Ies Bernat Metge Barcelona

IES BERNAT METGE
BARCELONA
DEPARTAMENT DE CATALÀ
PROGRAMACIÓ
CURS 2006/07
Barcelona, 30 de setembre de 2006
Índex
Índex ................................................................................................... 2
Distribució General curs 20062007 (Professorat i Calendari) ............3
Aula Oberta.......................................................................................... 5
1r d’ESO .............................................................................................. 9
2n d’ESO .............................................................................................17
CV2 “Ortografia”...................................................................................27
Tercer ESO ......................................................................................... 33
Quart ESO .......................................................................................... 44
Quart ESO A ( Adaptació curricular)................................................... 56
Primer de Batxillerat ............................................................................ 62
Segon de Batxillerat ............................................................................ 65
Literatura Catalana Batxillerat ............................................................ 72
Aula d’acollida ......................................................................................78
Annexos...............................................................................................99
Lectures obligatòries del curs 20062007 ............................................99
Fulls informatius d’ inici de curs per a l’alumnat. ...............................100
Activitats acadèmiques externes (Català i Castellà). ...........................
Prova nivell alumnat nou de 1r ESO ...................................................115
2
Programació per al curs 20062007
Distribució del professorat segons nivells i grups:
Aula Oberta:
Albert Lamonja
1r ESO:
Mariona Casajuana, Ernest Jornet i Joanjo Llansana
2n ESO:
Mariona Casajuana, Ernest Jornet i David Serra
S2CV Ortografia: Ernest Jornet
3r ESO:
S3A: Ernest Jornet
S3B: Ernest Jornet
4t ESO:
S4A: Joanjo Llansana
S4B: Mariona Casajuana
Alumnat d’Acollida: Anna Moreno
1r Batxillerat
B1A: David Serra
B1B: David Serra
2n Batxillerat
B2A: David Serra
B2B: David Serra
Literatura Catalana: Ernest Jornet
3
Aula Oberta (Unitat d’Adaptació Curricular)
Atenció a la diversitat
1. Objectius a assolir i la seva temporització
Al llarg dels tres trimestres hi ha uns objectius comuns que cal assolir:
Expressarse oralment amb ordre, coherència i claredat acceptables.
Comprendre relats, explicacions i argumentacions senzilles.
Ser respectuós en l’expressió oral, sabent escoltar i respectant el torn de
paraula.
Llegir expressivament textos de diversa tipologia, de manera fluïda i clara,
respectant les pauses.
Planificar i presentar els treballs i deures de la manera més acurada possible
(cal∙ligrafia clara i legible, títols, marges, separacions entre línies, bona
distribució, etc.).
Usar el diccionari i ampliar el vocabulari.
Primer trimestre:
Distingir les síl∙labes d’un mot i assenyalarne la tònica.
Accentuar correctament.
Saber distingir les parts d’una notícia i poder redactar alguna notícia breu.
Saber buscar al diccionari real i virtual.
Conèixer la morfologia nominal.
Segon trimestre:
Tenir més coneixements ortogràfics i aplicarlos.
Saber què és el gènere teatral i el poètic.
Saber fer resums.
Reconèixer l’adjectiu, l’article i els pronoms personals.
Al tercer trimestre l’alumne ha de se capaç de:
Tenir una ortografia acceptable, emprar paraules noves i manifestar una
correcció formal en l’ús del llenguatge oral i escrit.
Ser capaç d’explicar la idea principal d’un text o fragment, llegit en lectura
silenciosa.
Comprendre i resumir textos.
Elaborar narracions i descripcions.
Aplicar les normes ortogràfiques bàsiques: accentuació, puntuació, plurals, ús
de l’apòstrof, la dièresi, b/v, majúscules, etc.
Distingir les categories gramaticals: nom, adjectiu, verb i determinant.
Classificar les frases simples en enunciativa, interrogativa, exclamativa,
imperativa i exhortativa. Distingir les parts de l’oració.
2. Els continguts a desenvolupar i la seva ordenació i temporització

