EL RENEC I LA PARAULOTA DELS PAGESOS A BARBER DE LA CONCA

PBTC Barber 1950. La Santa Missi. Rosari de l'aurora dels nens i nenes: Mossn: Nens i nenes de Barber!! Nens: Visca Jess! Nenes: Visca Maria! Mossn: Qu passa a Barber? Nens i nenes: La Santa Missi! Mossn: I, qu ens ensenya la Missi? Nens i nenes: El cam del cel! Mossn: Voleu anar al cel? Nens i nenes: Si, pare; volem anar al cel! Mossn: Guerra al banyeta! Nens i nenes: Guerra!! Mossn: Guerra al dimoni! Nens i nenes: Guerra!! Mossn: Guerra a la blasfmia! Nens i nenes: Guerra!! Mossn: (entonant la can) Al blasfemar fem guerra... Tots: Al blasfemar fem guerra en nom de Du etern, triem de nostra terra
93

la llengua de l'Infem. s vici detestable, de Catalunya afront; fou el mateix diable qui l'ha portat al mn. Al blasfemar fem guerra... Blasfem que amb immundcia sepulcre ets mal tancat, escups amb vil malcia fetor de condemnat. Al blasfemar fem guerra...

INTRODUCCI

Pla de treball

La intenci d'aquest treball s Testudi de les paraulotes i/o renecs en el mn rural. Com que fra massa extens estudiar el tema en general, m'he centrat en una Comarca, i ms intensament en un poble, Barber de la Conca, prou significatiu de la seva comarca, La Conca de Barber. El primer que he fet ha estat seleccionar quina mena de paraulotes utilitzava i m'he trobat amb diferents modes d'expressi que es poden relacionar amb l'objecte del treball: les exclamacions, els indults, els juraments i les invocacions. He tingut en compte qualsevol d'aquestes possibilitats sempre que complissin una condici, que fossin lletjos, s a dir, que suposessin una denigraci de la persona o cosa alludida i una infracci al codi del ben parlar. He recollit tant els insults personals on es degrada l'interlocutor o una tercera persona, com paraulotes de tipus ms general que es refereixen irrespectuosament a temes considerats intocables com la divinitat, el sexe... com veurem ms endavant. A partir d'ara emprar indistintament els termes renec i paraulota per abarcar els mots objecte del treball. 94

Presentaci del poble

Barber de la Conca s un poble d'uns 450 habitants a la comarca de la Conca de Barber. Malgrat la capitalitat del nom la capital de la conca s Montblanc, a 7 quilmetres de Barber. El cultiu predominant al terme s la vinya. Actualment, com que el terme ho permet el conreu de la terra est totalment mecanitzat. Encara queden al poble uns quants animals (de tir) per de fet han anat desapareixent a partir dels anys 60 a causa de la modernitzaci de les tcniques agrcoles i de l'elevat ndex d'emigraci. (Barber s el poble de la Conca que ha sofert una emigraci ms forta les darreres dcades). Barber ha estat un poble tolerant amb la religi per molt poc practicant. De tendncia liberal, ha tingut moments de fort anticlericalisme. Al Bisbat tenia fama de poble difcil a causa del poc xit de les prctiques pies 1 del fort costum a blasfemar. A l'arxiu parroquial he trobat una mena d'apunts d'un rector de la Parrquia de final del segle passat on es parla de la poca fe dels barberencs als qui tracta de brbars. Diu textualment: ...las craturas que en el poble tenent ja desde petitas la malcia mes refinada efecte de las condicions perversas de la poblaci. La fama d'impiu i renegaire atribmda (amb ra o sense) a Barber va fer que els capellans que van anar al poble desprs de la guerra, probablement seguint la benemrita obra de la Lliga del Bon Mot propiciada per Ricard Arag (Ivon L'Escop) es dediquessin amb totes les forces a combatre la blasfmia. A la Santa Missi celebrada l'any 1950 es va ensenyar als barberencs l'himne contra la blasfmia, una part del qual he copiat a la primera pgina. De totes maneres, l'esfor per part dels clergues no va donar resultats gaire brillants i el poble sobretot els homes va continuar renegant. Encara que el material d'aquest treball parteixi d'una situaci concreta he arribat a una srie de consideracions sobre el tema de tipus ms general doncs el material amb qu he treballat, tot i tenint alguns elements especfics de la Conca, t molt en com amb els renecs que es diuen a tot arreu.
95

