Una altra publicitat s possible Cada dia s 8 de mar Josep Manel Busqueta Guinedilda Fibromilgia Escriure, un mitj per

per crixer i comunicar-me FutbolNet

nmero 13 | hivern-primavera 2013

editorial

la bstia

2-3
mirades

un caf amb...

4-7 13

te nadones?

UNAALTRAPUBLICITAT SPOSSIBLE
La publicitat s una eina comunicativa que la societat utilitza per fomentar el consum. s a dir, lobjectiu s que els i les consumidores comprem aquell producte. Fins aqu, podrem dir que tot s correcte. Sovint, per, la publicitat fa s dimatges femenines estereotipades per vendre ms. Sobretot en els darrers anys, amb tota lexplosi de mitjans de comunicaci diversos (televisi, premsa, xarxes socials, etc.), la figura de la dona com a reclam publicitari ha estat i est a lordre del dia. A tothom li ve al cap un anunci o altre que ha considerat sexista, tant pel rol atorgat a dones com a homes. Sense anar gaire lluny, a Cervera en trobem un exemple en la passada campanya de Nadal de lAssociaci de Comerciants. La imatge escollida pel cartell era la duna noia jove vestida a semblana del Pare Noel. Ms enll de qestions tcniques que no valorarem, entenem que aquesta aposta era, duna banda, vulgar, i de laltra, sexista. s vulgar perqu apellar a personatges de tradicions foranes (altament explotades per la publicitat), quan la cultura catalana t una tradici tan arrelada com el ti, s, si ms no, desfasat. A ms, segurament tamb s contradictori ls dun smbol de la globalitzaci quan el que es pretn s afavorir el comer de proximitat. I s sexista perqu la noia que apareixia en el cartell era lanttesi de lesmentat personatge. Ras i curt, canviem un home gran i rabassut per una noia jove i bonica, traiem el gruixut abric vermell i li posem una samarreta ben escotada de tirants, mantenim el somriure, per, a ms, li fem picar lullet Aix s, el capell vermell amb la borla blanca a la punta s millor deixar-li. De fet, s lnic element que permetia associarla a la figura del Pare Noel. I aix diuen que fa vendre ms? s lamentable que sutilitzi la figura de la dona com a reclam publicitari: una dona estereotipada, perqu ha de tenir unes caracterstiques molt concretes (joventut, bellesa, seducci, etc.), per vendre productes tan diversos com colnies, ordinadors, joies I s que no podem oblidar que la publicitat t un poders factor de socialitzaci. Transmet informaci no noms sobre els bns o serveis, sin tamb sobre els diferents tipus de rols que es donen en la societat. Perpetuar aquests rols a travs de la publicitat s una actitud molt poc responsable. En ple segle XXI, sn molt diversos els models existents de dona i feminitat (igual que els dhome i masculinitat). La publicitat construeix imaginaris i ens socialitza, i en aquest sentit, entenem que pot ser un mitj a travs del qual es plasmin les diferents realitats i a travs del qual, per tant, tots i totes ens hi puguem sentir identificades. Noms aix desarem al calaix els tpics suats i avanarem cap a una societat ms igualitria.

mots en dansa

10-12
tot distreu

ves quina cosa! men del dia

14-15
dhomes i dones

dona salut

16

17

18-19

la bafarada

20

EDITA: La Segarrenca, Associaci per a la Igualtat - lafiguera.r@gmail.com * IMPRIMEIX: Impremta Anfigraf EQUIP de REDACCI: Ramona Boladeras, Mireia Brandon, Flors Pericon, Roser Pericon, Slvia Pons, Roser Pont i Narcs Turull DISSENY ORIGINAL: Carme Cucurull * MAQUETACI: Xavi Miret * DISTRIBUCI: Centre Ocupacional lEspgol de Cervera

La Figuera no es fa responsable de les opinions expressades en els articles signats.

l@ bsti@

ARTIJOC

e manera casual, a la fira dArrel Tradicional de Manresa, vaig conixer dues noies que tenen una cooperativa petiteta dedicada al mn del joc. El seu principal objectiu s contribuir a laprenentatge a partir del joc, oferint un munt de possibilitats, com la venda de jocs a tallers per a escoles, entitats Els jocs sn molt diferents daquells als quals estem habituats! Nhi ha devolutius, de cooperatius, daltres sn per fomentar la llengua Per el joc que ms em va cridar latenci, i que us recomano, es diu Qui viu aqu? El gran joc de la diversitat. s un joc de taula impressionant, ja que el mateix joc en cont dotze de diferents, i tracta temes tan actuals com els nous models de famlia, la interculturalitat, les discapacitat, els rols o la integraci. I s que jugant tamb es contribueix a la igualtat. Si gaudiu jugant podeu anar a la seva botiga de Matar o comprar-hi en lnia mitjanant el seu web : www.artijoc.com. Gaudiu de jocs que ajuden a grans i petits a crixer. Ester Tal

CADA DIA HA DE SER 8 DE MAR!

