deriven de les cèl·lules mare mesenquimàtiques
de la medul·la òssia que tenen la potencialitat de diferenciar-se en molts tipus
cel·lulars diferents: fibroblasts, osteoblasts, adipòcits, condròcits i cèl·lules
musculars. A més, responen a estímuls moleculars que les transformen a
cèl·lules formadores de teixit ossi o osteoblasts. Es troben al endosti i periosti.
• Cèl·lula de revestiment o limitants→ Deriven dels osteoblasts i es creu que
intervenen en el manteniment i la nutrició dels osteòcits inclosos en la matriu
òssia pròxima; a més, regulen el moviment del calç i el fosfat des de la sang a
l’ós i viceversa. Les superfícies òssies, en llocs on no hi ha remodelat el teixit
ossi, estan revestides per una capa de cèl·lules aplanades amb citoplasma molt aprimat i pocs orgànuls.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 • Matriu:
◦ Matriu orgànica (osteoide):
- FIBRES→ fibres de col·lagen de tipus I, en menys quantitat que les de tipus V.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
- SUBSTÀNCIA FONAMENTAL→ proteïnes no col·làgenes i proteoglicans. Donen força,
resistència i cert grau d’elasticitat.
◦ Sals minerals→ el material és fosfat de calç en forma de cristalls de hidroxiapatita. Dona duresa.
• Vesícules de calcificació→ Son sintetitzades i secretades pels osteoblasts. S’originen, inicialment, dins
les mitocòndries en les que penetren fosfats (PO43-) i calci (Ca2+) per transport actiu, acumulant-se en la
matriu mitocondrial com a fosfat tricàlcic (PO4)2Ca3; seguidament, s’expulsa primer de la mitocòndria i
després de la cèl·lula en forma de vesícules.
Els cristalls van augmentant fins que agafen la mida definitiva, trenquen la membrana i es fixen a les fibres
de col·lagen formant els cristalls d’hidroxiapatita.
Organització del teixit ossi

• Segons el grau de desenvolupament:

◦ Teixit primari/immadur o no laminar
◦ Teixit secundari, madur o definitiu
• Segons la forma→ ossos llargs, curts o plans
• Segons l’estructura microscòpica→ os esponjós o compacte

Estructura microscòpica de l’os

Tots els ossos estan recoberts en les seves superfícies externes i internes per membranes conjuntives: el
periosti i l’endosti. Les principals funcions d’aquestes membranes son donar protecció i servir de via d’entrada
dels vasos sanguinis, limfàtics i nerviosos a l’os. Aquest recobriment és essencial pel manteniment del teixit.
PERIOSTI
És la membrana que recobreix la superfície de l’os i consta de dues capes:

• Externa→ teixit conjuntiu dens, molt fibrós

• Interna→ teixit conjuntiu lax amb moltes cèl·lules

Les fibres de Sharpey son unes fibres de col·lagen que uneixen fermament el periosti amb el teixit
ossi.
Les cèl·lules del periosti es transformen fàcilment en osteoblasts i desenvolupen un paper important en
el creixement dels ossos i en la reparació de fractures.
ENDOSTI
Està format per una prima làmina de teixit conjuntiu lax, que recobreix les cavitat de l’os esponjós, el
conducte medul·lar, els conductes de Havers i els de Volkmann.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Si es talla un os, s’observen parts sense cavitats visibles i parts amb moltes cavitats intercomunicades. Es pot
classificar:
OS COMPACTE
És una estructura única en anells concèntrics, en llacunes
forma de roda, que permet l’arribada de nutrients
i l’eliminació dels productes de rebuig de les

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
laminetes
empresonades però, metabòlicament actives,
cèl·lules òssies. La unitat bàsica de l’os
compacte és l’osteona o el Sistema de Havers.
OSTEONA O SISTEMA DE HAVERS
És la unitat bàsica de l’os compacte. Les cèl·lules òssies, tancades en una
matriu calcificada i sense vida aparent, son metabòlicament actives gràcies
als vasos sanguinis que hi penetren a través dels canals de Volkmann,
els quals comuniquen amb els canals de Havers.