DE L'EXCLAMACI AL RENEC definici D'una exclamaci com Bstia fins mia altra com Me cago en Du hi va una distncia considerable: la segona s un renec mentre que la primera no passa de ser im insult propi del nivell colloquial o vulgar del llenguatge. La cosa s'embolica quan insultem alg dient-li Morros de cony. Es tracta d'im renec o d'una paraulota, una paraula lletja? EI cas de les conegudes punyetes s encara ms sibil.l. Per aclarir tot aix, el Diccionari ens ajuda ben poc. Al Diccionari Catal-Valenci-Balear troben: renec. Mot o locuci indecorosa o de maledicci. paravlota. Paraula indecorosa o incorrecta o lletja. i al Diccionari General de la Llengua Catalana de P. Fabra: renec. Execraci grollera, paraula o expressi injuriosa contra Du o una cosa sagrada; per anal., certes interjeccions grolleres. blasfmia. Paraules contra la divinitat. Paraula o expressi injuriosa contra Du o els sants. Per ext., despropsit injuris. (Coincideix exactament amb la definici del mot al D.C.V.B.). Al Fabra no trobem l'entrada paraiota, encara que la de l'Alcover-MoU s de tarann molt fabri. Segons els Diccionaris consultats, renec significa paraula grollera de qualsevol tipus mentre que blasfmia queda restringida a les allusions grolleres a la divinitat. El sentit que a aqueixes paraules dna la gent (que s el que ens interessa) no presenta la mateixa distribuci del contingut semntic. Normalment, r&nec es refereix a la divinitat i no s'usa el mot blasfmia. El mot renec ja est connotat negativament; en canvi, blasfmia (potser degut al seu carcter etimolgic, pertany a Yslang dels capellans). Aleshores, tota exclamaci grollera o pejorativa que no atenta contra la divinitat ni invoca els mals esperits queda classificada dins la categoria de les paraules lletges 0 paraiotes. Malgrat tot, continuen les confusions. Si blasmar la divinitat s im pecat (parlo en el sentit de la religi de Catecisme i moral
96

de l'poca franquista), per extensi tota exclamaci pecaminosa s un renec, i I perqu no hem de considerar exclamacions com: Collons! Puta! implcitament pecaminoses puix que alludeixen al sexe, com a renecs? Continuem embolicats. La norma d'indecorositat El que ens pot ajudar a establir les categories de renecs/no renecs, s l's que en fan els parlants. Cal tenir en compte on es diuen les paraulotes i renecs, qui les diu, quan les diu i a qui les diu. Sembla clar que en els medis urbans on (per causes que desprs veurem) es renega menys, es consideren renecs exclamacions com: merda! collons! que als pobles sn d'all ms innocent. L's de les paraulotes i renecs als pobles s molt ms freqent; depn de les situacions i sobretot de les persones: els homes que treballen al camp els usaran molt sovint; les dones n'empraran menys, sobretot les joves ja que les de cinquanta anys en amunt reneguen ms degut a que abans treballaven ms al camp i que no han estat educades en la moral antiblasfmia de desprs de la guerra. Els valors tradicionEils d's determinen en gran manera la mesura de la indecorositat o infracci a la moral del renec. Des de sempre, les dones (deixem ara de banda les possibles causes) reneguen menys que els homes; s un fet de costum. Tamb l'hbit de dir sempre els mateixos renecs, sense tenir en compte llur significaci en determina el grau d'indeeorositat. Per exemple, a Barber les dones no diuen (o eviten de dir) collons, en canvi diuen tranquillament collo perqu aix no s renec (i ho diuen convenudes). Un altre exemple: Les mateixes dones substitueixen cony pel eufemstic coi. Tanmateix, s molt habitual per part de les mateixes parlants dir expressions com morros de cony i fins i tot recony.
97

EI que determina, per tant, el sentit p no de renec no s tan.t l'expressi emprada con Ts que se'n fa i les circumstncies que l'acompanyen.