a ha passat el dia 8 de mar, Dia Internacional de les Dones Treballadores. Hem passat un altre any immerses en aquesta mal anomenada crisi (el terme ms adequat s estafa), en qu la classe treballadora constatem, en prpia pell, la perversi del model econmic i social que ens han imposat, retallant-nos tots el drets i serveis bsics i fent-nos creure que s responsabilitat nostra, que hem estirat ms el bra que la mniga. Desprs dun any daplicaci de la clebre i celebrada per a algunes persones reforma laboral, hem anat veient com, dia a dia, sanava incrementant el nombre de persones aturades, per disminuint les prestacions per poder sobreviure. Mentrestant, els bancs, rescatats amb els nostres diners, ens fan fora de casa nostra per no poder fer front al pagament de la hipoteca. A la vegada, veiem bocabadades com una colla de personatges dirigents dels nostres destins collectius (persones poltiques, banqueres, empresries, etc.) shan dedicat a emmagatzemar sous pblics diversos, regals, crrecs, regularitzacions fiscals, etc. I tot plegat, amb una impunitat terrible. El resultat per a la classe treballadora (sobretot femenina) s ms precarietat laboral: salaris ms baixos, ms contractacions a temps parcial, temporals, la qual cosa demostra, una vegada ms, que lexercici daquest poder corrupte s extremadament masclista. Es tracta dun poder que domina les classes populars i del qual, en conseqncia, les treballadores sortim ms sotmeses encara. El dia 8 de mar, Dia de la Dona treballadora, lhem celebrat en un estat de deteriorament social ms aguditzat que mai. Per, malgrat tot, no podem permetre que el desnim ens venci. Ara ms que mai hem de lluitar. I la lluita ha de ser collectiva i cal escoltar aquelles veus (moltes delles, femenines) que marquen un canvi de paradigma, que fan bandera daquells valors obviats pel masclisme ms ranci, per que deixen pas a una veritable transformaci social liderada per lempatia, lhonradesa, la solidaritat, etc. La revaloraci daquells discursos i accions amb perspectiva de gnere ens permetr aconseguir una societat ms justa i igualitria. La Segarrenca

3 3

Pastisser de professi i economista per vocaci? Leconomia per mi s un instrument que em serveix per revelar com funciona el mn actual. Fent pastissos aconsegueixo la plena independncia econmica que em permet fer les meves anlisis amb total llibertat. Ets membre del Seminari dEconomia Crtica Taifa. Quin s lobjectiu de la vostra tasca? El Seminari dEconomia Crtica Taifa est format, majoritriament, per economistes descontentes amb la formaci que hem rebut a les facultats. En el Seminari, a travs de diferents grups destudi, aprenem de manera collectiva a construir una altra forma danalitzar la realitat. A ms, nosaltres, a banda de voler interpretar el mn, el que volem s transformar-lo; per aix participem, amb el conjunt dels moviments socials, en la tasca de transformaci daquesta societat. La nostra aportaci s pedaggica: organitzem cursos, anem a fer xerrades on ens ho demanen, escrivim articles, fem revistes En definitiva, intentem aportar idees i arguments als diferents grups i persones del conjunt dels moviments socials transformadors. Cal dir que el Seminari Taifa s totalment independent i no estem vinculades ni a cap partit, ni a cap sindicat, ni a cap organitzaci religiosa. Breument, com definiries el sistema capitalista actual? El sistema capitalista el definiria com un conjunt de relacions socials orientades a maximitzar el benefici dels que disposen dels recursos productius i financers i, per tant, dirigeixen la societat. El benefici en el capitalisme sobt a travs de processos dexplotaci sobre les persones, i tamb a travs de lapropiaci privada dels recursos naturals existents.

Les institucions com ara lEstat i les estructures institucionals transnacionals, com la Uni Europea, sn les que garanteixen lordre i apliquen les legislacions adequades per garantir aquesta lgica explotadora del model. Creus que s possible un modus vivendi al marge daquest capitalisme ferotge, esgotat i fracassat? Penso que el capitalisme ha absorbit en la seva lgica la majoria de les relacions socials i humanes i que avui no s possible viure totalment al marge del capitalisme. No obstant aix, les persones ens resistim a ser engolides totalment per la dinmica mercantilista del capitalisme; fins ara, malgrat lagressivitat cultural i econmica del model, hem aconseguit preservar de la lgica depredadora del capitalisme bona part dall que fa referncia a les nostres relacions afectives. Cap de nosaltres no est disposada a mercantilitzar amb lamor de la seva mare o el de les seves amistats; aix deliberadament ho hem volgut preservar dels mercats. El que s que s possible i s absolutament necessari s comenar a construir mbits dautonomia al marge de la lgica capitalista, que ens permetin fer passos ferms i crebles cap a la construcci duna societat diferent. Quina s la teva proposta per combatre aquesta crisi en la qual estem immerses? Penso que avui el que cal s sobretot entendre en quin mn vivim. Aquest fet s vital per poder-nos resistir a la voluntat de sotmetre tota la nostra vida a limperi del capitalisme i comenar a construir mbits dautonomia que, encara que siguin petits i parcials, ens permetin veure que podem articular les relacions socials i productives al marge de la lgica capitalista.

