Professional Documents
Culture Documents
Accentuaci i diresi
1.1 La sllaba. Separaci sillbica
La sllaba s el conjunt de sons produt en una emissi fnica. Podem afirmar que en cada paraula hi ha tantes sllabes com vocals. No obstant aix, hi ha casos com ara reina, en qu en una mateixa sllaba trobem dues vocals que es pronuncien en un sol colp de veu: s el cas dels diftongs. Segons el nombre de sllabes, les paraules es poden classificar en: 1. monosllabes: solament tenen una sllaba (casc, bosc, la, got). 2. polisllabes: quan en tenen ms duna i poden ser: bisllabes: si tenen dues sllabes (ca-sa, bes-coll, an-gle...) trisllabes: si en tenen tres (ca-ra-gol, re-llot-ge...) tetrasllabes: si en tenen quatre (ar-qui-tec-te, bi-ci-cle-ta...) La separaci sillbica de les paraules, necessria a efectes prosdics i ortogrfics, segueix les normes segents: rr: guer-ra, ter-ra ss: ros-sa, pas-sar sc: es-ce-na ix: coi-xa, bai-xa tj: plat-ja, jut-jat tg: fet-ge, for-mat-ge tz: dot-ze, set-ze ll: vil-la, il-lu-si- qu: per-qu, pi-quet gu: an-ti-gui-tat ll: se-ge-llet, cab-de-llar tx: flet-xa, cot-xe tl: vet-la, amet-la tll: rat-lla, rot-llo tm: set-ma-na, at-mos-fe-ra tn: cot-na mm: im-mens nn: An-na, in-no-cent ny: pe-nya, se-nyal ig: ba-teig
Tamb se separen
- Els elements que formen un mot compost: ben-estar, milhomes, bes-avi... - Els nexes que porten h intercalada: al-ho-ra, in-hu-m...
RECORDEU
No heu de deixar cap lletra sola a final o a comenament de ratlla: da-quest i no d-aquest l-nec i no lnec via i no -via, vi-a
RECORDEU
Perqu hi haja diftong decreixent cal que les vocals dbils, i i u, vagen darrere de la vocal sillbica, s a dir, que: IA, IE, IO i UA, UE, UO no formen diftong, perqu les vocals dbils van davant. Separaci sillbica Ex: Valncia barbrie 1.1.2 Exercicis camioner Va-ln-ci-a Bar-b ri-e Ca-mi-o-ner Esttua Nuesa Duo Separaci sillbica es-t-tu-a nu-e-sa du-o
RECORDEU
a) Les formes del singular i de la 3a persona del plural del present dindicatiu dels verbs de la 1a conjugaci acabats en consonat + - iar, com ara estudiar, canviar... sn formes planes i, per tant, no porten accent grfic. Exemples: estudie, copien, inicia... b) Les paraules que acaben en vocal + -tat no acostumen a formar diftong i, per aix, porten diresi. Exemples: espontanetat, homogenetat...
1. Separeu en sllabes les paraules segents: progressiu, separaci, accionar, llanterner, illusi, escena, remolatxa, panxa, massa, mmia, crrer, passatge, muntanya, pitxer, lleig, setcincies, guitarra, aquell, motle, excellent, papallona, orgue, reina, horitz, lle, missi, inexpert, caixa, bateig, guineu, comptagotes, fusteria, ratol, accionar, lingstic, escriure, mai, caa, pallissa, illegal, peix, restriccions, substantiu, vena, subhasta, coet, diccionari, senyora, assutzena, escorp, benaventurat, sllaba, xarxa, retaule, veig. 2. Indiqueu quines paraules contenen diftong i de quin tipus s: Mot esquadra pueril roure aneu acci pou llengua moure actuar neu pua Alcoi suor llibreria tia espai Gandia remei sensaci bresquilla cua subjuntiu Joan quadre cultiu joia ciutat figuera mai Xavier arcaic itali cuir Cocentaina peuet Diftong creixent Diftong decreixent Sense diftong I, Uconsonntica
En canvi, la [e] i la [o] poden aparixer indistintament tant en sllabes tniques com en sllabes tones. En una paraula noms hi ha una vocal tnica1 i la resta sn vocals tones. Les vocals tniques segons la posici que ocupen en la paraula poden ser:
Agudes: la sllaba tnica s lltima. Per exemple: anell, cos, nebot... Planes: la sllaba tnica s la penltima. Per exemple: crvol, antiga, demana... Esdrixoles: la sllaba tnica s lantepenltima. Per exemple: histria, frmula, cincia...
Tret dels mots compostos que sn el resultat de la uni de dos o ms elements. Una paraula composta tindr per regla general les mateixes sllabes o vocals tniques en els seus components. Aix, hi haur compostos amb dos accents tnics (el primer, secundari; el segon, principal): rodamn, autopista, altaveu...
