Curscatala 110715040628 Phpapp01

B1 BSIC
CATAL
PER ALS NEGOCIS
A2
MARC EUROPEU COM DE REFERNCIA
B1 BSIC
CATAL
PER ALS NEGOCIS
www.doitinbcn.com www.bcn.cat/barcelonabusiness
Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Primera edici: juny de 2011
edita: Ajuntament de Barcelona Sector de Promoci Econmica C. de Llacuna, 162-164 08018 Barcelona Tel.: 934 019 777
2011 Consorci per a la Normalitzaci Lingstica C. de Mallorca, 272, 8 08037 Barcelona Tel.: 932 723 100 Fax: 934 872 167 A/e: cpnl@cpnl.cat www.cpnl.cat
maquetaci:
Doctor Magenta C. de Mozart, 14 08012 Barcelona Tel.: 932 389 591 www.doctormagenta.com
coordinaci: Consorci per a la Normalitzaci Lingstica: Elisenda Bernal i Jordi Font Ajuntament de Barcelona: Sector de Promoci Econmica
autors:
Bernat Cormand, Eva Fajula, Elisenda Farr i Elisenda Bernal

assessorament lingstic:
Gemma Roura
veus:
Maria Altarriba, Elisenda Bernal, Merc Coma, Bernat Cormand, David Farrars, Marc Font, Llusa Garriga, Ral Gil, Salvador Gimnez, Xavier Marqus, Josep Martnez, Gemma Monreal, Emma Nav, Brbara Rodrguez, Eva Roma, Valent Rossell, frica Sancho, Domnec Salvad, Xavier Saperas, Rosa Saumell, Laura Tena
tcnic de so:
Jos Lozano (Universitat Pompeu Fabra) La major part de les imatges sn del fotgraf Pepe Molina. Vegeu les referncies al final del volum. Permesa la reproducci, sempre que se nesmenti la procedncia i no es faci amb finalitats comercials ni sen facin obres derivades.
Amb el suport de:
NDEX
4 6
Presentaci Unitat 1. Primer contacte
En aquesta unitat aprendrs a presentar-te i presentar altres persones, i a donar i demanar informaci personal en lmbit professional. Tamb aprendrs a saludar i a acomiadar-te segons el grau de formalitat de cada situaci.
20
Unitat 2. Un dia de feina

En aquesta unitat aprendrs a fer front a situacions quotidianes tpiques de lmbit professional i personal, aix com les convencions duna comunicaci telefnica per poder mantenir converses previsibles. Tamb aprendrs a demanar i dir lhora.
34
Unitat 3. Gesti del temps lliure

En aquesta unitat aprendrs a dir qu fas durant el temps lliure i a fer propostes dactivitats de lleure, expressant gustos i preferncies. Tamb aprendrs a demanar i donar informaci sobre les relacions personals i familiars i a expressar felicitacions i condols.
48
Unitat 4. Espais compartits

En aquesta unitat aprendrs a dir com sn els espais on treballes. Tamb aprendrs a fer referncia als objectes i instruments ms comuns que hi ha a les oficines i localitzar-los i situar-los. Finalment, aprendrs a demanar i donar indicacions per arribar a un lloc amb transport pblic urb o localitzar un espai.
62
Unitat 5. A la fira
En aquesta unitat aprendrs a planificar un viatge, fer reserves i a organitzar lagenda per assistir a una fira. Tamb aprendrs a afrontar algunes situacions quotidianes quan sutilitzen diversos mitjans de transport.
76
Unitat 6. Dinar de negocis

En aquesta unitat aprendrs a fer referncia al menjar i beure ms usuals, identificar aliments i plats, i expressar preferncies de qu es vol menjar i com. Tamb aprendrs a explicar qu fiquem en una bossa de m.
90
Unitat 7. Fem salut

En aquesta unitat aprendrs a afrontar els temes ms freqents relacionats amb lestat de salut, lergonomia i la higiene, a explicar com et trobes i qu et fa mal. Tamb aprendrs a demanar els medicaments ms usuals i a donar consells relacionats amb la salut, especialment de lmbit laboral.
104 Unitat 8. El millor candidat

En aquesta unitat aprendrs a desenvolupar-te en una entrevista de feina, escriure i avaluar currculums i cartes de presentaci i a descriure la feina ideal.
118 Unitat 9. Espero que tagradi

En aquesta unitat aprendrs a identificar els productes que hi ha en diversos establiments comercials, especialment els que fan referncia a la roba i als complements. Tamb aprendrs a dir com sn (color, talla, material) i a mantenir converses previsibles amb els dependents. Finalment, aprendrs a descriure persones per tal de fer-los regals dempresa o personals.
132 Unitat 10. Tinc un problema

En aquesta unitat aprendrs a comunicar i descriure els contratemps ms habituals: prdua de maletes, de vols, avaries daparells (impressora, aire condicionat, fotocopiadora, etc.).
146 Ara ja s 148 Textos orals 164 Annex gramatical 178 Informaci dinters 182 Solucionari 198 Referncies 202 Vocabulari
Presentaci
El manual que teniu a les mans, centrat en el mn dels negocis i de lempresa, s el primer manual especfic daquest mbit en lensenyament del catal com a llengua estrangera. s fruit de la collaboraci entre el Sector de Promoci Econmica de lAjuntament de Barcelona i el Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Concretament, es tracta dun curs de nivell bsic que, a partir de situacions comunicatives prpies dun entorn laboral i empresarial i per mitj dun enfocament de treball per tasques, dna les eines bsiques a laprenent per desenvolupar-se en situacions quotidianes del seu context. Aquest curs de catal forma part duna modalitat diferenciada de cursos que el Consorci ofereix a col lectius determinats i que es duen a terme en funci de les seves necessitats. La nostra intenci ha estat apropar el catal als membres de la comunitat econmica i empresarial internacional que arriben a lrea de Barcelona. Ens agradaria que aquesta iniciativa ajuds a fer veure el catal com una oportunitat a lhora de fer negocis i com una clau per obrir noves portes professionals i comercials a Catalunya. Esperem que us faci un bon servei!
Sector de Promoci Econmica Ajuntament de Barcelona
Centre de Normalitzaci Lingstica de Barcelona Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
Barcelona, juny de 2011
cinc 5
UNITAT
Primer contacte
Presentar-se lg i presentar a Saludar se i acomiadars Donar dade ls a n o pers
01 Abans
de comenar
Escolta lentrevista amb Emma Subir per al programa de rdio De gesti i cultura.
Ara emplena la fitxa amb les dades de lentrevista.

Nom: Lloc dorigen: Lloc de residncia: Professi:
6 sis
Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica
1.
Presentacions
1. a. Abans dentrar a la reuni, Bernard Gnter fa un caf i parla amb la nova cap de cooperaci internacional.

Margot: Com et dius? Bernard: Em dic Bernard, i tu? M: Sc la Margot. Don ets? B: Sc de Berln. M: Jo, de Varsvia. Encantada. B: Igualment.
1
Primer contacte UN ITAT
b. Dins de la sala de reunions, el senyor Gnter presenta els assistents.

Bernard Gnter (Berln) Anneke van Zielf (Utrecht)
Bon dia. Em dic Bernard Gnter. Sc de Berln. Els presento la senyora van Zielf. La senyora van Zielf es diu Anneke. s dUtrecht. Ja podem comenar la reuni.
Maurice Marceau (Bordeus)
Andrew Portman (Providence)
c. Respon.
1. Com es diu el senyor de Providence? 2. Don s el senyor Marceau?
d. Respon.
I tu, com et dius? Don ets?
Ara tots
2. Presenteu-vos i demaneu com es diu i don s la resta de la classe.
set 7
1
3. a. Relaciona els dilegs amb les fotografies que hi ha a continuaci.

1
Sr. Gnter: Qui s aquell senyor dall? Sr. Ubach: s el senyor Lehmann, el nou
conseller delegat.
SG: Ah s? I com es diu? SU: Es diu Martin.
Foto
Olivier: Hola, Berta. Berta: Ei, com ests? O: B. B: Us coneixeu? O: No, no ens coneixem. B: Doncs mira, aquesta s la Gemma, una companya de la Universitat Autnoma de Barcelona. s becria del Sincrotr ALBA.
Foto
b. Respon.
1. Com es diu lamiga de la Berta? 2. Qui s el nou conseller delegat?
4. Fixat en el quadre i omple els buits. En catal utilitzem larticle personal davant dels noms de persona quan usem el verb ser. Es diu Margot. Es diu Bernard. Es diu Andrew. s la Margot. s el/en Bernard. s lAndrew.
Davant de noms masculins Utilitzem Utilitzem si comencen per consonant (excepte h muda). si comencen per vocal o h muda.
Davant de noms femenins Utilitzem Utilitzem si comencen per consonant (excepte h muda). si comencen per vocal o h muda.
8 vuit
2.
Don ets?
1. Amb quin gentilici associes aquestes fotografies?
mallorquina sussa italiana alemanya holandesa
1
nou 9
pasta
cervesa
tulipa
ensamada
xocolata
2. a. Don creus que sn aquestes persones?
de Sucia s suec de Rssia s rus
Jo crec que s
s de/d s I tu, don ets?
s de/d s
s de/d s
Doncs jo crec que s
b. Classifica els gentilicis de lexercici anterior segons la terminaci i afegeix tamb els dels teus companys.
-s / -esa holands, -esa - / -ina mallorqu, -ina - / -ana itali, -ana / -a sus, sussa altres brasiler, -a
Lalfabet
1. 02 Escolta els noms dels pasos segents i escriu-los.
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8.
1
2.
03 Escolta com es pronuncien les paraules segents.

desig carrer plaa aquest parallel caixa habitant lluna
piscina segent quinze juny
3.
1. 2.
04 Marca la paraula que t el so diferent.

gat despatx targeta xut guitarra passeig 3. 4. juliol casa iogurt zero rajola passar
De dos en dos
4. Amb un company/a de lempresa on treballeu organitzeu la inauguraci de la nova sucursal a Barcelona. Heu denviar les invitacions, per a la llista dels assistents us falten alguns noms. Completeu-la lletrejant-los.
Els numerals
1. a. De l1 al 100. Completa amb els numerals del quadre. En sobren tres.
setanta-u 0 1 2 3 4 5 6 zero u/un/una dos/dues tres quatre cinc quaranta 7 8 9 10 11 12 13 dotze noranta 14 15 16 17 18 19 20 vint-i-dos catorze quinze disset divuit dinou vint vuitanta-quatre 21 22 30 31 40 50 60 vint-i-u trenta trenta-u quaranta cinquanta seixanta setze sis
set vuit nou deu onze tretze
70 setanta 80 vuitanta 90 100 cent
b.
05-06 Escolta els dos dilegs i escriu les edats daquestes persones.
Miquel: Dileg 2 Joana: Oriol:
Dileg 1 Gerent:
c. I tu, quants anys tens? Tinc
anys.
2. a. Del 100 al 1.000. Completa amb els numerals que falten.

cinc-cents 100 cent 200 300 tres-cents 400 quatre-cents dos-cents 500 600 sis-cents 700 set-cents 800 vuit-cents 900 nou-cents 1.000 mil
b.
07 Escolta el dileg i escriu el nmero del carrer.
1. C. Marina,
346
2. C. Mallorca,
3. C. Balmes,
10 deu
3.
De qu fan?
1. a. De qu fan aquestes persones? Fixat en les imatges i relaciona-les amb les professions.
2
1
Primer contacte UN ITAT 7
onze 11
6 5
9
8
10
advocat / advocada informtic / informtica intrpret recepcionista
secretari / secretria dissenyador / dissenyadora mestre / mestra cuiner / cuinera
metge / metgessa arquitecte / arquitecta
b. De les professions anteriors, qui pot dir...?

Treballo al Parlament Europeu. Parlo angls, francs, alemany i xins. Atenc trucades i rebo visites. Projecto edificis i espais pblics.
2. I tu, de qu fas? Jo faig dinversor. Jo sc actriu.
1
4.
Salutacions
1. a. 08-11 Escolta els dilegs i relacionals amb les fotografies. Dileg 1 Bon dia, senyor Armengou. Com va aix? Molt b, grcies. I vost? B, grcies.
Dileg 2 Adu, Ariadna! Adu, fins aviat!
Dileg 3 Ei, Marina! Quant de temps! Com va? Anar fent. I tu? Molt b!
Dileg 4 Hola, senyora Espasa. Li presento Kumiko Sasa. Tant de gust. Igualment.
1.
2.
3.
4.
b. Dels dilegs anteriors, quins sn ms formals i quins ms informals? Per qu?
2. Relaciona amb fletxes aquestes expressions equivalents.

1. Com va? 2. Hola! 3. Adu! 4. B, grcies. 5. Encantat. a. Passi-ho b! b. Com anem? c. Anar fent, grcies. d. Molt de gust. e. Bon dia!
12 dotze
1
3. Completa els dilegs segents.
Dileg A
A: Hola! B:
Dileg B
A: Senyor Ferrer, li
Dileg C
A: Bon dia. B: A: Com est? B: A: Anar fent, grcies. B: A: Passi-ho b.
Dileg D
A: Bona tarda! B: A: Com va? B: A: Fins aviat! B:
presento el senyor
A: Com et dius? Gabarda. B: A: I de qu treballes? B: B: C: Igualment.
Ara tots
4. Ets en un cctel de lempresa. Practica les salutacions i els comiats a partir daquestes quatre situacions.
a. Saluda una persona. b. Presentat a una persona. c. Acomiadat dalg. d. Presenta una altra persona.
Quiz: els costums

1. Quan entrem en una botiga, diem... a. Com va aix? b. Bon dia. c. Fins dem! 2. Quan ens presenten un nou director general... a. Li donem la m. b. Labracem. c. No fem res. 3. Quan ens trobem un company de feina a lascensor... a. Li fem dos petons. b. Fem veure que no lhem vist. c. Li diem hola. 4. Quan ens pregunten: Com ests?, responem... a. No, grcies. b. Un caf, grcies. c. Molt b, grcies. 5. Quan trepitgem alg sense voler, li diem... a. De res. b. Molt de gust. c. Perdoni. 6. Quan volem conixer alg en unes jornades, li diem... a. Com et dius? b. Igualment. c. Jo tamb.
tretze 13
1
5.
La targeta de visita
1. Aquesta s la targeta de visita dAleix Ramis. Relaciona les dades amb fletxes.
Nom
Cognoms
Professi
Codi postal
Web Adrea electrnica
Nom de lempresa Telfon
Carrer
Ciutat
Tu i jo
Persona A
2. Vols passar les dades duna clienta a un company/a de feina. Dna-li tota la informaci de la targeta perqu pugui emplenar la fitxa. Utilitza, si cal, les estructures dels quadres.
Nom i cognoms: Professi: Empresa: Adrea: Codi postal: Telfon: Fax: Adrea electrnica: Web:
La clienta es diu... Treballa per a lempresa...
Ho pots repetir, si us plau? Com sescriu?
Ms a poc a poc, si us plau. Perdona, no the ents.
14 catorze
Tu i jo
Persona B
2. Vols passar les dades dun client a un company/a de feina. Dna-li tota la informaci de la targeta perqu pugui emplenar la fitxa. Utilitza, si cal, les estructures dels quadres.
Nom i cognoms: Professi: Empresa: Adrea: Codi postal: Telfon: Fax: Adrea electrnica: Web:
El client es diu... Ho pots repetir, si us plau? Ms a poc a poc, si us plau. Treballa per a lempresa... Com sescriu? Perdona, no the ents. 3. La Rosa Suri necessita la targeta de visita dun client i la busca a la seva cartera per veure si hi s. Aquests sn els carnets i les targetes que porta.
2 3
a. Pots identificar-los?

document nacional didentitat (DNI) carnet de conduir carnet de soci
targeta de crdit targeta de client targeta sanitria
b. I tu, quins altres carnets i targetes tens?

quinze 15
1
6.
Noves coneixences
1. a. Sou a la presentaci dun estudi sobre la inversi estrangera a lrea de Barcelona i coincidiu amb altres persones. En grups de tres prepareu un dileg. Desprs improviseu una petita conversa a partir del rol que us ha tocat. Podeu fer servir algunes de les estructures segents.
Ei! Hola! Quant de temps! Com ests? Com est? Com anem? Com va aix?
Molt b, grcies. Anar fent.
Coneixes el/la...? Us coneixeu?
No, no el/la conec. S, ja ens coneixem.
Aquest/aquesta s el/la... Et/us/li/els presento...
Malegro de conixer-te. Molt de gust. Tant de gust. Encantat/Encantada. Igualment.
Com va la feina? Com est la famlia? De qu fas?
Faig de... Sc...
Adu! Fins aviat!
b. Ara trieu una de les persones del vostre grup per presentar-la a la resta de la classe.
16 setze
La llengua catalana
El catal es parla en una rea de 68.000 km2, on viuen ms de 13 milions de persones. Actualment, es parla en set territoris distributs en quatre estats: Andorra, Espanya on hi ha la major part de la poblaci i superfcie, Frana i Itlia. Segons un estudi de 2005 sobre la presncia de llenges a Internet, el catal ocupa la posici 26 en una classificaci basada en el nombre absolut de pgines existents, i la 19 en una classificaci segons el nombre de pgines web per parlant. El grau dactivitat a Internet situa el catal en la vuitena posici pel que fa al nombre de blogs, i en la quinzena pel que fa a la Viquipdia. No totes les persones que viuen al domini lingstic catal el parlen: el catal, amb prop de 10 milions de parlants, s la dotzena llengua europea ms parlada, ms que el suec, el dans, el fins, lestoni o leslov, i gaireb tant com el grec o el portugus. Tot i aix, el catal no t un estatus doficialitat plenament reconegut en larquitectura institucional de la Uni Europea: en relaci amb les vint-i-tres llenges oficials de la Uni Europea, els territoris on el catal s oficial (Catalunya, Illes Balears i Comunitat Valenciana) tenen ms habitants que els territoris en qu sn oficials altres llenges de la Uni:
Actualment, el catal es pot estudiar a ms de 160 universitats i altres centres destudis superiors de 28 pasos dels cinc continents, amb ms de 7.000 alumnes.
Digues si aquestes afirmacions sn veritables o falses.

V 1. El catal s la llengua oficial de quatre estats. 2. Cada parlant de catal t un blog a Internet. 3. El catal es pot usar a les institucions oficials europees. 4. A Austrlia es pot estudiar catal. F.
Podeu llegir linforme complet El catal, llengua dEuropa a: http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Publicacions/CatalallenguaEuropa/ cat_europa_catala_07.pdf

disset 17
Font: Eurostat (2006)
1
Tu mateix
1. Conjuga els verbs que hi ha entre parntesis.
a. Nosaltres b. Vosaltres c. Jo no d. Ella e. Tu f. Vosts
(DIR-SE) (SER) de
Astrid i Susanna. Mxic. senyor Puig. anys.

(SER) mexicans.
(CONIXER) el
(TENIR) seixanta-sis (TREBALLAR) (FER)
en un bufet dadvocats.
darquitectes.
2. Omple els buits amb el, la o l.

Noms masculins Noms masculins a. b. c. Alan Erik Colin d. e. f. James Quim Harry Noms femeninsNoms femenins g. h. i. Elke Natasha Nicole j. k. l. Cynthia Olga Jlia
3. Omple els buits amb els pronoms els o li. Senyors, els presento la senyora van Zielf.

Senyor Gnter, li presento la senyora van Zielf i el senyor Federov.
a. Senyora Federov, senyora van Zielf. b. Senyors, c. Senyor Portman, d. Senyores,
presento el senyor Marceau i la presento el senyor Federov. presento el senyor Gnter. presento els senyors Nawara i Marceau.
4. Tria la resposta adequada.

1. Com et dius? a. Es diu Jana Petrov. b. Sc la Jana Petrov. c. Ets la Jana Petrov. 2. Quants anys tens? a. Tens trenta-cinc anys. b. Tinc vint-i-nou anys. c. En tenim vint-i-nou. 3. Don s? a. s la Jacqueline Ledoux. b. s del Canad. c. Ets cub. 4. Com sescriu el teu cognom? a. Amb ve doble. b. Em dic Hamilton. c. Molt de gust. 5. Com va aix? a. Igualment. b. Encantat. c. Molt b, grcies. I tu? 6. Us coneixeu? a. No, no ens coneixem. b. Anar fent. c. s canadenc. 7. De qu treballa vost? a. Ets cap de personal. b. Fa darquitecte. c. Sc infermer. 8. Li presento el senyor Pahissa. a. Passi-ho b. b. Encantat. c. Fins aviat!
18 divuit
1
5. Fes sis frases amb un element de cada columna.
Tu La Carlota Vosaltres Jo Ells Nosaltres 1. 2. 3. 4. 5. 6. faig som treballa tens us dieu coneixen de Frana. Charles i Jane. trenta-quatre anys. de professor. molta gent. en un estudi darquitectura.
dinou 19
6. En quines situacions diem aquestes expressions?

1 2 3 4 5 6
Bon dia! Bona tarda! Bona nit! Fins ara! Fins desprs! Fins aviat! 2. 3.
a b c d e f
Desprs de dinar. Ens tornarem a veure al cap duna estona. No sabem quan ens tornarem a veure. Abans danar a dormir. Tot el mat, fins a lhora de dinar. Ens tornarem a veure ms tard. 4. 5. 6.
1.
7. Sebastien Lambert prepara una presentaci per a una reuni amb uns clients de Barcelona, per ha fet sis errors. Detectals i corregeix-los.
Us dieu Sebastien Lambert i t trenta-cinc anys. Sou francs. Fan dadvocat en un bufet molt important. Vius a Barcelona, al barri de lEixample. Parles angls, castell i una mica de catal.
Em dic
8. Ara escriu la teva presentaci.
Em dic
UNITAT
Un dia de feina
lhora Demanar i dir a la Explicar un dia feina lfon Parlar per te
Abans de comenar
Em dic Nora Jezeck. Sc txeca i visc a Barcelona, al barri de lEixample. Sc economista. Cada dia em llevo dhora, a les set en punt. A tres quarts de vuit vaig una estona al gimns. Desprs agafo el cotxe per anar a la feina. Treballo al departament davaluaci de riscos dun banc. Al migdia dino en un restaurant i, havent dinat, torno a treballar fins a les vuit. Quan plego, sovint jugo a pdel amb uns companys de feina. Normalment men vaig a dormir cap a les dotze de la nit.
Un cop llegit el text, digues si les afirmacions sn veritables o falses.

V 1. Cada dia es lleva molt tard. 2. Va a treballar amb autobs. 3. Desprs de dinar torna a la feina. 4. Al vespre queda amb els companys de feina. F.
20 vint
1.
Quina hora s?
1.

2
Un dia de feina UN ITAT
12-15 Escolta els dilegs i relaciona les hores amb els rellotges.
Dileg Plego a dos quarts de cinc. I tu? Dileg S, sn tres quarts de dotze.
Dileg Sn les nou en punt.
Dileg Qu et sembla a un quart de deu?
2. Completa seguint lexemple.

Barcelona Tquio Si a Barcelona sn dos quarts duna, a Tquio sn dos quarts de nou.
Barcelona
Sydney Si a Barcelona sn a Sydney s , .
Barcelona
Londres Si a Barcelona s a Londres s , .
Barcelona
Nova York Si a Barcelona sn a Nova York sn , .
vint-i-u 21
2
2.
Les parts del dia

1. a. Relaciona les fotografies amb les accions quotidianes.
1
6 5
A la tarda passo a buscar els meus fills a lescola. Dos cops al dia passejo el gos. De tant en tant surto a sopar amb els companys de feina.
A les dues dino a casa. Abans de sopar miro els correus pendents. A la nit quedo amb els amics.
Desprs de dinar faig la migdiada. Al mat menjo cereals per esmorzar. De vegades vaig a comprar roba.
b. Completa el quadre amb les parts del dia i els pats.

Les parts del dia
la matinada Els pats
el
el migdia
la
el vespre
la
esmorzar
berenar
22 vint-i-dos
3.
Un dia de cada dia

1. El Gilbert ens explica qu fa un dia de cada dia. Completa el text amb els verbs del quadre.
agafo
1
2
em dutxo
miro
dino
vaig a crrer
em llevo
2
esmorzo
llegeixo
Cada dia
a les sis del mat i

3
una estona pel parc de la Ciutadella. Torno a casa i

4
. Em vesteixo
i desprs preparo lesmorzar. Mentre

5
, sempre escolto les notcies.
A les vuit
6
els ferrocarrils per anar a la gestoria. Al migdia
en un restaurant a prop de loficina i havent dinat torno a

7
treballar. Plego a les set. Quan arribo a casa, preparo el sopar i mentre sopo
la televisi. Normalment men vaig a dormir a les onze de la nit, per abans
8
una mica.
2. I tu, qu fas normalment cada dia?
Cada dia em llevo a
vint-i-tres 23
2
3. Fixat en aquest quadre.

dilluns abans-dahir dimarts ahir dimecres avui dijous dem divendres dem passat dissabte diumenge
cap de setmana
Ara completa les frases amb les expressions de temps.

Si avui s dimecres 15 de novembre... era dilluns 13 de novembre. era dimarts 14 de novembre. ser dijous 16 de novembre. ser divendres 17 de novembre.
4. Quin horari fas a la feina? Pregunta-ho al teu company/a. Els dilluns i els dimecres entro a les nou i plego a les sis, per la resta de dies surto ms tard, cap a les set. Els divendres no treballo a la tarda.
5. a. Respon aquesta enquesta sobre els hbits a la feina.

a. Cada quant vas a una fira? b. Cada quant tens una reuni? c. Cada quant fas presentacions en pblic? d. Cada quant viatges per feina? e. Cada quant redactes informes? f. Cada quant prepares pressupostos? g. Cada quant demanes un crdit? h. Cada quant visites els clients? i. Cada quant assisteixes a cursos de formaci? j. Cada quant demanes un augment de sou? k. Cada quant parles per videoconferncia? l. Cada quant fas transferncies bancries?
b. En grups poseu en com les vostres respostes.
24 vint-i-quatre
2
c. Escriviu en qu coincidiu seguint el model.
Sovint
el Guim i jo viatgem per feina.
De tant en tant Mai Cada dia
d. Feu dilegs semblants. Parlo molt sovint per telfon. Jo tamb. No agafo mai el cotxe. Jo tampoc.
Tu i jo
Persona Persona AA
6. Ets dissenyador/a grfic/a i et falta informaci per acabar la invitaci a la conferncia inaugural duna jornada. Demana-la a lorganitzador/a.
vint-i-cinc 25
2
Tu i jo
Persona Persona BB
6. Ets dissenyador/a grfic/a i et falta informaci per acabar la invitaci de la presentaci dun llibre. Demana-la al llibreter/a.
De dos en dos
7. El Hans s consultor duna gran empresa. Jugueu al joc segent.
a. Agafa una moneda i llana-la. b. Si surt cara, avana una casella. c. Si surt creu, avanan dues. d. A cada casella on caiguis, digues qu fa el Hans i a quina hora ho fa. Exemple: El Hans es lleva a les vuit del mat. e. El primer que arriba a lltima casella guanya.
26 vint-i-sis
4.
Converses telefniques
1. a. Completa els dilegs segents amb les expressions del quadre de la dreta. Dileg 1
Digui? Hola, De part de qui? Sc la Slvia, una companya de feina. Un moment, . ?
2
Dileg 3
Recasens Associats, digueu? Bon dia, que puc parlar amb lAlbert? No, Aquest no s el 943 544 786? No, s el 943 544 796. Ai, perdoni. . .
Dileg 2
Grup Barcel, bon dia. Bon dia, sc Steve Ferguson, del bufet Casanovas. si us plau. , senyor Ferguson. ,
La senyora Masdeu acaba de sortir. No, no cal, grcies. Ja tornar a trucar. ?
b.
16-18 Escoltals i comprova si ho has fet b.
c. Digues si les afirmacions segents sn veritables o falses. V Dileg 1 Dileg 2 Dileg 3

La Slvia truca a una companya de feina. La senyora Masdeu s fora. El nmero de telfon de Recasens Associats s el 943 544 786.
F.
Ara tots
2. Cada alumne/a ha de tenir una fitxa, que s un fragment de conversa telefnica. Trobeu la vostra parella de manera que la conversa tingui sentit.
vint-i-set 27
2
De dos en dos
3. Prepara amb el teu company/a els dilegs de les situacions segents. Desprs representeu-los a classe. Situaci 1 Truques per parlar amb el senyor Fourest, per no hi s. Avui s de viatge. Situaci 2 Truques al banc perqu vols un talonari de xecs nous, per tequivoques de nmero.
Situaci 3 Truques a la Cambra de Comer de Barcelona per demanar assessorament empresarial i la persona de la centraleta et passa amb lencarregat del tema.
Situaci 4 Truques a la gerent per dir-li que hi ha un error en el contracte dobra i servei i tatn ella mateixa.
4. Aquestes expressions, les pots sentir en converses telefniques. Tenen un significat semblant? Marca s o no. S No
1. Sequivoca. 2. De part de qui? 3. Un moment, ara lhi passo. 4. Em sap greu, no hi s. 5. Digui? 6. Que hi s lUlrich? 7. S, sc jo. 8. Ho sento, acaba de sortir. No passa res. Qui el demana? Un moment, ara shi posa. Avui no s a Barcelona. S? Que hi ha lUlrich? S, jo mateixa. Perdoni, no el sento.
5. En quines situacions diem les expressions segents? Relaciona amb fletxes cada frase amb el significat que t.
1. En aquest moment no s a loficina. 2. Un moment, si us plau. 3. De part de qui? 4. Ho sento, per est reunit. 5. Vol deixar-li algun missatge? 6. Em sembla que sequivoca. 7. Que puc parlar amb el Jofre? a. Ho diem per demanar qui truca. b. Ho diem per dir que qui truca sha equivocat. c. Ho diem per dir que una persona no shi pot posar. d. Ho diem per dir que una persona no hi s. e. Ho diem per demanar per alg. f. Ho diem per mantenir la comunicaci. g. Ho diem per si volen deixar un encrrec.
28 vint-i-vuit
2
6. 19-21 Escolta els tres missatges al contestador automtic i marca amb una creu a quin missatge es refereixen les afirmacions segents.
1 a. El web del Consorci s www.cpnl.cat. b. LIan no pot anar al sopar de dissabte. c. Els dijous atenen de nou a dues i de quatre a dos quarts de sis. d. Aquest s el contestador del 678 755 009. e. LIan no torna de Pars fins diumenge. 2 3.
7. a.
22 Escolta el missatge que han deixat al contestador del senyor Garcs.
Bon dia, Aquest s un missatge urgent per al senyor Garcs. Li truquem de part del Collegi Oficial de Metges de Barcelona. Per problemes personals, hem de canviar la cita que tenia amb la senyora Guix dem a les cinc de la tarda al Collegi. Li proposem un altre dia: el dilluns de la setmana que ve a les sis de la tarda. Esperem la seva confirmaci al 936 845 438. Moltes grcies.
b. Ara completa la fitxa telefnica amb la informaci que hi falta.
08/11/2011
vint-i-nou 29
2
5.
Un dia en la vida de...

1. En grups de quatre escolliu un personatge conegut per parlar del seu dia a dia. Heu dexplicar detalladament com s un dia de la seva vida i quines activitats fa durant la setmana. En lexplicaci no podeu dir-ne el nom, perqu es tracta que la resta de la classe endevini qui s. Podeu utilitzar les expressions dels quadres.
Al mat... A la tarda...
Els dimarts i dijous... Cada dilluns...
De vegades... Mai... Sovint...
A tres quarts de nou... A un quart de...
30 trenta
Qui treballa, descansa?

Tot i els tpics, Espanya no s el pas europeu amb ms dies festius lany: els treballadors de Dinamarca, Finlndia i ustria tenen ms dies de vacances, tal com conclou lestudi sobre les condicions laborals que lagncia Eurostat elabora anualment. Entre dies festius i vacances dempresa, els espanyols tenen 36 dies de descans anuals, dos per damunt de la mitjana comunitria, que s de 34, per a Dinamarca, Finlndia i ustria, els treballadors tenen ms dies de descans. Per sota dels 30 dies de vacances anuals noms hi ha tres pasos: Irlanda, amb 29, i els Pasos Baixos i el Regne Unit, amb 28. En general, per, a Europa es concedeixen ms dies de vacances que als Estats Units i la Xina, on noms tenen, respectivament, 25 i 23 dies. Al pol oposat se situa lndia, amb 41 dies de vacances, tot i que s on tenen la setmana laboral ms llarga: 48 hores. Dels 36 dies de vacances que els espanyols tenen cada any, 14 sn festius, cosa que converteix Espanya, juntament amb Portugal i Finlndia, en els pasos amb ms festes pbliques de la UE, ja que la mitjana comunitria s d11 festius, una xifra a la qual noms sajusten Frana i Sucia. Molt per sota, tornen a situar-se Irlanda, amb 9 dies, i Holanda i el Regne Unit, amb 8. Pel que fa a la durada de la jornada, les directives europees estableixen que la setmana laboral pot arribar a ser de 48 hores, per tots els pasos tenen lleis que la rebaixen fins a les 40 hores o menys.

V 1. A la Uni Europea, tothom fa 30 dies de vacances. 2. Als Pasos Baixos i al Regne Unit hi ha menys festes pbliques que a la resta de la Uni Europea. 3. Els finesos sn els europeus amb ms dies festius. 4. La setmana laboral belga s la ms curta. F.
trenta-u 31
2
Tu mateix
1. Quina hora s?
Sn les sis i cinc. Falten cinc minuts per a un quart de nou. Sn dos quarts i mig de set. s un quart i cinc de dotze. Sn tres quarts i cinc de deu. Falten cinc minuts per a tres quarts de vuit.
1.
2.
3.
4.
5.
6.
2. Llegeix i ordena aquests pargrafs.

a c e
Cada dia es lleva a les set del mat i va al gimns a fer exercici. Torna a dos quarts de nou, esmorza, i cap a les deu comena a repassar els temes de les conferncies que ha dinterpretar.
b d
Desprs de sopar amb els amics, va a fer una copa a algun local del centre de Barcelona. Cap a mitjanit, torna passejant a casa i llegeix una estona o escolta msica al llit.
f
Arriba a la fira a les onze, va cap a les cabines dinterpretaci i saluda els companys.
A les dotze comena la conferncia i a un quart de tres fa una pausa per anar a dinar. A les quatre torna a la feina i segueix traduint fins a les set de la tarda.
El Yannick s intrpret. s una feina dura perqu t jornades laborals molt intenses, per li agrada molt.
Revisa el sistema de so a dos quarts de dotze i comprova que t tot el material que necessita: prismtics, llibreta, bolgrafs, diccionaris, ampolles daigua i gots.
Ordre correcte:
3. I tu, qu fas cada dia a la feina?
32 trenta-dos
2
4. Llegeix el que fan lElisa i el Mart. Marca lopci correcta de les dues opcions que hi ha escrites en cursiva.
Autoavaluat
1. Com es diuen, vosts? a. Es diu Natlia Rius i viu a Sant Cugat. b. Sc la Ceclia. c. Jo em dic Alice i ella es diu Gabriela. 2. Com va aix? a. Grcies. b. Molt b, grcies. c. A reveure. 3. Coneixes el Bru? a. No, grcies. b. No, no ens coneixem. c. No, a dos quarts de quatre. 4. El llibre val (16) a. setze b. disset c. quinze euros. 6. Elles sn holandeses. I vosaltres, don sou? a. Sn del Brasil. b. Sc de Brasil. c. Som brasilers. 7. Sc la Blanca. Que hi ha lErnest? a. Em sembla que sequivoca. Aqu no hi ha cap Ernest. b. Un moment, Ernest. Ara shi posa. c. S, ahir. 8. Tres cops per setmana dino a la feina. a. Sempre dino a la feina. b. Mai dino a la feina. c. De vegades dino a la feina. 9. Cada dia plego a (17.30 h)... a. dos quarts de cinc. b. dos quarts de sis. c. dos quarts de set. 32. 10. Sopo a les vuit... a. del mat. b. del vespre. c. de la nit.
trenta-tres 33
5. Quants anys tens? En a. tinc b. t c. tenim
UNITAT
Gesti del temps lliure

ferncies i fer Expressar pre temps lliure propostes de lacions Parlar de les re iliars personals i fam ps Parlar del tem us unicacions bre m o c r ta c a d e R benvingudes, (felicitacions, condols, etc.)
Abans de comenar
Els estudis sociolgics actuals confirmen que la separaci entre treball i temps lliure s important en la vida quotidiana de les societats urbanes. En el temps lliure, hi ha una gran oferta dactivitats doci, sense oblidar el temps que dediquem a la famlia i als amics. En general, els catalans destinen la major part del temps lliure a estar amb la famlia (51 %) i prefereixen passejar (44 %) i estar amb els amics (42 %) que anar a ballar (23 %). Sestimen ms anar al cinema (38 %) que al teatre (22 %) i un percentatge semblant de persones manifesta que li agrada fer esport (31 %), escoltar msica (30 %) o llegir (29 %).