J
4

OSEP MANEL BUSQUETA

Em dic Josep Manel Busqueta i vaig nixer el 1973 a Sant Andreu de Llavaneres (Maresme), per des de fa trenta-dos anys visc a Bellpuig, on treballo de pastisser. Sc molt aficionat a la nataci i al tennis de taula, esports que practico quan puc, perqu com va dir aquella, llastimosament, sovint, fer la revoluci s incompatible amb el fet de tocar el piano. Llicenciat en Economia per la UAB, des de fa gaireb vint anys participo en el Seminari dEconomia Crtica Taifa, des don realitzo multitud dactivitats formatives (xerrades, cursos, articles per a publicacions, etc.) vinculades a la transformaci social i orientades, sobretot, als moviments socials i organitzacions poltiques de base. Sc coautor de dos llibres sobre la renda bsica, concretament Todo sobre la renta bsica, volums 1 i 2, editats per lEditorial Virus. Tamb comparteixo autoria en el llibre Crtica de la economa ortodoxa,editat pel Servei de Publicacions de la UAB. He participat en tasques dassessorament del Govern veneol i, fruit daquesta experincia, he publicat diversos articles sobre levoluci de la revoluci bolivariana.

Penso que avui s imprescindible unir tots els esforos possibles en la defensa dels drets socials. Cal que entenguem que, sense drets socials, ms que en una societat, viurem en un supermercat, i que qualsevol retorcs en els nostres drets collectius significa un pas enrere que ens costar moltes lluites poder tornar a refer. Defenses la unitat popular i la lluita collectiva com a model organitzatiu per tirar endavant processos de transformaci social, ms enll de les accions individuals. Ens ho expliques una mica ms? Al final les persones individualment no som res. Nosaltres som el que som grcies a la nostra comunitat, som ssers cooperatius, collectius, que ens individualitzem comunitriament. Per aix ens cal entendre que, quan la nostra collectivitat funciona, nosaltres tenim ms oportunitats de crixer i desenvolupar-nos com a ssers particulars. Aix doncs, des de la meva perspectiva, noms ser des de la defensa dall col lectiu, i des de la nostra implicaci en aquesta lluita, que aconseguirem tamb poder desenvolupar-nos com a persones concretes. Aquest s un procs que sha de construir de baix cap a dalt, des de la base i de forma inclusiva; per aix sn molt importants totes aquelles propostes que cerquen generar els mbits dactuaci tan tranversals com sigui possible, en qu tothom, de forma generosa, pot aportar coses i rebren. En el procs de lluita i construcci de mecanismes per fer possible el canvi, creus que ens limita haver rebut una educaci que no vetlla, o vetlla poc, lesperit crtic i de rebelli? Aquest fet s absolutament determinant. Nosaltres

ens hem socialitzat com a ssers submisos, sota la idea que el nostre xit com a persones depn dacomplir les expectatives que el model ens genera, i que sovint estan vinculades a la idea de riquesa material, daltra banda necessria per garantir la reproducci del sistema. De forma cada cop ms evident avancem cap a societats on no hi ha lloc per a les persones normals. Noms els ms forts, ms llestos, preparats i joves tenen possibilitats de triomfar; aix doncs la majoria de persones, sobretot les joves, estan abocades a la frustraci. A ms, cal tenir present que el model educatiu no cerca la formaci de persones crtiques, sin que sobretot s un model destinat a crear la m dobra adequada per poder satisfer les necessitats de la producci i gesti del capitalisme. El model deducaci propi de capitalisme cerca crear idiotes especialitzats, persones que, com el policia, el jutge o linvestigador en energia atmica, quan siguin interrogades sobre el resultat global de les seves accions puguin respondre: Jo noms feia la meva feina. Som massa obedients amb lautoritat i amb les lleis, sovint tan injustes i discriminatries? Qu ens fa por? Segurament, s. La prdua del nostre benestar personal, de la nostra feina, la repressi sn elements que ens fan molta por i ens paralitzen. No obstant aix, cal tenir present que les societats han avanat a base de conflictes. Ha estat justament grcies al desafiament i a la desobedincia de lleis injustes que sha aconseguit avanar socialment. La situaci que avui ocupen les dones en la vida pblica no seria imaginable sense lesfor i la lluita altruista de moltes dones al llarg de la histria, que han desafiat, i

