MANUAL DAVICULTURA

Breu manual daproximaci a lempresa avcola per a estudiants de veterinria

Departament de Cincia Animal i dels Aliments Unitat de Cincia Animal Facultat de Veterinria NDEX

1. Introducci 2. Peculiaritats del maneig 2.1. Temperatura 2.2. Importncia de la llum 2.3. Jerarquia 2.4. Comportament alimentari 2.5. Altres pautes de comportament a tenir en compte en el seu maneig 3. Etnologia i gentica aplicada 3.1. Domesticaci 3.2. Classificaci de les races de gallines 3.3. Avicultura industrial. Formaci dels hbrids comercials 3.4. Altres produccions avcoles: picantons, capons i pulardes 4. Cicle productiu i producte 5. Installacions. Sistemes dallotjament 6. Preparatius abans de la recepci 7. Reproductors 7.1. Maneig en els diferents perodes: Criana de les gallinetes futures reproductores, previ a linici de la posta i durant el perode de posta. 7.2. Control del pes corporal i uniformitat 7.3. Alimentaci. Menjadores i abeuradors. 7.4. Programa dilluminaci 7.5. Mascles 7.6. Programa de profilaxis i vacunaci 7.7. Maneig de lou incubable 8. La producci de carn. 8.1. El producte 8.2. La criana del pollastre dengreix. 8.3. Allotjament 8.4. El maneig del pollet en larrencada 8.5. El maneig fins als 21 dies 8.6. Lengreix final. La captura i el transport 8.7. Lalimentaci. Menjadores i abeuradors. 8.8. Control de pesos i final de la criana 8.9. Consideracions econmiques 9. Avicultura de Posta 9.1. Cria i recria de gallinetes per a posta dou comercial: Sistemes dallotjament. Maneig. Programa dilluminaci. Alimentaci, menjadores i abeuradors. Pla de profilaxis i vacunaci. 9.2. Gallines de Posta: Sistemes dallotjament. Maneig. Programa dilluminaci. Alimentaci, 9.3. Classificaci i embalatge de lou de consum 9.4. Consideracions econmiques 10. Bibliografia

AUTORS Dra. Ana Cristina Barroeta (Nutricin Animal) Dra. Dolors Izquierdo (Produccin Animal) Dr. Jos Francisco Prez (Nutricin Animal)

1. INTRODUCCI Lavicultura s una de les produccions ramaderes ms importants tant a nivell de lEstat espanyol com a nivell de Catalunya. Catalunya s la primera Comunitat Autnoma produint el 30% del total de carn dau de lEstat i la tercera en importncia respecte a la producci dou de consum. La carn dau i els ous sn part important de la nostra alimentaci. El consum, per habitant i any, se situa al voltant de 200 ous i 30 kg de carn dau. La carn dau representa el 20% de la quantitat total de carn produda, superada tan sols per la carn de porc. En termes macroeconmics, lavicultura de carn es el tercer en importncia, aporta el 12,4 % del Producte Final Ramader (PFG) i el 4,3 % del Producte Final Agrari (PFA); lavicultura de posta aporta el 2,8 % del PFA. Aquesta producci saconsegueix en base a una indstria que uneix de forma efica les diferents rees de treball (Figura 1): gentica, sanitat, nutrici, maneig, benestar, qualitat del producte i, incls de vegades, la transformaci i la comercialitzaci. Figura 1: Esquema de lestructura de lavicultura

Lavicultura s una gran indstria, les seves empreses es caracteritzen per ser empreses grans, amb un nivell tcnic elevat i dinmic. En el cas de la producci de carn de pollastre, majoritriament (90%), sintegren de forma vertical. Sutilitza infraestructura, gentica i alimentaci que sn comunes a nivell mundial, a partir daqu les prctiques de maneig i els programes sanitaris varien i sadapten en cada situaci. Sobre tot en lavicultura intensiva sapliquen els coneixements cientfics i tcnics, abrasant tant la tecnificaci de les installacions, com els programes sanitaris, la zootcnia i millores a nivell dalimentaci i nutrici. Aix que, en avicultura s imprescindible i habitual, el maneig dinformaci i coneixements especialitzats i actualitzats per professionals del sector. Es fa un esfor constant de renovaci i modernitzaci considerant-se el 60 % de les explotacions avcoles espanyoles amb un grau de modernitzaci mig/alt. Les aus utilitzades majoritriament corresponen a hbrids, creuaments de diferents races, estirps i lnees (anomenats creuament industrial), seguint plans de selecci confeccionats per empreses de gentica internacionals, que optimitzen el resultat productiu mantenint un alt equilibri amb la salut i la seguritat. El sector de lavicultura est comproms amb les noves normatives (europees, estatals i autonmiques) de benestar animal, de respecte del medi ambient (prevenci i reducci de residus contaminants) i de seguritat alimentria (implantaci de sistemes de traabilitat i etiquetat). A ms, la situaci sanitria de la cabanya avcola s bona i les reglamentacions europees sobre control de zoonosis i el pla sanitari avcola tant a nivell estatal com autonmic, tenen per objectiu augmentar els nivells de protecci de la salut pblica i la sanitat animal mitjanant la prevenci i reducci dincidncies. 3

Aspectes-objectius importants en la indstria avcola : Allotjar les aus en naus ben dissenyades, equipades, netes, desinfectades correctament durant el buit sanitari, i amb alts nivells de bioseguretat. Manejar lambient de tal manera que proporcioni a les aus totes les seves necessitats de ventilaci, qualitat de laire, temperatura i espai. Controlar la disseminaci de malalties allotjant aus duna sola edat i un mateix origen en la nau (sistema tot dins tot fora). Control de la qualitat, viabilitat i homogenetat de les aus Prevenci, detecci i tractament de malalties. Cobrir les necessitats nutritives, realitzar tcniques apropiades de fabricaci dels pinsos i realitzar un bon maneig de lalimentaci i subministrament daigua. Atenci al benestar de les aus durant tota la seva vida. Obtenir aliments segurs i dalta qualitat per al consumidor. Figura 2. Factors importants en avicultura.

Font: Ross, Manual de manejo 2010

2. PECULIARITATS DE MANEIG Les gallines sn estrictament dirnes. En estat salvatge, per la nit es protegeixen dels depredadors en els arbres, ja que, encara que el seu cos gran i pesat, aix com les seves curtes ales, les incapacita per al vol, s sn capaces de volar distncies curtes (vol gallinaci). A ms, sn gregries i polgames. Lelevada taxa de reproducci de lespcie s una caracterstica important. A la natura, abans de posar un ou busquen un lloc retirat i construeixen un niu. Cada cert temps, les gallines es posen lloques (cluecas), s a dir, deixar de pondre ous i mostren una gran propensi a ajeures sobre el seu niu per a incubar els seu ous. Quan neixen, els pollets sn precoos, ja que quan surten de lou ja tenen el cos cobert de plomissol, poden posar-se a crrer immediatament i sn capaos dalimentar-se per ells mateixos. Per altra banda, aquests animals tenen la capacitat de reconixer individualment a les seves cries i als seus congneres i el grup sorganitza mitjanant una jerarquia. A continuaci es descriuran els factors ms importants que condicionen el comportament i maneig daquestes aus. 2.1. Temperatura La temperatura rectal d'un pollastre est situada entre els 37,5C (en nixer) i els 41,5C (15 dies). s molt important que els animals es mantinguin a la zona de neutralitat trmica, zona on les aus es senten confortables, que varia amb l'edat i depn d'altres factors com la humitat relativa de l'ambient. Les aus no tenen un control eficient de la seva temperatura fins els 15-20 dies, en que es comporten com un animal homeoterm. A la figura 3 podem observar com la t corporal d'un pollet recent nascut depn de la t ambiental. En t ambientals entre 20 i 28C, el pollet no va poder mantenir la seva t corporal, que anir disminuint rpidament, arribant al lmit letal inferior de 28C. En canvi a 38C, la t del pollet arriba al lmit letal superior que s aproximadament 47-48 C. Per aix s tan important que els pollets nounats rebin la temperatura que necessiten. Figura 3. Efecte de la temperatura ambiental sobre la temperatura rectal dels pollets desprs del naixement (minuts desprs del naixement)
40 38 36 20 C 28 C 32 C 38 C

34 32 30 28 26 0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100 110 120

Le Menec, 1987

Minutos

En aus adultes, la zona de confort trmic s ms mplia, en gallines podria situar-se entre els 10 i els 23C. Cal tenir en compte que les aus no disposen de glndules sudorpares (excepte la glndula uropgia situada a la part posterior de la cua) i que depenen de l'evaporaci per la via pulmonar per mantenir i reduir la t corporal, en cas de t ambientals elevades. La cresta tamb t un paper important en la termoregulaci aix com el bon estat del plomatge. Per tant, en casos d'elevades t (28-30 C) i altes humitats relatives, l'au no pot evaporar per la via pulmonar (panteixant) tota l'aigua que necessita per mantenir la temperatura corporal, aix empitjora l'estrs trmic i es produeix l'anomenat cop de calor. Per tot aix, s important que les naus tinguin sistemes de control de t i humitat relativa que permetin anar regulant aquests parmetres i ajustant a les necessitats al llarg de la criana de les aus perqu estiguin en una situaci de mxim confort. 5

2.2. Importncia de la llum Com ja sha indicat, les gallines i els pollastres noms sn actius durant el dia, per tant, noms quan hi ha llum mengen, saparellen i interacciones amb el grup. A ms, la llum, i ms concretament la durada daquesta (fotoperode), condiciona la seva reproducci. Aix, un fotoperode creixen (augment de la durada del perode de llum) estimula la seva reproducci i, per tant, la posta dous. Per altra banda, els ocells en estat salvatge normalment canvien (muden) les seves plomes peridicament. La funci de la muda natural s millorar la condici de les plomes, per la muda tamb sassocia a canvis en el sistema reproductor de la gallina. A la natura lestmul que fa entrar a les gallines en muda s la llargria del dia, concretament lescurament daquest (fotoperode decreixent). Lefecte de la llum no noms ve donat per la seva durada sin tamb per la intensitat i el color. La intensitat de llum en una nau oscilla entre 5 i 20 lux (penombra per a una persona), ja que les aus sn capaces de percebre intensitats de llum molt baixes. Respecte al color, les aus sn ms sensibles a longituds de lespectre que correspon a coloracions entre el vermell i el groc. El color vermell les excita i fa augmentar el picatge entre les aus. Les de menor longitud dona, com el blau, lau no les percep i sutilitza per a realitzar algunes prctiques de maneig de les aus. 2.3. Jerarquia Les gallines, a ms de ser gregries, presenten una estructura social territorial i jerarquitzada que afecta principalment a lordre daccs al menjar i a lelecci del lloc on dormir. El que determina el rang de cada individu dins lestructura jerrquica s el resultat de les diferents confrontacions en la fase inicial. Dalguna forma, cada un coneix les possibilitats que t de guanyar en una baralla, el que permet que vagi directament al resultat estalviant-se lagressi prpiament dita. Aix, en un grup de gallines amb jerarquia estable, lagressi s rara perqu generalment els subordinats eviten als dominants sempre que sigui possible. A lintercanviar els animals de galliner, aquests reben agressions. Aquest comportament s produeix com a conseqncia de la reestructuraci de la jerarquia del grup. A ms, en els experiments que shan realitzat traient a un animal del grup i tornant-lo a introduir desprs dun interval de temps sha vist que aquests animals recorden la jerarquia aproximadament unes dues setmanes. Per altra banda, si el grup s suficientment petit per a que els seus membres es reconeguin cada un individualment, lagressi desapareix una cop sha restablert la jerarquia. Entre les ponedores, posar de 3 a 6 gallines per gbies, disminueix aquest estrs. En grups ms grans, encara que un augment en la grandria del grup condueix inicialment a una major taxa de mortalitat o un risc a patir agressions, posteriorment, un cop establert lordre jerrquic es redueix lagressivitat total del grup. Com ja sha indicat, un cop que sha establert lordre dels animals dins la jerarquia, aquests poden viure tranquilla i cmodament mentre tinguin suficient menjar, aigua i espai. Si alguna daquestes coses fos limitant, les aus dominants, que estan en el cim de lordre jerrquic, tindrien prioritat i la demostrarien. Les causes que desencadenen un comportament agressiu, de picatge i canibalisme, entre els animals sn molt diverses, destacant: Alta densitat danimals en una rea confinada Temperatura elevada Illuminaci incorrecte: molta intensitat de llum i/o colors que indueixin a lagressivitat (vermella i verda) Nombre o espai insuficient de menjadores, abeuradors o nials Restriccions daigua i/o aliment Desequilibris nutritius, per exemple manca de sal o protenes 6

Aus molt petites o dbils, especialment els que tenen plomatge de colors estranys. Deixar aus mortes exposades a la resta del grup

A part daquests motius, sha de tenir en compte que en les naus de reproductors, entre els mascles tamb es poden desencadenar baralles associades amb la competncia per laparellament. Els primers smptomes del canibalisme poden ser difcils de detectar, pel que s necessari que els encarregats de les explotacions estiguin constantment previnguts per a detectar qualsevol conducta agressiva i fer els canvis de maneig que siguin necessaris abans que el problema progressi fins a un cas greu de canibalisme. Sempre cal tenir present que el canibalisme s prevalent entre els pollastres de totes les edats i es converteix en un problema seris si no es corregeix rpidament, ja que, en la majoria dels casos s un vici que progressa des dun petit estmul i aviat es converteix en un gran problema. Per a resoldre aquest problema, primer sha de buscar la causa que lha desencadenat per a solucionar possibles mancances despai, alimentries, dinfraestructures, de maneig,... A ms, el procediment ms com per a disminuir el canibalisme s el tall dels becs. El tall del bec implica la supressi d aproximadament un ter del bec superior. Hi ha hbrids amb ms susceptibilitat a patir processos d'estrs i desenvolupar picatge i canibalisme. Avui dia la selecci gentica est enfocada en aconseguir hbrids amb menys problemes de picatge. Mentrestant la legislaci permet el tall de becs sempre que es faci abans dels 10 dies de vida. S'estan desenvolupant mtodes nous com el tall a travs d'infrarojos i que eviten problemes de benestar.

2.4. Comportament Alimentari Les gallines sn omnvores i estan adaptades a viure sobre el terra, on troben els seus aliments naturals, como sn els cucs, insectes, llavors i matria vegetal. Les potes, amb quatre dits, estan adaptades per a gratar el sol. En el seu ambient natural, les gallines caminen distncies considerables per a buscar menjar i passen molt de temps (50-90% del seu temps) buscant aliment i picotejant. Aix implica que el comportament de furgar i dexplorar es troba molt desenvolupat i estan altament motivades per a realitzar-los. Picotegen el terra incls quan sels hi proporciona laliment adequat. En les granges, els animals generalment tenen aliment a lliure disposici, es tracta de pinsos dalta concentraci nutritiva i altament digestibles. El consum de pinso i aigua estan relacionats (el consum daigua s 1,8-2,3 cops el consum diari de pinso) aspecte de gran importncia a lhora de valorar lestat del lot. Consumeixen al llarg de tot el dia, encara que hi ha pics de consum sobre tot abans de fer-se fosc i desprs de larribada de la llum, i consumeixen i beuen diversos cops al dia. La quantitat despai de menjadora per au s important ja que s desitjable que les aus estiguin confortables i puguin ingerir la quantitat daliment adequada. Sn animals monogstrics, amb un tracte gastrointestinal relativament curt i un temps de trnsit de l'aliment redut (3-4 hores). En les primeres hores desprs del naixement es nodreixen de les restes de vitel i durant els primers dies de vida la seva capacitat de digesti i absorci de nutrients est limitada i anir desenvolupant-se amb l'edat. Se solen alimentar amb pinsos compostos formulats sobre la base de concentrats energtics i proteics, assegurant que reben tots els minerals i vitamines necessaris per al seu desenvolupament. Sn animals que aprofiten molt poc els productes fibrosos a causa de la seva baixa capacitat de fermentaci. Recordar que a la cloaca conflueixen els residus de l'aparell urinari i de l'aparell digestiu, per tant s'excreta excrements i orina junts. A lhora de triar el menjar, els pollastres tenen un pobre sentit del gust i lolfacte i es basen principalment en el de la vista, seleccionant-lo per la mida, el color i la forma de partcula. Les aus 7

seleccionen preferentment partcules amb dimetres superiors a 0,8 mm. Aix, les caracterstiques de partcula de laliment influeixen directament sobre el consum i, per tant, sobre els parmetres zootcnics de lau.

