Matèria Llengua catalana i literatura

Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

GÈNERES LITERARIS I LITERATURA MEDIEVAL

OPCIÓ A

1. Llegeix amb atenció el text i respon les preguntes següents de manera molt concreta: (2 punts)

La poesia, la bona poesia, manté una sorprenent vigència tot i el pas dels anys, i a mi sempre m’ha
semblat que aquesta estranya vitalitat li venia d’una banda de l’imaginari i, de l’altra, de la tensió
extrema a què sotmet els mots, una tensió que no es dóna en cap altre gènere literari i que jo crec que
molt sovint s’escapa del control immediat del poeta, tot i que mai no el nega ni el desqualifica si el
poeta és honest i exigent. La poesia, de fet, és inexplicable. Entendre-la o no entendre-la, més ben dit,
acceptar-la o no acceptar-la és una qüestió de sensibilitat i de confiança, fruit, al capdavall, de
l’educació i sobretot de la pràctica volenterosa de la lectura.
Miquel Martí i Pol, Què és poesia? Editorial Empúries.

a) Defineix a continuació els mots marcats al text (també pots fer-ho utilitzant sinònims).

b) Comenta, en una sola línia, quin és el tema de l’escrit anterior.

c) Per quines raons creu Martí i Pol que la bona poesia manté una sorprenent vigència tot i el pas dels
anys? Raona-ho fent referència a les característiques pròpies de la llengua literària.

d) Explica el significat de la següent afirmació : “La poesia, de fet, és inexplicable”. Hi estàs d’acord?
Argumenta-ho a partir de les tres darreres línies del text.
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

2. Quins són els primers textos escrits conservats en llengua catalana? Analitza la importància
d’aquests documents en relació al seu contingut. Per què creus que han arribat fins als nostres dies? (1
punt).

3. Explica l’estructura piramidal de la societat medieval. Quin tipus de literatura genera cada sector
social? (1 punt)

4. Relaciona el significat d’aquestes estrofes del Cant de Ramon amb la vida i amb els objectius als
quals va dedicar-se Ramon Llull a partir de la seva conversió. (3 punts)

«Som hom vell, paubre, menyspreat, no hai ajuda d’home nat e hai trop gran fait emparat. Gran res
hai de lo món cercat; mant bon eximpli hai donat: poc som conegut e amat. Vull morir en pèlag
d’amor. Per ésser gran no hai paor de mal príncep ne mal pastor. Tots jorns consir la deshonor que fan
a Déu li gran senyor qui meten lo món en error.»
(Versió actual: «Sóc un home vell, pobre, menyspreat,/ no tinc ajuda de cap home nascut/ i he intentat
massa grans fets./ Gran cosa he cercat del món;/he donat molts bons exemples:/ sóc poc conegut i
estimat./ Vull morir en amor molt abundant./ Per ésser gran no tinc por/ de mal príncep ni de mal
pastor./ Tots els dies considero el deshonor/ que fan a Déu el gran senyor/ els qui posen el món en
error».

5. Explica quin concepte de l’amor es reflecteix en el poema següent d’Ausiàs March i per què la
seva poesia representa una novetat en la poesia catalana del segle XV. Raona-ho a partir d’aquests
versos (3 punts).
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

LXXXI
«Així com cell qui.s veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne ren a me, que vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir.
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.»

(Versió actual: «Com aquell que es veu a prop de la mort quan corre mal temps, perillant enmig de la
mar, i veu el lloc on pot refer-se i no hi ateny per la seva sort malvada, m’esdevé a mi, que vaig
passant turments i us veig a vós, que basteu per destruir els meus mals. Desesperat de poder satisfer
els meus desitjos, aniré pel món recitant el vostre orgull.»)
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

GÈNERES LITERARIS I LITERATURA MEDIEVAL

OPCIÓ B

1. Llegeix amb atenció el text i respon les preguntes següents de manera molt concreta: (2
punts)

Mai he entès la poesia com un refugi o un joc. Per a mi sempre ha estat un combat cos a cos amb mi
mateix, una aposta a tot o res, un risc absolut, i possiblement per això quan més satisfet m’ha deixat el
que he escrit ha estat quan m’hi he sentit implicat en cos i ànima, és a dir, quan, com vaig escriure ja fa
una pila d’anys, en cada mot m’hi jugava l’existència. Aquesta, evidentment, és una manera com una
altra d’entendre la pràctica de la poesia, però jo confesso amb la major honestedat que sempre he
seguit el camí del podríem dir-ne el compromís gairebé existencial entre vida i obra. [...].
Miquel Martí i Pol, Què és poesia? Editorial Empúries.

