NF3: APLICACIÓ

DE FLUORURS
UF1: PREVENCIÓ BUCODENTAL
M4: INTERVENCIÓ BUCODENTAL
Eva Sarsanedas i Ivette Ventura
vjou@inspalamos.cat
 INTRODUCCIÓ
● DES DE PRINCIPIS DEL S.XX SABEM QUE ELS FLUORURS S’ACUMULEN EN ELS TEIXITS
CALCIFICATS DE L’ÉSSER HUMÀ.

● L’ÚS DELS FLUORURS ÉS LA PRINCIPAL RESPONSABLE DE LA REDUCCIÓ DE LA CÀRIES EN

PAÏSOS INDUSTRIALITZATS.

● L’ÚS DEL FLUOR AMB FINALITATS TERAPÈUTIQUES ES VEU LIMITAT PER LA DOSIS I LA
POSOLOGIA AMB LA QUE S’ADMINISTRA.
○ SI LA DOSIS ADMINISTRADA ÉS INFERIOR A LA DOSIS RECOMANADA, NO TINDRÀ EFECTE
PROTECTOR ENFRONT LA CÀRIES.

○ SI ES SOBREPASSA LA DOSIS RECOMANADA, ES PRODUIRAN DANYS QUE VARIEN EN FUNCIÓ DE LA

INTENSITAT I LA FREQÜÈNCIA DE LA DOSIFICACIÓ.
 INTRODUCCIÓ
● EL FLUOR (F) ÉS UN ELEMENT QUÍMIC, DEL GRUP DELS HALÒGENS DE LA TAULA
PERIÒDICA DELS ELEMENTS.

● ES TROBA PRESENT, EN PETITES QUANTITATS, EN ALGUNS ALIMENTS (PEIX BLAU,

COL, ESPINACS, BLAT, RAÏMS, TÉ).

● ENTRE LES SEVES FUNCIONS HI TROBEM LA D’ENFORTIR LES DENTS I ELS OSSOS.

● TAMBÉ EL TROBEM PRESENT A LA MAJORIA DE DENTÍFRICS I A L’AIGUA POTABLE

D’ALGUNS PAÏSOS I CIUTATS.

● DES DE QUE EL 1942 ES VA DEMOSTRAR QUE LA CÀRIES ES PODIA CONTROLAR AMB

L’APLICACIÓ DE FLUORURS, HA SORTIT AL MERCAT UNA ÀMPLIA GAMMA
D’AGENTS I PRODUCTES FLUORATS, ALGUNS DELS QUE ELS HAN D’UTILITZAR ELS
PROFESSIONALS DE FORMA RESTRINGIDA.
 INTRODUCCIÓ

L’APLICACIÓ PER PART DEL PROFESSIONAL DE FLUOR ESTÀ INDICADA EN

PACIENTS AMB RISC MODERAT I ALT DE CÀRIES.

ELS COMPOSTOS DE FLUOR QUE APLICA EL PROFESSIONAL TENEN UNA

ELEVADA CONCENTRACIÓ DE FLUOR I SÓN EFECTIUS QUAN S’APLIQUEN
REGULARMENT.

L’APLICACIÓ DELS COMPOSTS DE FLUOR PER PART DEL PROFESSIONAL ÉS

INDEPENDENT DE L’ÚS DIARI DE DENTÍFRICS FLUORATS.

L’EVIDÈNCIA CIENTÍFICA HA DE SUSTENTAR L’APLICACIÓ D’UN

DETERMINAT PRODUCTE FLUORAT A LA CLÍNICA O EN PROGRAMES DE
SALUT PÚBLICA (ESCOLES, ETC.).
 COM BENEFICIA EL FLUOR LES
NOSTRES DENTS?

EL FLUOR AJUDA A PREVENIR LA CÀRIES, FENT QUE LA SUPERFÍCIE SIGUI

MÉS RESISTENT ALS ÀCIDS DE LES BACTÈRIES QUE VIUEN A LA PLACA
BACTERIANA.

AFAVOREIX LA REMINERALITZACIÓ, CONTRIBUINT A ADHERIR CERTS

MINERALS (P. EXEMPLE EL CALCI) A LES NOSTRES DENTS.

HI HA MOLTS ESTUDIS QUE DEMOSTREN LA RELACIÓ DIRECTA ENTRE

L’APLICACIÓ DE FLUOR I LA DISMINUCIÓ EN LA INCIDÈNCIA DE CÀRIES
(ALGUNS ESTUDIS DEMOSTREN UNA REDUCCIÓ D’ENTRE EL 60-70%).
 COM ENS EXPOSEM ALS FLUORURS?
LA PRINCIPAL VIA D’INGESTA DE FLUORURS EN ADULTS ÉS EL CONSUM D’AIGUA I DE
PRODUCTES ALIMENTARIS.

EN LACTANTS QUE ESTAN ALIMENTATS AMB PRODUCTES PREPARATS, EL NIVELL DE

FLUORURS ÉS MAJOR QUE ELS LACTANTS QUE S’ALIMENTEN AMB LLET MATERNA.

ENS EXPOSEM A L’ACCIÓ DEL FLUOR A TRAVÉS DE:

- ALIMENTS
- BEGUDES
- MEDICAMENTS
- LLET MATERNA
- PRODUCTES DE LA HIGIENE ORAL.
 MECANISME D’ACCIÓ DELS FLUORURS

● LA INCORPORACIÓ DEL FLUOR A L’ESMALT DEPÈN DEL MOMENT

D’EXPOSICIÓ AL IÓ FLUOR.
○ QUAN EL MOMENT D’EXPOSICIÓ ÉS PRE-ERUPTIU TÉ UN EFECTE SISTÈMIC I
S’OBTÉ MÉS BENEFICI A LES SUPERFÍCIES PROXIMALS.
○ QUAN EL MOMENT D’EXPOSICIÓ ÉS POST-ERUPTIU, L’EFECTE ÉS TÒPIC I LES
SUPERFÍCIES QUE ES BENEFICIEN D’AQUESTES EXPOSICIÓ SÓN LA VESTIBULAR I
PALATINA/LINGUAL.
● EL MECANISME D’ACCIÓ DEL FLUOR ÉS:
○ FINS A UN 60% EN LA REMINERALITZACIÓ (MOLT ÚTIL EN LESIONS BLANQUES DE
CÀRIES INCIPIENT)
○ 40% EN ACCIÓ ANTIMICROBIANA I INHIBINT LA SOLUBILITAT DE L’ESMALT.
 FLUOR PRE-ERUPTIU
L’ADDICIÓ DE FLUOR EN LA FASE PRE-ERUPTIVA FA QUE EL IÓ FLUOR SUBSTITUEIXI AL IÓ
HIDROXIL DE LA MOLÈCULA D’APATITA, OCUPANT EL SEU LLOC. A CONSEQÜÈNCIA D’AIXÒ,
ES REESTRUCTUREN ELS CRISTALLS D’HIDROXIAPATITA I ES FORMA FLUORAPATITA.