Quan les vocals sn obertes laccent s greu o obert i quan sn tancades, agut o tancat. Per aix:
a e
sempre obert () segons el timbre pot ser obert () o tancat () sempre tancat () segons el timbre pot ser obert () o tancat () sempre tancat ()
i o
Aquesta regla s molt fcil aplicada a les vocals a, i, u ja que nicament tenen un timbre. La dificultat la trobareu en les vocals e i o per la doble possibilitat de pronncia: com hem exposat anteriorment, poden ser obertes o tancades. s important que feu la diferenciaci fnica daquestes vocals, ja que s un tret propi del sistema lingstic del valenci i, a ms, moltes paraules que sescriuen igual, homgrafes, distingeixen el significat per la pronncia de la vocal. Vegeu-ne alguns exemples: Dna (del verb donar amb [o]) i dona (sexe femen, amb [ ]) s (animal, amb [o]) i os (part anatmica, amb [ ]) Mra (fruit, amb [o]) i mora (dona rab, amb [ ]) Du (divinitat, amb [e]) i deu (numeral, amb [])
Excepcions: Dnia, esglsia, 1. En contacte amb les vocals i i u o de llmena... sllaba amb aquestes vocals: misteri, peu...
3. Termes cientfics: alvol, hlix, srum, Excepcions: termes acabats vrtex... amb -ema: lexema, teorema...
4. En quasi totes les esdrixoles: cincia, Excepcions: esglsia, llmena, conscincia... Dnia...
Excepci: estmac
O
3. En les esdrixoles: geloga, histria... Excepcions: tmbola, frmula, plvora, gndola, trtora...
4. En les terminacions segents: -oc, -oca, -o, -of, -ofa, -oig, -oja, -ol, -ola, -ort, -orta, -ossa, -ost, -osta, -ot, -ota. Exemples: groc, roig, tort, Mariola, grandot...
Agudes
vocal vocal + s -en, -in tard, mat, passi, ning cabs, cafs, canys, confs, confs, Berln, entn les que no acaben en cap de les terminacions anteriors frgil, dinmic, mbit, cntim totes srie, cincia, mplia
Planes
Esdrixoles
Si teniu dubtes a lhora de posar accent obert o tancat a les vocals e i o s important que recordeu aquestes indicacions: EXCEPTE: arrs, terrs, a, Les agudes solen ser tancades: caf, desprs, anir, aix, all, ress, reps, reb, comprn, nov, avi, cami... perqu...2
Recordeu que el catal oriental pronuncia i, per tant, accentua les ee obertes dalgunes paraules agudes: la tercera persona dels verbs de la 2a conjugaci acabats en -NDRE (excepte els acabats en -TENDRE i el verb encendre). Per exemple: depn, per entn; els participis acabats en -s: ofs, perms, oms, etc; els mots segents: vost, vuit, inters, xers, esps , caf, comit, al, francs, angls, etc. ; unes altres paraules que podem accentuar obertes o tancades segons la varietat dialectal sn aquestes: conixer, vncer, i els imperfets dindicatiu: diem, quiem, etc.
Les planes majoritriament sn obertes: dipsit, slid, txtil, exrcit, dbil... Quant als verbs, la conjugaci sencera respecta laccent tancat, quan pertoca: diem, crrec, premreu (perfet simple).
EXCEPTE: - els verbs de la 2a conjugaci: vncer, crixer, crrer... - les formes del verb ser: fra... - altres mots, com ara: estmac, crvol, prstec, ferstec, llpol, furncol... EXCEPTE: frmula, plvora, tmbola, gndola, trtora, esglsia, Dnia, llmena, ferstega... Formes esdrixoles dels verbs de la 2a conjugaci: ocrrega...
Sn esdrixoles aurola diptria czema elctrode Etipia Himlaia olimpada perode pneumnia rubola
s (afirmaci) sc (del verb ser) sl, sls (terra) sn (del verb ser) t (del verb tenir) s (acci d'usar) vns, vnen (verb venir) vs (verb anar)
si (conjunci) soc (calat, tros de fusta) sol, sols (astre, nota, solitud, verb soler) son (acte de dormir) te (planta, infusi, lletra i pronom) us (pronom feble) vens, venen (verb vendre) ves (reducci de veges)
REMARQUES Alguns dels mots formats a partir dalguna paraula amb accent diacrtic mantenen tamb aquest accent: adu, rodamn, besnt, subsl Recordeu que els monosllabs, llevat que siguen diacrtics, no saccentuen mai: fa, pla, pa, ben...
1.3.4 Que / Qu
Accentuarem grficament aquests elements noms quan fan la funci de relatiu amb preposici (es pot substituir pels relatius compostos el qual, la qual, els quals, les quals) o de pronom interrogatiu (equival a quina cosa) 3. Fixeu-vos en els exemples de la graella que teniu a continuaci: QU INTERROGATIU (equival a quina cosa) Qu fas? Qu passa? No sabem qu estudia.
La casa en qu visc no s bonica. RELATIU AMB PREPOSICI Les llibretes en qu prenc els apunts sn roges. (equival al relatiu el qual, la qual, El cotxe amb qu he vingut s de mon pare. els quals, les quals) Sn qestions per qu no es preocupa ning.
1.3.5. Exercicis
1. Accentueu, si cal, els que segents: a) Els meus pares diuen que he de treballar mes b) Sempre fa bromes, que gracis! c) Que vols prendre per a sopar?
