Guia Hort Escolar

Guia prctica dhorticultura ecolgica
QUADERNS DE LESCOLA SOSTENIBLE
Agenda 21 Escolar
L HORT ESCOLAR
Guia prctica dhorticultura ecolgica
LHORT ESCOLAR Guia prctica dhorticultura ecolgica

Primera edici 2006 Ajuntament de Barcelona. Edita: Sector de Serveis Urbans i Medi Ambient. Direcci de programes ambientals. Idea i textos: Joan Sol i Hilda Weissmann Equip de treball de lAgenda 21 Escolar: Teresa Franquesa, Hilda Weissmann, Joan Sol, Alba Castelltort, Mireia Abril i Roco Amparo. Disseny i maquetaci: Faino Comunicaci S.L. Illustracions interiors: Jordi Enriz i Paredes Fotografies: Parvulari Sant Marc de Sarri, EB Sol Solet, CEIP Antoni Brusi, CEIP Eullia Bota, Escola Sant Joan Baptista, IES Vall dHebron, IES Montjuc, IES Roger de Flor, Escola ASPACE i hort de la Montse i lOriol, CEIP Baldiri Reixach. Impressi: Imatge i Producci Editorial Dipsit Legal: B. 38.066-2006 ISBN: 84-7609-497-3 Imprs en paper ecolgic
Introducci
PRESENTACI
Els patis i els jardins constitueixen, sens dubte, un lloc central de lescola. Un espai per a la relaci, lespontanetat, el joc, lesplai fsic, i el contacte amb laire lliure i amb un entorn ms natural. s un fet conegut que les parts enjardinades dels centres escolars, en molts casos, shavien anat encimentant i reduint. Els darrers anys, per, sest veient la recuperaci daquests entorns que es van fent ms amigables, ms suggerents i potents promotors daprenentatges. En el marc de lAgenda 21 Escolar de Barcelona, nois i noies de ms de 150 centres educatius, animats i orientats pels seus professors i professores, participen en la diagnosi de la situaci dels patis i jardins. Expressen i justifiquen la necessitat dun nou disseny, el porten a la prctica, installen i gestionen horts ... i van aprenent a ser ms respectuosos, solidaris i tolerants. De ben segur que ser co-protagonistes de la transformaci dun espai de la seva escola els ajudar a sentir-lo ms seu i a desitjar tenir-ne cura. Es podria dir que hi ha un procs ben significatiu que va des
demprar un pati encimentat, a conviure amb un enjardinament, a tenir cura del jard, i finalment a conrear un hort que ens alimenta. El quadern que us presentem intenta respondre a la demanda creixent i a les consultes de professors i professores que volen iniciar o estan realitzant un hort a les seves escoles. La singularitat daquesta guia, per, prov del fet que amplia la perspectiva integrant les feines prpies dun hort amb els aprenentatges que sen poden derivar a laula i als laboratoris. Ens agradaria que aquesta guia fos una aportaci a un procs que possibiliti que la relaci entre els nens i nenes de Barcelona i el seu entorn ms immediat senriqueixi amb tot all que la natura els pot aportar. De ben segur que lexperincia personal i directa de contacte amb la terra i els seus fruits, realitzada a ms de forma compartida, es convertir en estimaci pel nostre entorn. Imma Mayol Tercera Tinenta dAlcalde Montserrat Ballarn Regidora dEducaci
Presentaci
CONTINGUTS
> Introducci 1 Introducci a lhorticultura ecolgica
Qu s lhorticultura ecolgica Principis bsics per al funcionament correcte dun hort ecolgic
7Organitzaci de la plantaci
Calendari de sembra, trasplantament i recollecci Taula de compatibilitat entre espcies Sistemes dassociaci i rotaci de cultius Quadre de requeriment de llum Passos que cal seguir per programar la plantaci Com plantar Consideracions especfiques per cada tipus de cultiu Manteniment: el reg
2 On i com installar lhort

Qu hem de saber i fer per adequar el nostre espai Passos que cal seguir per escollir lespai ms adequat Actuacions de millora: com preparar lentorn i delimitar lespai Disseny de lespai: delimitaci de les parcelles de cultiu i de les zones de pas
8 La salut de lhort

Prevenci i tractament de malalties i plagues: consideracions prvies Accions per prevenir i garantir el bon estat de salut de es nostres plantes Animals collaboradors Plantes amb acci protectora Trastorns, plagues i malalties Tractaments fitosanitaris biolgics
3 Eines i estris per treballar lhort. Funcions i caracterstiques

4 La terra
La terra a la natura: el funcionament del sl en un ecosistema La terra al nostre hort La fertilitzaci orgnica. Productes fertilitzants ecolgics Lencoixinament (mulching) Ladob verd
9S uggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

Selecci i reconeixement de lespai de lhort a laula i al laboratori Preparaci del sl Sembra i plantaci Creixement i desenvolupament del cultiu Collita i elaboraci de productes
5 Fem compost
er a qu fer compost? P El compostatge Com preparar i omplir el compostador
6 Les plantes
10 Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters 11 Annexos
Les plantes de lhort i el seu entorn Principals grups de plantes hortcoles La reproducci sexual: sembra i germinaci La reproducci o multiplicaci vegetativa
INTRODUCCI
El fet dinstallar un hort en lmbit duna escola urbana pot tenir diversos propsits i daix dependran les activitats i lorganitzaci que es planifiquin. Duna banda, lhort pot ser concebut com una extensi de laprenentatge del coneixement del medi natural. Hem de tenir en compte que un hort s un ecosistema en qu s possible aprendre gran part dels continguts de les cincies naturals. s un petit espai on els alumnes poden observar i explorar les caracterstiques dels diversos elements que en formen part daquest ecosistema, experimentar, provocar canvis, registrar les seves conseqncies i inferir les interaccions entre els elements, els fenmens fsics i els ssers vius (plantes i animals), aix com els possibles impactes de lactivitat humana. A ms, lhort ofereix oportunitats per realitzar activitats al laboratori i comparar els resultats amb lobservaci del que passa efectivament durant el cicle natural del sistema. Tamb s un eix organitzador, ja que permet estudiar i integrar sistemticament cicles, processos, la dinmica dels fenmens naturals i les relacions que suposa aquest ecosistema. Dins daquest marc, es pot abordar laprenentatge daltres mbits de coneixement com les cincies socials, les matemtiques, els llenguatges verbal o plstic... Lhort s a ms un espai privilegiat per plantejar-se preguntes, formular hiptesis i experimentar. Possibilita el tractament de problemes reals que soriginen, desenvolupen i reformulen de manera natural, i tamb la vivncia dexperincies que poden ser compartides i analitzades. Aix mateix, s un context en el qual els alumnes poden gaudir del contacte amb la natura i aprendre
a tenir-ne cura. s destacable linters i curiositat que desperta, en alumnes dun entorn urb i dedats molt diverses, el fet de participar en les diferents tasques que al llarg de lany shan de realitzar a lhort escolar. s habitual que es tracti de nois i noies que no mantenen un contacte gaire freqent amb entorns naturals i solen connectar-se afectivament amb el fet dajudar a nixer i desenvolupar elements vius. Lhort escolar s tamb una estratgia per incorporar dins duna proposta deducaci ambiental. s un projecte que permet adonar-se de la necessitat dintegrar coneixements terics i solucions prctiques en la intervenci humana sobre els sistemes naturals, i reflexionar sobre ls i la conservaci dels recursos. A ms, brinda locasi de revisar els hbits alimentaris i motiva a incorporar a la dieta verdures i hortalisses, que adquireixen un sabor excepcional quan els mateixos alumnes sn els responsables de la seva plantaci, creixement, collita i transformaci a la cuina. Tanmateix, com en tot projecte deducaci ambiental, cal tenir ben present que tant o ms important que el producte resultant s el procs dintercanvi i daprenentatge que ens permet enriquir la cultura de sostenibilitat de lescola. s cabdal que no sens en vagin tots els esforos en la realitzaci concreta de lhort, sin que sapiguem aprofitar les oportunitats educatives que ens brinda, donant-nos temps per reflexionar, discutir, clarificar valors i desenvolupar competncies per a lacci. Que no ens passi que estem tan ocupats a fer lhort que no tenim temps de millorar lescola. En aquest quadern, els professors trobaran una guia completa per realitzar un hort escolar i suggeriments per integrar cadascuna de les seves fases a la programaci daula.
1. Introducci a lhorticultura ecolgica
LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA
1. INTRODUCCI A LAGRICULTURA ECOLGICA Qu s lhorticultura ecolgica

s una prctica agrcola que no preveu ls de productes qumics de sntesi, com per exemple els fertilitzants qumics, els pesticides i les fitohormones.1
afavorir les interrelacions entre els diferents elements vius i no vius- que configuren lecosistema de lhort
no deteriorar lentorn ni introduir substncies nocives per als vegetals, que podrien passar a les persones protegir la salut de les persones afavorir la diversitat despcies (biodiversitat) en els cultius, en les plantes acompanyants (protectores i tils) i en la fauna
Per aconseguir
mantenir una productivitat continuada del sl (la terra no sesgota) nodrir de manera constant i equilibrada les plantes
Lhorticultura ecolgica es basa a...

aportar adob orgnic a la terra; s a dir, fer una fertilitzaci orgnica per nodrir el sl, respectant la seva estructura i fomentant els processos de transformaci natural respectar els cicles naturals i els ritmes de creixement de les plantes adaptades a les condicions climtiques i microclimtiques de la zona aplicar sistemes dassociacions i rotacions de cultius per afavorir la diversitat vegetal i un ptim aprofitament dels recursos nutritius i de lespai installar un entorn verd, com tanques i barreres vegetals
1
Principis bsics per al funcionament correcte dun hort ecolgic
Element
La terra
Caracterstiques i necessitats
s un medi amb organismes i microorganismes
Objectiu
Respectar la seva estructura en capes (horitzons)
Mitjans
Treballar-la amb eines que lairegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
Necessita aigua, aire i aportacions orgniques per poder realitzar els processos vitals de transformaci de la matria orgnica Necessita protecci a causa dels canvis de temperatura, de la radiaci solar intensa, de lacci del vent i de laigua (per evitar-ne lerosi) Cal que aporti els nutrients (sals minerals) que necessiten les plantes duna manera continuada, equilibrada i en quantitat suficient
Mantenir i potenciar la vida a la Fer una fertilitzaci orgnica, terra amb els organismes i micro- afavorir-ne laireig (terra flonja) i organismes propis del sl cobrir les necessitats daigua amb reg manual o localitzat Mantenir la terra coberta, sobretot quan no hi ha cultiu Cobrir-la amb restes orgniques seques o fresques segons els casos
Anomenem: f ertilitzants qumics els compostos que serveixen de nutrients a les plantes pesticides els productes que sutilitzen per combatre les plagues i malalties de les plantes fitohormones les substncies que acceleren processos com la floraci, el creixement, larrelament o la caiguda de les fulles
Mantenir la fertilitat de la terra: aportem materials orgnics perqu siguin transformats pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantes
Garantir una aportaci anual de fertilitzant orgnic: compost o altres adobs orgnics
10
Element
La terra
Caracterstiques i necessitats
s un medi amb organismes i microorganismes
Objectiu
Respectar la seva estructura en capes (horitzons)
Mitjans
Treballar-la amb eines que lairegin (forquilla o escarificador) sense voltejar-la ni trepitjar-la
Necessita aigua, aire i aportacions orgniques per poder realitzar els processos vitals de transformaci de la matria orgnica Necessita protecci a causa dels canvis de temperatura, de la radiaci solar intensa, de lacci del vent i de laigua (per evitar-ne lerosi) Cal que aporti els nutrients (sals minerals) que necessiten les plantes duna manera continuada, equilibrada i en quantitat suficient
Fer una fertilitzaci orgnica, Mantenir i potenciar la vida a la terra amb els organismes i micro- afavorir-ne laireig (terra flonja) i organismes propis del sl cobrir les necessitats daigua amb reg manual o localitzat Mantenir la terra coberta, sobretot quan no hi ha cultiu Cobrir-la amb restes orgniques seques o fresques segons els casos
Mantenir la fertilitat de la terra: aportem materials orgnics perqu siguin transformats pels organismes i esdevinguin nutrients per a les plantes Respectar el ritme natural de les plantes utilitzant les que sadapten al clima de la zona i microclima de lespai (atenent la llum i la temperatura)
Garantir una aportaci anual de fertilitzant orgnic: compost o altres adobs orgnics
Les Plantes
Les plantes han de crixer seguint els ritmes naturals
Seguir un calendari de cultiu adaptat a les condicions climtiques de la zona i microclimtiques de lespai
Afavorir un funcionament ms Les plantes destinades a la producci es combinen amb daltres ecolgic de lhort i assegurar una dacompanyants, protectores i tils, per major diversitat vegetal elaborar tractaments fitosanitaris o com a adob verd plantes que serviran per fertilitzar la terra
Practicar lassociaci de cultius. Fer tanques i barreres verdes per crear un entorn verd i natural al nostre hort
11
12
2. On i com installar lhort
13
2. ON I COM INSTALLAR LHORT Qu hem de saber i fer per adequar el nostre espai
>H em de conixer el nostre el clima
Barcelona s a la vora del mar Mediterrani, que ninfluencia el clima, el qual porta aquest nom; una denominaci que saplica tamb a daltres zones del planeta amb les mateixes caracterstiques climtiques.
- 250-300 mm a les zones ms eixutes - 700-800 mm a les zones ms humides - una mitjana de pluges de 400 - 600 mm Tenint en compte el nostre clima, caldr centrar els esforos a superar lpoca ms desfavorable per a les plantes: lestiu. Moltes vegades, els llibres especialitzats dediquen molta atenci a la lluita contra el fred ja que s el principal problema dels climes ms continentals o septentrionals; en el nostre cas no acostuma a ser aix.
- lorientaci sud s la que rep ms hores dinsolaci i, per tant, la que suporta temperatures ms altes a lestiu. En climes ms freds, les orientacions ideals seran les que miren al sud, per en el cas de Barcelona ho haurem de matisar Exemple A: orientaci sud s una orientaci molt favorable durant lhivern perqu dota lespai dun ambient primaveral ideal per al cultiu. s especialment negativa a lestiu, en particular quan hi ha elements artificials al voltant (un mur o paviment) ja que, a ple estiu, s freqent lassoliment de temperatures altssimes, de fins a 40C - 45C, desfavorables per a la majoria de plantes si no s que adoptem les mesures pertinents per aconseguir protegir-les. En el cas dexcs dinsolaci, hem de crear elements dombra: installar-hi una malla ombradora i protegir les parets que reben ms sol. Hem de pensar que, a ms del sol directe, les parets van acumulant calor durant el dia i lalliberen durant la nit, allargant la calidesa de lespai durant moltes hores. Exemple B: orientaci est En zones litorals, lorientaci est s bona perqu rep el sol del mat quan encara no escalfa gaire i a partir del migdia arriba la marinada que refresca lambient. Aquest refrescament podria no produir-se si lespai s molt tancat. s una orientaci bastant favorable tant a lestiu com a lhivern. Exemple C: orientaci oest A lestiu acostuma a ser ms clida que lorientaci est, ja que el sol de la tarda reescalfa molt i no rep la influncia dels vents de mar. Exemple D: orientaci nord Lorientaci nord no s completament negativa en el nostre clima i podrem dir que s molt favorable
> Caracterstiques del microclima del nostre espai

A ms de les caracterstiques climtiques generals de la nostra zona, cal fixar-se en les condicions microclimtiques del nostre espai: aquelles que estan condicionades per lorientaci, la situaci i la presncia delements artificials al voltant: murs, paviment, etc. Lorientaci s important per pot estar molt condicionada pels elements construts del voltant, que poden fer ombra sobre lespai o que, en rebre insolaci, creen un ambient ms clid. De tota manera, el que ens marcar lorientaci ser la part de ledifici ms elevada i ms propera a lespai de lhort.
>C aracterstiques bsiques del clima mediterrani

El clima mediterrani impera en el 90% de Catalunya a totes les terres situades per sota dels 800 1.000 m daltitud. Es basa en la manca dun perode hivernal intensament fred i en lexistncia dun eixut estival prolongat: - no hi ha cap mes glacial (amb temperatures mitjanes inferiors a 0C) - hi pot haver 2-3 mesos hivernals (amb temperatures mitjanes inferiors a 5C) - hi ha 2-4 mesos estivals amb temperatures mitjanes superiors als 20C - el perode estival s dautntica aridesa Les pluges hi tenen un ritme irregular (centrades a la primavera i a la tardor):
14
> Orientaci
Per conixer lorientaci del nostre espai, hem de saber que: - el sol al migdia (hora solar) indica exactament on es troba el sud
durant els mesos de primavera i estiu. Les plantes reben llum i sol ms que suficient i no han de suportar temperatures tan altes. Fixem-nos en els balcons de Barcelona: les plantes ms vigoroses i ufanoses es veuen en els balcons orientats al nord, que reben menys insolaci i que mantenen una temperatura ptima per al seu desenvolupament.
> Actuacions de millora: com preparar lentorn i delimitar lespai

Lentorn verd Cal que el nostre hort sigui un espai ple de verd i de vida. Ja hem comentat que la diversitat despcies, tant hortcoles com daltres, s un dels fonaments dels horts biolgics i ha de permetre un funcionament que sapropi al dels ecosistemes naturals. Quan ens situem en una ciutat, on lespai horitzontal s escs, s important aprofitar al mxim lespai vertical; per tant, el nostre hort ha de preveure aquest aspecte mitjanant ls de tanques per fer-hi crixer plantes enfiladisses per cobrir parets, baranes o reixes o b plantant arbusts amb la finalitat de fer una tanca viva. Amb aquestes actuacions, aconseguirem crear un entorn acollidor per a nosaltres, les plantes i els animals que ens vindran a visitar o a viure-hi: els nostres horts esdevindran autntiques illes verdes enmig de la ciutat. Beneficis que obtenim dun entorn verd - Millora les condicions microclimtiques: protegeix del vent, fa de regulador natural de la temperatura a lestiu (les plantes transpiren i augmenten la humitat ambiental refrescant lambient) i modera les diferncies de temperatura entre el dia i la nit - Regula labsorci i retenci daigua al sl - Contribueix a lequilibri ecolgic. Dota lespai dun aspecte ms natural i actua de focus datracci dinsectes, ocells, petits mamfers i altres animals que en alguns casos poden ser depredadors o perjudicials
Les tanques: una altra manera de delimitar lespai Les tanques sn estructures verticals fetes de fusta o elements vegetals que podem situar en el permetre del nostre hort. La seva finalitat s: -f er de barrera o separaci entre dos espais: permeten incrementar laltura duna barana metllica o dun mur o cobrir una xarxa metl lica donant-los un aspecte ms natural - fer de suport a plantes enfiladisses (lianes) - protegir murs orientats al sud i que reben una forta insolaci. Daquesta manera controlem lexcs de temperatura, que s fora negatiu per a la majoria de les plantes Materials adients per fer tanques -G elosies: consisteixen en uns enreixats de fusta o de plstic, sn molt tradicionals i susen molt freqentment en els jardins. Conv collocar-les separades del mur mitjanant uns llistons de fusta, aix la paret queda protegida i permet millor el creixement de plantes enfiladisses - Bruc: la tanca est formada per moltes branques seques de bruc (uns tipus darbusts de diferents espcies del gnere Erica molt ramificats i amb tiges primes) unides amb filferro. s de les que sutilizen ms, per t linconvenient de ser embrutadissa, ja que constantment sen van desprenent les branquetes seques - Vmet: feta de branques dun tipus de salze anomenat saulic (Salix purpurea). s la ms
15
> Passos que cal seguir per escollir lespai ms adequat

1. S obre un plnol del pati del centre assenyaleu els possibles espais per a la ubicaci de lhort. 2. Feu una ampliaci a escala de cadascuna de les zones. 3. Sobre cada plnol marqueu els punts cardinals per saber lorientaci. 4. Feu un seguiment de la insolaci que rep lespai. Marqueu a diferents hores (per exemple cada hora) lespai illuminat i el que queda a lombra. Ho podeu fer en diferents poques de lany. 5. Valoreu els aspectes positius i negatius de cada situaci. 6. Estudieu la possibilitat descollir un o ms espais per fer lhort (per exemple, lun pot ser ms adequat durant la tardor i lhivern i laltre, durant la primavera i lestiu).
recomanable: s neta i dna un aspecte molt natural. Est formada pels troncs del vmet, que sn llargs i rectes i dun color marr vermells. La seva consistncia tamb permet collocar-les al mur mitjanant uns llistons de fusta. -T anca de fusta de jard: s la tanca de jard caracterstica feta amb llistons de fusta.
Tanques arbustives Les tanques arbustives, tamb anomenades tanques vives, sn barreres vegetals darbusts que delimiten tot o una part del recinte de lhort. Es tracta de plantacions darbusts ms o menys alineats en qu es combinen diferents espcies: - de diferent port i alada - de fulla perenne i caduca - amb diferent poca de floraci Com adequar un terreny inclinat Moltes vegades no es disposa dun espai prou pla per situar-hi les parcelles de cultiu i hem daprofitar terrenys inclinats que shauran dadequar per facilitar-lhi. Tamb cal considerar que aquelles parts que destinem a les plantes acompanyants
16
(arbusts de diferents espcies que formen una tanca vegetal o plantats de manera ms allada) es poden deixar amb la inclinaci prpia del terreny per respectar-ne la forma natural i donar-hi un aspecte de bosquina. Les parts inclinades corren el risc derosionar-se i s important actuar-hi abans que sigui massa tard. Quines actuacions podem portar a terme per organitzar una zona inclinada?: - F er un plnol de lindret i mesurar-ne el grau dinclinaci de diferents parts. Hi ha uns aparells especials per fer-ho que sanomenen clinmetres (tamb existeix la possibilitat de construir-ne un de casol), que ens permeten mesurar els angles dels diferents pendents del terreny.
Com construir i utilitzar un clinmetre

> En una fusta plana, dibuixeu-hi un semicercle on es representi un transportador dangles. > Enganxeu-la sobre una altra fusta plana de manera perpendicular, perqu li faci de base. > Claveu un clau al centre i lligueu-hi un cordill amb un pes a laltre extrem. Funcionament > Colloqueu la fusta damunt la superfcie inclinada de manera que quedi disposada en parallel a la direcci del pendent. > El cordill es desplaa cap al costat del pendent segons la lnia de la gravetat. > Mesureu langle format respecte a la perpendicular del sl: aquest s el grau dinclinaci del pendent. E scolliu aquelles zones amb un grau dinclinaci menor per preparar-les com a parcelles de cultiu i les de major pendent per plantar-hi arbusts (entorn verd). Assenyaleu-les en el plnol. Corregiu el pendent a la zona on es cultivar lhort. Prepareu un sistema que us permeti la contenci de la terra. Podeu utilitzar troncs darbres que enfonsareu en part a la terra i que aniran subjectats per una vareta metllica dacer; o b travesses de fusta que podreu apilar per fer murs de contenci ms elevats. Tamb es poden subjectar amb una vareta dacer. parades en crestall, ideat per Gaspar Caballero de Segovia2, que destaca per la seva senzillesa i una execuci molt fcil. El disseny que proposa es basa a delimitar zones de cultiu molt estretes per tal de poder treballar a lhort sense trepitjar directament la terra on creixen les plantes. Aix protegim la terra al mxim i nafavorim la fertilitat. Al mateix temps, queden perfectament definides les zones de pas i els espais on es pot trepitjar. Farem els passos segents: - Dividirem la zona en 4 parcelles (parades) de 150 cm damplada i amb la llargada que vulgueu, depenent de lespai disponible. Les parades poden anar una al costat de laltre, si lindret s ms rectangular, o en forma de creu si s ms quadrat. - Entre elles es deixar un espai de 50 cm de cam de pas que es cobrir de palla o de restes vegetals seques (fulles, branquillons, restes de poda...).
17
> Disseny de lespai: delimitaci de les parcelles de cultiu i de les zones de pas
2
En trobareu la referncia bibliogrfica a lapartat de recursos.
A lhora de fixar els lmits dels espais de plantaci, proposem seguir el mtode anomenat de les
- Dins de cada parada es marcaran dues feixes de cultiu (franja de terra on es planta) de 60 cm i entre elles es deixar un espai de 30 cm. - A les feixes de cultiu, shi posar una capa de compost (adob orgnic) duns 3-4 cm de gruix que sanomena crestall. - Entre les dues feixes de cultiu duna mateixa parada, hi collocarem uns maons arrenglerats a uns 60 cm de distncia entre ells, sobre els quals ens podrem situar i que ens permetran treballar a linterior de les parades. - Entre ma i ma hi plantarem plantes beneficioses per als cultius (melissa, orenga, clavell de moro, boixac, alfbrega, espgol i farigola).
18
3. Eines i estris per treballar lhort
19
3. EINES I ESTRIS PER TREBALLAR LHORT. FUNCIONS I CARACTERSTIQUES Eines bsiques