L’EFECTE PRE-ERUPTIU DEL FLUOR ES BASA EN LA SEVA INCORPORACIÓ ALS TEIXITS

CALCIFICATS, EN EL MOMENT DE LA SEVA FORMACIÓ.

ÉS UNA FORMA DE GARANTIR QUE EL FLUOR ES TROBI A TOT EL TEIXIT DENTARI I NO NOMÉS
A LA SUPERFÍCIE EXTERNA DE L’ESMALT, COM ACONSEGUIM AMB EL FLUOR POST-ERUPTIU.
 FLUOR PRE-ERUPTIU
● LA FORMA D’ACTUACIÓ DEL FLUOR A NIVELL PRE-ERUPTIU ES RESUMEIX EN QUE, A
L’INGERIR FLUOR DES DEL NAIXEMENT, AQUEST S’INCORPORA A L’ESTRUCTURA DE
L’HIDROXIAPATITA PER FORMAR FLUORAPATITA, MÉS RESISTENT A L’ATAC ÀCID.
● L’ADMINISTRACIÓ EXCESSIVA DE FLUOR EN EL PERÍODE PRE-ERUPTIU POT GENERAR
UN ACÚMUL DE FLUOR EN ELS TEIXITS CALCIFICATS, COM ELS OSSOS I LES DENTS,
GENERANT FLUOROSIS. (GENERANT UN ESMALT DEFECTÓS)
 FLUOR POST-ERUPTIU
L’APLICACIÓ DE FLUOR TÒPIC A ELEVADA CONCENTRACIÓ PER PART DEL PROFESSIONAL FA
QUE A LA CAPA SUPERFICIAL D’ESMALT HI HAGI MÉS CONCENTRACIÓ DE IÓ FLUOR, QUE
REACCIONA AMB EL CALCI I FORMA FLUORUR DE CALCI (CaF2).
EL FLUORUR DE CALCI REACCIONA AMB LA HIDROXIAPATITA, FORMANT FLUORAPATITA,
FENT QUE AUGMENTI LA RESISTÈNCIA DE L’ESMALT ENFRONT LA DESMINERALITZACIÓ.
LA FORMACIÓ DE FLUORAPATITA ES REALITZA A LA SUPERFÍCIE DE LES DENTS.
AQUEST MECANISME TAMBÉ SERVEIX PER REMINERALITZAR LESIONS DE CÀRIES INCIPIENT
(TAQUES BLANQUES), FENT QUE QUEDIN ESTABLES I NO EVOLUCIONIN A UNA LESIÓ DE
CÀRIES CAVITADA.
LA INCORPORACIÓ DEL FLUOR A L’ESMALT ES FA DE FORMA DIFERENT SEGONS EL
PERÍODE DE DESENVOLUPAMENT EN EL QUE ES TROBI LA DENT:

- DENTS FORMADES I ERUPCIONADES: EL FLUOR S’INCORPORA A LA SUPERFÍCIE DE L’ESMALT,

FENT QUE TINGUI MAJOR DURESA, FENT-LO MÉS RESISTENT A L’ACCIÓ DELS ÀCIDS I LA CÀRIES.
EL FLUOR ACTUA SOBRE LES BACTERIES CARIOGÈNIQUES, INHIBINT EL SEU METABOLISME I LA
SEVA ADHESIÓ SOBRE LA PLACA DENTAL. (FLUOR TÒPIC)

- DENTS EN FORMACIÓ: LA INCORPORACIÓ DEL FLUOR ES FA A TRAVÉS DE LA POLPA DENTAL,

QUE CONTÉ VASOS SANGUINIS. EL FLUOR ARRIBA A LA POLPA DENTAL A TRAVÉS DE LA SANG,
ON LA CÈL·LULA FORMADORA D’ESMALT SINTETITZA UNA MATRIU PROTEICA QUE
POSTERIORMENT ES CALCIFICA. SI LA DOSIS DE FLUOR ÉS MOLT ALTA, INTERFEREIX EN EL
METABOLISME DE LES CÈL·LULES FORMADORES D’ESMALT I ES FORMARÀ UN ESMALT
DEFECTUÓS, QUE CONEIXEM COM A FLUOROSIS DENTAL. (FLUOR SISTÈMIC).
VIA SISTÈMICA
LA PRINCIPAL VIA D’INCORPORACIÓ DEL FLUOR A L’ORGANISME ÉS LA VIA DIGESTIVA, ON EL FLUOR ÉS
ABSORBIT PER L’INTESTÍ PRIM I L'ESTÓMAC. DES D’AQUÍ, PASSA A LA SANG QUE EL DISTRIBUEIX PELS
DIFERENTS TEIXITS.

AQUEST FLUOR ES DIPOSITA SOBRE ELS TEIXITS DURS I S’ELIMINA A TRAVÉS DE L’ORINA.

LA VIA SISTÈMICA INCORPORA EL FLUOR A L’ORGANISME DE FORMA INVOLUNTÀRIA O COLECTIVA

(INGESTA D’AIGUA FLUORADA) O VOLUNTÀRIA O INDIVIDUAL, MITJANÇANT COMPLEMENTS ALIMENTICIS O
MEDICAMENTS QUE CONTENEN FLUOR.

EL MÀXIM BENEFICI DE L’APORTACIÓ DE FLUOR PER VIA SISTÈMICA S’OBTÉ EN EL PERÍODE PRE-ERUPTIU,
AMB DOSIS CONTINUADES I BAIXES PER MINIMITZAR ELS RISCS DE TOXICITAT (FLUOROSIS).

VIA SISTÈMICA

COMPLEMENTS
AIGUA FLUORADA GOTES I PREPARATS
ALIMENTICIS
 FLUORACIÓ DE L’AIGUA
LA FLUORACIÓ DE L’AIGUA DE CONSUM PÚBLIC ÉS LA MESURA MÉS EFICAÇ I ECONÒMICA PER REALITZAR UNA
PROFILAXIS COL·LECTIVA DE LA CÀRIES.

LA FLUORACIÓ DE L’AIGUA ÉS UNA MESURA SEGURA, ECONÒMICA I AMB LA QUE NO ES NECESSITA LA COOPERACIÓ
DIÀRIA I CONSCIENTS DE LES PERSONES INTERESSADES.

LA FLUORACIÓ DE L’AIGUA REDUEIX LA CÀRIES UN 50% EN DENTICIÓ TEMPORAL I ENTRE UN 50-60% EN DENTICIÓ
DEFINITIVA.
ELS ESTUDIS A LLARG TERMINI HAN DEMOSTRAT QUE ÉS UNA PRÀCTICA SEGURA I SENSE RISC PER LES PERSONES QUE
CONSUMEIXEN AQUESTA AIGUA.

A ESPANYA LA FLUORACIÓ DE LES AIGÜES NO ÉS UNA PRÀCTICA MOLT EXTENSA I NOMÉS ES BENEFICIEN D’ELLA UNS
DOS MILIONS DE PERSONES.

ALS PAÏSOS DESENVOLUPATS, LA XIFRA ÒPTIMA DE FLUOR A L’AIGUA SERIA D’ENTRE 0,6-0,8 mg/LITRE.