3
Trobareu una explicaci ms detallada en la unitat 9, 9.3 Els pronoms relatius (p.138) i 9.4 Pronoms interrogatius i exclamatius (p.143).
d) e) f) g) h) i) j) k) l)
No magrada la moto que thas comprat El programa dordinador amb que treballes no s massa bo Vull que em digues que penses fer Que mhas dit que vols? El material de que et vaig parlar? Saps a que es dedica? El dia que vingues parlarem de laugment de sou No s de que et queixes Vols que parlem de que s el que est passant? Testic preguntant que et passa!
1. examen 2. rodamon 3. barnus 4. dilluns 5. esglesia 6. comprem 7. aigua 8. copia 9. dia 10. rafega
11. llapis 12. bustia 13. oxigen 14. virus 15. tennis 16. tragedia 17. individu 18. concorrer 19. aixo 20. anec
21. usuaria 22. misogin 23. Angel 24. diposit 25. paper 26. correu 27. Valencia 28. matalas 29. formula 30. tabu
31. ao 32. Julia 33. espinacs 34. llio 35. Ramon 36. compren 37. platan 38. porus 39. cataleg 40. Sonia
41. essencies 42. Denia 43. cano 44. tombola 45. pingi 46. arbitre 47. menjavem 48. temer 49. fideu 50. solid
Accentueu les frases segents: a) Nuria esta investigant lesperit avantguardista durant un periode de temps determinat pel Departament dHistoria. b) Ves al concert doboe que un music austriac fara despus-dema a Monover. c) Latmosfera que es crea en un partit de futbol sadequa al vertigen collectiu que estem vivint. d) Han anat a Etiopia vint-i-cinc oftalmolegs perque volen investigar laugment de dioptries en homes de mes de trenta-cinc anys. e) Durant ladolescencia voliem prendre te perque ens deien que eliminava lacne sistematicament. f) Els britanics van llanar un missil que va aterrar a lHimalaia. g) Es preferible correr ja que els omoplats es mouen rapidament i agilment. h) Jo ja se que vau anar-vos-en a casa com a castig pel vostre comportament barroer. Poseu accent en les paraules que ho necessiten del text que hi ha a continuaci: La Silvia arriba. Que tha passat?, el rostre candoros, que has fet? En veure-la, la Natalia sen va penedir. Mho promets, que no diras res a Lluis?, mho jures?, repeti la Natalia. Tho jure. Si no, feu la Natalia, si li ho dius, es que no em vols ajudar. Es clar que si, que et vull ajudar!, gairebe crida la Silvia. He avortat i no em trobe be. Montserrat Roig, El temps de les cireres Han desaparegut els accents daquest text. Poseu-los-hi: Tantes vegades com havieu parlat de Fatima i en aquell moment no tapetia entrar a la basilica. Cristina i tu us quedareu assegudes en un banc de pedra sota unes carrasques. Al cap dun moment, va deixar de ploure. Despres, passejant sota els portics que voregen lesglesia, vas fixar-te en la imatge de la Mare de Deu que hi havia a la faana de ledifici, amb la corona apomadeta i el gran rosari penjant-li dels canells. Et van cridar latencio els ulls de serenitat: tu no volies res mes que aixo. Joaquim G. Caturla, La casa de les flors
Poseu accent en les paraules del text que ho necessiten: En un dels meus viatges arreu del mon vaig patir un accident que, gracies a Deu, ara puc contar. Em trobava als Estats Units, en la frontera amb el Canada, i un amic em va acompanyar a una botiga daquestes en que venen escopetes a bon preu. Men vaig comprar una i, despres de llegir-ne les instruccions dus, vam anar a fer un tomb per un bosc dels voltants per veure si caavem qualsevol cosa. El fet es que, una vegada dins del bosc, ens vam separar i, de sobte, mapareix al davant un os enorme amb poques ganes de fer amistat. Quina fera! No us podeu imaginar com son els ossos de grans fins que no en teniu un al davant! Jo em trobava molt aterrit. Vaig disparar un tret per veure si lespantava, pero lunica cosa que vaig aconseguir va ser enfurir-lo mes encara. Rapidament em va llanar lurpa que va caure de ple damunt lescopeta i la meua ma. A causa del colp, vaig caure redolant per un petit barranc. Aixo em va salvar, perque va impedir que los em seguira. Em vaig salvar pels pels. Pero, a conseqencia de la caiguda, em vaig trencar els ossos de la ma i un os de la cama. Quan em va trobar el meu amic, estava totalment inconscient. Segons mha contat, em va portar a una especie de bruixa, una xicota de pare indi i de mare mora, que sabia molts encanteris. Em va donar una pocio feta de diverses fruites silvestres (maduixes, gerds, mores, etc.) que em va fer recuperar els sentits i va recuperar-me de totes les lesions. Ara que ja em trobe be ho conte com una anecdota curiosa, com una historia que qualsevol avi conta als seus nets, pero la veritat es que ho vaig passar malament, i si no fora per la intervencio de la bruixa, tal vegada ara no em trobaria en el mon dels vius.