SISTEMES INTERSTICIALS DE LAMINETES

Entre els sistemes de Havers que s’observen com cilindres complerts, apareixen sistemes de laminetes
que constitueixen fragments de cilindres entre les osteones. Corresponen a restes d’antigues osteones
que han sigut parcialment destruïdes en la remodelació de l’os.
OS ESPONJÓS
L’os esponjós, a diferència del compacte, no té osteomes, té un
aspecte irregular i està format per unes primes plaques d’os o
espícules (trabècules) on hi ha les cèl·lules o osteòcits.
La distribució de les trabècules no es aleatòria, sinó que les
espícules estan disposades seguint línies d’estrès i la seva
orientació varia en els diferents ossos d’acord amb la naturalesa
i la magnitud de la càrrega aplicada.
MEDUL·LA ÒSSIA
Les cavitats de l’os esponjós i el conducte medul·lar de la diàfisis dels ossos llargs estan ocupats per
medul·la òssia. En l’organisme d’un nen, quasi tots els ossos tenen medul·la vermella. Amb
l’envelliment, la medul·la vermella es reemplaçada gradualment per medul·la groga, en ella les cèl·lules
estan saturades de greix i són inactives per la producció de cèl·lules sanguínies.
Ossificació/Osteogènesis
L’os sempre es forma on ja existeix un teixit conjuntiu mesenquimàtic (ossificació intramembranosa) o un
cartílag (endocondral). En els dos tipus d’ossificació, primer es diposita el teixit ossi immadur o no laminar i,
seguidament, s’anirà organitzant i serà laminar; a més, primer es forma l’esponjós i després, tot o una part, es
convertirà en compacte al omplir els forats. En qualsevol cas, el procés d’ossificació implica la calcificació de la
matriu extracel·lular.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Remodelació òssia
L’organització interna de l’os canvia constantment tot i que l’externa es conserva. Això implica dipòsits d’os en
algunes parts i reabsorció en altres.
Primer s’observen cavitats de reabsorció produïdes pels osteoclasts, que destrueixen l’os ja format. Aquestes
cavitats s’uneixen formant cavitats cilíndriques en les que penetren els vasos sanguinis. Seguidament, els
osteoclasts son substituïts per osteoblasts i en les parets d’aquestes cavitats es dipositen laminites
concèntriques òssies que formen verdaderes osteones.
Existeixen dos tipus de remodelació òssia:

• Substitució de l’os no laminar per os laminar

• Remodelació durant el creixement i al llarg de la vida
Regulació metabòlica de l’os
Els ossos del sistema esquelètic serveixen per emmagatzemar el 98% de les reserves de calç corporal. Tenen
un paper clau en el manteniment dels nivells constants de calç en la sang. Per mantenir la homeòstasi dels
nivells de calç dins d’un interval molt estret, el calç entra i surt de la sang durant la remodelació continua de
l’os.
L’equilibri que existeix entre els dipòsits d’os pels osteoblasts i la destrucció i reabsorció de la matriu òssia pels
osteoclasts ajuda a regular els valors de calç:
• Durant la formació de l’os, els osteoblasts actuen retirant calç de la sang, i disminueixen els nivells de calç
circulants.
• Quan s’activen els osteoclasts i predomina la degradació òssia, el calç s’allibera a la sang i s’incrementen
els nivells circulants.
L’homeòstasi del calç és essencial per:
• La formació de l’os • La transmissió de l’impuls nerviós
• La coagulació sanguínia • El manteniment de la contracció muscular
Els mecanismes homeostàtics que intervenen en la regulació dels nivells de calç sanguini inclouen la secreció
de dues hormones: la paratiroidea (per la glàndula del paratiroides) i la calcitonina (per la glàndula del
tiroides).

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 EL TEIXIT ADIPÓS
Les funcions del teixit adipós son:

• Reserva d’energia • Generació de calor • Aïllament tèrmic

• Modelació superfície • Amortidora • Sosteniment i protecció
corporal d’òrgans

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Es diferencien dos tipus de teixit adipós en funció de l’estructura de les cèl·lules, la localització, color i funcions.
TEIXIT ADIPÓS COMÚ
El teixit adipós comú, també anomenat unilocular, és de color blan-
groc fosc i és el que es troba en l’adult. Es distribueix per tot el cos
però s’acumula en certes regions, depenent del sexe i l’edat. Tot i
així, es troba majoritàriament en la capa superficial/subcutània i en
la capa profunda/visceral.ç
Les cèl·lules d’aquest teixit son uniloculars (una sola gota de greix),
molt grans, molt vascularitzades i sensibles a molta influència
hormonal.
Els lípids emmagatzemats son greixos neutres o triglicèrids (esters d’àcids grassos i glicerol). Els AG
emmagatzemats s’originen de:
• Son absorbits pel procés de digestió dels aliments i transportats fins a les cèl·lules adiposes.
• S’originen del fetge i son transportats cap al teixit adipós en forma de lipoproteïnes plasmàtiques.
• Son sintetitzats a partir de la glucosa per la pròpia cèl·lula adiposa. És un procés accelerat per la insulina.
Els lípids es mobilitzen mitjançant mecanismes neurogènics i humorals que condueixen a l’alliberament d’AG
i glicerina, que passen a la sang. Son el combustible pel fetge, ronyó, múscul esquelètic i cardíac.
L’alliberament de la noradrenalina té un paper important en la mobilització del greix quan
l’organisme està sotmès a una manca d’aliment prolongat o al fred intens.
Histogènesis
Les cèl·lules adiposes s’originen a partir de lipoblasts, cèl·lules semblants als fibroblasts
però que acumulen greix en el citoplasma.
TEIXIT ADIPÓS FOSC
Les cèl·lules del teixit adipós fosc son mes petites i el citoplasma
està ple de petites gotes lipídiques de diferents mides (multilocular).
Té una forta irrigació i és especialitzat en la producció de calor
(termogènesis). Aquest teixit és de distribució limitada i forma
masses compactes amb associació amb capil·lars sanguinis
recordant glàndules endocrines.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 EL TEIXIT MUSCULAR
És el teixit que canvia l’energia química (ATP) en energia mecànica per generar força, realitzar un treball i
produir moviment. A més, és responsable dels moviments corporals quan caminem, correm, parlem, respirem
(contracció dels músculs esquelètics), quan el cor batega (contracció de musculatura cardíaca) i quan l’aliment
es mou pel sistema digestiu (contracció de la musculatura llisa).
El teixit muscular està format per cèl·lules allargades anomenades fibres musculars, caracteritzades per la

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
presència d’una gran quantitat de filaments citoplasmàtics característics.
Gràcies a la contracció mantinguda o a l’alternança de la contracció i relaxació, el teixit realitza 3 funcions
fonamentals:
• Moviment
• Manteniment de la postura i regulació del volum dels òrgans
• Generació de calor (termogènesis)
El teixit muscular té quatre característiques principals que li permeten realitzar les seves funcions, contribuint
així a la homeòstasi: excitabilitat (irritabilitat), contractilitat, extensibilitat i elasticitat. A més, es classifica tenint
en compte la seva anatomia microscòpica, localització i el control que realitza el sistema nerviós i endocrí.
TEIXIT MUSCULAR ESQUELÈTIC
És un teixit estriat, format per fibres musculars esquelètiques (cilíndriques i
plurinucleades) que es disposen paral·leles unes a les altres. Presenta
bandes clares i fosques, és voluntari i es localitza, normalment, al costat
dels ossos; dona moviment, postura i calor. A més, té molta irrigació
sanguínia i molta innervació.
Una fibra esquelètica aïllada és més o menys cilíndrica, plurinucleada i presenta bandes clares i fosques de
forma alternativa (estries) en posició perpendicular als eixos llargs de les fibres. Existeixen varis tipus de
fibres musculars esquelètiques des del punt de vista fisiològic:
• Fibres blanques
• Fibres vermelles

• Fibres tòniques
• Fibres fàsiques3
Miofibril·les
Són cossos cilíndrics i allargats que es distribueixen longitudinalment a
l’interior de la fibra muscular, ocupant quasi per complert el seu interior. Són
de naturalesa proteica i les proteïnes més importants són la miosina,
l’actina, la tropomiosina i la troponina; aquestes proteïnes s’estructuren
en dos tipus de filaments: el gruixut i el
prim.

3 Fibres fàsiques: lentes oxidatives, ràpides oxidatives i ràpides glucolítiques.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Contracció muscular
El múscul esquelètic s’escurça durant la contracció degut a que els filaments gruixuts i fins llisquen uns sobre
els altres. El model de Jean Hanson i Hugh Huxley (1950) es coneix com el mecanisme de lliscament dels
filaments de la contracció muscular.