PARAULOTES USUALS A BARBER DE LA CONCA

Readl El segent recull que no pretn ser exhaustiu t en compte els insults, invocacions, malediccions i exclamacions sempre que compleixin la condici ja exposada a la introducci del treball, s a dir, l'infracci a les normes del bon gust i del bon mot. He fet dos grups ordenats alfabticament, els mots simples i les expressions compostes, frases fetes. Un altre tipus d'organitzaci del material em resultava molt ms complicada degut a les freqents interferncies. He recollit les paraulotes junt amb les seves variants lxiques i eufemstiques. Les paraules principals van en majscules, les variants en minscules i els eufemismes entre parntesi. El carcter recursiu i obert que tenen totes les paraules i expressions recollides fa que de vegades siutin repetides; en la selecci he tingut en compte el terme amb ms pes semntic i ms usat. Normalment, aix ha evitat les repeticions excepte en el cas de CAP. NIMA mal nima ANIMAL animalot BAOO - bacona bacons BERRA BSTIA bestiota bestiola mala bstia mala bstia punyetera
98

BLEDA CABR cabrons cabronet cabrit cabronada CAGAR cagar-s'hi. (Veure l'apartat cagada cagarada cagat CAP cap de ruc cap de vestru caparrut cabut cap de trons cap de Du cap de trons cap de cony cap de mort CARABASSA carabassot carabass carabassut CARALL carallada carallot carallet (carai) (caram) carall que et fot CARNESTOLTES carnestoltes fredes CIGALA cigalot COLLONS coUonada coUonassos coUonets
99

 coU collonut (cordonets) torracollons els teus collons els collons de Du els collons de Maria Santssima els collons del Pare Sant els collons que t'aguanten els collons plens sortir dels collons -rotar els collons

CONYSAGRAT
cony (coi) recony (recoi) cony i tant cony beneit cony sagrat cony de Du cara de cony cap de cony morros de cony CRISTO recristo esgarrapacristos (recristina puta) {recristina marinera) CUL anar de cul dat pel cul (dat pel sac) DU redu (dena) (redena) Du de Du Du sagrat el cap de Du
100

 el cor de Du les freixures de Du el cor de Du el du que t*aguanta el deu que et va fer, fotre, matricular, parir ENZE FAVA FIGA figassa enfigat la figa de ta mare la figa de Maria santssima FILL fill de puta fiu de la grandssima puta (fiUets de Du) FOTRE en totes les formes de la conjugaci, igual que les seves variants (fmer) (xotre) HSTIA rehstia hstia de Du hstia divina hstia consagrada hstia puta mala hstia (stic) (smit) (stima) (smia) (ospa) (ospedreta) (os pedrer) (ospedrera) (ndia) (spit) LLADRE lladre de Du
101

 lladre de Cristo lladre de Maria Santssima LLAMP mal llamp LLORDA lltiga LLET mala llet quina llet MALPAKIT MARE mare meua mare de Du la puta mare la mare que et va fer, fotre, matricular, parir la mare del tano (la mar serena) (la mar salada) MARICO mariconada mariconet maricons marieta -mariquita (castellanisme) MERDA
merder merderada merderot

anar a la merda OUS passar pel ous tocar els ous PODRIT POLLOS PORC PUNYETA pimyeter punyetera repunyeta
102

 fer punyetes carregat de punyetes PUTA putada puta barata puta divina puta d'oros puta mare mala puta fill de puta RONYS RUC ruquesa ruqueria cap de ruc SARASETA (castellanisme) TINYA tinys tinyarra TRONXO TRUJA (a) VESTRU (a) vestruot cap de vestru astru XORIO (castellanisme)

Expressions

compostes

El primer element de la frase anir sempre en majscules. El segon anir en minscules si es pot utilitzar com a paraula en una altra situaci; si pertany noms a Ja frase feta anir tamb en majscules. A I X te rebentessis et morissis t'agafs un mal de ventre T'ARROSSEGUESSIN PER UN CANYAR MAL PODAT I UNTAT LO CUL DE BITXOS
103

