La disrupci a laula: Millora de la relaci professor-alumne

Qui vol fer alguna cosa troba un cam, Qui no vol fer res troba una excusa (proverbi rab)

Algunes disrupcions tpiques:

Aixecar-se sense demanar perms Retar lautoritat del professor No portar el material a classe Molestar a un company Preguntar per retardar la instrucci Tirar guixos, avions o boletes de papers... Fer sorolls Interrompre una explicaci Arribar tard expressament Enviar MSM i que soni una melodia durant lexplicaci del professor Etc.

DISRUPCI: Caracterstiques
Es refereix al conjunt de conductes inapropiades dins laula Indica que les persones de laula no comparteixen els mateixos objectius Retarda i, en alguns casos, impedeix el procs densenyament i aprenentatge No es pot reforarni ampliar els coneixements a ensenya (Problema acadmic) Sinterpreta com un problema de disciplina (manca de disciplina) La seva repercusi afecta a persones que no intervenen en la disrupci Propicia un clima daula tens on es creen males relacions interpersonals (professor-alumnes, alumnes-alumnes) s el primer motiu de conflicte a laula

Prevenci de la disrupci: Aspectes per analitzar i reflexionar

La motivaci i expectatives dxit i la metodologia de treball La comunicaci, la informaci i la participaci a laula La programaci i la metodologia del currculum que simparteix a laula Les relacions interpersonals entre professor-grup i entre alumnes Les normes de convivncia Els conflictes, el tipus de conflicte i la seva freqncia i les estratgies de resoluci La gesti de laula i lestil del professor

ESTIL DOCENT I GESTI DE LAULA

Control i maneig de laula inefica => + disrupci

Modificacions per part del professor:

1. 2. 3. 4. Posar lmits Tenir un repertori docent Planificar per ensenyar Crear relacions autntiques

Relacions autntiques
El professor ha de: tractar lalumne amb justicia i respecte treballar per construir relacions cooperatives i de recolzament demostrar la seva preocupaci per a les necessitats i el benestar dels alumnes donar responsabilitats significatives en el marc de la coparticipaci en laprenentatge

Conseqncies daquesta relaci amb lalumnat

El professor est en condicions de potenciar laprenentatge dels seus alumnes Els alumnes troben el recolzament necessari en el professor per treballar (es treballa en un marc dacceptaci mtua i es fomenta lautoestima i lautoconcepte) El professor ha de mantenir la seva autoritat i ha de ser exemple a seguir pels valors que promulga

Aspectes per aconseguir ser un model positiu per als alumnes:

Respectar i reconixer les responsabilitats de figures dautoritat (pares, collegues, director...) Respectar el dret de tots els individus sense sarcasme ni crtiques dures Acceptar els propis errors i respondre apropiadament a les crtiques justificades per part dels alumnes Demostrar preocupaci pels problemes individuals i els sentiments dels alumnes (ansietat, por, malestar...) Reconixer les diferncies personals com ara el cas dels alumnes amb necessitats especials, minories tniques, problemes conductuals... Donar mfasis als aspectes positius dels alumnes (en comptes de centrar-se amb els negatius)

La bona relaci entre professor i alumnes ve determinada per: Les diferents estratgies utilitzades (depenen de la personalitat del professor) Els principis educatius que guien lactuaci del docent

CADENA DE PENSAMENT
Consistncia Coherncia

Predictibilitat

Fiabilitat

Negociaci

Justicia

1. CONSISTNCIA
El professor ha de complir les pautes dactuaci que ha donat a conixer als seus alumnes. Estan mal vistos els professors que: Trenquen normes sense explicacions Sn impredictibles Depenen del seu humor perqu la seva actuaci educativa sigui bona Sempre improvisen Tracten situacions semblants de manera diferent

2. COHERNCIA
Si el professor s consistent en la seva forma dactuar i en les seves propostes curriculars, se li percebr una coherncia El seu missatge ser clar (sense ambigetats) Hi ha relaci entre qu diu i qu fa

3. PREDICTIBILITAT
El professor ha de ser predicible en les seves accions per tal de mostrar que actuar segons els criteris que defensa

4. FIABILITAT
Si un professor s predicible, els alumnes poden confiar en ell Aquesta confiana genera una seguretat a lhora de comentar dubtes i de resoldre conflictes