Primer trimestre:
Ortografia: Accentuació, puntuació; diftong, hiat, dièresi; apòstrof i
contracció.
Lèxic i lectura: La notícia i el còmic. Lectures de fragments de textos i
algun relat adaptat.
Morfologia: El nom, gènere i nombre, i els determinats.
4
Segon trimestre:
Ortografia: l’ús de b/v, x/ix, ig/tx, s, z, ss, c, ç i sc.
Lèxic i lectura: el teatre i el gènere poètic. Lectures de fragments
teatrals i alguns poemes. Treball de Sant Jordi. Distingir les parts d’un
text.
Morfologia: l’article, l’adjectiu i els pronoms.
Tercer trimestre:
Ortografia: l’ús de sc, l∙l, m/n i el grup –mp; r/rr; el vocalisme a/e i o/u; i
g/j, tg/tj.
Lèxic i lectura:. Lectures adaptades, la descripció i el relat.
Morfologia: el verb i els temporals.
Sintaxi: l’oració (tipologia) i parts.
3. La metodologia i les situacions de treball que es duran a terme
(individuals i en grup)
Al llarg del curs es realitzaran classes pràctiques, després de les explicacions
convenients, mitjançant exercicis del dossier, còpies i dictats. El treball
individual és important però la relació amb la resta del grup també s’incentiva,
ja que sovint per parelles o grups es realitzaran murals, després d’un treball de
recerca d’informació i posada en comú.
Així mateix, es duran a terme exposicions sobre temes proposats per la
classe, o petites representacions que faciliten el treball oral.
4. Procediment d'avaluació i recuperació de l'alumnat
Tenint en compte que el grup requereix una adaptació curricular, es tindrà en
compte la flexibilitat i el tractament individualitzat de l’alumnat, que ajudarà a
adaptar el nivell d’aprenentatge a les diverses habilitats i competències
lingüístiques.
D’una banda, l’avaluació serà formativa i contínua. Es valorarà l’evolució
de l’aprenentatge en relació a les activitats diàries que es portin a terme a
classe i dels deures per a casa, segons els procediments bàsics de comprensió
oral i escrita, expressió oral i escrita, i lectura. Així mateix, es valoraran els
hàbits de treball i d’estudi que s’adquireixin o es millorin durant el curs, com el
fet de dur el material a classe, fer els deures, respectar les normes, i tenir una
actitud positiva i predisposició per aprendre. El comportament correcte durant
les classes i el fet de ser respectuós amb el professorat i la classe es tindrà
molt en compte.
I de l’altra, se seguirà una avaluació individualitzada, que tindrà en
compte el punt inicial de partida de l’alumne i l’evolució experimentada al llarg
dels trimestres.
Així mateix, l’assoliment dels objectius mínims que s’exigeixen en el
crèdit de llengua i literatura catalanes comportaran la superació del curs.
Al llarg del curs es realitzaran proves orals i escrites per fer el seguiment
de l’alumne i alhora per acostumarlo a expressarse tant de forma oral com
escrita. Tanmateix un comportament negatiu pot influir decisivament en la nota
final del trimestre. Es valorarà també el dossier que es realitza al llarg del
trimestre, així com la participació a classe, l’actitud i l’evolució.
5
L’avaluació contínua permet que l’alumne recuperi al final del curs el
crèdit; en tot cas, al juny hi ha una recuperació per als alumnes que no hagin
assolit els objectius exigits.
6
1r d’ESO
Procediments
· Lectura expressiva i escenificació.
· Comprensió lectora.
· Resum de textos.
· Recerca de significat.
· Descripció de persones i d’animals.
· Memorització i recitació de textos poètics. Dramatització.
· Utilització d’ètims grecs per crear termes d’especialitats científiques.
· Imitació de textos poètics.
· Reescriptura i manipulació del text.
· Descripció de personatges.
· Transformació d’un text narratiu en un de dialogat.
· Descripció d’éssers fantàstics.
· Imitació d’un text.
· Identificació i anàlisi dels gèneres més característics de la literatura popular.
· Lectura i recitació de cançons populars.
· Reconeixement dels gèneres populars.
· Ordre alfabètic.
· Coneixement i utilització del diccionari.
· Distinció i aplicació de les diverses accepcions d’un mot segons el context.
· Definició de paraules.
· Ús de sinònims i antònims.
· Identificació de paraules polisèmiques i homònimes.
· Reconeixement i comprensió de les relacions lèxiques i semàntiques.
· Anàlisi dels constituents bàsics de l’oració.
· Relació de concordança.
· Anàlisi de l’estructura del sintagma nominal.
· Reconeixement dels elements que formen el SN.
· Reconeixement de les funcions dels elements del SN.
· Reconeixement i classificació dels nom.
· Aplicació de les regles morfològiques i ortogràfiques relacionades amb el
canvi de gènere i nombre.
· Ús de les formes afectades per interferències de la llengua castellana.
· Distinció de paraules pel gènere.
· Reconeixement de categories gramaticals: adjectiu.
· Reconeixement de l’article.
· Apostrofació.
· Contracció.
· Funció i ús dels demostratius, possessius, interrogatius, numerals,
quantitatius, i indefinits.
· Anàlisi dels constituents de l’oració.
· Ús i anàlisi de les diverses formes verbals.
· Aprenentatge de les conjugacions verbals.
· Ús de: majúscules, del punt, de l’interrogant, de l’admiració i dels punts
suspensius.
· Separació de les síl∙labes de les paraules.
7
· Identificació de la síl∙laba tònica.
· Accentuació de paraules.
· Ús de l’accent obert i de l’accent tancat.
· Ús de l’accent diacrític.
· Ús i funció de la dièresi.
· Ortografia de la vocal neutra.
· Comprensió i producció de missatges informatius (orals i escrits).
· Comprensió i producció de textos instructius (orals i escrits).
· Producció de textos expositius (orals i escrits).
· Anàlisi i elaboració de textos descriptius.
· Comprensió de mapes i dibuixos esquemàtics sobre dominis lingüístics.
· Reconeixement de la relació històrica entre llengües.
· Treball sobre les llengües d’Espanya.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
Unitat didàctica 1
Literatura
· Els tres gèneres clàssics: èpic, líric i dramàtic.
· Els tres gèneres actuals: narrativa, poesia, teatre.
· La narrativa.
· El narrador i l’autor.
· El conte i la novel∙la.
· La prosa i el vers.
Lèxic
· L’alfabet. Sons i grafies
· Els dígrafs.
Gramàtica
· Oració: SN subjecte i SV predicat.
· Oració: enunciativa, interrogativa i exclamativa.
· La concordança.
Ortografia
· Les majúscules.
· La puntuació a final de l’oració.
Unitat didàctica 2
Literatura
· La poesia.
· El bestiari.
· Els orígens de la poesia.
· El metre, la rima, el ritme, les estrofes i els versos.
Gramàtica
· El sintagma nominal.
· Els determinants.
· Els noms.
8
· Els complements del nom.
· La classificació dels noms.
Ortografia
· La síl∙laba.
· La separació dels dígrafs.
· La separació de les paraules a fi de ratlla.
Tipologia textual
· El text informatiu.
· La intenció o l’objectiu d’un text.
· L’emissor. Els receptors.
· El tractament. Les fórmules de salutació i d’agraïment.
Unitat didàctica 3
Literatura
· L’epopeia,. L’Odissea.
· Homer
Lèxic
· Diccionari.
· Sentit propi, sentit figurat.
· Comparació. Metàfora.
Gramàtica
· Gènere i nombre.
Ortografia
· Arrel.
· Terminació.
Unitat didàctica 4
Lectura
· Sentiments i actituds dels personatges.
· Qualitats i defectes dels personatges.
Llengua i societat
· Les llengües romàniques.
· El llatí.
· La Romània.
· L’indoeuropeu.
Gramàtica
· L’adjectiu.
· Forma i funció.
· Gènere i nombre.
· La concordança.
· Les formes invariables.
9
Gramàtica
· Els canvis ortogràfics de consonants.
Tipologia textual
· El text instructiu.
· La intenció o l’objectiu.
· L’emissor i els receptors.
· Fórmules d’introducció, d’enumeració i de conclusió.
Unitat didàctica 5
Literatura
· El teatre.
· El diàleg dels personatges i les acotacions.
· L’autor, el director i els actors.
· Els actes i les escenes.
· La tragèdia, la comèdia i el drama.
Lèxic
· La definició.
· Sinònims i antònims.
Gramàtica
· L’article.
· Concordança amb el nom.
· Apostrofació (regles).
· L’article personal i l’article neutre.
Ortografia
· Els emmudiments vocàlics.
· L’apostrofació de la preposició de, i dels pronoms febles.
Unitat didàctica 6
Literatura
· La rondalla.
· La literatura oral popular.
· La narrativa popular.
Llengua i societat
· Les llengües d’Espanya.
Gramàtica
· Els demostratius.
· Els possessius
· Els interrogatius.
Ortografia
· La síl∙laba.
· Els diftongs.
· La síl∙laba tònica.
10
· Els monosíl∙labs tònics i els àtons.
Tipologia textual
· El text expositiu.
· La carta. L’estructura d’una carta formal.
· La conferència.
Unitat didàctica 7
Literatura
· La rondalla.
· La llegenda.
· El mite.
Lèxic
· La polisèmia.
· L’homonímia.
Gramàtica
· Els determinants.
· Els numerals.
· Els quantitatius.
· Els indefinits.
Ortografia
· L’accentuació.
· L’accent obert i l’accent tancat.
Unitat didàctica 8
Literatura
· Literatura i religió.
· La Bíblia.
Gramàtica
· El sintagma verbal.
· Les formes del verb.
· La persona gramatical.
· El nombre.
· El temps verbal.
Ortografia
· L’accent diacrític.
· La dièresi.
Tipologia textual
· El text descriptiu.
Unitat didàctica 9
Literatura
· La poesia tradicional.
· La cançó popular.
11
· El romanç.
Lèxic
· Els camps semàntics.
Gramàtica
· La conjugació verbal.
Ortografia
· La vocal neutra en les terminacions verbals.
Actituds, valors i normes
· El gust per la lectura.
· Participació en activitats orals i escrites.
· Sensibilització pel fet literari.
· Valoració i gust per la poesia.
· Valoració de la riquesa que aporta la cultura clàssica.
· Respecte per la pluralitat cultural.
· Valoració i gust pel fet teatral com a acte cultural i lúdic.
· Valoració dels gèneres literaris populars.
· Participació en la creació literària.
· Interès per conèixer el funcionament de la llengua com a sistema.
· Comprensió i assimilació de les normes d’escriptura.
· Interès per comprendre el sentit exacte de les paraules.
· Interès per assimilar les normes morfològiques i ortogràfiques.
· Interès per identificar i evitar les interferències del castellà.
· Atenció a la situació lingüística.
· Adequació a les normes convencionals de l’expressió escrita.
· Aplicació conscient de les normes dels coneixements adquirits.
· Interès per conèixer la realitat sociolingüística d’Espanya.
· Interès per ampliar el vocabulari.
· Interès per l’anàlisi dels elements lingüístics com a mitjà d’enriquiment de la
capacitat d’expressió.
· Valoració de la importància de l’entonació i la puntuació per tal d’aconseguir
una expressió correcta.
· Atenció a la claredat, la cohesió i la coherència dels textos informatius i
instructius.
· Adequació del registre al context.
· Adquisició de l’hàbit de l’escriptura d’acord amb unes normes convencionals
determinades.
· Adequació a la situació comunicativa.
· Valoració de l’habilitat de construir textos coherents i cohesionats.
· Interès pel domini de la conjugació verbal per tal de millorar els recursos
expressius propis.
Objectius didàctics
12
(Crèdit comú 1)
1. Llegir en veu alta un text narratiu i copsarne els aspectes més significatius.
2. Dominar l’ordre alfabètic.
3. Reconèixer els constituents d’una oració.
4. Puntuar les oracions i fer un ús correcte de les majúscules.
5. Conèixer els orígens de la poesia i els recursos mètrics més bàsics.
6. Reconèixer i analitzar el sintagma nominal.
7. Interpretar la informació recollida en un diccionari general.
8. Aprendre els canvis de gènere i nombre dels noms.
9. Escriure correctament la vocal final (a o e) dels noms i els adjectius.
10. Llegir en veu alta un conte i copsarne els aspectes més significatius.
11. Conèixer l’origen de les llengües romàniques i identificarles.
12. Reconèixer la funció bàsica de l’adjectiu.
13. Aprendre els canvis de gènere i nombre dels adjectius.
14. Dominar l’escriptura de les consonants a final de paraula.
15. Llegir en veu alta un text teatral i copsarne els aspectes més significatius.
16. Conèixer els recursos que s’utilitzen en una definició i aprendre a definir
paraules.
17. Reconèixer la funció de l’article.
18. Dominar l’ús de l’apostrofació i la contracció.
(Crèdit comú 2)
19. Llegir en veu alta una rondalla i copsarne els aspectes més significatius.
20. Conèixer les llengües d’Espanya i els dominis lingüístics corresponents.
21. Aprendre la funció i l’ús dels demostratius, els possessius i els interrogants.
22. Identificar els diftongs i reconèixer la síl∙laba tònica.
23. Aprendre les característiques de la literatura popular i diferenciar entre
rondalla, llegenda i mite.
24. Reconèixer les paraules polisèmiques i les homònimes.
25. Aprendre la funció i l’ús dels numerals, els quantitatius i els indefinits.
26. Practicar l’accentuació de les paraules.
27. Reconèixer el sintagma verbal i aprendre les formes verbals. Practicar
l’accentuació i l’ús de la dièresi
28. Descriure persones i animals.
29. Aprendre les característiques de la poesia tradicional.
30. Saber agrupar paraules en camps semàntics.
31. Conjugar els verbs regulars i utilitzar la forma adequada en cada situació
temporal.
32. Escriure correctament la vocal neutra ( a o e) en les terminacions verbals.
Temporització indicativa
Primer trimestre: unitats didàctiques. 1,2,3 i 5 +apèndix.
Segon trimestre: unitats didàctiques: 5, 6 i 7 + apèndix.
Segon trimestre: unitats didàctiques: 8, 9 i 10 + apèndix.
Material del curs
13
6.1 Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 1 Llengua catalana 1r cicle. Ed.
Barcanova.
6.2 Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegis el llistat general del curs 2005
2006 , a l’annex.
6.3. Material de l’alumnat.
Carpeta arxivador per guardarhi els exercicis que facin a classe, els deures i
qualsevol altre material relacionat amb la matèria.
6.4. Agenda.
La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i
organització de l’alumnat.
Agrupaments
L’alumnat de primer està distribuït en tres grups (A, B, i C) de nivell similar. En
cas que fos necessari, se’n podria fer grups flexibles i agruparlos per nivells
diferents.
A part, hi ha alumnat assignat a l’Aula d’Acollida.
Avaluació
Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, farem unes preguntes orals i
escrites per saber el nivell de l’alumnat.
Formativa:
· Correcció de dictats.
· Observació de l’expressió oral i la participació a classe.
· Treball sobre la lectura del trimestre:
Control de la lectura programada.
Observació de la dificultat de la comprensió dels textos.
Preguntes obertes i tancades sobre la lectura: tema, personatges,
temps, espai...
Prova final després de la lectura i del treball de classe.
· Control dels deures i dels treballs programats.
· Correcció de textos escrits.
· Observació i control de l’actitud i de l’assistència .
Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un
control de la lectura; si no se supera no s’aprova l’avaluació.
La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació
formativa (notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels
exàmens). L’avaluació és contínua i caldrà tenir en compte la nota del crèdit de
síntesi..
Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny; en cas de no
aprovarlo, a l’inici del curs següent n’hi haurà un altre; si s’aprova, la nota
14
repercuteix en l’avaluació formativa del 1r i 2n trimestres, i, si no s’aprova, el
departament prepararà un dossier de treball que controlarà el professorat de
cada grup.
Pel fet de treballar en agrupaments flexibles segons el nivell de rendiment
intel∙lectual de l’alumnat, els continguts i la corresponent avaluació s’adaptaran
sempre a cada grup. En tot cas, la nota final de l’alumnat dels grups de nivell
més baix de coneixements, no serà superior a un Bé.
Expressió Oral: L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora
de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació
formativa i es tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada
trimestre i de final de curs.
Metodologia i situacions de treball
· Explicació oral del professorat i utilització de la pissarra com a
complement visual i de reforç tant pel que fa a la matèria que s’explica
com a la correcció d’exercicis.
· Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita.
· Lectura i comentari de textos breus (contes, fragments de novel∙la,
poemes,...) i ferne un resum i/o un treball dirigit – tema, argument, punt
de vista adequat al nivell de l’alumnat.
· Memorització de textos breus (poemes).
· Dictats ( preparats i no preparats). Autocorrecció i correcció a la
pissarra.
· Exercicis de normativa ( llibre de text i d’altres complementaris).
· Treball de normativa ortogràfica, gramàtica i lèxic amb TIC.
· Redaccions i treballs amb TIC (Word).
· Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat (exercicis de classe i
deures) amb qualificacions.
· Organització de l’aula en grups més reduïts per poder fer un treball més
participatiu.
· Desplaçament del grup a l’aula d’informàtica. (Exercicis, recerca
d’informació).
· Control de les lectures obligatòries del curs mitjançant exercicis puntuals
escrits o bé orals.
· Utilització del DVD i/o Vídeo per a reforçar la informació.
Activitats extraescolars
L’alumnat de primer d’ESO, farà una sortida guiada, conjuntament amb el
Departament de Castellà, a la biblioteca pública de Sant Martí.
Altres activitats possibles depenen de la cartellera d’espectacles (teatre o
cinema) i de les programacions de les sales d’exposicions.
Treball comú de programació dels departaments de Castellà i Català
15
Comprensió lectora i expressió oral
Objectius i metodologia.
Reduir el nombre de fixacions. Millorar l’expressivitat (1r trimestre)
· Lectura oral individual d’un text a principi i a final del trimestre.
· Anotar els errors de lectura i informarne a l’alumnat.
· Tornar a llegir el mateix text al final del trimestre i avaluarne la lectura.
Augmentar el vocabulari: el context, la derivació i el diccionari (2n
trimestre)
· Exercici a principi i a final del trimestre de recerca del significat d’unes
paraules determinades dins d’un text.
· Explicació i pràctica de les tres maneres d’esbrinar el significat del mots:
el context, la derivació i la recerca al diccionari.
Distingir les parts d’una narració (3r trimestre)
· Reorganització de textos narratius.
· Criteris per buscar les parts d’una narració.
· Elaboració d’esquemes de narracions.
· Exercici final: esquema d’un text i justificació. Explicar oralment la
narració.
16
2n d’ESO
Procediments
· Lectura expressiva d’un text narratiu i d'un poema.
· Lectura comprensiva a base de preguntes.
· Extracció del tema d’un text a partir de pistes.
· Classificació d’un text literari en funció del punt de vista narratiu.
· Localització d’una figura retòrica donada en un text breu.
· Redacció d’un comentari global breu sobre un poema.
· Construcció gràficament correcta d’un text de diàleg.
· Catalogació de la varietat o registre d’un text.
· Lectura dramatitzada.
· Creació d’un text literari breu.
· Aplicació de les regles ortogràfiques de les paraules compostes.
· Catalogació dels personatges d’un text literari.
· Redacció del resum d’una narració o d’un text teatral.
· Detecció de canvis en l’ordre temporal d’una narració.
· Redacció del resum d’una narració coneguda.
· Fragmentació d’una narració en plantejament, nus i desenllaç.
· Associació d’un refrany popular a una situació donada.
· Correlació entre fragments diferents d’una narració.
· Redacció del resum d’una novel∙la o una pel∙lícula.
· Substitució de paraules en una oració per sinonímia.
· Maneig de material de consulta.
· Creació de mots contraris mitjançant prefixos.
· Ordenació semàntica de sèries de mots.
· Recerca personal o en diccionaris de sinònims i antònims.
· Aparellament de mots sinònims pel registre o la varietat geogràfica.
· Maneig eficaç del diccionari.
· Substitució de paraules en frases per sinònims o antònims.
· Detecció i correcció de barbarismes lèxics, gramaticals o de fraseologia.
· Traducció del castellà al català.
· Detecció d’interferències lingüístiques habituals.
· Explicitació del significat d’una frase feta.
· Catalogació de la categoria d’una paraula o una locució.
· Observació de les marques gràfiques d’una oració.
· Classificació d’una oració en funció de la modalitat i la submodalitat.
· Classificació d’una oració en funció del tipus de predicat.
· Desmuntatge d’una oració i/o un predicat en els seus components.
· Classificació dels components verbals d’una oració.
· Associació d’un complement verbal amb els seus pronoms.
· Anàlisi global d’una oració breu.
· Discriminació de la funció subjecte i CD pel criteri de la concordança.
· Localització de paraules d’una determinada categoria dins de frases.
· Classificació d’oracions pel tipus de verb.
· Explicitació del valor de les funcions sintàctiques.
· Compleció de buits en oracions.
· Explicitació de conceptes gramaticals.
17
· Compleció amb un o dos pronoms dels buits d’una frase.
· Associació d’un pronom amb la seva funció sintàctica.
· Detecció del relatiu en una oració.
· Compleció amb un relatiu del buit d’una frase.
· Construcció d’una oració composta a partir de dues de simples.
· Anàlisi sintàctica elemental.
· Catalogació de paraules per la seva categoria.
· Puntuació d’oracions.
· Pràctica del paradigma verbal regular.
· Compleció de buits d’una oració amb una forma verbal.
· Col∙locació de la puntuació en un text ja existent.
· Localització d’una puntuació incorrecta.
· Explicitació d’una norma gramatical.
· Creació de derivats d’un mot.
· Compleció de buits de paraules amb lletres.
· Accentuació gràfica de mots a partir de regles.
· Col∙locació de la dièresi en mots a partir de regles.
· Explicitació de regles ortogràfiques.
· Correcció d’un text amb errors ortogràfics.
· Consulta ortogràfica del diccionari.
· Escriptura al dictat.
· Detecció de mots parònims.
· Reconstrucció de frases fetes.
· Resolució d’un passatemps lògic basat en el llenguatge.
· Recollida de dades.
· Classificació de les dades obtingudes.
· Exposició oral d’un text preparat.
· Anàlisi de les parts d’un text argumentatiu.
· Redacció d’un text argumentatiu.
· Resolució d’entreteniments de base lingüística.
· Exposició oral d’una predicció
· Redacció d’un text predictiu breu.
· Redacció d’una denúncia simple a la policia.
· Explicitació de les normes o instruccions d’una activitat.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals (crèdits 3 i 4)
Literatura
· Lectures preparades
· Recursos literaris: personificació i comparació
· Narrador. Punt de vista. Narrador omniscient.
· Gènere autobiogràfic: diari i memòries.
· Figures retòriques de dicció.
· Diàleg. Monòleg.
· Estil directe i indirecte.
· Argument.
· Personatges. Tipus i caracterització.
· Descripció i acció. Ordre narratiu.
18
· Argument.
· Estructura: plantejament, nus i desenllaç.
· Retrospecció i Anticipació.
· Novel∙la d’aventures, d’intriga i misteri, de ciènciaficció.
· Temps i espai.
· Gènere epistolar
Lèxic
· Sinònim. Antònim.
· Diccionari de sinònims i antònims.
· Família de paraules.
· Interferències lingüístiques . Castellanismes.
· Diccionari bilingüe.
· Locució. Frase feta.
Gramàtica
· Oració: SN i SV
· Subjecte i Predicat
· Predicat Nominal i Predicat Verbal
· Modalitat de l’oració
· Verb. Tipus i funcionament. Perífrasis
· Complements verbals: CD, CI, CC, CRV.
· Pronoms febles. Funcionament.
· Complement Atributiu
· Adverbis i locucions adverbials.
· Pronoms. Tipus i funcionament.
· Pronom relatiu
· Sintagma preposicional.
· Conjunció. Tipus.
· Verb. Temps compostos. Formes no personals. Passiva.
Ortografia.
· Puntuació
· Vocalisme àton.
· Diftongs. Accent. Dièresi.
· Classificació de les paraules: Agudes, planes i esdrúixoles.
· Consonantisme.( La b i la v).( La essa sorda i la essa sonora).(La h i el
dígraf l∙l ). ( Les lletres m ,n i r.)
Tipologia textual
· Text argumentatiu: instància i convocatòria.
· Text predictiu: predicció meteorològica i horòscop.
· Text instructiu
Llengua i societat
· Varietat lingüística.
· Dialectes: oriental i occidental.
· Registres.
19
Actituds, valors i normes (Crèdits 3 i 4)
· Gust per la lectura literària.
· Valoració positiva de la reflexió sobre la tècnica literària d’un text.
· Respecte per les diferents varietats geogràfiques de la pròpia llengua.
· Interès per la gamma de registres lingüístics disponibles.
· Acceptació de l’anàlisi dels elements lingüístics i gràfics com a mètode per
millorar la pròpia expressió escrita i oral.
· Acceptació de les normes ortogràfiques com un valor a favor de la claredat
en la comunicació escrita entre els membres d’una mateixa comunitat.
· Acceptació de les normes sintàctiques com un valor a favor de la claredat
en la comunicació escrita entre els membres d’una mateixa comunitat.
· Esforç per l’explicitació dels conceptes i de les normes.
· Participació en activitats orals col∙lectives.
· Tendència a la planificació de les feines.
· Interès pel món clàssic com a font de coneixement.
· Tendència a l’ús de llibres i material de consulta.
· Estímul de la memòria com a instrument de la millora ortogràfica.
· Interès per les tradicions artístiques i lingüístiques de la pròpia cultura.
· Respecte per les diferències lingüístiques entre les persones.
· Valoració positiva del coneixement del passat.
· Esforç per la precisió en el registre lingüístic i en el repertori lèxic.
· Esforç per la millora de l’ordre expositiu.
· Respecte per les altres cultures.
· Interès per la lectura de la premsa.
· Esforç per la precisió en la creació de textos útils.
· Interès per la història de la literatura i la seva relació amb el present.
Crèdit 3
1.1 Aprendre a distingir l’autor del narrador i a identificar el punt de vista emprat
en una narració.
1.2 Reconèixer les paraules sinònimes i les antònimes.
1.3 Reconèixer els constituents bàsics de l’oració i distingirne les modalitats
bàsiques.
1.4 Aprendre les funcions bàsiques de la coma i practicarne l’ús.
1.5 Llegir en veu alta diversos textos poètics i narratius i copsarne els aspectes
més significatius.
1.6 Conèixer les característiques de les figures retòriques i saber identificar les
figures bàsiques.
1.7 Reconèixer els complements bàsics del verb i aprendre a identificarlos.
1.8 Conèixer i saber utilitzar el diccionari de sinònims i antònims.
1.9 Escriure correctament les vocals àtones.
1.10 Reconèixer els dialectes històrics i geogràfics de la llengua.
1.11 Conèixer els pronoms bàsics i practicarne l’ús.
1.12 Practicar l’accentuació de les paraules i aprendre l’ús de la dièresi.
1.13 Aprendre a utilitzar la llengua amb propietat evitant les interferències
d’una altra llengua.
1.14 Conèixer i practicar l’ús dels pronoms febles.
20
1.15 Aprendre les regles bàsiques de l’ortografia de les consonants.
Crèdit 4
1.16 Llegir en veu alta textos literaris de característiques diverses (novel∙les,
rondalles...), i copsarne els aspectes més significatius.
1.17 Conèixer les formes bàsiques amb què es poden ordenar els fets d’una
narració.
1.18 Reconèixer els pronoms relatius i aprendre a utilitzarlos.
1.19 Aprendre les regles bàsiques de l’ortografia de les consonants.
1.20 Conèixer les característiques bàsiques dels dialectes geogràfics de la
llengua catalana.
1.21 Conèixer les característiques del diccionari bilingüe i aprendre a ferne
ús.
1.22 Reconèixer les preposicions i utilitzarles correctament.
1.23 Conèixer les funcions bàsiques de la conjunció i practicarne l’ús.
1.24 Produir oralment i per escrit textos predictius i instructius.
1.25 Identificar una locució i una frase feta i practicarne l’ús.
1.26 Dominar la conjugació dels temps compostos i identificar les formes
perifràstiques.
Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 + apèndix
Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5,6 i 7 + apèndix
Tercer trimestre: unitats didàctiques: 8,9 i 10 + apèndix
Material del curs
6.1 Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 2 Llengua Catalana. 1r Cicle. Ed.
Barcanova.
6.2 Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegis el llistat general del curs 2006
2007 a l’annex.
6.3. Material de l’alumnat.
Carpeta arxivador per guardarhi els exercicis que facin a classe, els deures i
qualsevol altre material relacionat amb la matèria.
6.4. Agenda.
Agrupaments
L’alumnat de segon està distribuït en tres grups: A, B, C.
L’alumnat nouvingut està assignat a l’Aula d’Acollida.
Avaluació
21
Formativa:
Resums dels capítols.
temps, espai...
· Control dels deures i dels treballs programats.
· Observació i control de l’actitud .
Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control
de la lectura; si no se supera, no s’aprova l’avaluació.
exàmens). L’avaluació és contínua i caldrà tenir en compte la nota del crèdit de
síntesi.
Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. En cas de no
repercuteix en l’avaluació formativa del 1r i 2n trimestres, i si no s’aprova el
departament prepararà un dossier de treball que controlarà el professorat de
cada grup.
Expressió Oral: L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora
de classe. Aquesta actitud és un component bàsic de l’avaluació formativa i es
tindrà en compte en el moment de posar la nota de cada trimestre i de final de
curs.
pissarra.
22
participatiu.
d’informació).
L’alumnat de segons d’ESO, farà una activitat guiada, conjuntament amb el
Departament de Castellà, a la redacció de La Vanguardia.
Altres activitats possibles: segons la cartellera d’espectacles (teatre o cinema) o
les sales d’exposicions.
Distingir les parts d’una argumentació (1r trimestre)
· Reorganització de textos argumentatius.
· Criteris per buscar les parts d’una argumentació.
· Elaboració d’esquemes de textos argumentatius.
· Exercici final: esquema d’un text argumentatiu i justificació.
Opinar oralment sobre un tema d’interès.
Idea principal d’un text i relació amb la intenció comunicativa (2n
trimestre)
· Distinció entre temàtica i idea principal.
· Selecció de la idea principal d’un text narratiu i argumentatiu a principi i
a final del trimestre.
· Redacció de la idea principal d’un text narratiu i argumentatiu a principi i
a final del trimestre.
El resum : eina per organitzar i recuperar la informació (3r trimestre)
· Resum d’un text narratiu i/o argumentatiu a principi i al final del
trimestre.
23
— dels llibres de lectura obligatòria, així com per mitjà de la resolució per escrit
dels exercicis del llibre de text i de les activitats proposades a classe. D’altra
banda, els alumnes amb més dificultats d’expressió i comprensió oral i
escrita fan exercicis addicionals de lectoescriptura.
Pel que fa a l’avaluació, es faran dos exàmens cada trimestre (un per cada
unitat didàctica treballada), en els quals s’avaluarà bàsicament l’adquisició dels
continguts ortogràfics, gramaticals i lèxics. A més a més, es farà un control de
la lectura obligatòria del trimestre, que es tindrà en compte a l’hora de puntuar,
però la superació del qual no serà determinant per a aprovar l’avaluació.
Cada examen constarà de quatre preguntes de teoria (4 punts) i sis preguntes
de pràctica (6 punts), una de les quals serà un dictat o una redacció (1 punt).
exàmens). L’avaluació és contínua i les qualificacions són bé, suficient i
insuficient.
IES Bernat Metge Llengua catalana
Alumne/a: __________________________ Grup: S2___ Data: _________
1a AVALUACIÓ (1)
Teoria [4 punts]
1. Explica com s’han format les paraules alfabet i abecedari.
2. Escriu el nom de les lletres següents i posa entre parèntesis una paraula que
hi comenci.
b " V "
24
h " w "
k " X "
n " Y "
q " Z "
3. Defineix què és una oració i digues quin és l’element imprescindible perquè
hi hagi una oració. Raona la resposta i il∙lustrala amb un exemple.
4. Completa les oracions següents amb les paraules adequades:
a) Els constituents bàsics de l’oració són el _________________ i el
________________,
que concorden en _______________ i ________________.
b) De vegades, el SN subjecte pot ser _______________, és a dir,
sobreentès.
c) El SN és un grup de paraules que té per nucli un _________ i, per tant,
designa una ___________, un _____________ o una ____________. El SV
és un grup de paraules que té per nucli un ________ i, per tant, designa una
__________ o un ______________.
d) Els sons que es representen per mitjà d’un grup de dues lletres
s’anomenen ________.
Pràctica [6 punts]
1. Identifica els noms dels dibuixos següents i posa’ls per ordre alfabètic.
2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

encerclant el nucli de cada un dels sintagmes. Després indica’n el tipus
d’oració segons l’entonació.
25
El llibre d’aventures del Joan és molt "
interessant.
Aquest estiu viatjarem a l’estranger! "
Li va fer gràcia, l’acudit? "
Sortint del cinema estàvem anguniats. "
Han arribat cinc trens de mercaderies. "
Quan farem vacances? "
L’avió de Nova York aterrarà d’aquí a cinc "
minuts.
Vols venir al cine amb nosaltres? "
S’ha espatllat el pany de la porta! "
M’agraden molt els gelats de maduixa. "
3. Puntua el text següent i escriuhi les majúscules que calgui. Explica per què
cal posarhi majúscula.
el meu germà va marxar divendres a Àfrica per a participar en un camp de
treball ajudarà a reconstruir un antic hospital on s’instal∙larà la creu roja per a
atendre els malalts el meu germà, que es diu Carles, té vintiun anys és un
pesat, però quan no hi és el trobo a faltar
4. Escriu sencers els temps verbals següents:
Present del verb ÉSSER o SER:
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
Imperfet del verb HAVER:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
26
Futur del verb ANAR:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
Gerundi dels verbs ÉSSER (SER), HAVER i ANAR:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
Participi del verb HAVER:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
5. Dictat.
27
IES Bernat Metge Llengua catalana
Alumne/a: _____________________________ Grup: S1___ Data: ______
1a AVALUACIÓ (1)
Teoria [4 punts]
1. Omple els buits del text que hi ha a continuació amb la paraula escaient:
Els fets d’una narració els podem conèixer des d’un punt de vista intern,
quan el narrador o la narradora és ________________ que està situat
_________ de la història i ___________ en els fets; o des d’un punt de vista
____________, quan el narrador o la narradora és
______________________ que se situa __________de la història i
_______________ en els fets.
2. Explica quan dues paraules són sinònimes i quan dues paraules són
antònimes. Posa un exemple de sinònims geogràfics i un altre d’antònims
graduals.
3. Defineix què és una oració. Digues els tipus d’oracions que hi ha segons el
predicat.
4. Què és un vocatiu? Posa dos exemples amb vocatius diferents segons el
tipus de paraula utilitzada.
28
Pràctica [6 punts]
1. Escriu sinònims i antònims de les paraules que trobaràs en la taula següent.
Sinònim Antònim
gel legítim
eixir inici
parany penjar
prompte perdre
obsequiar robust
2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