HI HA PAÏSOS QUE TENEN PROHIBIT LA FLUORACIÓ DE L’AIGUA POTABLE, COM ALEMANYA, SUÈCIA, FRANÇA,
CANADÀ, FINLÀNDIA, ETC.
 ALIMENTS AMB FLUOR

HI HA CERTS ALIMENTS QUE CONTENEN FLUOR EN DIFERENTS

PROPORCIONS:
○ VEGETALS I CARN: MENYS DE 1mg/L DE FLUORURS
○ LLET DE VACA: MENYS DE 0,2 mg/L
○ TE: FINS A 60 mg/L
○ PEIX I MARISC: FINS A 30 mg/L

A PART DELS ALIMENTS QUE CONTENEN DE FORMA NATURAL FLUOR,

S’HAN BUSCAT MÈTODES PER INTRODUIR UN APORT EXTRA DE FLUOR
EN ALIMENTS DE CONSUM FREQÜENT, COM PASSA AMB L’AIGUA
FLUORADA.
 ALIMENTS AMB
FLUOR

EL MILLOR ALIMENT PER ACONSEGUIR AQUEST APORT EXTRA DE

FLUOR I FER-LO ARRIBAR A LA POBLACIÓ GENERAL ÉS LA SAL:
○ EL SEU CONSUM ÉS UNIVERSAL
○ NO S’ALTERA UN COP S’HI AFEGEIX EL FLUOR
○ TOT I QUE ES CUINI LA SAL, NO ES PERD EL FLUOR QUE S’HI HA AFEGIT.
○ TECNOLÒGICAMENT ÉS FÀCIL DE COMPLEMENTAR-LA AMB FLUOR.

LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR QUE S’AFEGEIX A LA SAL ÉS DE 250mg/KG DE

SAL. PENSEU QUE LA SAL NATURAL TÉ APORT DE FLUOR I MÉS MINERALS!!
L’ÚS DE SAL FLUORADA REPRESENTA UNA REDUCCIÓ DE LES CÀRIES D’ENTRE
EL 36 I 53%.
 GOTES I PREPARACIONS
VITAMÍNIQUES
AQUESTS SUPLEMENTS DE FLUOR ES PODEN FER SERVIR DES DE LA INFÀNCIA FINS ALS 16
ANYS APROXIMADAMENT EN ZONES ON LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR A L’AIGUA ÉS INFERIOR
A 0,6 PPM.

L’INCONVENIENT QUE PRESENTA AQUEST MÈTODE ÉS LA NECESSITAT DE MOTIVAR

CONTÍNUAMENT ALS PACIENTS PER REALITZAR L’APORT DE FLUOR DURANT ANYS, JA QUE LA
SEVA EFICÀCIA DEPÈN DE QUE L’ÚS SIGUI CONTINUAT EN EL TEMPS.

L’AVANTATGE QUE APORTA L’ÚS DE GOTES I PREPARACIONS ÉS QUE PODEM DONAR DOSIS
ESPECÍFIQUES SEGONS CADA CAS EN CONCRET.

LES PREPARACIONS VITAMÍNIQUES I LES GOTES SÓN FÀCILS D’ADMINISTRAR EN INFANTS JA

QUE ES PODEN COL·LOCAR DIRECTAMENT SOBRE LA LLENGUA DEL PACIENT O BARREJAR-SE
AMB ALIMENTS, AIGUA O SUC.

AQUESTS COMPLEMENTS NO S’HAN DE BARREJAR AMB LLET, JA QUE AQUESTA DIFICULTA

L’ABSORCIÓ DEL FLUOR.
 VIA TÒPICA
LA VIA TÒPICA ÉS LA VIA MÉS CONEGUDA PER ADMINISTRAR FLUOR, I LA QUE ES POT
REALITZAR A CASA.

EL FLUOR ES CONSIDERA UN MEDICAMENT, I PER TANT, HEM DE TRACTAR-LO COM A TAL.

EL FLUOR PER VIA TÒPICA ACTUA SOBRE L’ESMALT QUE ACABA D’ERUPCIONAR, EN LES
ZONES MÉS POROSES I EN LA FASE BLANCA D’APARICIÓ DE CÀRIES (TACA BLANCA DE
CÀRIES).

PER APLICAR FLUOR PER VIA TÒPICA APLIQUEM DIRECTAMENT EL PRODUCTE AMB FLUOR
SOBRE LA SUPERFÍCIE DENTAL, PER TANT, EL SEU ÚS ÉS POST-ERUPTIU.

EL PODEM COMENÇAR A APLICAR QUAN ERUPCIONEN LES PRIMERES DENTS I FER-HO

DURANT TOTA LA VIDA, SIGUENT MOLT IMPORTANT EN:

- PRIMERS ANYS DE VIDA.

- SITUACIONS D’ALT RISC DE CÀRIES (EMBARÀS, DIABETIS, ADOLESCÈNCIA, ETC.).

LES FORMES DE PRESENTACIÓ MÉS COMUNS DEL FLUOR TÒPIC SÓN: VERNÍS I GELS D’ÚS
PROFESSIONAL, DENTÍFRIC I COL·LUTORIS D’ÚS DOMICILIARI.
 RECOMANACIONS PER A L’APLICACIÓ
DOMICILIÀRIA DE FLUOR
ELS PRODUCTES TENEN UNA CONCENTRACIÓ DE FLUOR “BAIXA”.

S’APLIQUEN AMB UNA ELEVADA FREQÜÈNCIA.

ES PODEN COMBINAR DIFERENTS PRODUCTES ENTRE SÍ.

LA SALIVA AUGMENTA LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR ENTRE 100 I 1000 VEGADES.

 PRODUCTES PER L’APLICACIÓ DE
FLUOR PER VIA TÒPICA

- GEL I VERNÍS DE FLUOR D’ÚS PROFESSIONAL

- DENTÍFRICS FLUORATS
- COL·LUTORIS
- FIL DENTAL FLUORAT
- XICLETS AMB FLUOR
 DENTÍFRIC AMB FLUOR

ÉS LA FORMA MÉS UTILITZADA D’AUTOAPLICACIÓ DE FLUOR.

PERMET APLICAR FLUOR DE FORMA REGULAR.
EL FLUOR DE LA PASTA DE DENTS POT SER:
○ FLUORUR D’ESTANY: POC UTILITZAT, JA QUE ÉS INESTABLE I PRODUEIX
PIGMENTACIONS DE LES DENTS QUAN S’UTILITZA DE FORMA HABITUAL.
○ FLUORUR SÒDIC: ÉS EL MÉS UTILITZAT.
○ MONOFLUORFOSFAT DE SODI (MFP): MOLT UTILITZAT, JA QUE ÉS COMPATIBLE
AMB ALTRES SUBSTÀNCIES QUE S’UTILITZEN EN ELS DENTÍFRICS, COM
ABRASIUS.
○ FLUORUR D’AMINES: POC UTILITZAT AL NOSTRE PAÍS.
 POSOLOGIA DELS DENTÍFRICS AMB
FLUOR
L’ÚS MASSIU DE DENTÍFRICS FLUORATS DURANT ELS ÚLTIMS ANYS HA SIGUT UNA DE LES PRINCIPALS RAONS
PER L’IMPORTANT DESCENS EN LA INCIDÈNCIA DE CÀRIES.

