EL PARANY PER A RATOLINS

Un ratolí, mirant per un forat en la paret va

veure a un granger i a la seva esposa obrint un
paquet. Va pensar, quin tipus de menjar podia
haver allí, però va quedar aterrit quan va
descobrir que era un parany per a ratolins.

Va anar corrent al pati de la granja a advertir

a tots: - Hi ha una ratera a la casa, una ratera a
la casa!

La gallina, que feia cloc-cloc i furgant, aixecà el

cap i va dir: - Disculpi'm senyor. Ratolí, jo
entenc que és un gran problema per a vostè,
però no em perjudica res, ni m'incomoda.

El ratolí va anar fins al xai i li diu: -Hi ha una ratera en la casa, una
ratera! -Disculpi'm senyor Ratolí, mes no hi ha res que jo pugui fer,
solament demanar per vostè. Quedi's tranquil que serà recordat en les meves
oracions .

El ratolí es va dirigir llavors a la vaca que li va respondre: -Però per

ventura estic en perill? Penso que no. Llavors el ratolí va tornar a la casa,
preocupat i abatut, per encarar la ratera del granger.

Aquella nit es va escoltar un gran aldarull, com el d'una ratera atrapant a

la seva víctima. La dona del granger va córrer per a veure el que havia
atrapat. En la foscor, ella no va veure que la ratera va atrapar la cua d'una
serp verinosa, que ràpidament li va picar. El granger la va dur
immediatament a l'hospital.

Quan van tornar de l'hospital encara tenia una febre alta, i tot el món sap
que per a cuidar a algú amb febre, gens millor que una nutritiva sopa. El
granger va agafar el seu ganivet i va anar a buscar l'ingredient principal:
la gallina.

Però com la malaltia de la dona continuava, els amics i veïns van anar a
visitar-la i per a alimentar-los, el granger va haver de matar el xai. A
pesar de tots les cures la dona no va millorar i acabà morint, el granger
llavors va vendre la vaca a l'escorxador per a cobrir les despeses del funeral.

Recorda: La propera vegada que escoltis algú té un problema i creguis que

no t'afecta, que no és teu, i no li prestes atenció pensa-t'ho dues vegades.

Autor: Pedro Pablo Sacristán Sanz

TRADUCCIÓ DEL CONTE ORIGINAL DE:

http://cuentosparadormir.com/