encerclant el nucli de cada un dels sintagmes. Després indica’n les
característiques corresponents que s’indiquen a la graella següent.
enunciativa,
de personal
afirmativa interrogativa
predicat o
o , exhortativa
nominal imperso
negativa o
o verbal nal
exclamativa
No ho diguis a ningú.
Vindreu aquí a casa, demà?
De debò, m’ha agradat molt el
sopar!
Està plovent moltíssim, a Eivissa!
Hi ha moltes bicicletes, a Holanda.
Amb qui ha ballat el tango el teu
germà?
29
germà?
Pensa un desig!
Als banquers els sobren els
diners.
Han arribat més turistes.
Em donaran una paga doble.
3. Afegeix totes les comes que calgui en el text següent:
Escolta Maria; tenia raó la mare. No em va fallar mai en Jordi. Era intel∙ligent
tenia una memòria que no s’acabava mai i una capacitat de concentració
excepcional. Fins i tot sabia les taules del tretze del catorze del quinze i del
setze. Però això per a en Jordi era poca cosa. Tanmateix noia no me’n vaig
saber adonar.
4. Escriu sencers els temps verbals següents del verb ésser o ser:
Present:
____________________________________________________________
______________________________________________________________
Imperfet:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
Passat simple:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
Futur:
_____________________________________________________________
_______________________________________________________________
Condicional:
_________________________________________________________
_______________________________________________________________
5. Dictat.
30
Ortografia
Crèdit Variable de reforç per a l’alumnat de Segon d’ESO.
1. Procediments.
· Separació de les síl∙labes de les paraules.
· Identificació de la síl∙laba tònica.
· Accentuació de les paraules a partir de regles.
· Ús de l’accent obert i de l’accent tancat.
· Ús de l’accent diacrític.
· Ortografia de la vocal neutra. Compleció de buits.
· Apostrofació i contracció.
· Compleció de buits de paraules amb lletres. Consonantisme.
· Correcció d’un text amb errors ortogràfics.
· Consulta ortogràfica del diccionari.
· Reflexió sobre les normes estudiades.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals
Unitat 1: Síl∙labes, diftongs i hiatus
Unitat 2: L’accentuació i la dièresi.
Unitat 3: Grafia de la vocal neutra.
Unitat 4: L’apostrofació i la contracció.
Unitat 5: La bé alta i la ve baixa.
Unitat 6: Algunes grafies conflictives I. (j, tj ,dj/g, tg ,ix ,x/tx, ig )
Unitat 7: Algunes grafies conflictives II. (s, z/s, ss, c, ç, sc )
Cada una d’aquestes set unitats consta dels següents apartats:
· Lectura.
· Comprensió lectora.
· Redacció.
· Normes ortogràfiques referents a la unitat.
· Aplicació de les normes.
· Estudiar i recordar.
· Acceptació de les normes ortogràfiques com un valor a favor de la
claredat en la comunicació escrita entre els membres d’una mateixa
comunitat.
· Esforç per l’explicitació dels conceptes i de les normes.
1.1. Separar síl∙labes.
1.2. Diferenciar síl∙labes àtones i tòniques.
1.3. Reconèixer hiatus i diftongs.
31
1.4. Classificar mots aguts. Plans i esdrúixols
1.5. Conèixer i aplicar les normes d’accentuació gràfica.
1.6. Memoritzar mots usuals amb accent diacrític.
1.7. Aplicar les normes d’ús de la dièresi
1.8. Aplicar les regles generals de la grafia de la vocal neutra.
1.9. Conèixer excepcions de les regles de la vocal neutra.
1.10. Aplicar correctament l’apòstrof i la contracció.
1.11. Conèixer les principals normes d’ús de la b i la v i aplicarles.
1.12. Conèixer i aplicar les grafies: j/g/tg/ix/tx/ig.
1.13. Conèixer i aplicar les grafies: s, s/z, ss, c, ç,sc.
Aquest crèdit té una durada d’un trimestre: unes 36 sessions. Es podrà
dedicar entre 4 i 6 sessions per unitat didàctica. Dependrà del ritme
d’aprenentatge del grup.
Material del curs
Llibre de text del professorat:
Bartolí, Antònia. Freixa, Anna i altres . Ortografia catalana. Baula.
L’alumnat rebrà un material de treball preparat per la professora.
Material de l’alumnat:
Carpetaarxivador o llibreta per guardarhi els exercicis que es facin a
classe, els deures i qualsevol altre material relacionat amb el crèdit.
Avaluació
Inicial
Abans de començar el crèdit es faran una sèrie proves orals i escrites per
saber el nivell de l’alumnat.
Formativa i Sumativa
· Treball diari.
· Control de les activitats programades i dels deures.
· Observació i control de l’actitud i de l’assistència,
· Proves finals.
32
3r d’ESO
Procediments
· Comprensió lectora oral i escrita de textos literaris basada en preguntes.
· Explicitació de conceptes literaris o lingüístics.
· Compleció de textos inacabats o amb buits.
· Maneig eficaç del diccionari.
· Catalogació de la categoria gramatical d’una paraula o una locució.
· Catalogació de sintagmes.
· Distinció entre oracions impersonals i oracions amb subjecte el∙líptic.
· Classificació d’una oració en funció de la modalitat.
· Lectura comprensiva de textos no literaris.
· Resolució d’entreteniments de base lingüística.
· Escriptura de dictats.
· Creació d’un text literari breu.
· Aplicació de normes ortogràfiques.
· Explicitació de regles ortogràfiques.
· Detecció de mots parònims.
· Separació de lexema i morfema.
· Formació de famílies de paraules.
· Interpretació de locucions i frases fetes.
· Classificació dels components verbals d’una oració.
· Anàlisi sintàctica d’una oració breu.
· Assignació de funció sintàctica a un sintagma.
· Formació de plurals.
· Pràctica del paradigma verbal.
· Compleció de buits de paraules amb lletres.
· Lectura expressiva d’un text literari.
· Formació de mots compostos.
· Separació de les síl∙labes d’una paraula.
· Localització i classificació de diftongs.
· Elaboració d’esquemes.
· Redacció de resums a partir d’un text donat.
· Redacció d’un text argumentatiu.
· Recitació memoritzada d’un poema.
· Anàlisi mètrica d’un poema.
· Localització de figures retòriques en textos literaris.
· Comentari d’un text literari a partir d’unes pautes donades.
· Resum en prosa d’un poema.
· Caracterització d’un personatge literari.
· Classificació de paraules per la síl∙laba tònica.
33
· Col∙locació de determinants en oracions.
· Explicitació de conceptes de sociolingüística.
· Compleció amb un o dos pronoms dels buits d’una frase.
· Explicitació de conceptes d’història de la literatura.
· Substitució de paraules en una oració per sinonímia.
· Recollida de dades.
· Redacció de definicions.
· Diferenciació pràctica dels tipus de diccionaris existents.
· Classificació d’oracions compostes.
· Classificació de conjuncions.
· Comparació de dos textos literaris.
Fets, conceptes i sistemes conceptuals (Crèdits 5 i 6)
Unitat didàctica 1
Lectura
· Text literari.
· Autor.
· Narrativa, poesia i teatre.
· Novel∙la i conte.
· Poesia i prosa.
Gramàtica
· Categoria gramatical.
· Sintagma.
· Funció sintàctica.
· SN: determinant + nucli + complements.
· SV: Verb + complements.
· Concordança.
· Subjecte el∙líptic.
· Oració impersonal.
· Modalitat de l’oració.
Ortografia
· Punt: i seguit, a part i final.
· Paràgraf.
· Signes d’interrogació i exclamació.
· Punt i coma. Els dos punts. Punts suspensius.
Literatura
· Societat feudal.
· Poesia trobadoresca. Llengua occitana o provençal.
· Cort feudal. Jurament de fidelitat.
· Amor cortès. Trobador i joglar.
34
· Guillem de Cabestany. Guillem de Berguedà.
· Serventes i plany.
Unitat didàctica 2
Lectura
· Diàleg. Monòleg.
· Estil directe i indirecte.
Ortografia
· Posició àtona o tònica
· Vocal neutra.
Lèxic
· Lexema i morfema.
· Mot primitiu.
· Morfema flexiu i derivatiu.
Llengua i societat
· Comunitat lingüística.
· Llengua oficial.
Tipologia textual
· Text informatiu: notícia, crònica i reportatge.
Literatura
· Ramon Llull.
· Prosa literària catalana. Exemple.
· Llibre d’Evast e Blanquerna. Llibre de les bèsties.
· Les quatre grans cròniques.
· Cançó de gesta.
Unitat didàctica 3
Lectura
· Literatura culta i popular.
· Rondalla, llegenda i mite.
Gramàtica
· Sintagma verbal.
· Predicat nominal i predicat verbal.
· Verb copulatiu.
· Verb predicatiu: transitiu, de règim, intransitiu, pronominal, impersonal.
· CD, CI, CRV, CC, C.Agent, Atribut, C. Predicatiiu.
· Pronom feble.
Ortografia
· Vocal àtona.
Literatura
· Novel∙la de cavalleries.
35
· Cançó de gesta.
· Matèria de Bretanya.
· Novel∙la cavalleresca.
· Joanot Martorell. Tirant lo Blanc.
Unitat didàctica 4
Gramàtica
· Verb irregular.
· Arrel velaritzada.
· Vocal eufònica.
Ortografia
· Síl∙laba.
· Mots monosíl∙labs i polisíl∙labs.
· Diftongs creixents i decreixents. Triftongs
Lèxic
· Lexema i morfema. Lexema derivatiu.
· Prefix, infix, sufix.
Tipologia textual
· Text argumentatiu.
· Article d’opinió.
· Editorial.
· Cartes dels lectors en un diari.
Literatura
· Ausiàs March.
· Imatge poètica. Comparació. Senyal.
· Decasíl∙lab.
· Hemistiqui.
Unitat didàctica 5
Lectura
· Balada.
· Comparació lexicalitzada.
Ortografia
· Accentuació. Normes.
· Mots aguts, plans i esdrúixols.
Llengua i societat.
· Diglòssia.
· Normalització lingüística.
· Multilingüisme social.
· Bilingüisme.
36
Literatura
· Renaixement.
· Humanisme. Bernat Metge.
· Cancelleria Reial.
Unitat didàctica 6
Lectura
· Tragèdia.
· Comèdia.
· Drama. Acotació.
Gramàtica
· Pronom personal. Pronom feble.
· CD: definit, indefinit i neutre.
· CI.
· Combinació de pronoms.
Ortografia
· Accent diacrític.
Lèxic
· Afix o morfema derivatiu.
· Sufix, prefix i infix.
· Pseudoderivat.
Tipologia textual
· Text conversacional o dialogat.
· Registre col∙loquial.
· Emissor i receptor.
· Entrevista.
· Debat. Enquesta.
Literatura
· Renaixement. Barroc. Neoclassicisme.
· Romanticisme. Renaixença.
Unitat didàctica 7
Gramàtica
· Pronoms febles
· CRV.
· Verb pronominal.
· CC
· Atribut.
· C. Pred.
Ortografia
· Dièresi. Normes d’estalvi de la dièresi.
· Dígraf.
37
· Diftong creixent.
Literatura
· Jacint Verdaguer.
· Poesia èpica.
· L’Atlàntida. Canigó.
· Poesia lírica.
Unitat didàctica 8
Lectura
· Caricatura.
· Ironia. Sarcasme. Paròdia. Sàtira.
Ortografia
· Apostrofació.
Lèxic
· Sufix.
· Diminutiu lexicalitzat.
Llengua i societat
· Varietat lingüística.
· Registre.
· Dialecte.
· Model de llengua.
· Pompeu Fabra.
Tipologia textual
· Recensió.
· Crítica.
Literatura
· Àngel Guimerà.
· Drama romàntic: històric i rural.
Unitat didàctica9
Lectura
· Nus i desenllaç d’una narració.
· Diccionaris. (General, enciclopèdic, sinònims i antònims, bilingüe, ideològic,
etimològic).
· Narrativa :
· Epistolar.
· Històrica.
· Gòtica o de terror.
· Ciènciaficció.
· Policíaca.
· Fantàstica.
38
Gramàtica
· Oració simple i composta.
· Coordinació
· Subordinació.
· Juxtaposició.
· Nexe.
Ortografia
· Contracció.
· Guionet.
Literatura
· Realisme. Naturalisme.
· Narcís Oller.
· La papallona. L’escanyapobres. La bogeria. La febre d’or.
Actituds, valors i normes (Crèdits 5 i 6)
· Gust per la lectura literària d’autors clàssics.
· Satisfacció per la creació de textos propis literaris o no.
· Valoració positiva de la reflexió sobre la tècnica literària d’un text.
· Acceptació de les normes ortogràfiques com un valor a favor de la claredat
en la comunicació escrita.
· Acceptació de les normes sintàctiques com un valor a favor de la claredat
en la comunicació escrita.
· Esforç per la modificació de millora del propi treball.
· Seguiment de les convencions gràfiques i lingüístiques en la presentació de
textos.
· Respecte per les altres cultures.
· Interès per la premsa escrita.
· Respecte per les diferències lingüístiques.
· Estímul i confiança en la memòria com a instrument de la millora ortogràfica.
· Actitud crítica raonada.
· Voluntat de correcció de barbarismes.
· Valoració positiva de la reflexió sociolingüística sobre un text.
· Sensibilitat davant les actituds xenòfobes i intolerants.
· Interès pels orígens artístics i lingüístics de la pròpia cultura.
· Interès pel saber popular del refranyer i altres manifestacions tradicionals.
· Aplicació a la reflexió ètica de les lectures literàries.
· Apreciació de la ironia com a font d’enriquiment intel∙lectual.
· Esforç per la precisió en el registre lingüístic.
· Desvetllament de la imaginació a partir de la literatura.
39
1.1. Llegir en veu alta un conte i/o un relat de ciènciaficció i copsarne els
trets més significatius.
1.2. Practicar l’anàlisi gramatical de l’oració simple.
1.3. Puntuar textos breus fent servir el punt, el punt i coma i els dos punts.
1.4. Identificar les característiques més generals de la poesia trobadoresca.
1.5. Practicar l’ortografia de les vocals àtones:(vocal neutra i o i u)
1.6. Analitzar els elements morfològics que formen les paraules: el lexema,
els morfemes flexius i els morfemes derivatius.
1.7. Conèixer la realitat lingüística europea.
1.8. Llegir i comentar alguns textos de Ramon Llull.
1.9. Conèixer el contingut i la importància de les cròniques medievals.
1.10. Llegir en veu alta un relat de fantasmes o un fragment d’una novel∙la de
detectius i copsarne els trets més significatius.
1.11. Reconèixer la forma i la funció sintàctica dels elements que formen el
sintagma verbal.
1.12. Analitzar les característiques més rellevants de les novel∙les de
cavalleria.
1.13. Conèixer la importància literària de la novel∙la cavalleresca Tirant lo
Blanc i comentarne alguns episodis.
1.14. Estudiar la conjugació dels verbs irregulars més freqüents.
1.15. Reconèixer els diftongs i practicar la separació de síl∙labes.
1.16. Practicar la derivació de paraules.
1.17. Treballar textos argumentatius de caire periodístic.
1.18. Conèixer la importància literària d’Ausiàs March i comentarne alguns
poemes.
1.19. Llegir en veu alta un poema narratiu i copsarne els trets més
significatius.
1.20. Practicar l’accentuació de les paraules.
1.21. Identificar els fenòmens més importants que es produeixen quan dues o
més llengües entren en contacte.
1.22. Analitzar la influència de l’Humanisme en la literatura catalana.
1.23. Reconèixer la importància literària de Lo somni de Bernat Metge, i
comentarne alguns fragments.
1.24. Llegir en veu alta un fragment d’una obra de teatre inspirada en antigues
rondalles i copsarne els trets més significatius.
1.25. Conèixer l’ús dels pronoms febles i reconèixer la funció i el significat que
tenen en cada frase (CD, CI, CRV, CC, Atr. i C. Perd..).
1.26. Treballar l’ortografia de les paraules que han de dur accent diacrític.
1.27. Practicar la derivació de paraules i reconèixer els prefixos, els infixos i
els sufixos.
1.28. Treballar l’expressió oral i escrita a partir del text dialogat.
1.29. Identificar les característiques més importants del Romanticisme i els
objectius de la Renaixença.
1.30. Saber quan una paraula ha de dur dièresi.
1.31. Conèixer la importància literària de Jacint Verdaguer i comentarne a
algun poema.
1.32. Llegir en veu alta un conte humorístic i/o un conte amb una sèrie
d’elements fantàstics, i copsarne els trets més significatius.
1.33. Practicar l’ortografia de l’apòstrof.
40
1.34. Treballar la derivació de paraules i reconèixer les característiques dels
sufixos.
1.35. Reconèixer el valor de la llengua normativa.
1.36. Conèixer la importància literària d’Àngel Guimerà i comentar alguns
fragments de les seves obres.
1.37. Reconèixer diferents tipus d’oració segons l’estructura i el significat.
1.38. Practicar l’ortografia de les paraules contractes i del guionet.
1.39. Conèixer la importància de l’obra de Narcís Oller i comentar alguns
fragments de les seves obres.
Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 +apèndix
Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5 i 6 +apèndix
Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7,8 i 9 +apèndix
Material del curs
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 3 Llengua Catalana, 2n Cicle. Ed.
Barcanova.
Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegis el llistat a l’annex.
Material de l’alumnat.
Carpeta arxivador per guardarhi els exercicis que facin a classe o com a
deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria.
Agenda.
organització de la feina.
Agrupaments
L’alumnat de tercer està distribuït en tres grups: A, B i C. Cal fer notar que la
composició del grup A exigeix un ritme de treball més lent.
Avaluació.
L’avaluació és contínua.
Formativa:
· Treball fet a classe: exercicis de literatura i de llengua. Composició de
textos. Comentari de textos. Correcció de dictats.
· Observació de l’expressió oral i de la participació a classe.
· Notes de classe (deures, intervencions, preguntes puntuals, altres).
· Preguntes sobre la lectura del trimestre.
Fer resums dels capítols.
41
Treball del lèxic.
temps, espai...
· Observació del treball diari de l’alumnat. Dossier.
· Observació i control de l’actitud.
Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà l’adquisició dels
continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Hi haurà un control de la
lectura; si no se supera no s’aprova l’avaluació.
formativa i en l’altre 50% per la sumativa. L’avaluació és contínua i caldrà tenir
en compte la nota del crèdit de síntesi.
Hi haurà un examen extraordinari de recuperació a final de juny. En cas de no
repercuteix en l’avaluació formativa del 1r i 2n trimestres, i si no s’aprova el
Departament prepararà un dossier de treball que controlarà el professorat de
cada grup.
Expressió oral: L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora
de classe Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació
trimestre.
pissarra.
participatiu.
d’informació).
42
L’alumnat de tercer assistirà a un taller d’Interpretació poètica a la Caixa
Fòrum. Aquesta activitat s’organitza conjuntament amb el Departament de
Castellà.
Altres activitats possibles: sortides segons la cartellera d’espectacles de
Barcelona (teatre o cinema) i a sales d’exposicions.
Distingir les parts d’un text expositiu (1r trimestre)
· Reorganització de textos expositius.
· Idees principals de cada paràgraf.
· Elaboració d’esquemes de textos expositius.
· Exercici final: esquema d’un text expositiu i ferne la justificació.
Interpretació de textos poètics ( 2n trimestre)
· Lectura i/o recitació de textos poètics.
· Treball de vocabulari.
· Selecció de la idea principal.
· Exercici final: contestar un qüestionari amb preguntes comprensives
sobre un poema que incloguin l’expressió escrita de la idea principal.
Captació de la informació verbal oral d’un discurs expositiu (3r trimestre)
· Pràctica de prendre apunts durant el trimestre.
· Exercici escrit que tingui com a font d’informació els apunts.
· Exposar oralment un tema relacionat amb l’assignatura.
43
4rt d’ESO Grup B
Procediments
· Comprensió lectora oral i escrita de textos literaris basada en preguntes.
· Reescriptura d’una oració o n sintagma a partir d’una pauta donada.
· Classificació d’una oració en funció de la modalitat.
· Explicitació de la normativa gramatical.
· Lectura comprensiva de textos no literaris.
· Explicitació de conceptes literaris o lingüístics.
· Compleció de textos inacabats o amb buits.
· Anàlisi mètrica d’un poema.
· Localització de figures retòriques en textos literaris.
· Comentari d’un text literari.
· Explicitació de conceptes d’història de la literatura.
· Classificació de verbs i perífrasis.
· Associació d’un prefix amb el seu significat.
· Comprensió d’un text de crítica literària.
· Aplicació i explicitació de normes ortogràfiques.
· Classificació dels complements verbals d’una oració.
· Assignació de funció sintàctica a un sintagma.
· Compleció de buits en oracions.
· Compleció amb un o dos pronoms de buits d’una frase.
· Elaboració d’un esquema.
· Resum d’un text donat.
· Discriminació del registre estàndard o no d’una expressió.
· Interpretació verbal d’altres manifestacions expressives.
· Correcció d’errors gramaticals en un text.
· Discriminació de les parts d’una narració.
· Classificació d’oracions compostes.
· Memorització de grafies arbitràries.
· Maneig de material de consulta i recollida de dades.
· Desmuntatge d’una oració o un sintagma en els seus components.
· Localització de l’antecedent d’un relatiu.
· Discriminació de la correcció gramatical d’un pronom relatiu
· Classificació de conjuncions.
44
Fets, conceptes sistemes conceptuals ( Crèdits 7 i 8)
Unitat didàctica 1
Lectura
· Onomatopeia.
· Tic lingüístic.
Gramàtica
· Modalitat d’una oració.
· Interrogativa parcial i global.
· Veu activa i veu passiva.
· Passiva perifràstica i passiva pronominal.
Ortografia
· Coma.
· Parèntesi.
· Guions.
Llengua i ús
· Propietats del text: coherència, cohesió, adequació, correcció.
· Repetició.
· Substitució lèxica i pronominal.
· El∙lipsi
· Connector.
· Signes de puntuació.
Literatura
· Modernisme.
· Joan Maragall
· Industrialització
· Catalanisme polític.
· Regeneracionisme i esteticisme.
Unitat didàctica 2
Gramàtica
· Subjecte
· Subjecte el∙líptic
· Oració impersonal.
· Tipus de verbs: transitiu, intransitiu, preposicional, pronominal, reflexiu.
· Perífrasis verbals: obligació, necessitat, probabilitat...
Lèxic
· Prefixos cultes i populars.
· Neologismes.
45
Tipologia textual
· Resum.
· Esquema.
· Llenguatge especialitzat.
Literatura
· Modernisme.
· Realisme.
· Raimon Caselles.
· Els sots feréstecs.
· Víctor Català
· Solitud
· Drames rurals.
· Novel∙la rural.
Unitat didàctica 3
Lectura
· Assaig.
· Divulgació científica.
· Article enciclopèdic.
Gramàtica
· Complement del verb.
· Complement directe.
· Complement indirecte.
· Complement de règim verbal.
· Pronom feble.
Ortografia
· Regles d’accentuació.
· Mots aguts, plans i esdrúixols.
· Accent diacrític.
· Dièresi.
Literatura
· Teatre modernista: regeneracionista i simbolista.
· Joan Puig i Ferreter.
· Henrik Ibsen.
· Ignasi Iglésias.
· Santiago Rusiñol.
· L’auca del senyor Esteve.
· L’alegria que passa.
Unitat didàctica 4
Lectura
· Relat policíac.
46
· Sentit figurat.
· Frase feta.
· Locució.
Gramàtica
· Complement circumstancial (CC).
· Atribut (Catr).
· Complement predicatiu (Cpred).
· Complement agent (CAgent).
Lèxic
· Composició.
Literatura
· Noucentisme.
· Institut d’Estudis Catalans (IEC).
· Mancomunitat de Catalunya.
· Eugeni d’Ors.
· Josep Carner.
· Els fruits saborosos.
· Auques i ventalls.
· Nabí.
Unitat didàctica 5
Lectura
· Les mil i una nits.
· Històriamarc.
Gramàtica
· Pronom feble.
· Combinació de pronoms.
Ortografia
· Les grafies b i v
· Paraules homòfones.
Llengua i societat
· Modernisme.
· Renaixença.
· Enric Prat de la Riba.
· Noucentisme.
· Mancomunitat de Catalunya.
· Pompeu Fabra.
· Estatut d’Autonomia.
· Guerra civil espanyola.
· Dictadura.
· Llei de Normalització Lingüística.
47
Literatura
· Avantguardisme.
· Surrealisme.
· Futurisme.
· Joan SalvatPapasseit.
· J.V. Foix.
· Cal∙ligrama
Unitat didàctica 6
Lectura
· Article d’opinió.
· Tesi.
· Argument.
· Conclusió.
· Paraula polisèmica.
· Analogia
· Metonímia.
· Habilitació.
Gramàtica
· Oració composta.
· Juxtaposició.
· Coordinació.
· Subordinació: substantiva, adjectiva, adverbial.
Lèxic
· Cultisme i semicultime.
· Manlleu.
· Mot patrimonial.
· Arcaisme
· Llatinisme.
Tipologia textual
· Instància.
· Recurs de descàrrec.
· Acta.
Literatura
· Comèdia burgesa.
· Teatre poètic.
· Josep M. de Segarra.
Unitat didàctica 7
Lectura
· Atrezzo.
· Escenografia.
48
· Regidor.
· Bastidors.
· Tramoia.
· Traspunt.
Gramàtica
· Proposició subordinada substantiva.
· Oració d’infinitiu.
· Oració conjuntiva.
· Oració interrogativa.
· Oració subordinada de relatiu.
· Funcions sintàctiques: subjecte, CD, CI, CRV.
Ortografia
· So fricatiu.
· So sord i so sonor.
Literatura
· La postguerra.
· Exili interior.
· Salvador Espriu.
· Pere Quart.
· Carles Riba.
· Vers blanc.
· Vers lliure.
Unitat didàctica 8
Lectura
· Entrevista.
· Cultisme.
Gramàtica
· Oració subordinada adjectiva.
· Pronom relatiu.
· Antecedent.
Lèxic
· Neologisme: de forma o de sentit.
· Sigla. Símbol.
· Abreviatura.
Tipologia textual
· Carta de sol∙licitud.
· Currículum vitae.
· Contracte de treball.
· Anunci laboral.
49
Literatura
· Postguerra.
· Novel∙la psicològica.
· Monòleg interior.
· Realisme màgic.
· Novel∙la de ciènciaficció.
· Novel∙la negra.
· Mercè Rodoreda.
· Llorenç Villalonga.
· Pere Calders.
· Manuel de Pedrolo.
Unitat didàctica 9 i Apèndix.
Lectura
· Descripció.
· Discurs directe.
· Sinònim.
· Antònim.
Gramàtica
· Proposició subordinada adverbial.
· Conjuncions: temporals, modals ,locatives, condicionals, concessives,
causals, finals, consecutives, comparatives.
Ortografia
· Ela geminada.
· So nasal.
Literatura
· Josep Pla.
· Miquel Martí i Pol.
· Gabriel Ferrater.
· Narcís Comadira.
· Maria Mercè Marçal.
· Baltasar Porcel.
· Jesús Moncada.
· Maria Barbal.
· Jaume Cabré.
· Montserrat Roig.
· Jaume Fuster.
· Ferran Torrent.
· Quim Monzó.
· Jordi Teixidor.
· Josep M. Benet i Jornet.
50
· Acceptació de les normes ortogràfiques i sintàctiques com a un valor a
favor de la claredat en la comunicació escrita entre els membres d’una
mateixa comunitat.
· Esforç per la modificació de millora del propi treball.
· Interès per la premsa escrita.
· Voluntat de correcció del barbarismes. Esforç per la lectura expressiva i
la memorització de textos literaris.
· Esforç per la precisió en el repertori lèxic.
· Adopció de tècniques de resum i estudi d’un text.
· Pràctica de l’exercici de raonament lògic.
· Interès pels esdeveniments polítics i socials actuals.
· Aproximació a la cultura clàssica.
· Seguiment de les convencions gràfiques i lingüístiques en la presentació
de textos.
· Eficàcia en l’ús dels diccionaris.
· Esforç per la lectura expressiva i la memorització de textos literaris.
· Esforç per la precisió fonètica.
4.1.Llegir en veu alta contes d’autors diversos i copsarne els trets més
significatius.
4.2.Reconèixer la modalitat de l’oració i treballar els elements formals que
les determinen.
4.3.Comprendre les funcions dels signes de puntuació i reforçarne l’ús
adequat.
4.4.Reflexionar sobre les propietats que ha de tenir qualsevol text, per tal de
millorar la pràctica de l’escriptura.
4.5.Conèixer les característiques més generals del Modernisme i fer una
aproximació a l’obra dels autors més representatius. Poesia, novel∙la i
teatre.
4.6.Llegir en veu alta poemes de diversos autors.
4.7.Reconèixer els constituents bàsics de l’oració i el sentit de les perífrasis
verbals més freqüents.
4.8.Posar en pràctica la formació de paraules derivades i aprendre el sentit
d’algun dels prefixos de més rendiment.
4.9.Treballar els textos explicatius i predictius i analitzar els aspectes
formals més característics. Practicar el resum i l’esquema com a tècniques
de comprensió i d’estudi.
4.10.Llegir en veu alta un article de divulgació biogràfica i científica i copsar
ne els trets més significatius.
4.11.Identificar el CD, el CI i el CRV, el CC, el C Atr i el C pred, analitzarne
l’escriptura i practicar la substitució pronominal d’aquests complements
4.12.Consolidar l’aprenentatge de l’accentuació i de l’ús de la dièresi.
51
4.13.Posar en pràctica la formació de paraules compostes i l’ús del guionet.
4.14.Conèixer es característiques més generals del Noucentisme i fer una
aproximació a l’obra dels autors més representatius.
4.15.Practicar les diferents combinacions de pronoms febles.
4.16.Fer una aproximació a la història de la llengua catalana al llarg del
segle XX.
4.17.Conèixer les característiques més generals dels moviments de
l’Avantguarda i fer una aproximació als autors més representatius.
4.18.Reconèixer les tres possibilitats de l’oració composta: la juxtaposició, la
coordinació i la subordinació (substantiva, adjectiva i adverbial). Analitzar
l’estructura i la funció.
4.19.Conèixer l’origen i la formació del lèxic català: els mots patrimonials,
els cultismes i els manlleus.
4.20.Treballar els documents administratius i laborals més freqüents: la
instància, el recurs, l’acta, la carta, el currículum i el contracte de treball.
4.21.Conèixer les característiques més generals de la literatura dels anys
vint al anys setanta del segle XX, a través dels autors més rellevants..
4.22.Llegir en veu alta una escena d’una obra de teatre i copsarne els trets
més significatius.
4.23.Practicar l’ortografia de les consonants.
4.24.Practicar l’ús de les diferents formes dels pronoms relatius.
4.25.Conèixer els mecanismes més habituals que permeten crear els
neologismes i les abreviacions.
4.26.Conèixer les característiques generals de la narrativa , de la poesia i
del teatre de postguerra.
4.27.Llegir en veu alta un conte original i copsarne els trets més
significatius.
Primer trimestre: unitats didàctiques: 1,2 i 3 +apèndix
Segon trimestre: unitats didàctiques: 4,5 i 6 +apèndix
Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7,8 i 9 +apèndix
Material del curs
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 4 Llengua Catalana , 2n Cicle. Ed
Barcanova.
Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre. Vegis el llistat a l’annex.
Carpeta arxivador per guardarhi els exercicis que es facin a classe, els deures
i qualsevol altre material relacionat amb la matèria.
6.2 Agenda.
52
organització de la feina.
Agrupaments
L’alumnat de quart està distribuït en dos grups: A, B.
El grup S4A té una adaptació curricular. ( Vegi’s programació específica).
Avaluació
Formativa.
· Treball fet a classe: exercicis de literatura i de llengua.
· Composició i comentari de textos.
· Observació de l’expressió oral i de la participació a classe.
· Notes de classe (deures, intervencions, preguntes puntuals, altres).
Fer resums dels capítols.
Fer redaccions sobre temes proposats sobre la lectura.
Treball del lèxic.
temps, espai...
· Observació del treball diari de l’alumnat. Dossier.
· Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe..
Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà l’adquisició dels
continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Hi haurà un control de la
lectura; si no se supera no s’aprova l’avaluació.
formativa i en l’altre 50% per la sumativa. L’avaluació és contínua i caldrà tenir
en compte la nota del crèdit de síntesi.
exàmens). L’avaluació és contínua.
Hi haurà un examen extraordinari de recuperació (finals de juny), en cas de no
aprovarlo, a l’inici del curs següent, n’hi haurà un altre.
Expressió oral: L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora
de classe Aquesta actitud és un component imprescindible de l’avaluació
trimestre.
53
pissarra.
participatiu.
d’informació).
L’alumnat de quart assistirà a un taller d'Interpretació poètica a la Caixa
Fòrum. Aquesta activitat s’organitza conjuntament amb el Departament de
Castellà.
Passeig modernista per Barcelona.
Altres activitats possibles: sortides segons la cartellera d’espectacles de
Barcelona (teatre o cinema) i a sales d’exposicions.
Extreure la informació implícita ( 1r trimestre)
· Lectura d’un acte o d’una obra dramàtica.
· Elaborar un llistat de les inferències.
· Exercici final: Redacció de les idees implícites principals d’un fragment
d’un text dramàtic.
Reconèixer, comprendre i utilitzar connectors textuals. (2n trimestre)
54
· Identificació dels connectors textuals en un article d’opinió actual i
explicació de la seva funció.
· Exercici final: Redactar un article d’opinió sobre un tema d’actualitat.
Exposar oralment una argumentació personal sobre un tema o fenomen
d’actualitat.
Interpretació dels processos metafòrics i metonímics (3r trimestre)
· Identificació i explicació del sentit de metàfores i ironies en textos
literaris o en titulars de diari.
· Exercici final: Reconeixement i explicació de les metàfores i ironies
d’un text literari, esportiu o de titulars de diari.
55
4rt d’ESO Grup A
(Adaptació curriculart)
Nota. L’alumnat del grup S4A participa en el projecte “Alternativa 10”
d’escolarització compartida, Es tracta d’un grup amb adaptació curricular
ateses les característiques dels nois i noies que el formen: alumnes amb
endarreriment acadèmic amb risc de fracàs escolar.
1. Professorat: Ramon Pujades
2. Material.
2.1.Llibre de text:.
. Martín , Núria i Miró, Montserrat. Llengua. Primeres errades. Q1. Text. La
galera. Barcelona 2000.
. Martín , Núria i Miró, Montserrat. Llengua. El vocalisme. Sons i grafies. Q2.
Text. La galera. Barcelona 2000.
. Martín , Núria i Miró, Montserrat. Llengua. El consonantisme 1. Sons i grafies.
Q4. Text. La galera. Barcelona 2000.
. Martín , Núria i Miró, Montserrat. Llengua. El consonantisme 2. Sons i grafies.
Q5. Text. La galera. Barcelona 2000.
Atès que es tracta d'un grup amb currículum adaptat, es farà una selecció de
textos i aspectes gramaticals que se'ls donarà en fulls multicopiats extrets de
Llengua catalana. Crèdit 7 i Crèdit 8. Editorial Barcanova.
2.2 Llibre de lectura
Luque, Carmen. Ells truquen a la porta. !5 vides explicades pels nous
catalans. La immigració que comença. Edicions La Campana. Barcelona, 2002.
3. Programació del curs. Continguts i temporització:
a) Procedimentals:
1. Comprensió i producció de missatges orals.
2. Comprensió i producció de diferents tipus de textos escrits.
3. Anàlisi d'altres textos proposats pel professor.
4. Memorització i aplicació de les regles gramaticals treballades.
.5. Lectura en silenci i en veu alta de textos en prosa i en vers.
6.Memorització de poesies.
b) Conceptuals:
1er trimestre:
Ortografia:
vocalisme: a/e, o/u, apostrofació, accent, dièresi.
Gramàtica:
L'alfabet. Fonètica de vocals i consonants.
Distinció de categories gramaticals.
El determinant, el nom i l'adjectiu: gènere i nombre.
2on trimestre:
Ortografia:
consonantisme (oclusives, fricatives, h, laterals, nasals, vibrants).
56
Gramàtica:
verbs i pronoms.
3er trimestre:
Ortografia:
repàs de vocalisme i consonantisme.
Gramàtica:
adverbis, proposicions, conjuncions i interjeccions.
5. Metodologia
Metodologia i situacions de treball que es duran a terme (individuals i en grup).
Ø Lectures i exercicis de comprensió oral i escrita
Ø Memorització de poesies
Ø Dictats (preparats i no preparats)
Ø Exercicis de normativa del quadern Tècniques de redacció en grup
Ø Treball sobre normativa ortogràfica i gramàtica amb TIC (CLIC, TICK...)
Ø Redaccions amb TIC (WORD)
Ø Seguiment personal i diari de la feina de l’alumnat amb qualificacions per
a cada exercici.
6. Avaluació.
a) Inicial
Abans de començar cada unitat didàctica, farem unes preguntes orals per
saber el nivell dels alumnes.
b) Formativa
Correcció de dictats i altres produccions escrites de creació.
Observació de l'expressió oral i la participació a classe.
Control dels deures i dels treballs proposats a classe.
Treball de grup.
c) Sumativa 1
Farem dos exàmens cada trimestre on s'avaluarà bàsicament la
capacitat de comprensió de textos escrits, l'expressió escrita tant de
creació pròpia com no (dictats) i l'adquisició dels continguts gramaticals,
lèxics i ortogràfics.
Comprensió lectora:
Lectura d’un text de dificultat mitjana: diari, revistes juvenils de divulgació
cultural, llibres de literatura juvenil...
Relacionar paraules o expressions de text amb les expressions sinònimes
proposades
Prova de Veritat Fals d’enunciats relacionats amb el text
Explicar el significat de determinades expressions en el seu context
Breu resum del text o d’una de les seves parts
Expressió escrita
1
Vegeu un exemple de prova a l’Annex
57
Dictat d’una extensió entre 50 i 100 paraules
Redacció d’unes cinquanta paraules sobre un tema relacionat amb el text
Gramàtica i ortografia
Preguntes sobre aspectes de l’ortografia estudiada a l’avaluació (omplir buits)
Correcció de textos
La nota de final de trimestre estarà formada en un 30% per l'avaluació
formativa (actitud assistència a classe, interès, treball, disciplina , 10%;
exercicis fets a classe, 20%); un 40% per l'avaluació sumativa (notes dels
exàmens); el 30% restant queda reservat a la nota de CET10.
La presentació del dossier de treball serà condició indispensable per aprovar
l’avaluació.
La nota de final de curs serà la mitjana de les notes obtingudes en els dos
crèdits comuns, el crèdit variable d'ampliació o de reforç i el crèdit de síntesi a
parts iguals.
Cal tenir present que, per decisió de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, pel
fet de tractarse d’un grup amb currículum adaptat, la nota final no podrà ser
superior a 6.
ANNEX
SEMINARI DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES
IES Bernat Metge. Barcelona.
Examen 2 de la segona avaluació.
Alumna/e
....................................................................................................................... S4A
Barcelona, de de 200 .
Llegeix atentament aquest text:
Animals de casa nostra
LA SALAMANDRA
Si mai toqueu una salamandra, heu de tenir la precaució de no tocarvos
després ni la boca, ni el nas, ni els ulls, abans de rentarvos les mans, ja que
secreta una substància irritant que, si bé no és gaire perillosa, és molt molesta.
Com tots sabeu, la salamandra és un petit amfibi molt vistós, de colors groc i
negre, que fa de 10 a 15 centímetres de longitud total. Té el cap oprimit i els
ulls prominents de color negre. Presenta quatre extremitats més aviat curtes i
fortes que li permeten el desplaçament fora del medi aquàtic, si bé sol fer
moviments molt lents i feixucs. Per la seva pell, i especialment per les grans
protuberàncies (glàndules paròtides) que té situades a tots dos costats de la
part del darrere del cap, secreta certes substàncies tòxiques irritants que la
protegeixen dels seus depredadors.
58
La salamandra viu als boscos de quasi tota la península Ibèrica. Pot viure fins
i tot a grans altituds, en llocs molt freds. En aquests indrets, com que l'aigua
quasi sempre és gelada, té les cries completament metamorfitzades (amb una
forma igual a la dels adults).
S'alimenta d'insectes, cucs, llimacs, aranyes i altres invertebrats. Cerca