V 1. En les societats urbanes la distinci entre feina i oci s poc important. 2. Hi ha moltes activitats doci per escollir. 3. Ballar s lactivitat doci ms freqent dels catalans. 4. Els catalans prefereixen escoltar msica que llegir. F.
34 trenta-quatre
1.
El temps lliure
1. Relaciona les activitats de lleure amb les fotografies.
1
2
3
Gesti del temps lliure UN ITAT
anar a la platja viatjar anar dexcursi
esquiar
anar a un concert anar al cinema fer esport
9
8
10
quedar-se a casa dinar fora sortir a la nit
2. LAlcia i el Jaume ens expliquen qu els agrada fer en el seu temps lliure. Llegeix el que ens diuen i comenta amb els companys les teves aficions. A mi magrada molt viatjar i visitar pasos extics. Jo mestimo ms fer escapades de cap de setmana.
3.
23-24 Escolta la Sara i el Matteo. Marca les activitats que fan en el seu temps lliure.
Activitats Anar al teatre. Anar a una exposici. Anar amb avi. Anar amb bicicleta. Dibuixar. Fer esports a laire lliure. Fer fotos. Matteo Sara Activitats Fer snowboard. Jugar a golf. Passejar. Quedar-se a casa. Menjar fora. Tocar la guitarra. Viatjar. Matteo Sara
trenta-cinc 35
3
4. a. La Carola i el Leo parlen de com passen el temps lliure. Omple els buits que hi ha als textos segents amb els quantitatius sense repetir-ne cap.
0% gens gaire bastant / fora molt 100%
1. La Carola s especialista en biotecnologia en un centre de recerca. Li agrada fer escalada a lestiu i amb els companys de la feina van a Montserrat cada cap de setmana. Algunes vegades, per anar-hi agafa els ferrocarrils perqu no li agrada conduir. A lhivern van a la Cerdanya. Els seus companys esquien, per ella no ho fa perqu no li agrada . Sestima ms esperar-los al bar prenent un caf ben calent. En general es pot dir que a la Carola li agraden les activitats a laire lliure. 2. Sc dissenyador de moda i per feina vaig contnuament a Londres, Pars i Mil. Per aix durant les vacances no viatjo ; noms faig alguna escapada amb la meva parella, lAlessandro. En aquests viatges aprofito per practicar la meva afici preferida: la fotografia. Magrada . Els meus amics quan veuen les fotos sempre diuen el mateix: I tu, no hi surts? La resposta s senzilla: no magrada sortir a les fotos i sempre que puc evito lobjectiu.
b. Completa el quadre. Quan expressem les nostres preferncies podem dir: Magrada molt prendre el sol. Magrada fora / bastant llegir el diari en una terrassa. No magrada gaire anar amb vaixell. No magrada gens anar a comprar.
Quan tenim la frase en positiu, usem , , . Quan tenim la frase en negatiu, usem , .
c. I a tu, qu tagrada fer durant el teu temps lliure? 5. 25-27 Escolta les converses que mantenen uns amics i marca amb una creu a quin dileg correspon cada frase. Dileg 1 Dileg 2 Dileg 3
1. No puc. 2. Jo potser mestimo ms anar a la Costa Daurada. 3. I si quedem ms tard per fer una copa? 4. Hi vols venir? 5. Dacord. 6. Per qu no anem a la platja aquest cap de setmana? 7. Quina bona idea! 8. Perfecte! 9. Quina llstima! 10. Et ve de gust anar al Teatre Lliure divendres? 11. Qu et sembla si quedem al vespre?
36 trenta-sis
3
6. Proposa una activitat al teu company/a per a aquest cap de setmana. Si vols, pots triar alguna de les propostes de les fotografies.
7. a. Llegeix aquests textos sobre maneres diferents de passar les vacances i omple els buits amb les paraules que falten.
sol lluny ciutat tranquil museus quedar-me platja menjar cultures excursions
muntanya
Per vacances, magrada conixer una ciutat cosmopolita per visitar , comprar i en un bon restaurant.
Jo prefereixo anar a la platja per prendre el , llegir una bona novella i descansar.
El que ms magrada s fer , per aix normalment faig escapades a la muntanya.
casa
pasos extics
camp
Com que per feina viatjo molt, durant les vacances mestimo ms a casa.
Quan puc viatjo perqu mencanta descobrir noves i diferents.
Jo sempre passo les vacances en una casa de camp per estar i fer activitats a laire lliure.
b. Qu fas normalment per vacances? Escriu un text semblant als de lexercici anterior al full que el professor/a et donar.
trenta-set 37
3
2.
Quin temps fa?

1. Relaciona les fotografies amb la columna de la dreta.
1
2
3
4
Fa fred. Plou. Fa sol. Est nvol. Hi ha boira. Fa calor. Fa vent. Neva.
2.
28 Escolta la predicci meteorolgica. Quin temps fa a cada lloc? Marca-ho amb una creu.
sol A linterior Al litoral Al nord En cotes altes
clarianes
boira
pluja
ennuvolat tempesta
pedra
neu
Ara tots
3. Quins mesos i estacions us agraden? Qu feu de diferent?
Les estacions hivern primavera Els mesos
estiu
tardor
38 trenta-vuit
3.
Amb la meva famlia

1. a. Mira les fotografies de les dues famlies i omple els buits amb les paraules del quadre. En sobren dues.
pare mare fill filla germ germana marit dona Aquesta s la
3
a. Aquesta s la seva b. Aquest s el seu . .
e. Aquest s el seu .
Judit
c. Aquest s el seu .
Aquesta s la
d. Aquesta s la seva .
f. Aquest s el seu .
Chloe
b. La Chloe i la Judit parlen de les seves famlies. Qui diu qu? Escriu C o J davant de cada afirmaci.
1. 2. 3. 4. 5. Estic casada. Tinc 7 anys. El meu fill t 8 mesos. Tinc dos germans. La meva mare s comptable. 6. 7. 8. 9. 10. Tinc un germ que es diu Max. El meu home s holands. Faig 34 anys al setembre. Vaig a lescola del barri. El meu fill es diu Joel.
Tu i jo
Persona A
2. Pregunta al teu company/a:

1. Com es diu la teva filla? (Xnia) 2. Com es diu el teu oncle? (Daniel) 3. Com es diu el teu germ? (Enric) 4. Com es diu la teva via? (Angelina) 5. Com es diu la teva mare? (Eva)
Ara mira larbre genealgic i respon les seves preguntes.
trenta-nou 39
3
Tu i jo
Persona B
2. Mira larbre genealgic i respon les preguntes del teu company/a. Ara pregunta-li:
1. Com es diu la teva tia? (Irene) 2. Com es diu el teu cunyat? (Esteve) 3. Com es diu el teu pare? (Adam) 4. Com es diu el teu nebot? (Sam) 5. Com es diu el teu avi? (Patrick)
3. Llegeix les targetes segents i digues a quina situaci es refereixen (benvinguda, mort dun familiar, aniversari, naixement dun fill, canvi o millora laboral) i a quin tipus de persona sadrecen (amic, client, company de feina). Hi pot haver ms duna resposta.
1 2 3 4
10 9
situaci
destinatari
situaci 6. 7. 8. 9. 10.
destinatari
1. 2. 3. 4. 5.
40 quaranta
4.
Amb els amics

1. a. La Mireia i lOlvia sn amigues. Llegeix la conversa telefnica que mantenen.
Mireia: Digui? Olvia: Ei, Mireia, sc lOlvia. Com ests? M: B, i tu? O: B, tamb. Mira, et truco per saber si dem vols quedar per anar a dinar amb mi al centre. M: Ai, no puc perqu ja he quedat amb els del curs de xarxes de cooperaci i la Slvia, aquella amiga meva
3
que viu a Grcia. O: La Slvia? Quina Slvia? M: La Slvia, aquella noia alta, morena, tan simptica, de la presentaci del dossier deconomies emergents. O: Ah, s! I tant! Ara la recordo. s veritat, s molt maca. M: Escolta, i per qu no vns amb nosaltres? O: Ah, doncs s, perfecte.
b. Ara descriu els amics del curs de la Mireia.

El Gerhard LImma
El Naveen
El Richard
De dos en dos
c. Com sn els teus amics? Trian dos i descriu-los al teu company/a.
quaranta-u 41
3
5.
Lescapada
1. a. Aqu tens cinc propostes per a una escapada de cap de setmana. Quina creus que s ms adequada per a cada perfil? Per qu?
1
2
Un grup de companys de feina que es volen conixer ms a fons. Una famlia jove amb tres nens dedats compreses entre els 5 i 11 anys. Una parella que fa poc que estan junts. Una persona soltera que ha conegut alg per Internet. Una entitat que organitza una trobada de treball de tots els empleats fora de loficina. Un matrimoni que celebra els 25 anys de casats.
De dos en dos
b. Amb el teu company/a feu tres propostes de cap de setmana:
1. Per anar-hi amb parella.
42 quaranta-dos
2. Per anar-hi amb famlia.
3. Per anar-hi amb amics.
6.
Entre loci i el negoci

1. Un client potencial de la vostra empresa t previst arribar a Barcelona dilluns per participar en unes jornades que es fan al Departament dEconomia i Empresa de la Universitat Pompeu Fabra. Completa el programa daquestes jornades amb les paraules del quadre.
interpretaci sessions inaugural cloenda benvinguda rodona plenria acadmic demostracions
3
quaranta-tres 43
3
2. La vostra empresa vol oferir al client diverses activitats de lleure, a banda de les jornades i de les reunions que ja t programades.
a. En grups de quatre munteu un programa dactivitats per al client. Hi ha dhaver una activitat cultural, una de musical i una ruta per la ciutat. Trobareu tota la informaci a les fitxes de lannex.
dia hora / activitat
b. Un cop preparat el programa, formeu parelles de grups diferents. El professor/a repartir a cadasc un rol de client. Un alumne/a ha dadoptar el rol de client/a que li ha tocat i laltre, el dempresa. Lalumne/a que fa dempresa ha dexplicar al company/a el programa que ha preparat. El client/a pot expressar altres preferncies. Seguidament, intercanvieu els papers.
Ara tots
c. Respon lenquesta segent. Desprs compara les respostes amb el teu company/a i posa-les en com amb la resta de la classe.
1. Quan assistiu a reunions o congressos: a. us agrada tenir temps lliure per a vosaltres b. us agrada assistir a activitats organitzades 2. Quan acaba la sessi de treball: a. preferiu anar a descansar a lhotel b. preferiu enllaar amb activitats organitzades de lleure 3. Les activitats de lleure: a. permeten conixer millor el lloc i els altres assistents o organitzadors de lacte b. envaeixen lmbit personal i privat 4. Els cursos, seminaris, jornades, reunions, etc., serveixen per: a. ampliar coneixements sobre un tema b. descobrir interessos del mercat c. fer contactes entre la gent del sector
sempre de vegades mai
44 quaranta-quatre
Una festa per a cada estaci

El 23 dabril se celebra Sant Jordi, patr de Catalunya, i el Dia Mundial del Llibre i la Rosa, amb diverses activitats arreu de Catalunya, on, cada any, els carrers de tots els pobles i ciutats somplen de parades de llibres i roses. La versi de la llegenda ms popular a Catalunya explica que a Montblanc (Conca de Barber) un cavaller va matar un drac terrible per salvar la filla del rei. La tradici afegeix que de la sang vessada va nixer un roser de flors vermelles.
La nit del 23 al 24 de juny se celebra Sant Joan, que integra costums pagans en honor del sol i els cultes vinculats al solstici destiu, caracteritzats per lexaltaci de la vida i lamor. La festa t una riquesa ritual i simblica enorme: el foc com a gran protagonista, els misteris de la natura, el menjar, les canons, etc., evoquen moments mgics en els quals tot s possible.
La festa de Tots Sants o la castanyada se celebra entre el 31 doctubre i l1 de novembre. Segons la tradici popular, aquestes dates sn el moment de lany en qu sinterrelacionen el mn dels vius i el dels morts. La gastronomia de Tots Sants, que procedeix dantigues ofrenes funerries, s rica i variada i est basada en els panellets, les castanyes torrades i els moniatos que es mengen acompanyats de moscatell.
Uns dies abans de Nadal, a les cases es colloca el ti, un tronc mgic que sha dalimentar (pa sec i aigua) i que viu durant uns dies a la cuina o al menjador de casa. El ti es fa cagar la nit de Nadal tradicionalment desprs de la Missa del Gall o el mateix dia de Nadal. A diferncia daltres costums i personatges procedents de cultures daltres pasos (arbre de Nadal, Pare Nol, etc.), el ti ha conservat tot un ritual tradicional: fer cagar els regals al ti s una cerimnia domstica, que consisteix a cantar una can i colpejar el tronc amb fora.

V 1. Sant Jordi s un cavaller que llegeix molt. 2. Les fogueres sn les protagonistes de la nit de Sant Joan. 3. Els panellets sn les postres tpiques dhivern. 4. El ti s un animal mgic. F.
quaranta-cinc 45
3
Tu mateix
1. Tenint en compte el gnere i el nombre, escriu les paraules entre parntesis en la forma adequada.
Em dic Ferran i us vull presentar la meva famlia. La meva mare s a Barcelona. s
(germ), que s la (baix) i (vidu) i viu (gras). Tinc dos germans i una (petit). Jo sc el gran. Els meus germans sn (alt) i (prim). En canvi, la meva germana (nebot), que sn (ros) i molt (fill) de (simptic). Jo sc divorciat
bessons i tots dos sn sassembla a la meva mare. Tinc tres la meva germana. Sn i no tinc fills.
2. Mira el quadre i omple els buits amb el possessiu adequat.
Em dic Irene.
pare es diu Ignasi i germana viu a Frana i fills es diuen Isaac i Max.
mare es diu Carolina. germ viu a Barcelona. Sc separada.
Nosaltres som la Carolina i lIgnasi. fill es diu Enzo. filla Ariadna viu amb
filles es diuen Ariadna i Irene, i marit a lestranger.
Vosaltres sou lEnzo i la Irene? Aix germana encara viu amb
pares es diuen Carolina i Ignasi. marit a Frana?
3. Descriu la teva famlia.
46 quaranta-sis
3
4. Troba el mot intrs.
a. b. c. d. e. f. g. avi pluja nebots rossa escala lleig tardor coix hivern filles prima esquia llest estiu sogre boira germans morena neva seris calor cosina nvol cunyats tmida viatja simptic primavera
5. Tria lopci adequada.

1. Sempre que puc vaig a lestranger. Magrada viatjar. a. gens b. molt c. gaire 2. No magrada No hi vaig mai. a. gens b. fora c. bastant visitar museus. 6. La germana del meu marit s... a. la meva jove. b. la meva cosina. c. la meva cunyada.
7. La filla dels meus tiets s... a. la meva cosina. b. la meva germana. c. la meva neboda.
3. Vols que anem a la platja? a. No, prefereixo anar a la platja. b. No, mestimo ms la muntanya. c. No, quan hi anem? 4. Quan hi ha tempesta... a. fa sol. b. hi ha clarianes. c. plou. 5. Quan neva... a. fa calor. b. fa fred. c. cau pedra.
8. Si alg ens diu que fa anys, li diem... a. Em sap greu! b. Enhorabona! c. Per molts anys! 9. Si alg ens comunica que es casa, li diem... a. Moltes felicitats. b. Tacompanyo en el sentiment. c. Prefereixo anar a sopar. 10. Quan trobem alg molt lleig, considerem... a. que no s gens guapo. b. que s molt intelligent. c. que pesa poc.
quaranta-set 47
UNITAT
Espais compartits
torn laboral Descriure len s i espais Situar objecte nar Preguntar i do indicacions ris amb Explicar itineralic transport pb
Abans de comenar

V 1. En aquesta oficina no hi toca el sol. 2. Noms comparteixen espai arquitectes i dissenyadors. 3. Loficina no t connexi a Internet. 4. Laigua i la llum estan incloses en el preu del lloguer. F.
48 quaranta-vuit
1.
Al despatx
1. a. El responsable de material duna empresa ha rebut per correu electrnic una comanda del departament de personal, perqu sincorpora un tcnic nou. Relaciona les fotografies amb el material que surt a la llista.
1
4
Espais compartits UN ITAT
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
b. Aquestes paraules tamb estan relacionades amb loficina. Completa el quadre amb les formes del plural.
teclat / teclats retolador / grapadora / grapadores goma / ratol / ratolins malet / calaix / calaixos despatx /
2. Lespai del tcnic nou ja s a punt. a. Mira la fotografia i completa les frases amb les paraules del quadre.
damunt 1. Hi ha una impressora 2. Hi ha una tassa de caf 3. 4. Hi ha un buc 5. entre al costat de la taula. del telfon. davant sota
damunt
lordinador i lescner hi ha un cactus. la taula. la cadira hi ha una paperera.
b. Ara digues si les afirmacions segents sn veritables o falses. V F.

1. A la dreta de lordinador hi ha un ratol. 2. Sobre la taula hi ha una planta. 3. Al mig de la taula hi ha lordinador. 4. El llum de taula s a lesquerra. 5. Darrere la impressora hi ha el telfon. 6. Dins la paperera hi ha papers.
quaranta-nou 49
4
3. a. Fixat en aquest despatx i tria la resposta adequada a les preguntes segents.

a. Quantes cadires hi ha? Nhi ha dues. No nhi ha cap. b. Hi ha cap reposapeus? Nhi ha molts. Nhi ha un. c. Quants ordinadors hi ha? Nhi ha un. N`hi ha pocs. d. Hi ha finestres? No nhi ha cap. Nhi ha una.
De dos en dos
b. Teniu bona memria? Mireu la fotografia segent un minut i desprs tanqueu el dossier. A continuaci, el professor/a us donar una fitxa amb una llista dobjectes. Pregunteu al vostre company/a quants daquests objectes hi ha.
50 cinquanta
2.
A loficina
1. Un agent immobiliari ensenya els plnols de dues oficines a un client. Relaciona les descripcions amb aquests plnols. Sobra una descripci.
a. Entrant a m esquerra hi ha un lavabo i a m dreta, un petit magatzem. La recepci s al costat del lavabo. Al davant hi ha un despatx amb dues taules. Al fons de loficina hi ha el despatx del director, que t una taula per a reunions. b. Entrant a m esquerra hi ha un magatzem. Al costat hi ha la recepci i davant, un espai obert amb dues taules. Des daquest espai, saccedeix a un lavabo. El despatx del director s al fons de loficina, amb una sala de reunions al costat. c. Entrant a m esquerra hi ha un petit magatzem i davant , un lavabo. El despatx del director s al fons de loficina. Entre aquest despatx i lentrada hi ha un espai amb quatre taules.
4
Tu i jo
Persona A
2. Treballes en una empresa nova i no saps on sn els diferents espais. Fixat en lexemple i pregunta al company/a on sn la mquina de caf, el despatx del director, la sala despera i lascensor.
On s la sala de reunions? La sala de reunions s a lesquerra dels despatxos, a la primera planta.
cinquanta-u 51
4
Tu i jo
Persona B
2. Treballes en una empresa nova i no saps on sn els diferents espais. Fixat en lexemple i pregunta al company/a on sn la cuina, els despatxos, la recepci i el lavabo (planta baixa).
On s el magatzem? El magatzem s a la dreta de la mquina de caf, a la segona planta.
3. 29 Clive Sutherland viatja sovint per feina i aprofita les estones que passa a laeroport per treballar. Escolta el que explica i omple els buits.
tecnologies informes patrocinadors serveis barreres correus
Tinc una petita empresa de i sovint, quan viatjo, aprofito les estones a la sala despera de laeroport per treballar. Les noves __________ em permeten gestionar lem-
presa i fins i tot fer negocis des de qualsevol lloc. Per fer-ho, necessito lordinador porttil i el telfon mbil. Em connecto a Internet, envio promocions als clients, provedors i redacto als socis electrnics als per . De vegades tam-
b parlo amb collaboradors externs via Skype, que s una eina fonamental i formidable per superar les geogrfiques.
52 cinquanta-dos
4
4. a. Com us imagineu loficina ideal? En grups de quatre, dissenyeu una oficina al vostre gust. Podeu ajudar-vos daquest quadre a mesura que aneu decidint com ser.
ubicaci
ciutat: barri: pis:

quantitat
metres quadrats distribuci
mobiliari
b. Dibuixeu la distribuci de loficina en el quadre. Colloqueu-hi tot el que considereu necessari per treballar-hi confortablement.
Ara tots
c. Exposeu a la resta del grup com s la vostra proposta i decidiu entre tots quina s la millor. Entrant hi ha... Est situada a... T ... metres quadrats. Hi ha una mquina de caf... La sala de reunions s... Al final del passads hi ha...
cinquanta-tres 53
despatxos lavabos sales (dactes, de reunions, de relaxaci) cuina magatzem ascensor recepci jard ...
4
5. a. Llegeix aquests anuncis i completals amb les paraules del quadre.

aire condicionat assolellada finca antiga vistes alts plantes interior terra llumins ben comunicada vestbul finestra
b a
b. Entre els anuncis hi ha un intrs. Digues quin s i per qu.
c. Escriu un anunci per llogar una oficina, seguint els models dels textos anteriors.
Es lloga
54 cinquanta-quatre
3.
Al carrer
1. Aquest s el plnol de la zona on treballes. Miral amb atenci i completa les frases amb les paraules que hi ha al quadre.
cantonada banc paperera semfor farmcia mercat hospital parc pas de vianants biblioteca
4
a. Entre la b. Davant de correus hi ha una c. El
i el CAP hi ha un .
s al costat de loficina. .
d. A prop de la farmcia hi ha un e. La f. Lescola s en una g. Darrere la biblioteca i lescola hi ha el h. L
s entre lescola i la cafeteria. . .
no s a prop del banc, s lluny. .
i. Davant de lescola hi ha un
cinquanta-cinc 55
4
2. El Noah ha danar a visitar uns clients. Fa poc que s a Barcelona i pregunta com arribar a les adreces que t assignades. Relaciona cada indicaci que li han donat amb el dibuix corresponent. 1. Tiri tot recte. 2. Continua fins al carrer... 3. Baixa per aquest carrer i al primer carrer tomba a la dreta. 4. Travessa el carrer. 5. Segueixi per aquest carrer amunt i al segon carrer giri a la dreta. 6. Al final del carrer hi ha la parada de metro.
a b c
1
d e f
3.
30-31 Escolta les indicacions i escriu la lletra que correspongui a cada un dels llocs.
Centre de Negocis (hotel) farmcia rambla de Catalunya
56 cinquanta-sis
4.
Mitjans de transport
1. a. Aquestes persones ens expliquen amb quin mitj de transport van a la feina. Canvia les imatges per les expressions que hi ha al quadre. En sobren dues.
vaig amb metro agafo lautobs a peu taxi cotxe bicicleta moto tramvia
4
a. Per anar a la feina normalment
. La parada s molt a prop de casa
meva. Alguna vegada, si madormo, agafo un
, per s fora car.
b. Jo
a la feina, per si em llevo dhora a vegades agafo la
c. Jo visc fora de Barcelona i el que em va ms b per arribar a la feina s agafar el
. De vegades, si hi ha molt trnsit, el deixo a la zona universitria i continuo
fins a Sants.
b. I tu, amb quin mitj de transport vas a la feina?
2. Llegeix aquests textos sobre altres mitjans de transport i digues si les afirmacions sn veritables o falses.
V 1. Els trens dalta velocitat noms es construeixen al Jap. 2. El tramvia de Lisboa tan sols s una atracci turstica. 3. El vaporetto s un mitj de transport pblic molt usat a tot Itlia. 4. El rickshaw s un vehicle de dues rodes arrossegat per una persona.
F.
cinquanta-set 57
4
5.
Recorreguts De dos en dos

1. Dues persones que visiten la Fira de Barcelona han quedat per sopar amb un grup dempresaris. Expliqueu al vostre company/a el recorregut que trobareu a lannex i dibuixeu sobre el mapa blanc daquesta pgina el recorregut (amb metro, a peu o amb cotxe) que us explicar.
Com vaig des daqu a tornar el cotxe?
Baixa per lavinguda i desprs
58 cinquanta-vuit
La nova silueta urbana de Barcelona

Hi ha moltes maneres dexplicar per qu una ciutat s diferent de totes les altres. Barcelona s nica per la seva histria, els seus carrers, la seva gent i tamb pel perfil dedificis nous que configuren una silueta urbana renovada i moderna. La Torre Agbar, acabada el 2005, s el smbol de la Barcelona tecnolgica. Daspecte nic, amb 142 metres dalria, i recoberta de plaques dalumini lacades de colors vermellosos, blaus, verds i grisos, cobertes per 59.619 lmines de vidre transparent, s un edifici doficines dissenyat per Jean Nouvel, que per fer-lo es va inspirar en Gaud i les muntanyes de Montserrat. Dins el nou districte tecnolgic, sha convertit en la nova icona de la silueta de la ciutat. La Torre Mapfre, juntament amb lHotel Arts, sn les torres bessones de la ciutat, a primera lnia de mar. Amb 157 i 154 metres, respectivament, es van erigir per als Jocs Olmpics de 1992 per modernitzar la silueta de Barcelona i convertir-les en el smbol de la gran transformaci urbanstica que va patir la ciutat. La Torre Mapfre s el gratacel ms alt de tot Catalunya, i s visible des de tota la ciutat. Les seves finestres reflecteixen el terra, amb la qual cosa adquireix laspecte dun mirall gegant. El PRBB s una iniciativa conjunta de la Generalitat de Catalunya, lAjuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. Ledifici, un dels nuclis de recerca biomdica ms grans del sud dEuropa, s una gran infraestructura cientfica que aplega sis centres pblics de recerca, coordinats entre si. T una forma ellptica molt caracterstica, amb unes dimensions de 117 74 metres (ms de 55.000 m2 construts), i presenta, alhora, un alt nivell de polivalncia funcional.
Ledifici World Trade Center de Barcelona, de larquitecte estatunidenc Henry N. Cobb, t una estructura molt original, inspirada en la forma dun vaixell, envoltat pel mar Mediterrani. La disposici dels quatre edificis en forma de cercle crea una espectacular plaa central de 2.500 m on es troben lrea comercial i de restauraci que donen servei als usuaris del complex. A ms, les quatre torres acullen les oficines de lloguer, un centre de congressos, convencions i reunions, i un hotel.

V 1. La Torre Agbar s la ms alta de Barcelona. 2. La Torre Mapfre fa 154 m dalada. 3. El PRBB t forma de cllula. 4. El WTC est format per quatre edificis al voltant duna plaa central. F.
cinquanta-nou 59
4
Tu mateix
1. Transforma aquestes frases utilitzant limperatiu. Fixat en lexemple.
(tu) continuar recte
Continua recte.
a. (vost) travessar la plaa
e. (vost) baixar per aquest carrer
b. (tu) girar a lesquerra
f. (vost) tirar carrer amunt
c. (tu) continuar recte
g. (tu) agafar un taxi
d. (vosaltres) tombar a la dreta
h. (vosts) seguir aquest carrer avall
2. Llegeix el text segent i omple els buits amb algunes daquestes paraules. En sobren dues.
dalt terrat principal sota balcons edifici carrers Consell de
Al passeig de Grcia de Barcelona, a lanomenada Illa de la Discrdia, entre els Cent i Arag, hi ha la Casa Batll, un ia
modernista construt per Antoni Gaud. T cinc pisos la teulada hi ha unes
una teulada original que recorda lesquena dun drac.
golfes. De tots els pisos, el
s diferent, amb una decoraci plena delements fantasiosos.
T una galeria de formes ondulades que dna al carrer.
3. Escriu el plural de les paraules que hi ha entre parntesis.

a. Busca el dossier del client als b. Els c. El buc nou t tres d. Prepara dos e. Recolliu les f. Necessito una capsa de g. Avui installen un projector a la sala de h. Shan de comprar tres
(fitxer) del magatzem.
(comer) del centre estan oberts aquest cap de setmana. (calaix). (sandvitx) per esmorzar, si us plau. (acreditaci) al taulell dinformaci. (grapa). (reuni). (prestatgeria) noves.
60 seixanta
4
4. Construeix les respostes seguint lexemple.
On s la Laia?
La Laia s al seu despatx

.
. la Laia / al seu despatx / ser d. Com puc anar a la fira? . la L3 / agafar / a la tercera parada / i / baixar e. Puc parlar amb lElvira?
a. On s la mquina de caf?
al final del passads / la mquina de caf / ser b. Quantes catifes hi ha al despatx? . haver-hi / cap / no / catifa c. Hi ha alguna farmcia a prop daqu? . ser / al costat de lestaci / la ms propera
. sentir / per / no / ho / ser-hi f. Hi ha una llibreria en aquest carrer? . no / haver-hi / una papereria / per / molt gran
Autoavaluat
1. Tagrada lpera? a. Dacord! Mencanta prendre el sol. b. Em sap greu! No puc. c. Mestimo ms el cinema. 2. A fa calor i vaig a la platja. a. la tardor b. lestiu c. lhivern caminar per la muntanya.
6. Quants bolgrafs hi ha al pot? a. Nhi ha dues. b. Nhi ha una. c. No nhi ha cap. 7. Al fons del passads a. hi ha b. hi s c. nhi ha el magatzem.
3. No magrada a. bastant b. gens c. fora
8. On s la parada de metro ms propera? Al primer carrer a. giri a la dreta. b. passi cap aqu. c. agafi la bossa. 9. Les golfes sn a. sota b. baix c. avall el terrat.
4. La filla del meu germ s... a. la meva nta. b. la meva neboda. c. la meva cunyada. 5. La dona del meu fill s... a. la meva jove. b. la meva fillastra. c. la meva sogra.
tot el dia. 10. Per feina va a. amunt i avall b. sobre i sota c. dalt i baix
seixanta-u 61
UNITAT
A la fira
Planificar un vi de feina atge a Fer una reserv xic Conixer el l b el m a t a n relacio transport
Abans de comenar
Amb tren o amb avi? Stefano Bruzzese t 37 anys, s itali i viu a Barcelona. s enginyer alimentari i ha danar a moltes fires arreu del mn. Ens ho explica: Jo prefereixo viatjar amb tren, tot i que si la fira s fora dEuropa, en un altre continent, he dagafar lavi, s clar. Mestimo ms el tren perqu puc arribar a lestaci deu minuts abans de lhora de sortida; en canvi, per agafar un avi, he de ser a laeroport com a mnim una hora abans. A ms, al tren puc treballar a lordinador amb connexi a Internet i tenir el telfon mbil engegat. I la veritat s que em fa por volar.

V 1. Stefano Bruzzese no viatja gaire per feina. 2. Visita fires a Europa. 3. Sempre arriba deu minuts abans a lestaci. 4. El tren li agrada perqu hi pot treballar. F.
62 seixanta-dos
1.
Lagenda
1. 32 La setmana que ve Jane Fichter ha danar a una fira a Frankfurt. Amb el seu secretari repassen lestada de dos dies. Escolta la conversa que mantenen i corregeix els errors de lagenda.
5
A la fira UN ITAT
2. a. Per expressar lobligatorietat fem servir dues estructures diferents. Relaciona les expressions equivalents.
1. Cal ser al restaurant a les dues. 2. Has danar a la reuni de direcci. 3. Heu de preparar la xerrada de dem. 4. Cal tenir pacincia. 5. Ha domplir aquest formulari. a. Prepareu la xerrada de dem. b. Ompli aquest formulari. c. Sigueu al restaurant a les dues. d. Tingui pacincia. e. Vs a la reuni de direcci.
CALDRE + infinitiu HAVER DE + infinitiu jo tu ell, ella, vost
Cal anar a la fira i visitar els estands. Ha de ser a laeroport del Prat a dos quarts de set. nosaltres vosaltres ells, elles, vosts hem de... heu de... han de...
he de... / haig de... has de... ha de...
b. Fes afirmacions semblants sobre el que ha de fer Jane Fichter.
seixanta-tres 63
5
A la fira UN ITAT
2.
Com arribar a lhotel

1. Sue Ryan va a una fira de Barcelona molt concorreguda i sha dallotjar als afores, a Sitges. A la pgina web de lHotel Aiguadol de Sitges sexplica com arribar-hi. Llegeix la informaci que hi surt i digues si les afirmacions sn veritables o falses.
V 1. Sitges i Barcelona estan molt ben comunicades. 2. El trajecte en tren que uneix Sitges amb Barcelona dura 15 minuts. 3. Hi ha tren directe de Sitges a laeroport.
F.
2. Sue Ryan s a lestaci de Frana per comprar un bitllet cap a Sitges. a. Aquest s el dileg que mant amb el taquiller. Completal amb les paraules del quadre.
mitja anada via bitllet hora euros surt el proper tren cap a Sitges?
Sue: Bon dia. A quina Taquiller: Surt a les 18.36 h. S: I quant tarda? T:
hora. . . Quant s? .
S: Dacord. Donim un T: Danada i tornada? S: No, noms d T: Tres S: Per cert, per quina
passa? T: Per la 3, per encara no est anunciat. Bon viatge.
b. Fixat en el plaf dels horaris i fes preguntes al teu company/a com les dels exemples.
A quina hora surt el tren que va cap a Lleida? Per quina via passa el tren de les 12 que va a Vilanova? On va el tren de les 11.21 h?
64 seixanta-quatre
5
3. a. La Sue decideix llogar un cotxe per visitar clients. Completa el dileg que mant amb lencarregat.
Aleshores li interessa la nostra promoci: vehicle de classe C i quilometratge incls per 140 euros. Doncs llavors necessitar el seu carnet de conduir i el DNI per omplir la fitxa. s disel? Dacord. Doferta, no, per tenim un cotxe petit de dues portes per 99 euros, amb lassegurana inclosa. A mi no magrada gaire conduir cotxes tan grans. T alguna oferta amb un cotxe ms petit? I quin tipus de vehicle s el de classe C?
A la fira UN ITAT
Sue 1.
Encarregat 2. Molt b. Quines caracterstiques ha de tenir?
Bon dia. Vull llogar un cotxe.
3. Vull un cotxe cmode i potent, perqu he de fer molts quilmetres. 5.
4.
6. s un tot terreny, de cinc portes i amb canvi automtic.

