ELS CRIMS DE LES GRANS COMPANYIES FARMACUTIQUES Teresa Forcades i Vila

1. EL CAS DE LA DISFUNCI SEXUAL FEMENINA .............................................. 2. EL CAS DELS MEDICAMENTS ANTI-SIDA A LFRICA ....................................... 3. RIQUESA I PODER CONTRA ELS POBRES
3.1. Riquesa i poder de les grans companyies farmacutiques ................................ 3.2. Com utilitzen les farmacutiques el seu poder econmic? ...............................

5 9 13 15

4. UNA CRISI INTERNA. LA CAPACITAT D'INNOVACI TERAPUTICA

SUBSTITUDA PEL MRQUETING

4.1. Crisi actual de les companyies farmacutiques ................................................ 30 4.2. Mrqueting vs. innovaci teraputica .............................................................. 33

5. UNA OPORTUNITAT PER DESMANTELLAR EL SISTEMA .....................................

35

Teresa Forcades i Vila s monja benedictina. Doctora en medicina, prepara un doctorat en teologia. Va pertnyer al primer grup de joves de Cristianisme i Justcia.

INTERNET: www.fespinal.com Dibuix de la portada: Roger Torres Edita CRISTIANISME I JUSTCIA R. de Llria, 13 - 08010 Barcelona tel: 93 317 23 38 fax: 93 317 10 94 info@fespinal.com Imprimeix: Edicions Rondas S.L. ISSN: 0214-6495 ISBN: 84-9730138-2 Dipsit legal: B-1872-2006 Juliol 2006

En el breu perode que va de 2000 a 2003, gaireb la totalitat de les grans companyies farmacutiques van passar pels tribunals dels EEUU, acusades de prctiques fraudulentes. Vuit d'aquestes empreses han estat condemnades a pagar ms de 2.200 milions de dlars de multa. En quatre d'aquests casos les companyies farmacutiques implicades TAP Pharmaceuticals, Abbott, AstraZeneca i Bayer han reconegut la seva responsabilitat per actuacions criminals que han posat en perill la salut i la vida de milers de persones1. Quines sn aquestes actuacions? Qui en rep les conseqncies? Qu mou a les companyies farmacutiques a actuar aix? Quines respostes s'estan produint davant d'aquests abusos i quines cal que es produeixin encara? En aquest Quadern estudiarem les estratgies actuals d'aquesta indstria i l'impacte directe que aquestes estratgies tenen en la manera com concebem la salut i la malaltia i en els recursos que tenim per promocionar l'una i prevenir o guarir l'altra.

1. AGNELL, Marcia. The Truth about the Drug Companies: how they deceive us and what to do about it. Is the Party Over? 217-36.
3

1. EL CAS DE LA "DISFUNCI SEXUAL FEMENINA"

Lany 1998, lempresa Pfizer, la principal companyia farmacutica dels EEUU, va comercialitzar un medicament conegut amb el nom de Viagra pel tractament de la disfunci sexual masculina (concebuda com a disminuci o desaparici de la capacitat derecci). Tres anys ms tard, a 17 milions dhomes de tot el mn els havia estat receptat aquest medicament i el seu volum de vendes en un sol any (2001) superava els mil cinc-cents milions de dlars2. Amb aquest nou producte, Pfizer havia superat amb escreix els criteris de definici dun blockbuster que s el nom amb qu es coneix en largot de les farmacutiques un medicament amb un volum de vendes anual superior als mil milions de dlars (o deuros). Els directius de Pfizer van preguntar-se: I si fos possible aconseguir un xit semblant amb un producte similar dedicat a les dones?. El problema era que aix com existia un criteri aparentment clar per parlar de disfunci en el cas de la sexualitat masculina (les dificultats en lerecci), en el cas de les dones aix era molt ms difcil de definir i, sobretot, de quantificar o avaluar objectivament.