l'aliment de nit o en dies ennuvolats, després d'haver plogut. Quan fa molt fred,
la salamandra cau en letargia, de manera que para totalment la seva activitat,
estratègia amb la qual pot superar l'època de manca d'aliments amb facilitat.
La major part del dia la salamandra roman amagada sota les pedres, en
troncs o en refugis, i no sol allunyarse gaire del seu amagatall. En l'època de
reproducció, els animals fan una mena de dansa nupcial fins que el mascle
deixa anar una bossa d'espermatozoides (l'espermatòfor), que la mateixa
femella s'introdueix dins del seu interior. Al cap d'uns quants mesos la femella
diposita els ous fecundats en un rierol d'aigües netes i ben oxigenades. Poc
després es desenvolupen els capgrossos, que tenen una forma diferent dels de
les granotes i gripaus, ja que presenten brànquies externes a tots dos costats
del cos, quatre minipotetes i una cua ben desenvolupada. Mentre dura la
metamorfosi, són totalment carnívores.
Durant molt temps s'ha considerat la salamandra com un animal endimoniat i
misteriós, i ha estat utilitzat per bruixes, bruixots i mags per fer els seus
beuratges i receptes curatives. En realitat és un animal tímid i inofensiu.
M. Josep Notó
Cavall Fort, n.953954. p. 4647.
59
1.Respon les següents preguntes de comprensió del text:
1.1. Relaciona aquestes paraules amb els seus sinònims. (5 punts)
amfibi bonys
prominents refugi
protuberàncies es queda
depredadors que viu a l’aigua i a terra
amagatall posseït
roman begudes màgiques
endimoniat que perjudiquen la salut
beuratges que li surten una mica de les òrbites
gripau (en castellà sapo)
tòxiques caçadors
1.2. Escriu una V si l'afirmació és veritat o una F si és falsa: (5 punts)
Segons l'autora del text
· Les salamandres segreguen una substància molt tòxica: ____
· La salamandra és un animal perillós: ____
· La salamandra es defensa dels seus caçadors amb una substància:
____
· En els llocs alts i freds la salamandra té cries semblants als progenitors:
____
· Tenir letargia vol dir parar totalment l’activitat: ___
· Els capgrossos són les cries no metamorfitzades de la salamandra: ___
· La salamandra és un animal màgic: ____
1.3. Escriu el número del paràgraf del text on s’explica
Com és la salamandra: n.___
On viu la salamandra: n___
Que menja: n.___
Com és: ___
2. Expressió escrita.
2.1. Coneixes o tens algun animal del qual puguis descriure com és, on viu, què
menja i com viu? Escriu un text d’unes cinquanta paraules explicantho.. (20
punts).
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
60
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
2.2. Dictat: (10 punts)
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
__________________________________________________________________
3. Gramàtica:
3.0 Completa amb la lletra h els espais buits quan calgui:
l'__ermita està des__abitada des de l'__any passat
les __ones __an __arribat fins al peu de les __escales de l'__otel
tot__om s'__a ad__erit a la companya a favor de l'__onor dels __individus i de
l'__onestedat
l'__ereu segava l'__erba de l'__ort
es va trencar un __os del braç i es va fer un tall a l'__orella
l'__abilitat dels __ambaixadors va fer possible l'__acord final
3.1. Posa l’article (el, la l’)a les paraules següents (10 punts):
___universitat ___imatge ___una ___11 de setembre ___IVA ___rata
___Índia
___ONU ___efa ___a
___pebre ___dent ___costum ___ calor ___lleixiu
3.2. Escriu la grafia que correspongui en els espais buits (20 punts):
3.2.1s, ss, c, ç, sc, z.
61
Igna__i on__e vi__itar co__a ca__olla per__ona e__ena esparan__a
inde__ís arrò___
3.2.2. j, g, tj,tg
___irafa via___er pi___ama ___eroglífic e___ipci mi___ons ob___ectiu