2.5. Altres pautes de comportament a tenir en compte en el seu maneig. En condicions naturals, les gallines passen la nit en un lloc alt per a protegir-se dels depredadors de terra. Aix, les aus dormen a la vegada que estan parades en branques, s a dir, ajocades (aseladas). Les gallines, a part de descansar, tamb realitzen daltres pautes de comportament mentre estan ajocades en el jc (lloc elevat on dorm laviram; aseladero) como per exemple, vigilar, empolainarse, estirar-se,... Per altra banda, les aus, quan es troben en el seu hbitat, es banyen en pols cada dos dies i es rebolquen en la terra durant una mitja hora. Rebolcar-se en la terra implica banyar amb terra les plomes i les ales per a, desprs, espolsar-se. Aquest procs elimina la brutcia i els parsits. A ms, sarreglen les plomes amb el bec, el que contribueix a mantenir-les en bones condicions. Per tot aix, la nova normativa de benestar en gallines ponedores contempla que els nous allotjaments disposin de jcs, nials, espai per a furgar i daltres complements que permeten que les aus expressin el seu comportament natural.

3. ETNOLOGIA GALLINES i GENTICA APLICADA Actualment, de les ms de 10000 espcies daus que existeixen, noms unes poques sn considerades aus domstiques de corral (gallina, nec domstic, nec mut, oca, pintada, indiot, estru, colom i guatlla). De totes elles, la gallina s lespcie ms antiga d'aviram (conjunt docells domstics duna granja criats per a lobtenci de productes). 3.1. Domesticaci La gallina domestica (Gallus domesticus) procedeix del gall vermell de la jungla (Gallus gallus) que t cinc subespcies de possibles progenitors. Estudis gentics suggereixen que hi ha hagut ms d'un centre de domesticaci. A ms, les dades arqueolgiques suggereixen l'existncia d'un centre de domesticaci de la gallina al voltant de la vall de l'Indus (Pakist) fa uns 5000 anys i un altre situat a la Xina oriental de fa uns 7500-8000 anys. A partir daquests punts de domesticaci les gallines es van distribuir rpidament grcies a la seva facilitat de transport i a que algunes religions van considerar als pollastres com una ofrena divina. No obstant aix, les races ms importants van sorgir en la segona meitat del segle XIX, per exemple la White Leghorn, la New Hampshire i la Plymouth Rock. 3.2. Classificaci de les races de Gallines Les races de gallines es poden classificar segons diferents criteris, com p.i. el seu aspecte extern o el seu s. Aix: A.- Segons el tipus corporal o aspecte extern: es diferencien els segents grups: Tipus asitic (superpesades): ous rossos. Per a carn. Molt delicades. Bones lloques, poc dimorfisme sexual. Races: Cornish Tipus atlntic (semipesades): orelletes vermelles, bona qualitat de carn i ponedores. Bones lloques. Races: Empordanesa, Rhode Island, New Hampshire, Plymouth Rock, Sussex. Tipus mediterrani (lleugeres): ous blancs. Bones ponedores. Rstiques. Males lloques. Races: Leghorn, Menorquina, Andalusa, Prat, Vilafranquina i Penedesenca De lluita o baralla (posici ms vertical): alts, molt dimorfisme. Bones lloques

B.- Segons el seu s: De producci: Per a carn (pesades i semipesades): Cornish blanca (White Cornish), Plymouth Rock blanca (White Rock),... Per a posta: Ous blancs (lleugeres): tipus Leghorn Ous rossos o de closca de color (semipesades): Rhode Island Red, Plymouth Rock barrada, altres sinttiques amb gens de sexat del pollet Doble aptitud (per a posta i carn): New Hampshire, Sussex, Ornamentals o dexposici De lluita

3.2.1. Estrangeres Cornish - Origen: ndia - Pes: 3,5-5 kg. 9

- Musculatura de pit i potes molt marcada. Posat erecte i sense plomes opulentes a la cua. Voluminosa cresta de psol i amb la cara poc emplomada i molt vascularitzada - Aquesta raa t bones proporcions corporals pel que s'ha popularitzat el seu s per a fer hbrids d'engreix, usant-se sobre tot la Cornish blanca.

Leghorn o Livornesa - Origen: Itlia i seleccionada als EEUU - Varietats: blanca, daurada, marr,... - Pes: gall 2,5 Kg; gallina 2 Kg - Gran fertilitat en la posta - Ous de grandria mitja i de color blanc New Hampshire - Origen: EEUU. A partir de les races Rhode, Plymouth Rock i Cornwall - Tipus: semipesada. Pes: gall 4Kg; gallina 3 Kg. - Plomatge: castany (canella) - Aptitud mixta. Hi ha 2 lnies: una per a carn i l'altre per a posta. - Ous de grandria mitja-gran i de color marr - Autosexable: tenen taca blanca en el plomissol per sobre membrana ala Plymouth Rock - Origen: EEUU - Varietats: barrada (semipesada, Pes: gall 3,5Kg i gallina 3Kg), color blanc (White Rock, pesada). - Aptitud: mixta (carn i ous). - Ous de grandria mitjana-gran i de color crema o bru. Rarament incuben - Autosexatge: 1 dia taca ms gran al cap que Rhode Island Red - Origen: EEUU. T sang asitica - Tipus: semipesada. Pes: gall 3,5Kg; gallina 3Kg. Rstica. - Plomatge: vermell fosc a marr - Aptitud mixta: molt bona productora de carn i d'ous - Ous de grandria mitj-gran i de color marr. Certa tendncia a la incubaci - Amb una alimentaci adequada dna carn excellent qualitat - Autosexable 1 d tenen taca blanca en el plomissol per sobre membrana ala

10

Sussex - Origen: UK (t sang Brahma) - Tipus semipesat. Pes: gall 3,5 Kg; gallina 2,5 Kg - Aptitud: mixta. Est desdoblada en 2 lnies (carn i ous) 3.2.2. Espanyoles Menorquina - Origen: Menorca (sang andalusa?). Va ser millorada pels anglesos - Color: negre. Potes, tarsos i dits color pissarra o negre. Orelletes blanques - Ous blancs (> 60 gr) - De 3 kg (gallina) a 3,5 kg (gall) - Molt preco Andalusa - Varietats: blava, rossa, negra, blanca, grisa, franciscana. - Tipus mediterrani, bec i potes blaves (color pissarra) - Bona ponedora (175 ous). Ous blancs (70 80 gr) Castellana Negra - Tipus mediterrani - Pes: 2,3-3 kg - Plomatge negre amb reflexos metllics. En la gallina, cresta caiguda de costat. En el gall, cresta erecta. Potes de color pissarra. - Bona ponedora (194 ous). Ous grans de closca blanca - Preco Raa del Prat - Origen: Baix Llobregat (finals s. XIX). - Tipus: raa mediterrnia. - Pes: gall 2,8 Kg; gallina: 2,1Kg. - Varietats: lleonada (varietat bsica), blanca, negre? i aperdiuada?, amb la pota blava. Orelletes blanques - Aptitud mixta: carn (capons: gran sabor i finor) i posta (250 ous) - De les autctones s la que t la major garantia de conservaci. T Associaci de Criadors i Indicaci Geogrfica Protegida Penedesenca - Origen: Peneds (seleccionada a partir del 1920) - Tipus: Lleugera de tipus mediterrani. - Pes: gall 2-3Kg; gallina: 1,7-2,5Kg. - Varietats: negre (color original de la Vilafranquina), aperdiuada, rossa, les 3 amb la pota negre-rosada i barrada, amb la pota blanca. Orelletes blanques. Els mascles sn pitnegres daurats. - Ous de grandria gran (> 65gr) i color vermell fosc 11

- Bona carn, fina i de gran sabor. Ideal per a fer capons i pulardes.

Euskal Oiloa - Origen: Pas Basc - Del tronc atlntic: Semipesada amb orelletes vermelles i potes grogues - Varietats: vermella, rossa, blanca, negre,... pollastre de caserio -Ou ros de pes mitj (> 60 gr) Empordanesa - Origen: Empord - Tipus: semipesada de constituci tipus atlntic. - Pes: gall 3,3 Kg; gallina: 2,5 Kg. - Varietats: Vermella, rossa i blanca. Potes grogues, igual que el bec i la pell. Orelletes predominantment vermelles - Ous de grandria gran (>65gr) i color marr-vermell molt fosc

3.3. Avicultura Industrial Els sistemes intensius de producci es caracteritzen per utilitzar animals molt seleccionats genticament, en sistemes de producci dambient controlat i amb un maneig nutricional basat en ls daliments concentrats o pinsos compostos. Aix, en lavicultura intensiva no sacostuma a utilitzar races pures sin hbrids comercials amb rendiments superiors a les races pures. Per tant, abans de continuar cal definir els segents conceptes: Raa: grup danimals de la mateixa espcie que es diferencien per certes caracterstiques comuns: morfologia, producci, comportament, Varietat: grup danimals duna raa que presenten alguna variant. En avicultura es tracta quasi sempre de variants en el color Estirp: poblaci tancada danimals duna raa obtinguda per creuament noms danimals de la poblaci. Es diferencia daltres estirps de la mateixa raa en les caracterstiques morfolgiques i/o productives. Lnia: poblaci tancada danimals obtinguda per encreuaments molt concrets dins dun tronc familiar. Nombre danimals redut. Consanguinitat elevada. Hbrid: au fruit del creuament de dos individus obtinguts per consanguinitat durant vries generacions. Ex: broilers, gallines de posta en bateria,... Pollastre de carn o Broiler: tipus dau, dambds sexes, que t com a caracterstiques principals una elevada velocitat de creixement i la formaci dunes notables masses musculars, principalment en el pit i les cuixes. El fet de que tingui un curt perode de creixement i engreix, al voltant de 5-7 setmanes, ha 12

convertit al broiler en la base principal de la producci de carn de pollastre de consum habitual. 3.3.1. Formaci dels hbrids comercials A lavicultura, tant el sector de posta com el de la producci de carn necessiten disposar duna matria primera (les polletes per a posta o els pollets dambds sexes per a ser criats) que s subministrada per les granges de reproducci. A la seva vegada, aquestes granges han de proveir-se dels reproductors dambds sexes subministrats per les anomenades granges davis o parent stock (granges de multiplicaci) que, en el cas dels pasos que no disposen de gentica prpia, els han dadquirir a les granges de selecci. Aix, el progrs gentic es realitza a nivell de les lnies pures, on un nucli relativament petit se sotmet a proves de rendiment sota unes condicions ambientals ptimes, amb la finalitat de minimitzar lefecte del medi ambient i, aix, fer que les aus puguin expressar el seu mxim potencial. A ms, aquestes aus sallotgen seguint els ms alts estndards dhigiene per evitar la transmissi de malalties. Amb els anys sha produt un procs de concentraci que ha fet que, avui en dia, els hbrids comercials estiguin controlats per un petit nucli dempreses multinacionals que sn les responsables de subministrar la base gentica a tot el mercat mundial. No existeixen dades sobre la procedncia gentica daquests hbrids. No obstant, sembla que la majoria deriven de la White Leghorn, Plymouth Rock, New Hampshire i White Cornish. Les empreses mantenen moltes lnies de cria independents i diferents unitats duna mateixa empresa poden competir entre si per la quota de mercat. Respecte als objectius productius, aquests sn molt diferents en els dos grans sectors en que es troba estructurada lactual avicultura industrial. Aix significa que els genetistes que sencarreguen de crear i millorar les aus ms apropiades per a la seva explotaci comercial han de tenir molt present els objectius precisos i les condicions prctiques en les que es realitzar, es a dir, el medi ambient en el sentit ms ampli, ja que pot influir en els resultats. A ms, cal tenir en compte que els objectius de selecci no sn immutables sin que van canviant les prioritats amb el temps. Per altra banda, hi ha caracterstiques, fins a cert punt antagniques, que shan de considerar per a no caure en lerror de millorar un aspecte i empitjorar un altre. Carcters gentics considerats en la millora de les estirps comercials. A.- Reproductors Nmero dous Grandria de lou Incubabilitat dels ous Fertilitat Lbido Pes a la maduresa i edat Viabilitat Agressivitat Adaptaci a lestrs per calor

B.- Producci dous: Ponedores La millora de les ponedores hbrides a travs del procs de selecci acostuma a seguir els segents objectius: a.- Quantitatius Mxima producci dous comercialitzables per au allotjada: Elevat nombre dous i persistncia en la posta Bon pes de lou Bona conversi del pinso: Reducci dels costos dalimentaci per ou. 13

 Maduresa sexual preco ptima qualitat tant interna com externa de lou: Bona qualitat de la closca, absncia de taques de sang Resistncia a malalties Resistncia al picatge Bona capacitat dadaptaci a diferents ambients: adaptaci a climes adversos Sexatge per lala o el color

b.- Qualitatius

A ms, especialment per als sistemes alternatius tamb es t en compte: - Una bona qualitat del plomatge. - Comportament dcil. - Bona acceptaci dels nials. C.- Producci de carn: Broilers Ritme de creixement Pes a una edat determinada Eficincia alimentcia Rendiment crnic (en pit) Rendiment canal i conformaci Viabilitat Integritat esqueltica Plomatge: cobertura, rapidesa i color Adaptaci a estrs per calor Resistncia a malalties

3.4. Altres Produccions Avcoles 3.4.1. Picantons (pollastres coquellette) d'estirps de posta Inicialment provenien de les estirps lleugeres i actualment de les semipesades Cost molt redut, del pollet de 1 dia. Pollastres de mida petita, aptes per a una raci. Seudopicantons: i de gentica pesada desviats de la producci de broilers per a se r criats un curt espai de temps. Picantons (noms mascles de color): o Cicle productiu: 4 setm (pesats) i 6 setm (semipesats) i 8 setm (lleugers) o PV Sacrifici: 600-900 gr (400-600 gr PC) o IC: 1,8-2,6 Seudopicantons (ambds sexes, blancs): o Cicle productiu: 23-27 dies o PV Sacrifici: 1000-1100 gr (650-700 gr PC) o IC: 1,5-1,7

3.4.2. Pollastres de camp ("camperos) o label Estirps de color (mai blancs) procedents de races de creixement lent La cria pot ser intensiva (< 5000 aus/nau), semiintensiva (en parcs) o extensiva (en llibertat): la majoria sistema en galliner i parc Poden usar-se allotjaments mbils Pollastre label o Q (pollastre amb etiqueta de garantia de qualitat): cria a laire lliure 14

Els que es crien dins de naus tenen un maneig semblant als broilers per sempre estan en naus amb finestres, en lots ms petits i en menys densitat. Els que estan en llibertat no tenen restricci despai i molts cops es troben en terrenys boscosos Ls de races pesades o semipesades en lloc de superpesades, de parcs limitats o illimitats i amb vegetaci, que permeten un major exercici de lau, duna menor densitat animal per unitat de superfcie,... es tradueix en un major consum de pinso, en una prolongaci del perode de criana, en una menor acumulaci de greix i en un increment dels ndex de conversi alimentcia. Ms parasitosis, ms patologies diverses i ms riscos naturals i accidentals per causes meteorolgiques i per depredadors i patologies diverses.