a) Defineix a continuació els mots marcats al text (també pots fer-ho utilitzant sinònims).

b) Comenta, en una sola línia, quin és el tema de l’escrit anterior.

c) Martí i Pol diu: “Mai he entès la poesia com un refugi o com un joc”. Quina penses que és
la seva concepció de la poesia? Raona-ho fent referència a les característiques pròpies de la
llengua literària.

d) Explica el significat d’aquestes paraules del text: “en cada mot m’hi jugava l’existència”. El
poeta ha de ser una persona compromesa? A quin compromís fa referència? Argumenta-ho
a partir de les tres darreres línies del text.
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

2. La llengua llatina continua present durant tota l’edat mitjana? Quin paper ocupen les
llengües romàniques? Quins són els seus àmbits d’ús? (1 punt)

3. Què és la Cancelleria Reial i quina influència exerceix en la llengua catalana de l’època? (1

punt)

4. Explica què significa l’afirmació següent. Raona-ho tenint en compte en què consisteix
l’amor cortès. (3 punts)
«L’amor cortès, autèntic eix de la poesia amorosa dels trobadors, és en gran part una mena de trasllat
de conceptes i formes del feudalisme al terreny sentimental i literari. »
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

5. Explica quin concepte de l’amor es reflecteix en el poema següent d’Ausiàs March i per què
la seva poesia representa una novetat en la poesia catalana del segle XV. Raona-ho a partir
d’aquests versos (3 punts).
LXXXI
«Així com cell qui.s veu prop de la mort
corrent mal temps, perillant en la mar
e veu lo lloc on se pot restaurar
e no hi ateny per sa malvada sort,
ne ren a me, que vaig afanys passant
e veig a vós bastant mos mals delir.
desesperat de mos desigs complir,
iré pel món vostre ergull recitant.»

(Versió actual: «Com aquell que es veu a prop de la mort quan corre mal temps, perillant enmig de la
mar, i veu el lloc on pot refer-se i no hi ateny per la seva sort malvada, mésdevé a mi, que vaig passant
turments i us veig a vós, que basteu per destrui els meus mals. Desesperat de poder satisfer els meus
desitjos, aniré pel món recitant el vostre orgull.»)
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

GÈNERES LITERARIS I LITERATURA MEDIEVAL

1. Llegeix amb atenció aquest fragment sobre la valoració que n’ha fet la crítica literària d’alguns
aspectes de l’obra Tirant lo Blanc i respon les preguntes següents de manera molt concreta: (2
punts)

Un aspecte essencial de la personalitat de Tirant lo Blanc és la sovintejada presència de fragments

textuals, més o menys llargs (diversos paràgrafs, o una o dues paraules), de significatives obres
literàries. Estem fent referència al mal anomenat problema dels “plagis” de la novel·la, una
denominació que hauríem d’evitar perquè resulta inexacta i molt injusta pel que fa al geni creador
de Joanot Martorell. El nostre concepte modern de “plagi” pressuposa la idea d’autoria, de propietat
intel·lectual i de respecte escrupolós d’un escriptor, que a d’Edat Mitjana no existien. Les obres
literàries medievals solen ser reconegudes pel seu autor, però qualsevol persona se sent més o
menys legitimada a fer-hi canvis i aprofitar-ne el contingut i ela materials. En aquest sentit seria més
indicat parlar simplement de “presències textuals”, de manlleus que un escriptor pot realitzar a
partir d’altres textos.
Jordi GÀLVEZ

a) Defineix a continuació els mots marcats al text (també pots fer-ho utilitzant sinònims).

b) Comenta, en una sola línia, quin és el tema de l’escrit anterior.

c) Jordi Gàlvez fa esment de “la sovintejada presència de fragments textuals, més o menys
llargs de significatives obres literàries” al Tirant lo Blanc. Quines penses que són aquestes obres
que deixen veure la seva empremta a l’obra de Joanot Martorell ? Raona-ho fent referència a
episodis concrets de la novel·la.

d) Argumenta per què et sembla que es practicava el que avui anomenem plagi o còpia amb
tanta normalitat en la literatura medieval.
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

e) Com són rebuts avui els plagis en el món de la literatura o de l’art?

