Introducció a la literatura

Segona causa
de l’Edat Moderna
El segle XV va ser el segle d’or de la
La noblesa se'n va on és el rei, on
literatura catalana.
segle XVI - principi s.XIX → es
està el poder. La noblesa catalana es
va emparentar amb la castellana.
produeix una davallada de la quantitat
i qualitat de les obres en català.
Tercera causa
Causa de la davallada
(pel rei a passat això La burgesia podria prendre el relleu.
TEMA 5: La literatura A Barcelona està en crisi econòmica
La cort és el lloc on es consumeix i
de l’Edat Moderna greu i a València perd una revolta. La
produeix literatura. (La cort és on viu

burgesia de valència desapareix i
el rei i la seva família).
ràpidament es fan castellans. La
noblesa inicia una revolta que l’acaba
Primera causa perdent.

1474: Casament de Ferran d’Aragó
amb Isabel de Castella. La monarquia
marxa de la Corona d’Aragó i ja no hi
resideix mai més.
Quarta causa
La impremta a partir de 1520 introdueix
la noció de mercat. A partir de 1520 els
impressors que són comerciants, veuen
que qui sap llegir en català, també sap
llegir castellà. I van començar a vendre
més en castellà.

Introducció a la literatura
de l’Edat Moderna
El segle XV va ser el segle d’or de la
literatura catalana.
segle XVI - principi s.XIX → es
produeix una davallada de la quantitat
i qualitat de les obres en català.
Causa de la davallada
(pel rei a passat això
La cort és el lloc on es consumeix i
produeix literatura. (La cort és on viu
el rei i la seva família).
Primera causa
1474: Casament de Ferran d’Aragó
amb Isabel de Castella. La monarquia
marxa de la Corona d’Aragó i ja no hi
resideix mai més.
TEMA 5: La literatura
de l’Edat Moderna
Cinquena causa
Pèrdua de consciència d’unitat de la
llengua, tant en l’espai temporal com en
el geogràfic i també es comença a
perdre la idea que aquesta llengua.
Sisena i última causa
Al segle XVII Catalunya es converteix en
camp de batalla.
Època de gran esplendor de la literatura
castellana (siglo de oro). Els pocs autors
catalans queden tan meravellats amb la
literarura castellana que ells es passen al
castellà.
Segona causa
La noblesa se'n va on és el rei, on
està el poder. La noblesa catalana es
va emparentar amb la castellana.
Tercera causa
La burgesia podria prendre el relleu.
A Barcelona està en crisi econòmica
greu i a València perd una revolta. La
burgesia de valència desapareix i
ràpidament es fan castellans. La
noblesa inicia una revolta que l’acaba
perdent.
Quarta causa
La impremta a partir de 1520 introdueix
la noció de mercat. A partir de 1520 els
impressors que són comerciants, veuen
que qui sap llegir en català, també sap
llegir castellà. I van començar a vendre
més en castellà.

Els conceptes Decadència i
Renaixença
Al segle XIX Romanticisme → revolució de
l’Edat Mitjana d’allò propi als pobles, també de
la literatura. A Catalunya es coneix com a
Renaixença. (Romanticisme català).
Els intel·lectuals veuen que la literatura de
l’Edat Mitjana és poca i d’escassa qualitat.
Com un tot indefinit. L’anomenen Decadència.
Avui dia aquest terme és veu com impropi:
hi ha canvis estètics en el període, autors
amb voluntat, obres d’una certa entitat.
Els autors s’intenten adaptar a les modes
(corrents).
El Renaixement
Hereu de l’Humanisme italià →
segle
XIV. En el renaixement trobem un canvi
d'interès. Passen de creure en déu a
l'ésser humà.
TEMA 5: La literatura
de l’Edat Moderna
El Renaisement
Passa de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna:
del teocentrisme (creure en déu) a l’obra
humana.
Estudi de les arts: recuperació i depuració
dels clàssics, pèrdua de simbolisme i retorn
al figurativisme.
Rebuig a l’època medieval: superstició, llatí
impur…
Nova espiritualitat (nova manera d’entendre
la religió), Devotio Moderna. Erasme de
Rotterdam i Martí Luter.
Concili de Trento. S’intenta donar una
resposta a les tesis de Martí Luter. Es discutía
com era l’art. S’ha de fer servir el teatre com a
propagandístic. Permeten fer teatre a les
esglésies.
Passen de deu i es centren en el ésser humà
El Renaixement a
Catalunya
És un període amb prou vitalitat, però molt
lligat a l’herència medieval, especialment a
Ausiàs March. La literatura catalana va per
lliure perquè segueix els seus propis models, ja
que encara no té influencia de la literatura
castellana.
AUTORS:
Pere Serafí (?-1567): Possiblement d’origen
grec. Pintor i poeta. La seva poesia és una
síntesi de les noves modes del Renaixement
amb la tradició d’Ausiàs March. Editor de
March el 1560.
Joan Pujol (...1583-1603…): Poeta de la
contrareforma (idees del concili de Trento),
Lepant (narració sobre la batalla de Lepant),
hereu de March, Visió en somni.
Cristòfor Despuig (1510-1574): Membre de la
petita noblesa tortosina. Autor de Los
insignes col·loquis de la ciutat de Tortosa.
Diàleg renaixentista.
 El Barroc
El Barroc → (època negativa) i expansió artística
El renaixement era una època positiva
Francesc Vicent Garcia, rector de Vallfogona
Davant del fracàs de l'optimisme del
Renaixement (Guerres de religió), apareix el
Barroc que posa de manifest les tensions i
contradiccions humanes.
La realitat és dura i desagradable: brevetat
de la vida, el plaer és efímer. La solució és el
joc, la mort, la decrepitud, els contrastos.
Època artística de gran abast: Pintura
(Caravaggio, Rembrandt, Velázquez…),
literatura (Lope de Vega, Góngora, Quevedo,
Cervantes i Shakespeare…).
El Barroc a Catalunya
TEMA 5: La literatura AUTORS
de l’Edat Moderna
(1579/1582-1623).
Estudià al seminari i va servir diferents
personalirars.
Poeta barroc, se sent a gust amb el joc poètic i
l’enginy. Temes humorístics, fins al punt que esdevé
groller.
Fama posterior i personatge llegendari.
El Barroc a Catalunya Es va crear una mena de llegenda, ja que el seu
humor era verd i marró, com que els seus
consumidors eren puritans, els lectors van demanar
La literatura catalana queda supeditada a que es cremesin les seves obres, però això no va
models castellans. Època molt convulsa. passar.
(provincianisme).
Francesc Fontanella (1622-1682):
Advocat i polític, partidari de França en la Guerra dels Segadors.
Poeta culteranista en dues etapes, una de positiva (principi de le guerra) i una
altra negativa.
Autor teatral: Lo desengany (obra de teatre).
 TEMA 5: La literatura La il·lustració a Catalunya
La il·lustració
de l’Edat Moderna