3.4.3. Capons castrats quan pesen 1-1,5 kg (6-10 setm) i engreixats 3-4m (estirps pesades), 4-6m (estirps semipesades) o 8-9m (estirps lleugeres) amb dietes hipercalriques (base: moresc) Sacrifici als 3,5-5,5 kg PV Base alimentaci ltim ms de vida: moresc i llet en pols Carn d'excellent qualitat: tendra, sucosa i de gran sabor Existeixen denominacions d'origen i el seu consum s fora estacional (Nadal)

3.4.4. Pularda castrada quan pesa 1-1,5 kg i engreixada unes 16s (estirps pesades), 18s (estirps semipesades) o 25s (estirps lleugeres) Sacrifici als 3-4 kg PV Canal amb menys grassa subcutnia i abdominal i ms de dipsit entre la musculatura Carn tendra, sucosa i de sabor exquisit Lextirpaci de lovari s difcil. De vegades es venen falses pulardes que sn femelles prepbers dunes 15-20 setm

15

4. CICLE PRODUCTIU I PRODUCTE A lavicultura hi ha que distingir dos sectors ben diferenciats: el sector de producci de carn i el sector de producci de ous. En ambds, trobem la possibilitat de produir aliments estndard en base a ls daus selectes i prctiques de producci convencionals. Per tamb es produeixen aliments diferenciats com sn la carn i els ous de camp (camperos) i ecolgics, entre daltres, en base a hbrids i incls races ms rstiques, seguint uns ritmes ms lents de creixement i producci. Per tant, la producci daus est orientada, fundamentalment a dos productes principals: 1.- La producci de CARN dau, que inclou majoritriament la carn de pollastre (broiler), per tamb daltres espcies, com el gall dindi, lnec, la perdiu, el fais,.. 2.- la producci d OU COMERCIAL, de gallina i guatlla fundamentalment. Lempresa avcola sorganitza i orienta en funci del producte objectiu, establint la contribuci de diferents segments necessaris. Per tant, tenim empreses independents i organitzades per a produir carn dau o empreses destinades a ou comercial. Unes i altres treballen amb gentiques danimals diferents (optimitzades en un cas per a facilitar un creixement rpid i elevat dels animals dengreix, i en laltre per a facilitar la posta eficient i regular dous) i amb prctiques de maneig especfiques. Breument, els segments necessaris en la producci de carn dau i ou comercial sn els segents:

Cria i Recria (gallinetes pesades) Posta (reproductores pesades + ) Incubaci Producci pollastres de carn

Cria i Recria (gallinetes lleugeres)

Posta (gallines lleugeres) Classificadora (ou comercial)

Escorxador (carn dau)

16

Cicle producci dou de carn de pollastre

Animals: Mascles i Femelles, pesades Allotjament: terra

Reproductores
Inici posta: 22-24 setm. de vida Posta: 45 setmanes N ous per a incubar: 160-180 N pollets: 130-150 Incubabilitat: 85% 38 kg pinso/100 pollets

2,5-2,6 Kg PV

3,5-4,0 Kg PV

Cria-Recria

Posta

INCUBACI (21 dies)

Pollastre de carn o Broiler

4500 4000 3500 3000 2500 2000 1500 1000 500 0 0 7 14 21 28 35 42 48 59 63 Dies de vida

Pes viu gr

PV 2,0Kg IT 1,6 PV 0,9Kg IT 1,3 PV 3,2Kg IT 1,8

Iniciaci-creixement-acabat-retirada

17

Cicle producci dou de consum

Animals: Femelles, lleugeres Allotjament: terra o bateria

1,4-1,5 Kg PV

Consum 6Kg

Idiex de Transformaci 1,8-2,1 Kg pinso/Kg ou 1,4-1,6 Kg pinso/12 ous

Cria-Recria (gallinetes)

Posta (gallines)

Producte: Ou ros o blanc (>300 ous/gallina)

El manual sestructur a partir daquests moments en dos captols (Producci de carn i producci de ous).

18

5. INSTALLACIONS. SISTEMES DALLOTJAMENT Els nuclis dexplotaci han de trobar-se distanciats el mxim possible (no menys de 500 m) daltres explotacions. La legislaci cada vegada es mes restrictiva en aquest aspecte .Poden ser naus dambient natural, controlat en diferents graus (llum i/o temperatura) i mixt. Totes elles disposen de: Sistema dilluminaci amb controlador automtic Sistemes automtics de control dobertura de finestres Sistemes demergncia i generador elctric (generalment en naus fosques) Sistema de recollida de residus (excretes, cadvers, etc) Sistemes de bioseguretat (tanques, control de entrades, control de rosegadors, insectes i aus, etc.) Sistemes de calefacci (focal i/o ambiental) per als perodes darrencada i cria de les aus (naus de pollastres de carn i naus de cria-recria de gallinetes) Figura 4. Calefacci focal i ambiental

En les dambient controlat, podem tenir: Ventilaci forada o dinmica en base a sistemes dextracci i/o injecci Sistemes de refrigeraci, normalment coolings (cortines humides) i nebulitzadors (humificadors). Controls automtics de temperatura, humitat relativa i qualitat de laire, integrats en programes de control informtic. Naus fosques amb entrades de llum controlades

Figura 5. Sistemes de refrigeraci.

Fuente: Ross, Manual de manejo reproductores pesados

Les aus es poden allotjar: 1. Al terra. Aquest sistema sutilitza para la criana de pollastres de carn, la cria-recria i posta de reproductors i en alguns casos en la cria- recria i posta de gallines dou comercial, sobre tot de tipus campero i ecolgic. Aqu s important: El llit, es distribueix un material que alli del fred i la humitat a les aus. Es retira al final de la fase de criana. 19

Menjadores. Solen ser: Transport aeri i tremuges (tolvas) penjades Transport en espiral amb plats Menjadora lineal amb cadena darrossegament. Sobre tot en naus de reproducci i en alguns casos en cria-recria de gallinetes. Distribudor aeri de pinso. Utilitzat en cria-recria de futures reproductores pesades. Abeuradors. Els ms utilitzats sn les vlvules o tetines (xumets) b que encara es poden veure algunes explotacions amb abeuradors de tipus campana.

Figura 6. Tipus dabeuradors.

Tetina

Cassoleta

Campana

2. En bateries. s el sistema ms ests per a cria-recria i posta de gallines ponedores dou comercial selectes. Bateries amb diferents pisos de gbies que compleixen la normativa europea i disposen de: Sistema de recollida i eliminaci dexcreta automtic Menjadores lineals, subministrades amb equips automtics i regulades Distribuci a travs de carro autopropulsat Distribuci a travs de cadena dalta velocitat Abeuradors automtics. Els ms utilitzats sn els de tetina i els de cassoleta Sistema de calefacci associat en algunes gbies de cria-recria En la posta, les gbies condicionades han de disposar daltres components que es veuran amb ms detall en lapartat sobre gallines de posta Figura 7. Tipus de menjadores.

Lineal amb carro autopropulsat

Lineal amb cadena i reixeta per a evitar el consum de mascles

Transport en espiral amb plats

20

6. PREPARATIUS ABANS DE LA RECEPCI Condicions dallament i accessibilitat a lexplotaci. Condicions de neteja i D.D.D. (desinfecci, desinsectaci i desratitzaci). Presa de mostres i comprovaci de leficcia abans de lentrada del segent lot. Revisi del correcte funcionament dels diferents sistemes. Les actuals installacions disposen de controls automtics dobertura/tancament de finestres, encesa/apagat de ventiladors, illuminaci, calefacci, distribuci de pinso que estan controlats de forma mecnica i centralitzada. Sha de revisar tamb que la programaci prvia dels parmetres desitjats s correcta. Tenim: Sistemes dilluminaci. Bona distribuci, hores dilluminaci i intensitat adequades en cada moment. La correcta illuminaci s crucial per a una bona arrencada, permet localitzar el menjar i laigua, i el programa de llum determina un bon desenvolupament uniforme de la manada. Sistemes de distribuci de pinso i aigua. Han de ser de fcil accs i funcionar correctament. Sistemes de calefacci, en lallotjament daus post-eclosi (naus de pollastres de carn i de cria-recria de gallinetes i reproductors). Han de revisar-se i assegurar-se que la nau est temperada i sha arribat a la temperatura objectiu abans de larribada de les aus nou nats (aprox.:28C temperatura focal; 30-32 C temperatura ambiental, amb el 60-70 % de HR) . Posar equip auxiliar si s necessari (malla en el pis de la gbia o paper en el terra, abeuradors auxiliars, calefactors focals, etc. ) Revisi dels sistemes demergncia. A ms, en sistemes dallotjament en el terra, tamb sha de tenir en compte els aspectes relacionats amb el llit. El llit t una influncia directa sobre el confort de les aus. Es molt important el material utilitzat: tipus, mida de partcula, espessor (10-12 cm ) i distribuci, grau dallament i absorci, lliure de txics, etc. Figura 8. Nau de pollastre de carn

21

7. REPRODUCTORS Quan parlem de reproductors ens referim al parent stock, s a dir als pares de les aus que ens donen el producte final, b sigui carn o ous. s a dir, serien els pares dels pollastres de carn o de les gallines ponedores. Ara b, en general la fase de reproducci de gallines de posta, estirps lleugeres/semipesades es fa al marge de lempresa de producci dous, normalment s fet per la casa de selecci gentica a nivell internacional i el que es compra sn les gallinetes futures ponedores dun dia per a la seva posterior criana i postura. En canvi, les empreses davicultura de carn solen tenir incorporats els processos de reproducci (parent stock): criana de gallinetes i pollets futurs reproductors, la fase de reproducci amb la posta de lou incubable, la incubaci en la planta incubadora i naixements de pollets/es de 1 dia, que desprs seran traslladats a les naus dengreix. Per aix, quan parlem de reproductors acostumem a referir-nos a reproductors destirps pesades, progenitors dels futurs pollastres de carn i a aquests ens referirem fundamentalment en aquest manual. Les fases anteriors de multiplicaci i selecci: grand parent stock (vies), grand grand parent stock (besavis) etc. sol estar realitzat per les empreses de selecci gentica a nivell internacional (principalment Aviagen http://www.aviagen.com/ i Cobb http://www.cobb-vantress.com/). Figura 10. Esquema de la producci de carn de pollastre
Nivell 1. Nivell Besvies i vies Besvies Besavis

L1 L2

L3

L1 L2

L3

L: Lnies gentiques : Reproductores : Reproductors Realitzaci de tots els encreuaments tils

Pas dorigen Establiment de les poblacions dvies i avis LCL Nivell 2. Nivell Mares Ous frtils per incubar Pas de dest (Espanya)

Lnies fixades dvies i Avis

Producte que exporten els pasos que tenen la gentica (USA) a Espanya (Ous o pollets d1 dia) Granges de Reproductores

Poblacions i reproductors pesats

Ous frtils per incubar Nivell 3. Engreix Pollet d1 dia. Aptitud carn Granges dengreix Engreix pollastre de carn Nivell 4. Sacrifici i Comercialitzaci

Escorxador Inclou la canal i les despulles Comercialitzaci

22

Figura 9. Nau de reproductors pesats. Tant la cria-recria com la fase de reproducci dels reproductors pesats es realitza en naus al terra. Les installacions per als reproductors proporcionen un ambient de confort amb control de la temperatura, humitat i durada de les hores de llum i accs individual i adequat a laigua i aliment, tot aix amb lobjectiu dassegurar nivells ptims de lestat sanitari, el benestar i el rendiment reproductiu de les aus. Solen ser naus dalt grau de tecnificaci, amb sistemes de ventilaci i illuminaci controlada, menjadores i abeuradors automtics, calefacci en la criana, mentre que en la posta, es disposa de sistemes de recollida automtica dous incubables, en alguns casos sistema de refrigeraci en la nau, control automtic de pesos i registre automtic de dades amb programes informtics de gesti. El maneig daquestes aus, futurs reproductors, s molt delicat i duna gran repercussi econmica posterior. s molt important mantenir els nivells dhumitat, temperatura, qualitat de laire i densitat adequats en tot moment. Els reproductors de carn sn aus amb un alt ritme de creixement i una gran eficincia de transformaci alimentcia seguint el patr de la seva prognie. Per a aconseguir un estat ptim de benestar i reproducci daquestes aus, s essencial mantenir en tot moment el pes, s a dir, el ritme de creixement, dins de la corba ideal estndard marcada per a aquella estirp. Per aix, s imprescindible un continu control de pesos, uniformitat i consum daliment dels animals. Una informaci ms precisa es troba en les guies de maneig para reproductors de Ross 308 (http://www.aviagen.com/ss/ross-308/) i Cobb (http://www.cobb-vantress.com/Products/Cobb500Literature.aspx) Figura 11. Objectius i maneig en reproductors pesats.

Font: Ross, Manual de manejo reproductores pesados

23

7.1. Maneig en els diferents perodes. Dividirem aquesta producci en tres perodes: el de criana (de 0 a 15 setmanes de vida), el previ a linici de la posta i el perode de posta des de les 30 fins a les 64 setmanes de vida). 7.1.1. Criana de les gallinetes reproductores Lobjectiu que es persegueix durant aquest perode es cobrir, en cada moment daquesta etapa de creixement, totes les necessitats que tenen els futurs reproductors. Aquesta fase de criana tenen una repercussi vital en el perode de reproducci posterior.