EL RASPALLAT DE DENTS AMB DENTÍFRIC AMB FLUOR S’ACOSTA MOLT AL MÈTODE IDEAL DE SALUT PÚBLICA, JA
QUE EL SEU ÚS ÉS PRÀCTIC, BARAT, “APROVAT CULTURALMENT” I TÉ UN GRAN ABAST.

QUALSEVOL PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE CÀRIES INCLOU INSTRUCCIONS D’HIGIENE ORAL, L’ÚS DIARI DE
PASTA DE DENTS AMB FLUOR, ASSESSORAMENT EN LA DIETA, ÚS DE FLUOR TÒPIC I REALITZACIÓ DE SEGELLATS
DE FOSSES I FISSURES.
LA QUANTITAT DE PASTA DENTAL QUE S’HA D’UTILITZAR EN ADULTS ÉS LA
MIDA D’UN PÈSOL I LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR >1450 PPM, I EL TEMPS
DE RASPALLAT HA DE SER D’UNS DOS MINUTS.

DES DE L’ERUPCIÓ DE LA PRIMERA DENT S’HA D’UTILITZAR PASTA DE

DENTS AMB FLUOR (>1000 PPM) , ADAPTANT LA QUANTITAT UTILITZADA:
○ UNA “RASPADETA” FINS QUE HAN ERUPCIONAT ELS VUIT INCISIUS
TEMPORALS
○ GRA D’ARRÒS FINS QUE ERUPCIONEN ELS MOLARS TEMPORALS
○ PÈSOL QUAN TENIM TOTES LES DENTS ERUPCIONADES

FINS ALS 8-9 ANYS EL RASPALLAT HAURÀ DE SER SUPERVISAT PELS PARES.
 ● ELS NENS DE 2-3 ANYS INGEREIXEN EL 50% DE LA PASTA DE DENTS.

● ELS NENS DE 6-7 ANYS INGEREIXEN EL 25% DE LA PASTA DE DENTS.

I TAT
U A NT
N L A Q QUE
IG U E A R I
E S SÀP DE POS
S PA R HI HA F IL LS
EE L LS US
Q U E E S E
A NT T S QU D E LS
T
I M POR DE DEN PALLAT
ÉS S TA EL RAS
A
DE P RVISIN
E
S UP
HEM DE TENIR EN COMPTE L’EFECTE ACUMULATIU DEL FLUOR,
ESPECIALMENT EN NENS MENORS DE 6 ANYS QUE FAN SERVIR PASTA DE
DENTS FLUORADA.

HI HA D’HAVER UN EQUILIBRI PER MAXIMITZAR L’EFECTE PROTECTOR

DEL FLUOR I MINIMITZAR EL RISC DE PATIR FLUOROSIS DENTAL, PER AIXÒ
ÉS IMPORTANT CONÈIXER LA DOSIS DE TOXICITAT DEL FLUOR.
 COL·LUTORI AMB FLUOR

S’UTILITZEN SOLUCIONS DILUÏDES DE SALS DE FLUOR PER REALITZAR GLOPEIGS

DIARIS O SETMANALS.
○ ÚS DIARI: FLUORUR DE SODI AL 0,05%, GLOPEJANT DURANT UN MINUT.
○ ÚS SETMANAL: FLUORUR DE SODI AL 0,2%, SENSE INGERIR RES DURANT LA SEGÜENT
MITJA HORA.

ES RECOMANEN A PARTIR DELS 6 ANYS PER EVITAR QUE ELS NENS INGEREIXIN EL
COL·LUTORI.

EL PACIENT, SEGONS L’EDAT, GLOPEJARÀ ENTRE 5-10ML DE COL·LUTORI, MOVENT-LO

PER LA BOCA DURANT UN MINUT. DESPRÉS S’HAURÀ D’EVITAR MENJAR I BEURE
DURANT MITJA HORA.

L’EFECTIVITAT DELS COL·LUTORIS DEPÈN DEL TIPUS I DOSIS, SIGUENT LA MITJANA

D’UN 30%.
 POSOLOGIA DELS COL·LUTORIS DE
FLUOR
● EN NENS MENORS DE SIS ANYS NO ES RECOMANA EL SEU ÚS, JA QUE ÉS
FÀCIL QUE L’INGEREIXIN I PASSI A NIVELL SISTÈMIC.
● EN EL CAS DE QUE HI HAGUÉS ALT RISC DE CÀRIES I ES CONSIDERES
NECESSARI, ELS NENS HAURIEN D’ESTAR SUPERVISATS EN TOT MOMENT
PER UN ADULT I HAURIEN DE GLOPEJAR DURANT UN MINUT, ESCOPINT
EL PRODUCTE DESPRÉS.
● A LA DENTICIÓ PERMANENT ES RECOMANA EL SEU ÚS EN DOS
CONCENTRACIONS POSSIBLES:
○ 0,05% DE FLUORUR DE SODI PER ÚS DIARI (225 PPM DE FLUOR)
○ 0,2% DE FLUORUR DE SODI PER ÚS SETMANAL (900 PPM DE FLUOR)
 SEDA DENTAL FLUORADA

● CONTÉ FLUORUR SÒDIC.

● ES RECOMANA EL SEU ÚS DIARI, DESPRÉS DEL MENJAR.

BENEFICIS DE L’ÚS DEL FLUOR EN LA HIGIENE
ORAL
ELS BENEFICIS DEL FLUOR SOBRE EL NOSTRE ORGANISME ESTAN
ÀMPLIAMENT DEMOSTRATS, ESPECIALMENT A LA BOCA.

PRINCIPALS BENEFICIS DE L’APLICACIÓ DE FLUOR:

- PROPORCIONA RECURSOS PER LA CORRECTA FORMACIÓ DE LES DENTS

ABANS DE LA SEVA ERUPCIÓ.
- EL FLUOR SISTÈMIC I EL TÒPIC AJUDEN A LA REMINERALITZACIÓ DE
L’ESMALT.
- REDUCCIÓ DE LA PERIODONTITIS I DE LES SEVES POSSIBLES
COMPLICACIONS.
- DISMINUEIX LA HIPERSENSIBILITAT QUAN L’UTILITZEM EN FORMA DE
SALS.
- INHIBEIX EL METABOLISME DE LES BACTERIES QUE PROVOQUEN CÀLCUL
DENTAL.
- PROTEGEIX LA BOCA DELS GERMENS I BACTERIES EN CASOS DE
XEROSTOMIA (BOCA SECA PER DISMINUCIÓ DE LA PRODUCCIÓ SALIVAL).
TÈCNIQUES
D’APLICACIÓ DE FLUOR
TÒPIC
 POSOLOGIA I TOXICITAT DEL FLUOR

EL FLUOR S’UTILITZA DIÀRIAMENT EN DIFERENTS FORMES D’APLICACIÓ I DIFERENTS

PRESENTACIONS, PERÒ S’HA D’UTILITZAR LA QUANTITAT ADEQUADA:

- DOSIS INFERIOR A LA RECOMANADA: NO ENS PROTEGEIX ENFRONT LA CÀRIES.