Avui no s gens estrany que una dona en edat frtil sigui rebutjada en un determinat lloc de treball.
continuen fent-ho, el patriarcat, les lleis i les normes injustes que les oprimeixen i discriminen. I aix mateix podrem anar veient que totes les millores col lectives han estat el resultat de la implicaci generosa de moltes persones, sovint annimes, que han donat el millor de les seves vides per a la millora de la col lectivitat. La poltica de retallades afecta gran part de la ciutadania. Per de quina manera creus que afecta la dona i el procs de lluita cap a la igualtat entre les dones i els homes? Penso que les dones, sobretot en les societats occidentals, desprs de molts anys, segles de lluita, han aconseguit avanar molt en la seva visibilitzaci i implicaci, amb igualtat de drets, en la vida pblica. No obstant aix, el patriarcat i els seus mecanismes de vinculaci a la lgica dexplotaci capitalista continuen fermament vigents. Aix doncs, actualment les dones continuen patint una doble jornada laboral i domstica. A ms, les retallades que suposa la crisi en tota la poltica social han fet que molts dels recursos que anaven destinats a tasques socials o de cura hagin desaparegut, per la qual cosa sovint sn les dones, amb el seu treball invisible, les qui acaben cobrint aquestes situacions. Tampoc no podem oblidar que les successives reformes laborals han tendit a perjudicar la situaci de les dones, ja que no respecten ni els seus ritmes, ni els seus temps vitals. Avui no s gens estrany que una dona en edat frtil sigui rebutjada en un determinat lloc de treball, o que el part sigui motiu de comiat de dones treballadores, en un mercat de treball en qu les dones, per fer la mateixa feina que un home, estan cobrant, encara avui, entre un 20 % i un 30 % menys de sou. Ets optimista en aquest cam de lluita i mobilitzaci social que has emprs juntament amb tantes altres persones? S, absolutament optimista. Noms el cam de la lluita collectiva ens pot portar a aconseguir una societat millor per a totes. Penso que avui hi ha moltssimes persones compromeses en aquesta tasca, des de diferents perspectives, espais i organitzacions daqu i darreu del mn. A ms, penso que si hi ha una forma digna i satisfactria de viure s la que es compromet, junt amb altres persones, a construir un mn millor. No s si ho aconseguirem; sincerament, tampoc no em sembla que aix sigui el ms important. A nosaltres ens toca recollir el testimoni de tantes i tantes persones que, abans de nosaltres, han lluitat pel mateix que nosaltres lluitem ara, i ser capaces dentregar-lo a les generacions que desprs de nosaltres han de continuar aquesta lluita. Aix doncs, malgrat tot, assumeixo la meva implicaci en la tasca de la transformaci social sense angoixa i amb tota lalegria i satisfacci que per mi representa conixer, estar i participar amb altres persones en aquest procs.

GUINEDILDA. Mare i colonitzadora de Cervera

Un mat de grisos serens la veu de lhivern s el silenci que tomba del cel Ens situem a les terres ermes on ara subica la poblaci que eren legalment del primer ocupant. En aquest cas, de Cervera, al segle XI. Ella es deia Guinedilda i era mare consta com la primera ocupant una dona, Guinedilda, de tres fills: Mir, Guislabert i Amat. que encapalava un petit grup de colonitzadors que shavia endinsat fins a terra de ning, ms lluny que no Guinedilda, amb els seus tres fills i dues parelles de pioners, fou la primera a ocupar Cervera, poc abans de lany ho havia fet abans ning altre. per fer callar lesperit i vestir el dia i la foscor dun color nou. Un mat de grisos serens la veu de lhivern recorre la pell nua duna dona sota la tebior del sol del migdia. Llisca serena la carcia, enll, en la quietud dels camins. La bellesa del plor contingut del mn es perd en la vastitud dels seus silencis.

En la carta de poblament de Cervera, atorgada el dia 1 La carta esperonava aquelles noves pobladores i pobladefebrer del 1026, la comtessa Ermessenda actua com dors a seguir traient terres de lerm i de la solitud, a a primera signatria de la concessi. La comtessa reco- convertir-les en conreu i a construir-hi habitatges, casneixia que shavia produt una aprisi de terres ermes, tells i torres.
Bibliografia: text extret del Diccionari biogrfic de dones (www.dbd.cat).

1026. Cervera, que restava abandonada i erma, era en A Guinedilda se la documenta com a mare i colonitzaaquells moments un lloc estratgic en direcci a Lleida. dora que ocupa i porta a conreu terres ermes, i es forEls comtats de Barcelona, Girona iOsona els governava tifica en espais fronterers. Al costat del seu nom no hi la comtessa Ermessenda, que va donar suport a la tasca consta el nom de cap marit, ni viu ni mort. Esdev el repobladora i colonitzadora de la terra. Fou precisament smbol de la dona colonitzadora a la qual es reconeix el ella qui conced a Guinedilda i als seus el territori que treball realitzat en locupaci de terres ermes i ledificahavien ocupat i el que en podria obtenir, en endavant. ci de fortaleses; tamb ens mostra el valor i lautoritat Era una poca en qu les dones artigaven al costat dels que tenia al segle XI una dona sola, que no havia de rehomes, i algunes, com ara Guinedilda, fins i tot prenien la clamar els drets en nom de cap marit, ni de cap llinatge, iniciativa, ocupaven terres abandonades i es fortificaven noms en el seu nom propi i com a dona; Guinidildi femina, diu el pergam. a la frontera.