Lany 1997 pocs mesos abans que Viagra aparegus al mercat ja havia tingut lloc a Cape Cod (Nova York) la primera trobada despecialistes mdics per determinar el perfil clnic de la disfunci sexual femenina3. La iniciativa,

lorganitzaci i el finanament daquesta trobada van crrer a crrec de 9 companyies farmacutiques molt preocupades pel fet que no exists una definici daquest transtorn compatible amb un potencial tractament farmacolgic.

2. PFIZER. Annual report 2001. www.pfizer.com citat a MOYNIHAN, R. The making of a disease: female sexual dysfunction. BMJ 2003; 326: 45-47. 3. Suplement especial. Int J Impotence Res 1998; 10 (supl 2): S 1-142 (The Cape Cod conference: sexual function assessment in clinical trials, 30-31 May, 1997. Hyannis, Massachusetts, USA), citat a MOYNIHAN 2003.
5

Els promotors daquesta trobada van triar entre els seus collaboradors directes les persones que hi havien dassistir. Lobjectiu de la reuni era dissenyar lestratgia adequada per tal de crear una nova patologia en funci dels interessos econmics de la indstria farmacutica. Un any i mig ms tard, a loctubre de 1998, va tenir lloc a Boston la primera conferncia internacional per a lelaboraci dun consens clnic sobre la disfunci sexual femenina4. 8 companyies farmacutiques van finanar aquesta conferncia i 18 dels 19 autors de la nova definici consensuada internacionalment van admetre que tenien interessos econmics directes amb aquestes o daltres companyies. Un any ms tard, al 1999, va aparixer un article a la revista JAMA titulat Disfunci sexual als EEUU: prevalena i variables predictives5, en el qual safirmava, suposadament amb objectivitat cientfica, que un 43% de la poblaci femenina dels EEUU patien la nova malaltia definida segons els interessos de la indstria farmacutica. Els passos seguits per identificar la poblaci malalta van ser els segents: 1) es va elaborar una llista de 7 problemes considerats cada un dells de prou pes com per justificar el diagnstic de la nova malaltia si una dona els havia presentat durant dos mesos o ms en el darrer any; 2) es va passar el qestionari a

una mostra de 1.500 dones; 3) es van avaluar els resultats de manera que respondre que S a un sol dels tems es va considerar criteri suficient per identificar la malatia. Un daquests 7 tems era labsncia de desig sexual. s a dir, que les dones que van respondre que no havien tingut desig sexual durant dos mesos o ms en el darrer any, automticament amb independncia de si estaven de dol per la mort dun sser estimat, preocupades per la manca o per lexcs de feina, atrapades en una relaci insatisfactria o gaudint duna etapa de plenitud interior, van quedar etiquetades de disfuncionals i van passar a engruixir el percentatge de candidates potencials per al tractament que la indstria farmacutica confiava poder desenvolupar ben aviat. Dos dels tres autors daquest article tenien vincles econmics amb laboratoris farmacutics. El mateix any, a loctubre de 1999, va tenir lloc la tercera trobada sobre el tema, organitzada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Boston, per promoguda i finanada per 16 companyies farmacutiques. El 50% dels assistents van admetre tenir interessos a la indstria farmacutica6. Daquesta trobada va sorgir el Frum per a la Funci Sexual Femenina que va celebrar dues conferncies ms en els anys 2000 i 2001, a Boston, grcies al

4. BASSON R, BERMAN J, BURNETT A, DEROGATIS L, FERGUSON D, FOURCROY J, et al. Report of the international consensus development conference on female sexual dysfunction: definitions and classifications. BMJ vol. 330. 22 gener 2005, 192-194. 5. LAUMANN E, PAIK A, ROSEN R. Sexual dysfunction in the United States: prevalence and predictors. Urology 2000; 163: 888-93. 6. KASCHAK E, TIEFER L, eds. A new view of women's sexual problems. Binghamton, NY: Haworth Press 2001: 70, citat a MOYNIHAN 2003.
6

