1. Relaciona els elements de les tres columnes i escriu-ne les definicions:
Dialectes geogràfics: Geolectes: Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.
Dialectes temporals: Cronolectes: Varietats de la llengua segons les etapes històriques i els grups generacionals Dialectes socials: Sociolectes: Varietats de llengua segons els grups socials i professionals. 2. Digues a quin tipus de varietat dialectal de la llengua (dialecte social, dialecte generacional i dialecte geogràfic) correspon cada exemple: a. Al meu poble, d’una escombra i d’escombrar en diuen una granera i agranar. → dialecte Geogràfic b. Ell, m’ha pispat els calers! Afluixarà la mosca, menda t’ho diu. O si no, la palmarà, ia voràs. Que io soc el Basto! → dialecte Social c. L’avi em mira i em pregunta si avui estic malmirrós, i jo li demano què vol dir estar malmirrós. → dialecte generacional
3. Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):
1. Els dialectes georgàfics fan impossible la intercomunicació entre els parlants.F 2. Segons del lloc on som, parlem un dialecte o un altre. V 3. Hi ha uns dialectes que tenen una millor capacitat comunicativa que uns altres. F 4. Els dialectes temporals són aquelles varietats que ha tingut una llengua al llarg de la seva història. V 5. Les gerneracions joves parlen igual que les generacions de molta edat. F 6. L’argot és la varietat pròia de determinats grups socials o professionals. V 4. Digues a quina varietat dialectal correspon el text següent. En acabat, adapta’l al català estàndard d’avui. Quan Fèlix s’acomiadat del filósof, ell anava per una vall plena d’arbres i de rius. A la sortida de la vall, ell es va trobar dos homes amb barbes llargues i llargs cabells, i pobrament vestits. Fèlix va saludar al dos homes, i ells van saludar a Fèlix. Estimats senyors- va dir Fèlix-, vosaltres, d’on veniu? I de quin ordre religiós? Perquè, segons la vostra vestimenta, sembla que sou d’algun ordre eclesiàstic.
Dialecte Temporal
5. Per a quins parlants és util
conèixer i posar en pràctica la norma ortogràfica següent: per als dialectes occidentals o bé per als dels dialectes orientals? Per què?
Per els parlants dels dialectes orientals perquè a l’interior de la paraula
confonen el so de la a i la e en posició àtona. 6. L’escriptura del text següent representa certs aspectes de la pronúncia del dialecte amb què s’expressa l’autor. Un cop llegit, digues de quin dialecte es tracta i en quin tret et bases per afirmar-ho. Dialecte geogràfic Perquè el seu català és actual i semblant al nostre la única diferencia es que han canviat la lletra a per la e. 7. Identifica quin d’aquests parlants diria cadascuna d’aquestes frases: 1. un parlant del Rosselló (dialecte septentrional) 2. un parlant de Balaaguer (dialecte nord-occidental) 3. un parlant de Manresa (dialecte central) 4. un parlant de Maó (dialecte balear) 5. un parlant de Xàtiva (dialecte valencià) a. Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. → 2 b. Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident. → 1 c. Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident. → 5 d. Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident. → 3 e. Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident. → 4 8. Relaciona les paraules del català central de la primera columna amb les equivalents en balear.
català central balear paraules que s’han d’ordenar
gat moix i doncs
tip sadoll manco
barret capell sadoll
diners doblers capell
nina nena nena
menys manco moix
idò i doncs doblers
ca gos gos
9. Digues amb quin dialecte relaciones cadascun dels refranys
següents: nord-occidental (NO), balear (B) i valencià (V). a. Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja. B b. Quan va bé, no cal madrina. NO c. A l’any que ve farem prompte. V d. Nígul geperut, va net i du brut. B e. La maçana podrida fa mal a la seva amiga. NO f. Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa. V g. Ca sadoll no caça. B h. Més val un moixó a la mà que una àguila volar.V i. Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure. B