8. S. Li puc oferir un turisme de gamma alta, tamb de cinc portes, per amb canvi manual.
7.
9. Continua sent massa gran. No en t cap de ms petit? 11.
10.
12. S, gaireb tota la flota de vehicles s disel. Tenim pocs cotxes de benzina. 14.
13.
b. Quin daquests tres cotxes es queda?
c. I tu, quin prefereixes?
seixanta-cinc 65
5
A la fira UN ITAT
3.
A lhotel
1. a. Mira les fotografies dels espais comuns que podem trobar en un hotel i omple els buits amb les paraules del quadre.
tovallola matals 1. taulell gimns banyera llum sala de reunions bany 2. 3. cortina cinta de crrer pantalla de plasma pica
expositor
bufet
4. 5.
menjador
7.
recepci
9.
bicicleta esttica
6.
aixeta
10.
dossier
12.
8.
11.
b. Observa les fotografies daquestes dues habitacions dhotel i marca amb una creu els objectes que hi veus.
coix armari mirall penjador telfon porta

66 seixanta-sis
aire condicionat comandament a distncia capal cortina llit individual tauleta de nit
cobrellit interruptor butaca escriptori gerro llenol
moqueta televisor nevera caixa forta llit doble matals
planta endoll quadre despertador calaixera llum
5
2. Llegeix la conversa que mantenen pel xat dos amics i omple els buits amb les paraules del quadre.
sauna manicura gimns estands mostra botiga de regals perruqueria negociaci hidromassatge
A la fira UN ITAT
Tu i jo
Persona A
3. Qu s? Sense dir la paraula que hi ha entre claudtors, llegeix les frases al teu company/a perqu endevini de quin objecte es tracta. Pots donar la inicial com a pista.
1. Cada dia sona el 2. Quan dormo, recolzo el cap al 3. Porto moltes camises i noms hi ha dos 4. Encenc o apago el llum prement l a les 7.30 del mat. [despertador] . [coix] a larmari. [penjadors] . [interruptor]
seixanta-set 67
5
A la fira UN ITAT
Tu i jo
Persona B
3. Qu s? Sense dir la paraula que hi ha entre claudtors, llegeix les frases al teu company/a perqu endevini de quin objecte es tracta. Pots donar la inicial com a pista.
1. Si no tinc la 2. Connecto el mbil a un 3. Els objectes de valor els guardo a la 4. Amb el , no puc entrar a lhabitaci. [clau] per carregar-ne la bateria. [endoll] forta. [caixa]
a distncia canvio de canal sense aixecar-me. [comandament]
4. a. Llegeix els comentaris sobre els hotels duns clients i colloca dins dels quadres els smbols + o segons si sn positius o negatius.
8,9
Molt cntric. Bona situaci i relaci qualitat-preu immillorable. Les habitacions dobles sn grans, netes i cmodes. El bufet desmorzar s fantstic. El servei de bugaderia surt una mica car.
8,4
Les vistes des de lhabitaci sn espectaculars. Tranquil i acollidor. El personal s molt amable. Els llits sn una mica incmodes i la moqueta, fora vella. Les habitacions individuals sn cares.
7,2
Lesmorzar no est incls en el preu de lhabitaci. A ms, el bufet lliure s una mica pobre. La connexi Wi-Fi no funciona i laire condicionat fa soroll. El personal de recepci s molt atent i agradable. La terrassa solrium s el millor.
b. I tu, qu valores ms dun hotel? Digues quines prestacions sn ms importants per a tu. localitzaci preu serveis gastronomia habitacions informaci turstica
c. En grups contrasteu les vostres respostes. En qu coincidiu?
68 seixanta-vuit
4.
Arriba un client
1. a. Anna Tenes rep un client a la Fira de Barcelona. Omple els buits del dileg amb les expressions del quadre.
Oh, quina llstima... Com ha anat el viatge? s la primera vegada que ve a Barcelona? Quant de temps es queda? Li agrada viatjar?
5
A la fira UN ITAT
Anna Tenes: Benvingut a Barcelona, senyor Chevalier.

(1)
? ? ? . Viatja gaire per feina? ?
Senyor Chevalier: B, grcies. Estic molt content de ser aqu. AT: (2) SC: S. s una ciutat molt bonica. AT: I tant! (3) SC: Noms tres dies. Men vaig divendres. AT: (4) SC: S, bastant. Vinc de Pars i la setmana que ve vaig a Amsterdam. AT: (5) SC: S, magrada molt, per quan viatjo per feina no tinc temps
de visitar les ciutats.

AT: s clar. Miri, li presento...
b.
33 Ara escolta el dileg i comprova si lhas completat correctament.
De dos en dos
2. Has de donar la benvinguda a un client que ve de fora. Prepara un dileg amb el teu company/a seguint les pautes. Fixat tamb en el dileg de lexercici anterior. Empresari / empresria
Dna la benvinguda a un client/a i presentat. Respon i dna les grcies. Pregunta pel viatge. Respon. Pregunta si s la primera vegada a la ciutat. Respon i dna ms informaci. Pregunta quant de temps sest a la ciutat. Respon i digues el dia que ten vas. Pregunta si li agrada viatjar. Respon i dna ms informaci. Presenta alguns companys de feina.
Client / clienta
seixanta-nou 69
5
A la fira UN ITAT
5.
A laeroport
1. Ordena el dileg que mantenen un taxista i un client que vol anar a laeroport.
En un taxi de Barcelona... A la terminal 1. No cal, grcies. Quedis el canvi. Bon dia. On el porto? Quant s? A laeroport del Prat, si us plau. Sn 21,45 euros. Vol factura? A quina terminal el deixo?
2. a. Llegeix aquest text sobre la terminal 1 de laeroport del Prat.
b. Per a cada una daquestes paraules, buscan una dequivalent al text anterior.
premi viatgers importncia
70 setanta
bars i restaurants lleure escombraries

5
3. a. A laeroport es troben dos antics companys de feina. Completa el dileg que mantenen amb les formes adequades del verb anar i venir.
Mary: Ei, Paul! Quant de temps! Paul: I tant! Com va tot? M: Ja ho veus: de viatge, com sempre!
Avui (1) P: Ah, jo (2)

(3)
a Berln. de Frankfurt, per ara al Canad, amb la meva scia, la Ruth. a fer un caf? un moment al lavabo. ! cap al bar i us espero all. !
M: Caram! No pares! P: Vols que (4) M: Dacord, per primer (5) Ruth: Ai, jo tamb (6) P: Molt b. (7) M: Perfecte. Ara (8)
b.
34 Escolta el dileg i comprova si ho has fet b.
4. Quines icones tenen aquests significats?

1 5 9 13 2 6 10 14 3 7 11 15 4 8 12 16
equipatge sortides serveis bancaris restaurant
ascensor consigna sala despera primers auxilis
5. Timo Heid t un congrs a Rio de Janeiro. Ara s a laeroport del Prat facturant la maleta. Completa el dileg amb les paraules del quadre.
suplement viatge embarcament escala connexi
Bon dia, senyor. Bon dia. El seu nom, si us plau? Timo Heid. T el carnet didentitat? S, tingui. Aquest vol que va a Rio de Janeiro fa (1) a Lisboa. A quina hora he dembarcar a Lisboa? T dues hores per fer la (2) A les 21.10 h hauria de ser a la porta 15. Vol facturar la maleta?
S, s aquesta. Sobrepassa el pes perms. Ha de pagar un (3) . Dacord. . Aqu t la targeta d(4) Ha de ser a la porta 39 a les 17.40 h. Grcies. . Que tingui un bon (5) .
setanta-u 71
A la fira UN ITAT
5
A la fira UN ITAT
6.
Viatge de feina
1. La delegaci de Barcelona de lempresa Professionals ha danar a la convenci que se celebra a Madrid durant tres dies (de dilluns a dimecres) en un hotel als afores de la ciutat. a. En grups de quatre, llegiu les targetes que us donar el professor/a sobre les quatre persones que han danar a la convenci, els mitjans de transport que poden triar i els hotels on es poden allotjar. Heu dorganitzar el viatge daquestes quatre persones tenint en compte la informaci segent:
les caracterstiques i preferncies de les persones; les caracterstiques i els serveis dels hotels; els horaris dels transports; la convenci comena a les 10 del mat del dilluns; tothom sha dallotjar al mateix hotel; tothom ha de viatjar amb el mateix transport; lempresa cobreix les despeses de viatge, dietes i allotjament, per noms paga dues nits dhotel per persona.
b. Un cop tingueu decidit el viatge, empleneu la proposta de despesa del Departament dEconomia de lempresa.
72 setanta-dos
El recinte firal
El recinte actual de la fira ocupa els palaus que es van construir per a lExposici Universal de Barcelona de 1929, presidit per dos elements carismtics de la plaa dEspanya: les dues torres venecianes que marquen linici de lesplanada que porta fins a Montjuc. Al mig de la plaa hi ha la font monumental de Josep Maria Jujol, col laborador de Gaud. Desprs de lExposici Universal de 1888, que havia suposat una gran remodelaci per a la ciutat, la de 1929 pretenia donar a conixer els nous avenos tecnolgics i projectar la imatge de la indstria catalana a lexterior. LExposici de 1929, doncs, va suposar un gran desenvolupament urbanstic per a la ciutat, aix com un banc de proves per als nous estils arquitectnics gestats a comenaments del segle xx: duna banda, consolidaci del noucentisme (en substituci del modernisme preponderant a Catalunya durant el canvi de segle); de laltra, introducci dels corrents avantguardistes internacionals, especialment el racionalisme, amb el Pavell dAlemanya projectat per Ludwig Mies van der Rohe. Un altre smbol de lExposici sn, sens dubte, els brolladors daigua illuminats, obra de Carles Bugas i Siemens AG, que flanquegen lavinguda de la Reina Maria Cristina i arriben al peu de la muntanya, on se situa la Font Mgica i on comena lescalinata que condueix al Palau Nacional, seu actual del Museu Nacional dArt de Catalunya, lobra ms monumental de lExposici de 1929. Actualment, la Fira de Barcelona s dimportncia estratgica per a leconomia catalana i espanyola com a plataforma de promoci econmica i de projecci internacional de les empreses. s un marc excepcional per a la trobada i lintercanvi dels diferents sectors econmics: amb ms de 40.000 empreses directes i representades i ms de 3.000.000 de visitants, t una cartera de 80 salons, entre els quals destaquen: Alimentaria (biennal), Barcelona Meeting Point (anual), Construmat (biennal), Mobile World Congress (anual), Sal Internacional de lAutombil (biennal), Sal Internacional del Cmic (anual), Sal Nutic (anual), Piscina (biennal), Turisme (anual), etc. A ms de Montjuc, la Fira de Barcelona compta tamb amb el modern i gran recinte de Gran Via, dissenyat per larquitecte japons Toyo Ito.

V 1. Les torres venecianes sn monuments modernistes. 2. El Pavell Alemany s una mostra de larquitectura davantguarda de linici del segle xx. 3. La Font Mgica s obra de Josep M. Jujol i Siemens AG. 4. El sal de Construmat se celebra bianualment. F.
Trobareu ms informaci a: http://www.gencat.cat/turistex_nou/home.htm i http://www.firabcn.es/.
setanta-tres 73
A la fira UN ITAT
5
A la fira UN ITAT
Tu mateix
1. Omple els buits amb la perfrasi dobligaci conjugada correctament.
1. 2. 3. 4. 5. 6.
Has danar
(tu / ANAR) a recollir els bitllets a la taquilla. (nosaltres / SER) dhora a lestaci per agafar lAVE. (ells / VENIR) amb nosaltres a la reuni. (jo / TRUCAR) al restaurant per fer la reserva. (vosaltres / ARRIBAR) a lhotel abans de les dues. (ella / FER) transbordament de la L3 a la L5.
2. Completa les paraules del passatemps amb lajuda de les fotografies. Quina s la paraula oculta?
1 4 5
1.
2
2. 3. 4. 5.
6. 7. 8. 9.
9 6
3. Llegeix els dilegs i omple els buits.

Dileg A Dileg B
Geoffrey, vols anar a la fira de lautombil?
Quan?
Franz, voleu venir al sopar de lempresa, tu i la teva dona?
Quan?
Dissabte al mat.
No puc. Estic de viatge. Divendres al vespre.
No podem . Tenim un altre sopar amb uns amics.
La Maria pregunta al Geoffrey si perqu est de viatge.

74 setanta-quatre
anar
LEric pregunta al Franz si ell i la seva dona anar al sopar de lempresa, per ell respon que no perqu tenen un altre sopar amb uns amics.
a la fira de lautombil, per ell respon que no
5
4. Completa les frases segents amb les formes adequades dels verbs anar o venir.
a. Vull a Roma per Cap dAny. Vols amb mi? cap aqu ara mateix. Espera-la i la podrs saludar. al cine aquesta tarda? Doncs jo tamb . a veurem tu?
A la fira UN ITAT
b. La Laura acaba de trucar i diu que c. Jeremy, oi que tu i el Julien
d. Carla, no puc sortir aquesta tarda, perqu espero un tcnic. Per qu no e. Ei, Joaquim! On f. Don tan rpid? a loficina de correus i si no corro, tancaran! ?
Acabem darribar dEstocolm.
5. Tria lopci adequada. 1. A lestaci pots comprar un bitllet... a. danada i vinguda. b. danada i rebuda. c. danada i tornada. 2. Si et diuen: Vs dhora a laeroport, vol dir que... a. has danar el dia abans a laeroport. b. has darribar just a lhora a laeroport. c. has danar amb temps a laeroport. 3. Vull reservar una habitaci per a aquesta nit. a. Molt b. La pugem ara mateix. b. Molt b. La vol doble o individual? c. Molt b. La preparem amb fines herbes.
6. Lhabitaci dun hotel pot ser... a. neta i cmoda. b. cara i econmica. c. tranquilla i sorollosa. 7. Quant tarda el tren a arribar a Sitges? a. A tres quarts de tres. b. Uns quaranta minuts. c. Daqu a quaranta minuts.
8. Si vols que et truquin des de la recepci perqu thas de llevar dhora... a. avises el servei de perruqueria. b. avises el servei de bugaderia. c. avises el servei de despertador. 9. Si lhotel s cntric vol dir que... a. s al mig de la ciutat. b. s als afores de la ciutat. c. s a prop del mar. 10. Quan pagues al taxista li pots dir... a. Segueixi aquell cotxe! b. Portim a la terminal 1. c. Em pot fer la factura?
4. Mhe de pentinar i necessito... a. un perfum. b. una pinta. c. unes tisores. 5. Com ha anat el viatge? a. Molt b, grcies. b. Molt b, i vost? c. Molt b, li agrada molt.
setanta-cinc 75
UNITAT
Dinar de negocis
quem Explicar qu fi de m en una bossa n Demanar en u restaurant ents Identificar alim i plats
Abans de comenar
Klaus Schmidt viu i treballa a Berln. s executiu de comptes per a una agncia de comunicaci que porta marques molt importants de moda. Ha de venir sovint a Barcelona per feina i normalment sallotja a lHotel Claris. Shi est pocs dies, per aix noms porta una bossa de m. De lhotel ens diu: s gran, luxs i modern, i est ubicat a lantic Palau Vedruna. Per fer negocis van molt b la sala de reunions i el restaurant, de cuina mediterrnia. A ms, est molt ben situat, a tocar del passeig de Grcia. Desprs duna jornada llarga de feina, necessito gaudir duna estona de relax. De vegades vaig a la piscina a nedar, o al gimns, i a lestiu, si tinc alguna hora lliure, prenc el sol al solrium.
Un cop llegit el text, digues si les afirmacions sn veritables o falses. V

1. Li agrada allotjar-se a lHotel Claris quan ve a Barcelona per vacances. 2. Lhotel ocupa lespai de lantic Palau Vedruna. 3. Treballa poques hores. 4. Quan t una estona lliure, passeja pel passeig de Grcia.
F.
76 setanta-sis
1.
Larribada
Valentina Manfredi acaba darribar a lhotel i deixa la bossa de m damunt del llit.
6
Dinar de negocis UN ITAT
setanta-set 77
1 4
2 3 6 8 12 9 10 11
5 7 13 15 14
1. Relaciona els objectes de la fotografia amb les paraules de sota. En sobren tres.
el passaport una ampolla daigua un bolgraf targetes de crdit una cartera un raspall de dents un telfon mbil aspirines un pintallavis un diari un paquet de xiclets targetes de visita un mocador unes claus un rellotge mocadors de paper un ordinador porttil unes ulleres de sol
2. Quins altres objectes hi afegiries?
3. a. Tria els tres objectes que no poden faltar a la bossa de m dun executiu/iva. Justifica la teva resposta seguint lexemple.
Necessito el telfon mbil per comunicar-me.
b. En grups de quatre comenteu els objectes que heu triat i per qu. A continuaci poseu-vos dacord per triar-ne tres dentre tots els que han sortit.
6
2.
Esmorzem a lhotel
Karl Lehmann baixa al menjador de lhotel a esmorzar i es troba aquest bufet.
1. Marca amb una creu els aliments que surten a les fotografies.
sucs kiwis ensamades pernil dol torrades caf prssecs llet pltans mel formatge taronges pastissos sndria olives cereals pernil salat iogurts magdalenes panets ous oli salsitxes melmelada
De dos en dos
2. Descriu al teu company/a qu menges per esmorzar...
els dies de cada dia en un viatge de negocis els caps de setmana durant les vacances
78 setanta-vuit
6
3. Torna a observar les fotografies de lactivitat anterior. Escriu quatre noms daliments comptables i quatre noms daliments no comptables.
Noms comptables: Noms incomptables: , , , , , ,
4. 35 Matteo Dalmaso i Sandro Casini baixen a esmorzar. Escolta la conversa entre els dos executius i una cambrera de lhotel.
Sandro Casini: Estic adormit. Necessito un caf. Matteo Dalmaso: Uf, jo tamb. SC: Vaja, no queda gens de caf. MD: Ara en demano. Perdoni, no hi ha caf? Cambrera: De seguida en porto. MD: Grcies. Per cert, no hi ha cap panet, tampoc. C: No es preocupin. Ara en vaig a buscar ms. MD: Molt b.
Fixat b en la conversa i omple els buits del quadre de gramtica. No queda gens de caf. No hi ha cap panet. quan ens referim a noms comptables. quan ens referim a noms incomptables.
En frases negatives utilitzem En frases negatives utilitzem
Tu i jo
Persona A
5. Ets un client/a de lhotel i baixes tard a esmorzar. Demana al cambrer/a si encara queden aquests aliments.
suc de taronja mantega ensamades pernil pomes te
Queda caf? Queden panets?
No en queda gens.
No en queda cap.
Ara fes de cambrer/a i respon el que et demana el client/a.

Aliments que hi ha al bufet de lhotel: llet magdalenes 1 sucre peres 2 formatge iogurts
setanta-nou 79
6
Tu i jo
Persona B
5. Ets el cambrer/a encarregat/ada de servir els esmorzars de lhotel. Respon el que et demana el client/a.
Aliments que hi ha al bufet de lhotel: te suc de taronja mantega ensamades 2 pernil 1 tall pomes
Ara fes de client/a i demana al cambrer/a aquests aliments.

magdalenes peres sucre formatge iogurts llet
Queda caf? Queden panets?
No en queda gens.
No en queda cap.
3.
Dinar de negocis
1. Has de dinar amb un client/a en un bon restaurant. Llegeix les descripcions daquestes persones i les crtiques de restaurants. Decideix quin restaurant s el ms adequat per a cada client/a segons els seus gustos gastronmics.
1 2 3
El senyor Jarrah s vegetari des dels vint anys. Li agrada la cuina feta a casa, amb productes de lhort. Aix s, sempre acaba un bon dinar amb alguna cosa dola.
El senyor Krishnamurthy sempre segueix les ltimes tendncies. Li agrada la cuina innovadora, per elaborada amb productes frescos. Pensa que en un bon menjar no pot faltar un vi de qualitat.
b
La senyora Rubiralta necessita menjar grans quantitats. No li agrada gens el peix. Per a ella, s molt important trobar-se en un ambient familiar i tranquil.
c El Julivert
** Per als ms carnvors, un bon

Can Miquel
lloc s el restaurant Can Miquel. Demaneu botifarra i bolets, peus de porc amb naps, nec amb peres o vedella en un ambient agradable i tradicional. Els dimarts al migdia hi ha escudella i carn dolla. No us quedareu amb gana.
***** Envoltats dun entorn minimaCuina dAvui
lista i modern, al restaurant Cuina dAvui podeu tastar bons plats que elaboren amb productes de la terra, com la llonganissa dOlot, els tomquets del seu propi hort o els millors formatges catalans. Tot aix acompanyat de vins excellents.
Aqu elaboren el seu propi pa integral cada dia. Per comenar, podeu assaborir delcies com la crema de verdures o els espinacs. Entre els segons hi ha quiche de carbass, pinyons i brie, o hamburgueses darrs. I per postres, no oblideu demanar el flam dou i canyella. Tasteu el seu vi ecolgic. Us llepareu els dits!
***
1.
2.
3.
80 vuitanta
6
2. 36 Roger Dalmau s cap de secci duna empresa de logstica. Avui dina amb Oriol Bertran, un provedor, al Celler de Can Rovira, un restaurant de renom. a. Escolta la conversa que mantenen i completa les cartes.
b. Ara torna a escoltar la conversa i fixat en les paraules en negreta.

Cambrera: Bon dia, senyors. Roger Dalmau: Bon dia. Tenim una taula reservada a nom de Dalmau, per la volem canviar, si s possible,
per la sala amb pantalla i can, perqu hem de fer una presentaci amb Power Point. C: Un moment, que ho comprobo. Cap problema, ja poden passar. Els deixo la carta. RD: Grcies. C: Qu voldran de primer? RD: Jo voldria pasts despinacs i gambes. Oriol Bertran: A mi no magraden els espinacs. Mestimo ms els rovellons. C: Com els vol? Amb ceba i tomquet o a la brasa? OB: Amb ceba i tomquet, si us plau. C: I de segon, carn o peix? OB: Em ve de gust carn. Unes costelles de xai. C: Com les vol? OB: Les vull molt fetes. C: I vost tamb vol xai? RD: No. Per a mi, filet de tonyina. C: I per beure? OB: Qu et sembla un vi negre del Peneds? RD: I si el demanem blanc? OB: Dacord.
La taula, la volem al costat de la finestra. Les costelles de xai, les vull molt fetes.
El vi, el demanem blanc. Els rovellons, els vull amb ceba i tomquet.
vuitanta-u 81
6
c. A quin aliment es refereixen?

1 2 3 4 5 6
Com el prefereix, molt cuit o poc cuit? Jo la vull sense vinagreta. Les fem amb una salsa de tomquet casolana. Els portem amb les postres o desprs? La volen amb gas o sense? Com el volen, blanc o negre? 2. 3. 4.
a b c d e f
el vi lamanida les tallarines els cafs lentrecot laigua 6.
1.
5.
3. 37 En una altra taula, el senyor Ros i la senyora Comes demanen postres. Ordena el dileg que mantenen amb el cambrer, escoltal i verifica si lhas ordenat correctament.
Cambrer: Voldran postres? Senyor Ros: I quan pugui portins el compte, si us plau. C: Ho sento, de vainilla no ens en queda. El vol de xocolata? SR: S, qu tenen? C: Alguna cosa ms? Senyora Comes: Jo voldria gelat de vainilla. C: Macednia de fruita del temps, assortiment de pastissets de rebosteria i mel i mat. SC: Dacord. C: S, de diversos gustos. SC: Tenen gelats? SR: Per a mi, un tallat descafenat de mquina. C: I per a vost?
82 vuitanta-dos
6
4. a. Observa les fotografies dels aliments que hi ha a continuaci i completa els espais buits amb els noms que falten. Saps qu porten la paella de marisc, la mussaca i la crema de verdures? Escriu els ingredients al costat de cada plat.
api
pastanaga
spia
gambes
xai
brquil
porros
musclos
albergnia
vedella
julivert
porc
naps
brou de peix
all
closses
llorer
Paella Paella de marisc marisc
Mussaca Mussaca
Crema Crema de verdures verdures
De dos en dos
b. Ara explica al company/a quins ingredients porta el teu plat preferit.
vuitanta-tres 83
6
5. a. Relaciona la manera de cuinar alguns aliments amb les definicions.

1. arrebossat / arrebossada 2. amanit / amanida 3. escalivat / escalivada 4. rostit / rostida 5. bullit / bullida 6. fregit / fregida a. Cuit amb aigua molt calenta. b. Cuit amb oli molt calent normalment en una paella. c. Cobert amb ou i farina o pa ratllat. d. Que shi ha posat oli, sal, vinagre o altres condiments. e. Cuit al forn o a les brases. f. Cuit al foc en una cassola o al forn amb oli.
b. Digues com acostumes a cuinar els aliments segents.

calamars llenties ceba escalopa pollastre rosbif ous arrs pastanaga llobarro
6. Aquesta s la taula que han reservat el senyor Ros i la senyora Comes. Escriu el nom de cada objecte amb les paraules del quadre.
ganivet plat pla plat fondo got daigua forquilla de peix cullera sopera copa de vi forquilla tovall plat per al pa pala de peix coberts de postres
1 2 3 4 6 8 5 10 12 7 11 9
1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. 9. 10. 11. 12.
Hi trobes a faltar algun objecte?
84 vuitanta-quatre
4.
Dinem amb un client

Sou una empresa de disseny dinteriors que es diu Mnim Disseny. Aquesta setmana teniu un dinar amb Michaela Van Esch, una possible clienta holandesa molt important.
6
1. a. Aquestes sn les cartes dalguns restaurants. Formeu grups de tres i trieu-ne una tenint en compte el perfil de la vostra convidada.
Michaela Van Esch s gerent duna cadena dhotels de luxe. T 36 anys i viu a Amsterdam. s una persona oberta i de gustos gastronmics molt amplis.
b. Fareu la reserva a
vuitanta-cinc 85
6
2. Ara aneu al restaurant. Adopteu els rols de cambrer/a o de clients i seguiu les instruccions.
Cambrer/a
Clients
Atn els clients. Pren nota del que volen.

Ja els atenen? Tenen taula reservada? Qu voldran de primer? I de segon? Qu volen per beure? I vost? Com li agrada? Tingui. Bon profit! Volen postres? Prendran caf? Pagaran en efectiu o amb targeta?
Sou al restaurant. Demaneu al cambrer/a quins plats voleu de la carta i com els voleu.
Jo vull... / Posim... Pot portar la carta de vins, si us plau? Qu porta...? Com est fet/a? La carn magrada al punt / poc feta / molt feta. Qu tenen per postres? Ens pot portar el compte, si us plau?
86 vuitanta-sis
Cuiners triestrellats
Quan parlem de cuina davantguarda s inevitable pensar en cuiners catalans. Les seves creacions estan considerades com un referent a tot el mn, una nova manera de veure la cuina que ha revolucionat les bases de la gastronomia actual.
Ferran Adri
Carme Ruscalleda
Joan Roca
A principis dels 80, passa el mes de perms del servei militar treballant a El Bulli. Desprs daquest mes i de la satisfactria experincia, Ferran es compromet a formar part de la plantilla per a lany segent. Comena una carrera que el porta a ser considerat el millor cuiner del mn. A la cuina dEl Bulli sutilitzen preferentment productes del mn vegetal i del mar. En els darrers anys es fa molt poc s de carn vermella i daviram.
Amb una formaci autodidacta, Ruscalleda obre lany 1988 el Sant Pau, un restaurant que aposta per la qualitat i per loriginalitat. Des de sempre, treballa amb el millor producte que es troba al mercat, majoritriament de la comarca del Maresme. Amb el restaurant Sant Pau, Carme Ruscalleda sha guanyat el favor i la fidelitat dun pblic gurmet i ha obtingut les valoracions ms altes a les guies gastronmiques.
Als 11 anys comena a ajudar a la cuina del restaurant de casa seva. La mare i lvia li ensenyen la cuina catalana de sempre. Estudia a lEscola dHosteleria de Girona, on aprn una cuina ms acadmica i on ms endavant fa classes. Utilitza la cincia i la tecnologia per tractar amb el mxim respecte el producte i per conservar lessncia de les olors i els sabors daquella cuina que li va ensenyar la mare.
Un cop llegits els textos, digues si les afirmacions sn veritables o falses. V

1. Pep Guardiola participa en lelaboraci del sopar del Millor Catal de lAny. 2. Carme Ruscalleda es forma en les millors escoles de cuina del pas. 3. El primer contacte de Joan Roca amb la cuina s al costat de la seva mare i la seva via. 4. Roca, Adri i Ruscalleda sn premiats com a Millor Catal de lAny.
F.
vuitanta-set 87
6
Tu mateix
1. Aquestes expressions les pots sentir en un restaurant. Digues si tenen un significat semblant. S
a. Que aprofiti! b. Em sap greu, per sens ha acabat. c. Ho sento. d. Ara li porto el caf. e. Perdoni, em porta una aigua amb gas? f. Ja ho saben? g. Per comenar, voldria una amanida de favetes i olivada. h. El filet, poc fet, si us plau. Bon profit! Ara en porto un. No es preocupi. De seguida li porto el caf. Disculpi, em pot posar una aigua amb gas? Ara els prenc nota. De primer, vull una amanida de favetes i olivada. El filet magrada ms aviat cru.
No
2. Llegeix lopini de Dawn Austin, un novaiorqus que fa poc que viu a Barcelona, i completa el text amb les paraules que et donem. En sobren quatre.
anxoves restaurants berenar sardines gambes sobretaula hotels sopar migdiada tomquet patates xai
Una de les coses que mha impressionat de Barcelona i de Catalunya en general s la importncia del menjar. Lhora de dinar s sagrada. Totes les botigues tanquen. Tothom corre a casa si viuen a prop de la i bars somplen. Es menja el primer plat, el segon plat, les postres... feina. Els (1) amb un caf. I es menja amb tranquillitat perqu no hi ha pressa. Es fa la (2) Als Estats Units mengem alguna cosa rpida, com ara un entrep o una amanida, perqu noms tenim una s lpat ms gran. I no s veritat que els amerihora. Per a nosaltres, el (3) fregides. Tenim una cuina cans no mengem res ms que hamburgueses i (4) molt rica, influenciada per molts grups dimmigrants. Hi ha molta influncia italiana i, segons on vius, tamb irlandesa, alemanya, mexicana, rab o tailandesa. A Nova York hi pots trobar de tot. Cada cop ms a Barcelona es poden trobar restaurants pakistanesos, italians i xinesos, per s la cuina catalana la que domina, coneguda pels ingredients frescos i de qualitat. Tamb se sap que el millor (5) ve de Girona, les (6) ms saboroses ms fresques sn les de Palams. A lhivern es fa la es troben a lEscala i les (7) s un gran incalotada i s normal sortir de la ciutat per fer-ho. El pa amb (8) vent, delicis i senzill.
88 vuitanta-vuit
3. Acaba les instruccions daquesta recepta de crema de llimona relacionant amb fletxes la columna esquerra amb la dreta. Per fer-ho, et poden ajudar les paraules en negreta. Tingues en compte que els passos de la columna esquerra estan ordenats.
IN GR ED IE NT
S PE R A 8 PE
RSON ES
4 llimones 4 ous sucre 300 g de rina fa 70 g de mineral a gu 1 l dai
Primer de tot, posem laigua al foc
tamb el deixem a part.
Mentrestant agafem les llimones, ratllem la pell Desprs espremem les llimones. El suc
i la fem bullir.
els mesclem en un pot amb la farina.
Els ous
i la reservem.
Hi afegim la pell ratllada, el suc i laigua calenta. Tots aquests ingredients Finalment, colem la crema per eliminar la ratlladura de la llimona
i la servim en copes. Desprs la posarem a la nevera fins al moment de servir. els posem un altre cop al foc a bullir. Els hem de remenar fins aconseguir una crema espessa.
Autoavaluat
1. On vas? a. Vaig a Brusselles. b. Vinc de Ginebra. 2. A quina hora arriba lAVE de Lleida? a. Daqu a una hora. b. Fa una hora. 3. Vol la factura? a. No cal, grcies. b. He darribar dhora, grcies. 4. Necessito ms a. tovalloles b. tovallons al bany. 6. Qu vol de primer? a. Pasts de maduixes. b. Pasts desprrecs. 7. De segon, hi ha peix. Hi ha... a. rap i tonyina. b. xai i spia. 8. La carn es talla amb... a. ganivet. b. cullera. 9. I per postres? a. Res, grcies. b. Ja no en queda. 10. A la bossa de m hi porto... a. una garrafa daigua. b. una ampolla daigua.
5. A quina hora surt el vol? a. Surt per la via 3. b. Surt amb retard.
vuitanta-nou 89
on Crema de llim
UNITAT
Fem salut
scriure Expressar i de lestat fsic i psicolgic Explicar hbits saludables Donar consellscions i fer recomana
Abans de comenar
La societat actual genera contnuament situacions destrs i, en general, tots en tenim. Tcnicament, lestrs s una situaci dalerta fsica i mental que ens prepara per superar una dificultat, i de vegades s necessari per poder dur a terme les nostres activitats quotidianes. Cal tenir en compte, per, que si arriba a nivells elevats pot acabar passant-nos factura. Davant duna mateixa situaci estressant, cada individu reacciona duna manera diferent. A algunes persones, lestrs els provoca irritabilitat i tensi nerviosa, per a altres persones els pot causar problemes de salut fsica, ja que disminueix les nostres defenses i ens fa ms vulnerables a infeccions, malalties diverses o mals de cap. Els especialistes recomanen com a defensa contra lestrs tenir una bona alimentaci, sana i equilibrada, practicar esport habitualment i fer alguna terpia de relaxaci.

V 1. Lestrs ajuda a superar problemes. 2. A un nivell elevat lestrs pot fer mal. 3. Cada persona reacciona de maneres diferents en situacions estressants. 4. La manera devitar lestrs s menjar poc i fer exercici. F.
90 noranta
1.
Fas exercici?
1. a. Relaciona les fotografies amb els esports que hi ha a continuaci.
a
7
Fem salut UN ITAT
noranta-u 91
esqu golf hpica
escalada alpinisme surf tenis
i j
nataci
l
futbol fitness rugbi ioga
b. Acaba aquestes afirmacions sobre els esports de lexercici anterior relacionant amb fletxes la columna esquerra amb la dreta.
1. Per esquiar... 2. Per jugar a golf... 3. Munto a cavall... 4. Per fer escalada... 5. Quan faig alpinisme... 6. Quan faig surf... 7. Normalment jugo a tenis... 8. Sovint nedo... 9. Quan jugo a futbol... 10. Faig fitness... 11. Jugo a rugbi... 12. Faig ioga... a. ...en pistes de terra batuda. b. ...porto botes de Gore-Tex. c. ...utilitzo un bon arns. d. ...en un centre dequitaci als afores de Barcelona. e. ...puc necessitar fins a catorze bastons. f. ...magrada fer de porter. g. ...busco les onades ms altes. h. ...amb una pilota ovalada. i. ...necessito un forfet. j. ...a la piscina del club. k. ...per treballar el cos i lesperit. l. ...al gimns del costat de casa.
c. I tu, quins esports practiques? Escriu-los i fes afirmacions semblants a les de lexercici anterior.
1. 2. 3.
7
Fem salut UN ITAT
2.
Vida sana
1. 38 Escolta la conversa que mantenen la Sara i el John sobre lactivitat fsica mentre estan dinant i marca lopci correcta.
1. La Sara diu que el golf s un exercici molt... a. complex. b. complicat. c. complet. 2. El John t... a. un entrenador personal. b. entrenaments cada setmana. c. molta personalitat. 3. El John fa exercicis de... a. motivaci. b. musculaci. c. rehabilitaci. 4. Tenir un entrenador personal s til perqu evites... a. tensions. b. gestions. c. lesions.
2. a. Respon el qestionari segent sobre hbits relacionats amb la salut.