Té origen francès: confiança cega a la raó com a motor per solucionar els
problemes.
Retorn a la norma clàssica (regla de les unitats) i visió de la literatura com
a element didàctic i moralitzador.
RESUM:
El teatre fa servir la norma clàssica, de les tres unitats. Ens diu que les obres
de teatre ha de cumplir tres normes, la primera és la unitat d’acció de terra:
l’home de teatre només ha d’explicar una història. La segona regla és la unitat
de l’espai: obliga a que tota l’obra de teatre passi al mateix lloc. La tercera regla
és la unitat de temps: diu que l’obra de teatre com a molt a de passar un dia
(quan comença i acaba). un dia (quan comença i acaba).
Això feia que el teatre estigues molt limitat per aquestes regles, poc
interessant.
Els autors catalans pràcticament abandonen la literatura en català.
Situació de diglòssia (hi ha dues llengües i una serveix per a una cosa i l’altre
per a una altre cosa)
Francesc Vicent Garcia esdevé un model.
Autors:
Rafael d’Amat i de Cortada, baró de Maldà (1746-1819).
Autor del Calaix de sastre, dietari de 71 volums manuscrits on l’autor anota
les seves vivències. Molt interessant per la vida i la societat de l’època.
Joan Ramis i Ramis (Maó, 1746-1819):
Autor teatral a imitació de Jean Racine, segueix la norma de les tres unitats i
usa el vers alexandrí: Lucrècia i TRagicomèdia d’amor, trimesa i porfídia.
Escriu en català fins que Menorca retorna a Espanya.

Origen filosòfic: Voltaire, Jean-Jacques Rosseau, Diderot i D’Alembert (1ra

Enciclopèdia van crear). Kant (no és francès, és alemany). (Autors de la
il·lustració).

Els conceptes popular i
tradicional
Els conceptes popular i tradicional:
Popular: anonimat.
Tradicional: Llargada en el temps.
La gent planera només coneix el català. Únic accés
al català escrit.
La literatura culta ja ha desaparegut, la gent poble
només coneixia el català i l'única manera que tenia
d'accedir a la literatura era questa i també era la única
manera de veure-ho escrit. Les classes altes eren les
úniques que sabien el castellà.
Teatre i narrativa
popular i tradicional
Teatre: obres breus, satíriques (per fer riure), o bé
obres religioses provinents de Trento. Les obres
religioses tenen molta importància ja que una de les
disposicions que es deia al concili de Trento era que
les obres d’aquest tipus s’havien de fer dins de
l'església.
LA LITERATURA POPULAR I
Poesia popular i
TRADICIONAL tradicional
És el gènere per excel·lència d’aquest tipus de literatura.
Tipus:
Cançons: De temàtiques diverses i cantades en diferents ocasions.
Romanços: Poemes narratius (per explicar històries). temàtiques → de bandolers,
guerres, fantasia…
Gogis: poemes de lloa a un sant d’un lloc concret. (poemes concrets, d’una esglèsia
concreta, sempre tenen la mateixa forma. Poemes cantats)
Nadales: Celebració del Nadal.
Corrandes: Estrofes de 4 versos heptasíl·labs. Molt orals, consuroso. Un creava una
corranda i l’altre l’escribia, i el que es quedava sense continuar la història perdia. (algo
així)
Cançons de pandero: Aniversaris.
Prosa: Rondalles i llegendes.
→
Viatge a l’Infern d’en Pere Portes (contingut 40 pàgines): En aquesta
obra el protagonista que és un noi que viu a Sils, se li mor el pare i resulta que
l'herència se la queda el notari i l'alcalde, li roben. Llavors Pere s’acosta a
l’estany de Sils que es deia que allà hi havia l’entrada a l'infern, entra a l’infern
a buscar al seu pare. El seu pare s’extranya, ja que li diu que l’havia posat a ell
al testament i també li diu on podria trobar-ho, amb el testament denuncia a
que els havia robat l'herència i llavors la pot recuperar.
Com que l’obra és anónima sembla que Pere és l’autor.