mi___es mi___os
3.2.3. x, ix, tx, ig
a___eta safare___ esqui___ar ___avier dibu___ar ___iprer passe___

gron___ador mi___
3.2.4. b, v
sa___em escri___iu vi___im de___em arri___ar ca___all a___orrir

tre___allar go___ern
3.2.5. tll, ll, l∙l, l
ra___a exce___ent insta___ació reve___a ce___ebrar co___ador

rebe___arse para___el
3.2.6. m, n, mp
ate___tat te___tació e___mig si___fonia presu___te te___s ca___vi

so___riure e___raonar
3.3. Escriu el nom de l’animal femella dels següents mascles. (10 punts).
Porc _________ cavall ____________ ovella __________ cèrvol
____________ bou/toro ________
3.4. Posa accents (oberts o tancats) a les paraules següents. (5 punts)
telefon examens furia familia carrer mon (planeta Terra) mes (adverbi de
qauntitat) sol (terra)
3.5 Escriu el plural de (5 punts)
llapis ____________ genoll ___________ tarjeta _____________ país

____________ pas _________
62
63
FULL D'AVALUACIÓ
Alumna/e _____________________________________________________________________________________
Barcelona, curs 20052006.
Actituds, normes, valors Continguts
Actitud a classe: assistència a classe, Nota dels exercicis Notes dels Nota de CET 10: Nota final

interès, treball, disciplina: 1 punt fets a classe: 2 exàmens: 4 punts 3 punts
punts.
Treball
1ª aval. d’estiu
2ª aval.
3ª aval.
Nota final de curs
64
1r de Batxillerat
1.Temporització indicativa
1r trimestre: Temes 1, 2, 3, 4 i Annexos 1 i 2.
2n trimestre: Temes 5, 6, 7, 8 i Annex 3.
3r trimestre : Temes 9, 10 i 11.
2.Material bàsic del curs
Llibre de text:
Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura 1.
BatxilleratMatèria Comuna. Ed. Teide. Barcelona, 2002.
Diccionari:
A més dels diccionaris que hi ha a l’aula o a la biblioteca de l’institut, l’alumne/a
n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o
gratuïtament a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a
www.grec.cat ).
Llibres afegits de lectura (ordenats per la Generalitat de Catalunya):
1r trimestre: cap.
2n trimestre:
MARTORELL, Joanot. Tirant lo Blanc (selecció de capítols en versió
actualitzada a cura d’Isabel Grifoll). Col∙lecció “Biblioteca HermesClàssics
Catalans” nº3. Hermes Editora General. Barcelona, 1998.
3r trimestre:
Antologia de poesia catalana. Col∙lecció “Educació 62”. Edicions 62. Barcelona,
2005.
Poemes triats:
1. Guillem de Berguedà: “Cançoneta leu e plana”.
2. Cerverí de Girona, “No el prenatz lo fals marit...”
3. Ramon Llull: “A vós, dona Verge Santa Maria...”
4. Ausiàs March: Poema LXXXI (“Així com cell qui es veu prop de la mort...”).
5. Ausiàs March: Poema XIII (“Colguen les gents amb alegria festes...”).
6. Anselm Turmeda: “Elogi dels diners”.
7. Jordi de Sant Jordi: “Desert d’amics, de béns e de senyor”.
8. Joan Roís de Corella: “La balada de la garsa i l’esmerla”.
9. Francesc Vicent Garcia: “A una hermosa dama de cabell negre que es
pentinava en un
terrat amb una pinta de marfil”.
10. “A la vora de la mar” (cançó popular).
11. Bonaventura Carles Aribau: “La pàtria”.
12. Teodor Llorente: “Vora el barranc dels algadins”de Nou llibret de versos
(1909).
13. Jacint Verdaguer: “Els dos campanars”, de Canigó (1885).
14. Jacint Verdaguer: “Vora la mar”, de Flors del calvari (1895).
65
15. Miquel Costa i Llobera: “El pi de Formentor” de Poesies (1885), edició de
1907.
16. Joan Maragall: “La vaca cega”, de Poesies (1895).
17. Joan Maragall: “Oda a Espanya”, de Visions i cants (1900).
18. Joan Alcover: “La Balenguera”, de Cap al tard (1909).
19. Josep Carner: “Cançoneta incerta” d’El cor quiet (1925), edició de Poesia
(1957).
20. Josep Carner: “Bèlgica”, de Llunyania (1952), edició de Poesia (1957).
21. Maria Antònia Salvà: “L’encís que fuig”, d’ Espigues en flor (1926).
22. Josep Maria Junoy: “Oda a Guynemer”, de Poemes i cal∙ligrames (1920).
23. Joan SalvatPapasseit: “Tot l’enyor de demà”, de L’irradiador del port i les
gavines
(1921).
24. Joan SalvatPapasseit: “Com sé que es besa”, d’El poema de la rosa als
llavis (1923).
25. Josep Maria de Sagarra: “Vinyes verdes vora el mar”, de Cançons de rem i
de vela
(1923)
26. Josep Maria de Sagarra: “Aiguamarina”, d’Àncores i estrelles (1936).
27. Carles Riba: “Que jo no sigui més com un ocell tot sol...”, d’Estances (llibre
segon)
(1930).
28. Carles Riba: “Súnion, t’evocaré de lluny...”, d’Elegies de Bierville (1943).
29. Clementina Arderiu: “El pendís”, de L’alta llibertat (1920).
30. Rosa Leveroni: “Elegies de la represa, VI”, de Presència i record (1952).
31. Bartomeu RossellóPòrcel: “A Mallorca durant la guerra civil”, d’Imitació del
foc (1938).
32. Màrius Torres: “La ciutat llunyana”, de Poesies (1947).
33. Agustí Bartra: “Oda a Catalunya des dels tròpics” de L’arbre de foc (1946),
edició d’Obra
poètica completa (1971).
34. J. V. Foix: “Sol, i de dol, i amb vetusta gonella...”, de Sol, i de dol (1947).
35. J. V. Foix: “És quan dormo que hi veig clar”, d’On he deixat les claus...
(1953).
36. Salvador Espriu: “Cançó del matí encalmat”, d’El caminant i el mur (1954).
37. Salvador Espriu: “Assaig de càntic en el temple”, d’El caminant i el mur
(1954).
38. Pere Quart: “Corrandes d’exili”, de Saló de tardor (1947).
39. Pere Quart: “Vacances pagades”, de Vacances pagades (1961).
40. Joan Vinyoli, “Les boies”, de Cercles (1979).
41. Gabriel Ferrater: “Floral”, de Da nuces pueris (1960).
42. Gabriel Ferrater: “Cambra de la tardor”, de Da nuces pueris (1960).
43. Joan Brossa: “Poema”, de Poemes visuals (1975).
44. Joan Brossa: “Eco”, de Rua de llibres (1980).
45. Vicent Andrés Estellés: “Els amants”, de Llibre de meravelles (1971).
46. Miquel Martí i Pol: “L’Elionor”, de La fàbrica (1972).
47. Maria Mercè Marçal: “Brida”, de Bruixa de dol (1979).
3. Avaluació
66
a) L’avaluació és contínua.
b) Qualsevol intervenció en veu alta a classe s’ha de fer en català. En cas
de dubte sobre la competència o actitud d’un/a alumne/a, se li farà una
prova específica d’aptitud oral.
c) Es faran dos exàmens al 1r i al 2n trimestre i només un al 3r, a part
d’una prova objectiva, i només una, per a cada un dels llibres prescrits.
d) Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de cada avaluació segons les
qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del trimestre.
e) La superació de les lectures prescrites té el valor d’1 punt dins la nota
final de cada avaluació corresponent, i, només en cas de sumarles
totes dues, el benefici de 2 punts dins els 10 de possibles com a nota
final de l’assignatura (per tant, l’examen ordinari de 3r trimestre valdrà 8
punts).
67
2n de Batxillerat
1.Professor: David Serra
2.Material bàsic del curs:
2.1.Llibre de text:
CARBONELL Antoni, CASSANYES Montserrat, MACIÀ Jaume, MUÑOZ, Anna
M. Llengua catalana i literatura. 2 Batxillerat. Ed. Teide. Barcelona, 2003.
2.2.Diccionari:
Cal comprovar al llarg de les primeres classes que cada alumne disposa d'un
diccionari general de la llengua amb un mínim d'entrades raonable
(50.000/55.000, per exemple). En cas que no en tingui, se li ha d'aconsellar
l'edició Manual del Diccionari de l'Enciclopèdia Catalana.
2.3.Llibres de lectura obligatòria:
Vegi’s annex de lectures del curs 2006/07.
3. Programació del curs:
3.1.Temporització:
1r trimestre: Temes 1, 5, 6, Annex I i Annex 2.
2n trimestre: Temes 2, 3 i 4.
3r trimestre : Temes 7 i 8.
3.2.Continguts:
I. Llengua
I.I Fets, conceptes i sistemes conceptuals:
Unitat 1.
A. Comprensió lectora.
Elements de la comunicació. Tipus de text. Gèneres textuals. Emoticones.
Lèxic:
Frases fetes. Lèxic especialitzat.
Expressió escrita: El text vivencial. Mapa conceptual. Procés de redacció.
Guia de crítica.
B. Anàlisi i expressió.
Fonètica. Fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic(Unitat 5).
C. La llengua com a fet social.
Els registres. Els textos científics i humanístics.
La variació lingüística. registres formals i no formals. Els llenguatges
d'especialitat. Els textos científics i tècnics. Els textos humanístics.
Unitat 2.
68
Text explicatiu/argumentatiu. Tipus d'estructures textuals.
Lèxic: Relacions de significat i significant. La definició.
Expressió escrita: anàlisi de les causes d'un fenomen o fet social.
El text i les seves parts. (Unitat 1)
El text, un complex de signes. Els nivells de l'anàlisi oracional (fonètica,
morfosintàctica, lexicosemàntica). Les propietats textuals. Exemple de
crítica d'un text. La connexió textual. Tipus de connectors. Formació del
femení. Mots de gènere discrepant respecte al castellà.
C La llengua com a fet social.
Els textos administratius.
El llenguatge administratiu. La carta formal. El currículum. Consells per a
la redacció d'una carta per demanar feina. Consells per a una entrevista
de treball. Ús del contestador automàtic. Ús d'abreviatures.
Unitat 3.
La progressió temàtica. Tècnica argumentativa. El to.
Lèxic: Procediments per a la creació de mots. L'oposició semàntica.
L'equivalència semàntica o sinonímia.
Expressió escrita: El text explicatiu. Proposta de solucions a fets
problemàtics.
L’oració composta: les subordinades adjectives (Unitat 2).
L'oració composta. La coordinació. Quadre de conjuncions coordinants.
La subordinació. Quadre de nexes relatius. Les subordinades relatives
substantives. L'ús de el que, la que, els que... El relatiu possessiu. Lo
neutre. Tècnica de l'esporgada de CN.
Els textos administratius (II)
Els textos administratius i jurídics. La sol∙licitud o instància.
Unitat 4.
El text argumentatiu. L'article d'opinió. L'empremta de l'emissor.
Lèxic: Cultismes (prefixos grecollatins)
Expressió escrita: Text argumentatiu: cartes al director. Anàlisi comunicativa
d'una carta al director.
L'oració composta (II): les subordinades substantives. (Unitat 3)
Les subordinades substantives:
completives (caiguda de preposició)
d'infinitiu (canvi de preposició)
interrogatives
de relatiu
Funcions de les subordinades substantives
Nominalització
Estil directe/indirecte
69
Llengües en contacte
La sociolingüística. Multilingüisme i contacte de llengües. El
bilingü9isme: tipus. El conflicte lingüístic. La substitució lingüística.
Normalització lingüística. El procés d'estandardització.
Unitat 5.
La cohesió textual. Camps semàntics.
Lèxic: Elements numèrics grecs i llatins. Les interjeccions. Les
onomatopeies. Locucions verbals.
Expressió escrita: L'anunci. Resposta a una anunci. El recurs de la ironia.
L'oració composta (III): les subordinades adverbials (Unitat 4)
Les subordinades adverbials. Tipus d'implicació. Quadre de nexes.
Subordinades d'infinitiu, de gerundi i de participi. Perquè / per què.
Esporgada d'incisos. L'estil cohesionat i l'estil segmentat.
Breu història de la llengua catalana.
El naixement de l'idioma. L'expansió de la corona catalanoaragonesa
(segle XIIXIV). El català escrit durant l'edat mitjana. Els segles XVIXVII
i XVIII. El segle XVIII: de l'opressió política al desenvolupament
econòmic. La Renaixença. la codificació del català modern. El primer
terç del segle XX. Situació actual de la llengua catalana.
I.II Procediments:
1. Recollida, selecció i processament d’informació.
2. Lectura expressiva de textos formals.
3. Interpretació de discursos o missatges orals formals.
4. Interpretació i resum de textos escrits formals.
5. Identificació d’unitats lingüístiques, llurs funcions i relacions.
6. Producció de missatges orals formals en la varietat estàndard.
7. Producció de textos escrits de caràcter formal en la varietat estàndard.
8. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques
i lèxiques.
9. Anàlisi dels comportaments lingüístics en la vida social.
I.III Valors, normes i actituds:
1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.
2. Respecte a les normes de cada situació de comunicació a l’hora de
participarhi.
3. Participació en activitats orals i en diverses manifestacions culturals.
4. Valoració de les pròpies produccions en relació amb l’adequació, la
coherència, la cohesió i la correcció de textos orals i escrits.
5. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.
6. Valoració de la llengua com a mitjà de reflexió, de comunicació personal, de
comprensió i anàlisi, de programació de l’acció.
70
7. Valoració de la llengua i la literatura com a herència cultural viva, i com a
mitjà d’expressió d’una comunitat i d’interpretació de la realitat.
II. Literatura
II.I Fets, conceptes i sistemes conceptuals:
Unitat 6.
El teatre del segle XX
El teatre modernista. Josep Maria de Sagarra i el teatre poètic.
Joan Oliver i la renovació de la comèdia. Salvador Espriu i el
teatre de la postguerra
Unitat 7.
Prosa i narrativa del segle XX
La narrativa modernista. La narrativa dels anys trenta. La prosa
literària: Josep Pla. i Joan Fuster. La narrativa de la postguerra:
Mercè Rodoreda, Llorenç Villalonga i Pere Calders.
Unitat 8
La poesia del segle XX
Joan Maragall i la poesia modernista. L'Escola mallorquina: un
pont entre el modernisme i el noucentisme poètics. Josep carner:
més enllà de la poesia noucentista. L'avantguardisme català: Joan
SalvatPapasseit i J.V. Foix. Josep Maria de Sagarra. Carles Riba.
Poesia de postguerra.
II.II Procediments:
1. Recollida, selecció i processament d’informació.
2. Lectura expressiva de textos formals i literaris.
3. Correcció de textos d’acord amb les normes ortogràfiques, morfosintàctiques
i lèxiques.
4. Comentari de textos literaris i no literaris, segons unes pautes prefixades.
5. Anàlisi i interpretació de textos literaris significatius, tenint en compte els
contextos en què se situen.
6. Producció de textos literaris d’acord amb les estructures de gènere i els
recursos retòrics corresponents.
7. Confecció i interpretació de quadres cronològics i esquemes que permetin
relacionar les diverses manifestacions literàries entre elles, i amb la situació
política, social i cultural en què es produïren.
II.III Valors, normes i actituds:
1. Predisposició per a l’intercanvi d’informacions i coneixements.
2. Respecte a les normes de cada situació de comunicació a l’hora de
participarhi.
3. Participació en activitats orals i en diverses manifestacions culturals.
4. Valoració de les pròpies produccions en relació amb l’adequació, la
coherència, la cohesió i la correcció de textos orals i escrits.
71
5. Sensibilitat per la lectura i la literatura, com a mitjà de coneixement
intrapersonal i extrapersonal, d’obertura a altres àmbits, de desvetllament
estètic i imaginatiu.
6. Interès per conèixer les produccions lingüístiques i literàries autòctones.
7. Desenvolupament de la capacitat crítica i autocrítica.
8. Valoració de la llengua com a mitjà de reflexió, de comunicació personal, de
comprensió i anàlisi, de programació de l’acció.
9. Valoració de la llengua i la literatura com a herència cultural viva, i com a
mitjà d’expressió d’una comunitat i d’interpretació de la realitat.
4.Sistema d'avaluació:
L'avaluació és contínua.
Hi ha dues condicions sine qua non per aprovar cada avaluació i el curs:
a) l'actitud oral a classe; és a dir que, d'una manera natural, qualsevol
intervenció en veu alta es faci en català;
haver llegit la lectura prescrita del trimestre en qüestió, fet que es comprovarà a
través d'un control objectiu.
Es farà un sol examen per trimestre, que tindrà la mateixa estructura que la
prova d’accés a la universitat d’aquesta matèria.
L’examen durarà una hora i mitja, i constarà de tres parts. A la primera
s'avalua la comprensió d'un text, a la segona l'expressió escrita, i a la
tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques referides al text.
El valor de la primera part és de quatre punts, el de la segona de dos punts, i
el de la tercera de quatre.
La prova constarà de dues opcions, cada una de les quals estarà
encapçalada per un text al qual fan referència totes les preguntes. Els tipus de
textos de les dues opcions són complementaris: un primer text és literari i el
segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic,
periodístic, publicitari, etc.).
L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna
de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Educació, ja indicades
en aquest mateix full.
A la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat

d'anàlisi i de síntesi de l'alumne. L'examinand s'ha de limitar a contestar allò
que la pregunta demana. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a
algunes de les qüestions següents:
· Preguntes de lectura crítica sobre diverses parts d'un text.
· Preguntes adreçades a determinar el significat d'una paraula, locució,
frase feta o expressió en el seu context.
· Preguntes destinades a demostrar que l'estudiant ha entès la informació
rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'un resum o un
esquema, la justificació del títol del text, etc.
72
· Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o
amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la
lògica d'un argument i a reconèixer la coherència o incoherència d'un
raonament.
· Preguntes adreçades a avaluar l'habilitat d'analitzar idees, opinions i
arguments.
· Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps
verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar
el grau de coherència i de cohesió del text.
· Preguntes sobre els recursos expressius del text.
A la segona part, destinada a l'elaboració d'un escrit propi d'unes 200
paraules, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'estructurar, de
desenvolupar i d'argumentar idees entorn d'un dels dos temes que es
proposen, sempre relacionats amb el text de l'opció triada, i de fer un comentari
crític sobre el seu contingut. Un tema versarà sobre trets generals del discurs
literari, amb atenció especial als seus gèneres i recursos, i podrà fer
referència explícita a alguna de les lectures obligatòries de la matèria comuna
de Llengua catalana i literatura. L'altre tema serà obert, però suggerit pel text
de l'opció triada.
La tercera part demana una reflexió lingüística sobre el text i conté preguntes
específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics i ortogràfics
que s'hi relacionen. Podrà haverhi:
· Preguntes sobre l'estructura del text: els connectors
· Preguntes sobre l'oració composta: coordinació i subordinació.
· Preguntes sobre funcions sintàctiques.
· Preguntes sobre lèxic: polisèmia i homonímia; sinonímia i antonímia;
hiperonímia; hiponímia.
· Preguntes sobre procediments lingüístics de creació de neologismes i
sobre locucions i frases fetes.
En les preguntes de sintaxi, l'alumne ha de demostrar que sap identificar
l'estructura oracional, que sap reconèixer categories gramaticals i funcions
sintàctiques, i diferents tipus d'oracions. En el cas que es demani d'analitzar
sintàcticament una oració o un sintagma, no s'exigeix l'ús de diagrames. Sigui
com sigui, la resposta ha de ser precisa, raonada i coherent, i ha de contenir
l'explicació de les sigles, si se'n fan servir. A cada avaluació aquesta tercera
part se cenyirà el màxim possible a la matèria que s’ha fet a classe, segons la
temporització del llibre de text indicada abans.
En el cas de les preguntes de fonètica, cal demostrar que se saben reconèixer i
definir els sons propis de la llengua. Per descriure els sons, l'alumne pot usar
l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) o bé pot indicar les propietats específiques
que els defineixen.
Tant a la primera part com a la tercera pot haverhi una o dues preguntes de
tipus objectiu; el valor de cadascuna és de 0'50 punts. En aquestes preguntes
hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne
73
tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'50 punts, si no respon la
pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un
descompte de 0'25 punts.
DESCOMPTE PER FALTES [ NOMÉS PER ALS APARTATS DE
COMPRENSIÓ I REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA, PRIMERA I TERCERA PARTS
DE L’EXAMEN]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de
2 punts.
· Si són d'ortografia, 0.1 punts fins a un màxim de 2 punts.
· Les faltes repetides només descompten punts una vegada.
· ∙ Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els
dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins el marc de
cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.
CRITERIS DE VALORACIÓ DE LA REDACCIÓ [ EXPRESSIÓ ESCRITA I
COMENTARI CRÍTIC, LA SEGONA PART DE L’EXAMEN (2 punts)]
Punts Valoració
2 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. Presenta tesi i
arguments de manera ordenada, amb paràgrafs, signes de puntuació i
marcadors discursius. Mostra riquesa i precisió lèxica, maduració sintàctica
i correcció normativa.
1.5 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. També ordena
tesi i arguments, però mostra algunes limitacions expressives pel que fa al
lèxic, a la sintaxi o a les normes de correcció.
1 L’escrit presenta alguna confusió, ambigüitat o incongruència en
l’expressió de les idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire
ordenats i contenen errors importants d’expressió i de normativa.
0.5 L’escrit mostra limitacions importants, tant pel que fa al contingut (idees
incoherents, poc clares) com a la forma (errors normatius, pobresa
d’expressió).
0 L’escrit és deficient. No formula amb ordre i claredat les opinions de l’autor.
Mostra errors greus i reiterats d’expressió i de normativa.
L’escrit no s’ajusta a cap dels dos temes proposats.
Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions

que, des de la Coordinació de les PAU, s’hi puguin fer. En cas que això passés,
l'alumnat en seria informat de seguida.
Es procurarà també, depenent de la disponibilitat horària, que el temps de
l'examen sigui el mateix que a les proves de selectivitat LOGSE, és a dir d’hora
i mitja. Per aquest motiu, si l’alumnat ho troba bé, proposo fer l’examen de cada
74
avaluació un dimecres de 15:30 a 17:00, a l Sala d’Actes. A més, així s’evitaria
qualsevol greuge comparatiu entre els dos grups de 2n de Batxillerat.
Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de l’examen d’avaluació
segons les qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del
trimestre.
75
Literatura Catalana
2n de Batxillerat
1.Material bàsic del curs:
1.1.Llibre de text
No n’hi ha. La part teòrica del curs es basarà en tres fonts. En primer lloc, els
apunts que es donaran a classe, o bé impresos o bé oralment. Així mateix, es
faran servir les unitats 7, 8, 9, 10 i 11 del llibre de text de 1r de Batxillerat,
Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura 1.
BatxilleratMatèria Comuna. Ed. Teide. Barcelona, 2002. Finalment, cada
lectura es treballarà a partir de l’estudi introductori de cada edició.
1.2.Lectures prescriptives per a la promoció 2004/2006 de Literatura catalana
(modalitat d’Humanitats i ciències socials):
1. Oller, Narcís. La bogeria. Hermes Ed.
2. Joaquim Ruyra. Marines i boscatges. Edicions 62. (selecció: Una tarda per
mar; Mar de llamp: Mànegues i marines; La xucladora; En Garet en
l’enramada: La Fineta; Jacobé; Avís misteriós)
3. SalvatPapasseit, Joan. L’irradiador del port i les gavines .
4. Oliver, Joan. Ball robat .
5. AmatPiniella, Joaquim. K.L. Reich .
6. Martí I Pol, Miquel. La fàbrica (19701971). Edicions 62.
Observacions:
Les edicions indicades en les lectures 1 i 2 són les que recomana el professor
d’aquesta assignatura. Si estiguessin exhaurides o l’alumne/a en preferís una
altra de preu inferior, caldrà un vistiplau previ.
1.3.Diccionaris:
Cal que cada alumne/a disposi a casa seva d'un Diccionari general de la
llengua amb un mínim d'entrades raonable (50.000/55.000, per exemple). En
cas de volerne comprar un, s’aconsella el Gran Diccionari de la llengua
catalana (Enciclopèdia Catalana, Barcelona, 1998), que també es pot consultar
de franc a l’adreça www.grec.net.
A més, en algun cas convindrà consultar, a la biblioteca del centre, o bé el
Diccionari Etimològic de Coromines o bé el Diccionari CatalàValenciàBalear
d’Alcover/Moll. També cal esmentar com a bibliografia de consulta el Diccionari
de termes literaris, per Margarida Aritzeta, a Ed. 62, i, per al primer trimestre, el
Diccionari del català antic, per M.Costa i M. Tarrés, també a 62.
2. Temporització de les lectures:
Bo i seguint l'ordenació cronològica del programa, es distribueixen així al llarg
del curs:
1r trimestre: Lectura 1 i 2.
2n trimestre: Lectures 3 i 4.
3r trimestre: Lectures 5 i 6.
76
3. .Sistema d'avaluació:
3.1.Els trimestres s'avaluen per separat.
3.2.La nota de cada avaluació, sobre un màxim de 10, serà el resultat dels
factors següents:
a) caldrà, com a condicions sine qua non per aprovar, 1) mantenir a classe
una actitud oral activa i en català, així com 2) superar els controls de
comprovació d'haver llegit efectivament les obres de lectura obligatòria a cada
trimestre.
b) la nota sobre 10 dependrà d’un examen final a cada avaluació, dins dels
quals sempre hi haurà com a mínim un comentari de text de 300 paraules
aproximadament i un tema a desenvolupar en unes 200. En aquests exàmens
es pot descomptar fins a un màxim de 2 punts per aplicació deficient de la
normativa lingüística. La llargada dels textos i la mena de preguntes seran
similars a les dels actuals exàmens de selectivitat d’aquesta matèria.
c) la nota final es podrà modificar +1/1 punt segons 1) el treball regular
demanat a classe, i per tant també s'hi comptarà 2) l'assistència efectiva, 3) el
compliment de les redaccions encarregades i, com és lògic, 4) el seguiment
puntual del ritme de lectura pautada de cada obra.
4. Recuperacions:
Les avaluacions suspeses només es podran recuperar al juny. La prova de juny
és de suficiència, no pas un examen final per apujar la nota.
77
PROGRAMACIÓ AULA D’ACOLLIDA
1. Introducció
A l’Aula d’Acollida (d’ara en endavant A.A.) es fa una avaluació inicial, on
principalment es valora el coneixement de l’alumne en la seva L1 i en l’àrea de
matemàtiques. També es vol copsar el coneixement de diferents llengües, la
lectura i la comprensió en la seva llengua i si s’escau en català, i l’escriptura,
les habilitats motrius i el domini del traç. Una vegada es té aquesta informació,
s’ha d’elaborar un pla de treball individual que incideixi en els aspectes que cal
potenciar.
La raó de ser de l’A.A. és que l’alumnat nouvingut disposi al centre d’una
aula de referència on se l’aculli i es prioritzi l’aprenentatge intensiu de la llengua
catalana, tot interaccionant amb els seus companys de l’aula ordinària (d’ara en
endavant A.O.) en les assignatures que l’A.A no imparteixi.
A l’A.A. es vol assegurar la comprensió i l’expressió oral, consolidar el
procés d’alfabetització, i així mateix, assegurar la comprensió i l’expressió
escrita. Depenent de la procedència de l’alumnat farem servir un enfocament o
un altre. El nivell d’escolarització en origen, la diversitat lingüística (el nombre
de llengües que parlen) i les diferències culturals també són factors que cal
tenir en compte.
Així mateix, s’ha de valorar el nivell de competència lingüística de
l’alumne nouvingut. Pot ser un alumne amb necessitats prèvies d’aprenentatge
(amb poca o nul∙la escolarització), amb necessitat d’alfabetització (alumnes
escolartizats amb desconeixement del nostre alfabet), que hagin d’assolir les
competències comunicatives bàsiques (alumnes escolaritzats amb
coneixement del nostre alfabet) o alumnes que només necessiten consolidar la
competència comunicativa (perquè ja han adquirit les competències bàsiques).
2. Objectius a assolir i la seva temporització
A l’A.A. s’ha d’assolir el nivell A1 i A2 ( nivell inicial i d’usuari bàsic,
respectivament) segons el Marc europeu comú de referència per a les llengües:
aprendre, ensenyar, avaluar.
Primer trimestre:
Identificació personal, l’escola i l’institut, la roba, la casa.
Segon trimestre:
La família, els oficis, el carrer, les botigues i els mercats.
Tercer trimestre:
L’esport, mals i remeis i el viatge.
78
3. Els continguts a desenvolupar i la seva ordenació i temporització.
Projecte Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut
USUARI BÀSICA1 i A2, del Grup Promotor Santillana, 2005
Primer trimestre.
Unitat 1
Identificació personal
L’alfabet. Tipus de lletra.
Preguntes i respostes per explicar qui som.
Els colors. Els nombres.
Sóc, em dic, tinc, visc...
Alguns determinants.
Dies de la setmana, mesos de l’any i estacions de l’any.
El nom de les parts del cos.
El mapa del món.
Gentilicis (alguns).
Unitat 2
L’escola i l’institut
El nom de les coses que hi ha a la classe.
El nombre: singular i plural.
Què tens? Què és això?
Els possessius.
Els numerals. Nom i adjectiu.
Què fem a classe? Què fem al pati?
Els mitjans de transport.
Unitat 3
La roba
Les peces de vestir.
Els verbs. Conjugació.
Ens vestim, ens despullem, ens cordem, ens calcem...
Els demostratius.
Rentem, estenem, planxem, cosim, raspallem...
Roba d’hivern, d’estiu, per dormir, per fer esport...
Les grafies g/j i g/gu.
Les hores i les parts del dia.
Unitat 4
La casa
Parts de la casa.
Tipus de cases.
Els quantitatius indefinits.
Les habitacions de la casa.
Elements del bany.
Què hi ha a la teva habitació?
79
La cuina i els estris de la cuina.
El futur.
Què fem a casa?
La formació del plural.
Les feines de casa.
Què fas a la cuina?
Segon trimestre.
Unitat 5
La família
La família. Els parentius.
Com és la teva família?
El casament de ...
Moltes famílies diferents.
Com són?
Res, cap, gens i ningú.
Estats d’ànim.
Passat, present i futur.
La cuina del món.
Unitat 6
Els oficicis
Oficis i professions.
Les eines.
L’imperfet d’inidicatiu.
Els llocs on treballen.
Qui fa...?
Els interrogatius.
Què fa cadascú?
Estructura de les oracions.
Com ens vestim per treballar?
La posició de les coses: a sobre, a sota, al costat...
Els animals.
Unitat 7
El carrer
Coses que hi ha al carrer.
La posició de les coses.
El futur.
Per a què serveix?
Les preposicions.
Anar a i venir de.
Els adeverbis.
Alguns oficis que es fan al carrer.
El verb anar.
Què fem quan som al carrer?
80
Unitat 8
Les botigues i els mercats
Les botigues.
Tipus de botigues.
Les síl∙labes.
Producte, botiga, venedor.
On has comprat...?
Què vol? Quant val? Quant en vol?
Haver i haverhi.
Els mercats.
Les contraccions.
Demanar tanda
Tercer trimestre.
Unitat 9
L’esport
Els esports
Escrivim una carta.
Verbs. El subjuntiu.
Quantitatius.
Els verbs d’obligació.
Canvis ortogràfics en els verbs.
Unitat 10
Mals i remeis
La salut: malalties i remeis.
No em trobo bé.
Em fa mal...
L’imperfet de subjuntiu i el condicional simple.
La consulta del metge.
Amb, hem, em.
Singulars i plurals.
L’imperatiu.
Ortografia: i/ix, tx/ig.
Els pronoms febles.
Unitat 11
Un viatge
Els viatges.
Els quantitatius.
La platja i la piscina.
L’autopista.
Els verbs ser, voler i poder.
Pronoms febles.
4. La metodologia i les situacions de treball que es duran a terme
(individuals i en grup)
81
Al llarg del curs es realitzaran classes pràctiques (basades en l’oralitat i la
interacció constant). Així mateix, es comptarà amb suport visual (en forma de
vídeos o DVD especialitzats) que mostrin situacions reals. Els recursos de la
xarxa també seran habituals, ja que són un material força atractiu per a
l’alumnat. El treball individual és important, però també la relació amb els
companys, per parelles o grups es realitzen treballs conjunts.
Pel que fa a la metodologia, a l’A.A. s’ha de tenir en compte que es basa
en l'ensenyament adaptatiu, que manté que no existeix en abstracte mètodes o
intervencions millors, donat que l'eficàcia d'una metodologia només pot valorar
se en relació a les característiques concretes dels alumnes als quals va
destinat. Cal considerar la relació inversa que existeix entre el nivell de
coneixement previ de l'alumne i la quantitat i qualitat de l'ajut educatiu
necessari per assolir els objectius educatius. D'acord amb aquesta idea els
alumnes amb un baix nivell de coneixements previs requeriran mètodes
d'ensenyament que impliquin un alt grau d'ajut, mentre que els alumnes amb un
elevat nivell de coneixements previs es beneficiaran de plantejaments
metodològics que impliquin una major autonomia i un menor ajut per part del
professor. Així doncs, com a conclusió val a dir que la varietat d’enfocaments
depèn de les necessitats i de si són alumnes de procedència romànica o no
romànica.
5.Procediment d'avaluació i recuperació de l'alumnat que se seguirà
Tenint en compte que el grup requereix una adaptació curricular a causa del
nivell nul de comprensió de la llengua catalana, es tindrà en compte la
flexibilitat i el tractament individualitzat de l’alumnat, que ajudarà a adaptar el
nivell d’aprenentatge a les diverses habilitats i competències lingüístiques.
D’una banda, l’avaluació serà formativa i contínua. Es valorarà l’evolució
de l’aprenentatge en relació a les activitats diàries que es portin a terme a
classe i dels deures per a casa, segons els procediments bàsics de comprensió
oral i escrita, expressió oral i escrita, i lectura. Així mateix, es valoraran els
hàbits de treball i d’estudi que s’adquireixin o es millorin durant el curs, com el
fet de dur el material a classe, fer els deures, respectar les normes, i tenir una
actitud positiva i predisposició per aprendre. I de l’altra, se seguirà una
avaluació individualitzada, que tindrà en compte el punt inicial de partida de
l’alumne i l’evolució experimentada al llarg dels trimestres.
Així mateix, l’assoliment dels objectius mínims A1 i A2 comportaran la
superació del curs i la integració a la seva aula ordinària (grupclasse).
Al llarg del curs es realitzaran proves orals i escrites per fer el seguiment
de l’alumne i alhora per acostumarlo a expressarse tant de forma oral com
escrita. L’avaluació contínua permet que l’alumne recuperari al final del curs el
crèdit.
6. Materials i recursos
Projecte Món. Llengua i interculturalitat. Materials per a l’alumnat nouvingut
USUARI BÀSICA1 i A2, del Grup Promotor Santillana, 2005
Projecte Món. Lectoescriptura, Grup Promotor Santillana, 2005
82
Vincles 1. Els altres i jo . Llengua catalana per a alumnat d’incorporació
tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament,
2004. Versió online o en CDROM.
Vincles 2. Aquí i allà. Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana,
Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2005.
Versió online o en CDROM.
BELDA, F., Mètode d’ensenyament de català per a xinesos, Barcelona,
Associació Sociocultural La Formiga.
Curs de llengua oral. Generalitat de Catalunya, Departament de Benestar i
familia. Direcció General de Formació d’Adults, 2003.
Recursos a la xarxa
JClic, A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” i després
dins “Acollida”.
SIMÓ, M.J., Vincles 1. Els altres i jo. Llengua catalana per a alumnat