Fanga o cultivador: sn eines destinades a laireig de la terra sense voltejar-la i consten dun mnec i una part amb pues, rectes o corbes. Nhi ha de totes mides: de petites per treballar amb una m o de ms grans amb el mnec ms llarg per treballar drets. Si leina s de mnec llarg i amb pues rectes i gruixudes, aleshores sanomena fanga.
Pala de trasplantament: s una pala petita que sagafa amb una m i serveix per remoure petites quantitats de terra (per exemple, per omplir un test) i, sobretot, per fer petits clots per fer el trasplantament. Tamb nhi ha en versi gran i aleshores sanomena palafanga. Tamb es fan servir per remoure la terra quan aquesta est molt dura (acci de fangar). Plantador: s una eina en forma de L amb la punta cnica que serveix per fer el forat per posar les llavors o plantar una planta petita per fer, per exemple, el primer trasplantament. Escombreta metllica: normalment sutilitza per recollir fulles, per tamb ens pot anar b per aplanar la terra o repartir el compost. Tisores de podar: val la pena comprar-les bones. Si noms hem de podar arbusts, que tenen branques de dimetre petit, la triarem de fulla estreta i fina.
Pala de transplantament
Escombreta metllica
Plantador
Fanga de doble mnec
Tisores de podar
Fanga petita
20
Cultivador
Com utilitzar la fanga per treballar la terra per airejar-la sense voltejar-la.
3. Eines i estris per treballar lhort
Estris
Tams: per garbellar terres i treuren les parts ms grolleres, per exemple, si es vol la terra ms fina quan sembrem. Tamb es pot fer servir per garbellar el compost.
Tams Mesurador de la humitat
Altres
Aspres: per aguantar i guiar les plantes quan sn joves, adrear un petit arbre que sha torat, donar suport a plantes enfiladisses (mongeteres, pesoleres...) o lligar les tomaqueres. Les canyes sn les ms utilitzades; si sn de bamb, duren ms. Cal anar amb compte a lhora de lligar per intentar no estrangular la tija. Malla ombradora: s un teixit de plstic negre, verd o gris clar que deixa passar la llum filtrada i evita lexcs dinsolaci. s molt adient per a terrasses o patis pavimentats perqu protegeix les plantes de la forta exposici als raig del sol a les hores del migdia, ja que, amb aquestes malles, les plantes reben llum ms que suficient i no pateixen tant les altes temperatures.
Fumigadora: per fer tractaments fitosanitaris o reforants. Segons les nostres necessitats, nescollirem la grandria i sofisticaci: un simple polvoritzador o una fumigadora amb sistema de bombeig per donar pressi. Nhi ha de totes mides, les ms grans es porten a lesquena com si fossin una motxilla. Mesurador de la humitat de la terra: petit aparell que es clava a la terra i que disposa duna agulla indicadora del nivell dhumitat. s molt til per poder-ne definir les necessitats daigua i planificar el reg.
Fumigadora
Aspres
Trituradora de branques. Nhi ha de petites, aptes per a horts escolars i que trituren branques de fins a 3-4 cm. Va b si es tenen molts arbusts i es volen aprofitar els trossos de branques per incorporar com a material estructural al compost o com a mulching (coberta vegetal protectora del sl).
Malla ombrejadora
Trituradora de branques
21
22
4. La terra
23
4. LA TERRA La terra a la natura: el funcionament del sl en un ecosistema

La terra s un element bsic per al cultiu, per moltes vegades no hi donem la importncia que t. Si volem preparar un cultiu ecolgic, s a dir, amb mtodes naturals, ens hem de fixar en la natura, en els seus mecanismes de funcionament, per tal dapropar-noshi i aplicar aquest model en el nostre hort. Podem fer una volta pel bosc per observar-hi diferents ambients, amb diferncies quant al grau dinsolaci (assolellat/obaga), el grau dhumitat i la temperatura; podem trobar sls ms rocosos, pedregosos i sorrencs o de ms profunds amb terra fosca i amb una capa superficial considerable plena de residus bsicament vegetals (fulles, branquillons, restes de fruits i llavors), per tamb restes animals (plomes, residus desquelets, mudes, excrements...). s en aquestes zones on hi ha ms fertilitat, s a dir on el sl s ms productiu i permet el desenvolupament de grans vegetals: darbres, arbusts o herbes. Les plantes hi creixen sanes i resistents, broten amb fora, floreixen i fructifiquen. Del sl en treuen tot el que necessiten: aigua en abundncia i sals minerals (els nutrients). Aquesta fertilitat es produeix de manera natural: s un sl on no sha fet cap tipus dintervenci, no se nha remenat la terra, no shi han aportat fertilitzants externs i funciona a la perfecci, s autosuficient i es retroalimenta constantment. Qu passa dins la terra? Quins sn els mecanismes que fan que hi hagi uns alts nivells de fertilitat? El
24
primer que ens cal saber s que al sl hi ha una part mineral i una part orgnica.
> L a part mineral

Consta de partcules de diferent mida procedents duna roca mare que ha patit durant milers danys un procs de disgregaci a causa de processos de meteoritzaci als quals sha afegit lacci constant i metdica dels organismes vius.
men fins a obtenir en primer lloc un producte de color fosc, quasi b negre, anomenat humus. s com si la matria orgnica, desprs de ser transformada pels microorganismes, shagus tornat a organitzar i hagus produt aquesta substncia tan valuosa. La mateixa acci dels microorganismes ja allibera elements i compostos minerals que sn directament assimilables per les plantes (els anomenem habitualment nutrients); daltra banda, lhumus format iniciar un lent procs per acabar mineralitzat i tamb contribuir a la nutrici de les plantes.
> L a part orgnica

T el seu origen en laportaci superficial de totes aquelles restes que hem esmentat abans. A partir del moment que un residu orgnic es diposita sobre el sl, comena un llarg procs de transformacions: acaba convertit en sals minerals en el procs que sanomena de mineralitzaci de la matria orgnica.
> L humus estructura el sl

Quan diem que la matria orgnica en forma dhumus dna estructura al sl, ens referim al fet que les partcules es mantenen unides, de manera que t una aparena esponjosa, est solt i sesmicola fcilment. Els espais que queden sn capaos de retenir laigua i els nutrients i permeten un bon aireig. Les arrels i els organismes del sl sn capaos de moures a travs daquest fcilment, amb la qual cosa en milloren laireig i aquelles tenen un millor accs als nutrients.
> L a descomposici de la matria orgnica

El procs de descomposici comena quan tota una muni dorganismes macroscpics (que es veuen a ull nu) masteguen i mengen les restes orgniques mortes; fan una feina disgregant: les esmicolen, part daquestes sn digerides i daltres queden trossejades. Aquests organismes sn invertebrats i hi trobem crustacis, miripodes, cucs i petits insectes. Les restes orgniques es van degradant a mesura que entren en activitat els microorganismes descomponedors (fongs i bacteris), que les transfor-
4. La terra
La terra al nostre hort

>C om podem saber com s? Qu li fa falta? Com lhem de preparar?
Fullatge i altres restes vegetals i animals Capa de descomposici Coberta del sl (encoixinat) 5 cm Matria orgnica en transformaci amb petits organismes (crustacis, miripodes, insectes..) La matria orgnica sha transformat en humus, grcies a lacci de bacteris i fongs, que lentament es transforma en sals mineral (nutrients) . Hi ha un alt nivell de fertilitat que permet un bon desenvolupament del sistema radicular. Els cucs de terra excaven canals i airegen la terra. Aporta sals minerals que serveixen de nutrients per les plantes.
Ja hem comentat les caracterstiques de la terra en un ecosistema natural, com funciona i com aporta fertilitat per permetre un creixement i desenvolupament vegetal adequats. Nosaltres, per, tindrem un punt de partida molt diferent: una terra amb unes caracterstiques que poden variar molt segons els casos.
Capa de formaci dhumus que es barreja amb partcules minerals
20-30 cm
>Q uins passos hem de seguir per saber com s la terra

La terra que tindrem com a punt de partida ser bsicament mineral amb continguts de matria orgnica prcticament nuls. Si la terra on volem fer lhort es trepitja, normalment estar molt compactada i dura. Qu passa quan plou? Si, a mesura que va caient laigua, aquesta es va infiltrant i desapareix rpidament, s indicatiu que la terra t un bon drenatge i que, per tant, pot tenir un bon nivell daireig quan aquesta es remeni i no es trepitgi. Per pot ocrrer que rpidament sassequi perqu no t gaire capacitat de retenci de laigua que ha caigut. Estarem parlant duna terra molt sorrenca: s el cas dels patis coberts amb una capa de saul (un tipus de sorra) que impedeix que es formi fang en ploure. Si observem el contrari, s a dir, que laigua no sinfiltra i roman a la superfcie formant bassals, s que
25
Capa mineral amb partcules de diferent mida (grava, sorra, llim i argila
250 cm M. L. KREUTER. Jardn y huerto biolgicos. Mundi Prensa (1994)
Roca mare
Ha aportat la part mineral del sl
la terra s argilosa, amb tendncia a compactar-se i amb molt poca capacitat daireig. Aix dificultar dentrada el creixement de les plantes. Pot succeir que la capa superficial de saul sigui molt prima o shagi perdut per lescorrentia i que a sota hi hagi una capa argilosa. Podem saber si una terra s argilosa o sorrenca. Agafeu-ne un grapadet i humitegeu-la a poc a poc fins que us quedi una massa espessa. Intenteu modelar la massa i amb les mans aneu fent un cilindre: com ms prim pugui ser aquest, ms argilosa s la terra.
La capa de saul s ms gruixuda i la terra ms argilosa es troba a ms profunditat. Aleshores, per anar b, haureu de profunditzar ms a lhora de remenar la terra i aconseguir barrejar la ms argilosa amb el saul. El saul s molt escs i la terra s bsicament argilosa. Aleshores seria recomanable afegir-hi sorra; la podreu comprar en gran quantitat en una casa especialitzada en la preparaci de terres (vegeu la llista dadreces) o tamb en comeros on venen material de construcci. La dosi podria ser duns 50 litres per metre quadrat.
La fertilitzaci orgnica. Productes fertilitzants ecolgics

El concepte de fertilitzaci en lagricultura biolgica s considerablement diferent del que es t en lagricultura o jardineria convencional. No consisteix noms en el subministrament de nutrients, sin tamb a crear unes condicions a la terra que afavoreixin, en tots els aspectes, que les arrels creixin, que es desenvolupin i que absorbeixin els nutrients. Com ja hem apuntat, quan fem una aportaci orgnica a la terra no estem nodrint directament les plantes, sin que estem mantenint i potenciant els sistemes de transformaci de la matria orgnica. No hem doblidar, per, que nosaltres volem un sistema productiu i que hem de tenir en compte que les plantes hortcoles han de fer el seu cicle de vida total o parcial en pocs mesos al cap dels quals hauran hagut de donar un producte per al nostre consum. Amb aix, volem dir que la fertilitzaci de la terra ha de poder satisfer la demanda de les plantes hortcoles. En un hort aportem adob orgnic perqu aix ja tenim feta tota la primera etapa de la transformaci: lhumus ja ha comenat a mineralitzar i ho seguir fent. Una fertilitzaci orgnica ben feta suposa una continutat en el subministrament de nutrients per a les plantes; aleshores aquestes presenten uns ritmes regulars de creixement i esdevenen ms resistents i sanes. Per contra, un adobament amb nutrients qumics pot suposar desequilibris en la disponibilitat dels nutrients i que
> Lesmena orgnica

Un cop preparada la part mineral de la terra (la que tenim de punt de partida), cal dotar-la de la fracci orgnica. Normalment es parla de fer una esmena orgnica en el sentit de proporcionar a la terra all que li falta. Aquesta matria saplica en forma de compost (adob orgnic) a ra de 10 litres per metre quadrat, que es barreja amb els primers 20 cm de terra, i una aplicaci superficial en forma de capa de 2 cm (20 l ms per metre quadrat). La terra ja es troba preparada per poder-hi plantar i comenar a estructurar-se com si fos un sl natural. Per afavorir i garantir aquest procs, cal que ning la pugui trepitjar i mantenir-la amb un grau dhumitat constant.
Un cop realitzades aquestes observacions, caldr fer un sondeig. Ajudats duna eina tipus aixada, pala o pic anirem aprofundint fins a uns 40 cm i analitzarem la terra.
>Q u ens hi podem trobar:

Que hi hagi una capa de saul superficial (5 -10 cm) i a sota una terra ms argilosa. s una situaci idnia com a punt de partida. Haureu de remenar intensament aquestes dues capes fins obtenir una barreja de largila i la sorra i aconseguir un bon comportament respecte a la capacitat daireig i a la de retenir aigua. s molt important que, un cop remenada la terra, aquesta no es trepitgi: caldr definir ja les zones de pas i aquelles que es destinaran al cultiu o a la plantaci. Daquesta manera, la terra es comenar a convertir en sl.
26
4. La terra
les plantes tinguin perodes de creixement extraordinari i daltres de molt minvat. Aix es tradueix en una major debilitat i una ms gran sensibilitat a ser atacades per les plagues.
> Productes fertilitzants

Compost: producte resultant dun procs de compostatge casol, collectiu o municipal fet a partir de residus domstics i de jardineria. Shi aplica directament o en forma dinfusi. Humus de cuc: aix sanomena el compost fet mitjanant el procs de vermicompostatge, una modalitat de transformaci feta pel cuc roig de Califrnia. Adob orgnic: amb aquest nom es comercialitza un producte que sol contenir matria vegetal descomposta a la qual shi ha afegit fems animals (normalment de cavall) tamb descompostos. Adob orgnic concentrat: es comercialitzen diferents productes fets amb restes danimals (farines de peix, banyes de bestiar esmicolades, fems de gallina, etc). Sempre cal comprovar que sn productes autoritzats per la normativa europea dagricultura ecolgica.
Evita la prdua daigua en superfcie per evaporaci, es conserva millor la humitat i es redueix la despesa daigua de reg. Suavitza la temperatura del sl: a lhivern laugmenta i a lestiu la disminueix. Com que shi conserva millor la temperatura, shi afavoreix una activitat ms constant i homognia. Evita la incidncia directa de la radiaci ultraviolada del sol, que podria destruir compostos orgnics i afectar els processos de transformaci daquests. Evita la compactaci del sl. Disminueix lacci del vent, que podria assecar la terra en poc temps. Limita el creixement dherbes no desitjades. Les llavors queden a una certa profunditat i en germinar no arriben a veure la llum; aleshores el creixement no prospera i lherba mor. La seva descomposici va enriquint el sl dhumus i nutrients.
>L a fertilitzaci en un hort biolgic. Cada quan cal adobar la terra? En quines quantitats?
Les plantes tenen diferents necessitats nutritives i aquestes shan de satisfer; per tant, cal fer una previsi per tal que la terra no presenti un dficit de nutrients. La manera daportar ladob a la terra pot variar segons el sistema dorganitzaci dels cultius, de com distribum les plantes, si apliquem un sistema de rotaci i associaci, etc. s important realitzar, amb les eines descrites anteriorment, un bon aireig de la terra abans dadobar i mantenir la premissa que cal airejar sense voltejar. A continuaci exposem uns exemples que acabarem de concretar quan parlem de lorganitzaci de les plantacions: Si seguim el mtode proposat de les parades en crestall, partirem duna fertilitzaci anual que anirem repetint per refer la capa de compost quan fem la rotaci de parcelles. Com que aquest mtode agrupa i combina plantes de diferent requeriment nutritiu, els nutrients saniran consumint segons les necessitats de les plantes. Si basem lorganitzaci dels cultius agrupant les plantes segons la seva exigncia nutritiva, farem una fertilitzaci especfica segons la parcella de cultiu.
> Lencoixinament (mulching)

Amb aquesta paraula anglesa ens referim al cobriment de la terra amb una capa de material orgnic o inorgnic amb una finalitat protectora. De fet mulching ve de mulch que vol dir ja protector. Tamb podem anomenar aquesta tcnica encoixinament. Quan aquesta capa est feta amb materials orgnics, lefecte s similar al mantell natural que hi ha en els boscos, que millora el sl de la manera segent:
27
>C aracterstiques i aplicaci dels diferents materials destinats a lencoixinament

MATERIALS
Restes de poda triturada, encenalls de fusta, taps de suro
CAPACITAT DE DESCOMPOSICI
GRUIX DE LA CAPA
APLICACI
A zones amb plantes arbustives i escocells darbres
REPOSICI
OBSERVACIONS
Baixa
3-5 cm
Anual
Fulles i herba seques i esmicolades
Mitjana
3-5 cm
A zones amb plantes arbustives i escocells darbres
Cada 6 mesos
Es pot barrejar amb les restes de poda Apliqueu-les superficialment i barregeu-les amb els primers 5 cm de terra al cap de 5-10 dies. Espereu 15 dies ms per plantar s ideal per evitar els efectes de lexcs dhumitat a la base de la tija, molt perjudicial per aquestes plantes
Herba tendra, gespa tallada, restes verdes de lhort
Alta
1 cm
Parcelles de cultiu hortcola de plantes exigents i arbres fruiters
A cada renovaci de cultiu
Palla
Molt baixa
2-3 cm
Zones de pas, zones de cultiu hortcola sobretot a lestiu
Quan sigui necessari
Grava o boletes dargila (Arlita)
Nulla
2-3 cm
Parterres de cactus i crasses, zones de pas
No s necessria
28
4. La terra
Ladob verd
Es tracta de portar a terme un cultiu que no t una finalitat productiva sin una funci fertilitzant. Per a aquest tipus de cultiu sutilitzen plantes de creixement rpid (normalment lleguminoses) i, just en el moment que inicien la floraci, es tallen. Cal destacar que, quan el vegetal es prepara per florir, s un moment delevada activitat metablica i riquesa de compostos i nutrients mximes; per tant, ser el perode idoni perqu aquest serveixi de fertilitzant. El procs que cal realitzar s el segent: 1. Sembreu les lleguminoses. Aquesta sembra es realitza a finals de primavera o principis destiu, per afavorir un creixement ms rpid de les plantes, en una parcella que volem preparar per cultivar a linici de curs. Les espcies ms fcils de conrear sn faves i psols (en sembrarem uns 25 g de llavor per m2) o trvol de prat (2 g de llavor per m2). El trvol de prat (Trifolium sp.) s una lleguminosa de mida petita que es ven com a llavor de gespa; s fcil de trobar i sobt un bon resultat si es rega peridicament. 2. Afavoriu el creixement de les plantes. s necessari regar amb certa freqncia per afavorir el creixement rpid de les plantes. 3. Segueu i talleu les plantes a linici de la floraci. s el moment idoni per tallar-les des de la base de la tija, arran de terra i sense treure les arrels. Tamb saconsella esmicolar les plantes.
4. Deixeu-les reposar. Deixeu les plantes triturades sobre la terra en forma de capa (com si fos un encoixinament) entre 3 i 5 dies perqu sassequin una mica. 5. Incorporeu-les a la terra. Barregeu les plantes tallades amb la capa ms superficial de la terra (5-10 cm) utilitzant un rasclet i sense profunditzar gaire. Els avantatges que presenten les lleguminoses per a aquesta tcnica de fertilitzaci sn diversos: Necessiten pocs nutrients i creixen b en sls que ja estan bastant esgotats. Tenen un creixement rpid. Desenvolupen un tipus darrel, anomenada fasciculada, poc profunda per molt ramificada en petites arrels. Aquestes , un cop tallada la planta, es descomponen rpidament a linterior de la terra, airejant-la i aportant elements nutritius. Les lleguminoses afavoreixen la presncia i la proliferaci de la flora microbiana del sl encarregada de degradar i mineralitzar la matria orgnica. Per tant, les plantes milloren lassimilaci dels elements nutritius del sl. Les arrels estableixen una simbiosi amb uns bacteris especials anomenats fixadors de nitrogen o nitrificants. Sagrupen i senganxen a les arrels amb la particularitat que transformen el nitrogen atmosfric en compostos nitrogenats que la planta assimila rpidament. No hem doblidar que els compostos de nitrogen, juntament amb els de fsfor i potassi, sn els principals nutrients per als vegetals.
29
30
5. Fem compost
31
5. FEM COMPOST Per a qu fer compost?

Les restes orgniques produdes en un ecosistema natural sn reciclades in situ mitjanant els processos de descomposici i es transformen en humus i sals minerals; daquesta manera aporten nutrients als vegetals, tanquen el cicle i el fan autosuficient. Daltra banda, en els ecosistemes urbans, s a dir als pobles i ciutats, els residus orgnics produts per lactivitat diria sacumulen en grans quantitats i cal gestionar-los correctament de manera que es puguin aprofitar per obtenir-ne compost (aproximadament el 35% en pes de les nostres deixalles domstiques est format per residus orgnics). Moltes vegades, per, encara van a parar a abocadors controlats o sn cremats en incineradores; aquests tractaments impliquen una prdua daquests valuosos recursos i nimpedeixen la valoritzaci en forma de compost. El procs que segueix la matria orgnica per a la seva recuperaci sanomena compostatge. Es tracta de la descomposici aerbica (amb presncia daire) mitjanant microorganismes i organismes invertebrats que fan els mateixos processos que es produeixen a la capa superficial del sl dun bosc, per duna manera controlada, accelerada i concentrada. Daquesta manera, imitem la natura i retornem al sl els materials orgnics. Aquest procs, que es pot fer a gran escala en instal lacions municipals especfiques (plantes de compostatge) o a escala particular o collectiva (escola, comunitat de vens, entitats...), dna com a producte el compost, que servir com a adob i que permet millorar lestructura de sls per al cultiu hortcola o la jardineria: mant el sl esponjs i airejat, millora la retenci daigua, aporta nutrients (recordem que la
32
matria orgnica al final del procs de descomposici mineralitza) i fa que aquests sassimilin millor. Se soluciona, daquesta manera, el problema de lexcessiva producci de residus i al mateix temps es recuperen sls pobres en nutrients i es redueix ls de fertilitzants qumics. La selecci i separaci de la matria orgnica en origen s fonamental per a la seva recuperaci i transformaci en compost.
exemple, restes de fruita i verdura, herba...) com en els secs (restes de poda, branquillons...). A ms a ms, els microorganismes necessiten restes vegetals tamb fresques o residus animals que els aporten compostos rics en nitrogen i amb presncia daltres elements com el fsfor i el potassi. Per tal que el procs funcioni correctament es necessita: - Aire - Aigua (humitat) - Temperatura adequada
El compostatge
Seguint lexemple de la natura, nosaltres tamb podem fer duna manera controlada, concentrada i accelerada aquest procs. Mentre que en un sl natural es realitza de manera lenta per continuada, en els agrcoles, en canvi, cal mantenir i regenerar aquesta capa orgnica rica en humus per assegurar aix la nutrici correcta de les plantes. Cal tenir en compte que nosaltres exigim a la nostra terra un major rendiment del que pot donar un bosc, per exemple.
> Aire
Laire permet la respiraci dels organismes descomponedors i, per tant, lobtenci denergia per fer els seus processos. Si no nhi ha, i per tant manca loxigen (O2), es produir la fermentaci de les restes orgniques, amb la qual cosa es generar amonac, cid sulfhdric i met, fet que no interessa gens. La fermentaci no s el procs que estvem perseguint en fer compostatge, i a ms produeix pudors. Per aix s molt important una barreja i disposici correctes dels materials que cal compostar que, juntament amb el recipient adequat, permetr la circulaci daire en el procs.
> Com funciona el procs?

