LA DECADÈNCIA LITERÀRIA

Álvaro Moyá
Joan Villalonga
Shuan Qiu 1r Batx
B
Índex
1. Què és la decadència

2. Introducció

3. Causes de la decadència literària

4. Característiques generals de la literatura culta de la Decadència

4.1 Introducció

4.2 Segles XVI i segle XVII

4.3 Segle XVIII

4.4 El teatre: Joan Ramis

4.5 Obra: Lucrècia

 1. Què és la decadència?
Segles XVI, XVII, XVIII a la
MOLT IMPORTANT!!
Crisis política: El rei literatura catalana culta
d’Aragó es casà amb la
reina de castellà i la
cort queda
castellanitzada Tan sols en la
Causes
literatura culta,
DECADÈNCIA
Influència de la la popular
literatura castellana segueix igual

Conseqüències
Crisis econòmica: El
comerç pel
mediterrani tancat La qualitat, originalitat
per la caiguda de i quantitat de les obres
Constantinoble en català disminueix
notablement
2. Introducció
Panorama lingüístic del segle XV:

❖ El poble només coneixia el català.

❖ Llengua col·loquial, administrativa i
universitària era el Català.
❖ Castellanitzà a la noblesa per al trasllat de
la cort a Castella

Panorama lingüístic del segle XVIII:

❖ S’hi va prohibir la llengua dels anomenats

decret de la Nova Planta.
❖ Llengua col·loquial el català
❖ Varen prohibir la llengua catalana a
l’àmbit administratiu i universitari
 3. Causes de la decadència literària
Caus
es
Polítiques

Econòmiques
La unió amb Castella a partir Guerra de Successió (segle XVIII)
del casament de Ferran Il
d'Aragó.
L'entronització el 1412
de la dinastia castellana Ruïna de la burgesia
del Trastàmara.
❖ La marginació del comerç amb
Amèrica.
❖ Les fortes contribucions
econòmiques per sufragar les
campanyes militars dels Àustries.
❖ La manca de protecció del comerç
interior davant la competència
comercial amb el burgesos italians.
❖ El fracàs de la revolta agermanada.
4. Característiques generals de la literatura culta
de la decadència
Entre els segles XVI i XVIII

⚓ Estils i temàtiques de la literatura del segle XV

Castellà: Català: Autors

● Literatura de caràcter més
innovadora.
● Vinculada als cercles
aristocràtics i palatins.
● Gèneres satírics i populistes.
● Classes populars, burgesos,
menestrals.
● Joan Timoneda, Pere Serafí i
Martí Pineda.
● Escrivien en castellà a les
classes altes.
● Escrivien en català per als
burgesos i gran públic.
4. Característiques generals de la literatura culta de la decadència

L'escassa literatura culta feta en català es caracteritza per:

❖ La imitació dels grans autors castellans.

❖ La influència de la poesia d'Ausiàs Marc.
❖ La presència de castellanismes i dialectalismes.
❖ La imitació de formes mètriques pròpies de la poesia castellana.
4.1 Segles XVI i segle XVII (Introducció)
❖ El segle XVI és el del Renaixement.
❖ El segle XVII, el del Barroc.
4.1 Segles XVI i segle XVII (RENAIXEMENT)
El Renaixement:

❖ Generalització a tot Europa de l'esperit humanista dels segles XIV i XV.

❖ Reflecteix en la literatura l'equilibri i l'harmonia clàssics, el vitalisme i
l'alegria de viure.
❖ El moment d'expansió imperial i colonial a partir del descobriment
d'Amèrica i l'esplendor de les corts aristocràtiques.
4.1 Segles XVI i segle XVII (RENAIXEMENT)
Autors catalans del renaixement que tan sols podem destacar dos, ja que la majoria d’escriptors es
passa al castellà.

Joan Pujol (1514-1603) Pere Serafí (1505?-1567)

❖ Lepant: obra més destacada ❖ Seguidor d’Ausiàs Marc i Garcilaso.

❖ Poema èpic dedicat a la victòria de l’armada ❖ Va conrear la poesia d’inspiració
❖ Seguidor d'Ausiàs Marc. popular, de temàtica religiosa i els
sonets.
4.1 Segles XVI i segle XVII (Barroc)
El Barroc:

❖ Moviment cultural del segle XVII.