Punts Clau: Mantenir el pes de les aus en tot moment dins dels objectius marcats en la corba estndard ideal de pes. Per aix es necessita aconseguir ritmes de creixement adequats que permetin assolir els objectius de desenvolupament. Assegurar que les aus assoleixin els objectius de pes corporal cada setmana. El pes de les aus han destar en o sobre els marcats en la corba estndard de pes fins als 714 dies. Controlar el consum i la gana, en base a increments petits de la quantitat daliment, per amb regularitat, per a promoure una bona uniformitat en tota la manada des del principi. Regular el consum en funci dels resultats de pes. Els mascles i les femelles es crien de forma separada fins que arriba el moment de laparellament (a les 18 a 23 setmanes). Podem dividir aquest perode en dos etapes: 1. De 0-28 dies (fins a la 4 setmana). Lobjectiu s aconseguir un bon desenvolupament de lesquelet, sistema immunitari, funci cardiovascular, emplomatge i gana, de cara a aconseguir una bona uniformitat de la manada. Per aix saconsella un bon ritme de creixement els primers 7 dies que permeti assolir el pes objectiu als 14 dies. A partir daqu assegurar-se que el ritme de creixement es mant en la corba ideal fins als 28 dies. En cas de que als 28 dies es comprovi que el coeficient de variaci es molt alt (> 10 %), s a dir, una uniformitat escassa, es recomana classificar les aus en dos o ms grups per a poder controlar de forma ms exacta el seu creixement i consum ajustant a les seves necessitats reals i intentant millorar la uniformitat de la manada. 2. En la fase intermdia de la 4 a la setmana 15, es pretn que tot el lot assoleixi lestndard de pes ideal per a la seva edat i mantenir el ritme de creixement i uniformitat. Pot ser necessari crear lots de pesos. s molt important els controls de pes i conformaci, i ajustar la quantitat daliment a administrar. Les caracterstiques de maneig en aquest perode de criana sn molt similars a les especificades per a la criana dels pollastres de carn. La criana es realitza al terra, les gallinetes dun dia es poden condicionar en espais limitats per a aconseguir una zona de confort trmic millor controlada, ja que les aus recent nascudes necessiten temperatures molt elevades (>32 C). Per aix es poden utilitzar: - Crcols de material compacte acompanyats de focus de calor focal i menjadores i abeuradors de primera edat. - Limitar lespai de la nau, normalment associat a calefaccions de tipus ambiental. Es molt important que: - La nau estigui precalentada i a punt (humitat, temperatura, llit, etc.) 24 h abans de larribada de les aus recent nascudes. 24

- El menjar i laigua han de ser de fcil accs per a les aus, sobre tot les primeres hores (controlar lompliment dels paps) - Controlar laspecte i comportament de les aus.

Quadre 1: Densitats de poblaci: Desenvolupament de 0 a 140 dies (0 a 20 setmanes): 3-4 Mascles/m2 4-7 Femelles/m2

Producci de 140 a 448 dies (de 20 a 64 setmanes): 3,5-5,5 Mascles i Femelles/ m2

Per a millorar el benestar del lot, en algunes ocasions sapliquen certes tcniques de maneig com sn el tall de becs per a evitar el picatge i el tall i cauteritzaci del dit posterior de cada pota en els mascles, per a prevenir ferides de les femelles durant laparellament. 7.1.2. Perode previ a linici de la posta Aquest perode que va des de les 15 setmanes fins a larribada a linici de posta (es considera quan sarriba al 5 % de posta) s crucial per al desenvolupament anatmico-filolgic final abans de larribada a la maduresa sexual. Aquesta fase ser determinant en linici de la posta, la mida i n de ous incubables que es produiran. Per aix sha danar realitzant increments graduals del pinso administrat per a assolir creixements adequats sense perdre la uniformitat. Sha dintentar que el pes corporal de les gallinetes estigui dins de lobjectiu marcat, amb guanys de pes graduals fins a la maduresa sexual. s molt important assolir la uniformitat de pesos i la sincronitzaci de larribada a la maduresa sexual entre les femelles i entre els sexes. Aix que se segueix amb els controls de pes, uniformitat, conformaci i consum de les aus setmanals i a ms es van incorporant altres controls com la medici de la separaci entre els ossos plvics que dona una idea del desenvolupament de la maduresa sexual de les femelles. Quan comenci la producci dous, tamb es fa un control diari de % i pes dels ous (a partir del 10 % de producci), que s un indicador del consum adequat de nutrients per part dels reproductors i sutilitza per a valorar les variacions de subministrament daliment. Quan el lot arriba al 5 % de posta (inici de la posta), sha dajudar a la producci dou incubable, augmentant la quantitat de pinso administrat i les hores de llum, estmul lumnic. Laugment gradual de laliment es calcula tenint en compte la uniformitat, el pes viu, el consum previ de les reproductores i les variacions de producci en n i massa dous incubables/manada. El trasllat a la nau de posta se sol realitzar quan les aus arriben al pes adequat (a partir de 140 dies dedat) 7.1.3. Perode de posta, a partir del pic. Aquest perode acostuma a abastar des de les 30 (pic de posta) fins a les 64 setmanes de vida (210 fins a els 448 dies de edat). Lobjectiu principal s aconseguir la mxima producci dou frtil incubable. Les reproductores assoleixen la maduresa sexual cap a les 23 setmanes de vida (161 dies), per s a les 30 setmanes (210 dies) que arriben a la maduresa fsica, al mxim de creixement. A partir daqu, les aus necessitaran seguir creixent (15-25g/setmana), evitant elevats increments de peso en base a engreixament, ja que repercutir negativament en la producci dous i en la taxa de fertilitat. Per aix 25

s necessari anar regulant el consum daliment en funci, per suposat dels canvis de pes, el n i mida dels ous produts per tamb les condicions ambientals de la nau. El mxim de producci en percentatge i massa dou incubable, sacostuma a assolir entre les 30 i les 35 setmanes de vida, a partir daqu va disminuint la producci i en conseqncia, sha danar reduint la quantitat daliment que sadministra a les reproductores. Per aix, s han de seguir controlant rutinriament: Pes corporal setmanal i el seu creixement mensual. Pes de lou i el seu canvi, en comparaci amb lestndard. Condici fsica, o sigui musculatura i to muscular, grassa, plomatge, potes, color de barbetes, cresta i cara, estat de postura. Canvis en el temps de consum de laliment. En funci daquests resultats, cada setmana es pren la decisi de la magnitud del canvi de la quantitat de pinso a administrar. Figura 12. Relaci entre ledat, el creixement, la maduresa sexual i la producci dous.

Fuente: Ross, Manual de manejo reproductores pesados

7.2. Control del pes corporal i la uniformitzat s necessari conixer el pes corporal, la conformaci i la uniformitat del lot per a poder calcular la quantitat daliment que se lhi ha dadministrar en cada moment. El pes es determina avaluant una mostra representativa (no menys del 5 % del lot, de forma individual, etc.), de forma consecutiva (de forma setmanal) i comparant el resultat amb els valors de la corba estndard de pes. s important que els sistemes de medici siguin adequats (manuals i automtics), estiguin calibrats i que la medici es realitzi de forma correcta (sempre el mateix dia i a la mateixa hora). A partir daqu podrem calcular: Pes promig del lot Rang de pesos Distribuci del pes Coeficient de variaci: % que ens indica la uniformitat o homogenetat duna manada, acostuma a expressar-se en funci del percentatge daus que es troben dins del rang de +/10% del pes mig del lot

26

Figura 13. Uniformitat de una manada.

7.3. Alimentaci. Menjadores i abeuradors. El control del pes corporal i creixement de les aus saconsegueix ajustant contnuament laliment que se subministra a les gallinetes prenent com a referncia el pes real de les aus i la seva relaci amb el pes ideal de la corba. En cas destablir-se grups de diferents pesos, sha dassegurar-se el control de laliment en tot ells. Mai sha de disminuir la quantitat daliment durant el desenvolupament, o es mant o saugmenta. s molt important que el sistema de pesada daliment sigui precs per a poder regular la quantitat de pinso administrada. A ms, la distribuci del pinso ha de ser molt rpida per a que arribi a totes les aus en el menor temps possible. Igualment s necessari que totes les gallinetes disposin dun espai de menjadora adequat. Tots aquests aspectes evitaran nerviosisme i competncia entre les aus. Per a aconseguir el control de pesos i consum de pinsos tamb es poden utilitzar les segents estratgies: La distribuci de grnuls durs sencers o pelets de forma aria sobre el terra (scratch feeding) i en algunes ocasions entre la 4 i la setmana 20, es realitzen sistemes de restricci alimentria anomenats skip-a-day o daltres variants. Aquests sistemes de restricci consisteixen en subministrar el pinso que correspon a una setmana, en menys de 7 dies, s a dir, no es realitza de forma homognia cada un dels 7 dies, sin que sadministra en menys dies (p.i.: un dia s - un dia no; quatre dies s - un dia no - dos dies s - un dia no) Els tipus de pinso ms utilitzats durant aquesta fase sn: 1. Arrancada (0-20 dies,4 setmana) administrat ad libitum. Pinso en farina o molles 2. Cria de 20 a 41 dies. Administraci controlada. 3. Creixement de 42 a 104 dies. Administraci controlada. 4. Pre-posta, a partir dels 105 dies i fins a linici de posta. Pinso especfic per a apropar-se a les majors necessitats nutricionals. Administraci controlada i diria. 5. Posta. Administraci controlada i diria. Pot haver dos tipus de pinso (fase I i fase II) ajustats a les corbes de producci de ou incubable. 6. Els pinsos acostumen a ser en farina o molles (grnul partit) amb granulometria creixent en funci de la mida de lau. En parallel durant la fase intermdia de creixement es pot administrar pinso de grnul dur per distribuci aria directament sobre el terra (scratch feeding). Els canvis de pinso han de fer-se de forma gradual i sempre en relaci al ritme de creixement de les gallinetes reproductores. Menjadores i abeuradors Normalment sutilitzen menjadores de tipus lineal, amb un sistema de rpida distribuci de pinso. A ms, durant la cria-recria es poden incorporar sistemes de tremuja satllit amb distribuci aria de pinso. s molt important fer un seguiment rutinari i continuat del temps de distribuci i el temps de consum de laliment. 27

Els primers dies el pinso ha de ser distribut prviament a larribada dels animals, amb un accs fcil (distribut sobre safates o paper extra ocupant fins al 25% de la superfcie de criana) i comprovar lompliment dels paps durant els primers dies (aprox.:8h el 85%, 24h el 95%, 72h el 100%) Quadre 2: Espai necessari de menjadora segons el sexe i ledat de les aus i dabeurador segons el tipus.

Sha dajustar lalada de les menjadores i abeuradors de forma regular al llarg de la criana, adaptant al creixement de les aus. Menjadores i abeuradors per a lalimentaci separada mascles-femelles Degut a la necessitat dun control molt minucis de la quantitat de pinso que consumeixen els reproductors en tot moment, i les diferncies de pesos i necessitats nutricionals entre galls i gallines reproductores, s molt important tenir menjadores que permetin lalimentaci separada per sexes. Aquesta separaci es basa en la diferncia de la mida del cap entre mascles i femelles. Les menjadores per a les femelles poden ser lineals o en plat, disposen de reixetes que impedeixen lentrada del cap per amplada o b un tub que impedeix lentrada per longitud. Figura 14. Menjadores per a alimentaci separada entre femelles i mascles reproductors, basats en la diferent grandria del cap.

Les menjadores per a galls reproductors poden ser menjadores automtiques de plat, menjadores penjades tipus tremuja o menjadores lineals suspeses. Tots ells es posen a una altura que permet que els mascles arribin per les femelles no. Laigua s imprescindible per al desenvolupament i benestar de les aus que han de tenir accs adequat que permeti cobrir les seves necessitats i evitar femtes lquides i per tant humitat en el llit. La 28

proporci daigua varia segons lestaci de lany (1,8-2,3 cops el consum diari de pinso). Sacostuma a utilitzar abeuradors tipus tetina o niple (que es poden utilitzar des del primer dia) i en alguns casos abeuradors de campana. Han destar ben distributs, que les aus els tinguin accessibles a menys dun metre en les primeres etapes de la vida. Laigua ha de ser fresca i de bona qualitat bacteriolgica i qumica. 7.4. Programa de illuminaci La illuminaci t un efecte molt important sobre el desenvolupament de laparell reproductor. El programa de llum que apliquem (fotoperode i intensitat lumnica) ens permet regular lestmul i controlar la maduresa sexual dels reproductors, per tant, t una gran influncia sobre el rendiment productiu dels mateixos. Hi ha dhaver una coordinaci entre el programa de llum, levoluci de la corba de pesos i lhomogenetat del lot. Com a principi, mai sha daplicar un programa d illuminaci creixent durant la fase de cria-recria, pot ser constant o decreixent. A partir dels 10 dies de vida, s'han de criar els reproductors amb perodes de llum curts (de 10 hores o menys, generalment 8 hores), per eliminar la fotorrefractarietat rpidament. Aix noms s possible quan es recria a les aus en naus fosques. La fotorrefractarietat s la incapacitat de respondre als estmuls de la jornada de llum, s un fenomen natural que dna lloc a la reproducci estacional. s la condici que frena la resposta de les aus davant llargues jornades de llum (estmuls) en el perode de recria. Les reproductores pesades neixen amb la fotorrefracci, s a dir, en un principi no responen a l'estmul de la jornada de llum. Les aus aconsegueixen ser totalment fotosensibles (s a dir, responen als estmuls de jornades llargues de llum) noms si sn inicialment exposades a un perode de llum neutre (jornades curtes). Les reproductores adultes necessiten aproximadament 19-20 setmanes de jornades curtes de llum per desenvolupar una resposta total davant la llum. No s'ha d'aplicar l'estmul lumnic si no s'ha assolit l'edat adequada i el pes, conformaci corporal i uniformitat marcada com a objectiu dins de l'estndard. L'estmul consisteix en incrementar el fotoperode i a partir d'aqu i durant la reproducci el programa de llum ha de ser constant (o creixent), mai decreixent. No sha daplicar lestmul lumnic si no sha arribat a la edat adequada i al pes, conformaci corporal i uniformitat marcada com a objectiu i dins de lestndard. Lestmul consisteix en incrementar el fotoperode (hores de llum) i a partir daqu, i durant la reproducci, el programa de llum ha de ser constant (o creixent), mai decreixent. Podem tenir diferents situacions: 1. Que les naus tant de cria-recria com durant la posada de les reproductores siguin tancades (llum i temperatura controlades, <0,5 lux). Aix permet un major control de la illuminaci independen de les variacions de la llum natural. 2. Que les naus tan de cria-recria com durant la posta de les reproductores siguin obertes dependents dels cicles de llum natural. Per tant, hi haur una incidncia estacional en l'inici de la producci. Aquest sistema prcticament no existeix al nostre pas en l'actualitat. 3. Que les naus de cria-recria siguin tancades i les de posta de les reproductores siguin obertes. Aquest sistema s el ms com a la Pennsula Ibrica. L'increment d'hores de llum que reben les aus desprs del trasllat dependr de les hores de llum naturals a l'exterior. Si ms no, les aus han de passar de 8-10 hores de llum en la recria a 11-12 hores de llum al trasllat (o ms, si la durada del dia s ms gran). El normal s que les aus arribin abans del pic de postura a una durada de 1516 hores de llum (durada mxima d'hores de llum natural que hi hagi en aquesta zona o estaci). 29

Quadre 3. Exemple dun programa dilluminaci per a reproductores

Font: Ross, Manual de manejo reproductores pesados

7.5. Els mascles A partir de les 18-23 setmanes de vida, els mascles i les femelles ja es poden aparellar, per han destar madurs sexualment. Un cop traslladats a les installacions de reproducci, sels junta de forma gradual. A ligual que les femelles, s important que els mascles es desenvolupin de forma adequada per a que desenvolupin de forma efectiva la seva capacitat reproductora. Tamb es realitza un estricte control de pesos corporals, creixement en funci de ledat i conformaci, comparant amb el perfil ideal. A partir dels 105 dies (15 setmanes) s important controlar larribada a la maduresa sexual de forma uniforme i coordinada amb les femelles. Normalment es crien ms mascles dels que desprs sutilitzen com a reproductors i aix permet una selecci. Han de seleccionar-se els mascles uniformes, sense defectes fsics i que permetin una bona fertilitat. La relaci mascles/femelles apareix en el quadre 4, encara que depn de les installacions i les condicions concretes del lot. Es molt important optimitzar la proporci entre mascles i femelles, la uniformitat, la condici fsica i el control del pes corporal. Quadre 4: Guia de proporcions tpiques entre mascles i femelles EDAT DIES 133 140-154 210 245 280 315-350 420 SETMANES 19 20-22 30 35 40 45-50 60 NMERO MASCLES/100 FEMELLES 10-9,5 9,0-8,5 8,5-8,0 8,0-7,5 7,5-7,0 7,0-6,5 6,5-6,0

Font: Ross, Manual de manejo reproductores pesados

30

Ha de continuar-se amb el control de pesos i uniformitat durant la posta. La prdua de pes corporal comporta una reducci de la fertilitat. Tamb es controla laspecte individual dels reproductors, lestat de la cloaca i altres indicatius de la freqncia de muntes. La quantitat daliment per al mascle acostuma a ser de 130 a160 g per au.