Per portar a terme el compostatge, haureu de buscar les condicions ms ptimes per afavorir lactivitat dels organismes i, sobretot, lactivitat microbiana. Els microorganismes (fongs i bacteris) tenen un paper clau en la formaci de lhumus i la capacitat dactuar sobre dos components dels vegetals: la lignina i la cellulosa, compostos presents a les parets de les cllules vegetals. Com ms lignina i cellulosa hi ha, ms humificaci i, per tant, ms formaci dhumus. Aquests compostos dels vegetals sn rics en carboni i estan presents tant en els frescos (com per
> Aigua
Els microorganismes necessiten humitat per fer la seva activitat, aix que procurarem que la matria que sha de compostar sempre estigui humida per no xopa. La regarem lleugerament per mantenir els nivells ptims dhumitat, sobretot amb vista a lestiu, que hi haur ms prdues per evaporaci.
5. Fem compost
> Temperatura adequada

La mateixa activitat microbiana genera calor a causa dels processos dobtenci denergia dels microorganismes. s important que aquesta calor es conservi dins el compostador per accelerar la descomposici. Lenergia que necessiten els microorganismes, laporta el carboni (C), que est present sobretot a la cellulosa i a la lignina.
s molt millor trossejar o triturar el material abans dincorporar-lo a la pila de compostatge, sobretot les restes de poda (daquesta manera el procs ser ms rpid i els microorganismes tindran ms superfcie de material per actuar), aix com tenir una zona on poder acumular el material que sha de compostar.
Hem de destacar la importncia del men. Aquest ha de ser equilibrat i variat: els microorganismes necessiten una dieta completa per poder fer b la seva activitat i aix es traduir en un compost ms ric i amb ms capacitat fertilitzant.
s recomanat Materials compostables

Al compostador escolar Al contenidor de recollida selectiva orgnica
X
Observacions
> Fases del compostatge

De seguida que sapila el material que cal compostar, si les condicions sn les ptimes i iniciem el procs amb una certa quantitat de matria orgnica, comena a pujar la temperatura de la pila, grcies a lactivitat accelerada dels microorganismes, i pot arribar a uns 50C. Aquesta fase de ms activitat es va repetint a mesura que omplim el compostador. En una segona fase, disminueix lactivitat microbiana, perqu tot all fcilment degradable ja ha estat consumit. La temperatura es mant al voltant dels 30C, i durar fins que el compost estigui madur. Hi apareixen cucs de terra. La duraci total del procs s dentre 7 i 9 mesos.
Restes de fruita i verdura crues
X X X
Millor trossejat. Modereu laportaci de restes de ctrics al compostador escolar Si cont vinagre, cal moderar-ne ls
Frescos i rics en nitrogen
Restes damanides amb oli Herba fresca (gespa) Restes de carn i peix Fems danimals de granja Restes de poda i branquillons Closques de fruita seca Pinyes
X X
X X X X X
Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de 2-3 cm Esclafeu-les Esclafeu-les Talleu-los en 2 o 3 trossos
> Men del compostatge

El men del compostatge ha de ser com ms variat millor, sempre tenint en compte lequilibri entre material fresc, ms ric en nitrogen, i material sec, ms estructurant i ric en carboni. A continuaci teniu una taula amb els materials compostables i ls que us recomanem que en feu.
Secs i rics en carboni
Taps de suro Pinyols Encenalls de fusta (per exemple, els podem demanar en una fusteria) Serradures
Cal que no hagi estat tractada, envernissada o pintada
33
s recomanat Materials compostables

Al compostador escolar Al contenidor de recollida selectiva orgnica
X
> s del compost

Observacions
Quan el compost ja s del tot madur i est llest per ser utilitzat, es caracteritza per lolor de terra de bosc i de fongs. Abans darribar a madurar, podem parlar de compost fresc i posteriorment a la seva maduraci parlem de compost vell. Aix doncs, en podem esmentar tres tipus: C ompost semimadur o fresc: 2-3 mesos. Ja shi ha realitzat la fase ms activa de la descomposici, per encara no sha estabilitzat en forma dhumus. Aquest compost, aplicat en determinats casos (plantes dhort ms exigents o arbres fruiters), suposa una aportaci rpida de nutrients, per no s aconsellable utilitzar-lo de manera generalitzada ja que pot afectar les plantes quan sn joves o en pot fer avortar la germinaci. Mai no el posarem en contacte amb les arrels, sin que lutilitzarem de cobertura. Aquest material semimadur, per, necessita oxigen, i, per tant, si lenterrssim es podriria i faria malb les arrels. La millor poca per aplicar-lo s a la tardor, i tamb a lestiu abans de plantar. Noms s aplicable a arbres i arbusts fruiters o ornamentals, i a plantes dhort altament exigents (cols, patates, porros...).
En poca quantitat
Herba seca i palla
Cal evitar, per al compostatge escolar, la que tingui llavors ja que afavorirem la proliferaci dherbes enmig del conreu
Fulles seques
X X X X En petites quantitats i si no cont tinta dimpressions Cal esmicolar-les o tallar-les en trossos de 2-3 cm X Esclafeu-les
Marro de caf Bosses dinfusions (s herba seca) Paper i cartr (paper de cuina brut, oueres...)
Menjar cuit Closques dou Pa i restes de productes de pastisseria Ossos Cabells no tenyits Pels danimals Cendres X X
Dosificaci: capa de 1,5 cm (15 l/m2), remeneu-lo lleugerament amb la terra. Compost madur: 7 - 9 mesos. s un material molt esponjs i lleuger, amb una densitat aproximada de 250 g/l; t un color marr fosc (quasi negre) i fa olor de terra de bosc. El podeu aplicar a la superfcie o barrejar-lo amb la terra. Quan sextreu del
Materials no compostables
Fusta tractada Piles Brics Vidre Restes descombrar Medicaments Paper i cartr impresos Plstics i safates de porexpan Roba Llaunes i paper dalumini Burilles de cigarretes
34
5. Fem compost
compostador, cal passar-lo per un tams de forat gros (8-10 mm) per separar-ne les restes llenyoses que, com que sn ms dures i seques, no shauran descompost del tot. Aquestes restes que separem hauran de tornar al compostador com a material sec groller. Dosi inicial: barregeu-lo amb la terra remoguda a ra de 10 l/m2. En superfcie: capa de 2-3 cm (20-30 l/m2). Manteniment: en superfcie, capa d1 2 cm (1020 l/m2). Infusi de compost: compost + aigua a parts iguals (ens referim al mateix volum). Remeneu-ho i deixeu-ho en infusi 24 h, filtreu-lo i regueu. Pot servir per regar les plantes ms exigents o per a les dinterior. Compost vell: 1 any. El compost extret del compostador i emmagatzemat continua una lenta transformaci que es tradueix en una disminuci de la quantitat dhumus i un augment de les sals minerals. Aix vol dir que aportar ms quantitat de nutrients i que caldr disminuir la dosi per evitar-ne lexcs que podria perjudicar les plantes; podrem dir que s un adob ms concentrat.
Per iniciar-se en el procs, us recomanem que compreu un compostador qualsevol de la variada oferta que hi ha al mercat. Es venen en funci del seu volum i nhi ha a partir de 200 o 300 litres. Podrem recomanar adquirir-ne un de mida petita o mitjana i desprs un altre de ms gran quan ja tingueu el procs ms controlat. Daquesta manera, podrem compostar de manera contnua, tal com sexplicar ms endavant. Els compostadors que hi ha al mercat sn recipients de plstic amb unes obertures en forma de forats situats lateralment. Normalment no tenen base, estan pensats per ser collocats directament sobre la terra, i disposen duna tapa. El fet que siguin de plstic facilita la conservaci de la temperatura, al mateix temps que permeten laireig de linterior. Hi ha alguns models amb base, i que hi tenen els forats, que serien ms idonis per ser collocats sobre paviment.
petits, caldr un accs elevat per accedir a la tapa superior. Preparaci del material i emmagatzematge: s molt important proveir-se i emmagatzemar certa quantitat de material sec. Amb aquesta finalitat, situarem al costat del compostador unes caixes ben airejades que es puguin apilar, com per exemple les caixes de fruita de plstic que utilitzen als mercats. Saconsella separar el material sec ms groller (branquillons, pinyes, taps de suro...) del ms fi (herba seca, fulles...). Posarem un rtol a cada caixa que identifiqui el tipus de material. El marro del caf tamb el podem guardar si lhem assecat prviament. La matria orgnica fresca no es pot emmagatzemar i caldr aportar-la regularment. I nici del procs: tal i com sobserva en els esquemes que teniu a continuaci, sha de diferenciar entre el compostador sobre terra del de sobre paviment. En el primer cas, prepararem una capa de material sec groller, mentre que si tenim un compostador sobre paviment la capa ser de material inorgnic de drenatge. Seguint la disposici del material tal i com est representat a la figura, es fa el que sanomena la inoculaci, s a dir, introduir els organismes i microorganismes que comenaran a fer el procs. De fet, tot i que aquests organismes ja es troben a la terra, i si aquesta no est molt malmesa, i com que segurament ja es dirigiran cap al compostador, es recomana que se nafegeixin, sobretot en el cas que tingueu el recipient a sobre de paviment. Una manera senzilla de fer la inoculaci s posar compost ja fet o, encara millor, uns grapats de
35
> Organitzaci de la zona de compostatge

Ubicaci del compostador: cal dedicar una zona de lhort al compostatge, preferiblement a sobre de la terra. Millor que sigui en un rac, i en una zona amb sol i ombra. Cal decidir b lindret, ja que no saconsella anar canviant el compostador de lloc. Tamb hi ha la possibilitat de situar-lo a sobre del paviment, per evitant-hi el contacte directe: el podeu elevar amb uns suports, com per exemple un palet de fusta o unes totxanes. Aquest tipus de compostador, s ms senzill canviar-lo dubicaci. s important garantir lestabilitat del recipient amb alguna mena dancoratge o subjecci i preveure que, si ha de ser utilitzar per infants
Com preparar i omplir el compostador

Per fer el compostatge a lescola, sempre es recomana disposar dun recipient adequat i descartar el compostatge en pila, que s el que es fa amuntegant els materials orgnics sense estar continguts en cap recipient.
terra de bosc que podem aconseguir nosaltres mateixos. Noms ser necessari fer aquest pas a linici del procs. Ompliment: Cal una organitzaci acurada i metdica: - Disposar dun cubell duns 20 l de capacitat per preparar la barreja adient, seguint les proporcions que sindiquen en els esquemes, abans dabocar-la dins el compostador. - Organitzar el provement de les restes fresques en coordinaci amb els equips de cuina, menjador i jardineria. Tamb podem organitzar una recollida de materials frescos o secs de casa. Tindrem en compte que aquests no es poden guardar ms de 2 o 3 dies ja que aleshores tindrem problemes de pudors i mosques. Caldr buidar aquestes restes al compostador 2 o 3 cops per setmana. - Anirem fent les barreges i disposici del material seguint lesquema. - Portar un registre amb el volum dels residus aportats al compostador. s molt senzill, noms sabent el volum del recipient que usem i portant el compte sabrem exactament els residus aportats. Daquesta manera, podrem comparar aquest amb el del compost resultant: ens sorprendrem de la reducci aconseguida! - Cal tenir el compostador sempre tapat, aix evitarem que es mulli quan plou o sassequi massa quan fa temps sec i calors.
36
Seguiment i control: s important mantenir el ritme dompliment del compostador per afavorir tots els processos de transformaci i evitar que salenteixin. Quan ja portem uns dies omplint-lo i els processos estiguin activats, observarem que el volum va disminuint i la temperatura augmentant. Lescalfor generada a linterior fa que laire circuli en sentit ascendent i vagi sortint al mateix temps que en va entrant de nou pels forats de ventilaci.
> Tasques a fer:

-C ontrolar la proliferaci de mosques: sovint podrem observar lanomenada mosca de la fruita, que s molt ms petita que la comuna i viu dins del compostador perqu salimenta de la matria orgnica fresca; no s perjudicial per s que molesta, sobretot quan sobre el recipient i comencen a volar. Per controlar-les, s important sempre deixar com a ltima capa la de restes seques grolleres cobrint les fresques o b cobrir-les amb una tela de sac. -C ontrolar les pudors: si el procs es porta a terme correctament i seguim les instruccions referents a la disposici dels materials, el compostador no ha de fer mai pudor ja que queda garantida la circulaci daire grcies a la presncia de les capes de material groller sec que anem aportant peridicament. Caldr, per, controlar-ho fent-hi un sondeig regular (cada 15 dies): grateu cap al fons del compostador i oloreu, si sentiu pudor de putrefacci ser convenient remenar tota la matria i afegir-hi ms material groller sec. Un cop tot barrejat a dins mateix del compostador, continueu amb el procs normal de disposici en capes.
- Controlar el nivell dhumitat: la matria que sest compostant sempre ha destar humida: laigua s indispensable per als organismes compostadors i no hi pot faltar. Les restes vegetals fresques ja proporcionen fora quantitat daigua i laportaci externa haur de ser poca. Normalment noms caldr humitejar una mica la matria seca abans de posar-la a dins; ho podeu fer amb una regadora petita que tiri laigua en forma de pluja. Per fer el control podem fer servir el mesurador dhumitat que clavarem a dins el compostador, si veiem que marca molta sequedat hi tirarem aigua directament a dins; aix sol passar a lestiu, sobretot si el recipient est a ple sol. Si marca humitat excessiva, segurament tamb tindrem pudor i haurem dactuar segons hem explicat anteriorment. s important saber que un excs dhumitat implica menys aireig i, per tant, disminuci dels processos aerbics i augment dels anaerbics amb les conseqncies corresponents de males olors. Com comptar el temps per saber que el compost ja est madur No es pot precisar amb exactitud la durada del procs. Hem de tenir en compte que: - Els processos naturals no entenen de terminis, sn processos continus que presenten diferents fases i diferents ritmes de transformaci. - En el nostre cas, lompliment s gradual: no omplim de cop el compostador ni tampoc cal que el buidem de cop. - Hem de donar uns terminis poc exactes per aproximats per poder-nos organitzar:
5. Fem compost
Agafarem de referncia el curs escolar: comenarem el procs a linici i seguirem un ritme dompliment de 2-3 cops per setmana. Procurarem omplir al mxim el compostador fins al mes de desembre i aleshores el clausurarem. Nhaurem de fer sempre el control i el seguiment. Daquesta manera, podrem buidar el compostador al final de curs; seran 6 mesos des del desembre, per tenint en compte que bona part dels residus ja porten 7, 8 o 9 mesos, tamb hem de saber que, com que sapropa lestiu el procs saccelera considerablement. Podem disposar dun segon compostador, que ser de ms grandria, per poder-lo omplir fins al mes de juny. Aleshores es clausura i, aix s, caldria situar-lo a lombra perqu no pateixi tanta calor durant lestiu. Aquest podria estar a punt cap al mes de gener o febrer. Traiem el compost. Com lapliquem? Ho fem ja sobre la terra. Saconsella fer-ho en parcelles sense cultivar amb la finalitat de preparar-les pensant en el principi del nou curs. Abans daplicar el compost, eliminarem les plantes existents: no cal arrencar-les del tot, sin noms tallarles per sota de la tija, airejar b la terra i aplicar el compost superficialment. Posteriorment, caldr tapar-lo amb un mulching de palla. -G uardarem el compost en recipients airejats, tipus caixes de fruita de plstic com les que havem comentat abans. Tamb s important fer-ne un seguiment, sobretot els primers mesos desprs dhaver-se tret del compostador, per tal dassegurar-nos que est ben airejat: lhem de remenar peridicament. Passats 3 o 4 mesos el podrem ensacar.
COMPOSTADOR SOBRE TERRA

Material sec groller (3cm de gruix) Inoculaci de compost o terra de bosc
TAPA Aigua
Barreja de material fi (10 cm de gruix)

Material fresc esmicolat (3/4 parts) Restes crues de verdura Restes de fruita Gespa o herba fresca Flors Material sec fi i altres (1/4 part) Herba seca Palla Restes dinfusions Flors seques Marr del caf Closques dou esclafades Cendres de fusta no tractada Serradures Paper i cartr (sense tintes) Material sec groller (8cm de gruix) Branquillons Restes de poda triturada Encenalls Trossets de fusta no tractada Closques de fruita seca Taps de suro a trossos
Terra del jard o hort
37
COMPOSTADOR SOBRE PAVIMENT

Material sec groller (3cm de gruix)
TAPA Aigua
Inoculaci de compost o terra de bosc Barreja de material fi (10 cm de gruix)

Material fresc esmicolat (3/4 parts) Restes crues de verdura Restes de fruita Gespa o herba fresca Flors Material sec fi i altres (1/4 part) Herba seca Palla Restes dinfusions Flors seques Marr del caf Closques dou esclafades Cendres de fusta no tractada Serradures Paper i cartr (sense tintes) Material sec groller (8cm de gruix) Branquillons Restes de poda triturada Encenalls Trossets de fusta no tractada Closques de fruita seca Taps de suro a trossos Material de drenatge (grava o boletes dargila cuita)
Paviment terrassa o pati
38
6. Les plantes
39
6. LES PLANTES Les plantes de lhort i el seu entorn

Tal com hem anat dient, en un hort biolgic no noms hi fem crixer les hortalisses destinades a la producci, sin que ha de ser un espai de diversitat amb plantes de diferents tipus. Podrem classificarles en els grups segents:
> Els arbres fruiters

Segons les dimensions i caracterstiques climtiques del nostre hort, hi podrem tenir algun arbre fruiter. A diferncia de les plantes hortcoles, aquests sn vegetals llenyosos i viuen molt i cada any donaran fruit. Cal tenir en compte que, perqu un arbre fruiter doni fruit, ha de ser adult, duna edat que variar segons les espcies, i a ms s necessari que estigui empeltat per assegurar una fructificaci adequada i de qualitat. Un empelt3 s una tcnica especial que consisteix a unir dues plantes normalment de la mateixa espcie per varietats diferents. Una fa la funci de patr receptor i laltra de donador. La planta resultant tindr les caracterstiques aportades per la donadora mentre que el patr noms aportar les arrels i part del tronc. La finalitat daquesta tcnica s aconseguir exemplars amb un bon sistema radicular i una part aria que garanteixi una adequada fructificaci.
xen llocs assolellats i clids: farigola, roman, espgol... Tamb nhi ha que viuen millor en llocs ombrvols: melissa, menta... - Aquestes plantes acostumen a estar en els horts ja que presenten molts avantatges: sn decoratives i fcils de cultivar, tenen aplicacions medicinals i culinries, poden afavorir els cultius hortcoles i ens poden servir per fer preparats fitosanitaris o reforants. - De plantes aromtiques nhi ha de molts tipus: de temporada, vivaces i tamb de llenyoses en forma darbust o fins i tot darbre. Els arbusts i les lianes Tal i com ja vrem comentar a lapartat de preparaci i adequaci de lhort, lexistncia dun entorn verd s una de les caracterstiques bsiques per a un veritable hort ecolgic. - La presncia darbustos i lianes dotaran lhort duna gran diversitat vegetal que hi afavorir la vida animal i en millorar les condicions microclimtiques.
> Les plantes hortcoles

Sn normalment de cicle anual; s a dir, que el seu temps de vida es redueix a uns quants mesos durant els quals les plantes germinen a partir duna llavor, es desenvolupen, floreixen i fan la llavor o el fruit per desprs morir. Tamb les anomenem de temporada fent referncia a aquest cicle de vida de pocs mesos. Segons quines siguin les plantes i ls que en volem fer, aquest cicle vital es pot interrompre. Per exemple, en les que en volem aprofitar la fulla (enciam, bleda, col...) interromprem el seu cicle abans que la planta floreixi; si, pel contrari, ens ninteressa que fructifiqui, haurem desperar que la planta floreixi, pollinitzi i faci el fruit, que collirem. Cal tenir en compte que aquestes plantes shauran de renovar cada any ja que no poden viure dues temporades seguides.
3
> Les plantes acompanyants i tils

Les plantes aromtiques - Sn aquells vegetals que tenen essncies en tot lorganisme. s a dir que tant les arrels, com la tija, les fulles i les flors desprenen olor, normalment agradable per a nosaltres. - El clima de Barcelona permet cultivar una gran varietat de plantes aromtiques; de fet moltes en sn autctones. Majoritriament preferei-
Principals grups de plantes hortcoles

> Les hortalisses de bulb, rel i tubercles
Sn aquelles plantes que es cultiven per aprofitar uns rgans subterranis comestibles de naturalesa diversa. Aquests poden ser en forma de bulbs, rels engruixides o tubercles.
A lapartat de recursos trobareu una referncia bibliogrfica sobre aquesta tcnica.
40
6. Les plantes
Necessiten sls tous per poder desenvolupar els seus rgans subterranis; per tant, s indispensable una terra ben airejada i flonja. Una bona fertilitzaci de base s fonamental per a un desenvolupament correcte dels rgans subterranis. Si la terra s pobra i es fa una fertilitzaci ms rpida quan la planta creix, desenvoluparem molt la part aria i poc la subterrnia. Si el reg es pot regular, s millor regar ms sovint al principi i menys quan el creixement de la planta est ms avanat. Daquesta manera tamb afavorirem un desenvolupament correcte de la part subterrnia. Plantes que fan bulbs Un bulb s un rgan ordinriament subterrani constitut per una tija curta i engruixida, amb una gemma destinada a originar la tija aria envoltada de fulles carnoses i riques en reserves. Moltes plantes bulboses sutilitzen en jardineria: tulipa, jacint, narcs, assutzena, clvia, etc. All (Allium sativum) s una planta perenne de la famlia de les lilicies de fins a 1,5 m daltura (si la deixem florir). Presenta les fulles aplanades i estretes. El bulb -anomenat popularment cabea- t un embolcall blanc dins del qual es troben diversos bulbets (els grans dall). Les flors sn verdoses o blanquinoses, a vegades rosades, i sobresurten amb el seu llarg peduncle per sobre del bulb. s un planta perenne perqu sola pot anar subsistint a partir dels bulbets que va formant, encara que des del punt de vista productiu hortcola no interessa, ja que anir fent alls cada cop ms petits.
Ceba (Allium cepa) Planta biennal de la famlia de les lilicies de fins a 1 m. Fulles semicilndriques que neixen del bulb subterrani, provet darrels superficials. Tija dreta que habitualment sorigina en el segon any (o temporada) de maduraci de la planta, portadora al seu extrem duna umbella de flors blanques o rosades. En aquest cas, i a diferncia de lall, la ceba no divideix el seu bulb i, per tant, no pot esdevenir perenne. Sanomena biennal perqu fa el seu cicle en dues fases: una primera per formar el bulb i una altra per fer la floraci a partir de les reserves acumulades. Malgrat aquesta caracterstica, el cicle complet no acostuma a durar dos anys, sin uns pocs mesos depenent del clima. Plantes que fan tubercles Un tubercle s una tija subterrnia engruixida i rica en substncies de reserva. La patata s el tubercle comestible ms conegut, per nhi ha daltres, com el moniato o el nyam. Hi ha plantes que tenen altres tipus de tiges subterrnies engruixides, com per exemple les canyes (de forma ms allargada i que tenen com a nom rizoma) o els gladiols (de forma arrodonida, que sanomenen corm). Patatera (Solanum tuberosum) La patatera s una planta de la famlia de les solancies que t les fulles compostes, amb folols grans que sintercalen amb petits. Les flors sn blanques o violcies. Els tubercles comestibles sn la seva part ms caracterstica.
Plantes darrels comestibles Ens referim a aquelles que desenvolupen rgans subterranis en forma darrels que han acumulat substncies de reserva. Tamb nhi algunes que sutilitzen en jardineria: dlia, ciclamen, tulipes, algunes begnies... Les que habitualment plantem a lhort sn: Rave (Raphanus sativus) Planta herbcia que forma part de la famlia de les crucferes, igual que les cols, que fa flors amb quatre ptals en forma de creu. s anual, de cicle molt rpid: en 1-2 mesos pot arribar a florir. Forma una arrel gruixuda de color vermells que ns la part comestible. astanaga (Daucus carota) P Planta herbcia de la famlia de les umbellferes (fa les flors agrupades en una inflorescncia que pren forma dumbella). s bianual; naprofitem larrel abans que la planta floreixi.
> Lleguminoses i hortalisses de fruit