Ester Bresc

Escriure, un mitj per crixer i comunicar-me per Maribel Nogu i Felip,

Escriptora i articulista de premsa local. (Igualada)

obrint-nos pas en aquest mn tan poc hum, del qual les dones, malgrat que simposin sobre el paper totes les lleis digualtat possibles, encara ens sentim fora excloses. Tu no ets ning per dir-me que estic equivocada Un dia, quan conversava amb un amic, em va dir que estava equivocada. Segurament ho deia amb la millor de les intencions. Discutem sobre un tema que ara no ve al cas, perqu el que importa s el fet que, amb la seva ra, pretengus potser sense proposar-sho desqualificar-me. ra tan sols inrcia social, vaig pensar Em recordava quan, amb la millor de les voluntats, amb la ms neta de les illusions i els ideals de joventut, havia dedicat tot el meu temps a la poltica, totes les hores disponibles, traient-les sobretot de la son. Per mai no feia prou, segons els camarades; els meus criteris mai no tenien la consideraci suficient per ser tinguts en compte. Lautoritat dels qui dirigien i la seva seguretat posaven fora de circulaci qualsevol dubte o pregunta que poguessis formular, que sassociava a la ignorncia prpia de les dones en aix de la poltica Ara, que un bon dia vaig decidir reivindicar el dret a equivocar-me. Ja no volia demanar mai ms la vnia a ning per intervenir o parlar, per fer all pel que creia que estava ja prou autoritzada. Vaig decidir plantar-me, arriscar-me que no mentenguessin, a sentir-me sola, incompresa (de fet, sempre mhi havia sentit, dincompresa). Reivindico el dret a equivocar-me va sorgir com un crit que arrencava des del fons de mi mateixa I vaig comenar a emprendre el cam de la maduresa pensant per mi mateixa. El fet de poder escriure es va convertir en la meva millor companyia, la ms fidel, la que mai no menganyaria. Si no hi est dacord, mho diu, i si ho aprova, tamb. I mequivoco, ja ho crec

Aquell dia li vaig dir, a lamic: Tu no ets ning per dir-me que estic equivocada I vaig respirar fondo. Vaig trobar un alleugeriment que venia de lluny, potser dels mateixos temps en qu em vaig sentir anullada i menystinguda. Mhavia tret lespina duna vegada, uf! Quina sort haver pogut conrear aquesta vessant descriure per consolidar-me com a persona dona i poder comunicarme

El yin s interior, femen, quietud, intuci, circular. El yang s exterior, mascul, moviment, ra, linial. El yin i el yang es complementen perfectament. En el treball conjunt hi ha lequilibri. Quan el yin (all femen) sobsessiona en algun tema, bo sen surt i comena a embolicar la troca, qu hi ha de millor que una empemta del yang linial per sortir del cercle vicis? I viceversa. Quan el yang (all mascul) saccelera en la seva linialitat i agafa velocitat, res millor que un yin que el freni i li faci fer alguna corba per tal daturar-se. A vegades he sentit que sels dna una connotaci positiva o negativa. Els trets no van per aqu. Senzillament sn diferents, oposats i complementaris. I sn aix; un no s ms bo que laltre. Tots i totes som yin i yang, en diferent proporci segons el sexe, per tamb segons la manera de ser i de fer. A vegades, tenim un comportament o uns rols ms yin, i a vegades, uns rols ms yang. El que s que s important s que connectem amb la nostra essncia yin i yang i que visquem dacord amb ella. Malauradament, veiem massa sovint dones desconnectades del seu yin i molt connectades amb el seu yang, i homes massa connectats amb el seu yang i desconnectats de la seva part yin. En els dos casos, han de trobar lequilibri entre el fer i lescolta del ser, entre la intuci que ens diu cap a on hem danar i la decisi acompanyada de lexecuci danar cap a aquella direcci. Per aix, jo penso: Igualtat? Evidentment que s, en drets universals. Evidentment que no, en la manera de fer, de conviure, de viure i veure les coses. Aix com el yin i el yang no sn ni poden ser mai iguals, tampoc els homes i les dones. Aix com el yin i el yang sn complementaris, tamb els homes i les dones.

Vaig nixer en una societat summament patriarcal. La meva rebellia i els meus anhels de llibertat mhan anat forjant una conscincia de classe i de gnere que em permet interpretar la vida amb ulls propis, comunicant i escrivint com a comproms. Escrivint he trobat una manera de dir all que porto dintre i que en els marcs de relaci habitual mera impossible de comunicar amb la certesa mnima de ser escoltada. Potser amb un poc de tafaneria, talment com un delit imperis per conixer-ho tot, de molt joveneta em vaig afeccionar a llegir el diari. Un dia vaig decidir que, de la mateixa manera que els articulistes deien all que pensaven sobre lactualitat, amb independncia de si hi estaven o no dacord, b podia fer-ho jo. I heus aqu com em vaig trobar amb un full en blanc davant la mquina descriure, amb un impuls irrefrenable de fer anar les seves tecles, que no paraven denfilar paraules, frases i pargrafs, fins a desenvolupar aquella idea que no matrevia a manifestar en veu alta i que, un cop escrita, adquiria la mateixa carta de naturalitzaci que totes les que llegia dels altres. Els arguments sortien sols, passats pel seds dun pensament de dona forjat de forma autodidacta a partir dobservar la vida des duna anlisi amb perspectiva de gnere. Sovint hi trobo aquelles respostes que de jove en delejava, les que cercava en els llibres i que resulta que eren dintre meu. Per vaig decidir que no mho volia quedar per a mi, perqu s que moltes dones shi poden sentir identificades. s un pacte a dos: tu escrius i jo et llegeixo. I a linrevs: jo escric i tu em llegeixes. Compartir ens fa ms fortes i ens permet anar