7.6 Programa de profilaxis i vacunaci Es prioritari, prevenir les malalties i minimitzar els efectes adversos sobre la salut i el benestar de les reproductores i de la seva prognie. Sn molt importants les mesures de bioseguretat i el control rutinari del lot. Registres de consum de pinso i aigua, creixement i producci ajuden a detectar lestat de salut de les aus. En parallel, sapliquen vacunes per a activar la resposta immunitria. Els programes de vacunacions estan dissenyats i adaptats pels veterinaris, ja que es combinen malalties rutinries (Marek, Newcastle, bronquitis infecciosa, lencefalomielitis aviar i Gumboro, entre daltres) amb altres malalties amb una prevalena que depn de cada rea geogrfica. Es realitzen controls rutinaris en les aus per a detectar la presencia de diferents microorganismes i avaluar leficcia de les vacunacions. Quadre 5: Objectius globals de rendiment de la reproductora Ross 308 per a aus en les que lestimul de llum es produeix desprs de 21 setmanes dedat (>147 dies)

31

Figura 16. Corba estndar ideal de pes i consum en preproductores pesades femelles i mascles segons edat en setmanes. (Ross).
2700 2600 2500 2400 2300 2200 2100 2000 1900 1800 1700 1600 1500 1400 1300 1200 1100 1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1 peso hembra std peso hembra real consumo hembra std consumo hembra real % uniformidad Semanas 25 29 33 39 44 46 52 54 56 58 60 62 65 67 70 75 80 82 88 96 104 113 121 2 3 4 5

Grfico de pesos de la hembra

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

115 215 335 450 560 660 760 860 960 1.061.161.261.361.461.561.671.791.912.052.192.342.502.66

3600 3500 3400 3300 3200 3100 3000 2900 2800 2700 2600 2500 2400 2300 2200 2100 2000 1900 1800 1700 1600 1500 1400 1300 1200 1100 1000 900 800 700 600 500 400 300 200 100 0 1 peso macho std peso macho real consumo macho std consumo macho real % uniformidad 2 3 4 5

Grfico de pesos del macho

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

150 310 505 720 900 1.071.211.341.461.581.701.821.942.062.182.302.432.582.732.883.033.183.33

26 36 44 54 61 66 72 73 75 78 80 83 85 88 90 94 98 100 102 106 111 116 120

Semanas

Consumo (g) - % Uniformidad

Pesos (g)

Consumo (g) - % Uniformidad 2 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 9 9 8 8 7 7 6 6 5 5 4 4 3 3 2

Pesos (g)

32

Figura 15. Corbes de producci d'ous, pes d'ou, incubabilitat i consum en reproductores pesades femelles i mascles durant la fase de posta. (Cobb 700). 7.7

7.7. Maneig de lou incubable La producci de pollets dun dia de bona qualitat exigeix un bon maneig de lou incubable tant a nivell de granja, en el transport i en la planta dincubaci. Han de fer-se recollides efectives i freqents de lou incubable dels ponedors, poden ser de forma manual o automtica. La desinfecci ha de ser adequada i aplicada en el moment precs. Sha de realitzar un refredament controlat dels ous frtils de cara a frenar el desenvolupament embrionari fins a que sinici de forma com la incubaci. Durant el desenvolupament embrionari, la divisi cellular es fa ms lenta per sota dels 26C i satura completament als 21C (cero fisiolgic). Els problemes de incubabilitat amb freqncia es deuen a variacions en la temperatura i la humitat durant la recollida, lemmagatzematge i el transport de lou. El procs dincubaci prpiament dit es realitza en la planta incubadora. La planta de incubaci sencarrega del maneig de lou incubable i del naixement de els pollets. El perode dincubaci de lou de gallina s duns 21 dies i simiten els processos duna incubaci natural. Podem destacar: el precalentament, la fase dincubaci (durant 18-19 dies) amb volteig continu dels ous, la transferncia (que acostuma a realitzar-se el miratge, leliminaci dous clars i en ocasions la vacunaci in ovo) a les naixedores que estan entre els 19 a 21 dies, desprs lexpedici que pot incloure sexatge i vacunaci. Cada un daquests processos sha de realitzar sense malmetre el desenvolupament de lembri. La millor incubabilitat de lou frtil sassoleix quan aquest es mant en condicions de neteja i amb nivells correctes de temperatura i humitat, des del moment de loviposici fins al naixement del pollastre.

33

Figura 17. Esquema de les fases de reproducci, incubaci en reproductors pesats (pollastres de carn) i reproductors lleugers / semipesats (gallines d'ou de consum)

CARN POLLASTRE

Granja reproductores

OUS

SEMIPESADES

PESADES
LLEUGERES

INCUBACIN

Incubadora

Miratge

Naixedora Granja de cria-recria futures ponedores

Granja de pollastres

34

8. LA PRODUCCI DE CARN 8.1. El producte. A Espanya parlar de carn dau s quasi sinnim de carn de pollastre de la espcie Gallus gallus L., tamb conegut com a broiler, ja que s el 90% de la carn avcola consumida. Es considera que hi ha entre 4.000 i 5.000 explotacions dedicades a la cria intensiva, un 75 % de les quals t capacitat per a entre 20.000 i 40.000 pollastres. La carn de pollastre s possiblement el producte crnic ms assequible per les rendes ms baixes. Aix, un increment dels ingressos per cpita moderat facilita un increment pronunciat en els consums daquest tipus de carn. Es tracta dun producte que t com a principals virtuts la seva bona imatge (carn blanca i sana), la seva senzilla elaboraci i processat i el seu preu assequible. Tipus de Pollastre, Espanya Picant, coquelet Ast Estndard petit Estndard gran * Label o campero

0,8 kg 1,8 kg (estiu) 2,3 kg (Catalunya, Arag) >2,6 kg (Madrid,Galicia, Andalusia) 2,2 2,3 kg

Figura 18. Consum de Pollastre segons Renta (Aho,2002)

CONSUM

RENDA

8.2. La criana del pollastre de engreix. Sn nombroses les guies de maneig disponibles a Internet per a les diferents estirps productores. Sens dubte en elles trobareu una informaci ms detallada del maneig tcnic dels animals i les condicions 35

de producci. Veure per exemple algunes de les guies, (com a la guia de maneig del pollastre Ross en http://www.aviagen.com/) aix com el Real Decreto 692/2010, de 20 de maig; BOE 3 Juny 2010 pp 47986 que estableix les normes mnimes de maneig dels pollastres destinats a la producci de carn. La producci de carn de pollastre implica la participaci en lempresa de diferents estaments fins a proporcionar el pollet de 1 dia a la granja de creixement i engreix. Totes les etapes sn necessries, des de les granges de reproductors, plantes dincubaci, granges de cria dels pollastres, escorxadors, punts de venda i consumidors. Figura 19: Producci de carn de pollastre.- Procs complet

Font: Ross, Manual de manejo 2010

La criana de broilers s lltima etapa de la producci de carn de pollastre, i el seu xit dependr de la qualitat dels pollets rebuts (pes, vitalitat i salut) aix com de la capacitat que tinguem de proporcionar als animals els nutrients i condicions ambientals necessries. A continuaci farem un breu resum del maneig de la criana de broilers des del pollet de 1 dia fins a escorxador.

8.3. Allotjament Lallotjament dels pollastres es realitza generalment en naus difanes de criana al terra, i amb el criteri de ser cost-efectives i durables, aix com de tenir la capacitat de proveir dun ambient controlat. En aquest sentit, el ms difcil s proporcionar les condicions ambientals adequades per a cada edat, que varien mpliament des de la primera setmana fins a lltima. Durant les primeres setmanes, els pollets necessiten duna elevada temperatura i H.R. ambiental (generalment shi ha de proporcionar calor i evitar baixes humitats relatives); al final de la criana necessitarem eliminar de la granja calor i humitat. Aconseguir aquests objectius depn enormement de la densitat danimals allotjats, sent molt ms exigents les situacions delevades densitats. En les situacions ms extremes de control medioambiental ens trobem les: - Naus amb costats oberts (ventilaci natural, i una densitat mxima de 30 kg pollastre/m2 (aprox 1213 pollastres/m2) - Naus tancades (ventilaci tnel i refredament per evaporaci; que permeten densitats mximes ms altes 42 kg/m2 (aprox 18 pollastres/m2) 36

No obstant, la legislaci (Real Decreto 692/2010, de 20 de maig; BOE 3 Juny 2010 pp 47986) ha establert recentment les normes mnimes per a la protecci dels pollastres destinats a la producci de carn, incorporant a lordenament jurdic la Directiva 98/58/CE, del Consejo, de 20 de juliol. Segons aquesta normativa, la densitat mxima de poblacin en una explotacin o en un gallinero de una explotacin no exceder en ningn momento de 33 kilogramos de pes vivo per metro cuadrado de zona utilizable. Es contemplen excepcions al ala per a criadors que compleixin uns requisits adequats dinstallacions i maneig (fonamentalment de ventilaci i refrigeraci) que els hi permeti assolir els 39 o 42 kilograms de pes viu per metro quadrat de zona utilitzable. La descripci dun correcte allotjament i maneig requereix duna descripci detallada dun conjunt de parmetres, com sn (a ms de la densitat animal) les temperatures i humitats relatives objectiu, la ventilaci i refrigeraci, i la disponibilitat de menjadores i abeuradors. Ja que les necessitats varien mpliament setmana darrera setmana, els seus detalls sincorporaran a continuaci en la descripci progressiva que farem del maneig de els animals. La criana de pollastres pot descriure's en 3 etapes fonamentals. 1.- el maneig del pollet de primera edat (7-10 d de vida) 2.- el maneig de les aus fins als 21 d de vida 3.- lengreix final, la captura i transport.

8.4.- El Maneig del Pollet en lArrencada (d 0 - d 7 o 10) L objectiu daquesta etapa s que el pollet arrenqui b en el consum de pinso i en el seu creixement. La mxima a seguir s ser conscients que els pollastres que reben un estrs inicial no tenen temps de recuperar-se al llarg de la criana. Si a un pollet de bona qualitat se li proporciona la nutrici i el maneig correctes fins als 7 dies dedat, la mortalitat ha de ser inferior al 0,7% i el pes als 7 dies ha de ser uniforme i 4,5-5 cops superior al pes del pollet de 1 dia. Punts clau en aquesta etapa: - Comenar amb un bon lot de pollets. La qualitat del pollet s el resultat de la interacci del maneig, la salut i la nutrici de les reproductores, a ms del maneig de lou durant la incubaci. - El pollet ha de mostrar-se alerta i actiu durant les primeres hores i dies; no presentar malformacions i presentar el melic ben cicatritzat. Al piular els pollets han de reflectir el seu benestar. - Planificar el transport i recepci del lot per a prevenir deshidrataci i estrs. Utilitzar un sol lot de reproductores. - Precalentar la nau i estabilitzar la temperatura i humitat abans de l arribada dels pollets. Distribuir el llit o ja (yacija) homogniament. * el ja (yacija) s el recobriment que sofereix als pollastres per a facilitar el seu allament trmic, i la capacitat dadsorci daigua i excretes (quantitat: 3-6 kg/m2; 5 cm si es mant sec o 10 cm amb mal maneig). Es tracta dun material de baixa conductivitat trmica (allament del terra), cmode (no estells, ni dur), de baixa capacitat denduriment, no tractat amb substncies txiques, 37

lliure de patgens i redut cost (exemples sn el serradures,encenalls, palla trossejada, pellofa darrs). - Posar lequipament de menjadores i abeuradors (fix i complementari) i proporcionar una illuminaci inicial intensa per a facilitar un fcil accs i aproximaci al pinso i aigua. Un consum primerenc de laliment (paps plens) estimula la mobilitzaci de nutrients del sac vitell i el creixement i la immunitat del pollet. * El pinso subministrat durant els primers 10 dies ha de servir-se en forma de engrunes o minigrnuls. El pinso sha deposar en safates planes o fulls de paper per a que els pollets tinguin fcil accs (al menys el 25% del terra cobert amb paper). - ventilar per a proporcionar aire fresc (evitant corrents daire) i eliminar gasos nocius. - durant els primers dies de vida sha de proporcionar calor, utilitzant la temperatura per a estimular lactivitat i la gana. Mantenir la humitat relativa entre 60-70% durant els primers 3 dies i per sobre del 50% durant la resta del perode.

Quadre 6: Temperatures de bulb sec requerides per a assolir temperatures aparents equivalents per a diversos nivells de humitat relativa.