S No.
1. Segueixes la recomanaci de fer cinc pats al dia. 2. De vacances o durant el cap de setmana, penses molt en la feina. 3. Fas esport sovint. 4. Esmorzes dret i fent altres coses alhora. 5. Camines una estona cada dia. 6. Quedes amb els amics cada setmana. 7. Dorms menys de set hores al dia. 8. Mires la televisi mentre menges. 9. Menges molta verdura i fruita. 10. Et lleves i ten vas a dormir cada dia a la mateixa hora. 11. Dines assegut i dedicant-hi una estona.
b. En grups de quatre comenteu quins hbits heu de modificar i quins heu de potenciar. Trieu la persona del grup que t els hbits ms sans.
92 noranta-dos
De dos en dos
3. a. La salut a la feina tamb s molt important. Per parelles feu-vos aquesta enquesta.
b. Ara, tenint en compte les respostes del teu company/a, fes-li recomanacions seguint els exemples.
Hauries de desconnectar el mbil. Hauries de prendret les coses amb ms calma.
noranta-tres 93
Fem salut UN ITAT

Clau:
Si la majoria de respostes sn b: hauries de seguir aix. Vas molt b. Si la majoria de respostes sn a: hauries dintentar prendret les coses duna altra manera. Has de fer un canvi per millorar la teva qualitat de vida.
7
Fem salut UN ITAT
De dos en dos
4. 39 En un programa de rdio parlen de lestrs a la feina. Digues si les afirmacions sn veritables o falses. V F.
1. Lestrs relacionat amb la feina afecta ms de 60 milions de treballadors. 2. Aquest estrs costa a la Uni Europea 20 bilions deuros. 3. Una gran quantitat de la poblaci treballa en un entorn satisfactori. 4. Lestrs psquic es produeix per causes externes. 5. La frase El mn discuteix amb mi, per jo no discuteixo amb el mn s de Buda.
5. a. Comenta amb el teu company/a si les situacions segents us poden provocar estrs.
molt poc gens. 1. Canviar dempresa. 2. Preparar les vacances. 3. Tenir ms responsabilitats a la feina. 4. Tenir problemes amb el/la cap. 5. Trobar caravana a la carretera. 6. Canviar dhorari laboral. 7. Tenir mal ambient a la feina. 8. Haver-se desperar en una visita mdica. 9. Canviar de residncia. 10. Viatjar constantment per feina. 11. Complir terminis ajustats. 12. Organitzar una convenci. 13. Sopar amb els sogres. 14. Preparar un casament. 15. Fer una entrevista de feina. 16. Parlar en pblic.
b. De les situacions anteriors, quines us provoquen ms estrs? Afegiu-ne ms.

1. 2. 3. 4.
94 noranta-quatre
3.
El cos hum
1. a. Relaciona les parts de la cara del quadre amb la imatge.
1 2 3 4
7
Fem salut UN ITAT
10 6
la barbeta el coll
la boca lull el front les dents el llavi
els cabells la cella
el nas lorella
la galta
10
11
12
b. Escriu en les fotografies segents el nom de les parts del cos que hi ha al quadre.
aixella melic m cama cap bra espatlla clatell panxa pit peu esquena genoll cul colze
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
12. 11.
13.
14.
15.
noranta-cinc 95
7
Fem salut UN ITAT
4.
Al metge
1. La Rachel ha tingut un mal dia. Qu ha dit al metge de capalera? Relaciona els comentaris amb les fotografies. En sobren tres.
1 2 3 4 5 6
Tinc mal de cap. Em fa mal el peu. Tinc mal de queixal.
Tinc la grip. No puc dormir. Tinc mal de coll.
Tinc mal de panxa. Tinc mal dorella. Mhe fet un cop al genoll.
2. Sovint el metge de capalera ens envia a un especialista. Quin metge sha de visitar en aquests casos? Omple els buits amb les paraules del quadre.
oftalmleg / oftalmloga psiquiatre / psiquiatra ginecleg / ginecloga dentista cardileg / cardiloga traumatleg / traumatloga pediatre / pediatra 1. Si em fa mal lesquena vaig al 2. Si tinc problemes de visi vaig a l 3. Si tinc mal de queixal vaig al 4. Si tinc un problema de cor vaig al 5. Si el meu fill est malalt vaig al 6. Si tinc ansietat vaig al 7. Si em vull quedar embarassada vaig al . . . . . . .
3. a. A la farmaciola podem trobar remeis per a alguns daquests mals. Quins productes hi pots identificar?
gases benes cot fluix tiretes esparadrap xarop alcohol iode tisores termmetre pastilles pomada
b. Quins productes consideres imprescindibles? Quins hi trobes a faltar?

96 noranta-sis
De dos en dos
4. a. Ordeneu la conversa que mantenen un pacient i una metgessa.
Metgessa: Bon dia. Qu li passa? Pacient: He de prendre algun medicament? M: Descordis la camisa, que lauscultar. P: Miri, doctora, fa dos dies que em trobo molt malament. Em fan molt mal els ossos, tinc tos,
mal de coll i una mica de febre.

M: S, hauria de fer reps i hauria de beure molta aigua o sucs de fruita i menjar suau. P: s grip? M: S, si continua tenint malestar hauria de prendres un analgsic cada vuit hores. Ara li faig la recepta.
b.
40 Escolta la conversa i comprova si ho has fet b.
5. Improviseu un dileg semblant entre metge/metgessa i pacient seguint els quadres.

Metge / metgessa Saluda i pregunta qu li passa. Respon que no et trobes b.
Smptomes
Pacient
Digues un dels smptomes: irritaci a la pell febre, tos i fred mal desquena
Diagnstics
Identifica qu li passa: reacci allrgica grip lumblgia Pregunta qu has de fer.

Tractaments
Recomana un tractament: antihistamnic reps, antipirtic antiinflamatori Pregunta si hi has de tornar. Si millora, no cal. Ara li faig la recepta.
noranta-set 97
Fem salut UN ITAT
7
Fem salut UN ITAT
5.
Evitem riscos a la feina

1. a. Relaciona les professions segents amb les mesures protectores del quadre que els corresponen.
dur guants projectar la veu dur ulleres de protecci portar casc dur mascareta flexionar les cames en aixecar pesos mantenir lesquena recta tenir llum natural
Arquitecte Arquitecte
Gerent Gerent
Professor Professor
Veterinari Veterinari
b. Quins sn els riscos del vostre sector professional? Com els eviteu?
2. La prevenci s la clau per evitar malalties professionals i accidents de treball. Completa el diagrama sobre els passos que cal seguir per prevenir els riscos laborals amb les paraules del quadre.
acceptar Per (1) adoptar anullar evitar identificar planificar
accidents de treball i malalties professionals
Cal (2)
els riscos
Un cop identificats, hem de fer una de les tres accions segents:

(3)
els riscos
s la millor opci!
Corregir els riscos
(4)
mesures de protecci individual: normes, senyalitzaci Finalment: Cal (5)
s lltima opci!
que no podem controlar tots els riscos
Cal (6)
la nostra actuaci en situacions demergncia
98 noranta-vuit
7
3. Lergonomia i la higiene postural sn molt importants a la feina. Observa la illustraci i formula consells amb les paraules dels quadres. Fixat en lexemple.
Fem salut UN ITAT
2 3 7 6 5
Si treballem asseguts... 1.
El cap i el coll han / haurien destar en posici recta.

en posici recta / el cap / haver de / i / estar / el coll
2. estar / les espatlles / relaxades / haver de 3. haver de / en lnia recta / les mans / els canells / estar / i 4. al cos / enganxats / tenir / els colzes / cal 5. a 90 graus / cal / lesquena / i / tenir / les cuixes 6. el terra / damunt / tocar / els peus / un reposapeus / estar / haver de / o 7. les cames / sense creuar / cal / i / paralleles / tenir 8. a lalada dels ulls / de la pantalla / haver de / la part alta / estar
noranta-nou 99
7
Fem salut UN ITAT
6.
Canviem dhbits
1. a. El Vincenzo i lAnke porten un ritme de vida molt accelerat. Llegeix el que expliquen dels seus hbits.
No dormo ms de cinc hores i em costa llevar-me al mat. Fumo un paquet al dia. Normalment no faig cap pat a casa: prenc tres o quatre cafs al llarg del mat i al migdia vaig a buscar un entrep a lestabliment de menjar rpid del costat de loficina. A la tarda bec dos o tres cafs ms i, de vegades, tamb una copa de whisky. Quan arribo a casa, passades les onze de la nit, si tinc gana, escalfo algun menjar preparat al microones, per de vegades menjo una amanida, perqu s lnic plat que magrada. Com que em costa agafar el son, navego per Internet fins a la matinada. Per la feina he de parlar per telfon tot el dia i als vespres sempre tinc molt mal de cap, per aix sempre porto pastilles i cpsules de medicaments. Cada dia en prenc una de diferent, perqu no vull acostumar-me a prendre sempre la mateixa. Al llarg del dia bec molta Coca-Cola. Mencanta i no puc anar a dormir sense beuren un glop. Vaig al gimns cada dia a lhora de dinar. De cam al despatx menjo una barreta energtica i em compro dos croissants de mantega per berenar. Al vespre procuro menjar plats ben gustosos, amb salses i espcies picants i aromtiques.
b. En grups de quatre, feu la llista de tots els mals hbits i proposeu solucions.
Vincenzo 1. 2. 3. 4. 5. mals hbits consells
6. Anke 1. 2. 3. 4. 5. 6.
De dos en dos
c. Presenteu a la resta de la classe els consells que heu proposat i debateu entre tots quins sn els millors consells, quins sn els ms fcils de seguir, quins sn els ms originals, etc.
100 cent
Ms que un club
El Bara s ms que un club; ms que un club a Catalunya, perqu s la instituci esportiva ms representativa del pas i un dels seus millors ambaixadors, per tamb, per raons diferents, s ms que un club per a moltes persones de la resta de lEstat espanyol i darreu del mn que veuen en el Bara un ferm defensor dels drets i les llibertats democrtiques, i que fa de la humilitat i la cultura de lesfor smbols del bon fer i la solidaritat: el club aporta el 0,7 % dels seus ingressos ordinaris a la Fundaci del FC Barcelona i, aix, contribueix a la tasca humanitria dorganismes com UNICEF (el logotip del qual t un lloc destacat a la samarreta), UNESCO i ACNUR, amb laportaci duna quantitat determinada de diners cada any, a travs dacords que situen el Bara en una dimensi nica. Com un ritual perfectament establert, als inicis dels partits al Camp Nou per megafonia se sent el Cant del Bara, que els aficionats canten tamb. Aquest himne es va estrenar el 27 de novembre del 1974, dins dels actes del 75 aniversari de lentitat: abans del partit 3.600 cantaires, des de la gespa de lestadi, van posar veu al nou himne per primer cop. La lletra lhavien escrit els escriptors Josep M. Espins i Jaume Picas, i la msica s de Manuel Valls. Aquest himne va ser popular molt rpidament grcies al seu ritme, perqu es pot acompanyar picant de mans, i a una lletra que resumeix els valors que sassocien al barcelonisme, especialment lesperit dacollida a tots els qui volen integrar-se a la societat catalana.

V 1. El Bara defensa la cultura de lesfor. 2. El Bara collabora amb organitzacions solidries. 3. La frase ms que un club s un vers de lhimne. 4. Abans de comenar els partits, diverses corals canten lhimne a la gespa. F.
cent u 101
Fem salut UN ITAT
7
Fem salut UN ITAT
Tu mateix
1. Llegeix i completa el text amb les paraules del quadre.
pasos oliva prctiques ingredients peix infusions
La UNESCO declara la dieta mediterrnia Patrimoni Immaterial de la Humanitat La dieta mediterrnia ha estat reconeguda per la comunitat cientfica internacional com un dels patrons alimentaris ms saludables del mn. Espanya, Grcia, Itlia i el Marroc van presentar conjuntament la candidatura, que ha estat coordinada per la Fundaci Dieta Mediterrnia, amb seu a Barcelona. Segons la Unesco, la dieta mediterrnia s un conjunt de coneixements, (1) i tradicions relacionades amb lalimentaci humana que shan mantingut al llarg dels anys. Els
(2)
principals sn loli d (3)
, els cereals, les fruites i productes
i verdures fresques o seques, una proporci moderada de carn, (4)
lactis, i abundants condiments i espcies, el consum dels quals a la taula sacompanya de vi o

(5)
, respectant sempre les creences de cada comunitat. La baixa incidncia mediterranis sha relacionat, almenys parcialment,
de malaltia coronria als (6) amb els patrons alimentaris.
2. Llegeix la conversa que mantenen la metgessa i la senyora Rius. Marca lopci correcta de les dues que hi ha escrites en cursiva.
Metgessa: Bon dia, senyora Rius. Qu li passa? Sra . Rius: No em trobo b. Fa dies que em trobo (1)
(mal / malament). Tinc tot el cos
adolorit, em fan mal els ossos.

M: T (2)
(son / febre)?
SR: S, una mica. Cada nit em puja a 38. M: Potser t un (3)
(tall / refredat) o la grip. Descordis la camisa, que lauscultar.
Respiri fondo.
SR: s greu? M: No, no s greu.T el (4)
(pit / turmell) carregat. Ha de descansar. Vagi a la farmcia a (recepta / targeta sanitria).
comprar aquestes pastilles. Esperis que ara li faig la (5)

SR: Grcies. Adu. M: Adu. Bon dia.
102 cent dos
7
3. Relaciona els mals amb els remeis casolans.
1 Si tens tos, 2 Si tens cremor destmac, 3 Si tens acne, 4 Si tens diarrea, 5 Si et pica un insecte, a b c d e Fem salut UN ITAT
hauries de posar-te fang damunt la picada. hauries de fer una pasta de cogombre i posar-te-la a la cara durant uns minuts. hauries de deixar mitja ceba a la tauleta de nit. hauries de fer-te una infusi de gingebre. hauries de beure aigua darrs. 4. 5.
1.
2.
3.
4. Llegeix el dileg entre el Ddac i lAndreu, dos companys de feina. Fixat en les paraules marcades en negreta i omple els buits del quadre.
Andreu: Ei, Pere! Fas mala cara, qu et passa? Ddac: Fa dos dies que dormo malament.
Estic refredat i tinc molta tos a la nit. A: Caram, i ja et prens alguna cosa? D: No, ja em passar. A: Mal fet. D: s que no magraden els medicaments. A: Vols un bon consell? Hauries de fer-te una sopa dall i posar-te mitja ceba tallada a la tauleta de nit. D: Ben pensat. Sembla una bona idea. A: S, funciona! Va molt b. Fes-ho i ja mho dirs.
No respira b. Quina bona idea! Ben pensat!
Dormo malament. Fas mala cara. Mal fet!
Diem b i Diem davant del nom. Diem ben i /
darrere del verb. i mal / mala
davant de ladjectiu.
5. Quiz 1. Tinc hora al dentista. Tinc mal de... a. coll. b. queixal. c. genoll. 2. Com que em fa mal el agafar la raqueta. a. peu b. bra c. clatell 3. Loftalmleg em mira els... a. cabells. b. llavis. c. ulls. 4. Si em fa mal el genoll, mhi poso... a. una pomada. b. esparadrap i cot fluix. c. repellent de mosquits.
5. Si tens la grip, hauries de... a. jugar a bsquet. b. fer reps. c. posar-te pomada al pit. 6. Tinc mal de... a. melic. b. panxa. c. nas.
, no puc
7. Estem refredats. Ens trobem... a. b. b. dhora. c. malament. 8. Magrada , perqu s un esport tranquil. a. el rfting b. lescalada c. el golf
cent tres 103
UNITAT
El millor candidat
se Desenvolupar-sta vi e tr n en una e de feina ulums i Escriure currc entaci cartes de pres ina ideal Descriure la fe
Abans de comenar
Avaluar currculums Eduard Fabra s el responsable de lrea de selecci de personal duna multinacional. Quan convoquen una plaa, sencarrega de determinar com seran les entrevistes als candidats que envien el seu currculum. Ens ho explica: El primer que faig s llegir b el currculum de cada candidat i fer una primera selecci. Desprs els truco per telfon i els faig una petita entrevista, canviant de llengua per comprovar les habilitats lingstiques, i convoco les persones que la superen per a una entrevista personal. En aquesta ltima fase, preparo targetes de puntuaci per a cada candidat i els plantejo preguntes daptitud laboral i dactitud personal davant de situacions diverses.

V 1. Eduard Fabra decideix com sn les entrevistes de selecci de personal. 2. Els candidats han de superar dues entrevistes. 3. A lentrevista personal els candidats han de parlar en ms duna llengua. 4. Els candidats noms han de respondre preguntes de capacitat professional. F.
104 cent quatre
1.
Buscant feina
1. Hi ha diverses maneres de buscar feina. Quina creus que s la millor?
respondre un anunci dun diari imprs enviar el currculum a les empreses que interessen apuntar-se a un portal especialitzat, com Porta22 (www.bcn.cat/treball) recrrer a la xarxa de contactes personals
8
El millor candidat UN ITAT
2. El diari ha publicat aquests anuncis. Llegeix les dues ofertes de feina i omple els buits amb les paraules del quadre.
pla objectius cartera graduat/ada marques nivell carrera histria
3. Llegeix el que diuen el Jeff i la Cinta i digues quina oferta s ms adequada per a cadasc. Tinc un mster de direcci dempreses cursat a Londres. Sc una persona amb iniciativa i magrada assumir reptes nous. Tinc nocions de japons i xins. Sc economista i tinc experincia amb diversos bancs i caixes, en tasques molt diverses: campanyes al client, elaboraci dinformes i plans dempresa, entre daltres. Ara vull millorar professionalment.
cent cinc 105
8
4. a. Llegeix la conversa entre el Llus i lErin sobre dues ofertes de feina que ha rebut el Llus, que ara s a latur.
Erin: I aix qu, ja has trobat alguna oferta interessant? Llus: S, per estic dubtant entre dues feines... E: Ah, s? I de qu sn? L: En les dues demanen un director de mrqueting. Una s una multinacional de telecomunicacions, i laltra,
una empresa dorganitzaci desdeveniments, que acaba dengegar, per s molt potent. E: I quines condicions tofereixen? L: Totes dues em fan contracte indefinit. E: Ah, molt b! I paguen b? L: A lempresa nova em paguen ms que a la multinacional perqu he de viatjar molt. E: Per a tu ja tagrada, no? s menys avorrit que estar cada dia en un despatx. L: S, per hauria de fer-ho sovint. A ms, s molt diferent viatjar per feina. E: I quin horari hauries de fer? L: Doncs els de les indstries creatives em demanen flexibilitat horria; en canvi, a la multinacional hauria de fer jornada partida, de nou a dues i de quatre a vuit. E: I a part daix, quins altres avantatges tenen? L: A la multinacional, a la llarga, tinc la possibilitat de treballar a lestranger. A la dindstries creatives, a part del sou fix, tamb hi ha comissions i em faciliten cotxe dempresa. E: Per a tu quina tinteressa ms? L: No ho s... La veritat s que les dues magraden molt.
b. Omple la graella amb els avantatges i inconvenients que t cada oferta de feina.
Multinacional de telecomunicacions Avantatges Inconvenients Empresa dindstries creatives Avantatges Inconvenients
c. I tu, amb quina oferta et quedaries? Per qu? Fixat en el quadre i compara les dues ofertes.
106 cent sis
2.
Procs de selecci de personal El currculum

1. Llegeix el currculum de Jordi Vintr i ratlla la informaci que consideres irrellevant.
8
cent set 107
La carta de presentaci
2. a. Mehmet Hadit envia un correu electrnic a la responsable de personal duna consultoria perqu est interessat a treballar-hi. Omple els buits daquest correu amb les paraules del quadre.
llocs entrevista treballar currculum formaci sector
8
b. Aquesta carta de presentaci est desordenada. Ordenan els fragments de manera que tingui sentit.
Atentament, En resposta a lanunci publicat al diari ltima hora el 4 de setembre en el qual demaneu un coordinador dassajos clnics, us envio adjunt el meu currculum. Sebastian Kosters Quedo a la vostra disposici per ampliar la informaci en una entrevista personal. Senyors, Tal com podeu observar, tinc la formaci i els coneixements necessaris per formar part del vostre equip.
Barcelona, 5 de setembre de 2011
Lentrevista
3. a. Llegeix lentrevista de feina que fa la cap de personal duna empresa a Dami Alcover i tria ladjectiu adequat.
Cap de personal: Bon dia, senyor Alcover. Ha arribat dhora, que
(1)
puntual
/ perfeccionista! Segui, si us plau.
Dami Alcover: Grcies. C: Em pot parlar dels seus estudis? DA: S, i tant! Sc llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i tamb tinc un mster en administraci
dempreses de la Universitat Autnoma. Ara acabo darribar duna estada de sis mesos de prctiques en una empresa dassegurances dels Estats Units. C: Aix t un bon nivell dangls... DA: S. El parlo amb fludesa i lescric correctament. Tamb parlo francs i una mica dalemany. C: Fantstic. Necessitem una persona amb un bon domini daquests idiomes. Quina s la seva experincia professional? DA: He treballat al bufet dadvocats Soldevila, portant casos de dret civil. C: Es considera una persona (2) gil / flexible? DA: S, perqu tinc capacitat dadaptar-me a qualsevol situaci. C: I s (3) emprenedor / ordenat? DA: S, magrada tenir la feina al dia i seguir unes pautes a lhora de treballar. C: Aqu valorem que els advocats es facin crrec dels seus casos de manera autnoma... DA: Jo sc una persona molt (4) responsable / independent, o sigui que no han de patir en aquest sentit. C: T carnet de conduir? DA: S, per no tinc cotxe. C: B, aix no s cap problema, perqu lempresa disposa de vehicles propis.
b.
41 Escolta la conversa i comprova les teves respostes.
c. I tu, com et defineixes des del punt de vista professional?

108 cent vuit
8
d. Quines caracterstiques personals creieu que sn ms bones per desenvolupar una feina?
de comercial de direcci dinvestigaci datenci al pblic
4. a.
42 Escolta la conversa que mantenen dos empleats duna multinacional, lOlga i el Marc.
b. Quines dues ancdotes sobre el procs de selecci de personal descriu lOlga al Marc?
1. 2.
c. Comenta-les amb el teu company/a. Creieu que sn situacions reals?
5. a. Marca quines de les afirmacions segents creus que cal seguir per fer una bona entrevista de feina.
Pautes que cal seguir per fer una entrevista de feina Informar-nos sobre les caracterstiques de lempresa. Respondre una trucada mentre estem fent lentrevista. Ser excessivament entusiasta. Deixar parlar lentrevistador. Ser puntual. No usar desodorant per mostrar el nostre respecte al medi ambient. Donar la m mentre mirem el nostre interlocutor fixament als ulls. Per calmar els nervis, jugar amb els bolgrafs, papers... Menjar xiclet per evitar el mal al. No dir cap defecte si ens demanen que ens autodefinim. Seure de manera relaxada. Parlar malament dels nostres caps o companys de feina anteriors. Acomiadar-nos fent dos petons per indicar ms proximitat.
Ara tots
b. De les afirmacions anteriors, trieu les tres recomanacions que considereu ms importants. Afegiu-ne ms.

cent nou 109
8
De dos en dos
6. Adopteu el paper dentrevistador/a i de candidat/a i improviseu un dileg.
Entrevistador/a Saluda i pregunta per quina feina ve. Saluda i digues per quina feina vns. Pregunta pels seus estudis. Explica els estudis que tens. Pregunta si sap idiomes. Digues quins idiomes parles. Demana que et parli de la seva experincia professional. Candidat/a
Digues que acabes darribar dunes prctiques a lestranger. Explica com ets i destaca els teus punts forts.
Pregunta quines aptituds t.
Explica les condicions daquest lloc. Fes alguna pregunta daclariment dalgun punt concret (horari, contracte, sou...). Respon la pregunta. Pregunta en qu consisteix la feina. Explica les tasques daquest lloc. Demostra el teu inters. Demana quan es pot incorporar. Digues quan et pots incorporar. Perfecte, doncs. Ja li trucarem i li direm alguna cosa. Encara hem dentrevistar altres candidats.
110 cent deu
3.
Ja tinc feina!
1. Llegeix els correus que senvien la Cludia i el Ral.
8
el daniel la paula
a. Digues alguna cosa sobre els companys de feina de la Cludia.

el ral el robert lngela
s un amic de la Cludia
b. Digues si aquestes afirmacions sn veritables o falses.

V 1. Lngela treballa a la mateixa empresa que la Cludia. 2. A la feina la Cludia parla angls i francs sovint. 3. La Cludia cada dia dina amb una antiga companya destudis. 4. El marit de la Paula s japons. F.
cent onze 111
8
4.
Treballo a lestranger
1. a. Llegeix aquest fragment de la revista Tot empresa.
De dos en dos
b. Apunteu a la graella els avantatges i inconvenients de treballar a lestranger.
Avantatges Avantatges 1. 2. 3. 1. 2. 3. Inconvenients Inconvenients
c. En grups de quatre contrasteu les vostres anotacions. En qu coincidiu? 2. a. 43 Escolta un fragment del programa de televisi Gent de fora i respon les preguntes segents.
1. Quant fa que Nicholas Ryder viu a Barcelona? 2. Per qu queden a la plaa de Sant Felip Neri? 3. Qu fa lempresa que est muntant? 4. Qu s el que no li agrada de Barcelona?
Ara tots
b. En grups escriviu coses que us agraden de Barcelona i daltres que no. Desprs comenteu-ho a classe.
Coses queens ens agraden agraden de Barcelona Coses que Barcelona 1. 2. 3.
112 cent dotze
Coses queno noens ens agraden agraden de Coses que de Barcelona Barcelona 1. 2. 3.
5.
Feines curioses
a. Barcelona Activa ha publicat aquests dos anuncis amb nous perfils professionals a la seva pgina web. Dividiu la classe en dos grups i per parelles feu una carta de presentaci per a un dels dos anuncis. Escriviu-la en un full a part seguint lestructura del model. Un cop feta, entregueu-la al professor/a.
8
cent tretze 113
8
b. Cada grup ha de llegir les cartes de presentaci de laltre grup per triar el millor candidat. Per poder fer la selecci, anoteu a la taula els punts forts i els punts febles de cada candidat/a. Justifiqueu la vostra decisi.
candidat 1 candidat 2 candidat 3 candidat 4 candidat 5
punts forts
punts febles
Candidat seleccionat:
114 cent catorze
El millor mtode?
Com es tria la persona idnia per a un lloc de treball? A lobra de teatre El mtode Grnholm, quatre candidats (tres homes i una dona) es presenten a la fase final dunes proves gens convencionals que ha organitzat una empresa multinacional per triar un alt executiu. A qu estan disposats a renunciar per aconseguir la feina? Fins on arriba el seu esfor i la seva lluita per obtenir el lloc de treball somiat? Quins sn els lmits morals dels quatre candidats? El joc entre els aspirants esdev un combat de sentiments, ambici i enveja, en el lmit entre la realitat i la ficci, entre la veritat i la mentida. Estrenada lany 2003, El mtode Grnholm, del dramaturg Jordi Galceran, s un dels grans xits del teatre catal contemporani: lhan vista ms de dos milions despectadors de 35 pasos diferents, i fins i tot t una versi cinematogrfica, dirigida per largent Marcelo Pieyro, amb el ttol dEl mtodo (2005). En aquesta pea, inspirada en fets reals, lautor tanca els quatre executius en una sala duna empresa important per sotmetrels a lentrevista final per decidir qui es queda amb el crrec. Durant el procs, la tensi va en augment i es fan evidents la desconfiana, els prejudicis i el despropsit que hi ha al darrere dunes tcniques de selecci tericament infallibles i en la prctica cruels, que prescindeixen del respecte per la dignitat humana. Lautor elabora un bon text arrodonit amb el to exacte per a cada escena i el punt just de comicitat morda. I compta amb tres actors (Jordi Boixaderas, Llus Soler i Jordi Daz) i una actriu (Roser Batalla) dels quals noms es poden dir elogis. La seva interpretaci, duna gran riquesa expressiva, revela que sovint limportant no s el que es diu sin com es diu.
Un cop llegit el text, digues si aquestes afirmacions sn veritables o falses.

V F.
1. Els candidats han de superar un test psicotcnic. 2. Lautor dEl mtode Grnholm s Marcelo Pieyro. 3. Lobra es basa en fets reals. 4. La interpretaci dels actors s extraordinria.
cent quinze 115
8
Tu mateix
1. Completa aquestes comparacions a partir de la informaci que et donem i les paraules dajuda.
EMPRESA A Treballadors: 545 EMPRESA B Treballadors: 15 ms / menys / tants a. A lempresa A hi ha b. A lempresa B hi ha c. A lempresa C hi ha EMPRESA C Treballadors: 545 treballadors que a lempresa B. que a lempresa A. com a lempresa A.
EMPRESA A Sou: 19.000 euros lany
EMPRESA B Sou: 27.000 euros lany ms / menys / tant
EMPRESA C Sou: 19.000 euros lany
d. A lempresa A paguen e. A lempresa B paguen f. A lempresa C paguen
que a lempresa B. que a lempresa A. com a lempresa A.
EMPRESA A Ubicaci: a la pl. Universitat (Barcelona)
EMPRESA B Ubicaci: a la pl. Catalunya (Barcelona)
EMPRESA C Ubicaci: al 22@ (Poblenou, Barcelona)
g. Lempresa A s
ms / menys / tan
cntrica / cntriques com lempresa B. que lempresa C. que les empreses A i B.
h. Les empreses A i B sn i. Lempresa C s
2. Relaciona amb fletxes aquestes expressions equivalents. 1. Faig mitja jornada. 2. Mhan fet un contracte indefinit. 3. Tinc una feina de responsabilitat. 4. Cobro un bon sou. 5. Viatjo molt per feina. a. Coordino un equip de cinc persones. b. Sovint lempresa menvia a lestranger. c. Ja sc fix! d. Treballo de 10 a 14 h. e. Em paguen molt b.
116 cent setze
8
3. Completa les paraules del passatemps amb lajuda de les definicions. Quina s la paraula oculta?
1. Quan no treballem estem de... 2. Es diu de la jornada de mat i tarda. 3. El signem quan comencem una feina nova. 4. Ens ajuda a guanyarnos la vida. 5. Circumstncies que caracteritzen el contracte. 6. Distribuci del temps durant el qual treballem. 1.
2.
3.
4.
5.
6.
Autoavaluat
1. Si mhe trencat una cama, vaig al... a. ginecleg. b. psiquiatre. c. traumatleg. 2. Si un metge et diu: Has de fer reps, vol dir que... a. puc anar a crrer cada dia. b. he de descansar. c. he de prendre medicaments. 6. Tinc molt mal de cap. Em trobo... a. a la feina. b. malament. c. molt b. 7. Si treballo de 8 a 15 h, faig... a. jornada reduda. b. mitja jornada. c. jornada intensiva.
anar al metge. 3. Tinc febre, a. hauries d b. haurem d c. hauria d

4. Si tinc tos, prenc... a. pomada. b. xarop. c. alcohol.
8. Sempre arriba dhora a la feina. a. s molt puntual. b. s molt ordenat. c. s molt flexible. 9. Ara cobra un sou a. ms b. tan c. gens
alt que abans.
perqu s un esport individual. 5. Magrada a. la nataci b. el bsquet c. el futbol

10. Quin tipus de contracte tofereixen? a. partit b. indefinit c. redut

cent disset 117
UNITAT
Espero que tagradi

conversa Mantenir una en una botiga scriure Identificar i de rs i talles materials, colo ones Descriure pers
Abans de comenar
Lpoca de lany en qu es fan ms regals s, sens dubte, la que va del 24 de desembre al 6 de gener. Les famlies gasten una mitjana de 1.000 euros ms que la resta de mesos de lany. Aquestes despeses addicionals es destinen sobretot a ladquisici de menjar i begudes i a la compra de regals. s una poca dexcessos fatals per a les butxaques i els estmacs, per hi ha opcions per viure un Nadal de manera sostenible sense caure en el consum desmesurat. Per exemple, abans de sortir al carrer cal pensar en els regals que volem fer i no buscar la inspiraci davant dels aparadors o acabarem comprant qualsevol cosa a qualsevol preu. Tamb podem estalviar embolicant els regals amb paper de diari o retalls de revista.

V 1. Per Nadal les famlies gasten una mitjana de 1.000 euros per comprar menjar. 2. s difcil viure lpoca nadalenca sense consumir desmesuradament. 3. Abans de sortir a comprar regals es recomana tenir clar qu es vol regalar. 4. Per Nadal regalem diaris i revistes. F.
118 cent divuit
1.
Fons darmari
1. a. Aquestes persones parlen de la roba que porten. Qui diu les afirmacions segents?
2
9
Espero que tagradi UN ITAT
3 6 4 1 5 7 8 9
a. Magrada anar cmoda, per aix porto vestit. b. Prefereixo portar lamericana marr amb samarreta que amb camisa. c. La faldilla i la brusa que porto sn noves. d. Aquest jersei que duc s molt fresc. e. Em queda prou b aquest polo. f. Aquestes sabates blaves em fan mal. g. Mestimo ms els pantalons estrets que amples. e. f. g.
a.
b.
c.
d.
b. Relaciona les fotografies amb aquestes altres peces de roba.

1 2 3 4
calces biquini mitges pijama
sostenidors calotets mitjons texans
2. Observa aquesta taula amb els colors i digues de quin color sn les peces de les fotografies.
1. La camisa s . 2. La corbata s . 3. Labric s . 4. El banyador s .
3. a. Descriu com va vestit un company/a de classe sense dir qui s. b. Respon les preguntes segents.
1. Qu et poses per anar a una entrevista de feina? 2. Qu et poses per anar a una reuni amb un client/a? 3. Qu et poses per anar a lpera? 4. Qu et poses per anar a una recepci?
cent dinou 119
9
4.
44-45 Escolta els dilegs i identifica les peces de roba que shi descriuen.
1 2 3 4
Al gimns 1. 2. 3. 4.
A la tintoreria
1 2 3 4
1. 2.
3. 4.
5. a. A aquestes dues noies els agrada dur complements. Quins accessoris del quadre pots identificar a les fotografies?
anell arracades bossa bufanda cintur collaret gorra guants mocador polsera rellotge ulleres
2
1
b. Per parelles definiu tres accessoris seguint el model i desprs llegiu les definicions a la resta dels companys perqu endevinin de quin objecte es tracta.
1. 2. 3. 4.
s de roba i el portem al coll. (el mocador)
120 cent vint
9
6. a. Observa aquesta foto i digues si les afirmacions sn veritables o falses.
V 1. T els cabells castanys. 2. Duu una camisa de ratlles. 3. Porta barret. 4. Parla per telfon. 5. Duu un mocador al coll. 6. Porta motxilla. F.
b. Escriu quatre frases sobre la mateixa fotografia. 1.

2. 3. 4.
De dos en dos
7. Qui s qui? Tria una de les fotografies sense dir quina. El teu company/a tha de fer preguntes que tu noms pots respondre amb un s o un no fins que endevini en qui has pensat.
s ros?
Porta ulleres?
No
cent vint-i-u 121
9
8. Elsa Giner s assessora dimatge. Llegeix el perfil que t en el seu bloc i digues si les afirmacions sn veritables o falses.
V 1. Elsa Giner segueix les noves tendncies. 2. La gent dna molta importncia a la imatge. 3. Elsa Giner envia els clients a botigues que coneix. 4. Els clients que necessiten un canvi destil recorren a un assessor dimatge.
F.
De dos en dos
9. Aquestes persones volen canviar la seva imatge per no saben com fer-ho. Proposeu-los alguns canvis dindumentria i de pentinat.
LStefan t 31 anys. Va ms cmode amb roba esportiva, per acaba de trobar una feina de cara al pblic i ha danar formal.
La Sabela t 35 anys. Fa de secretria de direcci. Sempre li ha agradat la roba clssica, per ara prefereix anar ms esportiva.
La Renata t 50 anys. Treballa en un consolat. Normalment va molt clssica, per li agradaria portar roba extremada per semblar ms jove.
LStefan hauria de portar colors ms apagats.