Yin i yang per Montse Camps Pmies, Fisioterapeuta i acupuntora

Quan es parla digualtat sempre em ve al cap la teoria del yin i yang, que neix a lantiga Xina (s. XI aC) i explica una manera de veure i entendre el cosmos. El yin representa les qualitats estructurals, la matria ms densa, la foscor, la humitat Serien les qualitats que hi ha a la part obaga duna muntanya o la cera duna espelma. El yang representa la funci, latmosfera, la claror, la sequedat, i seria la solana duna muntanya o la flama de lespelma. De la mateixa manera que si partim una muntanya tornem a tenir un costat de solana i un dobaga, el yin i el yang no poden existir lun sense laltre. Tampoc lespelma no pot fer la seva funci sense la cera que aguanti la flama i sense la flama que li doni el sentit de ser en si mateixa. A ms a ms, sempre hi ha una mica de yang en el yin i viceversa, com a la nit ms fosca (yin) sempre hi ha un punt de llum (yang) ms petit o ms gran, segons la fase lunar. Aix doncs, el yin i el yang sempre estan en equilibri, per s un equilibri dinmic, no esttic. Sempre est en moviment: quan un creix, laltre decreix.

10

11

per Maribel Comabella

El punt de mitja no ha estat sempre patrimoni de la dona

El fet que la tcnica dels encaixos de punt de mitja hagi aconseguit tal perfecci artstica, ho devem, sobretot, a Herbert Niebling. Va comenar a ledat de sis anys, ell mateix es teixia els seus mitjons. Ats que els seus dots artstics es van posar de manifest a tan primerenca edat, en lloc destudiar formaci comercial, com estava previst, va estudiar a lescola darts i oficis artstics dHamburg, on durant els seus quatre anys destudis es va interessar per diverses tcniques artesanals entre elles la cermica i la teixidura de catifa, la qual cosa repercutiria en la seva obra posterior. Herbert Niebling tenia el do de ser capa de traduir una idea nova en un grfic de punt que podria ser fcilment ents per tots els smbols que encara perduren avui dia. La naturalesa li brindava una inesgotable font dinspiraci, li agradava viatjar i portava plantes, flors i fulles que desprs transformava en vaporosos quadres dencaix. La seva extraordinria habilitat per dibuixar un esquema tcnic era una tasca ms prpia dun matemtic que dun artista. Els seus encaixos es publicaven en totes les revistes especialitzades dAlemanya i de lestranger. El tapet ms gran i fi pesava trenta grams i estava realitzat amb fil del nmero 200 (ja no existeix) i podia passar per lanell dun dit. Lobra daquest artista no ha estat fins avui dia igualada a tot el mn.
Font: Revista BURDA E523 (1980) i Burda E903 (1987)

Quan es parla de teixit artstic gaireb ning sap el que s, i la paraula artstic imposa. Per aix, potser, teixit dencaix seria el millor concepte. El descobriment histric daquest tipus dencaix ms antic pertany a una tomba egpcia del segle V desprs de Crist. Va ser la mitja dun nen, i fins al segle XVI no es troba cap rastre sobre aquest tipus de teixit. Per aquell temps les mitges eren atributs importants de la moda masculina. A ms de mitges i pantalons per a homes es feien armilles dabric i mocadors per a les dones. Lofici del teixit de punt quedava estrictament reservat als homes. Els teixidors eren membres del gremi i shavien de sotmetre a severes, per tamb protectores lleis. Durant el renaixement es va patir un canvi de moda i la tendncia era ms delicada i ostentosa. Es feia s de teles fines i puntes, amb la qual cosa aquest art va tenir un gran xit entre les classes benestants. A lAnglaterra dElisabet I (1533-1603), lany 1589, el clergue angls William Lee va inventar la mquina de fer punt i va revolucionar lactivitat que fins llavors era manual, per com que la reina Elisabet no admetia que el poble com vests mitges teixides de manera tan fina, laristocrcia anglesa les importava dEspanya. A ms li va prohibir fer s de la seva mquina i van negar-li la patent del seu invent, ja que es considerava que era una amenaa per als teixidors. La mquina es va utilitzar a altres pasos europeus com Frana o Alemanya i va constituir la base per a millores futures en el mn del teixit.

12

(A ge nd a de 19 le 12 s . Do A ne a pr s. le ov s ac An y di don i 20 es sp de 12 os tr la ) a ta eb r l sq a d l ue un lla ei s d a d el ca ore e l s s d a ho ira de ca pe la dir pe rm r a et as ind , q ie s u n. eur str e p ia e er s me i qu ti e l an a le com e s se r, ve s 19 31 de la es va ge ne m l al eb Tr qu de en i pi er la ci st nyo rin ni s a p da ore Mi sp l e e na l h or de t ca ar j i i c e et vu bl s fi d cr e p el ti . De Re ra ral a d ts is . m o xi n t fic o e
intermediaci del seu marit.

1938. En el Fuero del Trabajo,

aprovat pel govern franquista,

es prohibeix el treball femen.