- DOSIS SUPERIOR A LA RECOMANADA: POT OCASIONAR PROBLEMES ORGÀNICS COM LA
FLUOROSIS.

COM A HIGIENISTES HEU DE CONÈIXER LA DOSIS ADEQUADA PER A CADA PACIENT I

CALCULAR COM S’HA D’ADMINISTRAR, JA QUE EL FLUOR ÉS UN MEDICAMENT I CAL
TRACTAR-LO COM A TAL.

EL FLUOR ÉS MOLT TÒXIC, PER TANT, UN ABÚS D’AQUEST POT PRODUIR TOXICITAT A
L’ORGANISME, PROVOCANT FLUOROSIS DENTAL, ESQUELÈTICA O INCLÚS LA MORT.
 TOXICITAT DEL FLUOR
EL FLUOR A ALTES DOSIS ÉS UNA SUBSTÀNCIA TÒXICA, QUE POT ARRIBAR A CAUSAR LA
MORT DE L’INDIVIDU.

SEGONS LA DOSIS DE FLUOR INGERIDA, LES REPERCUSSIONS PER L’ORGANISME

VARIARAN, I TINDREM DIFERENTS SUPÒSITS:
○ DOSIS LETAL CERTA: DOSIS QUE PRODUIRÀ AMB TOTAL SEGURETAT LA MORT DE
L’INDIVIDU. AQUESTA DOSIS ÉS DE 32 A 64 MG DE FLUOR PER KG DE PES.

TIPUS FLUOR DOSIS APROXIMADA PER ARRIBAR A LA DOSIS LETAL

CERTA (NEN DE 10 KGS)
AIGUA FLUORADA 1PPM 350 LITRES
COMPRIMITS DE F (0,25MG) 1400 COMPRIMITS

DENTÍFRIC 1000 PPM F 350 ML

COL·LUTORI FNa 0,05% 1600 ML
COL·LUTORI FNa 0,2% 400 ML
GEL DE FLUOR 20 ML
DURAPHAT 2,2% 15 ML
 TOXICITAT DEL FLUOR
○ DOSIS TÒXICA PROBABLE: DOSIS QUE FA NECESSÀRIA UNA INTERVENCIÓ
TERAPÈUTICA I HOSPITALITZACIÓ, JA QUE ÉS POSSIBLE QUE HI HAGI
CONSEQÜÈNCIES TÒXIQUES GREUS. AQUESTA DOSIS S’ASSOCIA A UN CONSUM DE
FLUOR DE 5MG/KG DE PES.
SEGONS SI LA INGESTA ES PRODUEIX EN UNA SOLA PRESA O EN MÉS D’UNA,
TINDREM DOS QUADRES CLÍNICS DIFERENTS:
■ INTOXICACIÓ AGUDA: QUAN S’INGEREIX EN UNA DOSIS ÚNICA. CALDRÀ
NEUTRALITZAR EL POTENCIAL TÒXIC DEL FLUOR MITJANÇANT CALCI PER VIA
ORAL, INDUCCIÓ AL VÒMIT I OBSERVACIÓ HOSPITALÀRIA.
■ INTOXICACIÓ CRÒNICA: ES PRODUEIX PER LA INGESTA REPETIDA DE
QUANTITATS ELEVADES DE FLUOR SENSE ARRIBAR A UNA INTOXICACIÓ
AGUDA, PRODUINT UNA FLUOROSIS.

○ DOSIS TOLERADA DE SEGURETAT: ÉS LA DOSIS QUE POT SER INGERIDA SENSE

PRODUIR TOXICITAT AGUDA I QUE ES CORRESPON NORMALMENT A UNA QUARTA
PART DE LA DOSIS LETAL CERTA.
 INTOXICACIÓ CRÒNICA PER FLUOR:
FLUOROSIS

LA INTOXICACIÓ CRÒNICA ES PRODUEIX PER LA INGESTA DE FLUOR EN QUANTITATS

EXCESSIVES DURANT PERÍODES DE TEMPS PROLONGATS, PRODUINT-SE COM A
CONSEQÜÈNCIA UNA FLUOROSIS.

FLUOROSIS ESQUELÈTICA

QUAN LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR A L’AIGUA SOBREPASSA LES 8-10 PPM, A MÉS

D’ALTERACIONS DENTALS ES PRODUEIX UNA HIPERMINERALITZACIÓ DELS OSSOS, ES
FORMEN EXOSTOSIS I ELS LLIGAMENTS I CARTÍLAGS ES CALCIFIQUEN; CAUSANT
DEFORMITATS ÒSSIES.

RADIOGRÀFICAMENT S’OBSERVA UN AUGMENT DE LA DENSITAT ÒSSIA.

 INTOXICACIÓ CRÒNICA PER FLUOR:
FLUOROSIS
FLUOROSIS DENTAL
ÉS UNA HIPOMINERALITZACIÓ DE L’ESMALT PRODUÏDA PER LA INGESTA D’ALTES
CONCENTRACIONS DE FLUOR EN PERÍODES PROLONGATS DE TEMPS, DURANT LA FASE
DE CALCIFICACIÓ DE LES DENTS (PERÍODE PRE-ERUPTIU).
L’ESMALT ÉS MÉS PORÓS I TÉ UN COLOR MÉS OPAC.
CLÍNICAMENT, ES CARACTERITZA PER LA PRESÈNCIA D’ÀREES O ESTRIES BLANQUES
OPAQUES. EN GRAUS MÉS INTENSOS, LA COLORACIÓ POT SER MARRONOSA DEGUT A
PIGMENTACIONS EXTRÍNSEQUES I FINS I TOT HI POT HAVER PÈRDUA DE GRAN PART DE
L’ESMALT QUE MODIFICA L’ANATOMIA DE LA DENT.
 INTOXICACIÓ CRÒNICA PER FLUOR:
FLUOROSIS
PER TAL QUE HI HAGI FLUOROSIS DENTAL, NECESSÀRIAMENT S’HA DE PRODUÏR:

- UN CONSUM EXCESSIU DE FLUOR DE FORMA CONTÍNUA EN EL TEMPS (MÉS DE 1,5MG/L

DE F).
- QUE EL CONSUM EXCESSIU DE FLUOR COINCIDEIXI AMB EL PERÍODE DE FORMACIÓ DE
LES DENTS.