Sn aquelles plantes que cultivem pel seu fruit comestible. Algunes el fan en forma de llegum i daltres en formes diverses de fruits carnosos. Hi trobem plantes de naturalesa diversa: algunes en forma de lianes (enfiladisses) i de consistncia ms herbcia (totes les lleguminoses); daltres, de port ms arbustiu i de consistncia semillenyosa, s a dir, que sense ser arbusts prpiament dits, nagafen la forma i presenten una tija quasi b tan dura com si fos llenyosa (lalberginiera o la pebrotera, per exemple). Tamb nhi una despe41
cial: la maduixera, planta perenne que es reprodueix per estolons (brot lateral prim que neix a la base de la planta i que creix horitzontalment damunt el sl). Tot i que es cultiven anualment, algunes podrien viure ms temps i fins i tot rebrotar (s el cas de la tomaquera, de lalberginiera i de la pebrotera). Requereixen un sl ben drenat, ja que, si queda aigua entollada vora la planta, les pot perjudicar greument. El reg ser abundant al principi; el reduirem, per, quan apareguin les primeres flors en les espcies de fruit i lincrementarem en el cas de llegums. Plantes de fruit: necessiten calor per poder desenvolupar les seves llavors i fruits. Plantes que fan el fruit en forma de llegums Cal destacar que totes aquestes plantes pertanyen a la mateixa famlia, la de les lleguminoses o papilioncies, i es caracteritzen per un flor peculiar, que t forma de papallona. Totes fan el fruit en forma de llegum. A part de les que tpicament es conreen pels seus fruits comestibles, tamb nhi ha moltes dornamentals que sutilitzen en jardineria, com el psol dolor (molt semblant al psol comestible) o arbres com la robnia, la tipuana o larbre de lamor. Pesolera (Pisum sativum) Liana herbcia anual, amb circells, fulles amb folols ellptics, flors blanques o purpries en rams, fruits en llegum i llavors rodones i verdes: els psols. Per facilitar el creixement, cal posar-hi
aspres amb un element ramificant perqu shi enganxin els circells i la planta quedi subjecta. Favera (Vicia fava) Planta herbcia anual, de tiges erectes i poc ramificades, fulles alternes, compostes de dos a quatre parells de folols ovats i enters, i fruits (les faves) en llegum. Mongetera (Phaseolus vulgaris) Liana herbcia anual, de tiges volubles i fulles compostes dividides en tres folols, de flors blanques o purpries en rams i de fruits en llegum. Plantes que fan fruits carnosos De les que fan fruit i tenen un port erecte i ramificat (semblant a un arbust) hi tenim: Alberginiera (Solanum melongena) Planta anual semillenyosa de la famlia de les solancies; la tija i les fulles sn piloses i les flors blanques o blaves. Lalbergnia s un fruit gruixut i allargat de color quasi negre amb tons violacis. Floreix a lestiu. Pebrotera (Capsicum annuum) Planta anual semillenyosa de la famlia de les solancies, de fulles ovades i enteres, flors blanques i solitries i fruits en baia buida, grossos, anomenats pebrots. Tomaquera (Solanum lycopersicum) Planta semillenyosa de la famlia de les solancies, amb fulles compostes molt dividides, flors grogues i fruits molt sucosos, de figura globosa, els tomquets. Malgrat no ser estrictament una
planta enfiladissa, com que t molta capacitat de creixement, la tija esdev rptil. Per facilitar-ne el cultiu, normalment es lliga en un aspre vertical: per si mateixa no t capacitat denganxar-se al suport. Cogombre (Cucumis sativus) Liana herbcia anual amb circells que creix reptant o sobre aspres. s de la famlia de les cucurbitcies (la mateixa que la dels melons, sndries, carbassons...). Les flors sn de color groc i poden ser hermafrodites o unisexuals. Presenta unes fulles grans en forma de cor en qu es distingeixen tres lbuls, de color verd fosc i plenes duna fina vellositat. El fruit s molt carns i ple daigua. Si no es cull a temps, a part de perdre qualitat, afecta el desenvolupament de la planta. Hortalisses de fulla i flor Sinclouen dins aquest grup les que es cultiven per consumir-ne la part aria, normalment les fulles, per tamb les tiges i a vegades les flors. Daquestes plantes ens interessa un rpid desenvolupament, ja que aix es mantenen tendres i no es tornen fibroses. Api (Apium graveolens) Lapi pertany a la famlia de les umbellferes i s una planta bianual. T una arrel pivotant, potent i profunda, amb daltres de secundries superficials. Del coll de la principal brollen tiges herbcies que assoleixen de 30 a 80 cm daltura. Les fulles sn grans i broten en forma de corona; el pecol s una penca molt gruixuda i carnosa que es
42
6. Les plantes
prolonga en gran part del limbe. En el segon any, emet la tija floral, amb flors blanques o morades. La floraci en lapi est motivada principalment per lacci de temperatures baixes durant un quant temps i quan la planta ja t una certa mida. Bleda (Beta vulgaris) Planta herbcia de grans fulles, lluents i ondulades, fent roseta basal i amb un pecol ample i pla. En el moment de la floraci, la planta sestira formant una gran inflorescncia en qu les flors poden agrupar-se en glomruls de 2 a 8 flors. Generalment tenen larrel carnosa. s una planta que freqentment podrem trobar subespontnia a la vora dels camins i als marges dels conreus. Espinac (Spinacia oleracea) Planta herbcia anual de la famlia de les quenopodicies que en una primera fase forma una roseta basal de fulles de durada variable segons les condicions climtiques i que, passat un temps, emet una tija dreta que fins i tot pot ramificar-se. Hi ha plantes masculines, femenines i tamb amb els dos tipus de flors. Les femenines donen millor resultat pel fet que tarden ms a espigar-se i fan ms fulles basals. Les fulles de color verd fosc tenen el pecol cncau que presenta color vermells a la base. Si la deixem florir, observarem les diferncies entre les flors masculines (amb 4-5 ptals i 4 estams formant inflorescncies en forma despigues) i les femenines reunides en glomruls a les axilles de les fulles (amb la corol la dentada i un pistil). Enciam (Lactuca sativa) Lenciam s una planta anual de la famlia de les compostes amb les fulles formant una roseta que
segons les varietats poden formar pinya al centre. La forma del limbe i el marge daquest s molt variable i pot ser llis, ondulat o serrat. Si el deixem florir, veurem els captols florals de color groc agrupats en rams. Les llavors estan provedes dun plomall per ser transportades pel vent. Escarola (Cichorium endivia) Planta anual o bianual de la famlia de les compostes amb les fulles que surten en roseta i molt arran de terra; algunes varietats tenen moltes fulles que, com que queden atapedes, esdevenen blanques; en altres casos, normalment es lliga la planta quan t una certa mida durant 15 dies per tal de blanquejar la part interior. Si no la collim, la planta emetr una tija floral ramificada formant uns captols florals de color blau. Col (Brassica oleracea) Planta herbcia perenne o bianual de la famlia de les crucferes que pot arribar als 300 cm daltura si la deixem fer tot el seu cicle vital. A la primera fase, presenta una tija molt curta i les fulles imbricades que van formant pinya. Hi ha varietats de fulla ms llisa i daltres amb les fulles bollades. Ms endavant, la planta estira la seva tija fins que floreix. Forma flors amb 4 ptals de color groc agrupades en rams poc compactes. Nhi ha moltes varietats, que poden ser plantades en diferents poques de lany. Coliflor (Brassica oleracea var. Botrytis) La coliflor s una varietat de la col amb la caracterstica principal de formar una inflorescncia prematura hipertrofiada. Les ramificacions florals, gruixudes, blanques, ms o menys atapedes i molt tendres, formen una massa que s el cap
de la coliflor, en la qual els rudiments de les flors estan representats per petites aspreses en la part superior donant la imatge tan caracterstica que tots coneixem. Hi ha fora diferncies segons les varietats: en trobem de gra molt atapet, que sn ms resistents a la pujada de la flor, mentre que daltres sn de tipus mitj amb relaci a aquest carcter o b de gra gaireb solt que formen una superfcie menys granulosa, com apelfada. Porro (Allium porrum) Planta bianual de la famlia de les lilicies (com lall o la ceba). Encara que forma bulb, com que s molt allargassat, sacostuma a incloure dins el grup de les plantes de fulla. El porro consta de tres parts ben diferenciades: fulles llargues (lanceolades de color verd blavs i planes que es van inserint al bulb subterrani), bulb allargat blanc i brillant i nombroses arrels petites que van unides a la base del bulb. En conjunt, fa aproximadament uns 50 cm daltura i de 3 a 5 cm de gruix. La inflorescncia de forma esfrica es produeix en umbelles i totes formen una superfcie plana de flors blanques o rosades que produiran nombroses llavors de color negre. El bulb i part de les fulles constitueixen la part comestible de la planta. Carxofera (Cynara scolymus) Planta viva de la famlia de les compostes, molt vigorosa, que pot considerar-se com a bianual o triennal, fins i tot viva (en cultius molt abandonats i amb notable decreixement de la producci). Presenta forma de mata amb tiges dretes, gruixudes, acanalades longitudinalment i ramificades, amb ms dun metre daltura, que acaben en un gros captol floral, format per
43
daltres de ms petits amb un receptacle gruixut i carns que, juntament amb les brctees (fulletes externes en forma desquames), formen la part comestible de la planta. Presenta un rizoma molt desenvolupat, en qu sacumulen les reserves alimentries que elabora la planta. Les fulles sn llargues, pubescents, grans (fins a 1 m de llarg) de color verd clar per sobre i daspecte cotons per sota. Els nervis centrals estan molt marcats i el limbe est dividit en lbuls laterals. Sacostumen a reproduir per divisi de mata utilitzant els rebrots joves de la base. Els arbres fruiters Algunes consideracions sobre la poda i la fructificaci: Cirerer (Prunus avium) Fruiter de fulla caduca. Poda de formaci durant 3 anys. Sen pot fer una daclariment i manteniment per regular lexcs de branques desprs de la fructificaci. Escora molt sensible: si es malmet pot produir la mort de la branca. Floreix i fructifica al final de lhivern sobre fusta de 2-3 anys, a partir de 6-8 anys de vida. s bsicament autoestril i, per tant, necessitar company de pollinitzaci. Magraner (Punica granatum) Fruiter de fulla caduca i port petit, fora apte per ser cultivat en recipient. Poda de formaci durant 2 o 3 anys; desprs, cal fer-ne de manteniment per alleugerir-lo de branques.
Floreix en branques noves, el maig-juliol, i es recollecta a finals destiu. s autofrtil. Codonyer (Cydonia oblonga) Fruiter caducifoli i port petit, fora apte per ser cultivat en recipient Poda de formaci durant 2 o 3 anys; desprs, de manteniment molt lleugera. s un arbret de poc vigor. Floreix a principis de la primavera sobre fusta de 2-3 anys; per tant, tardar uns anys a produir. s autofrtil. Albercoquer (Prunus armenaica) Fruiter caducifoli de port mitj. Cal fer una poda de formaci i una de regular de rejoveniment cada 3-4 anys deixant els brots bastant curts. Floreix i fructifica al final de lhivern; s sensible a les gelades, tant sobre els brots nous com en els de 2-3 anys. Cal regar abundantment. s autofrtil. Ctrics (Citrus sp.) Fruiters de fulla perenne de port petit-mitj. Cal fer una adequada poda de formaci i una de molt lleugera de manteniment a finals dhivern. Al cap duns anys, sen pot fer una de rejoveniment ms severa. Presseguer (Prunus persica) Fruiter caducifoli que requereix una adequada poda de formaci. En requereix una altra de ms complexa anomenada de fructificaci que cal realitzar cada any. Sha de diferenciar entre diferents tipus de
brots: llenyosos (noms amb borrons que donen fulla), els fructfers falsos (noms tenen botons florals) i els fructfers veritables (amb fulles i botons florals). Cal potenciar els brots amb fulla i fruit deixant 6-8 borrons (poda llarga). Escurceu a 3-5 borrons els llenyosos i a 1-2 borrons els que porten noms flor, tamb podem eliminar totalment aquests brots florals. s autofrtil. Nesprer (Eriobotrya japonica) Arbre fruiter de port petit, de fulla perenne, fora adequat per a cultiu en recipient. No necessita poda de formaci ni de manteniment. s autofrtil. Pruner (Prunus domestica) Fruiter de fulla caduca de port mitj-gran. Feu poda de formaci. Feu-ne una de regular per limitar-ne el creixement, que es pot fer tant a lhivern com a lestiu (poda en verd). Acostumen a ser autofrtils.
Les plantes acompanyants i tils: les aromtiques Slvia (Salvia officinalis) s una mata de tiges llenyoses a la base i herbcies a la resta. Fulles perennes entre blanquinoses i grises, sobretot les ms velles. Flors bilabiades de color blau violaci disposades en ram. Vol indrets assolellats i terres poc fertilitzades.
44
6. Les plantes
Roman (Rosmarinus officinalis) Arbust llenys molt dens, de fins a 1,5 m dalada, de fulles perennes, dures, linears i marge revolut; sn de color verd fosc per lanvers i blanquinoses pel revers. Les flors van del color rosat al blau pllid. Vol indrets assolellats i terres sorrenques i ben drenades. Pot florir durant quasi tot lany. Nhi ha una varietat reptant til pel seu efecte entapissant. Sajolida (Satureja montana) Petita mata semillenyosa que a lhivern prcticament sasseca, per rebrota a la primavera. Fulles petites i estretament lanceolades, amb glndules translcides plenes dessncia. Flors blanques o lleument rosades. Prefereix indrets secs i assolellats, sovint pedregosos. Floreix a mig estiu i a la tardor. Farigola (Thymus vulgaris) Mata aromtica espessa, de talla petita i tiges llenyoses, dentre 10 i 30 cm daltura. Les fulles sn perennes, molt petites i nombroses i es troben al llarg de tota la tija. Les flors, molt nombroses, sn petites i blanquinoses. Prefereix sls molt sorrencs i fins i tot una mica pedregosos i llocs molt assolellats; tolera b el fred. Cal compra-la de viver i no arrencar-la mai de la muntanya. Espgol (Lavandula latifolia) Petit arbust de base llenyosa que presenta les fulles perennes, de color verd grisenc, estretes i allargades. Les flors liles sagrupen en inflorescncies formant una espiga terminal. Nhi ha unes altres tres espcies: L. angustifolia o espgol ver [???] de fulles ms estretes; L. stoechas o cap dase, amb una inflorescncia compacta amb
dues brctees liles al capdamunt, i L. dentata que es distingeix pel marge dentat de les fulles. Volen indrets secs i assolellats. Floreixen a finals de primavera i durant gaireb tot lestiu estan en flor. Melissa o tarongina (Melissa officinalis) Planta herbcia perenne, que assoleix els 3070 cm daltura. Les fulles sn dentades i molt rugoses amb una olor molt forta de llimona, i dun color verd molt viu. La tija est recoberta de vellositats i les petites flors sn blanques o rosades. Creix b en llocs humits i ombrvols. Floreix des del mes de maig i durant tot lestiu. A lhivern sasseca la part aria i torna a rebrotar a la primavera. Es reprodueix per divisi de mata i sestn rpidament a travs de rizoma. Orenga (Origanum vulgare) Planta semillenyosa molt aromtica, que fa un rizoma subterrani perenne del qual surten les tiges dretes i ramificades de 40-60 cm daltura; a lhivern la part aria sasseca. La tija i les fulles sn lleugerament pubescents. Les fulles sn poc o molt ovades amb el marge llis o lleument dentat. Les flors, blanques o vermelloses, sagrupen juntament amb unes brctees florals liloses, en inflorescncies terminals. Creix b en llocs frescos i una mica humits, prefereix sol i ombra. Floreix a finals destiu i principis de tardor. Mariallusa (Lippia triphylla) Arbust llenys de fulla caduca, de la famlia de les verbencies. Pot arribar a fer 2 m dalada, de fulles lanceolades verticillades amb olor de llimona, dun color verd molt viu. Les flors de color lila pllid o blanc es reuneixen en espigues. Es planta als jardins, horts, torretes, i necessita
humitat. s originria de Xile, per el seu cultiu sha ests per tot Europa. Les fulles es cullen a lestiu i a la tardor. Ruda (Ruta graveolens) s una mateta de la famlia de les rutcies, de base semillenyosa i esvelta que pot arribar als 80 cm. Les fulles perennes i compostes, dun color verd grisenc, sn de mida petita i abundants. Fa les flors grogues amb els quatre ptals en forma de caputxa i amb pls al marge. Tota la planta, i especialment les fulles, desprn una intensa olor penetrant i inconfusible. Creix b en llocs secs i assolellats, per tamb en tolera de ms ombrvols i humits. Floreix a finals de primavera i durant lestiu. Espernallac (Santolina chamaecyparissus) Petita mata molt aromtica de la famlia de les compostes, molt ramificada des de la base, de fulles perennes, retallades, petites i estretes de color verd grisenc. Flors tubulars agrupades en captols solitaris de color groc intens (sense ptals). Viu en llocs secs i pedregosos. Floreix per Sant Joan i sen recollecten els captols florals a lestiu per assecar-los i guardar-los.
45
La reproducci sexual: sembra i germinaci

Els vegetals tenen la particularitat de poder-se dividir tant de manera sexual com asexual. El primer tipus de reproducci es porta a terme a partir dels rgans sexuals de la planta, situats a la flor. Els estams sn els masculins que produeixen pollen i el pistil s el femen, on est situat lovari. La majoria despcies vegetals presenten les flors hermafrodites, s a dir, que tenen a la mateixa flor la part masculina i la femenina.
Algunes espcies presenten flors unisexuals que poden ser presents a la mateixa planta (carbass, avellaner, alzina, pins...), aleshores sanomenen monoiques, o en plantes diferents, aleshores tindrem exemplars masculins i exemplars femenins duna mateixa espcie (llorer, palmera, boix grvol, morera, llentiscle, teix, kiwi...) i sanomenen espcies dioiques. Nhi ha daltres que poden presentar flors unisexuals i hermafrodites a la mateixa planta (cogombre, garrofer): parlem de polgames, o espcies amb plantes masculines, plantes femenines i plantes amb flors dels dos sexes (espinac).
La reproducci sexual implica intercanvi gentic i variabilitat, de manera que els descendents no seran mai idntics a cap dels progenitors. Aquest fet ha perms levoluci de les espcies i que funcionin els mecanismes de selecci natural al llarg de la histria de la vida a la Terra. Per contra, en un sistema com el dun hort ens conv controlar la naturalesa de la reproducci sexual per tal de garantir lobtenci de plantes de qualitat i productives. Aconsellem ladquisici de llavors ecolgiques (procedents de cultius ecolgics i que no han estat tractades).
La sembra
Flors unisexuals Estams Ptal Pistil Flor hermafrodita Pistil Estam Tipus de sembra: -S embra directa: s aquella que realitzem directament sobre la terra on les plantes faran tot el seu procs vital fins a la recollecci. Es fa amb aquelles espcies les llavors de les quals germinen amb molta facilitat i no presenta problemes. Tamb amb les que sn difcils de trasplantar encara que posteriorment shagi de fer una selecci de les plntules. -S embra en sementer: ens referim a la que es fa primer en un recipient i, quan la llavor ha germinat i les plntules tenen ja una mida mnima, es planten en el lloc definitiu. Spal Tlem Peduncle Preparaci dun recipient de sembra (sementer): Sembra en safata: - Escolliu un recipient de poca fondria (nhi ha prou amb uns 10-12 cm) en forma de safata.
Brctea
46
6. Les plantes
Pot servir qualsevol recipient reutilitzat: una garrafa de plstic tallada, una safata de porexpan, brics, recipients dhortalisses o fruites (maduixes o cabdells de Tudela). - Feu-hi forats per al drenatge correcte de laigua. - Ompliu la safata dun substrat adient per sembrar. - Comprimiu lleugerament la terra de manera que sassenti b i agafi consistncia. - Regueu-la b i deixeu drenar laigua.
- Escampeu-hi la llavor. Es pot fer de diverses maneres: podeu marcar unes lnies fent uns petits solcs, separats uns 5 cm; si aquella s molt petita la barrejarem amb sorra i lescamparem sobre la terra. Sembra en multipot o recipients independents: - En els comeros especialitzats venen unes safates amb petits recipients incorporats que sanomenen multipots. Tamb podem utilitzar altres objectes com pots de iogurt o oueres de plstic.
- Ompliu els recipients. - Sembreu i cobriu la llavor lleugerament amb sorra. Preparaci de la terra de sembra Les llavors estan en estat de letargia i presenten un metabolisme molt baix. Quan senterren s important garantir laireig del substrat perqu tamb necessiten respirar; per tant, aquest haur de ser lleuger i esponjs al mateix temps que permeti el drenatge correcte de laigua sobrant. El procs s delicat i la plntula no ha de trobar resistncia per sortir i comenar a crixer.
47
Podem preparar nosaltres mateixos una terra de sembra de manera senzilla, barrejant a parts iguals fibra de coco, sorra i compost. La sorra pot ser saul del pati, que haurem tamisat per tal que quedi ben fina. La fibra de coco s un material orgnic fibrs que sextreu de la closca dels cocos i es ven triturat, dessecat i comprimit. Actualment sutilitza molt en jardineria i horticultura i noms cal hidratar-la abans de fer la barreja. La germinaci Quan la llavor resta dins la terra, es comena a activar el procs de la germinaci. Dos sn els factors bsics que cal controlar: la humitat i la temperatura. Cal mantenir la terra sempre humida sense que aix impliqui un negament, ja que nimpediria loxigenaci i produirira lasfixia i la mort de la planta. En regar, caldr anar amb compte per evitar que quedi la llavor desenterrada. Tamb es pot submergir el recipient en un altre ple daigua durant uns minuts i treurel posteriorment. La temperatura ptima per a la germinaci es troba entre 18C i 28C; si la temperatura baixa, el procs salenteix, i, si s massa elevada en germinar la llavor, el creixement es fa molt rpidament i la tija no t prou consistncia per aguantar-se dreta. Podem fer la germinaci a linterior, on tenim aquestes temperatures, i un cop hagin germinat haurem de situar les plntules a lexterior perqu necessiten ms llum. Si es fa a lhivern, haurem de buscar un lloc arrecerat i
48
assolellat i tapar el sementer amb un plstic si la temperatura baixa de 10C. A lestiu sempre posarem el sementer a lombra: el sol podria cremar les plantetes. La reproducci o multiplicaci vegetativa Consisteix a produir una nova planta a partir duna part vegetativa de la que s la mare. Una part vegetativa s aquella que no t una finalitat reproductiva per si mateixa. A diferncia de la reproducci sexual, la vegetativa aconsegueix plantes idntiques a la donadora ja que estem fent una clonaci. Si la planta donadora s de qualitat, resistent i floreix amb abundncia, la resultant dun esqueix daquesta tindr les mateixes bones caracterstiques. Aquest tipus de reproducci ens anir b per fer un petit viver de plantes que acompanyaran el nostre hort i ajudaran a crear lentorn verd. Cal recordar que algunes hortalisses tamb es repro-
dueixen per reproducci vegetativa (all, patatera, maduixera, carxofera...).
Tipus de reproducci
D ivisi de mata Es pot realitzar en plantes que desenvolupen diverses tiges des de larrel. s fora senzill i noms cal separar una o ms tiges amb arrel de la planta mare. Es fa principalment a la tardor o a principis de lhivern. Algunes de les plantes a les quals es pot aplicar sn les segents: algunes de vivaces o semillenyoses com cintes, falgueres, esparregueres, galzeran, menta, melissa, orenga, marduix i tamb en alguns arbustos com el lil, el llorer, el sac, lolivera... Esqueixos o estaques Les parts que sutilitzen sn fragments de tija, que han de tenir bona salut i han de ser de la brotada de lltim any. Tipus desqueixos Estaques sense fulles: ens referim als esqueixos de plantes llenyoses de fulla caduca. Exemples: sac, roser, tamariu, lil, maria llusa, xeringuilla... poca: a lhivern quan ja ha caigut la fulla. Metodologia: - Agafeu branques llargues i rectes que han crescut lultima temporada, se solen descartar les puntes perqu sn massa primes.
6. Les plantes
- Talleu-les en trossos duns 15-20 cm de longitud. El tall superior perpendicular i separat 0,5-1 cm del nus; el tall inferior en bisell sota un nus a 0,2 cm aproximadament. Lestaca inclour, doncs, 2 nusos com a mnim. - Es poden guardar en un recipient amb sorra humida en un lloc fresc durant uns dies. - Enterreu-les fins a 1/3 de la seva longitud, a lexterior, en una terra estovada i lleugerament fertilitzada; s millor situar-les a lombra. Cal respectar la polaritat, s a dir, fixar-se a no posar lesqueix de cap per avall. - Manteniu la terra humida i procureu que no es compacti. - Els esqueixos, en primer lloc, arrelaran; a la primavera, brotaran, creixeran, i a la tardor, els caur la fulla. - Es trasplanten aquells esqueixos vius que hagin brotat amb fora. Podeu manipular-los sense terra. Retalleu-los les arrels a la meitat abans de plantar-los en el lloc definitiu. Estaques amb fulles Exemples: qualsevol arbust o arbre de fulla perenne (consulteu la llista de lannex). poca: tot lany, per segons el tipus desqueix ser diferent. A la primavera, farem esqueixos tendres; a lestiu, semillenyosos, i a la tardor-hivern, llenyosos. Metodologia: - Escolliu branques del mateix any, sanes i vigoroses, crescudes a la llum que tallareu en
trossos de 7 a 15 cm aproximadament amb 2 nusos com a mnim. En alguns casos darbustos petits, com els aromtics (slvia, roman, espernallac), els nusos estan molt junts i un esqueix pot tenir 8 o 10 nusos. El tall superior ha destar uns millmetres per sobre del nus i linferior a uns millmetres per sota. - Elimineu les fulles de la meitat inferior de lesqueix estirant-les amb una estrebada cap avall. A la part superior, deixeu-les-hi, per talleu algun brot lateral que surti de laxilla de les fulles originries. - Si sn molt grans, com les del llorer o el marfull, talleu-les per la meitat. Les fulles sn necessries per mantenir viu lesqueix, per no conv deixar brots joves o molta massa foliar perqu
la transpiraci obliga a absorbir ms quantitat daigua i lesqueix no ho podr fer fins que hagi arrelat. - Planteu els esqueixos en una jardinera poc profunda (10-15 cm) a una distncia duns 5 cm entre ells. - Manteniment: eviteu els llocs secs i assolellats, sobretot a lestiu; manteniu una certa humitat ambiental polvoritzant amb aigua les fulles per reduir-ne la transpiraci; regueu peridicament sense excedir-vos. Lesqueix ha dhaver arrelat en 2-3 mesos i aleshores ja es pot trasplantar. Les fulles sempre han destar verdes: si sassequen, vol dir que no ha prosperat. En trasplantar-les, cal allunyar-les momentniament del sol, si es fa a lestiu.
Tall superior inclinat 0,5-1cm
15 cm 4 (nusos)
0,5-1cm
49
50
7. Organitzaci de la plantaci
51
7. ORGANITZACI DE LA PLANTACI
A lhora de plantejar la planificaci dels cultius des duna perspectiva ecolgica, tamb ens hem de fixar primer en els mecanismes de la natura. Les plantes que creixen de manera espontnia al camp no ho fan agrupades per espcies sin que en un espai determinat nhi conviuen diverses i es distribueixen per lindret segons el seu port i sistema radicular (hi ha arrels ms profundes i pivotants i daltres de ms superficials i ramificades), les seves necessitats nutritives, les de llum i la compatibilitat entre elles. Parlem, doncs, dassociacions vegetals, de diversitat despcies en un mateix espai que afavoreixi un correcte funcionament de lecosistema de manera autosuficient. Dins daquesta variabilitat que observem, en certs moments hi haur plantes de tot tipus: anuals, vivaces i llenyoses. En el cas de les primeres, que com ja hem dit fan els seu cicle en pocs mesos, aniran canviant segons la temporada o lpoca de lany, segons les caracterstiques microclimtiques de lindret. Tamb es pot donar el cas que algunes espcies hi desapareguin perqu han canviat les condicions ambientals (qualitat del sl, illuminaci, temperatura...) i nhi apareguin daltres. Parlem, en aquests casos, duna variabilitat en el temps que sanomena successi. Aquests processos naturals tamb tenen la seva traducci en el nostre conreu biolgic, amb les corresponents diferncies, perqu nosaltres volem un sistema molt ms productiu que el que tenim a la natura. Parlem, aleshores, destablir uns mecanismes dassociacions de plantes i dun sistema de succes52
si que anomenarem rotaci, ja que les del nostre hort aniran retornant peridicament a un espai on ja havien estat cultivades anteriorment. Per organitzar la plantaci, haurem de tenir en compte: - Calendari de sembra i plantaci - Quadre de compatibilitat entre espcies - Sistema de rotaci de cultius - Quadre de requeriment de llum
va des del trasplantament fins a la recollecci. Hi trobarem noms una xifra en dos casos: en aquelles plantes que es reprodueixen habitualment de manera vegetativa (carxofa, maduixa) i en aquelles de les quals sacostuma a fer una sembra directa i no hi ha trasplantament (bleda, fava, mongeta...). Marc de plantaci: tamb consta de dues xifres, la primera per referir-se a la distncia entre plantes i la segona a la que hi ha dhaver entre fileres. Sn distncies orientatives per tal que tinguin espai suficient per desenvolupar-se. Aquelles que en necessiten ms sn normalment les de cicle ms llarg i nhi podem intercalar daltres de ms petites i de cicle ms curt optimitzant i rendibilitzant al mxim lespai (seguint, aix s, els criteris dassociaci i rotaci de cultius i atenent les necessitats de llum). Les poques de sembra, trasplantament i recol lecci: - Cada planta disposa de tres franges, quan la primera est ombrejada estem a lpoca de sembra; quan ho est la segona, a la de trasplantament i, quan ho est la tercera, a la de recollecci. - Sn perodes ms o menys adaptats a la climatologia del litoral mediterrani, per es poden modificar segons les condicions microclimtiques de cada espai (per exemple, en un indret urbanitzat i molt assolellat podrem avanar els perodes de sembra i trasplantament de les plantes destiu, com els pebrots, les albergnies i els tomquets; si lindret s ombrvol i
Calendari de sembra, trasplantament i recollecci