ANAR A VES TE'N A fer punyetes cagar regar filar pastar fang la merda CAGAR-SE EN ME CAGO EN RONDA (me caso'n) la mar, la mar salada Du i variants res (eiifemisme) de Du cony i variants collons i variants ELS COLLONS DEL CAPELLA LA SANTSSIMA COL LES ARRELS DEL CAMPANAR LA SANG D'UN BANC, EL FETGE D'UNA CADIRA I LES ARRELS DEL CAMPANAR, 0 DEL CAMPANAR DE VALLS la mare de Du la mare que et va fer, fotre, matricular, parir Maria Santssima Maria Santssima de Du roUa (possible derivat eufemstic) rou Du i tots los sants TOTS LOS SANTS POTTJTS EN UNA BOTA I DU PER TAP FER-SE fotre i variants MAL te morissis te rebentessis SER MS... QUE

ETS MS RUC QUE FET D'ENCRREC DU

LA CANYA DE LA DOCTRINA EL PASTAR ETS MS PUTA QUE LES GALLINES ETS MS DOLENT QUE la tinya LA LEPRA
104

LA PESTA BURBONICA (sic) S PITJOR QtJE TACA D'OLI TENIR ELS COLLONS PLENS COM UN POBLE COM UNA CASA COM UNA CATEDRAL COM UN SANT PAU (VATUA) (l'oUa) Du i variacions (listo) el dimoni (revatua) He escrt vatua entre parntesi com a eufemistic per Voto a del que encara es conserva la pronunciaci labiodental. Encara que ja ho veureu desprs, val la pena fer esment de la baixa proporci d'eufemismes en la llista, amb Tagravant que la major part d'ells sn bastant arcatzants.

Formes

expressives

Tot renec o paraulota suposa una situaci de comunicaci entre un parlant i un interlocutor (real o suposat). Es poden diferenciar principalment dos tipus d'expressi: a) EI parlant intenta expressar davant una situaci o fet concrets una admiraci. Normalment la sorpresa que intenta comunicar est connotada negativament o positiva. El tema d'aqueixes exclamacions s completament (o quasi) ali al sentiment. Aquestes exclamacions poden ser del tipus: i ai! oh! que no ens interessen ara, o b del tipus: collons hstia! que sn renecs o paraulotes. En aquest apartat podem incloure una altra mena d'admiracions: els juraments com Vatua listo! Me cago en...
105

La primera d'aquestes expressions t noms valor exclamatiu, mentre que la segona est a mig cam entre la interjecci i l'insult. b) Els insults tenen com a destinatari rinterlocutor o una tercera persona. El tema s ms adequat a la intenci: bstia! ^mal nima torracollons! A les invocacions, la finalitat s semblant a l'insult per com els juraments respecte a les exclamacions- tenen una expressi ms retrica i arcatzant: Aix te rebentessis! Aix et vegessis arrossegat per un canyar mal podat i imtat lo cul de bitxos! Temes Els temes ms freqents dels renecs i paraulotes sn els relacionats amb la religi: me cago en l'hstia consagrada! me cago en Du! amb l'origen de la vida: la mare que et va parir! amb el sexe: collons! cony! amb els excrements: m'hi pixo! una merda! amb els animals: ruc, ms que ruc! Els temes es poden trobar sols o b en diverses combinacions: Les ms usuals: Divinitat (Religi) i sexe els collons del Pare Sant! Divinitat i excrement -me cago en Du! Excrements i origen de la vida me cago en la mare que et va parir! fins a combinacions que arriben a l'absurd: me cago en les arrels del campanar!
106

EI tret semntic com a tots s la utilitzaci sistemtica dels temes considerats tabs. Moltes vegades els mots es desemantitzen completament: el du que t'aguanta! fot molta calor! Tots els mots grollers sn susceptibles de ser eufemitzats, i de vegades, substituts. En els eufemismes compta sobre tot la noci de renec ms que no pas la significaci: est molt xotut! me cago en seu! la mare que et va matricular! De vegades els eufemismes i Ts fan poc identificable la paraula original: l'os pedreta! Prosdia i gramtica Qualsevol paraulota o renec s'ha de pronunciar sempre amb mfasi. Es inconcebible sense una determinada entonaci de tipus exclamatiu. El to modificar forosament l'especte semntic. Del predomini d'un o altre tractar el captol segent, Els procediments ms usuals per a construir gramaticalment les paraulotes poden ser: a) Vocatiu simple: bstia! ruc! merds! b) Substantiu adjectivat, normalment per adjectius amb significaci negativa: mala bstia! mal nima! per un sintagma preposicional: animal de Du! per una proposici adjectiva: la puta que et va parir! c) Complementaci de verbs que signifiquen defecacions: me cago en dena! m'hi ben pixo! d) Locucions exclamatives fosilitzades: -vatua listo! 0 invocacions i malediccions: aix te rebentessis! En tots els casos la caracterstica principal s la recursivitat: me cago en Dus de Dus! i Taciunulaci de tot tipus sense nexes: me cago en l'hstia, me cago en Du!
107