HI HA UNA SÈRIE DE FACTORS QUE EXPLIQUEN AQUESTA SOBREEXPOSICIÓ AL FLUOR:

- LA SOBREEXPOSICIÓ ÉS DIRECTAMENT PROPORCIONAL A LA INGESTA D’AIGUA

FLUORADA EN ZONES ON AQUESTA TÉ UNA QUANTITAT DE FLUOR SUPERIOR A 1,5 PPM.
- LA INCORPORACIÓ A LA DIETA D’ALIMENTS TRACTATS AMB AIGUA FLUORADA I LA
INGESTA DE SUPLEMENTS NUTRICIONALS AMB FLUOR.
- L’ÚS DE DENTÍFRICS O COL·LUTORIS AMB CONCENTRACIONS DE FLUOR NO
ADEQUADES DURANT LA INFÀNCIA.
 RISC DE PATIR FLUOROSIS DENTAL
SEGONS L’EDAT
DE 0 A 4 ANYS: HI HA RISC D’APARICIÓ DE TAQUES BLANQUES EN ELS INCISIUS I
MOLARS PERMANENTS, JA QUE ENTRE ELS 15 I 30 MESOS ES PRODUEIX LA
CALCIFICACIÓ I MADURACIÓ D’AQUESTES DENTS.

DE 4 A 6 ANYS: HI HA UN ALT RISC DE FORMACIÓ DE TAQUES BLANQUES A L’ESMALT

DE LES DENTS POSTERIORS: CANINS, PREMOLARS I SEGONS MOLARS TEMPORALS, JA
QUE DURANT AQUEST PERÍODE ES PRODUEIX LA CALCIFICACIÓ I MADURACIÓ
D’AQUESTES DENTS.

A PARTIR DE 6 ANYS: EL RISC ÉS INSIGNIFICANT, A EXCEPCIÓ DELS TERCERS

MOLARS.
 INTOXICACIÓ CRÒNICA PER FLUOR:
FLUOROSIS
FLUOROSIS DENTAL
LES LESIONS VARIEN SEGONS EL GRAU DE SEVERITAT ENTRE ELS DIFERENTS GRUPS
DENTARIS, DEPENENT DEL TEMPS D’EXPOSICIÓ AL FLUOR I DE LA CRONOLOGIA DE LA
FORMACIÓ DENTAL.
LA PRINCIPAL CAUSA D’APARICIÓ DE FLUORORSIS ÉS EL CONSUM DE MÉS DE 1,5 MG/L DE
FLUOR DE FORMA CONTINUADA DURANT EL PERÍODE DE FORMACIÓ DE LES DENTS, FINS
ALS 9 ANYS APROX.
PER AL DIAGNÒSTIC DE LA FLUOROSIS DENTAL S’UTILITZA L’ÍNDEX DE DEAN, UTILITZANT
LES DOS DENTS MÉS AFECTADES PER FLUOROSIS. SI LES DOS DENTS NO ESTAN IGUAL
D’AFECTADES, ES REGISTRARÀ ELL GRAU CORRESPONENT A LA DENT MENYS AFECTADA
DE LES DOS.
CONDICIÓ CODI DESCRIPCIÓ

Sa o normal 0 L’esmalt té la translucidesa habitual, la superfície de l’esmalt és llisa i brillant.

El color és blanc natural.

Qüestionable 1 La translucidesa de l’esmalt té petites alteracions, des d’unes ombres

blanquinoses fins a taques blanques d’1-2 mm de diàmetre.
ÍNDEX DE DEAN
Molt lleu 2 S’observen àrees blanques opaques, irregulars sobre la superfície de les dents,
especialment en les cares vestibulars. S’afecta menys del 25% de la superfície
dental.
Lleu 3 Les línies i àrees opaques de l’esmalt ocupen menys del 50% de la superfície
dental.
Moderada 4 Tota la superfície dental està afectada. Hi ha desgast de l’esmalt. Pot presentar
o no pigmentació.

Severa 5 La superfície de l’esmalt està molt afectada. Hi ha hipoplàsies a la superfície

dental, i en alguns casos la forma de la dent està afectada.
● EL TRACTAMENT INDIVIDUAL PER ELIMINAR LA FLUOROSIS DE
LES DENTS CONSISTEIX, ENTRE D’ALTRES, EN:
○ POLIT DENTAL O MICROABRASSIÓ (DESGAST DE LA SUPERFÍCIE
OCLUSAL)
○ APLICACIÓ D’ÀCID CLORHÍDRIC
○ BLANQUEJAMENT AMB PERÒXID D’HIDROGEN O CARBAMIDA
○ CORONES DE PORCELLANA
○ CARILLES ESTÈTIQUES
 TIPUS DE FLUORITZACIONS

ACTUALMENT TROBEM QUATRES COMPOSTS PER L’APLICACIÓ PROFESSIONAL DE FLUOR:

○ FLUORUR DE SODI (NaF): FORMAT DE SOLUCIÓ AL 2% O AMB VERNÍS AL 2,2%.
TÉ UN GUST ACCEPTABLE, NO TACA LES DENTS NI LES OBTURACIONS, NO IRRITA LA GENIVA.
○ FLUORUR D’ESTANY: ES TROBA EN SOLUCIÓ AL 8%.
ÉS UN EFECTIU AGENT ANTIPLACA.
TÉ CERTS INCONVENIENTS: BAIXA ESTABILITAT (NO ES POT EMMAGATZEMAR), COST ELEVAT,
GUST DESAGRADABLE, PROVOCA PIGMENTACIONS I IRRITA LA GENIVA QUAN EL PACIENT TÉ MALA
HIGIENE.
*EL TROBEM EN COLUTORIS ASSOCIAT AL FLUOR D’AMINES (125ppm DE CADA TIPUS DE
FLUORUR).
○ FLUORUR D’AMINES: EL TROBEM EN SOLUCIÓ A L’1% I AMB GEL A 1,25%.
COMBINA L’EFECTE PROTECTOR DEL FLUORUR AMB LA PROTECCIÓ QUE PROPORCIONEN LES
AMINES ENFRONT ELS ÀCIDS.
 TIPUS DE FLUORITZACIONS

○ FLUORUR DE FOSFAT ACIDULAT: EL TROBEM EN SOLUCIÓ O EN GEL AL 1,23%.

ESTÀ FORMAT DE FLUORUR DE SODI, ÀCID FLUORHÍDRIC I ÀCID FOSFÒRIC.

ÉS EL MÉS UTILITZAT, JA QUE A LES AVANTATGES DEL FLUORUR DE SODI S’HI AFEGEIX
UN pH MÉS BAIX, QUE FA QUE LA CAPTACIÓ DE FLUOR PER PART DE L’ESMALT SIGUI
MAJOR.

ES COMERCIALITZA EN FORMA DE SOLUCIÓ TIXOTRÒPICA (NO SÓN VERDADERS GELS,

SINÓ SOLUCIONS MÉS VISCOSES).

ÉS VISCÓS, PERÒ EN CONDICIONS DE MOLTA PRESSIÓ O DE FORÇA DE LLISCAMENT ES

CONVERTEIXEN EN LÍQUIDS.

NO S’ESCORREN FÀCILMENT DE LA CUBETA COM ELS GELS CONVENCIONALS.