TEIXIT MUSCULAR CARDÍAC

És un teixit estriat i involuntari, format per fibres cilíndriques ramificades
amb 1 o 2 nuclis centrals. Formen columnes que s’uneixen irregularment i
estan recobertes per una fina capa de teixit conjuntiu, equivalent a l’endomisi
del múscul esquelètic.
Les fibres musculars cardíaques s’uneixen entre si per engruiximents
transversals del sarcolema (capa de t. conjuntiu que l’envolta) anomenats
discs intercalars.
TEIXIT MUSCULAR LLIS
És un teixit no estriat (llis) i involuntari que està format per fibres llargues en
forma de fus i un nucli; normalment estan disposades en capes. Es localitza a
les parets dels òrgans interns buits, com els vasos sanguinis, les vies aèries
fins als pulmons, l’estómac, l’intestí i la vesícula biliar.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 COMPARACIÓ DE LES TRES FIBRES MUSCULARS

FORMACIÓ I REGENERACIÓ DEL MÚSCUL

Cèl·lula mesenquimàtica indiferenciada

Mioblast

Diferents poblacions que expressen isoformes diferents
Fusió de mioblast
Cèl·lules satèl·lits
Els tres tipus de teixits musculars presenten, en l’adult, diferències en la capacitat de regeneració després
d’una lesió que produeixi la destrucció parcial del múscul:
• Múscul cardíac→ pràcticament no es regenera
• Múscul esquelètic i llis→ presenten certa capacitat de regeneració
EL TEIXIT NERVIÓS
La comunicació, una funció essencial per l’organisme, aporta els mitjans per controlar i integrar les
nombroses funcions diferents que realitzen els òrgans, teixits i cèl·lules. El teixit nerviós ho realitza combinant
3 funcions bàsiques:
• Funció sensitiva • Funció integradors • Funció motora
És un teixit molt complex però, tot i això, només està format per dos tipus de cèl·lules.
LES NEURONES
Les neurones son cèl·lules molt especialitzades, provinents de l’ectoderma, que no es divideixen en l’adult.
Les seves funcions son:
• Son sensibles a diferents estímuls
• Converteixen l’estímul en impulsos nerviosos (potencials d’acció)
• Condueixen impulsos a altres neurones, a les fibres musculars o a les glàndules
Tenen una morfologia complexa, però totes elles presenten uns
components bàsics: el cos cel·lular, les dendrites i els axons.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 L’agrupació de cossos cel·lulars rep noms específics:

• Nuclis→ son una massa de cossos cel·lulars de cèl·lules nervioses situades a l’interior del sistema
nerviós central (encèfal i medul·la espinal).
• Ganglis→ son agrupacions de cossos cel·lulars de cèl·lules nervioses situades al sistema nerviós
perifèric (nervis cranials i nervis espinals).

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Dendrites
Son prolongacions curtes molt ramificades del cos cel·lular. Existeixen diferents neurones en funció de la
ramificació de les dendrites.
Axons
Son prolongacions simples, llargues, fines i cilíndriques que surten del cos cel·lular. L’àxon i els colaterals
axònics s’acaben dividint en moltes terminacions axòniques o telodendrites (fines prolongacions).
La punta de la terminació anòxica s’engrueix formant estructures semblants a bulbs, els bulbs terminals
sinàptics, els quals contenen moltes vesícules sinàptiques (diminutes vesícules rodejades de membrana);
en elles s’emmagatzema el neurotransmissor.
Fibra nerviosa
Una fibra nerviosa és qualsevol prolongació neuronal (axó), Es pot diferenciar:

◦ NERVI→ és un feix format per moltes fibres nervioses que segueixen el

mateix camí en el SNP. La majoria dels nervis estan formats per fibres
sensitives i motores que estan rodejades de beines de teixit conjuntiu.
◦ TRACTE→ És un feix de fibres nervioses, sense elements conjuntius,
situats a l’interior del SCN.
Classificació

◦ ESTRUCTURAL→ Es té en compte el nombre de projeccions que surten del cos cel·lular:

- Multipolar
- Bipolar
- Unipolar
◦ FUNCIONAL→ Es té en compte la direcció en que es transmet l’impuls nerviós.
- Aferent/sensitiva
- Eferent/motores
- D’associació/interneurones