VALOR PROSODIC VERSUS VALOR SEMNTIC

Importncia de Ventonad Hem vist que els renecs no segueixen les construccions sintctiques almenys de la llengua escrita. Per la construcci s'avenen ms s clar amb la llengua parlada. L'entonaci hi tindr doncs im paper molt important i ben poc quedar per a la significaci dels mots. Les paraulotes no signifiquen mai el que diuen sin que signifiquen all que no s'ha de dir. L'nic element significatiu real s la connotaci negativa o que infringeix les normes del ben parlar. El tab, el groller, el degradant, l'impiu s l'element significatiu del renec. Per aix no s estrany trobar expressions redundants: hstia de Du! o incor^ruents des del punt de vista semntic: cony de Du! collons de Du! La connotaci de cosa prohibida s per tant, una constant. Per aquesta ra s'explica l's d'adjectius com sagrat i consagrat amb significaci negativa: hstia reconsagrada! s un consagrat! cony beneit! inexplicables fora d'aquest context. Tot es pot reduir a !a frase del Catecisme: El segon (manament), no posars el Sant Nom de Du en va. La valoraci negativa s la causa dels eufemismes. L'eufemitzaci no s esttica; s possible que la paraula eufemitzada arribi a ser considerada altra vegada renec, aleshores haur de ser substituda per una altra. Tamb pot ser que de vegades el remei sigui pitjor que la malaltia. Els renecs i les paraulotes pertanyen mig a la comunicaci verbal, mig a la comunicaci extraverbal; es relacionen amb ia funci presimblica del llenguatge hum on s ms important el to que el significat dels mots. Cosa normal dins la llengua parlada,
108

doncs quan M ha una contradicci entre el sentit de la frase i Tentonaci, el significat (no en termes lingstics sin de comunicaci) s sempre el del primer. Els valors significatius del renec ja hem vist que venen determinats per l's. EI que per a ims parlants (sempre per causes sociolgiques) t un sentit groller, per a d'altres s una parauleta intrascendent equivalent a una exclamaci buida de significat com ai!, oh! s el ca^, explicat abans, de coU i collons. Em sembla que justificar la diferncia entre singular i plural per referncia al denotat real fora pixar fora de test. Un altre cas pot ser el de morros de cony i coi; potser aqu ho podrem explicar dient que la crrega semntica de Texpressi recau en el primer element, cosa normal en la llengua parlada per no en la llengua escrita. Ms exemples els tenim en expressions com: me cago en la mar salada! me cago en ronda! que la substituci eufemstica ha convertit en absurdes, o en exclamacions com me cago en la mare que et va parir! dites per una mare al seu fill. Tamb son exemplificadores les reaccions dels nens davant els renecs. La canalla fa la seva particular valoraci del renec; el darrer que han aprs o el ms llarg sn els que consideren com a ms renecs. Me cago en Tos pedreta! els sembla molt ms gruixut que l'habitual ^me cago en l'hstia! tan conegut. Val a dir que per als nens dir renecs s una manera de sentirse grans i, ho sento, homes, com veurem a l'apartat de les dones i els renecs. Els renecs en el llenguatge amb els animals M'ha semblat interessant situar els renecs en aquest tipus de comunicaci perqu ultra ser una situaci on el renec s molt freqent en els pagesos, s un altre exemple de la importncia de l'entonaci en les paraulotes. Noms he observat la parla del pags amb els animals de tir, mules, cavalls i matxo (encara que sigui un castellanisme), no amb l'aviram i els animals domstics.
109