d’incorporació tardana, Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament
d’Ensenyament, 2004. Versió impressa. També està disponible online i amb
CDROM.
Vincles 2. Aquí i allà. Llengua catalana per a alumnat d’incorporació tardana,
Barcelona, Generalitat de Catalunya, Departament d’Ensenyament, 2005.
Versió impressa. També hi ha la Versió online o en CDROM.
JClic, A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” i després
dins “Acollida”.
Sinera Multimèdia. Consorci de Normalització Lingüística.
També dins la mateixa pàgina www.xtec.net hi teniu l’Escola oberta amb
materials per assignatures i nivells. A llengua catalana es poden trobar
exercicis.
Dins l’Escola oberta hi ha la Zona Clic. A Biblioteca d’activitats i a dins a Cerca
d’activitats, se us obre un menú per poder cercar exercicis de llengua catalana.
A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” trobareu material

d’acollida en català com el Vincles, el Galí, Entrena’t per llegir.
També hi ha l’espai “Materials” amb exercicis de lèxic, ortografia i d’altres. A
més hi ha les “Miniunitats”, que són també sobre lèxic, dir l’hora i alguna regla
gramatical.
A “Recursos en zarza” trobem lèxic divers i enllaços interessants.
A la web www.acollida.net hi ha enllaços a pàgines d’IES que tenen exercicis

per fer online
83
Exler: exercicis de llengua en català (satieee) A la pàgina web es
http://www.xtec.es/dnee/satieee/9798/exler.htm
84
ANNEXOS
Lectures per al curs 20062007
ESO1
1. Manso, Anna. Leandre, el nen horrible. Ed. Cruïlla.
2. Carranza, Maite. Frena, Càndida, frena. Ed. Cruïlla.
3. Lemony, Snicket. Un mal començament . Ed. Columna
ESO2
1. Hernàndez, PauJoan. Tot et serà pres. Ed. Empúries.
2. A determinar.
3. Miralles, Francesc. Interrail. Editorial Columna. Barcelona, 2006. Columna
Jove, 217.
ESO3
1. Roca, M.Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova.
2. Miralles, Francesc. Un haiku per a l’Alícia. Ed. Cruïlla.
3. A determinar
ESO4
1. Fragments de llibres diversos.
2. Danés, Pere i Morera Montserrat. Niké vol dir victòria. Barcelona. Alfaguara
Grup Promotor.
3. Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Barcelona. Barcanova.
ESO4A
1. Martín, Andreu i Ribera Jaume. No demanis llobarro fora de temporada.
Columna Jove 116. Barcelona,1999.
Batxillerat 1
1. Joanot Martorell. Tirant lo Blanc (versió actualitzada)

2. Antologia de la poesia catalana.
Batxillerat 2
1. Mercè Rodoreda. La plaça del diamant. Club Editor Jove. Barcelona 2005.
2. Quim Monzó. Olivetti, Moulinex, Chaffoteau et Maury. Quaderns Crema.
Barcelona 2001.
85
Batxillerat 2 Literatura Catalana
7. Ramon Llull. Llibre de les bèsties. Edicions 62.
8. Àngel Guimerà. Terra Baixa. Edicions 62.
9. Joaquim Ruyra. Marines i boscatges. Edicions 62. (Selecció: Una tarda per
mar; Mar de llamp: Mànegues i marines; La xucladora; En Garet en
l’enramada: La Fineta; Jacobé; Avís misteriós)
10. Josep Carner. Arbres. Edicions 62. (Selecció: Arbres; Els ametllers de
Sarrià; Tres arbres – L’enamorat, El creient, L’0rgullós; Els nostres pins;
L’eucaliptus de Quarto dei Mille; Els pollancs de França; Els cocoters de
Macuto; Sota el Faig; A un auró; Conversa)
11. Salvador Espriu. Narracions. Edicions 62. (Selecció: Teresetaquebaixava
lesescales, El meu amic Salom; Teoria de Crisant; Conversió i mort d’en
Quim Federal; Letizia; Mariàngela l’herbolària; Tres sorores)
12. Miquel Martí i Pol. La fàbrica. Edicions 62.
86
INFORMACIÓ PER A L’ALUMNAT
IES Bernat Metge
1r d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
1. Temporització indicativa
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3, 4 i apèndixs.
Segon trimestre: Unitats didàctiques: 5, 6, 7 i apèndixs.
Tercer trimestre: Unitats didàctiques: 8, 9, 10 i apèndixs.
2. Material del curs
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 1 Llengua catalana 1r cicle. Ed
Barcanova.
Llibres de lectura:
L’alumnat ha de llegir un llibre cada trimestre.
· Manso, Anna. Leandre, el nen horrible. Ed. Cruïlla.
· Snicket, Lemony. Un mal començament . Ed. Columna
· A determinar.
Llibreta o carpetaarxivador per guardarhi els exercicis que es facin a classe,
els deures i qualsevol altre material relacionat amb la matèria.
Diccionari:
A més dels diccionaris que hi ha a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a n’haurà de
consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament a
través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat ).
Agenda:
3. Avaluació
Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals
i escrites per saber el nivell de l’alumnat.
Formativa:
87
· Control dels deures d’estiu i dels treballs programats.
· Observació i control de l’actitud i de l’assistència a classe .
Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament
control de la lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi
haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.
4. Expressió oral
L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora de classe.
Aquesta actitud és
un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el
moment de posar la
nota de cada trimestre i de final de curs.
IES Bernat Metge
2n d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3 i apèndixs.
Segon trimestre: Unitats didàctiques: 4, 5, 6, 7 i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 2 Llengua catalana 1r cicle. Ed
Barcanova.
Llibres de lectura:
· Miralles, Francesc. Un curs d’estiu a Irlanda. Ed. Columna.
· Miralles, Francesc. Interrail . Ed. Columna.
· A determinar.
Diccionari:
88
Agenda.
3. Avaluació
Formativa:
control de la lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi
haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de juny.
4. Expressió oral
Aquesta actitud és un
component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment
de posar la nota
de cada trimestre i de final de curs.
IES Bernat Metge
3r d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 3 Llengua catalana 2n cicle. Ed
Barcanova.
89
Llibres de lectura:
· Roca, M.Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova
· Miralles, Francesc. Un haiku per a l’Alícia. Ed. Cruïlla.
· Sierra, Jordi. El temps de l’oblit . Ed. Columna.
Diccionari:
A més dels que hi ha a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a haurà de consultar
sovint algun diccionari a casa seva, ja sigui en suport paper o a través
d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat ).
Agenda.
3. Avaluació
Formativa:
· Exercicis de literatura i de llengua.
· Observació del treball diari. Dossier.
l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es
farà un control de la lectura, si no se supera no s’aprova
l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de
juny.
4. Expressió oral
component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el
moment de posar
90
la nota de cada trimestre i de final de curs.
IES Bernat Metge
4rt d’ESO Grup B
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndixs.
Segon trimestre: unitats didàctiques: 4, 5, 6 i apèndixs.
Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7, 8, 9 i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 4 Llengua catalana 2n cicle. Ed.
Barcanova.
Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre.
· Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova.
· Calders, Pere. Invasió subtil i altres contes . Col∙lecció Butxaca. Ed.
62.
· A determinar.
Diccionari:
Agenda:
3. Avaluació
Formativa:
91
l’adquisició dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es
farà un control de la lectura, si no se supera no s’aprova
l’avaluació. Hi haurà un examen extraordinari de recuperació el mes de
juny.
formativa (notes de
classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens).
L’avaluació és contínua
4. Expressió oral
component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el
moment de posar
IES Bernat Metge
4rt d’ESO Grup A (amb currículum adaptat)
Llengua Catalana
Curs 20062007
1. Material per a la classe
Llibre de text:
Martín , Núria; Miró, Montserrat. Llengua. Primeres errades. Q1. Text. Ed. La
Galera.
Com que es tracta d'un grup amb currículum adaptat, es farà una selecció de
textos i aspectes gramaticals que es donarà a l’alumnat en fulls multicopiats.
Altres materials:
. diccionari.
. carpeta classificadora.
. llibre de lectura:
Martín, Andreu; Ribera, Jaume.Tots els detectius es diuen Flanagan . Ed.
Columna.
2. Avaluació
Inicial:
Abans de començar cada unitat didàctica, s’usaran diferents estratègies
per saber el nivell dels alumnes.
Formativa:
92
Observació de l'expressió oral i la participació a l’aula.
Treball de grup.
Sumativa:
Farem dos exàmens, com a mínim, cada trimestre, en què s'avaluarà
sobretot la capacitat de comprensió de textos escrits, l'expressió escrita
tant de creació pròpia com no (dictats) i l'adquisició dels continguts
gramaticals, lèxics i ortogràfics.
La nota de final de trimestre estarà formada en un 30% per l'avaluació
formativa (l’actitud, és a dir assistència a classe, interès, treball i disciplina,
10%; els exercicis fets a classe, 20%); un 40% per l'avaluació sumativa (notes
dels exàmens); el 30% restant queda reservat a la nota de CET10.
La presentació del dossier de treball serà condició indispensable per
aprovar l’avaluació.
La nota de final de curs serà la mitjana ponderada de les notes obtingudes en
els dos crèdits comuns i el crèdit de síntesi.
Cal tenir present també que, per decisió de la Comissió d’Atenció a la
Diversitat, pel fet de tractarse d’un grup amb currículum adaptat la nota final no
podrà ser superior a 6.
IES Bernat Metge
1r de Batxillerat
Llengua Catalana i Literatura
Curs 20062007
2. Material bàsic del curs
Llibre de text:
Carbonell, Cassanyes, Macià, Muñoz, Gallart. Llengua catalana i literatura. 1
Batxillerat. Ed.
Teide. Barcelona, 2003.
Diccionari:
www.grec.cat ).
93
Llibres de lectura (prescrits pel Departament d’Educació i Universitats):
2ª avaluació: Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Hermes Ed. (selecció de
capítols en edició actualitzada).
3ª avaluació: Antologia de la poesia catalana. Ed. 62.
3. Avaluació
f) L’avaluació és contínua.
g) Qualsevol intervenció en veu alta a classe s’ha de fer en català. En cas
de dubte sobre la competència o actitud d’un/a alumne/a, se li farà una
prova específica d’aptitud oral.
h) Es faran dos exàmens al 1r i al 2n trimestre i només un al 3r, a part
d’una prova objectiva, i només una, per a cada un dels llibres prescrits.
i) Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de cada avaluació segons les
j) La superació de les lectures prescrites té el valor d’1 punt dins la nota
final de cada avaluació corresponent, i, només en cas de sumarles
totes dues, el benefici de 2 punts dins els 10 de possibles com a nota
final de l’assignatura (per tant, l’examen ordinari de 3r trimestre valdrà 8
punts).
94
IES Bernat Metge
2n de Batxillerat
Curs 20062007
Llibre de text:
Batxillerat. Ed.
Diccionari:
www.grec.cat ).
2ª avaluació: Guimerà, Àngel. Terra baixa.
3ª avaluació: Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant .
3. Avaluació
b) l'actitud oral a classe; és a dir que, d'una manera natural, qualsevol
intervenció en veu alta es faci en català;
b) haver llegit la lectura prescrita del trimestre en qüestió, fet que es
comprovarà a través d'un control objectiu.
Es farà un sol examen per trimestre, que tindrà la mateixa estructura que la
prova d’accés a la universitat d’aquesta matèria.
L’examen durarà una hora i mitja, i constarà de tres parts. A la primera
s'avalua la comprensió d'un text, a la segona l'expressió escrita, i a la
tercera es plantegen qüestions lingüístiques específiques referides al text.
El valor de la primera part és de quatre punts, el de la segona de dos punts, i
el de la tercera de quatre.
La prova constarà de dues opcions, cada una de les quals estarà
encapçalada per un text al qual fan referència totes les preguntes. Els tipus de
textos de les dues opcions són complementaris: un primer text és literari i el
95
segon d'un altre registre (científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic,
periodístic, publicitari, etc.).
L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna
de les lectures prescriptives fixades pel Departament d'Educació, ja indicades
en aquest mateix full.
A la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat

d'anàlisi i de síntesi de l'alumne. L'examinand s'ha de limitar a contestar allò
que la pregunta demana. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a
algunes de les qüestions següents:
· Preguntes adreçades a determinar el significat d'una paraula, locució,
frase feta o expressió en el seu context.
rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'un resum o un
esquema, la justificació del títol del text, etc.
· Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o
amb el conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la
lògica d'un argument i a reconèixer la coherència o incoherència d'un
raonament.
arguments.
· Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps
verbals i sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar
el grau de coherència i de cohesió del text.
A la segona part, destinada a l'elaboració d'un escrit propi d'unes 200
paraules, l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'estructurar, de
desenvolupar i d'argumentar idees entorn d'un dels dos temes que es
proposen, sempre relacionats amb el text de l'opció triada, i de fer un comentari
crític sobre el seu contingut. Un tema versarà sobre trets generals del discurs
literari, amb atenció especial als seus gèneres i recursos, i podrà fer
referència explícita a alguna de les lectures obligatòries de la matèria comuna
de Llengua catalana i literatura. L'altre tema serà obert, però suggerit pel text
de l'opció triada.
específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics i ortogràfics
que s'hi relacionen. Podrà haverhi:
· Preguntes sobre procediments lingüístics de creació de neologismes i
sobre locucions i frases fetes.
96
En les preguntes de sintaxi, l'alumne ha de demostrar que sap identificar
l'estructura oracional, que sap reconèixer categories gramaticals i funcions
sintàctiques, i diferents tipus d'oracions. En el cas que es demani d'analitzar
sintàcticament una oració o un sintagma, no s'exigeix l'ús de diagrames. Sigui
com sigui, la resposta ha de ser precisa, raonada i coherent, i ha de contenir
l'explicació de les sigles, si se'n fan servir. A cada avaluació aquesta tercera
part se cenyirà el màxim possible a la matèria que s’ha fet a classe, segons la
temporització del llibre de text indicada abans.
En el cas de les preguntes de fonètica, cal demostrar que se saben reconèixer i
definir els sons propis de la llengua. Per descriure els sons, l'alumne pot usar
l'Alfabet Fonètic Internacional (AFI) o bé pot indicar les propietats específiques
que els defineixen.
Tant a la primera part com a la tercera pot haverhi una o dues preguntes de
tipus objectiu; el valor de cadascuna és de 0'50 punts. En aquestes preguntes
hi haurà quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne
tria la resposta correcta tindrà una puntuació de 0'50 punts, si no respon la
pregunta no tindrà cap descompte i si la resposta és errònia tindrà un
descompte de 0'25 punts.
DESCOMPTE PER FALTES [ NOMÉS PER ALS APARTATS DE
COMPRENSIÓ I REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA, PRIMERA I TERCERA PARTS
DE L’EXAMEN]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de
2 punts.
· ∙ Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els
dos màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins el marc de
cadascuna de les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.
Punts Valoració
arguments de manera ordenada, amb paràgrafs, signes de puntuació i
marcadors discursius. Mostra riquesa i precisió lèxica, maduració sintàctica
i correcció normativa.
1.5 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. També ordena
tesi i arguments, però mostra algunes limitacions expressives pel que fa al
lèxic, a la sintaxi o a les normes de correcció.
97
1 L’escrit presenta alguna confusió, ambigüitat o incongruència en
l’expressió de les idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire
ordenats i contenen errors importants d’expressió i de normativa.
incoherents, poc clares) com a la forma (errors normatius, pobresa
d’expressió).
Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions

que, des de la Coordinació de les PAU, s’hi puguin fer. En cas que això passés,
l'alumnat en seria informat de seguida.
Es procurarà també, depenent de la disponibilitat horària, que el temps de
l'examen sigui el mateix que a les proves de selectivitat LOGSE, és a dir d’hora
i mitja. Per aquest motiu, si l’alumnat ho troba bé, proposo fer l’examen de cada
avaluació un dimecres de 15:30 a 17:00, a l Sala d’Actes. A més, així s’evitaria
qualsevol greuge comparatiu entre els dos grups de 2n de Batxillerat.
Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de l’examen d’avaluació
segons les qualificacions de la feina feta a classe i a casa al llarg del
trimestre.
98
IES Bernat Metge
Departament de Llengua Catalana i Literatura
Lectures complementàries per al curs 20062007
ESO 1r
4. Manso, Anna. Leandre, el nen horrible. Ed. Cruïlla.
5. Snicket, Lemony. Un mal començament . Ed. Columna.
6. A determinar.
ESO 2n
4. Miralles, Francesc. Un curs d’estiu a Irlanda. Ed. Columna.
5. Miralles, Francesc. Interrail. Ed. Columna.
6. Sierra i Fabra, Jordi. Trucant a les portes del cel . Edebé. Barcelona, 2006.
ESO 3r
4. Roca, M.Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova.
5. Miralles, Francesc. Un haiku per a l’Alícia. Ed. Cruïlla.
6. Sierra i Fabra, Jordi. El temps de l’oblit . Ed. Columna.
ESO 4rt A
Martín, Andreu; Ribera, Jaume. Tots els detectius es diuen Flanagan . Ed. Columna.
ESO 4rt B
1. Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova.
2. Calders, Pere. Invasió subtil i altres contes . Col∙lecció Butxaca. Ed. 62.
3. A determinar.
Batx 1r (lectures prescrites pel Departament d’Educació i Universitats)
1. Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Hermes Ed. (selecció de capítols en versió
actualitzada).
2. Antologia de poesia catalana (Propostes de treball a cura de Pep Paré i Enric
Martín). Ed. 62.
Batx 2n (lectures prescrites pel Departament d’Educació i Universitats)
1. Guimerà, Àngel. Terra baixa.
2. Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant .
Batx 2n Literatura Catalana (lectures prescrites pel Departament d’Educació i