2. Quines són les quatre grans cròniques catalanes i quina és la seva funció política i el seu valor
literari. (2 punts)

3. En què s’allunyen Curial e Güelfa i Tirant lo Blanc de la tradició narrativa anterior i de quina
manera responen a una nova sensibilitat? (2 punts)

4. Redacta un comentari de text a partir del següent fragment de Tirant lo Blanc. Relaciona-ho amb
la consideració de Mario Vargas Llosa de l’obra com a“una novel·la total”.
No t’oblidis de contextualitzar-lo, indicar-ne l’estructura, els temes i finalment fes un anàlisi dels
aspectes formals. (3 punts)

Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena notícia que la causa
del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser amb ella. Pensà que si Tirant passava a
la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja tothom callava, e la Princesa no deia res,
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

sinó que es defenia ab paraules gracioses que la plasent batalla no vingués a la fi. La Viuda s’assigué
al llit e donà un gran crit e dix:
―I què és lo que teniu, filla?
Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia de l’Emperadiu. Totes se llevaren
cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la
qual trobaren molt bé tancada. A grans crits demanaren llum e, en aquest instant que tocaven a la
porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres Tirant per los cabells e apartà’l de lla on volguera finar
sa vida, e posà’l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia, e donà-li una corda de cànem
perquè s’acalàs dins l’hort. E d’allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveït perquè, quan
vingués, ans del dia, se’n fos pogut anar, eixint per una altra porta. Mas tan gran fon l’avalot e los
grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on ella havia pensat,
e fon forçat que el tragués per lo terrat. E donà-li la corda llarga, i ella prestament se’n tornà, e tancà
la finestra del retret e anà on era la senyora.
E Tirant donà volta e lligà la corda e, ab la pressa que tenia per no ésser vist ni conegut no pensà la
corda si bastava en terra. Deixa’s anar per la corda avall e fallia-se’n més de dotze alnes que no
plegava en terra. Fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos, e
donà tan gran colp en terra que es rompé la cama.
Tirant lo Blanc, Joanot MARTORELL
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

LA LITERATURA DELS SEGLES XVI-XVIII I LA RENAIXENÇA

1. Llegeix amb atenció la valoració de Jordi Rubió i Balaguer sobre quina era la situació de la
llengua i literatura catalanes al segle XVI i respon les preguntes següents de manera molt concreta:
(3 punts)

En el segle XVI, tant a Catalunya com a València i a Mallorca, es nota un abandó creixent en el
conreu literari del català, i no manquen autors que se n’adonen o s’excusen o ho tiren en cara a llurs
contemporanis. No és que la llengua hagués perdut posicions en la vida de les institucions
polítiques, car continuava essent la llengua oficial, però, així i tot, en el terreny familiar mantenia l
´ús tradicional de la llengua materna: en català redactava les seves lletres la mare de Lluís
Requesens, i quan el P. Nadal, mallorquí, volia comunicar-se reservadament amb sant Francesc de
Borja, valencià, general de la Companyia, li escrivia en català. Amb tot, aquella burocràcia que
s’adreçava en català als reis, quan havia d’alternar o de discutir amb la castellana devia fer-ho també
en castellà, i els virreis parlaven aquesta llengua. No cal remarcar la gran atracció que forçosament
exercien l’idioma de la cort i la brillant ascensió de la literatura castellana en aquell segle. El seu
prestigi enlluernava els escriptors i els deixava desconcertats, com si se sentissin sense forces per a
emular la literatura germana en l’idioma matern, o sense prou habilitat per al maneig del que era
propi d’aquella.
Jordi RUBIÓ i BALAGUER
Història de la literatura catalana

a) Defineix a continuació els mots marcats al text (també pots fer-ho utilitzant sinònims).

b) Comenta, en una sola línia, quin és el tema de l’escrit anterior.

c) Rubió i Balaguer fa esment a “l’abandó creixent en el conreu literari català” i als “autors que
se n’adonen o s’excusen o ho tiren en cara a llurs contemporanis”. A què es refereix? Comenta
les causes històriques d’aquest abandó i les seves conseqüències a nivell lingüístic i cultural.
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

d) En quins àmbits va perdre posicions la llengua catalana? En quins es va mantenir amb gran
vigor?

e) Per què la llengua castellana va enlluernar els escriptors catalans? Penses que aquest fet és
encara vigent o creus que la llengua catalana gaudeix de prou prestigi i consideració.

2. Què és, bàsicament, la Renaixença? Quan s’inicia? Quina relació s’estableix entre Romanticisme i
Renaixença? (2 punts)

3. Per què els Jocs Florals acaben tenint un paper fonamental en la consolidació de la Renaixença? (1
punt)
 Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota

4. Explica perquè inicialment Jacint Verdaguer és aclamat i reconegut per les autoritats
eclesiàstiques mentre que, després, acaba patint-ne els atacs i s’hi enfronta. Com es reflecteix això en
la seva obra? (2 punts)

5. Per què la novel·la és el gènere que resulta més difícil de recuperar per a la literatura catalana del
segle XIX, segons els propòsits de la Renaixença? (2 punts)
Matèria Llengua catalana i literatura
Alumne/a
Grup 1r BAT Nota