- Observar el comportament de les aus acurada i freqentment per a confirmar la correcci de humitat i temperatura. La distribuci dels pollets sota les campanes o la seva distribuci en tota la nau ens informar del seu benestar Figura 20. Comportament dels pollets segons la temperatura, sota les campanes o distributs en tota la nau. En rea limitada (sota campana)

38

En tota la nau

Font: Ross, Manual de manejo 2010

8.5.- El maneig fins als 21 dies com a clau dun desenvolupament ptim. En general totes les guies de maneig de les diferents estirps proporcionen indicacions de les corba de creixement dels animals. Actualment el pollastre broiler s un animal de una gran voracitat i elevada capacitat de creixement. En hores de llum, els pollets realitzen nombroses menjades repetides, i mantenen el pap ple. El temps normal de trnsit digestiu s daproximadament 4 hores. Per tant, si la foscor es perllonga en un perode de ms de 6 hores consecutives, lencesa de les llums pot comportar respostes agressives daproximaci a la menjadora. La illuminaci s una important tcnica de maneig per a la producci del pollastre. El programa de llum utilitzat per molts productors ha estat proporcionar essencialment llum contnua, i un perode curt de 30 a 60 minuts de foscor (cada 24 hores) per a acostumar als animals a un possible tall de la corrent elctrica. No obstant, la illuminaci contnua no proporciona les condicions ptimes, ja que: Permet un creixement elevat en les primeres setmanes, per pot condicionar laparici posterior de morts sobtades, ascitis, o problemes locomotors. Saccepta que un desenvolupament massa aviat inadequat dels rgans pot limitar la vitalitat i resposta dels animals en les setmanes finals de major creixement i condicions ambientals possiblement ms deficients (elevada densitat i/o temperatures). Una illuminaci contnua pot empitjorar leficincia alimentria al mantenir els animals i el seu metabolisme excessivament accelerat. Pel contrari, actualment es recomana buscar corbes de creixement que limitin lleugerament els increments de pes entre el dia 7 i el dia 21 per a facilitar un creixement compensatori ms saludable les 2 o 3 ltimes setmanes dengreix; perode en el que es produeix lincrement de ms de 2/3 del pes final. Tots els programes dilluminaci han de proporcionar un fotoperode perllongat (exemple 23 hores de llum i 1h de foscor) fins als 7 dies dedat. A partir de llavors s recomanable prendre alguna mesura de reducci de la velocitat de creixement durant la 2-3 setmana de vida (4-6% de menor pes als 21 dies per a pesos finals de 2-2,3 Kg; 10-12% per a pesos finals de > 2,5 kg). Malgrat aquestes consideracions tcniques, la legislaci actual ms recent (Real Decreto 692/2010) estableix que en el plazo de siete dies a partir del momento en que se deposite a los pollos en su alojamiento i hasta tres das antes del momento de sacrificio previsto, la iluminacin deber seguir un ritmo de 24 horas e incluir perodos deoscuridad de duracin mnima de 6 horas en total,con un perodo mnimo de oscuridad ininterrumpida de 4 horas, con exclusin de perodos de penumbra. El perode de 7 a 21 dies s el perode de la vida del pollastre en el que ms fcilment es pot controlar el pes amb programes de llum. La recomanaci tcnica s usar la guia de pesos com a mxims, i intentar, on sigui possible aconseguir-ho, un 90% del pes establert. A continuaci es presenta un exemple de guia de programa dilluminaci para pollastres de >55 g de guany mitj diari de pes. 39

Quadre 7: programa dilluminaci proposat per a mitges de creixement diari superiors a 55 g/d Edat (dies) 0 1 6-7 10-11 13-15 15 12 9 6 Pes (g) 40 48 160 300 450 Llum (h) Foscor (h) 24 0 23 1 18 6 15 9 12 12 Dies abans de lescorxador 15 9 18 6 21 3 23 1 Intensitat (lux) 20/60 20/60 20/60 20/60 5/10 20/60 5/10 5/10 5/10 5/10 5/10

8.6.- Lengreix final. La captura i el transport. Es tracta del perode final dengreix, en el que els animals passen dun pes aproximat de 800 g als 21 d, a un pes final dentre 1800 a 2500 g (als 35 o 42 d aproximadament). s letapa final de major creixement, en el que la densitat danimals allotjats mostra tota la seva realitat sobre la superfcie del terra; i en la que sacumulen els majors desafiaments de control mediambiental. El maneig de la installaci durant aquesta etapa tindr com a objectiu fonamental eliminar els excessos de calor (fonamentalment durant lestiu) i humitat de linterior de la nau. Com hem observat en les taules de recomanacions ambientals, les temperatures ptimes dels animals a partir de la 3 setmana se situen generalment entre els 20 i 23C. Mantenir aquests objectius pot ser difcil en els perodes ms clids de lestiu. A part de lallament dels edificis, disposem fonamentalment de dos eines per a corregir situacions delevades temperatures en linterior de la nau: i.- la ventilaci, i ii.- la refrigeraci mitjanant evaporaci. La ventilaci s important en qualsevol granja ramadera, i fonamental en les granges de broilers. El principi de la ventilaci s aconseguir la renovaci dels gasos de linterior de la nau, per tamb facilitar el control de la temperatura i les prdues de calor de linterior de la nau mitjanant lentrada de corrents daire (si la temperatura exterior s inferior a la interior). En el cas de temperatures exteriors similars o superiors a la interior, la ventilaci pot ajudar a millorar la sensaci trmica dels animals en base a lefecte refrescant del impacto de laire sobre els animals (funci de la velocitat de laire). En les condiciones actuals ens trobem bsicament dos tipus de naus: les naus amb ventilaci natural (obertes en cada costat) i amb cortines, i les naus amb ventilaci forada. La ventilaci natural implica obrir un o dos costats de la nau per a permetre que les corrents de convecci facin que laire flueixi cap a linterior de la nau i a travs daquesta. Quan fa calor, les cortines sobren per a permetre lentrada de laire i quan fa fred es tanquen per a restringir el flux de laire. La ventilaci amb cortines s idnia solament quan la temperatura exterior s semblant a la que es desitja obtenir dins la nau. La ventilaci forada o ventilaci amb pressi negativa es el mtode ms popular per a controlar lambient d una nau de pollastres. Els extractors elctrics treuen aire lexterior creant aix una pressi ms baixa en l interior de la nau, de tal manera que laire exterior entra a travs dobertures controlades en les parets laterals. Els nivells de pressi negativa i flux de ventilaci saconsegueixen mitjanant la coordinaci entre la intensitat dels fluxos dextracci i lobertura de les finestres. 40

Aquesta regulaci es realitza duna forma controlada mitjanant programes que s adapten als registres de temperatura i humitat relativa de la granja. En el cas de laigua, una aproximaci raonable al consum daigua dun pollastre pot ser un consum del doble de litres daigua que de pinso. Si arribem a produir pollastres de 2,5 kg, que hauran consumit uns 5 kg de pinso, estarem parlant d uns 10 litres d aigua per animal. En una granja de 20.000 pollastres, el consum daigua s estima en 200.000 litres, dels que menys de 30.000 litres romanen en els animals, i aproximadament uns 5000 queden retinguts en el ja al final de la criana. La resta han de ser eliminats amb les corrents aire. La ventilaci amb pressi negativa es pot gestionar de 3 maneres diferents, en funci de les necessitats de ventilaci de les aus: Ventilaci mnima (en clima fred o amb aus joves). Amb flux i obertures de finestres reduts pretn proporcionar aire fresc i eliminar els gases nocius i laigua en excs. Es tracta, per tant, duna ventilaci mnima obligada en funci del pes dels animals. Ventilaci de transici. Pretn incrementar el flux de renovaci daire sobre la mnima de tal manera que es pugui incrementar la retirada de calor en cas necessari sense que es connecti la ventilaci tnel. En general, la ventilaci de transici es pot utilitzar quan la temperatura exterior no s major que +/- 6C de la temperatura objectiu de la nau. Ventilaci de tipus tnel. La ventilaci de tipus tnel mant a les aus cmodes en climes clids i molt calents i en les naus on es crien aus de major grandria. s lestratgia extrema per a combatre la calor en condicions destiu i elevada humitat relativa, aprofitant lefecte refrescant del flux daire a alta velocitat.

Quadre 8. Temperatures efectives dels pollastres exposats a diferents temperatures, humitat relativa i velocitat de les corrents daire dins la nau. T (C) 35 35 32,2 32,2 29,4 29,4 26,6 26,6 23,9 23,9 21,1 21,1 Humitat relativa 50% 70% + + + + + + + + + + + + Velocitat de laire (m/s) 1 1,5 26,6 24,4 30,5 28,8 25,5 23,8 28,8 27,2 24,4 22,8 27,2 25,5 22,2 21,1 24,4 23,3 21,1 20,0 23,3 22,2 18,3 17,7 19,4 18,8

0 35 38,3 32,2 35,5 29,4 31,6 26,6 28,3 23,9 25,5 21,1 23,3

0,5 32,2 35,5 29,4 32,7 26,6 30,0 24,4 26,1 22,8 24,4 18,9 20,5

2 23,3 26,1 22,7 25,5 21,1 24,4 18,9 20,5 17,7 20,0 16,6 18,3

2,5 22,2 24,4 21,1 23,3 20,0 23,3 18,3 19,4 16,6 18,8 16,1 17,2

No obstant, per a reduir lestrs per calor s necessari incorporar diverses mesures simultnies com a sn: reduir la densitat de poblaci prevista en les criances destiu, o realitzar una aclarida (retirada parcial danimals) lltima setmana del engreix. Assegurar la disponibilitat daigua de beguda fresca i baixa en sals . Alimentar les aus en les hores ms fresques del dia. Incorporar equipament en les naus de refredament evaporatiu. La refrigeraci de les naus ramaderes es realitza fonamentalment aprofitant la retirada de la calor devaporaci de laigua mitjanant ventilaci. Es disposa fonamentalment de dos sistemes: els nebulitzadors, i els panells 41

humits (Figura 21). Leficincia de refrigeraci depn en gran mesura de leficcia devaporaci, i per tant, de la temperatura i humitat relativa exterior. Figura 21. Disposici dels panells humits en connexi a una ventilaci tnel

Font: Ross, Manual de manejo 2010

8.7. Lalimentaci. Menjadores i abeuradors Els pollastres han de tenir accs a laigua 24 hores al dia. El subministrament inadequat daigua, en quantitat o qualitat pot reduir el creixement dels animals. Per aix s fonamental escollir els abeuradors adequats i calcular el nombre i distribuci necessaris en funci de la quantitat daus (consultar guies de maneig). Controlar el consum daigua diari de la granja ens ajudar a identificar amb rapidesa laparici de problemes en la nau. El consum daigua en relaci al consum de pinso a 21C oscilla entre 1,6 y1,8 en funci del tipus dabeurador. Els abeuradors ms habituals en les granges de broilers sn els abeuradors de tetina i campana Figura 22: Ajustament correcte de la altura dels abeuradors en funci de la mida de les aus.

Font: Ross, Manual de manejo 2010

El subministrament del pinso ha dassegurar el consum a voluntat de tots els animals. Per aix s important proporcionar un nombre suficient de menjadores i una posici adequada (altura: la mateixa que per als abeuradors de campana). Els principals sistemes de menjadores automtiques que existeixen per a pollastres de carn sn: * Menjadores de plat: de 45-80 aus per plat (la proporci ms baixa s per a les aus ms grans). * Menjadores de cadena o sense fi: 2,5 cm/au (40 aus/metro lineal). * Menjadores de tremuja (tolva): de 38 cm de dimetre (70 aus/tremuja). Les criances generalment impliquen el subministrament de 3 o 4 tipus diferents de pinso (iniciaci, creixement, i acabat o retirada). La diferncia entre ells pretn atendre la variaci en les necessitats nutritives dels animals conforme van creixent, aix com assegurar la retirada dels coccidiosttics els dies abans danar a l escorxador.

42

8.8. Control de pes i Final de la Criana El seguiment acurat de la criana obliga a conixer levoluci de pesos de la manada i la seva homogenetat. Per a aix s necessari que el criador realitzi el pesatge freqent dun gran nombre daus (>100), especialment els ltims dies abans del sacrifici (2-3 dies). Quant ms uniforme sigui la manada, menor nombre daus ser necessari fer per a efectuar aquest control. s possible usar bscules automtiques, encara que conv contrastar-les amb pesades manuals, ja que els mascles pesats tendeixen a no pujar-se a aquestes bscules de forma voluntria. Els aspectes clau al final de la criana sn: * assegurar un perode de retirada de coccidiosttics i medicacions que permeti evitar residus en canal * assegurar un perode ptim de dej fins al sacrifici: 10-12 h (4 h en granja com a mnim per a buidar el pap) que eviti la contaminaci intestinal en escorxador i millori el rendiment canal. Pel contrari, dejuns excessius ( >16 h) poden augmentar el risc de ruptura del budell i de contaminaci de la canal. * la carrega dels animals es realitza generalment de forma manual i per la nit o condicions de penombra. Es tracta de la principal causa de decomisos en escorxador. Retirar el material: Menjadores i Abeuradors (per a evitar cops i hematomes, i facilitar la captura). Reduir intensitat de llum, reunir els pollastres en grups reduts per a la seva captura. Agafar per les dues potes (ideal). Posar-los en les gbies (amb cura), minimitzar el temps de carrega (prevenci d asfxies en cami). * Un cop acabada la criana es procedeix a la retirada del ja i a la neteja acurada dels espais i el material. Un cop neta i seca, la nau es pot desinfectar. Fins a la segent criana ser convenient mantenir un perode de buit sanitari que saconsella superi els 10-15 d. Afanyar-se a introduir una nova criana darrera buits sanitaris ms reduts acaba per comprometre els rendiments posteriors dels animals (amb descensos en els creixements i majors mortalitats).

8.9. Consideracions econmiques La indstria de producci de carn de pollastre s una indstria molt competitiva, innovadora i eficient en cada un dels seus graons (producci dous incubables, incubadores o criances de pollastres). De lesfor realitzat en la millora gentica de les estirps i en les condicions de maneig es deriva la possibilitat de portar al mercat un producte delevada qualitat a un preu assequible (el seu preu real sha anat reduint amb el pas dels anys). Entre els captols de cost de la producci de carn ms important podem destacar el cost de lalimentaci del broiler (aproximadament un 60%), el pollet (aprox un 15%), o la amortitzaci de la nau (un 10%). No obstant, s possiblement lorganitzaci de la empresa i la remuneraci per eficincia productiva el fet que resulta ms destacat en aquest tipus de producci en comparaci a daltres activitats ramaderes. El criteri en la remuneraci dels criadors s assegurar la seva contribuci a la producci de lempresa (remuneraci fixa per producci) i el premi a lexcellncia (complements o primes de productivitat). En el caso concret duna criana de broilers hem de mencionar que els criadors i habitualment propietaris de les naus (assumeixen lamortitzaci de les naus) contribueixen amb la seva cura i atenci dels animals, i reben de lempresa els pollets, el pinso i lassistncia veterinria. Un cop acabada la criana, la remuneraci al criador contempla un abonament pel nombre de pollastres o kilograms de pollastre recollits en granja, i un complement que contempla leficincia de la criana en comparaci a la resta (menor mortalitat o millor conversi del pinso). Les diferncies de remuneraci per aquest concepte poden ser elevades (superiors al 30% del muntant global), el que representa una eina fonamental en lobjectiu d incrementar la productivitat.

