TORNER, C. Shoah. Una pedagogia de la memria. Barcelona: Proa, pp.

187-188

HIER IST KEIN WARUM Aqu no hi ha perqu Basta potser formular la pregunta de la manera ms senzilla, preguntar-se: Per qu van ser morts els jueus? Desvela dentrada la seva obscenitat. Hi ha una obscenitat absoluta del projecte de comprendre. No comprendre va ser la meva llei inflexible durant tots els anys delaboraci i realitzaci de Shoah: em vaig apuntalar en aquest refs com lnica actitud possible, tica i operativa alhora. Aquest estar a laguait, aquests aclucalls, aquest encegament van ser per mi la condici vital de la creaci. Encegament ha de ser ents aqu com la mena ms pura de mirada, nica manera de no desviarla duna realitat literalment encegadora: la clarividncia mateixa. Adrear sobre lhorror una mirada frontal exigeix renunciar a les distraccions i escapatries, dentrada a la primera delles, la ms falsament central, la pregunta del perqu, amb el seguici indefinit de frivolitats acadmiques i de canallades que una tal pregunta no para dinduir. Hier ist kein Warum (Aqu no hi ha perqu): Primo Levi conta que la regla dAuschwitz li va ser ensenyada des de la seva arribada al camp per un gurdia SS. Sense perqu: aquesta llei val tamb per a qui assumeix la tasca duna transmissi semblant. Perqu lacte de transmetre s lnic que importa i cap intelligibilitat , s a dir cap intelligibilitat, s a dir cap saber veritable, no preexisteix a la transmissi. La transmissi s el saber mateix. La radicalitat no es divideix: sense perqu, per sense resposta tampoc al perqu del refs de perqu, sota pena de reinscriures en lobscenitat suara enunciada.1

Claude Lanzmann, Hier ist kein Warum, Nouvelle Revue de Psychanalyse, Le Mal, nm. 38, tardor del 1988, reprodut a Au sujet de Shoah. Pars: Belin,1990, p. 279.