 VIES D’ADMINISTRACIÓ DEL FLUOR

VIA TÒPICA PROFESSIONAL: GEL I VERNÍS DE FLUOR

LA REDUCCIÓ DE CÀRIES PER L´ÚS DE GELS DE FLUOR EN DENTICIÓ PERMANENT ÉS DEL 21%.
LA REDUCCIÓ DE CÀRIES AMB L’ÚS DE VERNÍS DE FLUOR EN DENTICIÓ PERMANENT ÉS DEL
46%.

AIXÒ HA FET QUE, TOT I QUE EL VERNÍS TÉ UN COST MÉS ELEVAT QUE EL GEL, ESTIGUI MÉS
RECOMANADA LA INDICACIÓ DE VERNÍS DE FLUOR.
 GEL DE FLUOR

L’EFICÀCIA DELS FLUORURS TÒPICS EN FORMA DE GEL DEPÈN DE:

○ LA CONCENTRACIÓ DE FLUOR QUE S’UTILITZI
○ LA FREQÜÈNCIA D’APLICACIÓ
○ EL COMPOST DE FLUOR UTILITZAT.

LA REDUCCIÓ MÉS SIGNIFICATIVA DE CÀRIES S’ACONSEGUEIX AMB L’ÚS DE MAJORS

CONCENTRACIONS DE FLUOR I AMB UNA FREQÜÈNCIA D’APLICACIÓ ALTA (TOT I QUE CAL
VALORAR LA CONCENTRACIÓ APROPIADA PER CADA PACIENT).

SÓN EL MÈTODE MÉS UTILITZAT A LA CLÍNICA JA QUE SÓN DE FÀCIL APLICACIÓ I RÀPIDS
D’UTILITZAR.
 GEL DE FLUOR

ELS GELS DE FLUOR QUE S’UTILITZEN ACTUALMENT SÓN ELS GELS TIXOTROPICS (FLUORUR DE
FOSFAT ACIDULAT), QUE SÓN MÉS VISCOSOS QUE EL GEL I SOTA PRESSIÓ ES TORNEN MÉS FLUIDS
(QUAN COL·LOQUEM LA CUBETA I L’APRETEM CONTRA LES DENTS, EL GEL FLUEIX MÉS FÀCILMENT).

LA FREQÜÈNCIA D’APLICACIÓ DELS GELS DE FLUORUR DE FOSFAT ACIDULAT AL 1,23% DEPENDRÀ

DEL RISC DE CÀRIES DE CADA PACIENT I DE LES FONTS ADDICIONALS D’APORT DE FLUOR,
INDIVIDUALITZANT ELS PROTOCOLS SEGONS EL PACIENT:

FLUOR EN AIGUA PACIENTS SENSE PACIENTS AMB PACIENTS AMB

CÀRIES CÀRIES ACTIVA CÀRIES RAMPANT
DEFICIENT 2 aplicacions/any fins 2 aplicacions/any 4 aplicacions/any
als 16 anys
FLUOR ÒPTIM PER A No aplicar 2 aplicacions/any 4 aplicacions/any
LA PROTECCIÓ
 VERNÍS DE FLUOR

EL VERNÍS DE FLUOR TENEN UNA CONCENTRACIÓ DE FLUOR ENTRE 1.000PPM I 22.600PPM.

TENEN UNA CONSISTÈNCIA VISCOSA I S’ENDUREIXEN AMB LA PRESÈNCIA DE SALIVA.

S’HAN DE DISTRIBUIR MANUALMENT PER SOBRE LES SUPERFÍCIES DENTALS.

S’HAN DE PINZELLAR PER QUADRANTS, INDIVIDUALMENT A SOBRE DE CADA DENT, AMB

AÏLLAMENT RELATIU, POSANT ATENCIÓ PER TAL D’INTRODUÏR EL VERNÍS A LES SUPERFÍCIES
INTERPROXIMALS.

QUAN JA HEM COL·LOCAT EL VERNÍS, S’ENDUREIXEN EN APROXIMADAMENT DOS MINUTS, I

ROMANEN ADHERITS A LA DENT DURANT MÉS DE 12 HORES.
 VERNÍS DE FLUOR
TROBEM DOS TIPUS DE VERNÍS DE FLUOR:
○ FLUORUR DE SODI AL 2,3% EN SOLUCIÓ ALCOHÒLICA (DURAPHAT®, CLINPRO WHITE
BARNISH®), AMB 22.600 PPM DE FLUOR.
○ DIFLUOROSILÀ AL 0,7% (FLUOR PROTECTOR®) QUE TÉ 7.000 PPM DE FLUOR.
 VIES D’ADMINISTRACIÓ DEL FLUOR
AUTOAPLICACIÓ DE FLUOR
ELS PREPARATS PER AUTOAPLICACIÓ PERMETEN APLICAR FREQÜENTMENT EL PRODUCTE, I
TENEN UNA MILLOR CONTINUÏTAT DEL TRACTAMENT.
TAMBÉ TENEN UN COST MENOR, JA QUE S’ELIMINA LA NECESSITAT QUE HI INTERVINGUI UN
PROFESSIONAL.
 AUTOAPLICACIÓ DE GEL FLUOR

ELS GELS D’AUTOAPLICACIÓ MÉS UTILITZATS SÓN EL FLUORUR SÒDIC AL 0,05%, EL FLUORUR
DE FOSFAT ACIDULAT AL 0,05%, I EL FLUORUR D’AMINES AL 1,25%.

AQUESTS GELS S’APLIQUEN MITJANÇANT UNES CUBETES PREFABRICADES A LA CLÍNICA O

RASPALLANT LES DENTS AMB AQUEST GEL, COM SI ES TRACTÉS DE PASTA DENTÍFRICA.

LA SEVA EFECTIVITAT ENFRONT LA CÀRIES ÉS D’UN 25%.

 POSOLOGIA DELS FLUORURS

EL FLUOR S’HA DE SUBMINISTRAR EN LA FORMA I DOSIS CORRECTA, ADAPTANT-NOS A CADA EDAT I

A LA PREVENCIÓ NECESSÀRIA EN CADA FASE DEL DESENVOLUPAMENT.

LA SOCIETAT ESPANYOL DE PEDIATRIA HA ESTABLERT UNES RECOMANACIONS PEL SEU ÚS

ENFOCADES A LA POBLACIÓ INFANTIL, QUE ÉS L’EDAT ON HEM DE TENIR MÉS EN COMPTE LA DOSIS
PER EVITAR EFECTES ADVERSOS.
 POSOLOGIA FLUOR SISTÈMIC
LA DOSIS RECOMANADA PER NENS AMB ALT RISC DE CÀRIES I SENSE CONSUM D’AIGUA FLUORADA ÉS
LA SEGÜENT:

EDAT RECOMANACIÓ
0-24 MESOS RES
2-6 ANYS 0,25 mg DE FLUOR AL DIA
7-18 ANYS 0,50 mg DE FLUOR AL DIA

SI EL NIVELL DE FLUOR A L’AIGUA ÉS D’ENTRE 0,3 I 0,6 mg/L:

- NO S’HA DE DONAR CAP SUPLEMENT DE FLUOR EXCEPTE LA PASTA DE DENTS A NENS DE FINS A 3
ANYS.
- A PARTIR DELS 3 ANYS S’HAURÀ DE SUPLEMENTAR AMB PASTILLES DE 0,25 mg
 POSOLOGIA GEL D’ÚS PROFESSIONAL
ENTRE 5.000 I 12.500 PPM DE FLUOR
ES RECOMANA EL SEU ÚS DE 2 A 4 VEGADES A L’ANY, EN FUNCIÓ DEL RISC DE CÀRIES.