❖ Substitueix l'alegria per la severitat, el pessimisme, el tenebrisme i
l’exageració.
4.1 Segles XVI i segle XVII (Autors del Barroc)
Segle XVI

Francesc Vicent Va ser imitador de Quevedo

Garcia
Temes: el desengany, la caducitat de les coses
temporals, el temps que passa, la soledat i la
mort.
Obres: L'Harmonia del Parnàs

Segle XVII

Francesc Fontanella Imitador de Garcilaso

Temes: amorosos i bucòlics

Obres: Amor, fermesa i porfia i Lo desengany

4.1 Segles XVI i segle XVII (Fragment
d’un sonet Barroc)
Flaca parcialitat de ma ventura. 10 A Si de la humana sort més poderosa 10 C

a la més dèbil, ab igual tristesa, 10 D

d'enemics poderosos rodejada,. 10 B
veus queixar-se a tothom de la Fortuna, 10 E
on va aqueixa esperança mal fundada. 10 B

per glòria incerta i pena tan segura? 10 A

muda l'intent, camina valerosa 10 C

a conquistar la perfecció i bellesa 10 D

Què vana presumpció, què desventura. 10 A
de Qui porta entre peus al sol i lluna. 10 E
t'anima a la conquista senyalada. 10 B

del gust mortal, essent tan desditxada. 10 B

que para en miserable sepultura? 10 A

4.2 Segle XVIII Illes, Principat i València - S’imposa el
castellà

Llengua d’administració,
justícia …

Situacions lingüístiques dels territoris de

parla catalana

Rosselló- S’imposa el francès

Exepció- Menorca

Llengua col·loquial- Català a tots els

territoris
4.2 Segle XVIII
Il·lustració Neoclassicisme

La Il·lustració catalana va estar a Aquest moviment artístic es

l'alçada de l'expansió econòmica caracteritza especialment per la
excel·lent del Principat, que va voluntat d’entroncar amb l’art clàssic
condicionar de manera molt particular més pur. És un art molt més sobri que
en les seves creacions en el pla de el barroc.
l'ensenyament i de la cultura en
general.
4.3 El teatre: Joan Ramis
La il·lustració és el moviment francès basat en l’imperi de la raó. Lluitava contra les supersticions i els
dogmes religiosos; per això, a Espanya va ser fortament censurat i perseguit.

Exepció:

Com que Menorca no era d’Espanya, és l’únic lloc (llevat del Rosselló) que les idees de la Il·lustració i el
neoclassicisme hi podien entrar sense censures. Per això, els menorquins són els únics escriptors en català
que es poden considerar pertanyents al neoclassicisme.
4.4 Obra: Lucrècia
❖ Obra del Neoclassicista
❖ Autor: Joan Ramis i Ramis
❖ Any 1729
❖ Caràcter tràgic
❖ Tarquinus viola a Lucrècia i ella és suïcida
4.4 Obra: Lucrècia
Característiques neoclàssiques:

❖ L'argument està inspirat en un episodi de la història romana.

❖ La trama està estructurada en cinc actes, tal com ho feien els clàssics.
❖ Segueix les tres unitats aristotèliques, segons les quals l'argument havia de ser respectuós amb la
unitat d'acció, d'espai i de temps.
4.4 Obra: Lucrècia
TARQUINUS:
que vós solament sou la que mon cor adora. 12 C
¿Què més digne motiu, senyora, què més
glòria, 12 A Vós veis el príncep vostre a vostres peus rendit. 12 D
major consolació, més singular victòria, 12 A Sa passió, son amor, a tant lo ha reduït: 12 D
que veure que es rendeix, es postra davant
admeteu son ardor, Lucrècia, no irriteu 12 E
vós 12 B
un príncep que los Cels han fet per amar-vós? un cor qui per amar tan humiliat es veu. 12 E
12 B
12 C

LUCRÈCIA: Oh, Déus, què és lo que deis? 6

TARQUINUS: Que jo vos am, senyora, 6
MOLTES GRÀCIES

1r Batx
B