El llenguatge amb els animals s im codi no lingstic. Est fet de sons i algunes paraules. s un codi sistemtic en part i mixt. Les informacions-ordres que el pags transmet al cavall sn les d'engegar, anar de pressa, a la dreta, a l'esquerra, amunt, avall... en determinades circumstncies (i aix s molt important). En aquest codi hi trobem paraules: ac, corre... per sempre s ms important el to que la mateixa paraula. Si un pags diu a la mula Vine ac en un to afirmatiu, la mula no es mour del lloc; en canvi, la mula far el que li diuen si la frase va acompanyada d'un to adequat. El llenguatge amb els animals, en aquest cas els de tir, fra tema d'un altre treball per ara m'interessa noms relacionar-lo amb els renecs. En ima situaci normal: llaurar, arriar el carro, tocar o rodar, a l'era amb el trill, etc, no es diuen renecs per regla general; en canvi en les segents situacions es far necessari: Si a la primera ordre l'animal no camina, cal insistir una altra vegada; aleshores cal un renec: Arri! Me cago en Du!!! Camina! Me cago en l'hstia!!! s impossible reproduir per escrit l'entonaci que s la grcia d'aqueixes frases. Si l'animal no creu, o si llaurant pastura una herba o rosega un cep, aleshores se l'insulta perqu no treballa i fa mal al cultiu: (ai)xeca el cap, mala puta, me cago en l'hstia! (igual que en el cas de l'entonaci no pretenc reproduir la fontica dels renecs; a ms, em caldria afegir la particular pronncia de Barber i part de la Conca: la mari, l'ostiu) quan el pags es troba en una situaci difcil per a l'ani* mal 0 cal que vagi llenat per pujar amb empenta, conv reforar l'ordre amb renecs: osque, ia ia, la mare que et va parir; arri, osqueu!! El renec funciona en aquests casos, a part de tenir una funci catrtica per part de l'home (d'alliberament de l'emprenyament per la feina) sobre tot com un recura tonal que ajuda a la compreiti de l'ordre que es vol donar a l'animal. Una ancdota que he recollit a un vell de Barber ho explica prou b. Anava ima vegada en carro de Montblanc a Barber el pags i un capell. Desprs d'un bon tros de cam, el capell es va no

queixar que anaven molt poc a poc. El pags li va contestar que s hagus anat ell sol, ja foren a casa. Faci, faci, com si jo no hi fos li va dir el capell. El pags va comenar a renegar i la mula es va posar al pas. Aviat arribaren a Barber. Per resumir: el valor prosdic dels renecs s primari, mentre que el semntic no ho s tant. s elemental que sigui aix noms pel fet d'haver relacionat els renecs amb les exclamacions.

LES DONES I ELS RENECS Equivalncies o substiftciwisf Sis un fet que tamb als pobles les dones reneguen menys que els homes. Parlar noms de les dones de Barber. Els insults denigratoris sn el tipus de paraulotes ms utilitzat per les dones ja que no toquen temes tabs: Aix sentirem dir coses com: estaquirot! la bstia! (sigui atribut al mascul com al femen) per no ^fiU de puta! (Elxceptuem el ja conegut morros de cony) Normalment, els renecs i paraulotes sn substituts en el llenguatge femen per eufemismes: coi! caram! Per ms usual i ms propi del llenguatge femen sn els equivalents. Realment no s si es tracten d'equivalncies o de substitucions; en el primer cas fra un tret propi de la llengua de les dones, en el segon noms fra una colonitzaci del llenguatge mascul. Probablement deu ser una equivalncia... El fet s que les dones per expressar sorpresa no empren mots indecorosos sin simples exclamacions buides de significaci: i oi! veix! cosa com aqueixa! 0 aparentment pietoses:
rii