> Explicaci, funcionament i usos del calendari
Hi observem dues llistes de plantes: les hortcoles i les acompanyants (aromtiques i daltres). Per a cada planta sespecifica: Si s anual, bianual, viva o llenyosa. Temps de germinaci: aquell transcorregut des que posem la llavor a la terra fins que en surt la plntula a la superfcie. Profunditat de la llavor: en depn la germinaci i desenvolupament correctes de la plntula. Durada del cicle: consta de dues xifres, la primera es refereix al temps transcorregut des de la sembra fins a la recollecci (ja sigui del fruit, de la fulla, de la rel o del bulb); la segona, al que
7.Organitzaci de la plantaci
fred, haurem de retardar algun perode, si les plantes necessiten sol). - Els perodes de trasplantament tamb es refereixen a lpoca que podem trobar el planter al comer, si ens hem saltat la sembra. - En el cas de lall i la patata, lanomenada sembra s en realitat una plantaci a partir dun rgan vegetatiu de la planta (bulb i tubercle). El fet danar enterrat fa que popularment es
consideri una sembra, encara que no sigui de llavor. - En els casos en qu no hi ha marcat el perode de trasplantament, s pel fet que sn plantes de sembra directa i que, per tant, no es trasplanten. - Si no hi ha marcat el perode de sembra, vol dir que sn plantes que es reprodueixen vegetativament.
- En algunes plantes aromtiques, el perode de trasplantament tamb coincideix amb lpoca ms favorable per fer la reproducci vegetativa (esqueixos, divisi de mata, tiges amb arrel). La recollecci daquestes plantes es fa amb finalitats medicinals, decoratives o culinries.
Temps germinaci (dies)
Durada del cicle
Novembre
Alberginia All Api Bleda
A A B A A A V A A A A A A Sembra |
15 10 20-25 9 6 8 X 10 5-8 6 6 6 7
1-2 4 0,2 2-3 0,5-1 2-3 X 0,5 1-2 0,5-1 0,5-1 0,5-1 0,5
135/90 180 120/75 90 120/90 75 90 180/120 60 120/90 120/90 150/90 90/60
40X40 10x15 25x25 25x40 40x40 80x80 80x80 10x25 40x100 40x40 40x40 40x40 25x30 Recollecci A > Anual | B > bianual | V > viva | Ll > llenyosa
53
Plantes de lhort
Brquil Carbass Carxofa Ceba Cogombre Col destiu Col dhivern Coliflor dhivern Enciam Llegenda:
Transp. |
Transp. o esqueixos |
Desembre
Setembre
Marc de plantaci
Octubre
Febrer
Gener
Agost
Juliol
Maig
Mar
Abril
Juny
Calendari de sembra, transplantament i recollecci
profunditat sembra (cm)
Durada del cicle
Novembre
Escarola Espinac Fava Maduixa
A A A V A B A A A A A A A A A A A LI LI V V Sembra |
10 7 15 X 7 10-18 X 10-12 5-10 13 5 5-8 25
0,3 1-3 4-6 X 2-5 0,1 X 0,5 3 0,3 2 0,5-1,5 0,2 0,2 0,2 0,5-2 0,2 0,1 0,1 0,5-1 0,2
90/60 90 180 90 75 120 120-75 120 210/150 40 145/75
20 10x20 30x40 30x30 30x40 5x20 30x40 30x40 20x40 10x25 10x20 40x50
Plantes de lhort
Mongeta Pastanaga Patata Pebrot Psol Porro Rave Tomquet
Plantes aromatiques i altres
Afbrega Boixac Camamilla Caputxina Clavell de moro Espgol Farigol Julivert Menta Llegenda:
Transp. |
Transp. o esqueixos |
Recollecci
A > Anual | B > bianual | V > viva | Ll > llenyosa
54
Desembre
Setembre
Marc de plantaci
Octubre
Febrer
Gener
Agost
Juliol
Maig
Mar
Abril
Juny
Durada del cicle
Novembre
aromatiques i altres
Orenga Poliol Roman Sajolida Slvia Tarongina Llegenda:
V V LI V LI V Sembra |
0,2 0,2 0,2 0,2 0,5 0,2 Transp. o esqueixos | Recollecci A > Anual | B > bianual | V > viva | Ll > llenyosa
Transp. |
Taula de compatibilitat entre espcies

s important tenir en compte la compatibilitat entre les plantes. Algunes espcies safavoreixen entre elles mentre que daltres es perjudiquen. A part de la competncia que shi pot establir, de vegades determinades substncies excretades per les arrels poden produir certs efectes negatius sobre altres plantes o de vegades aquests poden ser positius. Durant molt de temps shan fet observacions sobre el comportament de les plantes de diferents espcies quan aquestes comparteixen un mateix espai i shan establert grups afins: direm aleshores que sassocien favorablement, i daltres que sn incompatibles i, per tant, lassociaci entre elles s negativa.
Aquesta taula recull les interaccions observades entre diferents plantes de lhort i algunes del jard. Per indicar una associaci favorable, es representa amb el signe (+): quants ms nhi ha, ms favorable s lassociaci; per indicar una associaci negativa, ho farem amb el signe (-): com ms negativa, ms signes. Si s neutra, el requadre dintersecci apareix en blanc. Es pot observar que en alguns casos hi ha signes (+) i (-) al mateix requadre. Aix indica que alguns entesos consideren que hi ha una interacci negativa i daltres de positiva, per tant la relaci no s clara. Tamb cal entendre que el creixement i el desenvolupament correctes duna planta depn de molts factors i aquest ns un de ms, que pot influir, per tampoc s determinant pel que fa a lxit o al fracs.
55
Desembre
Setembre
Marc de plantaci
Octubre
Febrer
Gener
Agost
Juliol
Maig
Mar
Abril
Juny
Cogombre
Camamilla
Albergnia
Pastanaga
Albergnia Alfbrega All Api Bleda Boixac Broquil Camamilla Caputxina Carbass Carxofa Ceba Clavell de moro Cogombre Col Col-i-flor Enciam Escarola Espinac Fava Julivert Maduixa Menta

++++
+ + + +
+ +
+ +
+++
+ + +
+++
+++
+++
+ ++
++++
-++
++ +
--+++
+++ +++
+ +
+++
+ +
+ + + +
++ -
+ + +
++
++
---
++ ++
+++
++
+ +
++
++ -
+ +
+ +
++
--++ ++
++ -
++
++ -
++ -
+++
+++
-++ ++ ++ ++ ++
----+++
+ + + + + ++ +
-+
- ++
+
+++
+
+++ +++
+ + + ++ ++
++
++ ++ +++
+ + +
++ ++ ++ ++ ++
----+++
+ +
+++ +++
++ ++ +
++ ++
+++
++ ++ +++
++ ++ ++
++ ++
+ ++ ++
+ ++ ++ +
--+++
+++
+
+++
+++
+++
--- --- --++ ++
+++
+++
+ + Associaci desfavorable
+++
+ +
++ Associaci favorable |

Associaci favorable o desfavorable segons opinions dels experts |
56
Tomquet
Caputxina
Alfbrega
Mongeta
Carbass
Col-i-flor
Maduixa
Escarola
Sajolida
Romani
Espinac
Carxofa
Enciam
Julivert
Brquil
Boixac
Pebrot
Menta
Patata
Slvia
Bleda
Roser
Porro
Psol
Ceba
Rave
Fava
Associaci de cultius
Clavell de moro
Api
Col
All
Cogombre
Camamilla
Albergnia
Pastanaga
Mongeta Pastanaga Patata Pebrot Psol Porro Rave Roman Roser Sajolida Salvia Tomquet
+ + +
-+
++
++ + +
+++
-++ ++
++ ++ ++ ++ + +
+++
+ +
+++
+++
++
+++
+ + +
-+
+++
++ +
+++
--+
-+++
+++
+-
--+++
--+++
++ + + ++ + +
--- --+
++ ++ + +
+ ++
+++
+ + + ++ + ++ +
++
+++ +++ +++
+-
+++
+
-+
++ ++
+ + + + + +
+++ +++
++ -
- ++
++ -
++ -
+++
++
-+
+++
---
+-
Associaci favorable |
Associaci favorable o desfavorable segons opinions dels experts |
Associaci desfavorable
Sistemes dassociaci i rotaci de cultius

Aplicant un sistema de rotaci juntament amb una associaci correcta de les espcies, optimitzareu tant locupaci de lespai (moltes vegades escs en un medi urb) com laprofitament dels recursos de la terra. De fet, sn sistemes que en certa mesura apliquem moltes vegades sense adonar-nos-en: per
exemple, si comencem a plantar a linici de curs, anirem canviant de cultiu segons lpoca de lany i al curs segent tornarem a comenar fent altres cultius i aix successivament. Hi ha diferents mtodes de complexitat molt variada i que podem trobar de manera detallada en diferents publicacions especialitzades (en trobareu referncies a la bibliografia). Aqu ens centrarem en dos daplicaci fcil. Per fer una rotaci, hem de tenir dividit lespai en parcelles de cultiu. Com ja hem explicat , va b
dividir lespai en 4 parcelles tenint en compte que sempre quedin ben delimitades tant les zones de pas i de treball com les de cultiu, per tal de no trepitjar la terra on creixen les plantes. Cada parcella tindr el seu nmero i establirem les plantacions seguint el perode del curs escolar. Cada inici de curs es procedir a la rotaci; s a dir, els cultius que shavien fet a la parcella 1 es faran a la 2, els de la 2 a la 3, els de la 3 a la 4 i els de la 4 a la 1. La rotaci completa durar 4 anys i, per aquest motiu, parlem de rotaci quadriennal.
57
Tomquet +-
Caputxina
Alfbrega
Mongeta
Carbass
Col-i-flor
Maduixa
Escarola
Sajolida
Romani
Espinac
Carxofa
Enciam
Julivert
Brquil
Boixac
Pebrot
Menta
Patata
Slvia
Bleda
Roser
Porro
Psol
Ceba
Rave
Fava
Associaci de cultius
Clavell de moro
Api
Col
All
+ +
> Sistema de rotaci 1: per famlies botniques

Aquest sistema s el que proposa el mtode de les parades en crestall i reparteix el cultiu de les diferents famlies de la manera segent: Parcella 1 Solancies: tomquets, pebrots, albergnia Parcella 2 Umbellferes: pastanaga, api, julivert Lilicies: cebes, porros, alls Parcella 3 Compostes: enciams, escaroles Quenopodicies: bledes i espinacs Cucurbitcies: cogombres i carbass Parcella 4 Lleguminoses: mongetes, psols, faves Crucferes: cols, raves, brquil, cols, coliflor Per iniciar aquest mtode, seguirem els passos segents: - Delimiteu les parcelles - Prepareu la terra tal i com sexplica a lapartat 4.2 - Planteu seguint el calendari de cultiu: Parcella 1: no tocar plantar fins al mes de febrer-mar, per deixarem la terra preparada perqu es vagi fertilitzant, i coberta amb un encoixinament. En aquest cas noms podrem
58
fer una plantaci a lany ja que sn plantes de fruit i per tant de cicle ms llarg. Parcella 2: podrem fer, per exemple, 2 o 3 collites de pastanagues ja que sn de cicle ms curt; 1 o 2 de cebes, i 1 de la resta de plantes. Parcella 3: a principi de curs, podrem sembrar els espinacs i les bledes; hi podem plantar enciams cada 2 o 3 mesos i, cap al bon temps, els cogombres i els carbassons. Parcella 4: sembrarem les faves i els psols a principi de curs, i tamb les cols i les coliflors; daquestes, tamb sen podran plantar ms endavant les varietats destiu.
Funcionament de la rotaci
SOLANCIES
UMBELLFERES LILICIES
LLEGUMINOSES CRUCFERES
COMPOSTES QUENOPODICIES CUCURBITCIES
Any 1 Parcella 1
Solancies
Any 2
Lleguminoses Crucferes
Any 3
Compostes Quenopodicies Cucurbitcies
Any 4
Umbellferes Lilicies
Parcella 2
Solancies
Parcella 3
Solancies
Parcella 4
Solancies
> Sistema de rotaci 2: segons el grau dexigncia nutritiva

Plantes altament exigents (molt consumidores de nutrients)
Esprrec Bleda Api Col/coliflor Cogombre Carbassa Tomquet Carxofa Maduixa Porro Patata Julivert Melissa (P) Menta (P) Alfbrega Necessiten molt adob orgnic i suporten aportacions orgniques parcialment descompostes (compost fresc, adob verd). (P): planta perenne o viva: no participaran en la rotaci
Quadre de requeriment de llum

Plantes de baixa exigncia (poc consumidores i milloradores del sl)
Escarola Mongeta Llentia Psol Fava Sajolida de jard Sajolida de bosc (P) Roman (P) Farigola (P) Espgol (P) Slvia (P) Orenga (P)
Plantes mitjanament exigents (consumidores mitjanes)

Albergnia Espinac Enciam Pebrot Mel All Pastanaga Rave Ceba Caputxina Marduix
Totes les plantes necessiten llum per crixer i desenvolupar-se. En el cas de lhort, tant les que cultivem com les acompanyants necessiten fora llum. Si fssim a un camp de conreu hortcola, direm que totes les plantes la reben uniformement i normalment totes, les mateixes hores de sol o dombra. En un medi urb, la cosa canvia i ho hem de tenir en compte, tal i com diem al principi del quadern. Si tenim un espai amb zones amb poca insolaci directa, ms ombrvoles, haurem de cultivar preferentment plantes que tolerin lombra; aquestes, per, tamb creixeran b al sol. Aix ho haurem de tenir en compte especialment durant el perode hivernal. A lestiu, moltes vegades lexcs dinsolaci implica un augment considerable de la temperatura i aix pot afectar negativament les plantes. En aquest cas, quedaran ms afectades les que toleren lombra (i que suporten pitjor les temperatures elevades).
Prefereixen un adob orgnic moderat a base de compost ben madurat.
Sol Any 1 Parcella 1 Parcella 2 Parcella 3 Parcella 4

AE ME BE Adob verd
Ombra parcial
Pebrot Tomquet Julivert Espgol Roman Slvia Alfbrega Marduix Escarola Psols Faves Patates Porros Melissa Orenga Menta Albergnia
Ombra
Bleda Api Col Coliflor Espinac Enciam Porro Rave
Any 2
ME BE Adob verd AE
Any 3
BE Adob verd AE ME
Any 4
Adob verd AE ME BE
All Brquil Carbass Carxofa Ceba Cogombre Maduixa Mongeta Pastanaga
AE: Plantes altament exigents | ME: Plantes mitjanament exigents | BE: Plantes de baixa exigncia 59
Passos que cal seguir per programar la plantaci

PERODE SETEMBRE-DESEMBRE
Espcie Famlia Grup
1. Escollir un sistema de rotaci 2. Dividir lhort en parcelles 3. Mirar el calendari de cultiu
4. Fer un llista de les plantes adients a lpoca de lany i omplir la taula segent tal i com veiem en el exemple que hi ha a continuaci:
Sembra directa /planter S (bulb) SoP P P P P P P S S S S S
Exigncia nutritiva Mitjana Alta Alta Alta Alta Alta Mitjana Baixa Mitjana Baixa Mitjana Baixa Mitjana
Sol/ombra
Associacions favorables/desfavorables amb plantes daquesta poca de lany (+) enciam, escarola, maduixera, roser (-) col, psol, rave (+) col, pastanaga, rave (+) bleda, enciam, espinac, menta, pastanaga, psol, rave (-) all, maduixera (-) psol (+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, psol, rave (+) bleda, enciam, espinac, pastanaga, psol, rave (+) all, col, maduixera, pastanaga, psol, rave (+) all (+) col, fava, maduixera, mongeta, patata, psol, rave (+) espinac (+) all, bleda, col, enciam, psol, rave, roman, slvia (+) col, enciam, espinac, pastanaga, rave (-) all, carxofa (+) bleda, col, enciam, espinac, maduixa, pastanaga, psol (-) all
Durada del cicle
Marc de plantaci 10x15 25x40 40x40 80x80 40x40 40x40 25x30 20x35 10x20 30x40 5x20 20x40 10x20
All Bleda Brquil Carxofa Col Coliflor Enciam Escarola Espinac Fava Pastanaga Psol Rave
Lilicies Quenopodi-cies Crucferes Compostes Crucferes Crucferes Compostes Compostes Quenopodi-cies Llegumino-ses Umbellferes Llegumino-ses Crucferes
Bulb Fulla Flor Flor Fulla Flor Fulla Fulla Fulla Fruit Rel Fruit Rel
Sol Ombra Ombra Sol Ombra Ombra Ombra Sol Ombra Sol Sol Sol/ombra Ombra
180 90 120/90 75 120/90 120/90 90/60 90/60 90 180 75 120 40
60
5. Fer un plnol a escala de les parcelles 6. Distribuir les plantes segons el sistema de rotaci escollit (per famlies o per nivell dexigncia nutritiva) 7. A cada parcella, fer la combinaci adient tenint en compte: - la compatibilitat amb daltres espcies adients a lpoca - el port de la planta (combinar plantes de port ms baix i ample, com lenciam, per exemple, amb daltres de port ms alt i estret com s el cas de lall i que, a ms, sn compatibles) - lexigncia pel que fa a la insolaci: distribuir les plantes en funci de si hi ha una zona ms assolellada que daltres o tamb preveure la possibilitat que unes estiguin a lombra daltres - veure quines plantes de llavor (sembra directa) i quines de planter (fet prviament per nosaltres o comprat) 8. Representar la distribuci de les plantes al plnol de la parcella tenint-ne en compte la mida per representar lespai que ocuparan 9. Aconseguir les llavors o planter de cada espcie 10. Portar a terme la plantaci
- Utilitzeu el plantador. - Marqueu una lnia amb retolador permanent al plantador, per assenyalar la fondria a la qual va la llavor. - Marqueu a la terra els punts on posarem la llavor, respectant el marc de plantaci (es pot fer, per exemple, amb una mica de farina). - Feu els clots i aneu-hi posant la llavor. Sovint es posen 3 o 4 llavors per forat, per tal que es formi una planta en forma de mata amb diferents tiges, amb la qual cosa saprofita millor lespai i es proporciona ms consistncia a la planta. s habitual aquest sistema en faves, psols i mongetes. - Assenyaleu amb uns bastonets els punts exactes on shan dipositat les llavors. - Regueu sovint per afavorir la germinaci. Per a llavor petita - Regueu la terra el dia anterior, per tal que quedi be assentada i permeti fer el forat. - Utilitzeu el plantador. - Marqueu amb la punta del plantador una o diverses lnies fent petits solcs i deixant una distncia entre elles segons el marc de plantaci. - Repartiu de manera homognia les llavors en el solc i tapeu-lo. Com que es tracta de llavors petites, sempre nhi posem ms que les que correspondrien segons el marc de plantaci.
- Regueu-les sovint per afavorir la germinaci; cal fer-ho amb cura per evitar desenterrar les llavors. - Un cop germinades, feu-ne laclarida i deixeu aquelles que han crescut amb ms fora, bo i mantenint la distncia aproximada que ens marca el marc de plantaci.
> De planter
- Quan compreu el planter, us el donaran sense test, per amb el pa darrels embolicat amb paper de diari perqu conservi la humitat. - El podeu conservar dos o tres dies abans de plantar-lo, sempre que el mantingueu humit i en un lloc fresc. - Regueu la terra el dia anterior per tal que quedi ben assentada i permeti fer el forat.
Reproducci de la maduixera mitjanant lestol
Com plantar
>D e llavor (sembra directa)
Per a llavor grossa (fava, psol, mongeta) - Regueu la terra el dia anterior, per tal que la terra [] quedi ben assentada i permeti fer el forat.
61
- Feu el forat amb el plantador, clavant-lo a la terra i fent-lo girar; aix fareu el forat ms ample. - Fiqueu la planta dins el clot de plantaci per comprovar que sajusta al forat fet. s important que no quedi un espai buit a sota del pa darrels. - Poseu la planta dins el forat de manera que quedi el pa darrels i el primer cm de la tija en contacte directe amb la terra; cal que la comprimiu al voltant per subjectar b la planta, que les arrels quedin en contacte ntim amb la terra i que la tija quedi ben dreta. - Regueu amb cura.
Consideracions especfiques per a cada tipus de cultiu

> Les hortalisses de bulb, rel i tubercles
All (Allium sativum) Sembrarem els bulbets ms sans i grossos; s millor que els adquiriu en un lloc especialitzat en llavors i planter. No s aconsellable utilitzar els destinats al consum ja que han perdut facultats i en sortirien plantes de poca qualitat. En plantarlos, cal deixar la punta cap a fora. Ceba (Allium cepa) Nexisteixen moltes varietats, de formes i colors diversos. Si voleu cebes tendres, recollecteu-les quan les fulles sn encara verdes; per, si les voleu per conservar, haureu desperar que sassequi la planta. Heu danar amb compte i aturar la floraci
Entutorat de les mongeteres
si veieu que surt la tija florfera, que shaur de tallar, si no voleu que el bulb disminueixi de mida. Per acabar dassecar la planta, doblegueu-ne les fulles. Patata (Solanum tuberosum) Per obtenir la patatera, cal sembrar patates grillades o trossos de patata amb grill. Tamb s aconsellable comprar-ne de seleccionada, especial per sembrar. La collita de patates es fa quan la planta comena a assecar-se. Des que apareixen les primeres fulles, shan danar recalant les plantes per evitar que la llum incideixi sobre els tubercles. Aquesta planta no es cultivar en les parcelles on es fa la rotaci de cultius i shi dedicar un espai especial. Rave (Raphanus sativus) s una hortalissa de cultiu molt fcil i de creixement rpid. s important que no pateixi per manca daigua, ja que aix comportaria que el rave esdevingus llenys i fibrs. s per aix que va b cultivar-lo a lombra daltres plantes i mantenir-lo ben regat. Pastanaga (Daucus carota) Nexisteixen diferents varietats de llargada variada. s una planta exigent pel que fa a laigua. Cal anar recalant les arrels per evitar que els toqui la llum. Podem comprovar-ne la mida per saber quan collir-la destapant lleugerament la base de la planta.
Entutorat de les mates de psols
> Lleguminoses i hortalisses de fruit