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

1 descarga sin publicidad = 1 coin

 LA NEURÒGLIA O GLIA
Son cèl·lules que tenen un paper secundari i de suport a la funció neuronal, les quals deriven de l’ectoderma
a excepció de la micròglia que s’origina al mesènquima. Té la funció de sostenir, nodrir i protegir les
neurones i de mantenir la homeòstasi del líquid que les rodeja. Hi ha varis tipus de neuròglia:
Astròcit

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Són cèl·lules de forma estrellada amb moltes prolongacions. És el tipus de cèl·lula més gran i més abundant.
Tenen diferents funcions:
◦ Participen en el metabolisme dels neurotransmissors
◦ Mantenen l’equilibri de K+ adequat per la generació dels impulsos nerviosos
◦ Participen en el desenvolupament de l’encèfal dirigint la migració de les
neurones
◦ Ajuden a formar la barrera hematoencefàlica que regula l’entrada de
substàncies a l’encèfal . Xarxes d'astròcits formen beines cenyides al voltant dels
capil·lars sanguinis de l’encèfal i constitueixen un pont entre las neurones i els
vasos sanguinis.
Oligodendròcit
És una cèl·lula amb poques prolongacions i mes petites que les anteriors. Fan una
xarxa de suport al voltant de les neurones i produeixen una beina de mielina que rodeja
les fibres nervioses del SCN.
Micròglia
És una cèl·lula petita amb un nucli dens i allargat i moltes prolongacions
curtes. És un tipus de macròfag que protegeix al sistema nerviós central
davant de malalties, captant els microorganismes que arriben i depurant la
resta de les cèl·lules mortes.
La micròglia, encara que està classificada com a glia, no està relacionada per
la seva funció i desenvolupament amb les altres cèl·lules del sistema nerviós.
Deriva del mesènquima.
Cèl·lules ependimàries
Són un tipus de neuròglia que s’assembla a cèl·lules epitelials, ja que tenen forma entre
escamosa i cilíndrica i moltes són ciliades. Formen un revestiment continu i fi que cobreix
els ventricles cerebrals (espais on es forma i per on circula el líquid cefaloraquídic) i el
canal central de la medul·la espinal. Algunes d’elles participen de la producció del líquid
cefaloraquídic; altres tenen cilis que ajuden a la seva circulació.
Neurolemòcits o cèl·lules de Schwann
Son cèl·lules aplanades disposades al voltant dels àxons en el
sistema nerviós perifèric. Fan de suport de les fibres nervioses i
produeixen una beina de mielina al voltant de les neurones.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Cèl·lules satèl·lit
Són cèl·lules aplanades disposades al voltant dels cossos cel·lulars
de les neurones dels ganglis. Proporcionen suport als cossos
cel·lulars neuronals en regions del sistema nerviós perifèric que
s’anomenen ganglis.
MIELINITZACIÓ

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La mielina és una substància blanquinosa de naturalesa lipoproteica (aproximadament el 79% son lípids i el
21% proteïnes) produïda per la neuròglia. Aquesta mielina s’estructura en moltes capes formant una beina
que rodeja els axons, la qual rep el nom de beina de mielina. La beina aïlla elèctricament l’axó de la neurona
i augmenta la velocitat de conducció del impuls nerviós.
Procés de mielinització

SNP SNC

A diferència del procés de mielinització al SNP, en el de SNC la cèl·lula implicada és l’oligodendrocit i no hi