122 cent vint-i-dos
La Sabela podria portar vambes.
La Renata hauria de dur roba ms llampant.
Ara tots
10. Fixeu-vos en les fotografies segents.
a. Amb quin estil us identifiqueu? Us preocupa la vostra imatge? b. s important la imatge? c. Valoreu la imatge dels altres? 11. Quiz: Protocol en el vestir
1. Per als vestits femenins, els colors ms discrets sn ms adequats per a... a. la matinada. b. la nit. c. la tarda. 2. El frac s un vestit cerimonis... a. de tarda. b. de dia. c. de nit. 3. De lesmquing es corda... a. el bot superior. b. el bot inferior. c. els dos botons. 4. El corbat de lesmquing s... a. blanc. b. gris. c. negre. 5. Si la invitaci diu corbata blanca, vol dir que sha danar... a. amb frac i vestit llarg, la parella. b. amb esmquing i vestit llarg, la parella. c. amb vestit fosc clssic i vestit de cctel, la parella.
6. Lesmquing s un vestit... a. de dia. b. de nit. c. de tarda. 7. Les sabates han de ser negres i de xarol si es combinen amb... a. el frac. b. lesmquing. c. tots dos casos. 8. Si la invitaci diu etiqueta o rigorosa etiqueta, vol dir que sha danar detiqueta... a. obligatriament. b. opcionalment. c. preferentment.
cent vint-i-tres 123
9
2.
Anem a comprar A la botiga

1. 46-48 Escolta les converses que mantenen uns clients i marca amb una creu a quin dileg corresponen les preguntes. Dileg 1 Dileg 2 Dileg 3.
De quin color li agradaria? Ja latenen? s per regalar. Quin nmero fa? Vol passar a lemprovador? Llisa o estampada? Quant val? Pagar en efectiu o amb targeta?
2. Philippe est comprant roba per anar a un casament. Completa el dileg amb les paraules del quadre.
mniga
Dependenta: Ja latenen? Philippe: No. Estic buscant una (1) D: s per a vost? P: S, s per anar a un casament. D: Com la vol? P: La vull de (2) D: Quina (3) P: La mitjana. D: De quin color s el (4) P: s negre. D: Qu li sembla aquesta de ratlles? P: Magrada. s maca. D: Vol passar a l(5)
vestit
emprovador .
camisa
talla
llarga. necessita? ?
3. 49-52 Escolta els dilegs i digues quines sn i com sn les peces de roba o els accessoris que vol cada persona.
pea/accessori A B C D talla color preu material altres caracterstiques.
De dos en dos
4. Per parelles improviseu un dileg en una botiga. Heu de fer sortir la frase del cartr que us han assignat.
124 cent vint-i-quatre
A la botiga virtual
5. LInstitut dEstadstica est fent un estudi de mercat sobre els hbits de compra. Aquest s el qestionari que han preparat. Fes-lo al teu company/a.
sempre mai de vegades 1. Compro per Internet per evitar desplaar-me. 2. Magrada comprar als portals especialitzats perqu hi trobo articles de marca, per ms barats. 3. Mencanta seguir les ltimes tendncies. 4. Mestimo ms comprar poc i car que molt i barat. 5. Vaig als centres comercials perqu hi trobo moltes marques. 6. Encara que es pot pagar a terminis, sempre pago al comptat. 7. Mencanta comprar en outlets.
6. Comprar per Internet ens permet guanyar temps i comoditat, per no podem veure el producte abans dadquirir-lo. Daquests productes, quins compraries per Internet i quins no? Digues per qu.
7. Els resultats de les ltimes enquestes sobre hbits de consum demostren que les compres de luxe en lnia augmenten un 20 % cada any. Llegeix el text segent i completal amb les expressions del quadre.
costos denviament venda en lnia pagament a terminis edicions limitades targetes de crdit servei datenci telefnica cotitzar a la borsa Des de casa es poden comprar productes assequibles, com corbates, perfums, ulleres de sol, per tamb (1) i exclusives. I s que, amb Internet, el concepte de luxe ha canviat: ja no s sinduna manera nim de riquesa, perqu les targetes de crdit faciliten a tothom el (2) molt cmoda. Algunes persones asseguren que acostar el luxe a un grup ampli de compradors fa baixar la reles grans marques ofereixen putaci de les firmes, per no s cert perqu en la (3) serveis dencrrecs especials de peces niques i exclusives. De fet, alguns productes de luxe es venen millor . Com que a travs de la xarxa, fins al punt que algunes empreses comencen a (4) limport daquest tipus de productes s fora elevat, les empreses solen acceptar el pagament mitjanant dues (5) o a travs dun servei que permet finanar la compra. Per la mateixa ra, per tal doferir als clients un servei ms s freqent que comptin amb un (6) personalitzat. Les diferncies respecte daltres botigues a Internet es noten en detalls petits, com ara la forma i se seleccionen serveis de missatgeria dentrega: la botiga sol assumir els (7) privada de confiana, de manera que es pot assegurar que arribar en perfecte estat.
cent vint-i-cinc 125
9
3.
El negoci dels regals

1. El negoci dels regals est en contnua innovaci. Llegeix la notcia segent i marca lopci correcta de les afirmacions.
1. Un cofre regal s... a. una capsa plena de productes. b. un lot dactivitats de cap de setmana. c. un lot de serveis diversos per escollir. 2. El nombre dempreses que es dediquen al negoci de les capses regal... a. ha augmentat ltimament. b. augmentar en un futur sense parar. c. s cada cop ms petit. 3. Els principals avantatges daquest negoci sn... a. els ingressos per la venda com a regal dempresa. b. la poca inversi inicial i els ingressos avanats de la venda de capses. c. el ritme ascendent de creixement sense data final.
2. a. Quins sn els teus gustos i preferncies a lhora de fer i rebre regals? Contesta aquest qestionari.
Magrada regalar... mai entrades abonaments targetes regal capses regal ampolla de vi joies flors de vegades sovint Magrada rebre com a regal... molt poc gens
b. Formeu grups de quatre i compareu les vostres respostes. En qu coincidiu?

126 cent vint-i-sis
4.
Regal dempresa
Lempresa de telecomunicacions Stateline us ha demanat que els assessoreu per trobar el regal ms adequat per a cada una daquestes persones. a. En grups escolliu un regal per a cadasc i adjunteu-hi la nota de regal que trobeu ms adequada. Al catleg de la pgina segent teniu alguns regals de mostra, per en podeu triar daltres.
James Ferguson 64 anys. Casat amb dos fills i tres nts. Cap de vendes de la sucursal de Stateline a Sant Cugat. Viu en una zona residencial, als afores de Barcelona. s molt aficionat al golf. Li agraden la bona cuina i els bons vins. s casol i gaudeix dels seus nts sempre que pot. motiu del regal: Daqu a quatre mesos es jubila.
9
Victria Arranz 45 anys. Divorciada. Viu a la Vila Olmpica. s propietria duna empresa de telecomunicacions amb qui Stateline es vol associar. Cuida molt el seu aspecte. Li apassionen lart i les antiguitats. motiu del regal: Les festes nadalenques
Adrian Lloyd 32 anys Viu en parella. Viu a Sant Gervasi. Programador informtic de Stateline. s un apassionat del jazz, toca el saxo. Tranquil i amant del animals. motiu del regal: Acaba de ser pare duna nena.
Amaia Goikoetxea 35 anys Soltera Viu a Grcia. Propietria de quatre botigues a Barcelona. s una de les millors clientes de Stateline. Li encanta seguir les ltimes tendncies de la moda. Li agrada comprar revistes de decoraci. motiu del regal: Sha comprat un pis amb la seva parella.
cent vint-i-set 127
9
Notes de regal
b. Exposeu a la resta de la classe els regals i la nota que heu escollit i justifiqueu-ho.
James Ferguson Victria Arranz Adrian Lloyd Amaia Goikoetxea regal nota
128 cent vint-i-vuit
Un passeig de luxe
El passeig de Grcia s una de les avingudes principals de Barcelona i un eix comercial i de negocis important. A comenament del segle xix, era un cam rural que comunicava les muralles de Barcelona amb la vila de Grcia, municipi independent fins al 1897. Amb lenderrocament de les muralles, es va convertir en el passeig predilecte de laristocrcia barcelonina. Shi poden admirar els edificis modernistes ms emblemtics de la ciutat, com la Pedrera, obra de larquitecte Antoni Gaud, ubicada al carrer de Provena. Ms avall, entre els carrers de Consell de Cent i Arag, trobem les tres obres que representen la competncia que hi havia entre les famlies riques per posseir ledifici ms espectacular de la ciutat: ens referim a la casa Lle i Morera (de Llus Domnech i Montaner), la casa Amatller (de Josep Puig i Cadafalch) i la casa Batll (dAntoni Gaud). La construcci daquests edificis va generar un debat popular sobre quin era el ms bonic. Per aix, aquesta illa de cases es va comparar amb el mite clssic de la poma de la discrdia. Elegant i cosmopolita, actualment les firmes ms luxoses volen ocupar un lloc al passeig com a aparador de la seva marca. Aquest s el cas de Tiffany: la clebre joieria de la Cinquena Avinguda de Nova York que coneixem per la pellcula Esmorzar amb diamants apuja el llist del luxe amb una botiga de 360 m2. Situada als baixos de lHotel Mandarn, no hi falten els cotitzadssims diamants grocs ni peces de dissenyadors estrella. Al passeig de Grcia no hi ha lloc per als cartells es traspassa, ja que les agncies immobiliries ofereixen rpidament els locals que queden buits a les grans firmes. Per no tot s luxe al passeig; les marques populars tamb volen ser-hi, perqu saben que tenir-hi una botiga s negoci segur. En els ltims anys, el passeig de Grcia tamb ha esdevingut un objectiu dinversors que converteixen blocs doficines en pisos de luxe. Fins i tot a les faanes es pot veure la publicitat en angls per captar estrangers amb un poder adquisitiu alt que volen comprar un habitatge al centre de la ciutat. El preu per metre quadrat, que ronda els 6.000 , es mant elevat tot i la desacceleraci que avui pateix el sector immobiliari a la ciutat.
Un cop llegit el text, digues si aquestes afirmacions sn veritables o falses.

V 1. Al passeig de Grcia hi ha edificis modernistes emblemtics. 2. Laristocrcia barcelonina hi tenia botigues luxoses. 3. A la joieria Tiffany de Barcelona, shi pot esmorzar. 4. Al passeig de Grcia hi ha molts pisos per llogar. F.
cent vint-i-nou 129
9
Tu mateix
1. Llegeix aquest dileg i omple els buits amb les expressions segents.
Necessitaria un llum de peu. El negre surt molt b de preu. Mel porten a casa? Si em vol acompanyar... El puc ajudar? Quant valen? En una botiga de llums...
Venedor: Bon dia, senyor. Client: Bon dia. V: (1) C: S, grcies. Busco un llum per a casa. V: De sostre, de peu o de taula? C: (2) V: Per a on el vol? C: s per a una sala destar. V: On el collocar? C: Al costat del sof. V: El necessita per llegir? C: S. V: Doncs tenim uns llums de disseny amb un bra
extensible de lectura. C: Mels ensenya?

V: (3) C: Dacord. V: Li agraden? C: S, magraden molt. (4) V: (5) C: Doncs em quedo aquest. (6) V: S, senyor.
Val 400 euros.
2. Relaciona amb fletxes cada objecte amb la caracterstica que li correspongui. 1. camisa 2. jersei 3. anell 4. bossa 5. samarreta 6. bufanda 7. arracades 8. rellotge 9. ulleres 10. sabates a. de pell b. de sol c. de coll alt d. de llana e. de tirants f. de polsera g. de tal h. de quadres i. dor j. de comproms
3. Completa les definicions amb els accessoris del quadre.

ulleres 1. LAbril porta dues 2. Quan fa fred ens posem la 3. Per protegir-nos les mans a lhivern duem 4. Quan plou s important no oblidar el 5. Si els pantalons et van amples, portes un 6. Tinc dues 7. Quan fa molt sol ens podem posar una
130 cent trenta
arracades
bufanda
guants
paraigua
gorra
cintur
a lorella dreta. al coll. . per no mullar-nos. . : unes per al sol i les altres per llegir. al cap.
9
4. Els clients de les botigues on compres habitualment han donat aquestes respostes. Quina s la pregunta que els han fet els dependents?
a. Em van una mica amples. b. La vull de color verd. c. Em semblen molt maques. d. S. On s lemprovador? e. S, si us plau. Me la pot embolicar?
5. Tria lopci adequada al context.

a. Em pot portar una talla menys? Aquests pantalons em van una mica estrets / amples. b. Magrada molt com em queda aquest jersei, per necessito una talla M perqu la L em va petita / gran. c. T aquesta camisa en un color ms clar / fosc? La negra no macaba dagradar. d. Aquesta mniga penja molt: magrada ms curta / llarga. e. No vull la faldilla amb aquestes flors: porti-men una de llisa / estampada. f. Sempre va molt extremada: t un estil ben clssic / modern.
6. Has de posar un anunci a Internet per vendre els articles que no fas servir mai. Al costat de les fotografies, posa-hi les caracterstiques.
color: talla: material: altres caracterstiques:
preu:
color: talla: material: altres caracterstiques:
preu:
cent trenta-u 131
10
UNITAT
Tinc un problema
Comunicar un problema ncies Atendre incid
Abans de comenar
Uf, quin dia! A Sven Beattie lespera un dia molt dur. Lempresa que dirigeix vol promocionar noms un treballador del seu departament i ha de decidir quin. Just abans de dinar, el seu secretari li de-mana un augment de sou. LSven vol aprofitar lestona de dinar per reclamar una factura impagada, per sadona que la pantalla tctil del mbil no funciona i recorda que la garantia li ha caducat. A la tarda, al despatx, t una reuni molt important amb un client i no es presenta. Han tingut un malents; el client no havia apuntat b lhora a lagenda. A ltima hora, se li penja lordinador i perd un document en el qual fa dies que treballa. Decideix plegar, agafa el cotxe per tornar a casa i troba caravana. Arriba molt tard a casa, a la nit, i abans danar a dormir pensa: Uf, quin dia!.

V 1. Sven Beattie ha dacomiadar un treballador del departament. 2. El seu secretari vol cobrar ms. 3. El client no pot reunir-se amb lSven perqu t una altra reuni. 4. Sven Beattie torna a casa amb el cotxe de lempresa. F.
132 cent trenta-dos
1.
A laeroport
1. 53-56 Escolta els missatges de megafonia de laeroport i respon les preguntes.
On va el vol JB250? A quina porta sha de presentar la senyora Owen? Quin vol sha cancellat? On shan de presentar els pares de Toms Delgado?
10
Tinc un problema UN ITAT
Missatge 1 Missatge 2 Missatge 3 Missatge 4
2. a. Laeroport pot ser lescenari de molts contratemps. Qu us pot passar en un aeroport? En grups de quatre completeu la llista amb tres situacions ms. 1. Arribar tard. 2. No trobar taxi. 3. Anar a una altra terminal. 4. Oblidar la documentaci. 5. Perdre la maleta.
6. 7. 8.
b. Com reaccioneu a cada situaci? Digueu amb quina reacci us identifiqueu ms.
em poso molt nervis/nerviosa mho prenc amb calma me nalegro comeno a suar mimpaciento 1. 2. 3. 4. 5. 6. 7. 8. menfado ho accepto em desespero ...
3. 57 El Ferran, que s a Madrid per feina i ha dagafar un avi per tornar a Barcelona, arriba tard a laeroport. Escolta la conversa telefnica i digues si les afirmacions sn veritables o falses.
V 1. El Ferran no ha posat el despertador. 2. Ha perdut el vol de les 8.40 h. 3. El Joan el passa a buscar a laeroport. 4. Arriba a Barcelona a dos quarts de dotze. F.
cent trenta-tres 133
10
4. 58 Basile Dubois s a loficina de reclamacions de laeroport del Prat perqu la seva maleta no ha arribat. Escolta la conversa i omple el formulari amb les dades que sentirs.
10/12/2011
Barcelona
Tu i jo
Persona A
5. Lempresa on treballes ha organitzat un congrs aquest cap de setmana. Alguns dels assistents han perdut les maletes. Tu, com a responsable logstic, truques a loficina dobjectes perduts de laeroport per saber si han trobat les maletes. Les has de descriure.
Sra. Lecoq Sr. Stone Sra. Segovia Sra. Azzolini
Sr. Wirf
Sr. Pinto
Sra. Hochart
Sr. Bover
134 cent trenta-quatre
10
Tu i jo
Persona B
5. Lempresa on treballes ha organitzat un congrs aquest cap de setmana. Alguns dels assistents han perdut les maletes. Tu, com a responsable logstic, truques a loficina dobjectes perduts de laeroport per saber si han trobat les maletes. Les has de descriure.
Sr. Wirf Sr. Pinto Sra. Hochart Sr. Bover
Sra. Lecoq
Sr. Stone
Sra. Segovia
Sra. Azzolini
De dos en dos
6. Eudald Nebot ha anat a la comissaria a fer una denncia perqu li han robat el malet a laeroport. Completeu lentrevista que mant amb el mosso desquadra. Fixeu-vos en les fotografies.
Eudald: Bon dia. Vinc a fer una denncia. Mosso: Bon dia. Segui. Comencem per les dades
, vost? personals. Com (1) E: Eudald Nebot. M: On (2) ? E: Al carrer Muntaner, 38. M: Quin (3) ? E: s el 652 412 889. M: Aix que li han robat el malet davant seu. Ha vist la persona que lha agafat? Com era? E: S, (4)
M: Dacord. Em pot dir el contingut del malet? E: S, al malet hi ha (5) M: Doncs aix s tot. Ja li trucarem si el trobem. E: Grcies.
cent trenta-cinc 135
10
2.
Problemes amb els clients

1. 59 Walter Barnier i Suzanne Vittel repassen les factures impagades. Escolta la conversa i respon les preguntes segents.
a. Segons Walter Barnier, com s el senyor Busquets?
b. Quina tctica fa servir el senyor Busquets per desviar el tema?
2. Walter Barnier envia una carta a Busquets Seguretat, SA reclamant el pagament de la factura. Completa-la amb les expressions del quadre.
pagament contacte aclariment factura venciment
136 cent trenta-sis
10
3. La carta de Walter Barnier no obt cap resposta i per aix decideix trucar a Isidre Busquets per parlar-ne. a. Completa la conversa que mantenen.
La factura del 5 de febrer. Una factura de 8.340,24 euros. Li he enviat dues cartes i encara no hem cobrat. La factura? Quina factura? Molt b, grcies. Truco per parlar de lltima factura. Bon dia, senyor Barnier! Com va per Barcelona? Ara li dic a la meva secretria que la busqui i li telefono. Walter Barnier s la factura nmero 9130820 amb data 5 de febrer. Ho pot mirar, si us plau? Fa molta calor. Perdoni si vaig directe al gra, per mha de pagar aquesta factura com ms aviat millor. Grcies. Que tingui un bon dia. Isidre Busquets Ui! El servei de correus daqu funciona molt malament! Per cert, quin temps fa per Barcelona? Ah! Per de quines cartes parla?
1.
Bon dia, senyor Busquets.
2.
3.
4.
5.
6.
7. No ha rebut les cartes certificades? Que estrany! 9.
8.
10. s que no s de quina factura em parla.
11.
12.
13.
b.
60 Escolta la conversa i comprova si ho has fet b.
De dos en dos
c. Adopteu el paper dempresari/ria i de client/a i simuleu un dileg com el de lexercici anterior.
cent trenta-set 137
10
3.
Garanties i reclamacions
1. a. Llegeix la garantia duna empresa de telefonia mbil.
b. 61 Escolta les preguntes que diversos usuaris fan a lempresa de telefonia i marca si els cobreix la garantia o no.
s usuari 1 usuari 2 usuari 3 usuari 4 usuari 5 no.
2. 62-65 Escolta els dilegs que mantenen uns clients amb diferents empreses de serveis i marca lopci correcta per a cada un.
Dileg 1 Dileg 2 Dileg 3 Dileg 4 a. Vol saber el preu del lliurament abans de les 18 hores. b. Vol consultar a quina hora arribar un paquet. c. Vol saber si tenen un paquet al seu nom. a. Diu que una altra companyia ofereix unes tarifes i una assistncia tcnica ms bones. b. Diu que la velocitat s inferior a la que especifica el contracte. c. Diu que la permanncia obligatria ha acabat. a. Vol ampliar el lmit de crdit de la targeta. b. Vol denunciar la prdua de la targeta. c. Vol demanar una targeta nova. a. Diu que lordinador t un virus. b. Diu que lordinador no funciona b. c. Diu que el ventilador no funciona.
138 cent trenta-vuit
4.
A la feina De dos en dos

1. Treballeu en una empresa de distribuci de components electrnics. Adopteu el rol de treballador/a o de director/a general i seguiu les instruccions segents.
Ets responsable del departament dexportacions. Demana un augment de sou al director/a. Pots fer servir algunes daquestes raons: - molts anys dantiguitat - augment de les responsabilitats - clients nous cada mes - dedicaci exclusiva - formaci permanent - ... Ets director/a general de lempresa. Un treballador/a et demana un augment de sou i vols evitar donarlhi. Pots fer servir algunes daquestes raons: - sous de lempresa per sobre de la mitjana del sector - pressupostos ajustats per a aquest any - mal moment per plantejar augments - mesures destalvi i dausteritat - ...
10
Fa molts anys que treballo a lempresa i...
Em sap greu, per aquest any hem daplicar mesures destalvi i dausteritat. A ms...
2. Ets el/la gerent duna empresa mitjana i tens molts problemes amb el personal. Qu fas en aquestes situacions? Formeu grups de tres i penseu qu podeu dir als treballadors. Intenta complir els objectius. Has de controlar els nervis.
a. La cap de comptabilitat t una actitud molt negativa. Sempre sest queixant i no collabora amb els companys.
b. Un administratiu arriba tard molt sovint. A la tarda ha de sortir corrents a recollir els nens de lescola.
c. Lassessor jurdic s molt poc expeditiu. Triga molt a fer la feina i passa molta estona al telfon.
d. La secretria de direcci comet errors greus amb molta freqncia.
e. Un comercial falta sovint a la feina per indisposicions i problemes diversos.
cent trenta-nou 139
10
3. Llia i el seu cap, el Dario, han tingut dos malentesos. Destria les dues converses que mantenen per correu electrnic i ordena-les. Per a cada una hi ha quatre missatges.
a b
c d
f e
h g
Conversa 1: Conversa 2:
140 cent quaranta
h c
/ /
/ /
/ /
5.
Una decisi difcil

1. Una empresa denergies renovables est fent reestructuraci de personal i vol reduir la plantilla un 10 %. Shan dacomiadar dos treballadors. Astrid
T una formaci molt slida. Est molt segura de la seva feina i professionalitat. Sap com tractar els clients i provedors difcils. s molt competitiva i aix a vegades comporta conflictes amb els companys. Sempre vol tenir la ra i lltima paraula.
10
Tom
Est casat i t tres fills petits. La seva dona s a latur des de fa tres mesos. Est cremat i ho veu tot molt negatiu. Contagia el mal humor a la resta de la plantilla. T molts anys dexperincia a lempresa i porta alguns dels clients ms importants, que estan molt contents amb ell.
Yago
s molt bon professional, per li costa complir els horaris. Pren decisions importants sense consultar. Fa noms un any que treballa a lempresa i ha augmentat la cartera de clients de forma espectacular, perqu s molt convincent. Es qui cobra ms de lempresa.
Valrie
s lltim fitxatge de lempresa. s molt eficient, per li costa relacionar-se amb la resta de lequip. T molt bona formaci i parla tres llenges estrangeres perfectament. Ha vingut expressament de Ginebra. Porta el departament dexportaci.
Kris
Viu sol des de fa poc temps i surt gaireb cada nit amb els amics, per aix arriba tard molt sovint. Es relaciona poc amb els companys. s un tcnic informtic brillant. T una capacitat enorme de resoluci de problemes, per dedica molt temps a preparar sortides de cap de setmana.
Almudena
Es casa daqu a uns mesos. Els preparatius del casament labsorbeixen fins i tot en hores de feina. Habitualment s molt responsable i complidora amb la feina. Tracta molt b els clients. Sovint aporta idees innovadores de millora.
cent quaranta-u 141
10
Begoa
s molt discreta i no provoca cap mena de problema ni amb la feina ni amb els companys. No treballa b amb pressi. Fa jornada reduda, perqu t dos fills petits. s molt eficient i organitzada. Fa molts anys que treballa a lempresa i s la m dreta del director general.
Koldo
s molt independent i li agrada anar al seu aire. Prefereix treballar sol que en equip. s una persona hermtica, per molt vlida fent la feina. T molta experincia en el sector desprs de vuit anys treballant en lempresa principal de la competncia.
a. Llegeix els perfils del personal daquesta empresa i omple la graella amb els punts forts i febles de cada treballador/a. Pensa si s prescindible o no.
punts forts punts febles prescindible? s no
Astrid Tom Yago Valrie Kris Almudena Begoa Koldo
b. Ara sou al consell directiu i heu de decidir quines persones deixen lempresa.
1. 2.
c. Exposeu a la resta de la classe la vostra decisi i digueu-ne els motius.
142 cent quaranta-dos
10
LOficina Municipal dInformaci al Consumidor (OMIC)

LOficina Municipal dInformaci al Consumidor (OMIC) s un servei que lAjuntament de Barcelona posa a la disposici de la ciutadania amb lobjectiu principal dinformar, assessorar i defensar els seus interessos com a consumidors. Aquest servei datenci directa i gratuta actua com a rbitre per solucionar conflictes relacionats amb el consum. Latenci i informaci facilitada per lOMIC contribueix a donar a conixer qestions poc conegudes pels consumidors, especialment pel que fa a possibles fraus o vulneraci dels seus drets. s, doncs, un instrument indispensable en la defensa i la protecci de la ciutadania, com tamb en la informaci dels deures i les obligacions dels consumidors. Els serveis que lOMIC ofereix sn: Atenci personalitzada de consultes relacionades amb temes de consum. Recepci, gesti i resoluci de les queixes i reclamacions. Mediaci entre les parts per a la resoluci de conflictes. Campanyes dinformaci i orientaci als consumidors. Edici de material informatiu. Collaboraci amb la Junta Arbitral de Consum. Collaboraci amb les associacions de consumidors. Reclamacions per sectors Daquests serveis, el de consultes s el ms utilitzat pels usuaris (78 %) enfront de les reclamacions (21 %). Les consultes i reclamacions dels usuaris estan relacionades amb els sectors de consum segents: alimentaci, compra de productes, habitatge, reparacions, serveis i subministraments. Daquest ltim sector, la major part de les reclamacions tenen a veure amb les telecomunicacions. Els principals problemes sn la dificultat de donar-se de baixa, la manca de qualitat i la connexi a Internet. Pel que fa als serveis, el transport aeri ocupa un lloc important en el rnquing de consultes i reclamacions en especial pels retards, la prdua dequipatges i la manca de transparncia en les vendes a travs dInternet. Quant al tipus de canals que la ciutadania utilitza per fer arribar les seves preocupacions a lOMIC, les noves tecnologies ocupen cada cop ms un lloc protagonista.

V 1. LOMIC s un servei que ajuda els consumidors a defensar els seus drets. 2. LOMIC fa una funci informativa. 3. Latenci de consultes i la resoluci de reclamacions sn els serveis ms utilitzats pels usuaris. 4. Les consultes i reclamacions relacionades amb els transports ocupen el primer lloc del rnquing. F.
cent quaranta-tres 143
10
Tu mateix
1. Ordena els pargrafs del text segent.
Molts viatges ideals sacaben convertint en un malson si les maletes no arriben al dest esperat. Si quan arribem a laeroport de dest la maleta no apareix a la cinta transportadora, hem danar al mostrador de la companyia i presentar una reclamaci: emplenem linforme dirregularitat de lequipatge amb informaci bsica, com ara el nmero de vol, el material perdut i la descripci de la maleta. Es tracta duna situaci freqent, com indiquen les estadstiques: a la Uni Europea les lnies aries extravien, de mitjana, 15,5 maletes per cada miler que facturen. Pot ser molt til saber quins passos cal seguir quan ens perden lequipatge. Finalment, no hem doblidar que s molt important que conservem tota la documentaci que tinguem del viatge (resguard de lequipatge, codis de la targeta dembarcament...), perqu lhaurem de presentar juntament amb limprs per tenir dret a una compensaci. Un cop presentada la reclamaci, si recuperem la maleta en els 21 dies segents es considera un retard; en canvi, a partir daquesta data ja podem parlar de prdua de la maleta.
2. A qui avises si...?

1. perds les claus de casa 2. surt fum de la casa del costat 3. tens un accident de trnsit 4. et roben la moto 5. a la feina un company es desmaia 6. perds la targeta de crdit 7. perds el mbil a. als mossos desquadra b. a lentitat bancria c. a la companyia telefnica d. als bombers e. a la Gurdia Urbana f. a la mtua g. al many
3. Ratlla lopci incorrecta de les tres que hi ha escrites en cursiva.

a. El mbil sha quedat sense pila / bateria / cobertura. b. La data de pagament / venciment / de caducitat daquesta factura s el 2 de maig de 2011. c. El vol amb destinaci Mil ha sortit puntualment / amb retard / per la via 1. d. Hem de recollir / contractar / reclamar un paquet a lempresa de missatgeria. e. Macaben de robar el malet. Vaig a fer / presentar / escriure una denncia a la comissaria. f. Lempresa ha de fer injecci / reestructuraci / ampliaci de personal.
144 cent quaranta-quatre
10
4. Omple els buits amb els verbs que tens al quadre. No en pots repetir cap.
busca sadona troba pensa torna espera t pregunta telefona va decideix s penja
El Lluc quan arriba a casa (1) bat, per no nest segur. El que (3)
(4)
que no porta la cartera. (2)
que alg li ha ro-
molt clar s que ha danullar les targetes i per aix per explicar-los
per Internet els nmeros de les entitats bancries i els (5)
el problema. Quan (6) la biblioteca, i (9)

(10)
, (7)
a anar als ltims llocs on ha estat. Primer, (8)
al conserge si alg ha trobat la seva cartera. Com que li diu que no, all. Quan hi entra, (12) la
anar al gimns a veure si potser (11)
seva amiga, la Melnia, que l(13)
amb la cartera als dits.
Autoavaluat
1. Sha posat a ploure. Agafo un... a. impermeable. b. banyador. c. mitj. 2. Les carxofes sn... a. verd. b. verds. c. verdes. 3. Mhe comprat uns pantalons... a. amb botons. b. amb caputxa. c. sense mnigues. 6. He perdut una maleta... a. de vidre. b. amb compartiments. c. a rodanxes. 7. No hi ha aigua calenta. a. Agafi lascensor de la dreta. b. Lesmorzar s a les set. c. Ara aviso el servei de manteniment. 8. El microones no funciona. a. Est desendollat. b. Perd aigua. c. No hi ha tinta. 9. Ho sento per la targeta no passa. a. Shan acabat les piles. b. No t bateria. c. Est ratllada. 10. Mhan robat la cartera. Faig una... a. festa. b. denncia. c. comanda.
perqu no hi veig de lluny. 4. He de portar a. arracades b. ulleres c. paraigua

5. Quin nmero fa? a. Els 35. b. El primer. c. El 43.
cent quaranta-cinc 145
Ara ja s
no
unitat 6 4 8 3 9 8 4 2 1 1 2 7 4 8 3 3 5 6 10 7 5 3 10 1 4
Demanar en un restaurant. Demanar i donar indicacions per anar a un lloc. Descriure la meva feina. Descriure les relacions personals i familiars. Descriure persones. Desenvolupar-se en una entrevista laboral. Dir com s el lloc on visc i el lloc on treballo. Dir don sc, on visc i de qu faig. Dir el meu nom i cognom i lletrejar-los. Dir la meva edat i el meu nmero de telfon. Dir qu faig normalment. Donar consells i recomanacions. Donar instruccions breus. Escriure cartes de presentaci i currculums. Expressar els meus gustos i preferncies. Felicitar i donar el condol. Fer reserves. Identificar aliments i plats. Identificar objectes i espais. Parlar sobre lestat de salut. Planificar un viatge. Proposar activitats de lleure. Saber comunicar incidncies i problemes. Saludar i acomiadar-me. Situar objectes i espais.
cent quaranta-set 147
Textos orals
Unitat 1. Primer contacte

01 Escolta lentrevista amb Emma Subir per al programa de rdio De gesti i cultura.
Entrevistador: Bon dia, senyora Subir. Benvinguda. Emma Subir: Bon dia. Moltes grcies. E: Primer de tot, don s? ES: Sc catalana. E: On viu? ES: Visc a Barcelona, a la Vila Olmpica. E: I a qu es dedica? ES: Sc gerent dun grup editorial.
02 Escolta els noms dels pasos segents.

Jap Holanda Xina Luxemburg Frana Txquia Egipte Alemanya
03 Escolta com es pronuncien les paraules segents.

desig quinze carrer juny plaa caixa aquest lluna parallel habitant piscina segent
04 Marca la paraula que t el so diferent.

1. gat targeta guitarra 2. despatx xut passeig 3. juliol iogurt rajola 4. casa zero passar
05-06 Escolta els dos dilegs. 05 Dileg 1 Home 1: El gerent es jubila aviat. Home 2: Ah, s? Quants anys t? H1: T 64 anys. I tu, Miquel, quan et jubiles? H2: Daqu a sis anys, en tinc 59. 06 Dileg 2 Home: Quants anys fa que treballes aqu, Joana? Dona: Ui, no ho s! Molts. H: Per quants anys tens? D: En tinc 43. I tu, Oriol? H: Jo tinc 37 anys. 07 Escolta el dileg.
Dona 1: On treballes ara? Dona 2: Al carrer Marina, 346. D1: Per lempresa t una altra oficina, oi? D2: B, en t dues: una al carrer Mallorca, 625, i laltra al carrer Balmes, 216.
cent quaranta-nou 149
08-11 Escolta els dilegs. 08 Dileg 1 Home 1: Bon dia, senyor Armengou. Com va aix? Home 2: Molt b, grcies. I vost? H1: B, grcies. 09 Dileg 2 Dona 1: Adu, Ariadna! Dona 2: Adu, fins aviat! 10 Dileg 3 Home: Ei, Marina! Quant de temps! Com va? Dona: Hem, anar fent. I tu? H: Molt b! 11 Dileg 4 Dona 1: Hola, senyora Espasa. Li presento Kumiko Sasa. Dona 2: Tant de gust. Dona 3: Igualment.

12-15 Escolta els dilegs. 12 Dileg A Home 1: Quina hora s? Home 2: Sn les nou en punt. 13 Dileg B Dona: Perdoni, t hora? Home: S, sn tres quarts de dotze. D: Grcies. 14 Dileg C Dona 1: A quina hora plegues? Dona 2: Plego a dos quarts de cinc. I tu? D1: Jo tamb. 15 Dileg D Home: A quina hora quedem per sopar? Dona: Qu et sembla a un quart de deu? H: Perfecte. 16-18 Escolta els dilegs. 16 Dileg 1 Dona 1: Digui? Dona 2: Hola, que hi ha la Mnica? D1: De part de qui? D2: Sc la Slvia, una companya de feina. D1: Un moment, ara shi posa.
150 cent cinquanta
17 Dileg 2 Dona: Grup Barcel, bon dia. Home: Bon dia, sc Steve Ferguson, del bufet Casanovas. Voldria parlar amb la senyora Masdeu, si us plau. D: Ho sento, senyor Ferguson. La senyora Masdeu acaba de sortir. Vol deixar-li un missatge? H: No, no cal, grcies. Ja tornar a trucar. 18 Dileg 3 Home: Recasens Associats, digueu? Dona: Bon dia, que puc parlar amb lAlbert? H: No, sequivoca. D: Aquest no s el 943 544 786? H: No, s el 943 544 796. D: Ai, perdoni. H: No passa res. 19-21 Escolta els tres missatges al contestador automtic. 19 Missatge 1 Has trucat al 678 755 009. Ara no et puc atendre. Si vols deixar algun missatge, fes-ho desprs de sentir el senyal. 20 Missatge 2 Ei, sc lIan! Com va? Et truco perqu no puc venir al sopar de dissabte. Dijous he danar a Pars per feina i no torno fins diumenge a la nit. Ho sento. Fins aviat! 21 Missatge 3 Heu trucat al Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. Lhorari datenci al pblic s de dilluns a divendres de nou a dues, i els dijous tamb a la tarda de quatre a dos quarts de sis. Per a qualsevol dubte, consulteu el nostre web: www.cpnl.cat. Grcies. 22 Escolta el missatge que han deixat al contestador del senyor Garcs.
Bon dia, Aquest s un missatge urgent per al senyor Garcs. Li truquem de part del Collegi Oficial de Metges de Barcelona. Per problemes personals, hem de canviar la cita que tenia amb la senyora Guix dem a les cinc de la tarda al Collegi. Li proposem un altre dia: el dilluns de la setmana que ve a les sis de la tarda. Esperem la seva confirmaci al 936 845 438. Moltes grcies.