Albergnia (Solanum melongena) Els regs seran abundants al principi, reduint-ne la freqncia quan apareguin les primeres flors: aix
62
afavorireu la formaci del fruit. Sovint cal posar aspres a la planta ja que es pot torar i trencar, sobretot quan fa els fruits. En recollir el fruit, talleu-lo sense arrencar-lo ja que, si no, ferireu la planta. Conv no deixar-lo madurar gaire perqu es torna dur i ms cid. Maduixa (Fragaria vesca) Suporta b el fred i necessita regs abundants quan fa calor, ja que no tolera la sequera. Les maduixeres es reprodueixen per estol. Cal vigilar que els fruits no estiguin en contacte amb la humitat del sl perqu es podririen. No tindreu aquest problema si hi ha un encoixinament de palla al voltant de la planta. Com que s perenne, no participar en les rotacions, per s que haureu de tenir cura de fertilitzar-la sovint: s fora exigent. Psol (Pisum sativum) Nexisteixen gran diversitat de varietats, segons la forma, el color, laltura, la temporada de recol lecci, etc. Sn plantes que es ramifiquen molt i fan circells, per la qual cosa requeriran un aspre ramificat o una malla metllica de galliner per subjectar-les. No toleren la calor ni la sequera: cal estar pendent del reg quan ja estan formant el fruit, aix ser ms tendre. Milloren les propietats del sl ja que sn fixadores del nitrogen. Es poden utilitzar com a adob verd. Fava (Vicia fava) Planta molt resistent i adaptable que tolera baixes temperatures i que no vol calors excessives. Conv treballar-les amb cura, per tal de no malmetren les arrels ja que sn molt delicades. Per sembrar les llavors, feu-ho directament sobre el terreny de cultiu i a la profunditat adient perqu les tiges quedin subjectes per la terra. Va b sembrar 3 o 4
llavors de cop, aix la planta agafar forma de mata i tindr ms consistncia. Mongeta (Phaseolus vulgaris) De la mongetera se nobt la mongeta tendra (consum en fresc) i la mongeta seca, per a la qual cal deixar assecar el fruit a la planta. Nhi ha varietats nanes i daltres que necessiten aspres perqu shi entortolliguin les tiges (normalment sutilitzen canyes). Prefereixen ambients assolellats, i no tolera gaire el fred. Sembra de llavors: cal esperar que la temperatura sigui de 15C com a mnim. La mongeta seca, colliu-la tota de cop, quan la planta sha assecat. La tendra, lheu danar collint esglaonadament, cada dos o tres dies. s important que el sl no quedi mai sec: sempre ha de tenir un cert grau dhumitat. Cogombre (Cucumis sativus) Planta enfiladissa amb circells. Necessita calor i regs abundants. Per fer la sembra de llavors, cal esperar que la temperatura sigui de 15C com a mnim. Cal posar aspres a les plantes i la temperatura ideal de cultiu ser de 20C. Pinceu els brots per obtenir-ne una bona producci. Pebrot (Capsicum annuum) Prefereix indrets assolellats i calor per portar a terme un bon desenvolupament. Hi ha varietats de pebrot verd i daltres que, en madurar, passen del verd al groc o al vermell. Quan la planta faci entre 15 i 20 cm daltura, colloqueu-hi aspres, i talleu-ne la tija principal per estimular el creixement lateral. Si el temps s molt sec, es recomana ruixar les fulles amb aigua escalfada al sol unes hores. Tomquet (Solanum lycopersicum) Nexisteixen moltes varietats, i necessita calor per
desenvolupar-se i madurar. s molt sensible a les gelades. Cal enterrar part de la tija quan es fa el trasplantament, collocar aspres (per exemple canyes) per anar lligant la principal i eliminar les secundries per afavorir abans la formaci de flors i fruits. Sen fa una collita esglaonada a mesura que van madurant els fruits. Quan la planta floreix, sha de regar poc i amb mesura per afavorir millor la formaci del fruit en detriment del creixement vegetatiu.
> Hortalisses de fulla

Bleda (Beta vulgaris) Ben adaptada a climes suaus i humits, la sequera fa tornar les fulles ms fibroses i perden tendresa; cal garantir, doncs, un reg permanent. Es poden sembrar tot lany, amb temperatura mnima de 10C. Quan la planta ja ha crescut, pot suportar temperatures ms baixes. Conv anar recollint les fulles de la planta a mesura que van creixent. Quan hi ha canvis de temps, la planta es pot espigar. Espinac (Spinacia oleracea) Planta que resisteix els hiverns freds, i que prefereix clima fresc i humit. Si fa molta calor o el terreny s excessivament sec, pot passar que es desenvolupi la flor (sespiga). Germina a partir de 8C. Enciam (Lactuca sativa) Sls frescos, ben drenats i amb prou humitat. Nexisteixen moltes varietats, adaptades als diferents climes, i tamb de formes i aspectes diferents. Tamb hi ha el perill que sespiguin amb els canvis de temps o quan fa massa calor.
63
El manteniment: el reg
> Programar el reg
s important garantir sempre uns mnims dhumitat a la terra per garantir [assegurar] un bon estat de les plantes i mantenir els processos de transformaci de la matria orgnica a un bon ritme. Laigua s necessria per dissoldre els nutrients minerals i aix poder ser absorbits per les arrels de les plantes. La manca daigua implica la disminuci de labsorci, lalentiment dels processos fisiolgics i, per tant, del creixement, de la floraci, de la fructificaci i provoca, a ms, un estrs a la planta que la fa ms vulnerable a patir malalties. Cada quan cal regar? No es pot contestar aquesta pregunta en termes temporals ja que les necessitats daigua dun cultiu depenen tant de factors ambientals (temperatura i grau dhumitat de laire) com tamb del tipus i de la mida de les plantes. Tamb variar segons el sistema de reg, si es fa manualment o amb un sistema localitzat i automatitzat. s aconsellable portar un control del grau dhumitat de la terra: el podeu fer de manera senzilla utilitzant un mesurador dhumitat i programant el reg en funci de lestat dhumitat de la terra. El reg manual El tipus de cultiu que nosaltres fem no permet regar amb molta quantitat daigua ja que aquesta sens escaparia i semportaria el compost i lencoixinament que tenim sobre la terra. Heu de regar, doncs, en forma de pluja i procurar mullar ms la terra que no les plantes.
64
Per planificar el reg manual, comenceu regant b la terra i fent un seguiment diari amb el mesurador dhumitat durant una o dues setmanes: caldr veure quan els nivells dhumitat sacosten a la part baixa del mesurador (marca vermella) per decidir quan cal tornar a regar. Aix ens permetr definir la freqncia de reg durant un perode de temps amb unes mateixes condicions meteorolgiques; per exemple, una programaci per a cada estaci de lany. Tamb hem de preveure que si hi ha pluges la programaci variar. El reg localitzat s aquell que es fa amb un sistema de conducci de laigua fins a la mateixa planta. s la manera ms cmoda de regar sempre que la installaci es faci acuradament, que estigui adaptada al tipus de cultiu i que es programi dacord amb les necessitats. El sistema ms senzill s el de la mnega traspuadora. Est feta dun material pors que permet la sortida daigua a travs de la seva superfcie, amb la qual cosa proporciona una humitat constant i uniforme a la terra. s adient per al tipus de cultiu que nosaltres fem a lhort i s fora fcil dinstallar.4
Exemple de reg localitzat en un hort
Exemple de reg localitzat en un arbre fruiter
Per a arbustos i arbres, s ms adient el sistema per emissors (tamb anomenats degotadors). Una mnega recorre la zona plantada i, a cada planta, shi fa derivar un o dos tubets amb un emissor al final, dels quals, nhi ha de molts tipus, segons el cabal daigua que hi surt per hora; tamb, de regulables, que es poden obrir i tancar segons les necessitats. La programaci del reg es pot fer manualment o de manera automtica amb un programador. Tamb seguirem els mateixos parmetres que en el reg manual, per amb una diferncia: el localitzat permet regar amb molt poca aigua i aix fa aconsellable fer-ho amb ms freqncia. Per tant, caldr regular-ne la freqncia i el temps que aquest est funcionant.
4
Podeu trobar-ne la installaci detallada al llibre Lhort ecolgic escolar i familiar de G. Caballero de Segovia.
8. La salut de lhort
65
8. LA SALUT DE LHORT Prevenci i tractament de malalties i plagues: consideracions prvies

En els ecosistemes, la diversitat despcies animals (les que poden causar dany a les plantes i les que no) i els mltiples predadors que hi conviuen regulen constantment la proliferaci massiva de qualsevol sser viu concret. La presncia de malalties forma part indissoluble de la vida i, moltes vegades, esdev un mecanisme de selecci natural que contribueix a levoluci de les espcies. Les malalties ataquen aquelles plantes ms dbils (queden les ms fortes) o que pateixen algun tipus danomalia dorigen gentic, fet que les fa ms vulnerables. Ls massiu de productes qumics crea desequilibris, la qual cosa ocasiona que les plagues siguin ms freqents i devastadores. Les formes resistents a parsits acostumen a provocar plagues ms agressives. Els plaguicides comencen a ser inactius i cal buscar noves composicions. Les plantes sanes sn ms resistents. Quan detectem un problema en una planta, moltes vegades el primer que ens plantegem s buscar la soluci ms rpida al problema, sense analitzar-ne les causes. Sovint una planta emmalalteix per culpa dunes condicions ambientals no adequades:
66
- excs/defecte daigua a la terra - temperatures massa altes o baixes - humitat ambiental inadequada - excs de fertilitzaci Potenciant la salut de les plantes, en millorem lautodefensa. Un estrs de la planta produt per un desequilibri ambiental fa que aquesta es debiliti i sigui ms susceptible demmalaltir. Quan volem cultivar plantes forant els seus cicles de desenvolupament o en unes condicions ambientals que no sn les idnies, els vegetals creixen ms dbils i sn ms vulnerables a emmalaltir o a patir atacs de plagues.
- Alguns agents patgens aprofiten ambients ms humits per atacar (sobretot els fongs). Procureu no mullar les parts aries de les plantes i regar de manera regular, evitant que la terra sassequi totalment. - Observeu-les minuciosament, sobretot pel revers de les fulles que s on comencen a aparixer molts dels problemes. - Doneu preferncia a les mesures preventives i als mitjans mecnics de lluita i protecci (trampes, xarxes protectores, eliminaci manual...). - Manteniu el sl lliure dherbes no desitjades.
> Animals collaboradors

-L es marietes i les seves larves sn devoradores de pugons, cotxinilles i altres insectes, tamb controlen lodi ja que es mengen les espores. Les libllules i els pregadu (Mantis) devoren insectes i petites erugues. Tamb salimenten dinsectes els dragons i les sargantanes. - Les xinxes sn predadors de pugons, trips i cars (tenen una trompa que els perfora i els succiona). - Els estafilnids (escarabats negres) salimenten de llimacs i de petits insectes. - Les tisoretes sn caadors nocturns de petits insectes, tamb poden menjar plantes, fruits i flors. - Els ratpenats salimenten de papallones, aranyes i mosquits. Els erions, de cargols, cucs i erugues del terra.
> Accions per prevenir i garantir un bon estat de salut de les nostres plantes
-A favoriu-ne la diversitat (tant de les hortcoles com de les acompanyants) i apliqueu associacions i rotacions de cultius. Les tanques verdes o bardisses sn els refugis idonis per a tota classe dinsectes i animals en general. - Garantiu una bona fertilitat de la terra per afavorir una disponibilitat equilibrada de nutrients i per evitar malalties fisiolgiques produdes per excs o defecte daquests. Les plantes amb carncies nutritives o excs sn ms vulnerables a malalties. - Respecteu-ne els cicles biolgics naturals i afavoriu unes condicions ambientals idnies perqu creixin ms sanes.
-E ls cars perjudicials com laranya roja poden ser eliminats per altres de carnvors. -E ls centpeus salimenten de petits insectes del sl i no causen cap dany a les plantes.
car
Libllula Marieta
Tisoreta Centpeus
Escarabat
67
> Plantes amb acci protectora

NOM POPULAR
Alfbrega All Api Boixac Borraina Camamilla Caputxina Ceba Clavell de moro Donzell Espernallac Espgol Farigola Menta Roman Ruda Sajolida Slvia Tomaquera
NOM CIENTFIC
Ocinum basilicum Allium sativum Apium graveolens Calendula officinalis Borago officinalis Matricaria camomilla Tropaeolum majus Allium cepa Tagete patula Artemisia sp. Santolina chamaecyparissus Lavandula sp. Thymus vulgaris Mentha sp. Rosmarinus officinalis Ruta graveolens Satureja hortensis Salvia officinalis Lycopersicon esculentum
ACCI PROTECTORA
Repellent de mosques i mosquits. Sassocia b amb els pebrots i els protegeix dels pugons. Protegeix els fruiters, les maduixeres i els rosers de malalties fngiques. Repellent de pugons i erugues. Es considera una planta protectora i afavoreix els cultius en general. Protegeix el tomquet dels cucs. Afavoreix el cultiu de la col i la ceba. Polvoritzeu-ne per reforar les plantes. Repellent dels pugons dels fruiters. Les polvoritzacions protegeixen els cultius dels pugons i augmenten la resistncia general de la planta. Protegeix la pastanaga de la mosca. Allunya els conills. Contra els nematodes del sl: larrel secreta una substncia nematocida. Repellent dels insectes. Repelleix les arnes, la mosca de la pastanaga, la papallona de la col. Protegeix del rovell (malaltia fngica). Repelleix la papallona de la col i els insectes dels fruiters. Repellent de les arnes dels armaris i de les formigues. Repellent de la papallona de la col. Repellent de la papallona i els saltironets de la col. Tamb repelleix les formigues. Repellent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col. Repellent de mosques i mosquits. Les polvoritzacions serveixen per combatre els pugons. Repellent del pug negre de les mongeteres. Repellent de la mosca de la pastanaga i de la papallona de la col. Repellent dels saltironets de les cols en associaci o cobrint el sl.
68
> Trastorns, plagues i malalties

TRASTORNS CAUSATS PER FACTORS AMBIENTALS Factor Problema
Escassetat
Causes
regatge irregular
Simptomes/danys
- marciment temporal - marciment permanent i mort - poc desenvolupament i floraci escassa
Prevenci/soluci
- terra amb una retenci daigua adequada - cobriu la terra per evitar prdues per evaporaci - eviteu lexcs dinsolaci - regatge gradual i constant - terra amb una adequada capacitat de drenatge daigua - reguleu adequadament el reg - prepareu adientment el recipient de cultiu si es posa plat a sota
Aigua
excs
regatge irregular
- asfxia de les arrels per manca daireig. Podriment causat per fongs - clorosi de les fulles (esgroguement), especialment dels nervis - caiguda de borrons i poncelles - clivellat de fruits - marciment general - aflonjament de les fulles (perden turgncia) - marges i puntes de les fulles secs
alta
Temperatura
excs dinsolaci per entorn construt
- situeu les plantes a lombra - protegiu els murs orientats al sud amb tanques i enfiladisses per millorar les condicions microclimtiques - situeu les plantes en un lloc resguardat o protegiu-les amb un plstic - el gel pot actuar com a protector ja que impeix que la temperatura baixi de 0C i les fulles no es gelin
baixa
- aflonjament i ennegriment de les fulles - es pot gelar la terra i afectar les arrels
Vent
- danys fsics - danys causats per la sequedat que provoca (la planta demana ms aigua perqu transpira ms) Excs - esgroguement de les fulles - minva del desenvolupament - floraci afectada - estirament i inclinaci de les tiges - desenvolupament alterat - floraci afectada
Illuminaci
Defecte
69
MALALTIES
Malaltia Propagaci
Gotes aigua i corrent daire Odi
Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet

- Sl i arrels seques, ambient humit
Simptomes i dany
Vellositats polsoses, blanquinoses o grises, a les fulles. Marciment de fulles i poncelles, podriment de fruits o planta sencera
poca
Primavera seca, estiu i tardor
Prevenci/control
Bona ventilaci, reg regular, humitat al sl constant, sl lliure de males herbes Retirar fulles afectades Bona ventilaci, sl lliure de males herbes Retirar fulles afectades
Plantes afectades
Rosers, begnies, psol, codonyer, pensament, hortnsia, margarites
Gotes aigua i corrent daire Mldiu
- Ambient humit - Aire estancat - Parts de la planta malmeses per ferides - Podes mal realitzades - Ambient humit, clid i aire estancat, humitat a les fulles
Taques descolorides a lanvers de les fulles i daspecte blanquins al revers
Tot lany
Enciam, cols, geranis, ceba, pensaments, dlies, violetes...
Rovell
Gotes aigua, corrent daire, animals
Pstules verrucoses de color ataronjat al reEstiu humit i vers de les fulles i a les tiges tendres. Provoca tardor prdua de color, marciment i mort.
Bona ventilaci, Retirar fulles afectades
Rosers, mongeteres, codonyers, clavells, pruneres
PLAGUES
Plaga Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet
Calor forta i seca, excs de nitrogen cars (aranya roja o groga)
Simptomes i dany
Fulles motejades de color clar, esgroguement posterior i caiguda Aranyes visibles amb una lupa (fan 0,5 - 1 mm) Fan teles embolicades sedoses Fulles deformades i enganxoses. Transmeten el fong anomenat negrilla. Picades en els brot joves.
poca
Estiu secs
Prevenci/control
Mantenir la humitat del sl Polvoritzar amb aigua les fulles
Plantes afectades
Fruiters, tomaqueres rosers, clavells, arbres en general.
Aire sec, excs dadob Pugons
Primavera i estiu
Combatre eficament des del moment de laparici Controlar la presncia de formigues
Totes
70
PLAGUES
Plaga Factors que afavoreixen el seu desenvolupamet Simptomes i dany poca
Tot lany en climes temperats
Prevenci/control
Respectant el predadors Totes
Plantes afectades
Mosca blanca
Ambient humit i tempera- Fulles picades i descolorides. tures altes i estables Es refugien al revers de les fulles. Tamb produeixen melasses que afavoreixen la transmissi de la negrilla Ambients secs. Excs de ramificaci i fullatge tendres Apareixen en forma descut blanc o marron de 4 mm al revers de les fulles i tiges joves. Tamb secreten melassa que va caient a les fulles de sota. Afavoreix la negrilla. Les fulles esgrogueeixen i cauen. Penetra a limbe foliar produint una deformaci. Sobserven les galeries excavades dins les fulles. Fulles rosegades des del marge Fruits perforats
Cotxinilla
Tot lany sobretot en els canvis de temps
Controlar el revers de les fulles Combatre eficament des del moment de laparici
Bsicament plantes llenyoses o vivaces de jard.
Erugues minadores o devoradores de fulles (larves dinsectes com mosques, arnes, papallones, escarabats..)
Cap en concret
Finals del hivern i primavera
Controlar el revers de les fulles Combatre eficament des del moment de laparici
Col, rosers, pastanagues porros, tomquet, pomera, olivera
Tractaments fitosanitaris biolgics

>Mtodes per preparar productes fitosanitaris
Maceraci Trossegeu les plantes i deixeu-les en maceraci amb aigua freda durant uns dies. Filtreu, diluu i apliqueu. Pur fermentat Trossegeu les plantes i poseu-les en remull en un recipient de plstic amb una tapa no hermtica,
que deixi passar laire. Remeneu diriament per oxigenar la barreja durant 14-16 dies. El procs acaba quan el lquid s obscur i no fa escuma en sacsejar-lo. Filtreu, diluu i apliqueu. Pur en fermentaci El procediment s igual que el del pur fermentat, per se natura el procs al cap de pocs dies. Filtreu, diluu i apliqueu. Decocci Deixeu en remull les plantes trossejades en aigua freda durant 24 hores. Desprs bulliu-les durant 20 minuts i deixeu-les refredar amb el recipient tapat. Filtreu, diluu i apliqueu.
Infusi Trossegeu les plantes i escaldeu-les amb aigua bullint. Tapeu i deixeu en infusi durant 12 hores. Filtreu, diluu i apliqueu.
> Observacions generals

Les dosis indiquen sempre la quantitat de la planta per litre daigua per obtenir un preparat concentrat. Aquest shaur de diluir; les dilucions sindiquen en %. Si la diluci ha de ser del 10%, voldr dir que per preparar 10 l de preparat final diluirem 1 litre de concentrat en 9 l daigua. En alguns casos saplicar sense diluir.
71
ls preparats es filtren per evitar lobturaci dels E aparells de polvoritzaci. Els filtres han de ser fins, per exemple de cot. tilitzeu sempre que es pugui aigua de pluja o U destillada.
ls tractaments no es faran a ple sol amb algunes E excepcions (per exemple, els tractaments amb cua de cavall o amb all).
>Tractaments a base de plantes

PLANTA/DOSI
All Grans: 50 g/l Ceba Bulbs: 100 g/l
MTODE DE PREPARACI
Infusi
DILUCI
20%
APLICACIONS
Malalties fngiques, cars i pugons. Polvoritzeu a ple sol tres dies seguits: tamb ruixeu el terra al voltant de la planta. Malalties fngiques. Polvoritzeu tres dies seguits. Tamb ruixeu el terra al voltant de la planta. Repelleix la mosca de la pastanaga (polvoritzeu preventivament les plantes en procs de creixement). Per reforar les plantes contra les malalties. Polvoritzeu preventivament durant letapa de creixement cada 15 dies. Repellent dels pugons i la mosca blanca.
Pur en fermentaci (7 dies)
10% 5%
Camamilla Flors seques: 50 g/l Caputxina Planta fresca: 100 g/l
Infusi
10%
Infusi
5%
Donzell Planta fresca: 150 g/l Planta seca: 15 g/l
Pur fermentat
20%
Repellent de pugons, erugues, formigues i altres insectes. Polvoritzeu sobre les plantes afectades. Repelleix la mosca de la col. Polvoritzeu preventivament. Contra els cars i el rovell (malaltia fngica). Contra els llimacs i els cargols (ruixeu el terra).
Decocci Infusi
20% 20%
72
PLANTA/DOSI
Ortiga Planta fresca: 100 g/l
MTODE DE PREPARACI
Pur fermentat
DILUCI
5%
APLICACIONS
Per reforar les plantes contra plagues. Polvoritzeu plantes i sl. Contra la clorosi dels fruiters. Polvoritzeu durant la brotada. Contra pugons i cars (aranya roja).
Pur en fermentaci (4 dies) + decocci de cua de cavall (0,5 l de concentrat per litre de concentrat dortiga) Maceraci 24 h
2%
Sense diluir 20%
Contra els pugons.
Ruda Fulles fresques: 15 g/l Sac Flors: 50 g/l Tomaquera Brots de la poda. Pur: 50 g/l Tintura: 500 g/l dalcohol Tabac 60 g/l Trams
Maceraci 15 dies
Contra els pugons.
Decocci
Sense diluir Sense diluir 3%
Contra els pugons.
Pur 12 dies Tintura. Deixeu macerar 8 dies. Premseu i filtreu
Prevenci contra larna de la ceba i el porro i els saltironets de les crucferes. Contra la mosca del porro i contra els pugons.
Decocci amb 8 g/l de sab
25%
Contra els pugons, els minadors i la mosca blanca.
Tritureu les llavors i emulsioneules amb oli.
Impedeix que les formigues pugin pels troncs. Impregneu-ne draps i lligueu-los al voltant dels troncs.
73
> Tractaments amb productes no vegetals

PRODUCTE
Sab de potassa
MTODE DE PREPARACI
Dissoleu 20 g /l de sab en pasta o 50 ml/l de sab lquid. Dissoleu 20 g (o 50 ml) de sab en 1 l daigua. Afegiu 50 ml dalcohol de cremar, una culleradeta de cal i una de sal.
APLICACIONS
Contra els pugons, les cotxinilles, els trips i la mosca blanca. Contra les erugues. Polvoritzeu sobre les plantes afectades.
(*) s molt interessant lacci del sab potssic ja que permet controlar les plagues, sobretot si sagafen a temps. s un sab natural fet amb olis reciclats i potassa i es pot utilitzar tamb per a la higiene corporal (per rentar-se les mans); la seva aplicaci s totalment inofensiva en les persones. Aquest sab es pot trobar en algunes drogueries o es pot demanar directament a fbrica (vegeu la llista de recursos, apartat adreces).
> Altres mtodes