43

9. AVICULTURA DE POSTA En el cas del procs de producci dous, les diferents fases inclouen les granges de reproductors lleugers/semipesats i la incubadora, la cria i recria de les gallinetes, el perode de producci dous, la planta classificadora i de embalatge, la comercialitzaci i la transformaci a ovoproductes. Una empresa avcola prototipus acostuma a tenir incorporat des de la cria fins al centro de classificaci. A Espanya hi ha censades al voltant de 1.000 explotacions de producci intensiva dous comercials amb un mida promig de 40.000 caps per explotaci (el 16 % ms de 100.000 ponedores). A ms, hi ha unes 500 ms dedicades a producci al terra, campera i ecolgica. 750 centres dembalatge, generalment associats als centres de producci i una creixent importncia de la indstria de ovoproductes degut a la creixent demanda de ctering i restauraci. Entre el 20 i 25 % de la producci dous es deriva a la indstria dovoproductes, sobre tot a lalimentria per tamb a la farmacutica . Les gallines productores dous ms utilitzades sn aus hbrides procedents destirps lleugeressemipesades seleccionades per a aptitud posta i per a daltres carcters relacionats. Es poden utilitzar daltres estirps ms rstiques i, incls, races autctones, freqentment utilitzades per a produccions alternatives, ecolgiques i autoconsum (ms de 4 milions de exemplars) conegut com a producci de traspatio. Podeu trobar ms informaci en les guies de maneig de les empreses de gentica Lohmann (http://www.ltz.de/html/i_page_99_98.htm), ISA http://www.hendrix-poultry.nl/, Hy-line http://www.hyline.com/aspx/products/products.aspx?navid=3) Figura 23: Esquema de producci industrial del sector de avicultura de posta

44

Els ous poden tenir diferent coloraci en funci dels pigments dipositats al final del procs de formaci de la closca, aquest depsit depn de la gentica i no t influencia sobre el valor nutritiu de lou. Generalment, els ous blancs sn produts per gallines ponedores comercials, procedents dhbrids de races, estirps o lnees de tipus Leghorn de plomatge blanc, considerades lleugeres, i els ous marrons per gallines rosses, procedents dhbrids de races, estirps i lnees de tipus Rhode Island, Plymouth Rock o New Hampshire, considerades semipesades; aquestes representen el 90 % del parc de gallines selectes. De fet, ms del 90-95% de les gallines productores dou comercial sn selectes i estan allotjades en bateries amb gbies enriquides o moblades o condicionades seguint la directiva comunitria (99/74/CE). Poden ser naus dambient natural, controlat en diferents graus (llum i/o temperatura) i mixt. Els sistemes de cria regulats sn els segents: - Gbies. Estan allotjades en petits grups i les aus tenen accs directe i continu a laliment i a laigua. Permet un control sanitari efica, installacions de fcil neteja i que eviten el contacte directe de les aus i els ous amb les dejeccions. - Terra. Les aus sn allotjades en naus equipades amb menjadores, abeuradors i nials on les gallines es mouen en llibertat. - De camp (Camperas). Sallotgen en naus com a les criades en terra per a ms tenen accs a un terreny a laire lliure en el que poden picar, furgar en el terra i banyar-se en sorra. - Ecolgic. Les gallines a ms de tenir accs a corrals a laire lliure, sn alimentades amb pinso procedent dagricultura ecolgica i noms poden rebre els tractaments expressament autoritzats per a aquest tipus de producci. Figura 24. Proporci de gallines ponedores criades en diferents sistemes a Espaa. Font: Subdireccin General de Productos Ganaderos, 2010

En el quadre 13 es presenten els resultats productius esperats per a un hbrid comercial de gallina selecta productora dou comercial marr. En el cas que el sistema de producci sigui al terra, aviari o daltres sistemes alternatius tant la densitat com els resultats productius sn inferiors. Dividirem aquesta producci en dues etapes: Cria-recria i posta. 9.1. Cria-recria de gallinetes de posta La fase de cria-recria de les futures ponedores comercials, productores dou per a consum, comprn des de larribada de les gallinetes dun dia dedat a la nau fins al seu trasllat a la nau de posta que coincideix amb la seva arribada a la maduresa sexual (16-18 setmanes de vida). Podem distingir, 45

diferents perodes: 1. Perode de arrencada ( fins a la 6 setmana de vida) 2. Fase de Cria (des de la 7 a la 13 setmana) 3. Fase de recria (des de la 13 a la 18 setmana) Aquest perode s una fase de preparaci de les gallinetes, una inversi, ja que t importants repercussions en el perode de producci posterior. Per a que puguin expressar el seu potencial gentic, sha daconseguir un adequat desenvolupament anatmic-fisiolgic de les gallinetes en base a: Una maduresa sexual correcta Marcar objectius de edat, pes, uniformitat i conformaci adequats del lot per a iniciar lestmul lumnic que permeti assolir la maduresa sexual (p.e. 1250 g pes- 5% de posta- >80 % duniformitat). Alimentaci i nutrici adequada, en base a: - un bon desenvolupament de la capacitat dingesti del au - pinsos formulats i fabricats correctament adaptats a cada fase - menjadores, abeuradors adequats en tipus, nombre i maneig. Un coneixement dels programes de vacunaci aplicats i de lestat sanitari i immunitari de la manada. 9.1.1. Sistemes de allotjament Les naus de cria-recria solen allotjar al voltant de 10-20.000 gallines, disposen de menjadores, abeuradors, sistema de calefacci, illuminaci, ventilaci, grup electrogen i distribuci automtica de pinso. El grau de modernitzaci va en augment, incorporant-se sistemes cada cop ms automtics i controlats a travs de programes de gesti per ordenador. En aquesta fase s important si la nau disposa dun sistema de llum controlada, ja que permet un maneig ms precs del programa dilluminaci. Els sistemes dallotjament ms comuns sn: En gbies, disposant de recollida automtica de les excretes. El ms freqent s que tant la criarecria com la posta es realitzin en naus amb gbies de tipus condicionat seguint la normativa europea Al terra, on lelecci i maneig del llit s essencial (fig.x yxx). Sobre tot susa per a gallinetes destinades a explotacions de posta al terra o terra amb slat associades a la producci dou al terra, de camp i ecolgic. A ms existeixen altres tipus dallotjament com als aviaris o multi-tier. Figura 25. Allotjament de gallinetes en bateries.

46

Figura 26. Sistemes dallotjament per a la cria-recria de gallinetes al terra i aviari.

Quadre 9. Comparaci de dos sistemes utilitzats en la cria-recria de gallinetes futures ponedores comercials. ++: Molt millor; +: Bastant millor; -: Pitjor adaptat de Buxade, 2000. Caracterstiques Densitat Control dels animals Mortalitat Trastorns respiratoris Complexitat de maneig Situacions destrs Illuminaci Ventilaci ndex de conversi Higiene i neteja Adap. Posta intensiva Costos inicials Sistema Terra amb ja Bateria + + + ++ ++ ++ + ++ + + ++ -

47

9.1.2. Maneig Recepci i allotjament de les gallinetes (fins al 7 dia) A larribada de les aus dun dia s important: 1. Precalentar la nau i estabilitzar la temperatura i la humitat 2. Condicionar a les gallinetes, normalment agrupant-les en gbies de major confort trmic. 3. Laliment (pinso de arrencada o iniciaci) i laigua (temperada) han destar disponibles immediatament i de fcil accs. 4. Control de lestat inicial de les aus dun dia: n, pes (>35g), homogenetat i aspecte general. 5. Vigilncia de la temperatura, humitat Si la criana es realitza al terra, les gallinetes dun dia es poden condicionar en espais limitats per a aconseguir una zona de confort trmic millor controlada, ja que les aus post-eclosionades necessiten temperatures molt elevades (>32 C; similar als pollastres de carn, pg. 35). Per aix es poden utilitzar: - Cercles de material compacte acompanyats de focus de calor focal i menjadores i abeuradors de primera edat. - Limitar lespai de la nau, normalment associat a calefaccions de tipus ambiental. Quadre 10. Densitat i mida del grup

Control ambiental. s molt important supervisar amb regularitat la temperatura, la humitat relativa i la ventilaci. Sn factors crtics i shan de mantenir al nivell recomanat al llarg del creixement. 1. Temperatura Important controlar la temperatura de la nau en base a sondes de temperatura i distribudes de forma adequada Vigilar el comportament de les aus (figura 20) Quadre 11. Temperatura recomanada durant les 6 primeres setmanes de vida

Tall de becs s una prctica de maneig habitual en les gallinetes futures ponedores i en alguns casos en les futures reproductores. Est perms per la legislaci vigents, ja que est associat a: 48

a) Reducci del picatge i canibalisme entre les aus. Aix provoca estrs , ferides i mortalitat en la manada. Actualment sestan seleccionant aus amb menor tendncia al picatge i potser en un futur es pugui deixar daplicar aquesta mesura de control. b) Permet un desenvolupament ms homogeni c) Evita la selecci i prdua de pinso. d) Evita el picatge dels ous en la fase de posta. s important que el tall es realitzi de manera adequada i els becs es cauteritzin correctament. La legislaci europea permet que el tall de becs es realitzi abans dels 10 dies de vida. Sistema de tall ultrapreco: es realitza en la sala dincubaci, amb les gallinetes recent nascudes. Sutilitza un lser calric de gran precisi que produeix un lnea de necrosis, a les 2-3 setmanes aquesta zona del bec cau. Tall preco: es realitza entre els 6 i els 10 dies de vida de la gallineta. Es tallen 2/3 del bec superior (porci compresa entre la punta i els orificis nasals) i 1/3 del inferior. Cap a les 15-16 setmanes de edat, sacostuma a comprovar la bona realitzaci daquest tall i si s necessari es repassa. 9.1.3. Programa dilluminaci La maduraci sexual de les gallines ve determinada de forma directa, pel programa dilluminaci que saplica durant el perode de cria-recria de les gallinetes futures ponedores. A ms, condicionar el programa dilluminaci que saplicar en la posta. Lobjectiu s que les aus NO arribin a la maduresa sexual abans que hagin assolit un adequat desenvolupament corporal, fisiolgic i hormonal (cap a les 18-20 setmanes de vida). Ja que, conforme larribada a la maduresa sexual savana, la grandria mitja dels ous posats es redueix. En el moment en que apliquem un estmul lumnic (donant hores de llum creixents) lau sestimular i assolir la maduresa sexual. Fins llavors, i a la prctica, MAI sha dutilitzar programes de llum creixents durant la cria-recria. Es poden utilitzar: 1. Programa decreixent: Amb graduals descensos de la durada de la illuminaci , fins que es decideixi donar lestmul lumnic, en el moment que es decideix impulsar larribada a la maduresa sexual. Ds freqent en naus obertes amb llum natural. 2. Programa de llum constant, aplicant el mateix nombre diari dhores de llum , fins al moment de lestmul lumnic. Ds freqent en naus tancades, on la illuminaci s independent dels canvis de la llum natural. 3. Existeixen altres programes menys utilitzats com els intermitents, ahemerals, etc. A ms de la relaci llum-foscor, sha de tenir en compte altres factors de gran importncia: La intensitat lluminosa. Es recomana entre 5-10 lux de mitja. Sha de recordar que les aus ja perceben a intensitats molt baixes de llum. De fet, molta intensitat afavoreix lestrs dels animals. En les naus fosques no sha de filtrar ms de 0,5 lux dintensitat de llum natural. Uniformitat. Una bona distribuci dels punts de llum i la seva disposici. Sobre tot s difcil regular en les naus amb bateries de mltiples pisos. Tipus de llum: incandescents, fluorescents o de baix consum (minifluorescents), que sn les ms utilitzades actualment. Laplicaci de llums de diferents colors. Les aus sn ms sensibles a longituds de lespectre que corresponen a coloracions entre el vermell i el groc. Les de menor longitud dona, com el blau, no es percebuda per les aus i sutilitzen per a la realitzaci dalgunes prctiques de maneig de les aus. Manteniment dels sistemes dilluminaci.

49

9.1.4. Alimentaci. Menjadores i abeuradors. Durant la fase de cria-recria, tenim com a objectiu aconseguir que a lentrada en posta les gallinetes tinguin el pes adequat (en relaci als estndards que indica la casa de gentica per a aquell hbrid). Per, a ms, que aquest creixement hagi estat adequat, evitant engreixaments i permetent un bon desenvolupament de lesquelet, el sistema digestiu, reproductor, immunitari entre daltres. Com ja sha indicat, s necessari que les gallinetes tinguin el pes adequat en el moment dassolir la maduresa sexual. Lalimentaci s un dels factors ms importants en aquest procs. Durant aquesta fase s habitual que el pinso sadministri ad libitum, s a dir, a lliure voluntat. s important que el pinso administrat cobreixi les necessitats nutricionals de les gallinetes que van canviant al llarg del seu creixement, per aix se li subministren diferents pinsos per a apropar-se ms i millor a les seves necessitats nutricionals. Es poden subministrar: a) Arrencada o Iniciaci. b) Cria, fins a les 8 setmanes de vida. c) Recria, entre les 8 i les 15 setmanes de vida d) Preposta , partir de les 15 setmanes fins a linici de la posta Sha de recordar que les aus seleccionen per la mida de partcula. Per altre banda la granulaci sempre s un procs que comporta avantatges de tipus nutricional, ja que s un procs tecnolgic en el que saplica temperatura i pressi, que a ms de compactar el pinso, permet millorar la disponibilitat dalguns nutrients. En les gallinetes, el pinso sacostuma a administrar en farina o engrunes (grnul partit). A edats primerenques, la mida de les partcules ha de ser molt petita . En alguns casos se subministra grit per a afavorir els processos de digesti. Tan important com el pinso s laigua, una au beu al voltant de 2-2,5 cops el que menja. Les aus han de disposar daigua de bona qualitat qumica i bacteriolgica. El seu consum s un indicador de lestat dels animals i t una clara influncia en lestat de la gallinassa que eliminen les aus. Menjadores i abeuradors Fonamentalment, sutilitzen sistemes de distribuci automtica de pinso i aigua. 1. Tipus de menjadores ms utilitzats: a. En les bateries, amb regulaci despai i alada de lobertura en funci del creixement de les gallinetes. Associat a una distribuci aria automtica i controlada de pinso. b. Al terra: transport aeri i tremuges penjades; transport en espiral amb plats o menjadora lineal amb cadena darrossegament. 2. Tipus de abeuradors ms utilitzats. a. Abeuradors de tetina. Sn els ms utilitzats, sistema tancat, amb regulaci dalada i cabal. Poden utilitzar-se en el arrencada de les aus. b. De cassoleta c. De campana A larribada de les aus dun dia dedat sacostuma a distribuir el pinso directament sobre safates o un paper disposat sobre la superfcie de la gbia o el llit. De vegades sutilitzen menjadores i abeuradors especials per a 1 edat. El canvi als de 2 edat ha de ser gradual i progressiu.

50

Al llarg de la criana les menjadores i abeuradors han de: Estar ben distributs i tenir espai suficient per au Anar-se regulant a lalada de les aus: - Menjadores a nivell del dors - Abeuradors a nivell del cap (tetina per sobre del cap) Neteja freqent Control de prdues daigua en abeuradors i prdues de pinso en menjadores. Durant aquesta fase destaquen els segents punts clau: Controlar el percentatge de paps plens en els animals a les 12 i 24 hores darribar a la nau (>90 % haurien destar plens) Assegurar-se de que lespai de menjadora i abeurador s adequat i que es regula lalada en funci del creixement de les aus. Laccs s vital en el moment de la recepci de les gallinetes. Control del consum de pinso i aigua de les aus. Portar un control dels pesos i homogenetat del lot, en relaci a la corba marcada per lempresa de gentica. No oblidar que un altre objectiu important s aconseguir manades homognies.

9.1.5. Pla de profilaxis i vacunaci Es molt important que les gallinetes tinguin un estat de salut ptim i un bon desenvolupament del sistema immunitari. Per aix shan daplicar les estrictes normes de bioseguretat i higiene, desinfecci i desinsectaci de les explotacions. A ms, el veterinari responsable de la granja aplica programes de control sanitari per a prevenir laparici de malalties en les aus i evitar qualsevol perill de seguretat alimentaria. Les malalties de major prevalena han didentificar-se i controlar-se, existint algunes que sn especfiques duna zona geogrfica. Aix, els plans de vacunaci han dadaptar-se a les caracterstiques especfiques de lempresa.

9.2. Gallines de posta Hem de pensar que aquesta producci t un cicle mig-llarg (entre 12 i 15 meses el primer cicle al que pot afegir-se un segon cicle). Tal i com ja sha comentat, s important que es respecti el principi de tot dins tot fora, que les aus siguin de la mateixa edat, procedncia, casa de gentica, etc.. A ms, abans de lintroducci dun nou lot el buit sanitari, la neteja, desinfecci, desinsectaci i preparaci de la nau han de ser correctes. 9.2.1. Sistemes dallotjament Els sistemes dallotjament ms comuns sn: 1.- En gbies condicionades o enriquides, que compleixen la Directiva europea 99/74/CE amb els segents requisits: 750 cm2/au de superfcie total; 2.000 cm 2 com a mnim de superfcie total per gbia. 12 cm/au de menjadora 2 unitats dabeurador a labast de cada gallina 45 cm com a mnim de alada de la gbia Inclinaci de la gbia inferior al 14 % Dispositiu de retall dungles Nial 15 cm/au de jc (aseladero) 51

Ja (bany de sorra) per a que la gallina pugui picotejar i furgar Els passads entre gbies han de tenir un mnim de 90 cm dample i la distncia amb el terra de 35 cm mnim.