ha neurilemma. Un sol oligodendròcids mielinitza trossos de 15 axons, els quals quasi no es regeneren degut
a l’absència de neurilemma
SUBSTÀNCIA GRIS I BLANCA
Si es fa un tall de l’encèfal o de la medul·la espinal, algunes regions tenen aspecte blanc i brillant i altres són
grises:
• Substància blanca→ són agregats de projeccions mielinitzades que pertanyen a moltes neurones. El
nom es degut al color blanc de la mielina.
• Substància grisa→ està formada pels cossos cel·lulars, les dendrites i les terminacions axòniques o per
feixos d’àxons no mielinitzats i de neuròglia. Al no haver mielina, tenen un aspecte més gris.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 REGENERACIO DEL TEIXIT NERVIÓS
Les neurones tenen una capacitat de duplicació molt limitada, pràcticament no poden replicar-se o reparar-se
elles mateixes; aquesta idea està canviant: les cèl·lules que es reemplacen són sanes i al cervell, per algun
motiu, li interessa canviar: vol donar més capacitat de memòria.
Només alguns tipus de lesions poden ser reparades:
• Les del SNP
• Quan el mal no es gaire gran
• Quan el cos cel·lular i el neurilemma resten intactes
• Quan no s’ha produït cicatrització.
NEUROFISIOLOGIA
La comunicació de les neurones depèn de dues propietats bàsiques de les seves membranes plasmàtiques:
• Potencial de repòs de la membrana→ voltatge elèctric a través de la membrana.
• Canals iònics presents a les membranes→ aquests porus poden estar oberts o tancats: si sobren,
determinats ions del líquid intracel·lular o extracel·lular flueixen a través de la membrana.
Potencial de repòs de la membrana (PRM)
La membrana cel·lular manté un gradient elèctric entre l’interior i l’exterior de la
cèl·lula. Com a conseqüència, a través de la membrana és produeix un voltatge
(potencial de membrana), el qual és una forma d’energia potencial que apareix quan
les càrregues negatives i positives estan separades Es mesura en volts o milivolts.
Com més gran sigui la diferència de càrrega a través de la membrana, més gran serà
el potencial de membrana.
◦ El voltatge de les cèl·lules de l’organisme acostuma a ser de –20 a –200 mV.
◦ Un valor normal del PRM en les neurones és de – 70 mV ( -40 i –90 mV ).
Al connectar el pol + amb el – d’una pila a un tros de filferro, els electrons hi circulen; el flux de la càrrega
elèctrica és la corrent elèctrica. En les cèl·lules vives, la major part de la corrent que es genera és
transportada per ions en lloc d’electrons, com passaria en la corrent elèctrica . Ja que la capa de fosfolípids
de la membrana és un bon aïllant, les principals vies per on pot passar la corrent a través de la membrana
són els canals iònics. Quan els canals s’obren i corre la corrent, es canvia el potencial de la membrana.
Hi ha dos factors principals que contribueixen al potencial de membrana:
◦ La distribució dels ions als dos cantons de la membrana
◦ La permeabilitat relativa de la membrana plasmàtica al Na+ i al K+. La membrana és:
- Moderadament permeable al potassi (K+) i al clor (Cl-).
- Molt lleugerament permeable al sodi (Na+).

Canals iònics de membrana

◦ CANALS IÒNICS SENSE PORTA→ Estan sempre oberts

◦ CANALS IÒNICS AMB PORTA→ S’obren i es tanquen en resposta
a algun estímul:
- Porta de voltatge - Porta mecànica
- Porta química - Porta lluminosa

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Potencial gradual
La presència en la membrana d’aquests tipus de canals de porta, permet que l’estímul adequat produeixi un
potencial gradual. Aquestes respostes elèctriques són de tipus variable i magnitud gran o menor, depenent
de quants canals iònics amb porta s’han obert i quan temps es manté obert cadascun d’ells.
Potencial d’acció Canvis en els canals de porta de voltatge durant la
despolaritazació i repolarització del potencial d’acció

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Període refractari
És el període durant el qual una cèl·lula excitable no pot generar un altre potencial d’acció.

Propagació del potencial d’acció

Conducció contÍnua Conducció saltatòria

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.

 Sinapsis
La sinapsis és el contacte funcional entre dues neurones o entre una neurona i una cèl·lula efectora
(muscular o glandular).
Les sinapsis són essencials per la homeòstasi ja que permet que la informació pugui ser integrada i filtrada:
unes senyals són transmeses o altres senyals són bloquejades.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Segons les característiques funcionals i estructurals de les sinapsis, podem diferenciar dos tipus:
◦ Sinapsis elèctrica→ és quan els ions es propaguen directament d’una cèl·lula a una altra a
través de les unions en fenedura

◦ Sinapsis química→ La neurona presinàptica allibera un neurotransmissor que difon a través de

la clivella sinaptica i actua sobre els receptors de la membrana plasmàtica de la neurona
postsinàptica per produir un potencial postsinàptic.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4108138

Si lees esto me debes un Bizum a mi Cuenta NoCuenta de ING.