Contra cargols i llimacs - Recipients enterrats amb cervesa. - Teules o totxanes que serveixin damagatall en les hores de sol. Contra les formigues - Trampes enterrades daigua i mel. Productes comercials biolgics Existeixen en el mercat tot un seguit de productes autoritzats per al control de malalties i plagues aptes per usar-los en cultius ecolgics (cal mirar especficament letiquetatge).
74
9. Suggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori
75
Selecci i reconeixement de lespai de lhort

El treball a lhort comena amb la caracteritzaci de lindret que hi destinarem. Shan de tenir en compte els elements segents: el sol, el sl, el pendent, laigua, la vegetaci existent i els animals que hi viuen o el visiten.
CONTINGUTS
Sol El sol s un dels factors limitadors del creixement i desenvolupament de les plantes hortcoles. Sense sol no hi ha hort.
PROBLEMES
Quina s lorientaci ms apropiada per situar lhort? En lhemisferi sud es mant aquesta mateixa orientaci? Per qu determinades espcies hortcoles se sembren durant la tardor i altres a la primavera? En un entorn urb un excs dinsolaci pot tenir algun efecte sobre les plantes ?
ACTIVITATS
Realitzar un plnol del lloc i definir: el recorregut del sol al llarg del dia (amb lajuda dun gnmon), els punts cardinals, la quantitat dhores de sol diries... Comparar aquestes mesures amb les de distintes estacions. Registrar la temperatura mitjana diria (la del pronstic meteorolgic o la registrada a lescola). Registrar lombra que projecten sobre lhort els arbres o els edificis propers a distintes hores del dia i al llarg de les estacions de lany.
Sl Les hortalisses, en la seva gran majoria, requereixen sls frtils.
Quines caracterstiques, a ms de ser frtil, ha de tenir un sl per al bon desenvolupament de les plantes hortcoles? Per qu es practica la rotaci de cultius en un hort ecolgic?
Investigar si el sl on es far lhort s arens, argils, si t pedres, si sinunda desprs duna pluja. Observar si laigua de pluja shi acumula i, si cal, cap a on va. Observar i registrar si el sl est cobert per vegetaci o despullat. Mesurar el pendent amb lajuda dun clinmetre (% dinclinaci del terreny). Dissenyar la distribuci dels bancals a lhort tenint en compte la direcci del pendent. Estudiar diferents procediments per transportar laigua fins a lhort. Estudiar els requeriments daigua de diferents plantes. Buscar informaci sobre la contaminaci de les aiges superficials i subterrnies a causa de ls de pesticides i fertilitzants. Realitzar regularment mesures dels graus dhumitat de la terra i la seva evoluci.
Pendent s la inclinaci de la superfcie del sl.
Per qu es t en compte el pendent en el moment de decidir lorientaci dels bancals en zones agrcoles de pendents pronunciats? Quines serien les conseqncies de no considerar-lo?
Aigua Laigua s un altre dels factors limitadors per al creixement i desenvolupament de les plantes hortcoles. Sense aigua no hi ha hort. s necessari considerar la presncia duna font daigua propera a lhort. Totes les espcies hortcoles tenen els mateixos requeriments hdrics? Quins sn els sistemes de regadiu que utilitzen els horts que proveeixen verdures a la teva ciutat? I en altres zones del pas? Don obtenen laigua? Quin s el sistema ms eficient?, i el ms econmic? Com podem definir la freqncia del reg ? Ser la mateixa durant tot lany? De quins factors dependr ? Com redum la contaminaci de les aiges en un hort ecolgic?
76
CONTINGUTS
Vegetaci Sovint, lespai destinat a lhort est rodejat plantes llenyoses (arbres i arbustos) i el seu sl cobert per vegetaci herbcia. Les caracterstiques de la vegetaci, que responen a un determinat moment del seu cicle de vida, es modifiquen al llarg de les estacions de lany. Alguns arbres perden les seves fulles durant la tardor i daltres les conserven durant tot lany. Animals A lhort, hi viuen (o s visitat per) animals domstics (gossos i gats), aus, insectes...
PROBLEMES
Qu s una planta llenyosa? Qu s una planta herbcia? En qu es diferencien? Per qu algunes espcies herbcies sn verdes en un moment de lany i desprs sassequen? Don surt el color groc, vermell o marr duna fulla verda que sasseca a la tardor? Com han arribat les plantes herbcies a lhort de lescola?
ACTIVITATS
Dissenyar la distribuci dels solcs tenint en compte la influncia dels arbres. Registrar els canvis que sofreix la vegetaci herbcia al llarg de les estacions de lany. Reservar un petit sector de lhort sense treballar per continuar les observacions durant tot lany. Extreure la clorofilla de la fulla (plantes de fulles caduques) i a travs duna cromatografia identificar altres components que hi sn presents
Com podr influir la presncia danimals sobre el desenvolupament normal de lhort? Quins animals poden afavorir la collita i quins poden perjudicar-la? Quines relacions sestableixen entre els ssers vius de lhort? Com podem afavorir la biodiversitat de lhort?
Identificar en el lloc rastres de la seva presncia. Observar alguna caracterstica del seu comportament: si solen venir a menjar en aquest lloc, qu mengen, etc. Classificar els animals en tils o perjudicials per les plantes.
Clima El clima influeix en el creixement i desenvolupament de les plantes. Quins factors climtics podran afavorir o perjudicar les plantes de lhort? El vent, lexcs o manca de sol i/o dhumitat...? El clima influeix de la mateixa manera en lhort de lescola que en els camps dun agricultor? Quines sn les conseqncies dels factors climtics sobre lagricultura, el consum i lalimentaci als pasos rics? I als pasos pobres? Construir, installar i utilitzar alguns instruments meteorolgics: Pluvimetre (volum daigua recollida). Anemmetre de cassoletes (velocitat del vent). Penell (direcci del vent). Se suggereix comprar un termmetre de mxima i mnima per realitzar les mesures de temperatura. Registrar fenmens meteorolgics. Descriure les caracterstiques del microclima on es troba el centre i lhort i comparar-lo amb el de la ciutat. Cercar informaci sobre els efectes del clima en lagricultura.
77
Preparaci del sl
Lactivitat daquesta etapa comena amb la neteja del terreny: treure les pedres i la vegetaci existent. Posteriorment es delimiten els taulons (espais destinats al cultiu) i es remou el sl. Finalment saporta matria orgnica descomposta (compost) i en alguns casos es cobreix el sl amb una capa de material vegetal sec o fresc (palla, fulles seques, virosta, herba fresca...).
CONTINGUTS
Gnesi del sl. Roques i minerals Les roques i minerals que cobrien la capa superficial de la terra van sofrir una srie de modificacions (fsiques i qumiques) que donaren origen a un material no consolidat. El sl s el producte de la interacci daquest material amb el clima i els ssers vius, especialment la vegetaci, del lloc.
PROBLEMES
Com s el procs de formaci dun sl? Quina s la influncia dels factors formadors segents: les roques, el clima, la vegetaci, el relleu i lactivitat humana? Qu sn les roques? Quin s el seu origen? Com es deuen haver format? Sn totes iguals? Canvien amb el pas del temps? Quins sn els possibles agents que en produeixen el trencament de les roques ? Tots els sls tenen el mateix perfil? Quina s la ra dels diferents colors? Com hi penetren les arrels? Com han arribat els fssils fins all?
ACTIVITATS
Observar excavacions dedificis en construcci. Observar lefecte de les arrels en els murs dedificis vells, clavegueres, voreres, etc. Reproduir amb guix i llavors lefecte de lerosi. Organitzar una collecci de roques.
Horitzons Al sl, shi diferencien capes, ms o menys paralleles a la superfcie, amb caracterstiques variables (textura, color, espessor...), que reben el nom dhoritzons.
Realitzar un pou o observar lexcavaci dun edifici en construcci i identificar les capes que formen el perfil del sl. Observar i mesurar el gruix de cada horitz. Descriure els colors de les diferents capes. Observar fins on arriben les arrels i la humitat. Explorar la presncia danimals (o restes danimals) i de fssils. Analitzar si sn dorigen animal o vegetal.
78
CONTINGUTS
Composici del sl Al sl es pot distingir: una part slida (constituda per una fracci mineral i una altra dorgnica) i espais lliures (que poden estar ocupats per aigua o aire). La fracci mineral presenta partcules de diverses grandries: sorra (fracci ms gruixuda), llim (fracci intermdia) i argila (fracci ms fina). Propietats fsiques: textura i plasticitat Textura s la proporci de sorra, llim i argila que cont una determinada mostra de sl. Plasticitat: s la capacitat del sl per ser modelat. Largila humida s lnic material plstic en el sl. Propietats fsiques: color La roca mare, el contingut de matria orgnica i la condici del drenatge sn propietats del sl que estan relacionades amb el seu color. Aigua del sl Infiltraci s la velocitat de penetraci de laigua en el sl.
PROBLEMES
Quin s el component que es troba en major proporci en una mostra de sl de lhort?
ACTIVITATS
Investigar la composici del sl de lhort. Comparar amb diferents mostres.
Quina possibilitat t de ser modelat el sl de lhort? Com s la seva textura i plasticitat?
Definir la sensaci al tacte (textura) que deixen les mostres humides al terra, preses a diferents profunditats. Determinar quina s la ms i la menys suau. Modelar i posteriorment determinar si lobjecte mant la seva forma; si, quan seixuga, es torna dur, es clivella o es descompon.
Quines propietats t un sl si s marr fosc, gris o vermell?
Registrar el color del sl de lhort. Buscar informaci per explicar les propietats dun sl a partir del seu color. Mesurar la velocitat de penetraci de laigua en les mostres de sl en les quals va ser definida la seva composici. Formular hiptesis sobre els possibles motius que causen que les velocitats siguin diferents. Esbrinar com influeix aquesta caracterstica sobre la freqncia de regadiu. Cercar major informaci en textos sobre el tema.
En un hort (A), amb un sl predominantment sorrenc i en un altre hort (B), amb un sl predominantment argils, es desenvolupen cultius de pastanagues. En ambds cau una pluja torrencial. A lhort A (amb sorra) sen cullen 40 tn/ha i a laltre (B), argils, 5 tn/ha. Quina podria ser la causa de la diferncia de rendiment? Quines sn les caracterstiques ideals que hauria de tenir un sl destinat al cultiu de pastanagues? I les del destinat al cultiu de bledes?
79
CONTINGUTS
Erosi elica i hdrica Lerosi s lacci degradant del vent i de laigua a la qual estan subjectes els sls sense vegetaci i/o amb pendents pronunciats.
PROBLEMES
Desprs de forts vents, en quin sl es trobaran ms evidncies de la seva acci: en un dargils o en un sl amb ms sorra? (Considerar igualtat en la resta dels factors ambientals.) Per qu? Qu passaria en els mateixos sls si caigus una pluja torrencial? Quina funci compleix la coberta vegetal collocada sobre el sl de lhort desprs dhaver-lo remogut. Si el terreny t un pendent pronunciat, com es podria atenuar lacci del vent i/o de laigua sobre el sl?
ACTIVITATS
Dissenyar una experincia per saber si serosiona de la mateixa manera un sl despullat que un amb vegetaci. Per exemple: collocar en una safata terra sola i, en una altra, una porci de terra amb vegetaci. Regar abundantment amb una mateixa quantitat daigua i a una altura similar. Descobrir quina de les dues safates tindr forats ms profunds. Comparar la quantitat i el color de laigua recollida en ambds casos. Esbrinar qu passa si es modifica langle dinclinaci de les safates. Dissenyar una experincia per comprovar els efectes de lerosi elica. Suggeriments per al model: omplir les safates amb terra sorrenca. Sembrar escarola o sgol. Collocar un ventilador o un assecador de cabells de manera que la direcci del vent sigui horitzontal. Treure conclusions.
Matria orgnica del sl La matria orgnica del sl est composta per micro i mesoorganismes, arrels de plantes, tot material provinent dorganismes morts i els seus productes de transformaci, descomposici i resntesi. La matria orgnica est descomposta per acci dels microorganismes i produeix, duna banda, elements minerals i, de laltra, humus complexos. Aquests compostos, destructura molt complexa i estable, es descomponen, per molt ms lentament que la matria orgnica fresca.
Qu vol dir compostar? Quins materials es poden compostar? Quin s el procs que succeeix dins dun compostador? Quins factors sn determinants per completar el cicle que sinicia amb la matria orgnica i finalitza amb ladob? Com beneficia a les plantes crixer en un sl ric en compost ?
Descriure el procs. Fer un control de les diferents variables. Registrar les dades. Representar-les grficament. Extreure conclusions
80
CONTINGUTS
Animals del sl Al sl hi conviuen diferents invertebrats: artrpodes, moluscs i anllids.
PROBLEMES
Quin s el cicle de vida dels artrpodes?, i el dels moluscs?, i el dels anllids? De qu salimenten en cada estadi? Si salimenten de material vegetal viu, sels haur de combatre? Per qu i com es far? Qui se nalimenta?
ACTIVITATS
Definir el lloc en qu sels troba: capes superficials, capes ms profundes, sota les fulles, protegits sota una pedra. Registrar les caracterstiques del lloc: humit/sec, protegit/ desprotegit, fosc/llumins. Observar si es troba sol o amb altres individus de la mateixa espcie o amb altres espcies; si viu en aquest lloc o hi va per cercar aliment o per capturar una presa. Determinar la seva reacci immediata en el moment en qu sel visualitza: fuig, es fa el mort, emet sons, s agressiu... Observar i descriure les seves caracterstiques externes. Identificar-lo amb ajuda duna clau de determinaci dorganismes del sl. Reproduir el seu hbitat.
81
SEMBRA I PLANTACI
Una vegada conclosa la preparaci del sl, se sembren i planten diverses verdures i hortalisses. En aquesta etapa es poden estudiar les distintes formes de reproducci, la formaci de nous individus. Aquesta es pot dur a terme de diferents maneres: a partir de llavors -reproducci sexual- o a partir drgans vegetatius (tiges, fulles, arrels) -reproducci asexual-.
CONTINGUTS
Llavors Caracterstiques externes i estructura interna Les llavors varien de grandria, des de gaireb invisibles fins a alguns centmetres. Les parts essencials sn el tegument, lembri i el teixit demmagatzematge de substncies de reserva..
PROBLEMES
Quina s la funci que compleix cada una de les parts de la llavor? Com podem contribuir a conservar les varietats autctones? Perqu s important la conservaci de les varietats autctones? Com pot influir la introducci de llavors transgniques sobre la biodiversitat local? I en el desenvolupament social i econmic local?
ACTIVITATS
Agrupar llavors segons diferents criteris: duresa, grandria, color, forma, textura... Tallar llavors per la meitat, observar i registrar com sn per dins. Formular hiptesis sobre el creixement duna planta. Relacionar les diferents parts duna llavor i el creixement duna planta. Experimentar amb tcniques de deshidrataci i conservaci de llavors. Cercar dinformaci sobre conservaci del patrimoni gentic. Organitzar un debat sobre els transgnics (organismes modificats genticament).
Germinaci s el procs pel qual lembri reprn el seu creixement fins que la plntula sestableix. En les etiquetes dels envasos de llavors, hi figura la data de venciment.
Quina s la seqncia daparici de les distintes parts duna planta?
Anticipar, des que se sembra, els canvis que sofreixen les plantes de raves al llarg del seu cicle de creixement i desenvolupament (des de llavor a llavor). Representar grficament aquesta anticipaci. Comparar aquest registre amb el realitzat amb les plantes de raves de lhort al llarg del cicle de creixement i desenvolupament. Fer germinadors: registrar la seqncia daparici de les distintes parts duna planta i caracteritzar-les.
82
CONTINGUTS
Condicions requerides per a la germinaci Les llavors requereixen determinades condicions ambientals per germinar.
PROBLEMES
ACTIVITATS
Quines prctiques agrcoles es poden realitzar tant per evitar com per controlar aquest efecte? Quina influncia t sobre lemergncia de les plntules? Als 5 dies dhaver sembrat un sobre de raves, varen emergir noms dues plntules. Quines podrien ser les causes?
Dissenyar experiments per corroborar la influncia dels factors ambientals en el procs de germinaci: llum, aigua, substrat, temperatura...
USOS Les llavors poden ser utilitzades com a aliment, per a lobtenci dolis industrials i comestibles, en la fabricaci de tintures, etc. DISPERSI El vent, laigua, els animals, lhome i lobertura explosiva dalguns fruits sn els mecanismes de dispersi de fruits i llavors. REPRODUCCI ASEXUAL
Quines llavors sn utilitzades com a aliment? I per a lobtenci dolis industrials, comestibles i de tintures?
Cercar informaci a envasos de diferents productes per esbrinar si selaboren amb algun tipus de llavor.
Durant la primavera varen aparixer cards i trvols. A qu es deu?
Dissenyar i construir models de fruits o llavors que suren a laigua, que sadhereixin a la nostra roba o a la pell dun animal, que siguin transportades pel vent, que siguin dispersades per lexplosi dun fruit, que siguin menjades per un animal i desprs excretades... Collocar en aigua diferents tiges, arrels, fulles, etc. i observar els seus canvis. Fer un petit viver utilitzant diferents tcniques de reproducci asexual (divisi de mata, esqueixos, rizomes,...)
Com es reprodueixen les maduixes, lall, la patata i les carxofes? Les plantes que envolten lhort es poden tamb reproduir de forma asexual ?
83
CREIXEMENT I DESENVOLUPAMENT DEL CULTIU

Desprs de treballar intensament en la preparaci del sl i en la sembra, comena una llarga etapa en la qual les activitats a realitzar sn: regar, abonar, eliminar males herbes, esclarissar... Durant el cicle de creixement i desenvolupament, les plantes sofreixen canvis morfolgics i fisiolgics. En aquesta etapa, es poden estudiar els diferents requeriments de les plantes, alguns processos -fotosntesi-, la seqncia del cicle vital, les caracterstiques de les comunitats, les relacions entre elles, etc.
CONTINGUTS
Aigua Les plantes requereixen aigua. Laigua hi circula pel xilema -teixit de conducci-, sevapora pels espais intercellulars de la fulla i es difon com a vapor daigua, a latmosfera, a travs dels estomes. La quantitat daigua que flueix depn de la seva disponibilitat en el sl, de les caracterstiques de la planta (desenvolupament radicular, presncia despines, teixits amb capacitat per acumular-ne, cutcules gruixudes, etc.) i de les condicions atmosfriques (temperatura, velocitat del vent, concentraci del vapor daigua, entre daltres). Les plantes utilitzen laigua per poder realitzar tots els seus processos metablics. Aix, per completar laportaci daigua realitzada per les pluges i mantenir el sl amb un nivell dhumitat adequat, es rega.
PROBLEMES
Si un cultiu denciams creix en un sl predominantment de sorra i un altre cultiu idntic ho fa en un sl molt predominantment argils, quin dels dos sha de regar amb ms freqncia? A qu pot ser degut que aquesta freqncia sigui diferent a lhivern i a lestiu? Quines sn les barreres que tenen les plantes per evitar la transferncia de vapor daigua de la fulla a latmosfera? De tota laigua que absorbeix una planta quin % sallibera a travs de la fulla i quin % sutilitza en els processos metablics?
ACTIVITATS
Portar algunes males herbes i hortalisses de lhort. Comparar la densitat, la profunditat i lextensi de les arrels dunes i altres. Treure conclusions. Inventar una planta que pugui extreure aigua a 50 cm de la superfcie del sl, una altra que pugui viure en un desert, una altra que pugui viure en un lloc on faci molta calor i plogui poc. Fer crixer diferents tipus de plantes en recipients que tinguin una cara transparent que permeti veure el desenvolupament de les arrels.
84
CONTINGUTS
Nutrients Les arrels de la planta absorbeixen aigua i substncies minerals dissoltes. Aquestes substncies minerals provenen fonamentalment de la descomposici de la matria orgnica, per acci dels microorganismes. Noms una petita part de la fracci mineral del sl s aprofitada. Un error freqent s considerar que les plantes poden prendre per elles mateixes les substncies orgniques del sl. Noms els microorganismes sn capaos dutilitzar la matria orgnica com a font de matria i energia. A ms, perqu els nutrients siguin profitosos per als vegetals han de presentar-se en forma inica: el nitrogen com a nitrat i amoni; el fsfor com a fosfat; etc. Aquests elements minerals absorbits per la planta sn utilitzats en diferents processos: el nitrogen en la sntesi de protenes; el fsfor en la transmissi de lenergia; el potassi en la regulaci de la fotosntesis, entre altres. Les verdures que es cultiven a lhort tenen diferents requeriments nutritius. Algunes sn ms exigents, com lespinac, lenciam i la pastanaga, i altres menys, com els psols. En els horts, una manera habitual de fertilitzar el sl s agregant-hi compost. La seva fabricaci consisteix a sotmetre residus orgnics a un procs de descomposici.
PROBLEMES
Per qu no s recomanable realitzar el mateix cultiu en el mateix lloc, de manera consecutiva (per exemple, enciam sobre enciam)? Com s el procs de descomposici de la matria orgnica? De quines maneres diferents es pot fertilitzar un sl? Quins sn els avantatges i els inconvenients dels diferents mtodes?
ACTIVITATS
Fabricar compost a petita escala. Discutir qu succeiria en un ecosistema si no existissin els descomponedors
85
CONTINGUTS
Fotosntesi El procs fotosinttic s un concepte teric i complex que no es pot aprendre mitjanant lobservaci emprica. Tenint un hort a lescola, suggerim prestar atenci a la influncia del sol, laigua, els nutrients i la temperatura sobre el creixement i desenvolupament de les plantes. Les parts verdes dels vegetals transformen lenergia solar en energia qumica en incorporar a les substncies que ja sn dins de la planta el dixid de carboni que prenen de latmosfera. Sintetitzen aix hidrats de carboni simples, i a partir daquests produeixen la resta de molcules orgniques complexes. Aquest procs est regulat tant per factors externs com interns: temperatura, intensitat de la llum, disponibilitat daigua i nutrients, distribuci de les fulles, quantitat de pigments fotosinttics, entre altres. Les molcules orgniques complexes es distribueixen entre els rgans de la planta (fulles, tiges, arrels, flors i fruits) segons lespcie, letapa de creixement, el desenvolupament en qu es troben i les condicions ambientals. Una prctica de lagricultura orgnica consisteix a cobrir amb una capa de material vegetal la superfcie del sl desprs de sembrar. Una vegada emergides les plntules, es descobreixen. Seqncia flor - fruit - llavor A la flor es produeix la fecundaci dels vuls pels grans de pollen. Els vuls fecundats maduren i es transformen en llavors. A la vegada, lovari madur, que cont els vuls fecundats, donar origen al fruit (angiospermes).
PROBLEMES
Com influeixen en el creixement i el desenvolupament duna planta la llum i la temperatura? Per qu es cobreix el sl per al control de males herbes? Quins serien els inconvenients de no descobrir el bancal sembrat?
ACTIVITATS
Sembrar un bancal denciams que rebi 6 hores de sol, i un altre que en rebi noms 1 hora diria. Comparar la grandria de les plantes en el moment de collir. Utilitzant els registres estacionals de la quantitat dhores de sol diries i la temperatura mitjana diria, comparar: El ritme de creixement de les fulles denciam dun cultiu sembrat al maig i laltre a loctubre. El temps fins a la collita dun cultiu de raves sembrat en les mateixes dates. Treure conclusions. Determinar quant pesa una planta denciam al cap de dos mesos dhaver estat sembrada, i en el moment de la collita.
Quina part de la planta ens mengem?
Realitzar una visita al mercat o portar una mplia varietat de vegetals. Observar, descriure, classificar. Reconixer si el que mengem s un fruit, una flor, llavors, fulles...
86
CONTINGUTS
CARACTERSTIQUES DE LA COMUNITAT Per comprendre com s i com funciona la comunitat bitica de lhort cal reconixer-la, delimitar-la i descriure-la. Composici Per definir-la s necessari conixer les espcies vegetals cultivades i espontnies i/o les espcies animals que hi podem observar. Respon a la pregunta qu hi ha? s indispensable identificar-les en diferents poques de lany, ja que les comunitats presenten aspectes estacionals diferents: estat de llavor, vegetatiu, floraci; ous, pupes, larves dinsectes, individus adults, etc. Estratificaci Fa referncia a la distribuci en sentit vertical dels individus duna comunitat, tant aria com soterrnia. Abundncia Fa referncia al nombre dindividus duna poblaci en un lloc determinat. ALGUNES RELACIONS ENTRE INDIVIDUS DUNA O MS ESPCIES Competncia El creixement i el desenvolupament de les plantes de lhort pot disminuir en competir entre elles per recursos escassos. Els factors pels quals competeixen sn laigua, els nutrients, la llum, els agents pollinitzadors, lespai, entre altres. Aix, per exemple, quan sembrem raves de manera molt densa, alguns no arriben a formar-se; les fulles dels enciams que creixen molt juntes sn petites i groguenques... Una prctica comuna en lhorticultora s eliminar les plantes en excs.
PROBLEMES
Quines caracterstiques de les plantes hortcoles shan de reconixer per eliminar les males herbes? Quins sn els passos que cal seguir per conixer si implica algun risc en el creixement i desenvolupament dels vegetals la presncia de larves, pupes, ous, etc.?
ACTIVITATS
Registrar la forma de les primeres fulles i de les fulles vertaderes de les verdures de lhort. Definir la composici vegetal de lhort (incloure plantes hortcoles i males herbes). Identificar la presncia de larves i pupes. Esbrinar de qu salimenten.
Quins i quants sn els estrats que es poden identificar a lhort? Labundncia de males herbes perjudicar les plantes hortcoles? Ser necessari combatre-les?
Esquematitzar els estrats aeris de lhort a la primavera. Esquematitzar els estrats soterranis de lhort. En una superfcie aproximada de 50 x 50 cm, determinar labundncia de verdures i de males herbes. Establir el percentatge dunes i daltres.
Quines sn les caracterstiques morfolgiques de les plantes despinacs que exigeixen un control rigors de les males herbes per obtenir un rendiment adequat? Perqu en un hort ecolgic es practica lassociaci de cultius i quina relaci t amb la competncia?
Comparar el creixement de les plantes dun bancal despinacs esclarissats (on la distncia entre plantes s de 25 cm) i un altre sense esclarissar. Justificar.
87
CONTINGUTS
Simbiosi s una relaci en qu dues espcies es veuen afavorides com a resultat de la seva coexistncia. Per exemple, les plantes de psols solen relacionar-se amb un microorganisme del sl (Rhizobium). Aquest bacteri habita en larrel dels psols. En aquesta relaci, els psols subministren hidrats de carboni als bacteris i aquests proveeixen la planta de les substncies nitrogenades. Aix, els psols poden competir ms favorablement amb les males herbes, ja que, en tenir un subministrament extra de nitrogen, podran tenir un major ritme de creixement. Parasitisme s la relaci que sestableix quan un individu duna espcie viu tota la seva vida o gran part daquesta a costa o alimentant-se dun individu duna altra espcie, causant-li danys, per sense que necessriament el mati. Depredaci s la relaci que sestableix quan un individu duna espcie mata i/o devora individus daltres espcies , de manera total o parcial. Els depredadors que causen majors danys a les plantes de lhort sn les formigues i els llimacs; tamb el visiten depredadors benfics com la marieta, la xinxa i daltres que salimenten danimals que sn perjudicials per als cultius.
PROBLEMES
En quins altres individus es produeixen relacions simbitiques?
ACTIVITATS
Detectar en les plantes de psols de lhort com es manifesta la relaci psol-Rhizobium. Investigar altres casos de relacions simbitiques.
Quines sn les relacions de parasitisme que poden donar-se en un hort? Com sels pot identificar?
Detectar la presncia de parsits en les plantes de lhort. Investigar altres casos de parasitisme.
Quins sn els avantatges i els inconvenients dun mtode de control biolgic i dun altre de qumic, per controlar les plagues de lhort?
Detectar la presncia de depredadors. Esquematitzar la cadena alimentria de lhort el mes de juny i comparar-la amb la del mes de novembre.
Les etapes necessries per al funcionament del sistema ecolgic hort sn: 1) recepci denergia i matria; 2) producci de matria orgnica pels productors; 3) consum daquesta matria pels consumidors i la seva posterior elaboraci; 4) descomposici de la matria orgnica en els seus components inorgnics, i 5) transformaci daquests en formes aprofitables per a la nutrici dels productors. Per quina s la recepci denergia i matria necessries perqu el sistema hort funcioni? LENERGIA SOLAR, LESFOR CORPORAL, ELS ADOBS, LES LLAVORS, LAIGUA, ELS PESTICIDES ORGNICS
88
COLLITA I ELABORACI DE PRODUCTES