5. NEGOCIACI
Si un professor s fiable i es pot confiar en ell, sestablir un espai per a la negociaci de conflictes

6. JUSTICIA
Saber negociar i ser predicible s ser just, ja que podr justificar els seus actes i correccions dins dun marc equitatiu per a tots els alumnes Ser just = ser respectat dins els lmits de la relaci professor-alumnes

Lhabilitat del professor per controlar eficament la disrupci depn del: nivell de tolerncia a la frustraci que pot suportar Les destresses que utilitza en les seves estratgies de disciplina La confiana que comuniqui en si mateix quan utilitza aquestes estratgies de disciplina

Efecte pigmali
El fracs s ms fcil de detectar que lxit Les expectatives cap als alumnes poden contribuir a lxit o al fracs: Quan el pensament del professor cap al seu alumnat s com no espero res de tu, no tesforces i et portes malament, les expectatives dxit del professor sajusten a les de lalumne i determinen la seva conducta: Em porto malament i no mesforo perqu no esperes res de mi

Estils de reacci davant la disrupci

A. Agressiu-dominant:
El professor perceb la disrupci com una agressi personal i reacciona agressivament Imposa la seva autoritat Intenta controlar lordre que sha trencat La relaci professor alumne(s) es danya. Haur de reconquistar el respecte, la cordialitat i la confiana que els alumnes tenien en el professor

B. Passiu-permissiu:
El professor permet que es realitzin accions indegudes a laula i actua com si no es dons compte. Intenta guanyar-se lamistad dels alumnes sense enfrontar-se al conflicte Pot reinar el caos, el desordre, la irritaci, la manca de respecte Cansament i sensaci dimpotncia Les persones es distancien i cadasc satisf els seus interessos sense tenir en compte als altres La norma no est present. Incrementen els conflictes Soluci: Establir lmits i fer el possible per guanyar firmesa i ordre

C. Assertiu-democrtic:
El professor expressa el seu descontent amb decisi Utilitza estratgies de comunicaci respectuoses i estratgies variades per al desenlla del conflicte Utilitza largument de la justcia Es consideren les necessitats i els interessos de totes les persones implicades i es busquen els guanys i la satisfacci mtua. Exigeix firmesa per proposar i mantenir les conseqncies

Algunes estratgies per tenir el control de laula

A. Estratgies per guanyar latenci de lalumnat B. Estratgies per millorar lautoconcepte C. Estratgies punitives

A. Estratgies per guanyar latenci de lalumnat

Sha de passar per alt latenci de conductes lleus i sha dintervenir quan la conducta deixa de ser molesta. Daquesta manera, no es distreu als altres alumnes i no es premia parant atenci a les conductes que es volen eliminar. Si aix no surt daquesta manera, llavors shan de seguir aquestes mesures:

1. Advertncia personal a classe

Ha de ser:
Breu Privada Relaxada Positiva Amb intenci de resoldre el problema ferma

2. Advertncia personal en privat

Fora de classe Es comunica la impossibilitat de seguir daquesta manera a classe Se sollicita el comproms de lalumne amb el canvi i les conseqncies possibles Indicar el seguiment de lacord Informar els pares (en cas que lalumne no faci cas)

3. Adoptar una disposici cambiant de la classe, canvis dubicaci: Canvis puntuals en lubicaci de lalumne Canvis dubicaci dun subgrup perturbador Demanar a lalumne que demani un canvi de lloc per evitar conseqncies negatives

B. Algunes estratgies per millorar lautoconcepte

Es tracta de millorar les opinions que cada persona t sobre si mateixa i que aix influenci les accions que fa Mantenir converses informals amb els alumnes Donar responsabilitats per proporcionar oportunitats de collaboraci

C. Estratgies punitives
Hem dintentar que siguin les ltimes estratgies a utilitzar: Allament temporal de laula amb tasques dirigides a una altra sala atesa per un professor de gurdia Recuperar el temps perdut fora de lhorari lectiu (Sempre amb lautoritzaci dels pares) Desplaament amb tasques en una classe dedat molt distant Expulsi de duraci condicionada amb tasques. Pot ser a lescola (ex. Biblioteca) o a casa. Suposa lexpulsi per un nombre de dies de la marxa normal del centre