 Maria de Du! Mare de Du santssima, Senyor! Les construccions de les quals sn molt semblants als renecs masculins. Les allusions religioses sn tamb aqui fora de lloc, igual que en les paraulotes dels homes per aparentment inverses. Causes Hem vist la funci catrtica i admirativa que acompleixen els renecs en el llenguatge mascul; en el de les dones, la funci s si fa no fa la mateixa, noms varia la forma. Per qu? Les causes poden ser de tipus social. La religi hi t un paper important. Les dones sn ms susceptibles que els homes de seguir els consells dels capellans; encara que els darrers a causa de l'anticlericalisme de comenament de segle haguessin acusat la indiferncia de la major part del poble, sempre han tingut una certa influncia en les dones (la part ms feble de la poblaci). En segon lloc, el fet que l'home treballs al camp redueix les possibilitats d's per part de les dones, principalment a parti' de la mecanitzaci de les tcniques agrcoles. En tercer lloc, potser la ra ms important s la norma d'actuaci social de les dones. Des de sempre no est b que les dones reneguin. Una dona ser mal vista si adopta un tipus de llenguatge considerat mapicul; en canvi, no ser criticada si treballa al defora com els homes... Pel mateix motiu, qualsevol home que empri les expressions que hem atribut al llenguatge femen ser considerat com un efeminat. Tamb hi ha causes de tipus lingstic. s fcil constatar que als pobles hi ha diferncies d'entonaci entre la parla dels homes i la de les dones. La corba d'entonaci femenina s molt ms meldica que la masculina, aquesta darrera s ms dura. s normal que els renecs que van lligats a una entonaci forta siguin ms utilitzats en la parla masculina i les dones emprin expressions ms suaus d'acord amb la seva entonaci. El problema continua plantejat en els termes de sempre: l'existncia d'una parla femenina hauria d'implicar un determinat tipus d'exclamacions (les que hem vist aqu) diferents formalment de les de la parla dels homes. Equivalncia o substituci?
112

CONCLUSIONS

La funci del renec Efetic d'acord amb P. GUIRAUD quan diu que el renec t una funci catrtica; s l'alliberament d'unes emocions i sentiments humans. Com aquest alliberament s desinhibidor per a l'individu, expressa principalment la fora, la rbia, la frustraci. El renec anir lligat a una transgressi del codi moral almenys en el terreny lingstic. La noucentista definici de paraiUota al D.C.V.B. s prou clara: paraula indecorosa o incorrecta o lletja. s, per tant, un crit contra els bons costums i el ben parlar. La funci catrtica pot resultar molt minsa si amb el renec es tracta noms d'expressar una sorpresa o admiraci del tipus que sigui; aleshores l'entonaci tindr el paper principal. Tamb ^i molt sovint el renec pot tenir una funci de coixinet lingstic. L'us molt freqent de determinades paraulotes no s altra cosa que un suport per ajudar a l'emissi de frases en una conversa. Aquest procediment s ei mateix que en altres ambients pren formes com vull dir o a nivell de tant freqents en els ambients de la cultureta. La diferncia s que el renec resulta molt ms divertit i genu que qualsevol altre coixinet. El tret ms important del renec s la prioritat de l'entonaci enfront de la semntica i la prdua de significaci de les paraules utilitzades. Aqueixa funci presimblica del llenguatge ser molt ms espontnia i usual en els pobles que en les ciutats. La lectura sociolgica del renec D'altra banda, s inqestionable que, encara que desemantitzat, el renec recull caracterstiques socials del parlant; per aix, encara que la major part dels renecs recollits en aquest treball, sn comuns a qualsevol medi social de les nostres contrades, n'hi ha alguns que em semblen representatius del tarann del poble: me cago en les arrels del campanar!
113

completament absud per on la paraula arrels t una significaci rural fora de tota sospita. Tamb s propi del mn pags la segent maledicci: Aix et vegessis arrossegat per un canyar mal podat i untat lo cul de bitxos! Encara que no es tracta d*un renec tradicional perqu va ser inventat, diuen, per un home de Barber i es recorda, en lloc de repetir-lo, em sembla prou significatiu del poble des del pimt de vista sociolgic el renec: Me cago en una bta plena de sants i Du per tap on llegim el conreu tipic de Barber, la vinya i el tradicional anticlericalisme. Per acabar, una altra mostra de l'anticlericalisme del poble per la via de l'absurd en im renec popular: E3ts ms ruc que la canya de la doctrina!
CARME PLAZA I RQU

BIBLIOGRAFIA La bibliografia utilitzada en aquest treball ha estat ben poc important. La font principal del material ha estat les converses amb les dones i homes del poble 1 els records i ancdotes recollides sobretot amb ia gent gran. Malgrat tot, cito alguns pocs llibres que m'han ajudat a centrar el tema. Llibre de Ta Iglsia nova. Arxiu Parroquial de Barber. Barber de la Conca. GuiBAUD, Pierre: Les gros mots. P.U.F. Pars, 1975. 114