1926. En el Codi del Treball es permet, per primer cop, que la dona espanyola cobri directament el seu sou, sense la

13

Lalegria, el secret per a la revoluci per Oriol Pedraza

Quan diem: Volem una sexualitat lliure!, de vegades no esmentem com ns, de difcil, ser lliure. Moltes i molts feministes afirmen que la sexualitat s un dels camps que el patriarcat sentesta ms a dominar, ja que s aqu on sapodera dels nostres cossos i, alhora, on podem viure sense ell: a travs del capitalisme, sinstalla en les famlies el domini dels cossos per a la reproducci de lespcie, s a dir, de m dobra barata. En quedar absents dels nostres cossos vivim com a ssers limitats, ssers en un quadre de mandats tals que ens terroritzen a lhora dexperimentar altres dimensions, condicionats a viure com Du mana. Aquests preceptes sn instaurats per esglsies, escoles, etc. Les organitzacions feministes dels setanta colloquen, al centre de la discussi, la sexualitat i la revoluci sexual com una de les eines ms potents per a les transformacions i la desobedincia davant aquest sistema opressor. A travs de la interseccionalitat de classe, gnere, raa i sexualitat, ens adonem com tots els sistemes dopressi travessen els cossos. Quan parlem de la llibertat sexual, doncs, no s tan simple com tenir sexe amb tothom, sin que ms aviat significa arrencar aquestes cadenes que ens tenen presos i crrer fins al cim de les muntanyes. Significa veurens al mirall i saber quines sn les nostres cicatrius, les pors que ens inunden les cllules, quines sn les violncies, els cops i els rampells que sn all, al nostre cos. I qu en fem, daix? En processos de sanejament, collectius, poltics i reflexius, podem arrencar cadascuna de les cadenes per gaudir plenament i anar redescobrint desitjos, plaers, alegries i rialles. La condemna de la sexualitat En les nostres societats, parlar de sexualitat a fons (no com a reclam de mrqueting) segueix sent un tab, una prohibici, una mica porc, fastigs. Per al mateix temps en parlem un munt, ja sigui damagat, de manera vulgar, amb xafarderies i, sobretot, amb prejudicis. Els homes parlem de la nostra sexualitat, normalment exagerant-la perqu s un indicador de la nostra masculinitat, de manera que gaireb no parlem mai des dels nostres sentiments. Les dones acostumen a parlar-ne en secret i amb molta autolimitaci, per no ser jutjades com a putes: quan tenen dubtes, els acostuma a fer por preguntar-los i s aix com poden passar tota la vida, sense saber qu s un orgasme i qu significa sentir. Aix t conseqncies en les parelles sexuals, ja que s difcil establir una comunicaci per saber qu ens agrada, com, qu no ens agrada, quines sn les posicions, les olors, els sabors i els moments per al plaer sexual. Lheterosexualitat com a obligaci s un dels mandats ms difcils de llenar a les escombraries. s una instituci que colloca com a nic model de relacions socials (incloses les sexuals i amoroses) la parella homedona. Ens ensenyen a viure en aquesta parella per formar una famlia: estimar, reproduir, criar, produir i morir, i que aquest sigui el nostre projecte de vida. Lheterosexualitat ens ve imposada des que naixem: immediatament et vesteixen amb el color rosat o el celeste per ser educat com a dona o home, en femen o en mascul. Aquests rols determinen com has de funcionar i justificar, per mitj de la biologia, les diferncies que en les relacions socials de poder normalitzen les desigualtats. s molt poc probable que aix visquem la llibertat: ens tallen les possibilitats dintercanviar actes sexuals, ertics i sensuals amb tota la gamma de diferncies. Els enamoraments entre persones ms lliures i sense tantes preocupacions per la reproducci sn els que ens portaran a revolucionar els nostres cossos i viure amb ms alegria: relacions amoroses sense prejudicis, ni controls ni misognia, en qu abundin lamor i lafecte, les carcies, els frecs i les mirades cmplices.