Desprs de molts mesos de feina intensa, arriba el moment de la collita i de les possibles transformacions dels productes.
CONTINGUTS
Collita La collita consisteix a recollectar els fruits o altres parts duna planta, quan tenen una maduresa o desenvolupament apropiats per ser consumits. Hi ha diferents mtodes de collita. Per exemple, quan es cullen raves sarrenca la planta sencera; en els psols, es cullen noms els fruits madurs, i, en el cas del julivert, es tallen les fulles. Comercialitzaci s el circuit que recorren els productes, des del productor fins que arriba al consumidor final. En el procs de comercialitzaci dels productes de lhort, hi poden intervenir diferents agents.
PROBLEMES
En quin moment del cicle de creixement i desenvolupament es fa la collita de les diverses plantes de lhort? Per qu es cullen en diferents moments? Com agruparem les plantes que es consumeixen segons aquests mtodes de collita?
ACTIVITATS
Investigar en textos els motius de les diverses estratgies de collita. Comparar la longitud del cicle fins al moment de collita dels diferents vegetals. Tenir en compte aquestes dades en la planificaci del calendari anual de collita.
Don vnen i on es comercialitzen els productes que consumim? Quins sn els avantatges (econmics, socials, ambientals, sobre la salut) de consumir productes locals i ecolgics? Com es poden reconixer els productes cultivats de forma ecolgica? Quina diferncia hi ha entre lagricultura ecolgica i la integrada ?
Esbrinar el procs de comercialitzaci a la vostra ciutat. Indicar les zones productores de verdures i hortalisses. Investigar i representar en un grfic les variacions estacionals en el preu del tomquet o daltres productes (es poden obtenir aquestes dades a les botigues del barri). Pensar tres raons per les quals es produeixen aquestes variacions estacionals. Comparar els preus dels productes que vnen dhorts ecolgics i daltres que utilitzen tcniques convencionals. Justificar les causes. Entrevistar productors dhorts que utilitzen tcniques diverses i analitzar els seus arguments.
89
CONTINGUTS
Industrialitzaci Per preservar els aliments sutilitzen distintes tcniques de transformaci i demmagatzematge. Existeix una reglamentaci que obliga a incorporar en els envasos tota una srie dinformaci relativa al producte (ingredients, informaci nutricional, data de caducitat, procs delaboraci...) i al fabricant El transport moltes vegades tamb forma part daquest procs, amb el conseqent consum energtic que aix representa.
PROBLEMES
Quins processos industrials es realitzen per transformar i conservar els productes de lhort? En quins envasos sels pot comercialitzar? Quina informaci ofereixen els diferents envasos de productes elaborats? Quins materials sutilitzen per emmagatzemar els productes? Quins avantatges i inconvenients presenten des duna perspectiva sostenible?
ACTIVITATS
Elaborar tomquets en conserva. Investigar diferents tcniques de conservaci. Realitzar conserves utilitzant sal, vinagre... Analitzar la informaci que donen els diferents envasos. Investigar limpacte ambiental que provoca la fabricaci i utilitzaci denvasos de cartr, tela, metall, fusta, plstic, bric... Investigar limpacte ambiental que representa tenir al mercat durant tot lany tots els productes hortcoles
Consum La disponibilitat de productes que provenen dels horts s mplia i variada, per no tots es consumeixen en la mateixa quantitat. Lanomenada cuina mediterrnia incorpora molts productes hortcoles.
Per qu s important incorporar verdures a la dieta diria? Per qu s important incorporar productes variats de lhorta en la dieta? Quin s lorigen dels productes hortcoles que es consumeixen a Europa?
Cuinar verdures utilitzant receptes de diferents cultures. Elaborar un calendari de collites. Elaborar receptes de cada estaci segons els productes de la temporada.
90
10. Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters
91
RECURSOS: BIBLIOGRAFIA, WEBS I ADRECES DINTERS Bibliografia

Horticultura
BUENO, M. El huerto familiar ecolgico: la gran gua prctica del cultivo natural. Barcelona: RBA, 1999. 415 p. BUENO, M.; ARNAU, J. Agenda del huerto y el jardn ecolgicos. Barcelona: RBA Integral, 2003. 95 p. CABALLERO DE SEGOVIA, G. El huerto ecolgico fcil. Palma de Mallorca, 2002. Per adquirir el llibre: www.culturadecamp.net. CEIDA. Eskola baratzea = Huerto escolar. Comunidad Autnoma del Pas Vasco. Departamento de Ordenacin del Territorio, Vivienda y Medio ambiente., 1998. 68 p. Es Corralet: una aplicaci didctica dhorticultura ecolgica. Palma de Mallorca: els autors, 2002. 288 p. M. L. KREUTER. Jardn y huerto biolgicos. Mundi Prensa (1994). M ASSANS, R.; MIRALLES, J. Conreem lescola. Perspectiva ambiental. 1999, nm. 15, p. 19-24. ROMERO, J.; MIRALLES, J. Permacultura. Perspectiva ambiental. 2001, nm. 21. Barcelona: Associaci de Mestres Rosa Sensat, Fundaci Terra, 1995-. [Suplement de la revista Perspectiva Escolar]. R OMERO, J. El rebost de la ciutat. Manual de permacultura urbana. Fundaci Terra (2002). T. 936 011 636. L a fertilidad de la tierra (revista trimestral dagricultura biolgica). Tel.: 948 70 37 02.
92
Jardineria i coneixement de la vegetaci mediterrnia

AUTORS DIVERSOS (1996). Un mar de boscos. Programa educatiu internacional sobre els boscos mediterranis. Madrid: WWF/Adena. CAPDEVILA, R.; BALLART, E. Juguemos con las plantas. Barcelona: Destino, c1994 [???] . 43 p. DEL CARMEN, LM. La recerca al sl. Barcelona: Teide, 1984. PALMINTERI, F. Cmo proyectar y realizar un jardn. Barcelona: De Vecchi, 1998. 95 p. WILKES, A. El meu primer llibre de jardineria. Barcelona: Molino, 1992. 48 p.
Webs dinters
Horticultura i compostatge -w ww.agrariamanresa.org: web de lAssociaci dAmics de lEscola Agrria de Manresa que est especialitzada en agricultura ecolgica. Hi ha molta informaci i tamb, una xarxa dintercanvi de llavors ecolgiques. - Associaci Vida Sana. Clot, 39. Tel.: 93 245 06 61. Organitzen cursos a distncia i postgraus dagricultura biolgica. La seva web s molt interessant (www.vidasana.org ), disposa de la secci Secretos del Hortelano en qu es troben molts consells prctics. Tamb hi ha bibliografia que es pot sollicitar per Internet. - www.ccpae.org: web del consell catal de la producci agrria ecolgica. - www.compostadores.com web duna empresa de Castelldefels dedicada exclusivament al compostatge. Sn a lav. de la Pineda, nm. 40, de Castelldefels. Telfon 93-6650160. Hi podeu trobar informaci sobre el procs i tenen una gran varietat de compostadors a bon preu. - www.culturadecamp.net: web dedicada al mtode de les parades en crestall.
1. Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters
- www.ecoterra.org: en aquesta web podeu trobar la collecci sencera de tots els quaderns deducaci ambiental PERSPECTIVA AMBIENTAL en format PDF (els nmeros 15, dedicat a lagricultura, i el 21, dedicat a la permacultura, parlen de lagricultura ecolgica). Tamb hi ha un apartat de publicacions i sen pot descarregar el llibre El rebost de la ciutat. - www.gencat.net/darp: web del Departament dAgricultura, Ramaderia i Pesca. T un apartat dedicat a la producci agrria ecolgica. - www.horturba.com: web per conixer el sistema de taules de cultiu amb reg incorporat i amb informaci general sobre els cultius [conreus]. - www.infoagro.com: web especficament agrcola de carcter ms tcnic per trobar informacions ms especfiques sobre tot tipus de cultiu. - www.productosflower.com: empresa dedicada als productes fitosanitaris que ha desenvolupat una gamma de productes biolgics autoritzats per la reglamentaci de la Uni Europea. - www.terra.org: web dedicada a temes decologia que t una ecobotiga on es poden adquirir, entre daltres coses, compostadors a bon preu. Jardineria i coneixement de la vegetaci mediterrnia -w ww.bcn.es/parcsijardins: web de lInstitut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona. - www.elsafareig.org: web creada per uns mestres que recull [aplega] temes de jardineria i coneixement de la natura. T un recull dexperincies descoles. - www.infojardin.com: web amb informaci completa sobre jardineria i amb un apartat dhorticultura (no s especfica de cultiu ecolgic).
Herbaris virtuals fets per escoles: -w ww.fundaciocollserola.es/herbari: herbari virtual creat pels alumnes de les escoles daquesta fundaci. - www.xtec.es/ceiplarouredasabadell: aquesta escola de Sabadell ha realitzat un herbari amb els arbres i les plantes del pati del centre. - www.xtec.es/col-anunciata-cerdanyola: web amb herbari virtual creat per aquesta escola. Tamb ens permet accedir a altres herbaris virtuals.
Adreces dinters
- BAUHAUS. Pg. de la Zona Franca, 99-105. Tel. 93 223 19 23. Tenen molta varietat deines i complements, compostadors i dipsits per acumular aigua. No s gaire adequat si hi voleu comprar terra. - Bordas Plantes i Flors. Av. del Metro s/n (al costat de la parada de metro Sta. Eullia, L1), Hospitalet de Llobregat. Tel.: 93 331 43 92. Tenen planter dhortalisses i tota mena de material. - Burs, SA. Sant Boi de Llobregat. Tel.: 93 640 16 08. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. - Ca lAgust. Pere IV, 429-431. Barcelona. Tel.: 93 266 07 57. Tenen planter i llavors dhortalisses i tota mena de material de jardineria (adobs, terra, testos...). Informen sobre temporades de sembra i plantaci. T lavantatge de tenir un petit aparcament per al cotxe. - Cereals i pinsos Mart. Major, 102. Molins de Rei. Tel.: 93 668 20 29. Shi pot comprar palla per cobrir la terra (mulching). - Escola Viver Municipal Castell de Sant Foix. Aquest centre educatiu est dedicat a la jardineria, participa en lAgenda 21 Escolar i t un viver de plantes que es venen a molt bon preu. Per demanar pressupost a lEscola Viver Municipal Castell de Sant Foix, contacteu amb Nicolau Garca (responsable dobra externa) o b amb Cristina Broquetas (coordinadora pedaggica).
93
Tel.: 93 570 70 02, fax: 93 593 42 08. Adrea: cam Can Girona s/n, Santa Maria de Martorelles. Web: www.bcn.es/castellsantfoix (hi ha un plnol de situaci). - Hivernacle, Centre de Jardineria. Melcior de Palau 32-36, 08028 BCN. Tel.: 93 491 21 78. info@hivernacle.net, www.hivernacle.net. Tenen plantes de tot tipus (aromtiques tamb); realitzen projectes. - Horticultor Isart. Ctra. de Vallvidrera, s/n. Sant Just Desvern. Tel.: 93 371 83 64. s un bon lloc per comprar-hi plantes per al jard: bon assortiment de planta mediterrnia i arbres fruiters. - Kanda flors. Repblica Argentina, 91-93. Tel. 93 291 81 50. Tenen fora varietat de terres i contenidors. - La Industrial Jabonera. Tortosa. Tel.: 977 44 02 28. Fabriquen sab potssic per fer tractaments fitosanitaris. Els podeu fer comandes, que serveixen a domicili: surt molt econmic i a ms pot servir com a sab natural per rentar-se. - LEROY MERLIN. Centre de bricolatge i jardineria. Tenen bon assortiment deines, tanques de vmet, terres, compost i altres complements. www. leroymerlin.es Centre Comercial Sant Boi Av. de la Marina, 17 08830 Sant Boi Tel.: 936 548 830 Parc Comercial Montigal Av. de la Comunitat Europea s/n. 08917 Badalona Tel.: 933 412 000
- Mayolas. Via Laietana, 57. Barcelona. Tel.: 93 317 39 92. Casa especialitzada en installacions de reg i cultius ecolgics. Hi trobareu les eines necessries, adobs naturals, productes fitosanitaris biolgics, taules de cultiu i llavors ecolgiques. Podeu obtenir descomptes per ser escoles. - SADNACO, SAT. Serra Barona, s/n. Sentmenat (Barcelona). Tel.: 93 715 22 72. Empresa especialitzada en terres i adobs naturals. Per a grans quantitats. - Suministros ILAGA. Passeig de Sant Joan, 12. Barcelona. Tel.: 93.232.74.11. Tenen tota mena de material i equipament de jardineria, tamb compostadors, aix com una gran varietat de llavors. Tenen una mplia gamma deines, terres i contenidors. Si factureu com a escola, us fan descompte.
94
11. Annex
95
> Arbustos mediterranis o adaptats. Caracterstiques bsiques.

NOM POPULAR NOM CIENTFIC
Callistemon rigidus Lil Syringa vulgaris Escallonia sp. Llorer Laurus nobilis Buddeleja davidii Tamariu Sac Tamarix sp. Sambucus nigra Pyracantha sp Forsythia sp. Xeringuilla Corona de nvia Aladern Coralet Maria Lusa Philadelphus coronarius Spiraea sp. Rhamnus alaternus Berberis sp. Lippia citriodora Cotoneaster sp. Boix Cubana Buxus sempervirens Aucuba japonica Portulacaria afra Prunus laurocerasus Estepa Slvia Cistus sp. Salvia officinalis Lantana sp. Espgol Espernellac Lavandula sp. Santolina chaecyparissus
TIPUS
ap ac ap a/A p ac a/A c a/A c ap ac ac ac a/A p ap ac ap ap ap ap a/A p ap ap ap ap ap
FLORACI
E E E P E-T P-E P E H H-P E E* P E E P* P* E* P E E P-E P E
PORT PETIT
PORT MITJ
PORT GRAN
REQUERIMENT DE LLUM
Sol
ombra
96
1. Annex
NOM POPULAR NOM CIENTFIC

Euryops sp. Donzell Galzeran Ruda Bruc Marfull Murta Llentiscle Artemisia arborescens Ruscus aculeatus Ruscus hipoglossum Ruta graveolens Erica sp. Viburnum tinus Myrtus communis Pistacea lentiscus Euonymus sp. Fatsia japonica Coronilla valentina ssp. glauca Jasminum mesnyi Jasminum officinale Bougainvillea sp. Parthenocissus quinquefolia Plumbago auriculata Lonicera implexa Campsis sp. Hibiscus rosa-sinensis Hibiscus syriacus Medicago arborea a = arbust
TIPUS
ap ap ap ap ap ap ap ap ap ap ap ap enredadera al sp/c voluble al sp/c enredadera ac amb circells al p enredadera lp voluble ac enfiladissa ap ac ap
FLORACI
E-T E-T P* E P T-H-P P P* P* T* P P E-T E P* E-T-H E-T E-T E E-T H-P
PORT PETIT
PORT MITJ
PORT GRAN
REQUERIMENT DE LLUM
Sol ombra
Coronil.la Gessami groc Gessam Buguenvil.lea Vinya verge Gessam blau Lligabosc
A = arbre p = fulla perenne s/p = semiperenne c = fulla caduca
l = liana
Floraci: E (estiu), T (tardor), H (hivern), P (primavera) (*) la floraci passa ms o menys desapercebuda (no destaca per la seva floraci) 97
NOM POPULAR
NOM CIENTFIC
FORMA DE REPRODUCCI
Esqueixos semilleny. a lestiu Esqueixos tendres a lestiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a lhivern Llavor
Lil Llorer Tamariu Sac
Xeringuilla Aladern Coralet Maria Lusa Boix Cubana
Estepa Slvia Espgol Espernellac Donzell Galzeran Ruda Bruc Marfull Galzeran Ruda Bruc Marfull
Callistemon rigidus Syringa vulgaris Escallonia sp. Laurus nobilis Buddeleja davidii Tamarix africana Sambucus nigra Pyracantha sp Forsythia sp. Philadelphus coronarius Spiraea sp. Rhamnus alaternus Berberis sp. Lippia citriodora Cotoneaster sp. Buxus sempervirens Aucuba japonica Portulacaria afra Prunus laurocerasus Cistus sp. Salvia officinalis Lantana sp. Lavandula sp. Santolina chaecyparissus Euryops sp. Artemisia arborescens Ruscus aculeatus Ruta graveolens Erica sp. Viburnum tinus Ruscus aculeatus Ruta graveolens Erica sp. Viburnum tinus

Divisi
Divisi
98
1. Annex
NOM POPULAR
NOM CIENTFIC
Tipus de fulla Esqueixos semillenyosos a lestiu
FORMA DE REPRODUCCI
Esqueixos tendres a lestiu Esqueixos llenyosos a la tardor Esqueixos llenyosos a lhivern Llavor
Murta Llentiscle
Myrtus communis Pistacea lentiscus Euonymus sp. Fatsia japonica
P P P P P P Sp/c Sp/c C P P C P C
Coronil.la Gessami groc Gessam Buguenvil.lea Vinya verge Gessam blau Lligabosc
Coronilla valentina ssp. glauca Jasminum mesnyi Jasminum officinale Bougainvillea sp. Parthenocissus quinquefolia Plumbago auriculata Lonicera implexa Campsis sp. Hibiscus rosa-sinensis Hibiscus syriacus
99
ISBN 84-7609-497-3
9 788476 094976

Guia Hort Escolar

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Guia Hort Escolar

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Guia prctica dhorticultura ecolgica

QUADERNS DE LESCOLA SOSTENIBLE

LHORT ESCOLAR Guia prctica dhorticultura ecolgica

2 On i com installar lhort

8 La salut de lhort

3 Eines i estris per treballar lhort. Funcions i caracterstiques

9S  uggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

10 Recursos: bibliografia, webs i adreces dinters 11 Annexos

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

1. INTRODUCCI A LAGRICULTURA ECOLGICA Qu s lhorticultura ecolgica

Lhorticultura ecolgica es basa a...

Principis bsics per al funcionament correcte dun hort ecolgic

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

Les plantes han de crixer seguint els ritmes naturals

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

2. On i com installar lhort

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

> Caracterstiques del microclima del nostre espai

>C  aracterstiques bsiques del clima mediterrani

2. On i com installar lhort

> Actuacions de millora: com preparar lentorn i delimitar lespai

> Passos que cal seguir per escollir lespai ms adequat

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

2. On i com installar lhort

Com construir i utilitzar un clinmetre

En trobareu la referncia bibliogrfica a lapartat de recursos.

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

3. Eines i estris per treballar lhort

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

3. EINES I ESTRIS PER TREBALLAR LHORT. FUNCIONS I CARACTERSTIQUES Eines bsiques

Fanga de doble mnec

3. Eines i estris per treballar lhort

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

1. Introducci a lhorticultura ecolgica

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

4. LA TERRA La terra a la natura: el funcionament del sl en un ecosistema

> L  a part mineral

> L  a part orgnica

> L  humus estructura el sl

> L  a descomposici de la matria orgnica

La terra al nostre hort

Capa de formaci dhumus que es barreja amb partcules minerals

>Q  uins passos hem de seguir per saber com s la terra

250 cm M. L. KREUTER. Jardn y huerto biolgicos. Mundi Prensa (1994)

Ha aportat la part mineral del sl

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

La fertilitzaci orgnica. Productes fertilitzants ecolgics

> Lesmena orgnica

>Q  u ens hi podem trobar:

> Productes fertilitzants

> Lencoixinament (mulching)

LHORT ESCOLAR GUIA PRCTICA DHORTICULTURA ECOLGICA

>C  aracterstiques i aplicaci dels diferents materials destinats a lencoixinament

Fulles i herba seques i esmicolades

A zones amb plantes arbustives i escocells darbres

Herba tendra, gespa tallada, restes verdes de lhort

Parcelles de cultiu hortcola de plantes exigents i arbres fruiters

A cada renovaci de cultiu

Zones de pas, zones de cultiu hortcola sobretot a lestiu

Quan sigui necessari

2 On i com installar lhort

8 La salut de lhort

3 Eines i estris per treballar lhort. Funcions i caracterstiques

9S uggeriments per integrar lhort a laula i al laboratori

> Caracterstiques del microclima del nostre espai

>C aracterstiques bsiques del clima mediterrani

> Actuacions de millora: com preparar lentorn i delimitar lespai

> Passos que cal seguir per escollir lespai ms adequat

> L a part mineral

> L a part orgnica

> L humus estructura el sl

> L a descomposici de la matria orgnica

>Q uins passos hem de seguir per saber com s la terra

>Q u ens hi podem trobar:

>C aracterstiques i aplicaci dels diferents materials destinats a lencoixinament

> Com funciona el procs?

> Temperatura adequada

> Fases del compostatge

> Men del compostatge

> s del compost

> Organitzaci de la zona de compostatge

> Tasques a fer:

> Els arbres fruiters

> Les plantes hortcoles

> Les plantes acompanyants i tils

> Lleguminoses i hortalisses de fruit