Universitats)
13. Oller, Narcís. La bogeria. Hermes Ed.
14. Joaquim Ruyra. Marines i boscatges. Edicions 62. (selecció: Una tarda per mar;
Mar de llamp: Mànegues i marines; La xucladora; En Garet en l’enramada: La
Fineta; Jacobé; Avís misteriós)
15. SalvatPapasseit, Joan. L’irradiador del port i les gavines .
16. Oliver, Joan. Ball robat .
17. AmatPiniella, Joaquim. K.L. Reich .
18. Martí I Pol, Miquel. La fàbrica (19701971). Edicions 62.
99
FULLS PER A L’ALUMNAT
INFORMACIÓ A L’INICI DEL CURS
100
IES Bernat Metge
1r d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3, 4 i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 1 Llengua catalana 1r cicle. Ed Barcanova.
Llibres de lectura:
· Manso, Anna. Leandre, el nen horrible. Ed. Cruïlla.
· Snicket, Lemony. Un mal començament . Ed. Columna
· A determinar.
Llibreta o carpetaarxivador per guardarhi els exercicis que es facin a classe, els
Diccionari:
consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament a través
Agenda:
3. Avaluació
Inicial: Abans de començar cada unitat didàctica, es faran unes preguntes orals i
Formativa:
Sumativa: Es faran dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament l’adquisició
dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control de la
lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen
extraordinari de recuperació el mes de juny.
101
La nota final de cada trimestre estarà formada en un 50% per l’avaluació formativa
(notes de classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens).
4. Expressió oral
L’alumnat haurà d’expressarse sempre en català durant l’hora de classe. Aquesta
actitud és
un component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de
posar la
nota de cada trimestre i de final de curs.
102
IES Bernat Metge
2n d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3 i apèndixs.
Segon trimestre: Unitats didàctiques: 4, 5, 6, 7 i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 2 Llengua catalana 1r cicle. Ed Barcanova.
Llibres de lectura:
· Miralles, Francesc. Un curs d’estiu a Irlanda. Ed. Columna.
· Miralles, Francesc. Interrail . Ed. Columna.
· A determinar.
Diccionari:
Agenda.
La utilització de l’agenda de curs és imprescindible per a la programació i organització
de l’alumnat.
3. Avaluació
Formativa:
dels continguts gramaticals, lèxics i ortogràfics. Es farà un control de la
lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen
103
4. Expressió oral
actitud és un
component bàsic de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment de posar
la nota
de cada trimestre i de final de curs.
104
IES Bernat Metge
3r d’ESO
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: Unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 3 Llengua catalana 2n cicle. Ed Barcanova.
Llibres de lectura:
· Roca, M.Mercè. Com un miratge. Ed. Barcanova
· Miralles, Francesc. Un haiku per a l’Alícia. Ed. Cruïlla.
· Sierra, Jordi. El temps de l’oblit . Ed. Columna.
Diccionari:
A més dels que hi ha a l’aula o a la biblioteca, l’alumne/a haurà de consultar sovint
algun diccionari a casa seva, ja sigui en suport paper o a través d’internet (per
exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat ).
Agenda.
3. Avaluació
Formativa:
dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de
la lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen
105
4. Expressió oral
actitud és un
component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment
de posar
106
IES Bernat Metge
4rt d’ESO Grup B
Llengua Catalana
Curs 20062007
Primer trimestre: unitats didàctiques. 1, 2, 3, i apèndixs.
Segon trimestre: unitats didàctiques: 4, 5, 6 i apèndixs.
Tercer trimestre: unitats didàctiques: 7, 8, 9 i apèndixs.
Llibre de text:
Rosell, Josep i Homs, Lluís. Estímul 4 Llengua catalana 2n cicle. Ed. Barcanova.
Llibres de lectura:
L’alumnat llegirà un llibre cada trimestre.
· Tortajada, Anna. Nahid, la meva germana afganesa. Ed. Barcanova.
· Calders, Pere. Invasió subtil i altres contes . Col∙lecció Butxaca. Ed. 62.
· A determinar.
Diccionari:
Agenda:
3. Avaluació
Formativa:
dels continguts gramaticals, lèxics, ortogràfics i literaris. Es farà un control de
la lectura, si no se supera no s’aprova l’avaluació. Hi haurà un examen
107
(notes de
classe) i en l’altre 50% per l’avaluació sumativa (notes dels exàmens). L’avaluació és
contínua
4. Expressió oral
actitud és un
component imprescindible de l’avaluació formativa i es tindrà en compte en el moment
de posar
108
109
IES Bernat Metge
4rt d’ESO Grup A (amb currículum adaptat)
Llengua Catalana
Curs 20062007
1. Material per a la classe
Llibre de text:
Martín , Núria; Miró, Montserrat. Llengua. Primeres errades. Q1. Text. Ed. La Galera.
Com que es tracta d'un grup amb currículum adaptat, es farà una selecció de textos i
aspectes gramaticals que es donarà a l’alumnat en fulls multicopiats.
Altres materials:
. diccionari.
. carpeta classificadora.
. llibre de lectura:
Martín, Andreu; Ribera, Jaume.Tots els detectius es diuen Flanagan . Ed. Columna.
2. Avaluació
Inicial:
Abans de començar cada unitat didàctica, s’usaran diferents estratègies per
saber el nivell dels alumnes.
Formativa:
Observació de l'expressió oral i la participació a l’aula.
Treball de grup.
Sumativa:
Farem dos exàmens, com a mínim, cada trimestre, en què s'avaluarà sobretot
la capacitat de comprensió de textos escrits, l'expressió escrita tant de creació
pròpia com no (dictats) i l'adquisició dels continguts gramaticals, lèxics i
ortogràfics.
La nota de final de trimestre estarà formada en un 30% per l'avaluació formativa
(l’actitud, és a dir assistència a classe, interès, treball i disciplina, 10%; els exercicis
fets a classe, 20%); un 40% per l'avaluació sumativa (notes dels exàmens); el 30%
restant queda reservat a la nota de CET10.
La presentació del dossier de treball serà condició indispensable per aprovar
l’avaluació.
La nota de final de curs serà la mitjana ponderada de les notes obtingudes en els dos
crèdits comuns i el crèdit de síntesi.
Cal tenir present també que, per decisió de la Comissió d’Atenció a la Diversitat, pel fet
de tractarse d’un grup amb currículum adaptat la nota final no podrà ser superior a 6.
110
IES Bernat Metge
1r de Batxillerat
Curs 20062007
Llibre de text:
Batxillerat. Ed.
Diccionari:
n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament
a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat ).
2ª avaluació: Martorell, Joanot. Tirant lo Blanc. Hermes Ed. (selecció de capítols en
edició actualitzada).
3ª avaluació: Antologia de la poesia catalana. Ed. 62.
3. Avaluació
k) L’avaluació és contínua.
l) Qualsevol intervenció en veu alta a classe s’ha de fer en català. En cas de
dubte sobre la competència o actitud d’un/a alumne/a, se li farà una prova
específica d’aptitud oral.
m) Es faran dos exàmens al 1r i al 2n trimestre i només un al 3r, a part d’una prova
objectiva, i només una, per a cada un dels llibres prescrits.
n) Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de cada avaluació segons les
o) La superació de les lectures prescrites té el valor d’1 punt dins la nota final de
cada avaluació corresponent, i, només en cas de sumarles totes dues, el
benefici de 2 punts dins els 10 de possibles com a nota final de l’assignatura
(per tant, l’examen ordinari de 3r trimestre valdrà 8 punts).
111
IES Bernat Metge
2n de Batxillerat
Curs 20062007
Llibre de text:
Batxillerat. Ed.
Diccionari:
n’haurà de consultar sovint algun a casa seva, ja sigui en suport paper o gratuïtament
a través d’internet (per exemple, el de l’Enciclopèdia Catalana a www.grec.cat ).
2ª avaluació: Guimerà, Àngel. Terra baixa.
3ª avaluació: Rodoreda, Mercè. La plaça del Diamant .
3. Avaluació
c) l'actitud oral a classe; és a dir que, d'una manera natural, qualsevol intervenció
en veu alta es faci en català;
c) haver llegit la lectura prescrita del trimestre en qüestió, fet que es comprovarà a
través d'un control objectiu.
Es farà un sol examen per trimestre, que tindrà la mateixa estructura que la prova
d’accés a la universitat d’aquesta matèria.
L’examen durarà una hora i mitja, i constarà de tres parts. A la primera s'avalua la

comprensió d'un text, a la segona l'expressió escrita, i a la tercera es plantegen
qüestions lingüístiques específiques referides al text. El valor de la primera part és
de quatre punts, el de la segona de dos punts, i el de la tercera de quatre.
La prova constarà de dues opcions, cada una de les quals estarà encapçalada per
un text al qual fan referència totes les preguntes. Els tipus de textos de les dues
opcions són complementaris: un primer text és literari i el segon d'un altre registre
(científic, tècnic, jurídic, administratiu, humanístic, periodístic, publicitari, etc.).
L'estudiant ha d'escollir una sola opció. El text literari podrà ser extret d'alguna de les
lectures prescriptives fixades pel Departament d'Educació, ja indicades en aquest
mateix full.
A la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat d'anàlisi
i de síntesi de l'alumne. L'examinand s'ha de limitar a contestar allò que la pregunta
112
demana. Es formularan diversos tipus de preguntes referides a algunes de les
qüestions següents:
· Preguntes adreçades a determinar el significat d'una paraula, locució, frase feta
o expressió en el seu context.
rellevant que aporta el text, per mitjà de l'elaboració d'un resum o un esquema,
la justificació del títol del text, etc.
· Preguntes de lectura destinades a relacionar parts d'un text entre si o amb el
conjunt, a fer inferències i reconèixer implicacions, a seguir la lògica d'un
argument i a reconèixer la coherència o incoherència d'un raonament.
arguments.
· Preguntes sobre relacions anafòriques, sobre correlacions de temps verbals i
sobre l'ús dels connectors discursius, que permeten de valorar el grau de
coherència i de cohesió del text.
A la segona part, destinada a l'elaboració d'un escrit propi d'unes 200 paraules,
l'estudiant ha de demostrar la seva capacitat d'estructurar, de desenvolupar i
d'argumentar idees entorn d'un dels dos temes que es proposen, sempre relacionats
amb el text de l'opció triada, i de fer un comentari crític sobre el seu contingut. Un tema
versarà sobre trets generals del discurs literari, amb atenció especial als seus
gèneres i recursos, i podrà fer referència explícita a alguna de les lectures
obligatòries de la matèria comuna de Llengua catalana i literatura. L'altre tema serà
obert, però suggerit pel text de l'opció triada.
específiques sobre aspectes sintàctics, lèxics, semàntics, fonètics i ortogràfics que s'hi
relacionen. Podrà haverhi:
· Preguntes sobre procediments lingüístics de creació de neologismes i sobre
locucions i frases fetes.
En les preguntes de sintaxi, l'alumne ha de demostrar que sap identificar l'estructura
oracional, que sap reconèixer categories gramaticals i funcions sintàctiques, i diferents
tipus d'oracions. En el cas que es demani d'analitzar sintàcticament una oració o un
sintagma, no s'exigeix l'ús de diagrames. Sigui com sigui, la resposta ha de ser
precisa, raonada i coherent, i ha de contenir l'explicació de les sigles, si se'n fan
servir. A cada avaluació aquesta tercera part se cenyirà el màxim possible a la
matèria que s’ha fet a classe, segons la temporització del llibre de text indicada abans.
En el cas de les preguntes de fonètica, cal demostrar que se saben reconèixer i definir
els sons propis de la llengua. Per descriure els sons, l'alumne pot usar l'Alfabet Fonètic
Internacional (AFI) o bé pot indicar les propietats específiques que els defineixen.
Tant a la primera part com a la tercera pot haverhi una o dues preguntes de tipus
objectiu; el valor de cadascuna és de 0'50 punts. En aquestes preguntes hi haurà
113
quatre opcions, una de les quals serà la resposta vàlida. Si l'alumne tria la resposta
correcta tindrà una puntuació de 0'50 punts, si no respon la pregunta no tindrà cap
descompte i si la resposta és errònia tindrà un descompte de 0'25 punts.
DESCOMPTE PER FALTES [ NOMÉS PER ALS APARTATS DE COMPRENSIÓ I
REFLEXIÓ LINGÜÍSTICA, PRIMERA I TERCERA PARTS DE L’EXAMEN]
· Si són de sintaxi, de morfologia o de lèxic, 0.25 punts fins a un màxim de 2
punts.
· ∙ Els descomptes per faltes tan sols tindran com a límits respectius els dos
màxims de 2 punts ja indicats. Això vol dir que, dins el marc de cadascuna de
les preguntes afectades, no se'ls aplicarà cap límit.
Punts Valoració
arguments de manera ordenada, amb paràgrafs, signes de puntuació i marcadors
discursius. Mostra riquesa i precisió lèxica, maduració sintàctica i correcció
normativa.
1.5 L’escrit expressa amb claredat les idees i els conceptes. També ordena tesi i
arguments, però mostra algunes limitacions expressives pel que fa al lèxic, a la
sintaxi o a les normes de correcció.
1 L’escrit presenta alguna confusió, ambigüitat o incongruència en l’expressió de les
idees i/o dels conceptes. Els arguments no estan gaire ordenats i contenen errors
importants d’expressió i de normativa.
incoherents, poc clares) com a la forma (errors normatius, pobresa d’expressió).
Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions que, des

de la Coordinació de les PAU, s’hi puguin fer. En cas que això passés, l'alumnat en
seria informat de seguida.
Es procurarà també, depenent de la disponibilitat horària, que el temps de l'examen
sigui el mateix que a les proves de selectivitat LOGSE, és a dir d’hora i mitja. Per
aquest motiu, si l’alumnat ho troba bé, proposo fer l’examen de cada avaluació un
dimecres de 15:30 a 17:00, a l Sala d’Actes. A més, així s’evitaria qualsevol greuge
comparatiu entre els dos grups de 2n de Batxillerat.
Es podrà modificar fins a +/ 1 punt la nota de l’examen d’avaluació segons les
114
1r Eso / Prova de nivell
Data:__________
Escola de procedència ___________________________________
Alumne/a ______________________________________________
I. Lectura i comprensió.
1. Llegeix atentament el següent text:
Les armes que esperen amagades.
De petit, com la majoria de nens, m'agradava jugar amb una escopeta de fusta
que m'havia fet un oncle molt traçut. Llavors va esclatar la guerra i el meu oncle
va haver d'anar al front, no pas a jugar amb armes de broma sinó a disparar
trets de debò. El meu avi, que es va desesperar perquè creia que no el tornaria
a veure mai més, va trencar l'escopeta i em va encomanar per sempre més el
seu horror per les armes.
Ara es parla d'unes armes molt terribles perquè no es veuen i duren anys i
panys: les mines antipersona. Amb només 150 grams d'explosiu maten o
deixen sense cames o braços els dissortats que les trepitgen. Es fabriquen en
sèrie i s'u tilitzen, fins i tot en temps de pau, per a impedir que la gent passi per
un lloc concret, que travessi un camp, que ocupi un edifici... No cal dir que
també s'utilitzen en temps de guerra per a assetjar poblacions, per a acorralar
columnes de fugitius, i, sempre, per a crear el pànic.
Joaquim Carbó
(Cavall Fort, núm. 887)
2. Respon les següents preguntes:
a. On va anar l'oncle del nen? Per què?
b. Quin sentiment va tenir l'avi del nen quan va marxar l'oncle?
c. Quines són les armes noves que no es veuen?
d. En quines situacions s'utilitzen aquestes armes?
115
e. Per què creus que es diuen antipersona?
3. Defineix o escriu un sinònim de les següents paraules del text anterior:
escopeta:______________________________________________________
broma: _______________________________________________________
pànic: ________________________________________________________
II. Expressió escrita.
1. Escriu aquí el dictat.
2. Fes una redacció de 10 ratlles.
Explica una anècdota divertida que t'hagi passat aquest curs.
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
_______________________________________________________________
III Ortografia i morfologia
1. Subratlla de cada ratlla horitzontal, l'opció ben escrita.
116
a bojes llengues antigües taronges
b la oportunitat L’ humitat la universitat la Índia
c vasc covard olvidar gobernar
d clàsica cerveça grissos tendresa
e jirafa pugem platjes viatjem
2. Fes el plural de les paraules següents:
adreça
enveja
gust
avís
camió
veí
2. Escriu sencers els temps verbals següents:
Present d'indicatiu de viatjar Pretèrit imperfet d'indicatiu de cantar
117

Ies Bernat Metge Barcelona

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Ies Bernat Metge Barcelona

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

IES BERNAT METGE

2. Els continguts a desenvolupar i la seva ordenació i temporització

Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

Sumativa: Farem dos exàmens cada trimestre on s’avaluarà bàsicament

2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

2. Analitza les oracions següents separant el SN [subjecte] del SV [predicat] i

S'alimenta d'insectes, cucs, llimacs, aranyes i altres invertebrats. Cerca

___irafa via___er pi___ama ___eroglífic e___ipci mi___ons ob___ectiu

a___eta safare___ esqui___ar ___avier dibu___ar ___iprer passe___

sa___em escri___iu vi___im de___em arri___ar ca___all a___orrir

ra___a exce___ent insta___ació reve___a ce___ebrar co___ador

ate___tat te___tació e___mig si___fonia presu___te te___s ca___vi

llapis ____________ genoll ___________ tarjeta _____________ país

Actitud a classe: assistència a classe, Nota dels exercicis Notes dels Nota de CET 10: Nota final

A la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat

Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions

SIMÓ, M.J., Vincles 1. Els altres i jo. Llengua catalana per a alumnat

A l’adreça www.edu365.com dins l’espai “Alumnes” i “ESO” trobareu material

A la web www.acollida.net hi ha enllaços a pàgines d’IES que tenen exercicis

1. Joanot Martorell. Tirant lo Blanc (versió actualitzada)

A la primera part, les preguntes de comprensió pretenen avaluar la capacitat

Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions

Batx 2n Literatura Catalana (lectures prescrites pel Departament d’Educació i

­ L’examen durarà una hora i mitja, i constarà de tres parts. A la primera s'avalua la

Aquests criteris d'avaluació queden subjectes a les possibles modificacions que, des

You might also like

_irafa via_er pi_ama _eroglífic e_ipci mi_ons ob___ectiu

a_eta safare_ esqui_ar _avier dibu_ar _iprer passe___

sa_em escri_iu vi_im de_em arri_ar ca_all a___orrir

ra_a exce_ent insta_ació reve_a ce_ebrar co_ador

ate_tat te_tació e_mig si_fonia presu_te te_s ca___vi

llapis ______ genoll _ tarjeta _________ país

L’examen durarà una hora i mitja, i constarà de tres parts. A la primera s'avalua la