Professional Documents
Culture Documents
Què aprendràs?
Són ecosistemes un aiguamoll, una platja, un prat, un bosc, un fons marí ...
Els éssers vius estan adaptats a la llum, la temperatura, l’aigua i l’aliment del lloc on
viuen. De vegades aquestes condicions poden ser molt extremes i han d’adaptar-se al
medi per sobreviure.
Alguns animals estan Al pol, les temperatures són Als deserts l’aigua pot ser
adaptats a veure de nit, molt baixes. L’ós blanc es molt escassa i alguns
com el mussol, gràcies a protegeix del fred amb una éssers vius, com el cactus,
unes pupil·les que es capa grossa de greix. emmagatzemen aigua a
dilaten molt. les tiges.
LES CADENES ALIMENTÀRIES
Les diverses cadenes alimentàries d’un ecosistema s’entrellacen i formen una xarxa
alimentària.
Aquest
esquema
representa
la xarxa
alimentàri
a de la
fageda.
CANVIS EN ELS ECOSISTEMES
Els ecosistemes experimenten canvis amb el pas del temps fins que arriba un moment
en que l’ecosistema ha assolit l’equilibri. Però aquest equilibri es pot alterar si es
produeixen canvis en el medi o en els éssers vius que hi viuen.
El bosc mediterrani és un
ecosistema en equilibri.
ACCIONS HUMANES PERJUDICIALS PER ALS ECOSISTEMES
Els incendis provoquen la destrucció de les La tala de boscos sencers per crear La instal·lació d’abocadors il·legals, que
plantes i la pèrdua del medi en què viuen camps de conreu o pastures, o per contaminen el sòl i l’aigua.
molts animals. obtenir fusta.
El MEDI FÍSIC és el conjunt de condicions físiques que caracteritzen el lloc on viuen éssers vius que formen
part d’un ecosistema.
1. AERI, habitat per animals voladors que poden mantindre’s llargs períodes de temps en l’aire.
2. TERRESTRE, correspon a les zones de terra emergida, en contacte directe amb l’aire.
3. AQUÀTIC, quan el medi físic és l’aigua. Pot ser marí, d’aigües continentals, o mixte.
Els éssers vius que formen part d’un ecosistema estableixen diferents tipus de relació:
1. DEPREDACIÓ. Uns animals, anomenats depredadors, s’alimenten d’uns altres, les presses. Exemple:
la granota i la libèl·lula.
2. COMPETÈNCIA. Dos organismes diferents s’alimenten dels mateixos recursos. Exemple: tant la
colobra d’aigua com el blauet s’alimenten de granotes.
3. COOPERACIÓ. Es dóna quan dues espècies es beneficien una a l’altra, però qualsevol de les dues
podria sobreviure per separat. Exemple: les esponges que viuen sobre la closca d’alguns mol·luscos
marins.
Els estruços, que tenen una magnífica vista,
s’han associat a les zebres, que tenen una oïda
molt fina, per a alertar-se mútuament dels
atacs dels depredadors.
4. MUTUALISME. Les dues espècies es beneficien entre sí de tal manera que la relació és necessària
per a la supervivència de les dues. Exemple: les abelles depenen de les flors per a la seua
alimentació i les flors de les abelles per a la seua pol·linització.
CADENES I XARXES TRÒFIQUES
Una cadena o xarxa tròfica és la relació d’alimentació i dependència que s’estableix entre diferents éssers
vius en un ecosistema.
Cadena tròfica és la representació lineal del conjunt d’organismes que s’alimenten els uns dels altres en un
ecosistema.
PRODUCTORS. Són els éssers vius capaços de produir el seu propi aliment. Ho fan, principalment, les
plantes, mitjançant un procés anomenat fotosíntesi.
CONSUMIDORS PRIMARIS. S’alimenten dels organismes productors. Sons els organismes herbívors.