Les ms utilitzades sn bateries de tipus compacte de diversos pisos. Aquestes bateries disposen de: Recollida automtica dels ous a travs de cintes transportadores. Menjadores i abeuradors de distribuci automtica, normalment menjadores lineals amb distribuci de pinso a travs de carros autopropulsats i abeuradors tipus tetina. Recollida automtica de les excretes mitjanant cintes transportadores i en alguns casos amb sistemes de dessecaci de les dejeccions associats. Aquesta tcnica permet la retirada de la gallinassa de la nau freqentment evitant humitats i contaminacions. 2. Gbies get-away o welfare. Se caracteritzen per: Ser comunals , de gran mida (1 m2 de superfcie/20 gallines Disposar de jc o perxes a diversos nivells Estar dotades de nials i bany de sorra. 3. Sistemes alternatius a les gbies: a. Sistemes en semillibertat. Sallotgen en terra i disposen de sortida a pati exterior. Normalment utilitzat per a lou etiquetat com a campero o ecolgic. b. Sistemes a laire lliure. c. Al terra, on lelecci i maneig del llit s essencial. La nau disposa de control ambiental i tot lequipament necessari (menjadores, abeuradors, nials, etc) d. Sobre slat, normalment slat parcial existint, a ms, una part de llit. e. Aviari. Sn sistemes en els que les aus poden desplaar-se lliurement sobre diversos nivells de pisos formats amb slats i perxes

Quadre 12. Comparaci de dos sistemes en ponedores comercials Caracterstica N ous/gallina allotjada N ous trencats i bruts ndex de transformaci Mortalitat Densitat M dobra directa Nivell dinversi Higiene dels ous Control dels animals Temperatura ambient Sistema Terra --+ ---++ ---Bateria + ++ ++ +++ ++ -++ +++ +

+++: Molt favorable; ++: Favorable; +: Una mica favorable;---: Molt desfavorable; --: Desfavorable; -: Una mica desfavorable. Adaptat de Buxade, 2000.

52

Figura 27. Allotjament de gallines de posta en aviari. Font: Manual de manejo de Lohmann

9.2.2. Maneig Trasllat s molt important que aquest procs es realitzi en el mnim temps possible i mantenint les condicions mediambientals de les aus en el rang major de confort. Totes les tasques de carrega, trasllat i descrrega han de realitzar-se de la manera ms acurada possible. Aquest moment pot aprofitar-se per a comprovar lestat de les aus i efectuar un triatge, eliminant les aus malaltes o amb defectes. L ideal s traslladar a les gallinetes 3-4 setmanes abans que arribin a la maduresa sexual i comencin a posar ous, aix correspon a les 16-17 setmanes de vida, s a dir que lestmul lumnic sels hi aplicar a la nau de posta. Control ambiental. En aus adultes, i concretament en gallines, el llindar de confort trmic (s a dir el marge de temperatures adequades) s bastant ampli i pot situar-se entre els 10 i els 25 C. En aquest interval, la gallina segueix produint ous, per les variacions de temperatura repercuteixen en el consum, a ms temperatura menor consum de pinso. La temperatura ideal en aus de posta se situa entre 21 i 23 C. Un dels grans problemes de les granges de gallines de posta en la nostra latitud s lexcs de calor. A lestiu, les aus poden patir un cop de calor, amb una disminuci de la producci dous i pot, finalment, patir hipertrmia i la mort si lau no s capa deliminar lexcs de calor a travs de seva nica via deliminaci que s el panteix (les aus no suen), sistema devaporaci que es veu limitat en situacions delevada humitat ambiental. La humitat relativa hauria de situar-se entre el 50 i el 70 %, acompanyat duna ventilaci adequada i una bona qualitat del aire. 9.2.3. Programa d illuminaci Un cop que les gallinetes han estat sotmeses a programes de llum decreixents o constants durant la cria-recria, ara, un cop assolit el pes, edat i uniformitat suficient , es pren la decisi de realitzar lestmul lumnic, ja una cop allotjades a la nau de posta. Lestmul lumnic interv com a principal agent desencadenant del procs de formaci i ovoposici de lou. 53

El programa de llum que se segueix en la posta est clarament definit pel que sha aplicat a la criarecria. Per, MAI durant la posta sha de reduir la durada del fotoperode. Normalment sacostuma a iniciar lestmul lumnic entre les 17-19 setmanes dedat. Saugmenta la longitud del fotoperode 1-2 hores i de cop i desprs saugmenta de forma progressiva cada setmana (uns 15 -30 minuts per setmana) fins a arribar a les 16-17 hores de llum, a partir daqu es mant constant durant tot el cicle de posta.

Les naus tancades, sense entrada de llum natural, permeten una programaci ms independent i tamb el poder aplicar programes fraccionats de temps i independents del cicle de dia/nit real.

9.2.4. Alimentaci Al llarg dels 12-15 meses del cicle de posta, les gallines van canviant el seu ritme de creixement i de formaci dous. s important que laportaci de nutrients dels pinsos sajusti el mxim possible a les necessitats de les gallines i vari en funci dels canvis de manteniment, creixement i producci de ous de la gallina a lo largo del cicle. A ms del pinso de preposta que se lhi administra entre les 16 setmanes i linici de la posta (5 % de posta), es poden administrar els segents pinsos: Pinso de primera fase, des del 5 % fins a passat el pic de posta. Pinso de 2 fase, que sadministra durant laltipl de la corba de posta dous Pinso de 3 fase o fase final que ve indicada pel moment en que la gallina redueix la seva producci dous (aquests tenen un mida major i ms problemes de qualitat de closca). Els canvis de pinso han de realitzar-se de forma gradual. Normalment ladministraci es realitza ad libitum, s a dir de lliure accs per a les aus, encara que de vegades es pot realitzar un cert control del pinso consumit, sobre tot en les fases finals de la posta. 54

s important la velocitat de distribuci del pinso i els cops en que sengega la maquinaria, fent-se al llarg del dia freqents repartiments de laliment. A ms del pinso de posta, que inclou unes altes quantitats de calci, per a cobrir les necessitats generades per la formaci de lou (2 g de calci dipositat per ou produt), de vegades saconsella laport de suplement de calci extra a part del pinso. Sacostuma a utilitzar el carbonat clcic granulat o la petxina dostres, preferible la seva distribuci per la tarda-nit, que siguin partcules de mida gran (3-4 mm) i dabsorci lenta per a que el calci estigui disponible en loviducte durant les hores de formaci de la closca, que s per la nit. 9.2.5. Muda De forma natural, per exemple en les aus migratries i lloques, les gallines, desprs d'un perode continuat de producci d'ous, deixen de posar ous i tenen un temps de descans (sol coincidir amb poques de l'any amb perodes de llum decreixents i curts) . Durant aquesta fase es cauen les plomes i, desprs d'un temps, tornen a emplomar-se i reinicien un nou cicle de posta.

Amb les modernes ponedores el procs de muda natural es presenta fora tard (no abans dels 12 mesos de producci). El final del cicle de posta es decidir desprs d'una anlisi tcnic i econmic del lot. A mesura que avana l'edat de les gallines es va reduint el nombre d'ous, en parallel, augmenta la mida de l'ou per tamb el percentatge de trencaments de la closca. El lot de gallines sol sortir de la nau cap a les 70-80 setmanes de vida, desprs de 60 setmanes de producci. Es pot decidir fer un segon cicle de posada desprs d'un perode de muda indut, que permeti allargar el perode productiu del lot. Desprs de la muda, es millora el percentatge de posta, la qualitat de la closca i l'alada del albumen. No obstant aix, aquests nivells seran una mica ms baixos que els millors valors obtinguts abans de la muda. La mida de l'ou no es veu afectat i segueix augmentant desprs que la producci es reprengui.

Figura 28. Corbes de producci d'ous, pes de l'ou, pes corporal i mortalitat en gallines de posta d'ou comercial marr.

55

Quadre 13. Dades productives en gallines ponedores productores dous rossos.

56

9.3. Classificaci i embalatge de lou de consum El centre de classificaci s la indstria alimentria que rep, selecciona i classifica els ous segons les seves categories de qualitat (A i B) i pes (classes S, M, L i XL). Generalment, desprs es procedeix a lenvasament i a la distribuci als diferents clients: consumidors, grans superfcies, restauraci, indstries alimentries entre daltres. s habitual que el centre de classificaci estigui connectat o molt a prop del centre de producci, el que permet la recollida i distribuci rpida de lou fresc. El procs de classificaci i envasat est totalment automatitzat. A ms, en el cas de lou, la traabilitat est controlada des de la granja, on es registren lorigen de les aus, el pinso, els controls sanitaris i tots els factors implicats en la seguretat alimentria.

En el centre dembalatge es registra lorigen i dest de cada lot expedit i es marca el registre sanitari. En la closca de lou va imprs amb tinta per a s alimentari el codi que identifica la granja dorigen i informa a les autoritats sanitries i al consumidor de la forma de cria de les gallines i de la zona de producci. Figura 29. Marcat i etiquetatge de lou de consum. Font. Instituto de estudios del huevo.

Es consideren aptes per a consum hum directe aquells ous frescos, denominats de categoria A, que compleixen els requisits segents: Closca i cutcula: normals, netes i intactes. Cambra d'aire: d'una alada no superior a 6 mm. En el cas d'ous comercialitzats amb la menci EXTRA, no podr ser superior a 4 mm. 57

Clara: transparent, sense taques, de consistncia gelatinosa i exempta de matries estranyes de qualsevol tipus. Rovell: noms visible a contrallum com una ombra, sense contorn clarament discernible, que no es separi del centre en sotmetre l'ou a un moviment de rotaci i sense matries estranyes de qualsevol tipus. Embri: desenvolupament imperceptible. Olor: absncia d'olors estranyes.

Els ous frescos no es renten ni es netegen per altres procediments abans o desprs de la classificaci. Tampoc es sotmeten a cap tractament de conservaci ni refrigeraci a temperatures inferiors a 5 C. Els ous frescos destinats per al seu consum com a ous de taula es classifiquen en funci del seu pes en quatre classes: XL: sper grans: de 73 g o ms. L: grans: de 63-73 g. M: mitjans: de 53-63 g. S: petits: menys de 53 g. Una vegada que l'ou ha estat seleccionat i classificat, s'envasa. Un ou fresc s'ha de vendre al consumidor en els 21 dies posteriors a la data de posta, encara que es pot consumir fins a la data de consum preferent indicada a la capsa, que s 28 dies des del dia de la posta. Els envasos d'ous frescos han de presentar la informaci en un lloc visible (Font: Instituto del huevo):

58

Una proporci de la producci dous s utilitzada com a ingredient daltres aliments. La fbrica de ovoproductes s la indstria alimentaria que rep ous per a la seva transformaci i produeix derivats industrials com: ou lquid pasteuritzat (sencer, clara i rovell), ou cuit, truites, ou en pols,... A Espanya es consumeixen uns 195 ous per habitant i any, el 80% a nivell de la llar i la resta en restauraci i hostaleria. A aix cal sumar el consum sobre la base dovoproductes, que es pot xifrar en uns 40 ous / hab / any. La majoria dels ous sn rossos i el preu varia segons la categoria, apreciant de forma especial els ous de classe XL, de mida elevada (> 73 g). El consumidor expressa de manera terica el seu inters per ous produts de forma extensiva i ecolgica, per en la prctica, la proporci de compra d'aquests productes, de preu ms elevat que els estndard, s molt reduda. Hi ha aspectes relacionats amb la qualitat de l'ou que sn valorats pel consumidor, com s el grau de frescor i el color del rovell. La preferncia de color varia segons la zona geogrfica, color groc-ataronjat ms intens en el nord i ms clars en el sud. Catalunya el grau de pigmentaci se situa sobre el valor 13 en l'escala de color de DSM. 9.4. Consideracions econmiques Dins dels costos de producci i depenent del tipus de producci (ou pags, aviari, bateria), el cost de l'aliment representa entre el 46 i el 58%, el cost en el preu de la gallineta est entre el 12 i el 17,5 %, lamortitzaci de la inversi 14-17,6%, la m d'obra pot anar segons el tipus d'allotjament de l'1,6 al 16%, altres despeses 7,5-10%. Tenint en compte els canvis legislatius a la UE que concerneixen a aquesta producci en matria de benestar animal, seguretat ambiental i medi ambient, els costos de producci de l'ou actuals han augmentat entre un 25% i un 30%. Entre altres causes tenim l'aplicaci de les normes de benestar animal, que incrementa la superfcie til per a cada ponedora i s responsable del 75% del sobrecost (Directiva 1999-1974) i la prohibici de les farines de carn, que ha representat una pujada del preu de l'aliment del 3,5%, com a mitjana. Altres increments del cost radiquen en l'aplicaci de la limitaci en el tall de becs, les normes sobre emissi d'amonac (Directiva 96/61), normatives sobre bioseguretat (reglaments 1774/2002 i 842/2004), els programes contra la salmonelosis ( Ordre PRE/1377/2005 i el Programa Nacional de Control de Salmonella), plans de traabilitat (Reglament 598/2008 - Registres i Documentaci. Reglament 852/2004 i RD Pla Sanitari Avcola), regulaci en l's de medicaments (Reglament 2377 / 1990 i les seves modificacions posteriors) entre d'altres.

10. BIBLIOGRAFA ABAD Y COL. Reproduccin e Incubacin en Avicultura. 2003. Real Escuela de Avicultura. BUXADE. "El Pollo de Carne". 1985. Ed. Mundi-Prensa BUXADE. "La Gallina Ponedora". 2000. Ed. Mundi-Prensa. CASTELLO Y COL. "Produccin de Huevos". 2010. Real Escuela de Avicultura. CASTELLO y Col. "Produccin de Carne de Pollo". 2002. Real Escuela de Avicultura. FRANCESCH A. Gallinas de raza. 2006. Ed. Arte Avcola. FEDNA Normas FEDNA para la Formulacin de Piensos Compuestos. 2003. Ed. FEDNA. http://www.etsia.upm.es/fedna/mainpageok.htm INSTITUTO DE ESTUDIOS DEL HUEVO. El Gran Libro del Huevo. 2009. Ed.Everest. Madrid, Espaa. Informacion tcnica de Aviagen http://www.aviagen.com/ Informacion tcnica de Cobb http://www.cobb-vantress.com/). Informacion tcnica de Lohmann http://www.ltz.de/html/e_page_99_98.htm Informacion tcnica de ISA http://www.hendrix-poultry.nl/ Informacion tcnica de Hy-line http://www.hy-line.com/aspx/products/products.aspx?navid=3 59

MAPA. Libro blanco de la agricultura y el desarrollo http://www.mapa.es/es/ministerio/pags/libros_blancos/libro_agricultura.htm Material docente de la UPV.polimedia.upv.es/catalogo Pgina web del Instituto de estudios del Huevo http://www.institutohuevo.com/ Pgina web de la Asociacin Espaola de Ciencia Avcola http://www.wpsa-aeca.es/

rural.

2003.

60