Accentuaci de la e

En els mots aguts accentuats la e sempre s tancada (llevat del topnim Novetl). En la majoria dels mots plans, la e s oberta: arsnic, dbil, cntim, etc. Per s tancada en alguns infinitius (tmer, prmer, esprmer, crixer, nixer, sser); en limperfet dindicatiu (rem, reu); en el passat simple (digurem, digureu); en el pretrit imperfet de subjuntiu (frem, freu), i en els mots ferstec, prssec, prstec, crvol, dntol, llpol, etc. En la gran majoria dels mots esdrixols, la e s oberta (ancdota, dcima, comdia, etc). Sexceptuen els mots ferstega, crvola, llpola, esglsia, tmpores, Dnia, etc.

Accentuaci de la o
En els mots aguts En la majoria de mots aguts accentuats la o s tancada: bot, can, excursi, etc. Per s oberta en els casos segents: Els mots: a, all, aix, antics, capgrs, de deb, emper, a lengrs, esps, per, peugrs, reps, retr, sobrecs, tals, terrs (substantiu). Els participis del compostos del verb cloure: concls, descls, encls, excls, incls, recls. Alguns noms propis: Ambrs, Bess, Bols... En els mots plans i esdrixols En la majoria de paraules planes i esdrixoles accentuades la o s oberta: dipsit, prseudnim, dmino, scia, etc. Cal recordar els casos segents, en qu la o s tancada: Linfinitiu crrer i els seus compostos: descrrer, escrrer, incrrer, ocrrer, socrrer, recrrer, transcrrer Les formes verbals del verb sser: fra, frem, freu. Els mots: estmac, furncol, escrpora, frmula, gdua, gndola, plvora, tmbola, trtora. Alguns noms propis: Frnols, Gsol, Sller, etc.