23-24 Escolta el que fan el Matteo i la Sara en el seu temps lliure. 23 Matteo La meva feina s molt estressant. Entre setmana, quan plego, necessito relaxar-me. Tres cops a la setmana faig una activitat que magrada molt: toco la guitarra amb els meus amics i desprs anem a fer una copa. Tamb magraden fora els esports a laire lliure, per no tinc gaire temps. El cap de setmana, a lhivern, sempre que puc, vaig a fer snowboard. A lestiu sovint agafo la bicicleta.
cent cinquanta-u 151
24 Sara Mencanta fer fotos. Quan passejo per Barcelona, en faig moltes, i de vegades aprofito per anar a veure una exposici que minteressa. De tant en tant, mescapo a alguna capital europea, tot i que no magrada gaire volar. En aquests viatges, vaig a comprar i menjo en un bon restaurant. A lhivern no surto tant, prefereixo quedar-me a casa. 25-27 Escolta les converses que mantenen uns amics. 25 Dileg 1 Noia 1: Per qu no anem a la platja aquest cap de setmana? Noia 2: I tant! Podrem anar a la Costa Brava. N1: Jo potser mestimo ms anar a la Costa Daurada. Aix hi podem anar amb tren. N2: Dacord. 26 Dileg 2 Noi: Et ve de gust anar al Teatre Lliure divendres? Noia: No puc. Tinc un sopar. N: I si quedem ms tard per fer una copa? N: Dacord. Quina bona idea! 27 Dileg 3 Noia: Joan, tinc entrades per anar a Montmel diumenge al mat. Hi vols venir? Joan: Quina llstima! Diumenge al mat tinc un partit. N: Doncs ho dir al Bernat. J: Molt b. Qu et sembla si quedem al vespre? N: Perfecte! 28 Escolta la predicci meteorolgica.
Es preveu un dia fora variable. Sol a linterior amb nvols i clarianes a la tarda. Cel ennuvolat al litoral que pot descarregar pluges intenses acompanyades de pedra. Bona visibilitat en conjunt, amb boires matinals al nord. Primeres nevades en cotes altes.

29 Clive Sutherland viatja sovint per feina i aprofita les estones que passa a laeroport per treballar. Escolta el que explica.
Tinc una petita empresa de serveis i sovint, quan viatjo, aprofito les estones a la sala despera de laeroport per treballar. Les noves tecnologies em permeten gestionar lempresa i fins i tot fer negocis des de qualsevol lloc. Per fer-ho, necessito lordinador porttil i el telfon mbil. Em connecto a Internet, envio promocions als clients, correus electrnics als provedors i redacto informes per als socis patrocinadors. De vegades tamb parlo amb collaboradors externs via Skype, que s una eina fonamental i formidable per superar les barreres geogrfiques.
152 cent cinquanta-dos
30-31 Escolta les indicacions. 30 Dileg 1 Dona: Perdoni, sap on s el Centre de Negocis? Home: S, continu aquest carrer amunt fins a la plaa, travessi-la i, a la primera travessia, giri a m dreta. Lhotel s just a la cantonada. D: I que sap on hi ha una farmcia? H: Baixi per aquest carrer fins al final, tombi a m dreta i just desprs del primer carrer hi ha una farmcia. 31 Dileg 2 Home: Perdoni, em pot dir on s la rambla de Catalunya? Dona: Segueixi per aquest carrer avall i a la cantonada giri a m esquerra. Tiri tot recte. s la segona travessia.
Unitat 5. A la fira
32 La setmana que ve Jane Fichter ha danar a una fira a Frankfurt. Amb el seu secretari repassen lestada de dos dies. Escolta la conversa que mantenen.
Jane Fichter: Bon dia, Gabriel. Haurem de fer un reps de lagenda. Gabriel: Dacord, senyora Fichter. JF: A quina hora surt lavi? G: Lavi surt dijous que ve a les vuit del mat. Ha de ser a laeroport del Prat a dos quarts de set. Lesperar
un taxi a les sis. Arriba a Frankfurt a dos quarts donze. JF: Molt b. Suposo que ja est feta la reserva a lhotel... G: I tant. Des de laeroport, agafi un taxi cap a lhotel per deixar la maleta. A la una t un dinar amb uns clients alemanys, de lempresa Kln. s al restaurant Rossini. JF: I a la tarda? G: A la tarda cal anar a la fira i visitar els estands. s oberta fins a les nou del vespre. A un quart de sis es troba amb el director de lempresa Gnter. Desprs pot anar a lhotel. Recordi que a la nit t entrades per a un concert de Bach. Hauria de ser a lpera a dos quarts de nou. JF: Perfecte. I divendres? G: Divendres a les deu del mat esmorza a lhotel amb el senyor De la Rosa i a les dues ha quedat amb la seva amiga per dinar al restaurant Im Keller. JF: Lesmorzar hauria de ser a dos quarts donze perqu no puc ser-hi abans. G: Dacord, ho comunico al senyor De la Rosa. JF: I a quina hora tinc el vol de tornada? G: Lavi surt a un quart de set de la tarda, per tant ha de ser a laeroport de Frankfurt cap a tres quarts de sis. JF: Molt b, Gabriel. Moltes grcies. G: A vost, senyora Fichter.
33 Escolta la conversa que mant Anna Tenes amb el senyor Chevalier, a la fira de Barcelona.
Anna Tenes: Benvingut a Barcelona, senyor Chevalier. Com ha anat el viatge? Senyor Chevalier: B, grcies. Estic molt content de ser aqu. AT: s la primera vegada que ve a Barcelona? SC: S. s una ciutat molt bonica. AT: I tant! Quant de temps es queda?
cent cinquanta-tres 153
SC: Noms tres dies. Men vaig divendres. AT: Oh, quina llstima... Viatja gaire per feina? SC: S, bastant. Vinc de Pars i la setmana que ve vaig a Amsterdam. AT: Li agrada viatjar? SC: S, magrada molt, per quan viatjo per feina no tinc temps de visitar les ciutats. AT: s clar. Miri, li presento...
34 A laeroport es troben dos antics companys de feina. Escolta el dileg que mantenen.
Mary: Ei, Paul! Quant de temps! Paul: I tant! Com va tot? M: Ja ho veus: de viatge, com sempre! Avui vaig a Berln. P: Ah, jo vinc de Frankfurt, per ara vaig al Canad, amb la meva scia, la Ruth. M: Caram! No pares! P: Vols que anem a fer un caf? M: Dacord, per primer vaig un moment al lavabo. Ruth: Ai, jo tamb vinc! P: Molt b. Vaig cap al bar i us espero all. M: Perfecte. Ara venim!

35 Matteo Dalmaso i Sandro Casini baixen a esmorzar. Escolta la conversa entre els dos executius i una cambrera de lhotel.
Sandro Casini: Estic adormit. Necessito un caf. Matteo Dalmaso: Uf, jo tamb. SC: Vaja, no queda gens de caf. MD: Ara en demano. Perdoni, no hi ha caf? Cambrera: De seguida en porto. MD: Grcies. Per cert, no hi ha cap panet, tampoc. C: No es preocupin. Ara en vaig a buscar ms. MD: Molt b.
36 Roger Dalmau s cap de secci duna empresa logstica. Avui dina amb Oriol Bertran, un provedor. Escolta la conversa que mantenen.
Cambrera: Bon dia, senyors. Roger Dalmau: Bon dia. Tenim una taula reservada a nom de Dalmau, per la volem canviar, si s possible,
per la sala amb pantalla i can perqu hem de fer una presentaci amb Power Point.
C: Un moment, que ho comprovo. Cap problema, ja poden passar. Els deixo la carta. RD: Grcies. C: Qu voldran de primer? RD: Jo voldria pasts despinacs i gambes. Oriol Bertran: A mi no magraden els espinacs. Mestimo ms els rovellons. C: Com els vol? Amb ceba i tomquet o a la brasa? OB: Amb ceba i tomquet, si us plau.
154 cent cinquanta-quatre
C: I de segon, carn o peix? OB: Em ve de gust carn. Unes costelles de xai. C: Com les vol? OB: Les vull molt fetes. C: I vost tamb vol xai? RD: No. Per a mi, filet de tonyina. C: I per beure? OB: Qu et sembla un vi negre del Peneds? RD: I si el demanem blanc? OB: Dacord.
37 Escolta el dileg que mantenen el senyor Ros i la senyora Comes.

Cambrer: Voldran postres? Senyor Ros: S, qu tenen? C: Macednia de fruita del temps, assortiment de pastissets de rebosteria i mel i mat. Senyora Comes: Tenen gelats? C: S, de diversos gustos. SR: Jo voldria gelat de vainilla. C: Ho sento, de vainilla no ens en queda. El vol de xocolata? SC: Dacord. C: I per a vost? SR: Per a mi, un tallat descafenat de mquina. C: Alguna cosa ms? Senyor Ros: I quan pugui portins el compte, si us plau.
Unitat 7. Fem salut

38 Escolta la conversa que mantenen la Sara i el John sobre lactivitat fsica mentre estan dinant.
John: I qu, Sara, com va el golf? Sara: B, magrada ms del que em pensava. J: Ah, s? S: S. Camino molt. No ho sembla, per s un exercici molt complet. J: Caram. Doncs jo fa una setmana que tinc un entrenador personal. S: I qu et fa fer? J: Primer de tot mha canviat la dieta. s una dieta especial. Ara menjo ms protenes que abans. I em fa fer
uns exercicis de musculaci personalitzats. S: S, ara que ho dius, set veu ms fort. J: Vine un dia a provar-ho. S: Mira, no ho s. Aix de tenir alg al costat controlant els exercicis que fas, mestressa. J: Aix sn manies! Pensa que s molt til, perqu aix evites lesions. Per cert, com tens lespatlla? S: Millor. Desprs duns dies de reps, ja no em fa mal. C: Qu voldran? J: Una amanida i un entrecot poc fet. S: Jo, uns espaguetis i llenguado al forn.
cent cinquanta-cinc 155
39 Escolta el programa de rdio.

Molt bona nit. Avui parlarem de lestrs a la feina. Lestrs relacionat amb la feina afecta ms de quaranta milions de treballadors i sha calculat que costa a la Uni Europea 20 bilions, amb be, deuros. Segurament una gran quantitat de la poblaci no treballa en el que voldria, ni en les condicions ni en lentorn en qu li agradaria fer-ho, ni amb els companys ni amb els caps que lliurement triaria. A aix sha dafegir que les persones adoptem, sovint, una actitud mental que complica encara ms les circumstncies laborals. s lanomenat estrs psquic, sigui per exigncies externes o vingudes dun mateix per causes reals o per causes imaginries. Diu Ramiro Calle que en lmbit laboral cal aplicar actituds, mtodes i tcniques de carcter prctic que serveixin per millorar la qualitat de vida psquica del treballador i recuperar lequilibri psicolgic. Les tcniques de benestar i relaxaci nascudes a lOrient poden ser duna gran ajuda per al treballador de qualsevol mena, ja que ensenyen a frenar lansietat, a superar la frustraci, a resoldre les situacions difcils, a relacionar-se millor amb els companys i a mantenir una actitud ferma davant dels imprevistos laborals. Llus Dalmau, que ens acompanyar aquesta nit, afirma que quan un s capa de responsabilitzar-se de la seva ment, quan un s capa dacceptar que la majoria de vegades hem respost des del desbordament emocional per les nostres idees dagressi o de perill, aleshores tamb s capa de responsabilitzar-se de les seves emocions i reduir les malalties i els accidents laborals. La felicitat est, sens dubte, relacionada amb la salut. Maureen Cooper explica el cas dun home infeli que va ficar la m en una galleda plena daigua molt calenta i va aguantar trenta segons, mentre que un home feli va aguantar sis minuts. I s que, amb la felicitat, el cos es pot adaptar a les situacions ms difcils. La clau s treballar la ment, tamb a lempresa. Com deia Buda, el mn discuteix amb mi, per jo no discuteixo amb el mn.
40 Escolta la conversa que mantenen un pacient i una metgessa.

Metgessa: Bon dia. Qu li passa? Pacient: Miri, doctora, fa dos dies que em trobo molt malament. Em fan molt mal els ossos, tinc tos, mal de
coll i una mica de febre. M: Descordis la camisa, que lauscultar. P: s grip? M: S, hauria de fer reps i hauria de beure molta aigua o sucs de fruita i menjar suau. P: He de prendre algun medicament? M: S, si continua tenint malestar hauria de prendres un analgsic cada vuit hores. Ara li faig la recepta.
Unitat 8. El millor candidat

41 Escolta lentrevista de feina que mantenen la cap de personal duna empresa i Dami Alcover.
L a cap de personal: Bon dia, senyor Alcover. Ha arribat dhora, que puntual! Segui, si us plau. Dami Alcover: Grcies. C: Em pot parlar dels seus estudis? DA: S, i tant! Sc llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona i tamb tinc un mster en administraci
dempreses de la Universitat Autnoma. Ara acabo darribar duna estada de sis mesos de prctiques en una empresa dassegurances dels Estats Units. C: Aix t un bon nivell dangls... DA: S. El parlo amb fludesa i lescric correctament. Tamb parlo francs i una mica dalemany.
156 cent cinquanta-sis
C: Fantstic. Necessitem una persona amb un bon domini daquests idiomes. Quina s la seva experincia professional? DA: He treballat al bufet dadvocats Soldevila, portant casos de dret civil. C: Es considera una persona flexible? DA: S, perqu tinc capacitat dadaptar-me a qualsevol situaci. C: I s ordenat? DA: S, magrada tenir la feina al dia i seguir unes pautes a lhora de treballar. C: Aqu valorem que els advocats es facin crrec dels seus casos de manera autnoma... DA: Jo sc una persona molt responsable, o sigui que no han de patir en aquest sentit. C: T carnet de conduir? DA: S, per no tinc cotxe. C: B, aix no s cap problema, perqu lempresa disposa de vehicles propis.
42 Escolta la conversa que mantenen dos empleats duna multinacional, lOlga i el Marc.
Marc: Ei, Olga, com va el procs de selecci del nou comercial? Olga: Est sent ms complicat del que ens pensvem. M: Que no hi ha gent interessada en la feina? O: S, moltssima, per molts currculums ja els eliminem abans de lentrevista. M: Ah, s? Per qu? O: Doncs mira, per posar-te un exemple, qu penses dalg que t com a adrea electrnica homersimp-
son@gmail.com o conillet_feli@gmail.com? M: Apa! No mho puc creure! O: Doncs creu-tho, Marc, perqu s veritat. I aix no s tot. Hi ha gent que exagera el currculum amb dades sobre estudis o experincia laboral. M: Per s absurd, perqu es pot demostrar que no s veritat. O: S, per, mira... M: Noia, queda clar que amb aquesta feina no tavorreixes!
43 Escolta un fragment del programa de televisi Gent de fora.

Gent de fora Barcelona s una ciutat que mira al mar, per que tamb s a tocar de la muntanya. s cosmopolita, moderna, amb una gran oferta cultural i ldica, sense oblidar aquell regust de ciutat antiga que no ha perdut. Som aqu per conixer Nicholas Ryder, un novaiorqus que fa uns mesos que viu a Barcelona. Ens trobem a la plaa de Sant Felip Neri. Presentador: Hola, Nicholas! Nicholas Ryder: Hola! P: Com s que hem quedat en aquesta plaa? NR: Perqu per mi s la ms bonica de la ciutat. I shi est molt tranquil. P: Qu fas a Barcelona? NR: Estic muntant una empresa que organitza cursos dangls a lestranger. P: Tagrada la ciutat? NR: Magrada perqu s molt agradable, t un bon clima i molta vida al carrer. En canvi, em molesta que el metro no funcioni tota la nit. De vegades si vaig al cinema, a lltima sessi, he de tornar a casa amb taxi. P: I ara on ens portes? NR: A la Barceloneta, un antic barri de pescadors que mencanta. P: Som-hi, doncs!
cent cinquanta-set 157
Unitat 9. Espero que tagradi

44-45 Escolta els dilegs. 44 Al gimns David: Hola! Tinc un problema. Em sembla que aquesta tarda mhe deixat lanorac aqu. Recepcionista: I com s? D: s negre. R: Em sap greu. Amb aix no en tinc prou. T botons? T cremallera? D: T cremallera. R: s aquest? D: No, no porta caputxa i el meu, s. R: Dacord, esperat un moment que miro si el trobo. s aquest? D: S, grcies. 45 A la tintoreria Mara: Bon dia. Vinc a recollir un vestit. Dependenta: Porta el tiquet? M: S, miri. D: Un moment, vaig a buscar-lo. Aqu el t. M: No, no. No s el meu vestit. Aquest t tirants i el meu t mnigues. D: Porta algun complement? M: S, t cintur. D: s estampat o llis? M: s de ratlles. D: s aquest? M: S, grcies. 46-48 A la botiga. Escolta les converses que mantenen uns clients. 46 Dileg 1 Dependenta: Ja latenen? Clienta: No. Magraden aquests pantalons, per no trobo la meva talla. D: Tingui. Jo crec que aquests li aniran b. Vol passar a lemprovador? C: S, grcies. On s? D: Lemprovador s al fons a la dreta. 47 Dileg 2 Dependent: La puc ajudar? Clienta: S, grcies. Voldria una corbata. D: Com la vol? Llisa o estampada? C: Llisa. D: De quin color li agradaria? C: De tons grisos. D: Miri, aquesta s molt elegant. C: S, s molt bonica. Quant val? D: 60 euros, per t un descompte del 25 per cent. C: Dacord. s per regalar. D: Ara lembolico. Pagar en efectiu o amb targeta? C: Amb targeta.
158 cent cinquanta-vuit
48 Dileg 3 Dependent: Bon dia! Clienta: Bon dia. Vull aquelles sabates de laparador. D: Quines? C: Les negres, de tal. D: Quin nmero fa? C: El 39. 49-52 Escolta els dilegs. 49 Dileg A Comprador: Hola, voldria unes arracades. Venedora: Com han de ser? C: Les vull de plata i no gaire grosses. V: Qu li semblen aquestes? C: Doncs no magraden gaire. Prefereixo les del costat, perqu sn ms modernes. 50 Dileg B Compradora: Quant valen aquests pantalons? Venedor: 140 euros. C: Mels puc emprovar? V: S, passi a lemprovador [...]. Com li van? C: Potser una mica estrets. T una talla ms? V: Aquesta s una 42, oi? Doncs em penso que s, ara ho miro. 51 Dileg C Venedora: Ja latenen? Comprador: Voldria una bossa de m per a la meva dona. V: Com la vol, de pell o de roba? C: De pell. V: Grossa o petita? C: Doncs ms aviat grossa. 52 Dileg D
Compradora: Quant valen les samarretes? Venedor: 80 euros cada una. C: Busquim dues XL, si us plau. V: Si vol, tamb les tenim en gris, per sn de coll de pic. C: No, les prefereixo blanques i de coll rod.
Unitat 10. Tinc un problema

53-56 Escolta els missatges de megafonia de laeroport. 53 Missatge 1 ltim avs per als passatgers del vol JB250 amb destinaci Roma. Embarquin per la porta 43. 54 Missatge 2 Senyora Owen, presentis a la porta nmero 39.
cent cinquanta-nou 159
55 Missatge 3 Senyors passatgers, sha cancellat el vol JC468 amb destinaci Berln. Per a ms informaci, presentin-se a les oficines datenci al client de laeroport. 56 Missatge 4 Sinforma als pares de Toms Delgado que es presentin a loficina dinformaci de laeroport. 57 El Ferran, que s a Madrid per feina, arriba tard a laeroport. Escolta la conversa.
L aura: Qu ha passat? Ferran: Et truco perqu mhe adormit, no mha sonat el despertador. L: On ets ara? F: Sc a laeroport de Barajas. Lavi sortia a les 8.40 h per no lhe pogut agafar. Estic comprant un altre
bitllet per venir a Barcelona. L: A quina hora s el vol? F: A les 10.20 h. Digues al Joan si pot venir a buscar-me a laeroport. L: Dacord. A quina hora arribes? F: A les 11.30 h. L: Perfecte. Desprs comentem com ha anat per Madrid. F: Fins ara!
58 Basile Dubois s a loficina de reclamacions de laeroport del Prat, perqu la seva maleta no ha arribat. Escolta la conversa.
Hostessa: Bon dia. Basile Dubois: Hola, bon dia. H: Qu desitja? BD: Acabo darribar de Pars i mhan perdut la maleta. s molt important que la recuperi de seguida. H: Porta el formulari? BD: S. H: Doncs repassem les seves dades per assegurar-nos que tot s correcte. BD: Dacord. H: Senyor Basile Dubois, viu al carrer Du Port, 140, de Marsella, Frana. El codi postal s el 13007. El seu n-
mero de telfon mbil s el 333 231 887 i el correu electrnic s infomarsella@gmail.com. No t telfon fix? BD: No, no en tinc. H: Correcte. Ara repassem les dades del vol. Ha viatjat amb Air France, vol nmero 9554, en primera classe. Vost ve de Pars. BD: Exacte. H: Per acabar, fem un reps dels articles que duia dins la maleta: una camisa de ratlles i tres camises blanques; dues americanes grises; dos pantalons grisos; quatre parells de mitjons negres; quatre calotets llisos i un necesser.
59 Walter Barnier i Suzanne Vittel repassen les factures impagades. Escolta la conversa.
Walter: Suzanne, coneixes el senyor Busquets? Suzanne: Mests parlant daquell client de Salou? W: Exacte. s molt bon client, per mal pagador. S: Mal pagador?
160 cent seixanta
W: I tant! Compra molt, parla molt, per no paga. S: I aix? W: Si no li vas al darrere, no paga. Li has descriure, li has de trucar... Bon dia, senyor Busquets! Ah! Senyor
Barnier! Com anem, senyor Barnier? Fa molt fred per Barcelona? Senyor Busquets, truco per parlar de lltima factura. La factura? Quina factura? I qu fa la famlia? S: Uf! Que cansat!
60 Escolta la conversa que mantenen Walter Barnier i Isidre Busquets.

Walter: Bon dia, senyor Busquets. Isidre: Bon dia, senyor Barnier! Com va per Barcelona? W: Molt b, grcies. Truco per parlar de lltima factura. I: La factura? Quina factura? W: La factura del 5 de febrer. Una factura de 8.340 euros amb 24. Li he enviat dues cartes i encara no hem
cobrat.
I: Ah! Per de quines cartes parla? W: No ha rebut les cartes certificades? Que estrany! I: Ui! El servei de correus daqu funciona molt malament! Per cert, quin temps fa per Barcelona? W: Fa molta calor. Perdoni si vaig directe al gra, per mha de pagar aquesta factura com ms aviat millor. I: s que no s de quina factura em parla. W: s la factura nmero 9130820 amb data 5 de febrer. Ho pot mirar, si us plau? I: Ara li dic a la meva secretria que la busqui i li telefono. W: Grcies. Que tingui un bon dia.
61 Escolta les consultes que diversos usuaris fan a una empresa de telefonia.
Dona 1: El meu fill mha desmuntat el mbil i ara no funciona. Home 1: Fa dos anys que tinc aquest mbil i sha espatllat la bateria. Dona 2: Sc a lestranger i se mha espatllat el telfon. Home 2: Tinc el mbil des de fa una setmana i no funciona una tecla. Dona 3: Fa set mesos que tinc el mbil i el carregador no em funciona.
62-65 Escolta els dilegs que mantenen uns clients amb diferents empreses de serveis. 62 Dileg 1
Telefonista 1: Missatgeria Exprs, bona tarda! Clienta 1: Bona tarda. Truco per saber si tenen un paquet a nom meu. Els dimarts al mat sempre em porten
una caixa i avui no lhan portada. T1: Com es diu? C1: Elvira Mir. T1: Un moment, si us plau, que ho miro a lordinador. [...] Doncs s. El transportista encara lha de repartir, per abans de les sis ja la tindr. No pateixi. C1: Grcies.
63 Dileg 2
Telefonista 2: Telemob, bon dia. Li parla Emili Gavald. Clienta 2: Bon dia. Truco perqu tinc contractat ADSL amb una velocitat de 20 Mb, per quan navego per
Internet no supero les cinc. T2: Quin s el seu nmero de telfon? C2: s el 934 512 211.
cent seixanta-u 161
64 Dileg 3 Empleada 1: Bon dia. Client 3: Bon dia. Sc Duncan Berry. ltimament tinc problemes a lhora de pagar amb la targeta, perqu sembla que est ratllada i no es llegeix b. Men poden fer una altra? E1: S, i tant! Ara la demanem. Daqu a tres dies la pot venir a recollir, senyor Berry. C3: Perfecte. Moltes grcies. 65 Dileg 4 Empleada 2: Bon dia. Client 4: Bon dia. Fa un any que tinc aquest ordinador porttil i quan obro alguns programes va molt lent. E2: Aix s que no t prou memria. Com ms memria t ms fcil s executar algunes aplicacions. C4: Ah! I qu puc fer? E2: Pot afegir ms mduls de memria a lordinador.
162 cent seixanta-dos
Annex gramatical

Labecedari: lletres i sons
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z a be (alta) ce ce trencada de e efa ge hac i jota ca ela ema ena o pe cu erra essa te u ve (baixa) ve doble ics o xeix i grega zeta cap [a], anell [] buit [b], rab [p] centre [s], cirera [s], casa [k], costar [k], cuina [k], clar [k], amic [k] feli [s], plaa [s], llenol [s] deu [d], fred [t] cel [E], sempre [e], arbre [] flor [f ], caf [f ] gel [Z], girafa [Z], gat [g], gust [g], dileg [k] hora [O] nit [i], noia [ j] jugar [Z], menjar [Z] kiwi [k] luxe [l], personal [l] mirar [m], cinema [m], nom [m] nvol [n], pltan [n], cinc [N], sang [N] porta [], dos [o], hospital [u] port [p], empresa [p], cap [p] quatre [k] rosa [r], cara [R], tres [R], dir [O] sol [s], mes [s], casa [z], cansar [s] tot [t], vent [O] lluna [u], diuen [w] viol [b] waterpolo [b] xarxa [S ], guix [S ], ta xi [ks], ndex [ks], examen [gz] Nova York [j] zero [z], catorze [z]
Combinacions de lletres (dgrafs)

GU IG IX LL LL NY QU RR SS TX gu ig ix ll ll ny qu rr ss tx guitarra [g], guerra [g] maig [tS ], lleig [tS ] caixa [S ], peix [S ] ull [], lluna [], cella [] parallel [l], pellcula [l] castanya [ n], any [ n] quilo [k], qu [k] carrer [r], marr [r] possible [s], tassa [s] despatx [tS ], txec [tS ], cotxe [tS ]
cent seixanta-cinc 165
Pronoms personals forts

jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts
Larticle definit
el la l els les el / la sapostrofa davant vocal o h lhome, lescola, lamic *la histria, la universitat
Larticle personal
el la l en en/el Jaume, la Maria, lAnna, lEsteve *la Isabel, la Irene
Larticle indefinit
un uns una un home, una dona, uns nois, unes noies unes
Interrogatius
qui...? com...? on...? quin...? quina...? quins...? quines...? quants...? Qui s? Com es diu? On viu? Quin s el seu nmero de telfon? Quina s la seva adrea electrnica? Quins estudis t? Quines llenges parla? Quants anys t?
Formaci de noms dactivitats i oficis

mascul enginyer inversor femen terminacions invariables enginyera recepcionista inversora
Model de verb de conjugaci regular (present dindicatiu)

presentar presento presentes presenta presentem presenteu presenten treballar treballo treballes treballa treballem treballeu treballen
166 cent seixanta-sis
Verbs irregulars
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts ser sc ets s som sou sn dir-se em dic et dius es diu ens diem us dieu es diuen conixer conec coneixes coneix coneixem coneixeu coneixen fer faig fas fa fem feu fan tenir tinc tens t tenim teniu tenen viure visc vius viu vivim viviu viuen
Numerals
0 zero 1 u (un, una) 11 onze 20 vint 70 setanta 2 dos (dues) 12 dotze 21 vint-i-u (un, una) 80 vuitanta 3 tres 13 tretze 22 vint-i-dos (dues) 90 noranta 4 quatre 14 catorze 23 vint-i-tres 5 cinc 15 quinze 30 trenta 6 sis 16 setze 31 trenta-u (un, una) 7 set 17 disset 40 quaranta 8 vuit 18 divuit 50 cinquanta 9 nou 19 dinou 60 seixanta 10 deu 100 cent 200 dos-cents 300 tres-cents 400 quatre-cents 500 cinc-cents 600 sis-cents 700 set-cents 800 vuit-cents 900 nou-cents 1.000 mil
Formaci de gentilicis
- - -s -enc -ana -ina -esa -enca -a catal, catalana mallorqu, mallorquina dans, danesa canadenc, canadenca alemany, alemanya
Preposicions
a en de d Indica direcci i localitzaci. Sutilitza sempre davant noms propis de ciutats, pasos, nacions, etc. Indica localitzaci. Sutilitza davant indeterminats (un / una / uns / unes), indefinits (algun / alguna / alguns / algunes) i demostratius (aquest / aquesta / aquests / aquestes). Sapostrofa davant de vocal o hac. Visc a Barcelona. Treballo en un banc. s de Frana. s dHolanda.
cent seixanta-set 167
Contraccions
a + el a + els de + el de + els al als del dels Treballo al passeig de Grcia. Truca als pares. Sn del Jap. Els companys dels cursos de formaci sn simptics.
Demostratius
AQU (proximitat) aquest aquests aquesta aix aquestes
ALL (llunyania) aquell aquells aquella aquelles all
Aquell senyor (dall) s el gerent de lempresa. Aquesta senyora (daqu) s la meva cap.

Adjectiu indefinit
cada Cada dia treballo.
Expressions de temps i de freqncia

cap a de ... a des de ... fins a per a daqu a abans aviat abans-dahir dem Arriben cap a les sis. Obro de nou a dues. Treballen des de les vuit fins a les tres. Falten cinc minuts per a la una. Tanquen daqu a deu minuts. ara desprs dhora tard ahir avui dem passat Vas al gimns abans o desprs de dinar? Si vas a la discoteca, torna aviat perqu dem thas de llevar dhora. Ara no hi vull anar, hi anir dem.
al mat al migdia a la tarda al vespre a la nit Al vespre hem quedat amb uns amics. a la matinada Em llevo al mat.
168 cent seixanta-vuit
els caps de setmana havent dinat havent sopat sempre mai sovint de/a vegades un cop / una vegada a la setmana de tant en tant
Havent dinat magrada fer la migdiada.
Sovint vaig al gimns i de vegades a crrer per la platja. No he anat mai a Tailndia.
Els dies de la setmana

dilluns dimarts dimecres dijous divendres dissabte diumenge
Adverbis dafirmaci i de negaci s / tamb no / tampoc Despatxo els clients cada dia. Jo tamb. No agafo mai el telfon. Jo tampoc.
Model de verbs de conjugaci regular (present dindicatiu)

persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts dinar dino dines dina dinem dineu dinen perdre perdo perds perd perdem perdeu perden tmer temo tems tem temem temeu temen dormir dormo dorms dorm dormim dormiu dormen llegir llegeixo llegeixes llegeix llegim llegiu llegeixen
Verbs irregulars
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts anar vaig vas va anem aneu van anar-sen men vaig ten vas sen va ens nanem us naneu sen van crrer corro corres corre correm correu corren
Models de verbs pronominals

persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts dutxar-se em dutxo et dutxes es dutxa ens dutxem us dutxeu es dutxen llevar-se em llevo et lleves es lleva ens llevem us lleveu es lleven afaitar-se mafaito tafaites safaita ens afaitem us afaiteu safaiten
nou seixanta-nou 169

Expressar gustos i preferncies
a mi a tu a ell / ella / vost a nosaltres a vosaltres a ells / elles / vosts magrada tagrada li agrada ens agrada us agrada els agrada Magrada lpera. Tagrada viatjar? A la Cludia li agrada molt fer esport. Aquest dibuix no ens agrada. Us agrada viure a Barcelona. No els agrada gens llevar-se dhora.
Pronoms de complement indirecte

em / m et / t li ens us els a mi a tu a ell / ella / vost a nosaltres a vosaltres a ells / elles / vosts Em truquen per telfon. Magrada la xocolata. Et parlen en catal. Tagafo la bossa. Li agrada ballar. Ens entenem molt b. Us ensenyo el pis. Els agraden les novelles de misteri.
Quantitatius
massa moltssim molt bastant / fora una mica gaire poc gens gens ni mica El gos s massa gros per viure en un pis. Magrada moltssim el teatre. El noi s molt simptic. Magrada bastant/fora el futbol. T una mica de fred. No hi ha gaire gent al cinema. La seva opini li interessa poc. No li agrada gens el tabac. Aquest programa no ens agrada gens ni mica.
gaire i gens noms es poden utilitzar en frases negatives, interrogatives o condicionals. Magrada molt ballar i no magrada gaire cantar. No magradaria gens repetir lexamen. Saps si hi ha gaire gent a la farmcia? que + adjectiu o adverbi quin / quina / quins / quines + substantiu Estacions de lany primavera estiu tardor Que divertit! Que b! Quin avorriment! Quina bona idea! Quins dies ms cansats! Quines manies! hivern
Mesos de lany
gener juliol febrer agost mar setembre abril octubre maig novembre juny desembre
170 cent setanta
Flexi adjectival
mascul singular prim groc ros blau gran divertit negre lleig plural prims grocs rossos blaus grans divertits negres lletjos singular prima groga rossa blava gran divertida negra lletja femen plural primes grogues rosses blaves grans divertides negres lletges
Possessius
singular mascul el meu el teu el seu el nostre el vostre el seu femen la meva la teva la seva la nostra la vostra la seva mascul els meus els teus els seus els nostres els vostres els seus plural femen les meves les teves les seves les nostres les vostres les seves un possedor
ms dun possedor

Flexi nominal
singular fill taula germ malet habitaci bra pis passads calaix despatx plural fills taules germans maletins habitacions braos pisos passadissos calaixos despatxos
cent setanta-u 171
Situacionals
Interrogatius de quantitat
quant quanta quants quantes Quant pa vol? Quanta gent ve? Quants ordinadors hi ha? Quantes cadires hi ha? *Quant val? Val 20 .
Els verbs haver-hi i ser

On hi ha + sintagma nominal indeterminat? On s / sn + sintagma nominal determinat? On hi ha una farmcia? On s la sala de reunions? On sn els prestatges?
Els verbs haver-hi i haver-nhi

hi ha + sintagma nominal explcit Hi ha terrassa? nhi ha (= en + hi ha) Quan el nom se substitueix pel pronom en. S, hi ha terrassa. S que nhi ha. No, no hi ha terrassa. No, no nhi ha.
Models de verbs en temps imperatiu

girar gira giri gireu girin seguir segueix segueixi seguiu segueixin persones tu ell / ella / vost vosaltres ells / elles / vosts
172 cent setanta-dos
Contraccions
per + el per + els pel / per l pels Giri pel carrer de Mallorca. Travessi pels tnels. No magrada crrer per lasfalt.
Adverbis de lloc
lluny a prop Saps si s gaire lluny? No, s molt a prop daqu.
Ordinals
1r 2n 3r 4t 5 6 7 8 9 10 primer segon tercer quart cinqu sis set vuit nov des 1a 2a 3a 4a 5a 6a 7a 8a 9a 10a primera segona tercera quarta cinquena sisena setena vuitena novena desena
Preposici amb
amb Indica companyia, instrument o mitj. Com vas a treballar? Hi vaig amb cotxe. Vns al cinema amb nosaltres? Vns al parc amb mi?
Unitat 5. A la fira
Perfrasis dobligaci
haver de + infinitiu persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts caldre + infinitiu haver he / haig has ha hem heu han
Has domplir aquest formulari. Ha danar a la reuni de dem.
Cal confirmar lhora de lentrevista.
cent setanta-tres 173
Verbs irregulars
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts poder puc pots pot podem podeu poden sortir surto surts surt sortim sortiu surten voler vull vols vol volem voleu volen
Els verbs anar / venir

persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts anar vaig vas va anem aneu van venir vinc vns ve venim veniu vnen imperatiu anar venir vs vine vagi vingui
Per expressar que alg es desplaa al lloc on s la persona que parla o la persona a la qual es parla, usem el verb venir i no el verb anar: Jo vinc (al lloc on ets tu) de seguida. Si no teniu cotxe, veniu amb nosaltres. Dem anir a casa teva a regar les plantes (perqu tu no hi ets i no ho pots fer).