NO S’HA D’EXCEDIR LA DOSIS DE FLUOR 5 mg/kg, QUE CAUSARIA TOXICITAT.

MILLOR NO UTILITZAR-NE EN PACIENTS DE MENYS DE 6 ANYS PEL RISC D’INGESTA, I EL

CONSEQÜENT PAS DE FLUOR A NIVELL SISTÈMIC.
 POSOLOGIA VERNÍS D’ÚS PROFESSIONAL
D’ENTRE 1.000 I 56.300 PPM DE FLUOR
SÓN MOLT ÚTILS EN LA PREVENCIÓ DE LA CÀRIES.

S’APLICARÀ EL MÍNIM PRODUCTE POSSIBLE, COL·LOCANT-LO A LES SUPERFÍCIES ON HI HA RISC

DE DESENVOLUPAR CÀRIES (ZONA INTERPROXIMAL).

SEGONS EL RISC DE CÀRIES DEL PACIENT I L’EDAT, L’APLICAREM DE 2 A 4 VEGADES A L’ANY.

 TÈCNICA D’APLICACIÓ DE GEL DE FLUOR AMB CUBETA D’UN SOL ÚS
1. ELIMINAR CÀLCUL O RESTES D’ALIMENTS QUE IMPEDEIXEN LA CAPTACIÓ DE FLUOR PER PART DE L’ESMALT (PROFILAXIS).

2. ASSECAR LES SUPERFÍCIES DENTALS

3. SELECCIONAR LA CUBETA D’UN SOL ÚS SEGONS LA MIDA DE L’ARCADA DEL PACIENT.

4. ASSEURE AL PACIENT AMB L’ESQUENA RECTA

5. COL·LOCAR EL FLUORUR A LA CUBETA (NO OMPLIR MÉS DEL 50% DE LA CUBETA).

6. INTRODUIR LA CUBETA INFERIOR I SEGUIDAMENT LA SUPERIOR. QUAN TENIM LA CUBETA COL·LOCADA, FER UN LLEU MOVIMENT DE
COSTAT PER FACILITAR L’ACCÉS DEL GEL A TOTES LES ZONES.

7. DEMANAR AL PACIENT QUE MOSSEGUI SUAUMENT PER PRESSIONAR LES CUBETES I FER QUE EL GEL FLUEIXI ALS ESPAIS
INTERPROXIMALS.

8. ASPIRAR AMB L’EJECTOR DE SALIVA DURANT TOT EL PROCEDIMENT.

9. VIGILAR AL PACIENT EN TOT MOMENT, PER EVITAR INGESTA DE FLUOR.

10. SEGUIR LES INDICACIONS DEL FABRICANT PEL TEMPS D’APLICACIÓ (1-4 MINUTS).

11. RETIRAR LES CUBETES.

12. DEMANAR AL PACIENT QUE ESCUPI LES RESTES SENSE GLOPEJAR.

13. RETIRAR RESTES DE GEL AMB L’EJECTOR DE SALIVA.

14. NETEJAR LES DENTS AMB UNA GASSA

 TÈCNICA D’APLICACIÓ DE VERNÍS DE FLUOR
1. REALITZAR UNA PROFILAXIS O HIGIENE PRÈVIA DE LES DENTS.
2. COL·LOCAR UN OBREBQUES O COTONS PER REALITZAR UN AÏLLAMENT RELATIU
3. ASSECAR LES DENTS AMB AIRE
4. APLICAR EL VERNÍS DE FLUOR PER TOTES LES CARES DE LES DENTS AMB UN MICROBRUSH
(PINZELL D’UN SOL ÚS).
5. ÉS RECOMANABLE APLICAR EL VERNÍS PER QUADRANTS O SEXTANTS I DEIXAR ASSECAR
DURANT 30-40 SEGONS.

6. NO MENJAR NI BEURE RES DURANT 1-2 HORES DESPRÉS DE LA SEVA APLICACIÓ.

 TÈCNICA D’APLICACIÓ DE COL·LUTORIS DE FLUOR
1. COL·LOCAR AL TAP DEL POT DE COL·LUTORI LA QUANTITAT NECESSÀRIA (5ML EN NENS, 10 ML EN ADULTS).
2. MANTENIR EL COL·LUTORI A LA BOCA DURANT 1 MINUT I ESCOPIR, SENSE GLOPEJAR AIGUA DESPRÉS.

TÈCNICA D’APLICACIÓ DE LA SEDA DENTAL FLUORADA

3. CAL TALLAR UN TROS DE SEDA D’UNS 50 CMS, ENROTLLANT-NE UN COSTAT A CADA DIT DE MIG DE LA MÀ
(A UNA MÀ MÉS QUE A L’ALTRA), DEIXANT UN ESPAI DE FIL ENTRE LES DUES MANS DE 7-8 CMS.
4. DESPRÉS COL·LOQUEM EL FIL A L’ESPAI INTERDENTAL, SENSE BAIXAR DIRECTAMENT A LA GENIVA,
FREGANT LA DENT PER LA CARA INTERPROXIMAL.
5. PER LES DENTS DE L’ARCADA SUPERIOR GUIEM EL FIL AMB EL DIT GROS. PER L’ARCADA INFERIOR, GUIEM
EL FIL AMB ELS DITS ÍNDEX.
6. A MESURA QUE ES PASSA EL FIL PER LES DENTS, ES DESENROTLLA FIL DEL DIT DE MIG DE LA MÀ ON EN
TENÍEM MÉS I N’ENROTLLEM PER L’ALTRA MÀ, PER UTILITZAR FIL SENSE USAR EN TOTES LES ZONES.
 INDICACIONS DESPRÉS DE L’APLICACIÓ DE
FLUORURS TÒPICS (GEL I VERNÍS)
UN COP HEM APLICAT FLUOR TÒPIC, HAUREM DE DONAR UNA SÈRIE D’INSTRUCCIONS AL
PACIENT:
○ NO PODRÀ BEURE NI MENJAR CAP ALIMENT FINS QUE HAGI PASSAT COM A MÍNIM 1 HORA.

○ HAURIA D’INTENTAR NO ESCOPIR FINS PASSADA 1 HORA.

○ NO GLOPEJAR NI AIGUA FINS QUE HAGI TRANSCORREGUT 1 HORA.

○ EVITAR PASSAR LA LLENGUA PER LES SUPERFÍCIES DENTALS DURANT LA SEGÜENT HORA, PER
EVITAR RETIRAR EL FLUOR ROMANENT.

○ NO PRENDRE LÀCTICS FINS PASSADES 8 HORES.