2.

LES VARIETATS DE LA LLENGUA

1. Relaciona els elements de les tres columnes i escriu-ne les definicions:

Dialectes geogràfics: Geolectes: Varietats de la llengua segons l’espai geogràfic.

Dialectes temporals: Cronolectes: Varietats de la llengua segons les etapes
històriques i els grups generacionals
Dialectes socials: Sociolectes: Varietats de llengua segons els grups socials i
professionals.
2. Digues a quin tipus de varietat dialectal de la llengua (dialecte social,
dialecte generacional i dialecte geogràfic) correspon cada exemple:
a. Al meu poble, d’una escombra i d’escombrar en diuen una granera i agranar.
→ dialecte Geogràfic
b. Ell, m’ha pispat els calers! Afluixarà la mosca, menda t’ho diu. O si no, la
palmarà, ia voràs. Que io soc el Basto! → dialecte Social
c. L’avi em mira i em pregunta si avui estic malmirrós, i jo li demano què vol dir
estar malmirrós. → dialecte generacional

3. Determina si les afirmacions següents són vertaderes (V) o falses (F):

1. Els dialectes georgàfics fan impossible la intercomunicació entre els
parlants.F
2. Segons del lloc on som, parlem un dialecte o un altre. V
3. Hi ha uns dialectes que tenen una millor capacitat comunicativa que uns
altres. F
4. Els dialectes temporals són aquelles varietats que ha tingut una llengua al
llarg de la seva història. V
5. Les gerneracions joves parlen igual que les generacions de molta edat. F
6. L’argot és la varietat pròia de determinats grups socials o professionals. V
4. Digues a quina varietat dialectal correspon el text següent. En acabat,
adapta’l al català estàndard d’avui.
 Quan Fèlix s’acomiadat del filósof, ell anava per una vall plena d’arbres i de
rius. A la sortida de la vall, ell es va trobar dos homes amb barbes llargues i
llargs cabells, i pobrament vestits. Fèlix va saludar al dos homes, i ells van
saludar a Fèlix.
Estimats senyors- va dir Fèlix-, vosaltres, d’on veniu? I de quin ordre religiós?
Perquè, segons la vostra vestimenta, sembla que sou d’algun ordre
eclesiàstic.

Dialecte Temporal

5. Per a quins parlants és util

conèixer i posar en pràctica la
norma ortogràfica següent: per
als dialectes occidentals o bé per
als dels dialectes orientals? Per
què?

Per els parlants dels dialectes orientals perquè a l’interior de la paraula

confonen el so de la a i la e en posició àtona.
6. L’escriptura del text següent representa certs aspectes de la
pronúncia del dialecte amb què s’expressa l’autor. Un cop llegit, digues
de quin dialecte es tracta i en quin tret et bases per afirmar-ho.
 Dialecte geogràfic
Perquè el seu català és actual i semblant al nostre la única diferencia es que
han canviat la lletra a per la e.
7. Identifica quin d’aquests parlants diria cadascuna d’aquestes frases:
1. un parlant del Rosselló (dialecte septentrional)
2. un parlant de Balaaguer (dialecte nord-occidental)
3. un parlant de Manresa (dialecte central)
4. un parlant de Maó (dialecte balear)
5. un parlant de Xàtiva (dialecte valencià)
a. Jo escolto i callo, però patixo perquè temo algun accident. → 2
b. Jo escolti i calli, però pateixi perquè temi qualque accident. → 1
c. Jo escolte i calle, però patisc perquè tem algun accident. → 5
d. Jo escolt[u] i call[u], però pateix[u] perquè tem[u] algun accident. → 3
e. Jo escolt i call, però patesc perquè tem qualque accident. → 4
8. Relaciona les paraules del català central de la primera columna amb les
equivalents en balear.

català central balear paraules que s’han d’ordenar

gat moix i doncs

tip sadoll manco

barret capell sadoll

diners doblers capell

nina nena nena

menys manco moix

idò i doncs doblers

ca gos gos

9. Digues amb quin dialecte relaciones cadascun dels refranys

següents: nord-occidental (NO), balear (B) i valencià (V).
a. Qui és roín en sa casa, roín serà allà on vaja. B
b. Quan va bé, no cal madrina. NO
c. A l’any que ve farem prompte. V
d. Nígul geperut, va net i du brut. B
e. La maçana podrida fa mal a la seva amiga. NO
f. Qui desitja pastissos sap menjar coca de dacsa. V
g. Ca sadoll no caça. B
h. Més val un moixó a la mà que una àguila volar.V
i. Allà on no hi ha moix, ses rates van a lloure. B