Pronoms de complement directe
Complement directe determinat el Com vol el vi? El vull blanc. la Com vol la fruita? La vull madura. els Com vol els rovellons? Els vull amb all i julivert. les Com vol les costelles de xai? Les vull molt fetes. el la l + vocal o hac Lagafo. Lomplo.
Complement directe indeterminat en Quants panets vol? En vull cinc.
Locuci adverbial
ms aviat Com prefereix lentrecot? Ms aviat cru.
174 cent setanta-quatre
Quantitatius
cap gens (de) molt molts poc pocs quantitat 0 de coses comptables quantitat 0 de coses incomptables molta moltes poca poques Hi ha molt pa. Tinc molta sal. Menjo molts croissants. Compro moltes galetes. No t cap ensamada. No t gens de pa. Hi ha poc pa. Tinc poca sal. Menjo pocs croissants. Compro poques galetes.
Interrogatius
qu (quina cosa) que pronom interrogatiu partcula introductria Qu vols? Vull bistecs de vedella. Que t peres? S. / No.
Unitat 7. Fem salut

Expressar recomanacions
jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts hauria hauries hauria + de + infinitiu haurem haureu haurien
Hauria danar al metge. Hauries de fer reps.
El verb estar
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts estar estic ests est estem esteu estan
Modificadors
Colloquem b i malament darrere del verb. Colloquem bon / bona i mal / mala davant del nom. Colloquem ben i mal davant de ladjectiu. Em trobo b. Em trobo malament. Vols un bon consell? Fas mala cara. Aquest text est ben escrit. Aquest llibre est mal collocat.
cent setanta-cinc 175

El verb saber
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts saber s saps sap sabem sabeu saben
Perfrasi de duraci
estar + gerundi Estic treballant. Estan atenent un client. Est conduint.
Comparatius
Amb adjectius Amb noms Amb verbs Comparaci de superioritat ms ... (que ...) Aquesta feina s ms atractiva (que laltra). ms ... (que ...) En aquesta feina hi ha ms avantatges (que en laltra). ms ... (que ...) Aquesta feina magrada ms (que laltra). Comparaci digualtat tan ... com ... Aquesta feina s tan atractiva com laltra. tant/a, tants/es ... com ... En aquesta feina hi ha tants avantatges com en laltra. tant com ... Aquesta feina magrada tant com laltra. Comparaci dinferioritat menys ... (que ...) Aquesta feina s menys atractiva (que laltra). menys ... (que ...) En aquesta feina hi ha menys avantatges (que en laltra). menys ... (que ...) Aquesta feina magrada menys (que laltra).

El verb dur
persones jo tu ell / ella / vost nosaltres vosaltres ells / elles / vosts dur duc dus du duem dueu duen
176 cent setanta-sis

Conjuncions
i ni perqu o si no per A la platja nedo i prenc el sol. No magrada llevar-me dhora ni anar a dormir tard. Visc en un pis compartit perqu s ms barat. Anem a la sessi de les quatre o a la de les sis? Si no trobes el teu llibre, et deixo el meu. Magrada la muntanya per no hi puc anar gaire.
cent setanta-set 177
Informaci dinters
Recursos daprenentatge en lnia

Recursos dautoaprenentatge
Parla.cat. Espai virtual per aprendre la llengua catalana. www.parla.cat Vincles. Material interactiu adreat a lalumnat nouvingut per escoltar, parlar, llegir i escriure en catal. www.edu365.com/eso/muds/catala/vincles/index.htm Speakc@t. Curs de catal de supervivncia ambientat en un context universitari. www.intercat.cat/es/eina.jsp?id=speakcat Portal Edu365. Portal de recursos daprenentatge diversos. www.edu365.com/eso/muds/catala/ Portal de recursos daprenentatge en les llenges dEuropa. www.linguanet-europa.org/plus/welcome.htm Sisplau. Recull dexercicis en llengua catalana. www.intercat.cat/ca/eina.jsp?id=sisplau Gal. Guia per a laprenentatge interactiu de la llengua catalana. http://clic.edu365.cat/gali/gali/galiMain.jsp?cons=si PELC. Programa dEnsenyament de la Llengua Catalana. http://pelc.illesbalears.cat/pelc/ 4 cats. Srie didctica de ficci. www.llull.tv/4cats/ Viure a Catalunya. Comencem a parlar. Recull de converses senzilles sobre temes quotidians. www.gencat.cat/llengua/viure/comencem Viure a Catalunya. Aprenem catal des de... Material que permet entendre i practicar frases quotidianes i comunicar-se amb la poblaci dacollida. Disponible en catal rab, catal romans i catal xins. www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat >publicacions >aprenem catal des de
Diccionaris bsics
Diccionari multilinge Logos. www.logos.it/dictionary Diccionari illustrat infantil catal urd. www.edu365.com/agora/dic/catala_urdu/ Diccionari illustrat infantil catal rab. www.edu365.com/agora/dic/catala_arab/ Diccionari illustrat infantil catal xins. www.edu365.com/agora/dic/catala_xines/
cent setanta-nou 179
Diccionari illustrat infantil catal amazic. www.edu365.cat/agora/dic/agora.htm?idioma=amazic Viure a Catalunya. Vocabulari en imatges. www6.gencat.net/llengcat/publicacions/viure/index.htm
Diccionaris generals
Diccionari de la llengua catalana, Institut dEstudis Catalans. dlc.iec.cat Gran diccionari de la llengua catalana, Enciclopdia Catalana. www.diccionari.cat DIDAC. Diccionari de catal, Enciclopdia Catalana. www.dicdidac.cat
Informaci general sobre la llengua catalana

Consorci per a la Normalitzaci Lingstica. www.cpnl.cat Direcci General de Poltica Lingstica. www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/
Webs dinters general

Administraci Oberta de Catalunya. www.cat365.net Portal de lAdministraci de lEstat espanyol. www.060.es Portal de la Uni Europea. europa.eu Catalunya Rdio. www.catradio.cat Televisi de Catalunya. www.tv3.cat Temps atmosfric. www.meteocat.com
180 cent vuitanta
Webs dinters relacionades amb lempresa

Oficina virtual de lAjuntament de Barcelona www.bcn.cat Ajuntament de Barcelona - Barcelona Negocis www.bcn.cat/barcelonabusiness Ajuntament de Barcelona - Barcelona Empresa www.bcn.cat/empresa Ajuntament de Barcelona - Do it in Barcelona www.doitinbcn.com Ajuntament de Barcelona - Barcelona Treball www.bcn.cat/treball Generalitat de Catalunya - Departament dEmpresa i Ocupaci www.gencat.cat/empresaiocupacio Generalitat de Catalunya - ACC1 www.acc10.cat Cambra de Comer de Barcelona www.cambrabcn.org Fira de Barcelona www.firabcn.es Borsa de Barcelona www.borsabcn.es Barcelona Turisme www.barcelonaturisme.com
cent vuitanta-u 181
Solucionari

Abans de comenar Nom: Emma Subir, Lloc dorigen: Catalunya, Lloc de residncia: Barcelona, Professi: gerent 1.1.c 1. Es diu Andrew Portman. 2. s de Bordeus. 1.3.a (de dalt a baix) Foto 2, 1 1.3.b 1. Es diu Gemma. 2. s el senyor Lehmann. 1.4 Davant de noms masculins, utilitzem el si comencen per consonant (excepte h muda); utilitzem l si comencen per vocal o h muda. Davant de noms femenins, utilitzem la si comencen per consonant (excepte h muda); utilitzem l si comencen per vocal o h muda. 2.1 pasta italiana, cervesa alemanya, tulipa holandesa, ensamada mallorquina, xocolata sussa Lalfabet 1 1. Jap, 2. Holanda, 3. Xina, 4. Luxemburg, 5. Frana, 6. Txquia, 7. Egipte, 8. Alemanya 3 1. targeta, 2. xut, 3. iogurt, 4. passar Els numerals 1.a 6 sis, 12 dotze, 16 setze, 22 vint-i-dos, 60 seixanta, 90 noranta 1.b Dileg 1. Gerent: 64, Miquel: 59. Dileg 2. Joana: 43, Oriol: 37 2.a 200 dos-cents, 500 cinc-cents, 600 sis-cents 2.b 2. 625, 3. 216 3.1.a 1. arquitecta, 2. dissenyador, 3. advocat, 4. mestra, 5. cuiner, 6. recepcionista, 7. informtic, 8. intrpret, 9. secretria, 10. metge 3.1.b Treballo al Parlament Europeu. Parlo angls, francs, alemany i xins: 8 Atenc trucades i rebo visites: 6 Projecto edificis i espais pblics: 1 4.1.a 1. b, 2. d, 3. a, 4. c 4.1.b Formals: dileg 1 i dileg 4 (tractament de vost) Informals: dileg 2 i dileg 3 (tractament de tu) 4.2 1. b, 2. e, 3. a, 4. c, 5. d Quiz: els costums 1. b, 2. a, 3. c, 4. c, 5. c, 6. a
cent vuitanta-tres 183
5.1 Nom: Aleix; Professi: enginyer aeronutic; Web: www.webmediaenginyeria.com; Adrea electrnica: aramis@worldmediaenginyeria.com; Carrer: de Muntaner, 38, 3r 1a; Cognoms: Ramis Fernndez; Codi postal: 08011; Nom de lempresa: WM Enginyeria; Telfon: (+34) 934 125 500; Ciutat: Barcelona 5.3.a 1. document nacional didentitat (DNI), 2. targeta de crdit, 3. carnet de conduir, 4. targeta de client, 5. targeta sanitria, 6. carnet de soci Informaci 1. F, 2. F, 3. F, 4. V Tu mateix 1 a. ens diem; b. sou, sou; c. conec; d. t; e. treballes; f. fan 2 a. lAlan, b. lErik, c. el Colin, d. el James, e. el Quim, f. el Harry; g. lElke, h. la Natasha, i. la Nicole, j. la Cynthia, k. lOlga, l. la Jlia 3 a. li, b. els, c. li, d. els 4 1. b, 2. b, 3. b, 4. a, 5. c, 6. a, 7. c, 8. b 5 1. Tu tens trenta-quatre anys. 2. La Carlota treballa en un estudi darquitectura. 3. Vosaltres us dieu Charles i Jane. 4. Jo faig de professor. 5. Ells coneixen molta gent. 6. Nosaltres som de Frana. 6 1. e, 2. a, 3. d, 4. b, 5. f, 6. c 7 Em dic Sebastien Lambert i tinc trenta-cinc anys. Sc francs. Faig dadvocat en un bufet molt important. Visc a Barcelona, al barri de lEixample. Parlo angls, castell i una mica de catal.

Abans de comenar 1. F, 2. F, 3. V, 4. V 1.1 Dileg A: Sn les nou en punt. Dileg B: S, sn tres quarts de dotze. Dileg C: Plego a dos quarts de cinc. I tu? Dileg D: Qu et sembla a un quart de deu? 1.2 Si a Barcelona sn tres quarts de dues, a Sidney s un quart donze. Si a Barcelona s un quart de sis, a Londres s un quart de cinc. Si a Barcelona sn les quatre, a Nova York sn les onze. 2.1.a 1. Al mat menjo cereals per esmorzar. 2. A les dues dino a casa. 3. A la nit quedo amb els amics. 4. Desprs de dinar faig la migdiada. 5. A la tarda passo a buscar els meus fills a lescola. 6. De tant en tant surto a sopar amb els companys de feina. 7. De vegades vaig a comprar roba. 8. Dos cops al dia passejo el gos. 9. Abans de sopar miro els correus pendents. 2.1.b Les parts del dia: la matinada, el mat, el migdia, la tarda, el vespre, la nit Els pats: esmorzar, dinar, berenar, sopar
184 cent vuitanta-quatre
3.1 Cada dia em llevo a les sis del mat i vaig a crrer una estona pel parc de la Ciutadella. Torno a casa i em dutxo. Em vesteixo i desprs preparo lesmorzar. Mentre esmorzo, sempre escolto les notcies. A les vuit agafo els ferrocarrils per anar a la gestoria. Al migdia dino en un restaurant a prop de loficina i havent dinat torno a treballar. Plego a les set. Quan arribo a casa, preparo el sopar i mentre sopo miro la televisi. Normalment men vaig a dormir a les onze de la nit, per abans llegeixo una mica. 3.3 Si avui s dimecres 15 de novembre, abans-dahir era dilluns 13 de novembre / ahir era dimarts 14 de novembre / dem ser dijous 16 de novembre / dem passat ser divendres 17 de novembre. 4.1.a Dileg 1. Digui? Hola, que hi ha la Mnica? De part de qui? Sc la Slvia, una companya de feina. Un moment, ara shi posa. Dileg 2. Grup Barcel, bon dia. Bon dia, sc Steve Ferguson, del bufet Casanovas. Voldria parlar amb la senyora Masdeu, si us plau. Ho sento, senyor Ferguson. La senyora Masdeu acaba de sortir. Vol deixar-li un missatge? No, no cal, grcies. Ja tornar a trucar. Dileg 3. Recasens Associats, digueu? Bon dia, que puc parlar amb lAlbert? No, sequivoca. Aquest no s el 943 544 786? No, s el 943 544 796. Ai, perdoni. No passa res. 4.1.c Dileg 1. V, Dileg 2. V, Dileg 3. F 4.4 1. no, 2. s, 3. s, 4. s, 5. s, 6. , 7. s, 8. no 4.5 1. d, 2. f, 3. a, 4. c, 5. g, 6. b, 7. e 4.6 a. 3, b. 2, c. 3, d. 1, e. 2 4.7.b Per al Sr./Sra.: Garcs; de: Collegi Oficial de Metges de Barcelona; Nm. de telfon: 936 845 438; vol que li truqui; ha deixat aquest missatge: canviar la cita que tenia amb la senyora Guix dem a les cinc de la tarda per dilluns de la setmana que ve a les sis. Informaci 1. F, 2. V, 3. F, 4. F Tu mateix 1 1. s un quart i cinc de dotze. 2. Sn dos quarts i mig de set. 3. Sn les sis i cinc. 4. Sn tres quarts i cinc de deu. 5. Falten cinc minuts per a un quart de nou. 6. Falten cinc minuts per a tres quarts de vuit. 2 d, a, e, f, b, c 4 Tinc una empresa de relacions pbliques. De dilluns a dissabte em llevo a les set del mat. Abans de les nou arribo a la feina i saludo la Sylvie, la meva companya. El primer que faig s mirar el correu electrnic i comencem la jornada a dos quarts de deu. Totes dues parlem molt per telfon amb els clients. A mig mat, prenc un caf. Sovint al migdia dino amb clients. Sc bileg genetista i treballo en un laboratori. Dos dies treballo de vuit a tres, i els altres plego a les set de la tarda, perqu tinc classe. Desprs men vaig a casa a sopar. No mavorreixo mai ja que mapassiona la feina que faig. Autoavaluat 1. c, 2. b, 3. b, 4. a, 5. a, 6. c, 7. a, 8. c, 9. b, 10. b
cent vuitanta-cinc 185

Abans de comenar 1. F, 2. V, 3. F, 4. V 1.1 1. viatjar, 2. anar a un concert, 3. anar a la platja, 4. dinar fora, 5. esquiar, 6. fer esport, 7. quedar-se a casa, 8. anar dexcursi, 9. sortir a la nit, 10. anar al cinema 1.3 Activitats Matteo Anar a veure una obra de teatre. Anar a veure una exposici. Anar amb avi. Anar amb bicicleta. x Dibuixar. Fer esports a laire lliure. x Fer fotos. Fer snowboard. x Jugar a golf. Passejar. Quedar-me a casa. Menjar fora. Tocar la guitarra. x Viatjar. Sara x x
x x x x
1.4.a 1 La Carola s especialista en biotecnologia en un centre de recerca. Li agrada molt fer escalada a lestiu i amb els companys de la feina van a Montserrat cada cap de setmana. Algunes vegades, per anar-hi agafa els ferrocarrils perqu no li agrada gaire conduir. A lhivern van a la Cerdanya. Els seus companys esquien, per ella no ho fa perqu no li agrada gens. Sestima ms esperar-los al bar prenent un caf ben calent. En general es pot dir que a la Carola li agraden bastant/fora les activitats a laire lliure. 2 Sc dissenyador de moda i per feina vaig contnuament a Londres, Pars i Mil. Per aix durant les vacances no viatjo gaire; noms faig alguna escapada amb la meva parella, lAlessandro. En aquests viatges aprofito per practicar la meva afici preferida: la fotografia. Magrada molt. Els meus amics quan veuen les fotos sempre diuen el mateix: I tu, no hi surts? La resposta s senzilla: no magrada gens sortir a les fotos i sempre que puc evito lobjectiu. 1.4.b Quan tenim la frase en positiu, usem molt , fora, bastant. Quan tenim la frase en negatiu, usem gaire, gens. 1.5 Dileg 1 Dileg 2 1. No puc. x 2. Jo potser mestimo ms anar a la Costa Daurada. x 3. I si quedem ms tard per fer una copa? x 4. Hi vols venir? 5. Dacord. x x 6. Per qu no anem a la platja aquest cap de setmana? x 7. Quina bona idea! x 8. Perfecte! 9. Quina llstima! 10. Et ve de gust anar al Teatre Lliure divendres? x 11. Qu et sembla si quedem al vespre?
186 cent vuitanta-sis
Dileg 3
x x x
1.7.a ciutat: museus, menjar; platja: sol; muntanya: excursions; casa: quedar-me; pasos extics: lluny, cultures; camp: tranquil 2.1 1. Hi ha boira. 2. Fa calor. 3. Fa fred. 4. Neva. 5. Est nvol. 6. Plou. 7. Fa vent. 8. Fa sol. 2.2 A linterior: sol, clarianes Al litoral: pluja, ennuvolat, pedra Al nord: boira En cotes altes: neu 3.1.a a. mare, b. pare, c. germ, d. germana, e. marit, f. fill 3.1.b 1. J, 2. C, 3. J, 4. C, 5. C, 6. C, 7. J, 8. J, 9. C, 10. J 3.3 1. aniversari / amiga o companya de feina, 2. naixement dun fill / amic o company de feina, 3. benvinguda / company de feina, 4. mort dun familiar / company de feina o client, 5. canvi o millora laboral / company de feina, 6. naixement dun fill / amics, 7. aniversari / client, 8. canvi o millora laboral / company de feina o amic, 9. mort dun familiar / company de feina, 10. canvi laboral / client 6.1 1. benvinguda, 2. acadmic, 3. inaugural, 4. rodona, 5. plenria, 6. sessions, 7. demostracions, 8. cloenda, 9. interpretaci Informaci 1. F, 2. V, 3. F, 4. F Tu mateix 1 Em dic Ferran i us vull presentar la meva famlia. La meva mare s vdua / viuda i viu a Barcelona. s baixa i grassa. Tinc dos germans i una germana, que s la petita. Jo sc el gran. Els meus germans sn bessons i tots dos sn alts i prims. En canvi, la meva germana sassembla a la meva mare. Tinc tres nebots, que sn fills de la meva germana. Sn rossos i molt simptics. Jo sc divorciat i no tinc fills. 2 Em dic Irene. El meu pare es diu Ignasi i la meva mare es diu Carolina. La meva germana viu a Frana i el meu germ viu a Barcelona. Sc separada. Els meus fills es diuen Isaac i Max. Nosaltres som la Carolina i lIgnasi. Les nostres filles es diuen Ariadna i Irene, i el nostre fill es diu Enzo. La nostra filla Ariadna viu amb el seu marit a lestranger. Vosaltres sou lEnzo i la Irene? Aix els vostres pares es diuen Carolina i Ignasi. La vostra germana encara viu amb el seu marit a Frana? 4 a. coix, b. hivern, c. filles, d. tmida, e. neva, f. lleig, g. calor 5 1. b, 2. a, 3. b, 4. c, 5. b, 6. c, 7. a, 8. c, 9. a, 10. a

Abans de comenar 1. F, 2. F, 3. F, 4. V 1.1.a 1. e, 2. b, 3. g, 4. i, 5. a, 6. h, 7. f, 8. d, 9. c
cent vuitanta-set 187
1.1.b retoladors, gomes, maletins, despatxos 1.2.a 2. davant, 3. entre, 4. sota, 5. al costat de 1.2.b 1. F, 2. V, 3. V, 4. F, 5. F, 6. F 1.3.a a. Nhi ha dues. b. Nhi ha un. c. Nhi ha un. d. Nhi ha una. 2.1 1. b, 2. a 2.3 Tinc una petita empresa de serveis i sovint, quan viatjo, aprofito les estones a la sala despera de laeroport per treballar. Les noves tecnologies em permeten gestionar lempresa i fins i tot fer negocis des de qualsevol lloc. Per fer-ho, necessito lordinador porttil i el telfon mbil. Em connecto a Internet, envio promocions als clients, correus electrnics als provedors i redacto informes per als socis patrocinadors.De vegades tamb parlo amb collaboradors externs via Skype, que s una eina fonamental i formidable per superar les barreres geogrfiques. 2.5.a a. Es ven oficina de 150 m2 amb cinc despatxos (tres dexteriors i dos dinteriors) i dos lavabos. Sense mobles. Parquet i aire condicionat. Ascensor. Assolellada, acollidora, cntrica i ben comunicada. Vistes urbanes. Orientaci muntanya. Zona Sant Gervasi. b. Es busca local per a oficina al districte de Sant Mart, a la zona 22@. Mnim 60 m2, llumins, tranquil i amb vistes a lexterior. Moblat. Prquing a la mateixa finca. c. Es lloga local de dues plantes, de 180 m2, en una finca totalment rehabilitada. Distribuci: 120 m2 a la planta baixa i 60 m2 al soterrani. d. Oficina en venda en finca antiga modernista al passeig de Grcia. 200 m2. Gran rebedor, set despatxos (quatre tenen finestra o balc i tres donen al pati interior), tres sales connectades entre si. Dos lavabos. Aire condicionat, calefacci, sostres alts. Ascensor. e. Despatx de lloguer de 72 m2, al costat de la plaa Urquinaona. Vestbul i escala totalment rehabilitats. Dues sales grans, dues sales mitjanes i un lavabo. Terra en bon estat. Subministraments donats dalta. Dreta de l Eixample. A 2 minuts de la plaa de Catalunya. 3.1 a. farmcia, pas de vianants; b. paperera; c. banc; d. parc; e. biblioteca; f. cantonada; g. mercat; h. hospital; i. semfor 3.2 a. 1, b. 5, c. 4, d. 3, e. 2, f. 6 3.3 A. Centre de Negocis (hotel), B. Farmcia, C. Rambla de Catalunya 4.1.a a. agafo lautobs, taxi; b. vaig amb metro, bicicleta; c. cotxe, a peu 4.2 1. F, 2. F, 3. F, 4. V Informaci 1. F, 2. F, 3. F, 4. V Tu mateix 1 a. Travessi la plaa. b. Gira a lesquerra. c. Segueix recte. d. Tombeu a la dreta. e. Baixi per aquest carrer. f. Tiri carrer amunt. g. Agafa un taxi. h. Segueixin aquest carrer avall.
188 cent vuitanta-vuit
2 Al passeig de Grcia de Barcelona, a lanomenada Illa de la Discrdia, entre els carrers Consell de Cent i Arag, hi ha la Casa Batll, un edifici modernista construt per Antoni Gaud. T cinc pisos i a dalt una teulada original que recorda lesquena dun drac. Sota la teulada hi ha unes golfes. De tots els pisos, el principal s diferent, amb una decoraci plena delements fantasiosos. T una galeria de formes ondulades que dna al carrer. 3 a. fitxers, b. comeros, c. calaixos, d. sandvitxos, e. acreditacions, f. grapes, g. reunions, h. prestatgeries 4 a. La mquina de caf s al final del passads. b. No hi ha cap catifa. c. La ms propera s al costat de lestaci. d. Agafa la L3 i baixa a la tercera parada. e. Ho sento, per no hi s. f. No, per hi ha una papereria molt gran. Autoavaluat 1. c, 2. b, 3. b, 4. b, 5. a, 6. c, 7. a, 8. a, 9. a, 10. a
Unitat 5. A la fira
Abans de comenar 1. F, 2. F, 3. F, 4. V 1.1 Dijous. 6.30 h aeroport del Prat; 13 h restaurant Rossini; 17.15 h director empresa Gnter; Divendres. 10.30 h esmorzar senyor De la Rosa; 14 h dinar amiga (restaurant Im Keller); 17.45 h aeroport de Frankfurt. 1.2.a 1. c, 2. e, 3. a, 4. d, 5. b 2.1 1. V, 2. F, 3. F 2.2.a Sue: Bon dia. A quina hora surt el proper tren cap a Sitges? Taquiller: Surt a les 18.36 h. S: I quant tarda? T: Mitja hora. S: Dacord. Donim un bitllet. T: Danada i tornada? S: No, noms danada. Quant s? T: Tres euros. S: Per cert, per quina via passa? T: Per la via 3, per encara no est anunciat. Bon viatge. 2.3.a 4. Aleshores li interessa la nostra promoci: vehicle de classe C i quilometratge incls per 140 euros. 5. I quin tipus de vehicle s el de classe C? 7. A mi no magrada gaire conduir cotxes tan grans. T alguna oferta amb un cotxe ms petit? 10. Doferta, no, per tenim un cotxe petit de dues portes per 99 euros, amb lassegurana inclosa. 11. s disel? 13. Dacord. 14. Doncs llavors necessitar el seu carnet de conduir i el DNI per omplir la fitxa. 2.3.b 1 3.1.a 1. llum, 2. cortina, 3. taulell, 4. matals, 5. cinta de crrer, 6. gimns, 7. pantalla de plasma, 8. sala de reunions, 9. banyera, 10. pica, 11. bany, 12. tovallola 3.1.b Foto esquerra: coix, armari, mirall, penjador, telfon, capal, llit individual, tauleta de nit, interruptor, escriptori, llenol, matals, llum. Foto dreta: coix, mirall, capal, cortina, tauleta de nit, cobrellit, butaca, gerro, llenol, moqueta, llit doble, matals, planta, quadre, calaixera, llum.
cent vuitanta-nou 189
3.2 1. mostra, 2. estands, 3. negociaci, 4. perrruqueria, 5. manicura, 6. hidromassatge, 7. sauna, 8. botiga de regals, 9. gimns 4.1.a 1. Com ha anat el viatge? 2. s la primera vegada que ve a Barcelona? 3. Quant de temps es queda? 4. Oh, quina llstima... 5. Li agrada viatjar? 5.1 Bon dia. On el porto? A laeroport del Prat, si us plau. A quina terminal el deixo? A la terminal 1. Quant s? Sn 21,45 euros. Vol factura? No cal, grcies. Quedis el canvi. 5.2.b premi guard, importncia rellevncia, bars i restaurants restauraci, lleure oci, escombraries residus 5.3.a 1. vaig, 2. vinc, 3. vaig, 4. anem, 5. vaig, 6. vinc, 7. vaig, 8. venim 5.4 3. equipatge, 11. sortides, 4. serveis bancaris, 15. restaurant, 9. ascensor, 10. consigna, 8. sala despera, 5. primers auxilis 5.5 1. escala, 2. connexi, 3. suplement, 4. embarcament, 5. viatge Informaci 1. F, 2. V, 3. F, 4. F Tu mateix 1 1. has danar, 2. hem de ser, 3. han de venir, 4. he/haig de trucar, 5. heu darribar, 6. ha de fer 2 1. coix, 2. esponja, 3. barns, 4. interruptor, 5. aixeta, 6. tovallola, 7. raspall, 8. pica, 9. pinta Paraula oculta: cobrellit 3 Dileg A: vol, pot. Dileg B: volen, poden 4 a. anar / venir; b. ve; c. aneu / vinc; d. vns; e. vas / vaig; f. veniu 5 1. c, 2. c, 3. b, 4. b, 5. a, 6. a, 7. b, 8. c, 9. a, 10. c

Abans de comenar 1. F, 2. V, 3. F, 4. F 1.1 1. un mocador, 2. unes ulleres de sol, 3. un diari, 4. un pintallavis, 5. una ampolla daigua, 6. una cartera, 7. un ordinador porttil, 8. targetes de visita, 9. un bolgraf, 10. un paquet de xiclets, 11. unes claus, 12. targetes de crdit, 13. el passaport, 14. un telfon mbil, 15. mocadors de paper
190 cent noranta
2.1 sucs, kiwis, ensamades, pernil dol, torrades, caf, llet, pltans, formatge, taronges, pastissos, cereals, magdalenes 2.4 En frases negatives utilitzem cap quan ens referim a noms comptables. En frases negatives utilitzem gens quan ens referim a noms incomptables. 3.1 1. c, 2. b, 3. a 3.2.a Pasts despinacs i gambes Rovellons al gust Filet de tonyina amb salsa dherbes Costelles de xai Vi negre 3.2.c 1. e, 2. b, 3. c, 4. d, 5. f, 6. a 3.3 1 Cambrer: Voldran postres? 2 Senyor Ros: S. Qu tenen? 3 C: Macednia de fruita del temps, assortiment de pastissets de rebosteria i mel i mat. 4 Senyora Comes: Tenen gelats? 5 C: S, de diversos gustos. 6 SC: Jo voldria gelat de vainilla. 7 C: Ho sento, de vainilla no ens en queda. El vol de xocolata? 8 SC: Dacord. 9 C: I per a vost? 10 SR: Per a mi, un tallat descafenat de mquina. 11 C: Alguna cosa ms? 12 SR: I quan pugui portins el compte, si us plau. 3.4.a arrs, api, tomquets, pastanaga, pebrot, spia; gambes, xai, brquil, porros, musclos, col; albergnia, vedella, pollastre, julivert, porc, formatge; naps, brou de peix, ceba, all, closses, llorer 3.5.a 1. c, 2. d, 3. e, 4. f, 5. a, 6. b 3.6 1. copa de vi, 2. got daigua, 3. coberts de postres, 4. plat per al pa, 5. ganivet, 6. forquilla de peix, 7. forquilla, 8. plat fondo, 9. plat pla, 10. tovall, 11. pala de peix, 12. cullera sopera Informaci 1. F, 2. F, 3. V, 4. F Tu mateix 1 a. s, b. no, c. no, d. s, e. s, f. no, g. s, h. s 2 1. restaurants, 2. sobretaula, 3. sopar, 4. patates, 5. xai, 6. anxoves, 7. gambes, 8. tomquet 3 1. b, 2. d, 3. a, 4. c, 5. f, 6. e Autoavaluat 1. a, 2. a, 3. a, 4. a, 5. b, 6. b, 7. a, 8. a, 9. a, 10. b
cent noranta-u 191
Unitat 7. Fem salut

Abans de comenar 1. F, 2. V, 3. V, 4. F 1.1.a a. golf, b. tenis, c. surf, d. fitness, e. futbol, f. ioga, g. hpica, h. escalada, i. alpinisme, j. esqu, k. nataci, l. rugbi 1.1.b 1. i, 2. e, 3. d, 4. c, 5. b, 6. g, 7. a, 8. j, 9. f, 10. l, 11. h, 12. k 2.1. 1. c, 2. a, 3. b, 4. c 2. 4 1. F, 2. V, 3. F, 4. F, 5. V 3.1.a 1. el front, 2. la cella, 3. la boca, 4. lorella, 5. lull, 6. els cabells, 7. el nas, 8. la galta, 9. el llavi, 10. la barbeta, 11. les dents, 12. el coll 3.1.b 1. espatlla, 2. pit, 3. melic, 4. cap, 5. aixella, 6. m, 7. clatell, 8. esquena, 9. cul, 10. panxa, 11. colze, 12. cama, 13. genoll, 14. bra, 15. peu 4.1 1. Tinc mal de coll. 2. Mhe fet un cop al genoll. 3. Tinc mal de queixal. 4. Tinc mal de panxa. 5. Em fa mal el peu. 6. Tinc mal dorella. 4.2 1. traumatleg, 2. oftalmleg, 3. dentista, 4. cardileg, 5. pediatre, 6. psiquiatre, 7. ginecleg 4.3.a gases, benes, cot fluix, tiretes, esparadrap, alcohol, iode, tisores 4.4.a 1. Metgessa: Bon dia. Qu li passa? 2. Pacient: Miri, doctora, fa dos dies que em trobo molt malament. Em fan molt mal els ossos, tinc tos, mal de coll i una mica de febre. 3. Metgessa: Descordis la camisa, que lauscultar. 4. Pacient: s grip? 5. Metgessa: S, hauria de fer reps i hauria de beure molta aigua o sucs de fruita i menjar suau. 6. Pacient: He de prendre algun medicament? 7. Metgessa: S, si continua tenint malestar hauria de prendres un analgsic cada vuit hores. Ara li faig la recepta. 5.2 1. evitar, 2. identificar, 3. anullar, 4. adoptar, 5. acceptar, 6. planificar 5.3 2. Les espatlles han/haurien destar relaxades. 3. Els canells i les mans han/haurien destar en lnia recta. 4. Cal tenir els colzes enganxats al cos. 5. Cal tenir lesquena i les cuixes a 90 graus. 6. Els peus han/haurien destar damunt un reposapeus o tocar el terra. 7. Cal tenir les cames paralleles i sense creuar. 8. La part alta de la pantalla ha/hauria destar a lalada dels ulls. Informaci 1. V, 2. V, 3. F, 4. F Tu mateix 1 1. prctiques, 2. ingredients, 3. oliva, 4. peix, 5. infusions, 6. pasos
192 cent noranta-dos
2 1. malament, 2. febre, 3. refredat, 4. pit, 5. recepta 3 1. c, 2. d, 3. b, 4. e, 5. a 4 Diem b i malament darrere del verb. Diem bon / bona i mal / mala davant del nom. Diem ben i mal davant de ladjectiu. 5 1. b, 2. b, 3. c, 4. a, 5. b, 6. b, 7. c, 8. c

Abans de comenar 1. V, 2. V, 3. F, 4. F 1.2 1. carrera, 2. graduat/ada, 3. nivell, 4. cartera, 5. histria, 6. pla, 7. marques, 8. objectius 2.2.a 1. treballar, 2. formaci, 3. llocs, 4. sector, 5. currculum, 6. entrevista 2.2.b 1. Senyors, 2. En resposta a lanunci publicat al diari ltima hora el 4 de setembre en el qual demaneu un coordinador dassajos clnics, us envio adjunt el meu currculum. 3. Tal com podeu observar, tinc la formaci i els coneixements necessaris per formar part del vostre equip. 4. Quedo a la vostra disposici per ampliar la informaci en una entrevista personal. 5. Atentament, 6. Sebastian Kosters 7. Barcelona, 5 de setembre de 2011 2.3.a 1. puntual, 2. flexible, 3. ordenat, 4. responsable 2.4.b 1. Adreces electrniques amb lies inadequats. 2. Gent que exagera i menteix al currculum. 3.1.b 1. V, 2. F, 3. F, 4. V 4.2.a 1. Fa uns mesos que viu a Barcelona. 2. Per a lentrevistat, s la ms bonica de la ciutat. 3. Munta cursos dangls a lestranger. 4. No li agrada que el metro no funcioni tota la nit. Informaci 1. F, 2. F, 3. V, 4. V Tu mateix 1 a. A lempresa A hi ha ms treballadors que a lempresa B. b. A lempresa B hi ha menys treballadors que a lempresa A. c. A lempresa C hi ha tants treballadors com a lempresa A. d. A lempresa A paguen menys que a lempresa B. e. A lempresa B paguen ms que a lempresa A. f. A lempresa C paguen tant com a lempresa A. g. Lempresa A s tan cntrica com lempresa B. h. Les empreses A i B sn ms cntriques que lempresa C. i. Lempresa C s menys cntrica que lempresa B.
cent noranta-tres 193
2 1. d, 2. c, 3. a, 4. e, 5. b 3 1. vacances, 2. partida, 3. contracte, 4. feina, 5. condicions, 6. horari Paraula oculta: experincia Autoavaluat 1. c, 2. b, 3. c, 4. b, 5. a, 6. b, 7. c, 8. a, 9. a, 10. b