14

15

Fibromilgia per Carme Campoy Guerrero. Unitat de Fibromilgia, SFC i SQM

Parlar de fibromilgia es pot dir que prcticament s parlar en femen: el noranta per cent de persones diagnosticades daquesta malaltia que afecta, segons estimacions, aproximadament al 2-3 % de la poblaci sn dones. La fibromilgia s una malaltia caracteritzada per la presncia de dolor dispers per tot el cos, de ms de tres mesos devoluci. Aquesta dolncia t, a ms, diversos smptomes associats, com sn colon irritable, bufeta irritable, sequedat de mucoses, fatiga, insomni i una llarga llista de patiments, els quals, en el seu conjunt, vulneren de forma important la qualitat de vida de la persona que els pateix. Hi ha qui opina que el fet de donar nom a aquest quadre clnic ha contribut a patologitzar-lo. Tamb hi ha qui creu que s un invent del segle XXI, i sn molts els qui insisteixen a no considerar la fibromilgia com una malaltia, a causa del fet que no existeixen uns indicadors fsics, quantificables i determinants de lexistncia o no daquest trastorn. Les causes daquesta controvrsia sn diverses. Al mn occidental impera una visi, tant de la persona com dels fenmens de salut i malaltia, reduccionista, basada en la premissa dualista que cos i ment sn dues realitats diferents. Es tracta del model biomdic, en el qual es basa la concepci de malaltia i salut compartida pels professionals sanitaris i per la societat. Es parteix, doncs, de la visi segons la qual tota dolncia, per tal de ser considerada com a real, ha de tenir el suport duns indicadors, observables i mesurables. Per no hi ha cap indicador prou contundent per si sol per determinar la presncia duna fibromilgia, fet que incideix negativament en la persona que la pateix, la qual s enfronta amb la incredulitat de molts professionals de la salut i dels mateixos familiars. La fibromilgia, no obstant aix, s una malaltia que provoca gran patiment a lindividu que la pateix, no noms fsic, sin tamb en la dimensi psicolgica i social de la persona. Diversos autors relacionen la fibromilgia amb una predisposici familiar i amb la presncia destrs important, ja sigui agut o mantingut, que pot ser de tipus fsic o emocional. Tot apunta al fet que, si conflueixen ambds factors, hi podria haver una desregulaci dels sistemes que controlen lestrs, amb seqeles de per vida, que podrem anomenar fibromilgia, amb un quadre caracteritzat per lalodnia, manifesta en lexploraci clnica. Les repercussions socials, familiars i laborals, incls existencials, daquesta malaltia sn molt importants.

Estem envol tats de...

La lluita ha de ser...

Activista reconeguda

16

17

De bon pair
Joc de dames. Les dones que hem llegit. Les dones que hem estimat
El 16 de novembre, a lAuditori Enric Granados de Lleida, dins els actes dels premis literaris Vallverd, es va representar lespectacle Joc de dames. Les dones que hem llegit. Les dones que hem estimat. Es tracta dun espectacle interdisciplinari en qu, per mitj del record de tres de les nostres escriptores, es ret homenatge a totes aquelles dones que han escrit i a les que escriuen. Dues actrius i una poetessa, acompanyades dun quintet de msics de lOJC, fan reviure Teresa Pmies, Merc Rodoreda i Maria Merc Maral, tres generacions de dones plenes dexilis, de silencis, de resistncia i de lluita. Destaquem aquest Joc de dames no noms per la seva qualitat artstica i literria, en qu ressaltem la figura i lobra literria de les escriptores homenatjades, sin tamb pel seu pes simblic. Grcies a la seva lluita, i a la de moltes altres dones, avui podem gaudir duns drets i privilegis que anys enrere eren inimaginables. Tot i aix, queda molt cam per recrrer. Els devem continuar la seva lluita cap a la llibertat i cap a la igualtat de condicions. No hi ha retorn, que continu la partida!

De mal pair
FutbolNet
FutbolNet s un projecte de la Fundaci FC Barcelona que pretn enaltir els valors positius de lesport, concretament del futbol, que sest duent a terme a Cervera. Majoritriament, es dirigeix a infants i joves (de vuit a setze anys) de contextos desafavorits. Metodolgicament, es basa en el que anomenen Futbol 3, que fixa tres fases: discussi anterior, partit de futbol i xerrada de valoraci. En aquest sentit, la competitivitat del futbol tradicional deixa pas al dileg i a la reflexi al voltant de lactivitat. Malgrat latractiva filosofia que es pugui desprendre del model metodolgic, aquest amaga una part molt perversa. Tots els equips participants han de ser mixtos (almenys han de comptar amb dues noies), per perqu realment els gols del partit disputat comptabilitzin, el primer lha de marcar una noia. Ni tot lesfor del dileg i la comunicaci entre participants podr contrarestar la pressi que sexerceix cap a les jugadores. Responsabilitzar noms les noies del resultat de lequip s inadmissible, tant en lmbit educatiu com social. Augmentar la pressi del grup sobre les nenes i les noies s perpetuar un esquema dorganitzaci social que tot projecte pedaggic hauria de combatre. Tot plegat no fa ms que demostrar que ni la Fundaci FC Barcelona ni la Paeria de Cervera no han ents el concepte de coeducaci.

18

19

BUTLLETA dINSCRIPCI a LA SEGARRENCA Associaci per a la igualtat

COGNOMS i NOM: ADREA: NMERO DNI: TELFON DE CONTACTE: CORREU ELECTRNIC: PAGAMENT QUOTA: 20 /any DATA: SIGNATURA: POBLACI: DATA NAIXEMENT:

Cal fer-la arribar a la Segarrenca Associaci per a la igualtat a ledi ci de Renfe, s/n de Cervera i contactarem amb tu.

20

SOLUCI DELS JEROGLFICS (PGINA 17)

Estem envoltats de... Lladres. La lluita ha de ser... conjunta. Activista reconeguda Ada Colau

lafiguera.r@gmail.com

Segueix-nos a Twitter: www.twitter.com/lasegarrenca Segueix-nos a Facebook: www.facebook.com/lasegarrenca

Edifici Renfe, s/n 25200 Cervera Tel. 638 863 475

www.revistalafiguera.blogspot.com