Abans de comenar 1. F, 2. F, 3. V, 4. F 1.1.a a. 9; b. 8, c. 7, d. 3, e. 4, f. 1, g. 5 1.1.b 1. calotets, 2. mitjons, 3. mitges, 4. sostenidors, 5. calces, 6. biquini, 7. pijama, 8. texans 1.2 1. rosa, 2. vermella, 3. verd, 4. blau 1.4 Al gimns: 4 A la tintoreria: 2 1.5.a Foto 1: arracades, collaret, mocador Foto 2: anell, cintur, collaret, polsera 1.6.a 1. V, 2. F, 3. F, 4. V, 5. F, 6. F 1.8 1. V, 2. V, 3. F, 4. V Quiz 1. c, 2. a, 3. a, 4. c, 5. a, 6. b, 7. c, 8. a 2.1 Dileg 1 Dileg 2 De quin color li agradaria? Ja latenen? s per regalar. Quin nmero fa? Vol passar a lemprovador? Llisa o estampada? Quant val? Pagar en efectiu o amb targeta? 2.2 1. camisa, 2. mniga, 3. talla, 4. vestit, 5. emprovador Dileg 3
194 cent noranta-quatre
2.3 pea/accessori talla color preu material A arracades de plata B pantalons 44 140 C bossa de m pell D samarretes XL blanques 80
altres caracterstiques no gaire grosses modernes ms aviat grossa de coll rod
2.7 1. edicions limitades, 2. pagament a terminis, 3. venda en lnia, 4. cotitzar a la borsa, 5. targetes de crdit, 6. servei datenci telefnica, 7. costos denviament. 3.1 1. c, 2. a, 3. b Informaci 1. V, 2. F, 3. F, 4. F Tu mateix 1 1. El puc ajudar? 2. Necessitaria un llum de peu. 3. Si em vol acompanyar... 4. Quant valen? 5. El negre surt molt b de preu. 6. Mel porten a casa? 2 1. h, 2. c, 3. j, 4. a, 5. e, 6. d, 7. i, 8. f, 9. b, 10. g 3 1. arracades, 2. bufanda, 3. guants, 4. paraigua, 5. cintur, 6. ulleres, 7. gorra 4 Resposta oberta. A tall dexemple: a. Com li queden? / Li van b els pantalons? b. Com vol la camisa / la samarreta / la bossa? c. Qu li semblen aquestes sabates / botes / arracades? / Li agraden aquestes sabates / botes / arracades? d. Sel / Se la vol emprovar? e. s per regalar? 5 a. amples, b. gran, c. clar, d. curta, e. llisa, f. modern 6 Resposta oberta

Abans de comenar 1. F, 2. V, 3. F, 4. F 1.1 Missatge 1: A Roma; Missatge 2: A la porta 39; Missatge 3: Vol JC468 amb destinaci a Berln; Missatge 4: A loficina dinformaci 1.3 1. F, 2. V, 3. F, 4. V
cent noranta-cinc 195
1.4
DADES PERSONALS
Nom i cognoms: Basile Dubois Carrer: Du Port, 140 Codi postal / Ciutat: 13007 Marsella Pas: Frana
DADES DEL VOL
Telfon fix: Mbil: 333 231 887 Correu electrnic: infomarsella@gmail.com Classe: 1a Ciutat dorigen: Pars Ciutat de dest: Barcelona Quantitat 1 3 2 2 4 4 1 Color de ratlles blanc gris gris negre llisos
Companyia: Air France Nmero de vol: 9554 Data del vol: 10/12/2011
CONTINGUT DE LA MALETA
Article camisa camisa americana pantal mitjons calotets necesser
2.2 1. factura, 2. venciment, 3. pagament, 4. aclariment, 5. contacte 3.1.b 1. no, 2. no, 3. no, 4. s, 5. no 3.2 Dileg 1. c, Dileg 2. b, Dileg 3. c, Dileg 4. b 4.3 Conversa 1: h, d, a, g Conversa 2: c, b, e, f Informaci 1. V, 2. V, 3. F, 4. F Tu mateix 1 1 2 3 4 5 Molts viatges ideals sacaben convertint en un malson si les maletes no arriben al dest esperat. Es tracta duna situaci freqent, com indiquen les estadstiques: a la Uni Europea les lnies aries extravien, de mitjana, 15,5 maletes per cada miler que facturen. Pot ser molt til saber quins passos cal seguir quan ens perden lequipatge. Si quan arribem a laeroport de dest la maleta no apareix a la cinta transportador hem danar al mostrador de la companyia i presentar una reclamaci: emplenem linforme dirregularitat de lequipatge amb informaci bsica, com ara el nmero de vol, el material perdut i la descripci de la maleta. Un cop presentada la reclamaci, si recuperem la maleta en els 21 dies segents es considera un retard; en canvi, a partir daquesta data ja podem parlar de prdua de la maleta. Finalment, no hem doblidar que s molt important que conservem tota la documentaci que tinguem del viatge (resguard de lequipatge, codis de la targeta dembarcament...), perqu lhaurem de presentar juntament amb limprs per tenir dret a una compensaci.
2 1. g, 2. d, 3. e, 4. a, 5. f, 6. b, 7. c
196 cent noranta-sis
3 a. pila, b. caducitat, c. per la via 1, d. contractar, e. escriure, f. injecci 4 1. sadona, 2. pensa, 3. t, 4. busca, 5. telefona, 6. penja, 7. torna, 8. va, 9. pregunta, 10. decideix, 11. s, 12. troba, 13. espera Autoavaluat 1. a, 2. c, 3. a, 4. b, 5. c, 6. b, 7. c, 8. a, 9. c, 10. b
cent noranta-set 197
Referncies
Fotografies
Totes les fotografies sn de Pepe Molina, excepte les que corresponen a les referncies segents.
Unitat 1 Abans de comenar: Emma Subir (Free Digital Photos; dara endavant, fdp: Br3akthru). Pgina 9: ensamada (Eva Fajula; dara endavant, efe); Rejane Bueno; ngel Gil. Pgina 11: metge (Medtropoli); inversor (fdp); actriu (Gemma Mensa). Pgina 17: mapa (Direcci General de Poltica Lingstica). Unitat 2 Abans de comenar: Nora Jezeck (Flickr: Vivian Chen); dona (fdp: Healingdream). Pgina 22: festa (Flickr: Leyla); migdiada (fdp: Graur Codrin); gos (Ajuntament de Barcelona); correus (fdp: Graur Razvan Ionut). Pgina 24: reuni (Ajuntament de Barcelona). Pgina 27: telefonista (fdp: Graur Razvan Ionut).
Unitat 3 Abans de comenar: famlia (Ajuntament de Barcelona). Pgina 35: concert (fdp: George Stojkovic); esqu (fdp); noia al bar (fdp: Graur Razvan Ionut); Alps (Elisenda Farr; dara endavant, efb); cine (Banco de Imgenes y Sonidos del Ministerio de Educacin; dara endavant, mec); noia al Taj Mahal (Melnia Parache); noi (Monllor Palacios); noi activitats (Andreu Galln); noia activitats (Clara Armengou). Pgina 37: crrer (Ajuntament de Barcelona), Frmula 1 (Flickr: Pete Keen); parapent (efb); Nova York (fdp: Susie B); platja (Bernat Cormand; dara endavant, bcr); muntanya (efb); sala destar (fdp: Michelle Meiklejohn); gueishes (Anna Joan); camp (bcr). Pgina 35: sol (fdp: Graur Codrin); desert (mec); neu (efe); nvols (efe); pluja (efe); vent (fdp: Michal Marcol); boira (efe); hivern (efe), primavera (efe), estiu (efe), tardor (efb). Pgina 39: famlia 1 (fdp: Tom Clare); famlia 2 (Judit Garrido). Pgina 41: noi amb jersei groc (fdp: Graur Razvan Ionut). Pgina 42: vi (fdp: Carlos Porto); cala (efb); telecadira (fdp: Michal Marcol); Florncia (fdp); Londres (fdp: Simon Howden). Pgina 45: Sant Jordi (efe); foguera (Elisenda Bernal; dara endavant, ebg); castanyada (efe); ti (ebg). Unitat 4 Abans de comenar: parella (fdp: Healingdream). Pgina 49: taula (Consorci per a la Normalitzaci Lingstica de Barcelona; dara endavant, cnl). Pgina 50: despatx (cnl). Pgina 57: moto (Flickr: Drugo Mike); tren bala (Flickr: Justin Jonsen); tramvia (efe); vaporetto (Flickr: MorBCN); rickshaw (Flickr: Daniel Peckham). Pgina 59: World Trade Center (WTC Barcelona. El centre mundial de negocis de Barcelona). Unitat 5 Abans de comenar: Stefano Bruzzese (bcr). Pgina 64: Sitges (Agncia de Promoci Turisme de Sitges). Pgina 66: menjador (Small Charming Hotels); gimns (FNE Travel); recepci (Cavendish Hotel); sala de reunions (Web in France); bany (ebg); habitaci dos llits (Abbey Lodge); habitaci llit doble (B&B Ireland). Pgina 68: hotel cntric (Flickr: Wally Gobetz); hotel muntanya (Flickr: Lee Coursey); hotel platja (fdp: Aleksander Kutsayev). Pgina 71: trobada (fdp). Pgina 73: logo (Fira de Barcelona); plaa dEspanya (Ajuntament de Barcelona). Pgina 74: coix (fdp); esponja (mec); barns (mec); interruptor (fdp); aixeta (fdp); tovalloles (fdp); raspall (fdp: Darren Robertson); pica (fdp); pinta (fdp). Unitat 6 Abans de comenar: Carsten Sinner. Pgina 83: arrs (mec), api (fdp), pebrot (mec), spia (mec), brquil (fdp: M. Bartosch), porro (mec: Elena Hervs), albergnia (mec), bistec (fdp), vedella (fdp), formatge (fdp: Suat
cent noranta-nou 199
Eman), ceba (fdp), all (fdp: Catherine Hadler), tomquet (fdp), pastanaga (fdp), gambes (fdp), xai (fdp: Suat Eman), musclos (cnl), col (fdp), pollastre (fdp: Suat Eman, dins fdp), julivert (fdp), naps (fdp), caldo (cnl), closses (mec), llorer (mec). Pgina 85: Clara Armengou.
Unitat 7 Abans de comenar: poma (fdp: Graur Codrin); noia (fdp: Stefano Valle). Pgina 91: golf (fdp: Br3akthru); tenis (fdp: Yann Caredec); surf (fdp: Federico Stevanin); fitness (fdp: Br3akthru); ioga (fdp: Stefano Valle); escalada (fdp: Tom Curtis); futbol (fdp); equitaci (fdp: Karen Shaw); esqu (fp); rugbi (fdp: Paul Gooddy); alpinisme (fdp: Michal Marcol); nataci (Flickr: Sabionline). Pgina 93: noia (fdp: Africa); noi (fdp). Pgina 95: cara (Flickr: Manuel Canela); parella (Flickr: Manuel Canela). Pgina 98: arquitecte (fdp); gerent (fdp); professor (fdp); veterinari (fdp). Pgina 100: home (fdp: Salvatore Vuono); dona (fdp: Michal Marcol). Pgina 101: Bara (FC Barcelona). Unitat 8 Abans de comenar: cadira (fdp: Suat Eman); entrevistador (fdp). Pgina 105: noia (Kelly ONeill); home (fdp). Pgina 107: Marc Font. Pgina 108: entrevista (fdp: Ambro). Pgina 112: dona (fdp: Healingdream). Pgina 113: casament (fdp: Sharron Goodyear); plat (fdp: Simon Howden). Pgina 115: El mtode Grnholm (Anexa). Unitat 9 Abans de comenar: regals (cnl); bossa de paper (Ali Baba). Pgina 119: grup (Destiny Life Center); mitjons (cnl); mitges (cnl); conjunt interior (cnl); biquini (fdp: Suat Eman); pijama (cnl); texans (cnl). Pgina 120: anorac (cnl); vestits (fdp: Suat Eman); noia amb complements (Flickr: Igorms); noia oriental (Flickr: Xiangdian). Pgina 121: noi amb mbil (fdp: Graur Razvan Ionut); dona de la finestra (fdp: Healingdream); noi japons (fdp: Graur Razvan Ionut); noia somrient (fdp: Timeless Photography); noi amb jersei verd (fdp: Federico Stevanin); noi amb collaret (fdp: Graur Razvan Ionut); noi amb gorra (fdp: Graur Razvan Ionut); noi amb ulleres (fdp: Graur Razvan Ionut); noi amb arracades (fdp: Graur Razvan Ionut); noia amb cintur (fdp); noia amb mniga curta (fdp: Ambro); noia morena amb tirants (fdp: Tina Phillips); noia rossa amb tirants (fdp: Andy Newson); noia amb samarreta rosa (fdp: Tom Clare); noi amb cmera (Santi Valldeprez); dona amb bufanda (Judit Freixa). Pgina 122: Elsa Giner (Flickr: Esther Mar); noi amb samarreta (fdp: Graur Razvan Ionut); dona amb carpeta (fdp: Michal Marcol); dona amb collaret (fdp: Federico Stevanin). Pgina 123: dona amb vestit negre (Prweb); noi amb ulleres (Hombre Chic); noi amb samarreta (Andhra News); noia amb prcings (Flickr: Frank Kovalchek); home amb vestit fosc (Brook Taverner); noia amb pantalons curts (Monshowroom); noia amb samarreta (Flickr); noi amb camisa rosa (Casting Jacob). Pgina 124: galeries (fdp: Matt Banks). Pgina 125: sostenidors (cnl); fruites (fdp: Suat Eman); llibres (fdp: Jscreationzs); bici (ebg); perfum (fdp); rellotge dor (fdp); rentadora (ebg); sabates vermelles (ebg); cadira ou (bcr); viatge (fdp: Graur Codrin). Pgina 127: James Ferguson (fdp: Salvatore Buono); Victria Arranz (fdp: Healingdream); Adrian Lloyd (fdp: Ashley Cox); Amaia Goikoetxea (fdp: Graur Codrin). Pgina 128: decantador de vi (cnl); minicadena (cnl); bossa de pcnic (efb); estaci meteorolgica (bcr); viatge (Escapadas Baratas); ecosfera (ebg); gerros (ebg); ploma (efe); guants de golf (Gadgets de Golf); iPad (fdp); termos (cnl); coberts de barbacoa (Regalo Ideas). Pgina 129: passeig de Grcia (Anna Joan). Pgina 131: abric (Marta Gil); bossa (fdp). Unitat 10 Abans de comenar: endoll (fdp); home (fdp). Pgina 133: aeroport nevat (Flickr: Fraktus); cartell (Flickr: Jess J.); retard (fdp). Pgina 134: maletes (cnl). Pgina 135: maletes (cnl); noi (fdp); malet (cnl); porttil (fdp); carpeta (fdp: Salvatore Uomo); paraigua (cnl); llibre (cnl); funda dulleres (cnl); cmera (fdp: Sebastien Beliveau). Pgina 138: telfons (fdp). Pgina 139: dona (Flickr: Naezmi); home (Flickr: Brian Auer). Pgina 141: Astrid
200 dos-cents
(Flickr: Sebastien Greiber); Tom (Flickr: Stuart French); Yago (Flickr: Kris Krg); Valrie (Flickr: Eleanna); Kris (Flickr: William Doran); Almudena (Flickr: Michal Korchia). Pgina 142: Begoa (Flickr: Baptiste); Koldo (Flickr: Devon DEwart).
Material complementari
Unitat 3 Museu Picasso (efe); Barcelona des de laire (Flickr: Aldask); vinya (Flickr: Calafellvalo); catamar (efe); Montserrat (efe); Palau de la Msica (Flickr: Sebastien Niedlich); Sidecar (ebg); Ko Yamamoto (fdp: Graur Razvan Ionut); Ryan Oosterhoff (Flickr: Planetina); Sylvie Serrault (Flickr: GregPC); Denise Cardoso (Flickr: Sean Dreilinger); Eduardo Barrientos (Flickr: CarbonNYC); Rachid Touhami (Flickr: GregPC); Kareena Umashankar (Flickr: Kuttibalu); Audrey Pritchard (Flickr: GregPC). Unitat 5 Nil Artigues (fdp: Graur Razvan Ionut); Melissa Newman (fdp: Graur Razvan Ionut).
Sons
Unitat 2 Dilegs 16-18: to de telfon fix (mec). Dilegs 19-22: to de telfon (mec). Unitat 4 Dilegs 30-31: ambient de passeig de la Castellana (mec). Unitat 5 Dileg 33: murmuri de gent (mec). Dileg 34: ambient de hall amb gent (mec). Unitat 6 Dilegs 35-37: ambient dun restaurant tranquil (mec). Unitat 7 Dileg 38: ambient dun restaurant tranquil (mec). Dileg 39: can Wanna boom de Mujeres (Sones 2009). Unitat 8 Dileg 43: Can Amusement de Mujeres (Sones 2009); font (mec). Unitat 10 Dilegs 62-65: to de telfon (mec).
dos-cents u 201
Vocabulari
a
abraada f abric m acomiadar v activitat f actor/actriu m i f adrea electrnica f adrea f advocat/advocada m i f aeroport m afici f agafar v agradable adj aigua f aire condicionat m aixeta f al comptat loc adv alimentaci f allotjar-se v alt -a adj amable adj amanida f amic/amiga m i f ample -a adj ampolla f anada i tornada f anar v anell m aniversari m antiptic -a adj anunci m any m pat m armari m arracada f arrs m ascensor m aspirina f assessorament m atendre v autobs m avantatge m avi/via m i f avi m avorrit -ida adj abrazo abrigo despedir actividad actor/actriz direccin electrnica direccin abogado/abogada aeropuerto hobby coger agradable agua aire acondicionado grifo al contado alimentacin alojarse alto -a amable ensalada amigo/amiga ancho -a botella ida y vuelta ir anillo cumpleaos, aniversario antiptico -a anuncio ao comida armario pendiente arroz ascensor aspirina asesoramiento atender autobs ventaja abuelo/abuela avin aburrido -a hug coat to dismiss, to say goodbye activity actor/actress e-mail address address lawyer airport hobby to take nice water air-conditioning tap cash food to lodge tall nice salad friend loose bottle go and return to go ring birthday unpleasant advertisement year meal wardrobe architect earring rice lift aspirin consultant, adviser consulting to serve, to be served bus advantage grandfather/ grandmother plane bored / boring barri m beguda f benvinguda f berenar m beure v bicicleta f bitllet m blanc -a adj boca f boira f bolgraf m bossa de m f botiga f bra m brusa f brut -a adj bufanda f bufet (dadvocats) m buscar v barrio bebida bienvenida merienda beber bicicleta billete blanco -a boca niebla bolgrafo bolso tienda brazo blusa sucio -a bufanda bufete buscar area, district drink welcome afternoon snack to drink bicycle ticket white mouth fog pen handbag shop arm blouse dirty scarf lawyers office to look for
c
cabell m cadira f caf m cafeteria f caixa f calaix m calaixera f calces f pl calotets m pl calent -a adj calor f cama f camisa f cancellar v cantonada f canviar v cap m cap m i f cap de setmana m car -a adj cara f carnet m crrec m carrer m carta f cartera f casa f casat -ada adj cabello silla caf cafetera caja cajn cmoda bragas calzoncillos caliente calor pierna camisa cancelar esquina cambiar cabeza jefe/jefa fin de semana caro -a cara carn cargo calle carta cartera casa casado -a castao -a cntrico -a cerveza cinturn cita ciudad llave hair chair coffee caf cash desk drawer chest of drawers knickers pants hot heat leg waiter/waitress shirt to cancel corner to change head boss weekend expensive face card charge street letter wallet house, home married brown central beer belt appointment city key
cambrer/cambrera m i f camarero/camarera
arquitecte/arquitecta m i f arquitecto/arquitecta
assessor/assessora m i f asesor/asesora
b
baix -a adj balc m ballar v banc m banyador m banyera f barat -a adj bajo -a balcn bailar banco baador baera barato -a short balcony to dance bank swimsuit bath cheap
castany -a adj cntric -a adj cervesa f cintur m cita f ciutat f clau f
dos-cents tres 203
client/clienta m i f cobert m codi postal m cognom m coix m coll m collaret m color m cmode -a adj comprar v compte m concert m condol m conduir v conixer v connexi f contacte m contracte m copa f corbata f crrer v correu electrnic m correus m cortina f cos m cosa f cos/cosina m i f costar v cot m cotxe m cru -a adj cuina f cuiner/cuinera m i f cullera f cunyat/cunyada m i f
cliente/clienta cubierto cdigo postal apellido cojn cuello collar color cmodo -a comprar cuenta concierto psame conducir conocer conexin contacto contrato copa corbata correr correo electrnico correos cortina cuerpo cosa primo/prima costar algodn coche crudo -a cocina cocinero/cocinera cuchara cuado/cuada
client place setting postcode surname cushion neck necklace color comfortable mate, colleague to buy account concert condolences to drive to know, to meet connection contact contract guest glass tie to run e-mail post office curtain body thing cousin to cost cotton car raw kitchen cook spoon brother-in-law/ sister-in-law
domicili m dona f dormir v dur -a adj dutxar-se v
domicilio mujer dormir duro -a ducharse
residence woman to sleep hard to have a shower
e
econmic -a adj edat f edifici m embarcament m embolicar v empresa f emprovador m en efectiu loc adv econmico -a edad edificio embarque envolver empresa probador en efectivo cheap age building boarding to wrap employee company, firm fitting room cash person in charge plug, socket engineer congratulations to show interview luggage stairs school to listen to to write breakfast to have breakfast space sport back to ski store station, season patterned to be marital status to love to prefer summer while tight education
company/companya m i f compaero/compaera
empleat/empleada m i f empleado empleada
encarregat/encarregada encargado/encargada mif endoll m enhorabona f ensenyar v entrevista f equipatge m escala f escola f escoltar v escriure v esmorzar m esmorzar v espai m esport m esquena f esquiar v establiment m estaci f estampat -ada adj estar v estat civil m estimar v enchufe enhorabuena ensear entrevista equipaje escalera escuela escuchar escribir desayuno desayunar espacio deporte espalda esquiar establecimiento estacin estampado -a estar estado civil querer, amar preferir verano rato estrecho -a estudios enginyer/enginyera m i f ingeniero/ingeniera
convidat/convidada m i f invitado/invitada
d
dhora loc adv data f dem adv departament m descansar v despatx m despertador m despesa f despullar-se v diari m dinar m dinar v donar v dir-se v dissenyador/ dissenyadora m i f divertit -ida adj divorciat -ada adj dol -a adj pronto fecha maana departamento descansar despacho despertador gasto desnudarse peridico almuerzo almorzar dar llamarse diseador/diseadora divertido -a divorciado -a dulce early date tomorrow department to rest office alarm clock expense to take ones clothes off journal lunch to have lunch to give to be called designer funny divorced sweet
estimar-se v estiu m estona f estret -a adj estudis m pl
f
factura f faldilla f famlia f farmcia f farmaciola f febre f feina f felicitaci f fer v fet -a adj fill/filla m i f finestra f factura falda familia farmacia botiqun fiebre trabajo felicitacin hacer hecho -a hijo/hija ventana bill skirt family chemists medicine chest fever job greeting card to do, to make done son/daughter window
204 dos-cents quatre
fira f flexible adj fora adv formal adj formatge m formulari m forquilla f fred m fred -a adj fresc -a adj fruita f
feria flexible fuera formal queso formulario tenedor fro fro -a fresco -a fruta
fair flexible outside, out formal cheese form fork cold cold fresh, cool fruit
jard m jersei m jornada f jove adj
jardn jersey jornada joven
garden jersey working-day young
l
lavabo m llana f llarg -a adj llegir v lleig lletja adj llenol m llet f lavabo lana largo -a leer feo fea sbana leche levantarse liso -a cama libre lugar alquilar alquiler lmpara luz luna toilet wool long to read ugly sheet milk to wake up plain bed free place to rent rent lamp light moon
g
gana f ganivet m garantia f gastar v gaudir v genoll m gerent m i f germ/germana m i f gimns m gorra f got m gran adj gras grassa adj gros grossa adj guant m guapo -a adj hambre cuchillo garanta gastar disfrutar rodilla gerente hermano/hermana gimnasio gorra vaso gordo -a grande guante guapo -a hunger knife guarantee to spend to enjoy knee manager brother/sister gym cap glass fat big, large glove handsome, goodlooking
llevar-se v llis -a adj llit m lliure adj lloc m llogar v lloguer m llum m llum f lluna f
grande / mayor (persona) big, large / old, elder
m
m f maco -a adj magatzem m mal m malalt -a adj malaltia f malents m mano majo -a almacn dolor enfermo -a enfermedad malentendido maleta maletn manga mantequilla marca madre marido colchn material maana madrugada medicamento miel mermelada comida comer mercado maestro/maestra mdico metro medioda siesta espejo mirar medias calcetn mvil hand nice warehouse pain ill illness misunderstanding suitcase briefcase sleeve butter brand mother husband mattress material morning dawn medicine honey jam, marmalade food to eat market teacher doctor subway midday, noon siesta mirror to look at tights sock mobile
h
habitaci f hivern m horari m hospital m hotel m habitacin invierno horario hospital hotel room winter timetable, business hours hospital hotel
maleta f malet m mniga f mantega f marca f mare f marit m matals m
i
imatge f import m impressora f imprimir v inauguraci f inconvenient m informal adj informtic/informtica mif informe m interessant adj intrpret m i f inversor/inversora m i f invitaci f iogurt m imagen importe impresora imprimir inauguracin inconveniente informal informtico/informtica informe interesante intrprete inversor/inversora invitacin yogur image amount printer to print opening problem nurse informal, casual computer specialist report interesting interpreter investor invitation yogurt
material m mat m matinada f medicament m mel f melmelada f menjar m menjar v mercat m mestre/mestra m i f metge/metgessa m i f metro m migdia m migdiada f mirall m mirar v mitges f pl mitj m
infermer/infermera m i f enfermero/enfermera
j
jaqueta f chaqueta jacket
mbil adj
dos-cents cinc 205
mbil m moble m mocador m mn m moreno -a adj mostra f moto f motxilla f muntanya f msica f
mvil mueble pauelo mundo moreno -a muestra moto mochila montaa msica
mobile phone piece of furniture neckerchief, handkerchief world dark-haired / tanned sample motorcycle backpack mountain music
parc m pare m parella f parlar v prquing m pas de vianants m passaport m passeig m passejar v pastanaga f pastilla f pasts m pati m
parque padre pareja hablar aparcamiento paso de peatones pasaporte paseo pasear zanahoria pastilla pastel patio pausa pimiento prenda granizo pescado piel colgador pera prdida jamn en dulce jamn serrano peluquera persona pesado -a pequeo -a beso pie fregadero pijama peine pintar pintalabios piscina plaza panel plano planta plstico plato plata pltano playa salir (del trabajo) llover lluvia poco -a poder pulsera manzana llevar porttil porttil postre preferir tomar preocuparse
park father couple to speak car park cross walk passport walk, avenue to go for a walk carrot pill pie, cake yard break pepper piece stone fish skin, leather hanger pear loss ham cured ham hairdressing salon person heavy small kiss foot kitchen sink pyjama comb to paint lipstick pool square board plan, map floor / plant plastic dish silver banana beach to finish, to leave to rain rain not much, little can / may bracelet apple to wear / to carry portable laptop dessert to prefer to drink / to eat to worry
n
naixement m nas m nebot/neboda m i f necessitar v nedar v nixer v nen/nena m i f net -a adj nt/nta m i f neu f nevar v nevera f nit f nivell m nom m noms adv nota f nou nova adj nmero m nvol m nacimiento nariz sobrino/sobrina necesitar nadar nacer nio/nia limpio -a nieto/nieta nieve nevar nevera noche nivel nombre solo nota nuevo -a nmero nube birth nose nephew/niece to need to swim to be born boy girl/child clean grandson/ granddaughter snow to snow refrigerator night level name only note new number cloud
pausa f pebrot m pea f pedra f peix m pell f penjador m pera f prdua f pernil dol m pernil salat m perruqueria f persona f pesat -ada adj petit -a adj pet m peu m pica f pijama m pinta f pintar v pintallavis m piscina f
o
objecte m oci m oferir v oferta f oficina f oli m oncle m or m ordinador m ou m objeto ocio ofrecer oferta oficina aceite to oro ordenador huevo object leisure time to offer offer office oil uncle gold computer egg
plaa f plaf m plnol m planta f plstic m plat m plata f pltan m platja f plegar v ploure v pluja f
p
pa m pagament m pagar v pas m pantalons m pl paper m paperera f paquet m parada f paraigua m paraula f pan pago pagar pas pantalones papel papelera paquete parada paraguas palabra bread payment to pay country trousers paper wastepaper basket package stop umbrella word
poc -a adj poder v polsera f poma f portar v porttil adj porttil m postres f pl preferir v prendre v preocupar-se v
206 dos-cents sis
presentar v prssec m pressupost m prestatgeria f preu m prim -a adj primavera f problema m producte m professi f provedor/provedora mif
presentar melocotn presupuesto estantera precio delgado -a primavera problema producto profesin proveedor/proveedora
to introduce peach budget shelves price slim, thin spring problem product profession supplier
simptic -a adj soci/scia m i f sogre/sogra m i f sol m sol -a adj solter -a adj sopar m sopar v sorolls -osa adj sortida f sortir v sostenidors m pl
simptico -a socio/socia suegro/suegra sol solo -a soltero -a cena cenar ruidoso -a salida salir sujetador sueldo zumo azcar sucursal
nice partner father-in-law/ mother-in-law sun alone single dinner, supper to have dinner, to have supper noisy exit to leave / to go out bra salary juice sugar office
q
quadre m quedar v queixal m cuadro quedar muela painting to meet back tooth
sou m suc m sucre m sucursal f
r
raspall m rebedor m recepci f recepcionista m i f reclamaci f reclamar v regal m regalar v rellotge m rentar-se v reserva f reservar v responsable adj restaurant m reuni f revista f rialler -a adj roba f ros rossa adj cepillo recibidor recepcin recepcionista reclamacin reclamar regalo regalar reloj lavarse reserva reservar responsable restaurante reunin revista risueo -a ropa rubio -a brush hall reception receptionist complaint to make a complaint gift to give clock, watch to wash, to clean booking, reservation to book responsible restaurant meeting magazine cheerful clothes blond
t
tall m talla f talonari m tard adv tarda f tardor f targeta f targeta de crdit f targeta de visita f taronja f taula f taulell m taxi m te m teatre m tcnic/tcnica m i f telfon m tempesta f temps m temps lliure m loncha / corte talla talonario tarde tarde otoo tarjeta tarjeta de crdito tarjeta de visita naranja mesa mostrador taxi te teatro tcnico/tcnica telfono tormenta tiempo tiempo libre tener terminal terraza azotea tejado pantaln vaquero ta tmido -a tijeras tomate volver tostada mantel servilleta toalla tranva tranquilo -a transporte slice / cut size chequebook late afternoon autumn card credit card visiting card orange table counter cab, taxi tea theatre technical expert phone storm weather / time leisure to have terminal terrace flat roof roof jeans aunt shy scissors tomato to go back, to come back toast tablecloth napkin towel tram quiet transport
s
sabata f saber v safata f sala despera f sala de reunions f salsitxa f saludar v salut f samarreta f sandvitx m seda f semfor m sempre adv senyor/senyora m i f separat -ada adj ser v seris -osa adj sexe m zapato saber bandeja sala de espera sala de reuniones salchicha saludar salud camiseta sndwich seda semforo siempre seor/seora separado -a ser serio -a sexo shoe to know tray waiting room meeting room sausage to say hello health T-shirt sandwitch secretary silk traffic lights always Mr/Mrs separated to be serious sex
tenir v terminal f terrassa f terrat m teulada f texans m pl tia f tmid -a adj tisores f pl tomquet m tornar v torrada f tovalles f pl tovall m tovallola f tramvia m tranquil -illa adj transport m
secretari/secretria m i f secretario/secretaria
dos-cents set 207
treballar v tren m trist -a adj trucar v
trabajar tren triste llamar
to work train sad to call
u
ull m ulleres f pl ojo gafas eye glasses
v
vacances f pl vaixell m valer v vamba f vegetari -ana adj vell -a adj vendre v venedor/venedora m i f venir v vent m verdura f vespre m vestbul m vestir-se v vestit m veure v vi m via f viatge m viatjar v vidu vdua adj vinagre m visitar v viure v vol m volar v voler v vacaciones barco valer zapatilla deportiva vegetariano -a viejo -a vender vendedor/vendedora venir viento verdura tarde vestbulo vestirse vestido, traje ver vino via viaje viajar viudo -a vinagre visitar vivir vuelo volar querer holidays ship to cost trainers vegetarian old to sell shop assistant to come wind vegetables evening hall to get dressed dress, suit to see wine platform trip to travel widow vinegar to visit to live flight to fly to want
x
xec m xocolata f cheque chocolate cheque chocolate
208 dos-cents vuit

Curscatala 110715040628 Phpapp01

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Curscatala 110715040628 Phpapp01

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B1 BSIC

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Bernat Cormand, Eva Fajula, Elisenda Farr i Elisenda Bernal

Amb el suport de:

Unitat 2. Un dia de feina

Unitat 3. Gesti del temps lliure

Unitat 4. Espais compartits

Unitat 6. Dinar de negocis

Unitat 7. Fem salut

104 Unitat 8. El millor candidat

118 Unitat 9. Espero que tagradi

132 Unitat 10. Tinc un problema

Sector de Promoci Econmica Ajuntament de Barcelona

Centre de Normalitzaci Lingstica de Barcelona Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Barcelona, juny de 2011

Ara emplena la fitxa amb les dades de lentrevista.

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

b. Dins de la sala de reunions, el senyor Gnter presenta els assistents.

Maurice Marceau (Bordeus)

Andrew Portman (Providence)

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

3. a. Relaciona els dilegs amb les fotografies que hi ha a continuaci.

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

2. a. Don creus que sn aquestes persones?

de Sucia s suec de Rssia s rus

s de/d s I tu, don ets?

Doncs jo crec que s

03 Escolta com es pronuncien les paraules segents.

piscina segent quinze juny

04 Marca la paraula que t el so diferent.

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

set vuit nou deu onze tretze

70 setanta 80 vuitanta 90 100 cent

c. I tu, quants anys tens? Tinc

2. a. Del 100 al 1.000. Completa amb els numerals que falten.

07 Escolta el dileg i escriu el nmero del carrer.

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

advocat / advocada informtic / informtica intrpret recepcionista

secretari / secretria dissenyador / dissenyadora mestre / mestra cuiner / cuinera

metge / metgessa arquitecte / arquitecta

b. De les professions anteriors, qui pot dir...?

2. I tu, de qu fas? Jo faig dinversor. Jo sc actriu.

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Dileg 2 Adu, Ariadna! Adu, fins aviat!

b. Dels dilegs anteriors, quins sn ms formals i quins ms informals? Per qu?

2. Relaciona amb fletxes aquestes expressions equivalents.

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

A: Com et dius? Gabarda. B: A: I de qu treballes? B: B: C: Igualment.

Quiz: els costums

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Primer contacte UN ITAT

Curs de catal bsic B1. Catal per als negocis

Web Adrea electrnica

Nom de lempresa Telfon

La clienta es diu... Treballa per a lempresa...

Ho pots repetir, si us plau? Com sescriu?

Ms a poc a poc, si us plau. Perdona, no the ents.

Ajuntament de Barcelona i Consorci per a la Normalitzaci Lingstica

document nacional didentitat (DNI) carnet de conduir carnet de soci

targeta de crdit targeta de client targeta sanitria