finanament de 20 companyies farmacutiques liderades per Pfizer7. Lany 2003, aquesta manipulaci dels criteris mdics en funci dels interessos comercials va ser denunciada per Ray Moynihan a una de les revistes mdiques de ms prestigi, el British Medical Journal8. Els editors daquesta revista van rebre en 6 setmanes un total de 70 respostes i comentaris en relaci a larticle de Moynihan. 2/3 de les respostes van ser de suport i van confirmar la indignaci dels professionals de la medicina davant daquesta manipulaci tot i que, com deixa ben clar una de les respostes, sense ells no podria tenir lloc9. Si els metges no collaborssim amb els abusos de les companyies farmacutiques, aquests abusos no tindrien lloc. El desembre de 2004, lagncia reguladora dels medicaments als EEUU va impedir que fos comercialitzat el primer medicament destinat a guarir la disfunci sexual femenina (el pegat

de testosterona dels laboratoris Proctor i Gamble)10. Els responsables dels estudis clnics tots ells finanats i supervisats per Proctor i Gamble havien presentat els seus resultats de forma esbiaixada de manera que el que eren uns beneficis dubtosos i uns ms que probables efectes secundaris perillosos (cncer de mama i malaltia cardaca), sanunciaven com a beneficis clars i riscs negligibles. De moment encara no sha desenvolupat cap ms medicament per a la disfunci sexual femenina, entre altres coses degut a una creixent conscincia per part de tots els agents implicats dels efectes nocius de lexcs dinfluncia de les companyies farmacutiques en lexercici de la medicina11. La disfunci sexual femenina (com qualsevol altra malaltia) ha de ser estudiada en funci dels interessos mdics de les dones afectades i no en funci dels interessos econmics dunes de les empreses ms riques del planeta.

7. MOYNIHAN, 2003: 45. 8. MOYNIHAN, Ray. The making of a disease: female sexual dysfunction. BMJ 2003; 326: 45-47. 9. TONKS, Alison associated editor BMJ. Summary of electronic responses. The making of a disease. www.bmj.com 2003. 10. MOYNIHAN, Ray. The marketing of a disease: female sexual dysfunction. BMJ 2005; 330: 192-194. 11. Sn molts els articles i llibres que han aparegut recentment denunciant aquest abs. A ms dels llibres de PIGNARRE i AGNELL que sn els que he utilitzat per a l'elaboraci d'aquest quadern, la lectora interessada pot recrrer a The $800 Million Pill de M GOOZNER; Powerful Medicines de J AVORN; Overdo$ed America de J Abramson o On the Take de J Kassirer.
7

Els medicaments genrics sn aquells que es venen sense nom comercial, fent constar a la capsa simplement el nom del principi farmacolgic (per exemple: aspirina s un nom comercial que noms pot utilitzar la casa que sel va inventar, en aquest cas la casa Bayer; AAS (cid acetil saliclic) s el nom genric que correspon al principi actiu de laspirina). No s el mateix ser VIH-positiu que tenir la SIDA. Amb els tractaments actuals, una persona VIH-positiva pot viure molts anys sense desenvolupar la malaltia. VIH: virus de la immunodeficincia humana SIDA: sndrome de la immunodeficincia adquirida

2. EL CAS DELS MEDICAMENTS ANTI-SIDA A L'FRICA

El 23 de mar de 2005, el parlament indi es va veure obigat a aprovar, per imperatiu dels acords internacionals de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC), una nova llei de patents que modificava la de 1970 per tal que en el futur la comercialitzaci de medicaments a lndia estigui sotmesa al sistema de patents. Fins a aquest moment, en cas que els propietaris de les patents en fessin un s abusiu (per exemple, proposant preus inasequibles per a la poblaci ndia), els laboratoris farmacutics de lndia podien produir legalment preparats genrics de medicaments que estaven encara protegits per patents als pasos rics.

La indstria ndia de genrics donava feina lany 2003 a 500.000 persones en ms de 20.000 empreses (que, amb els contractes subsidiaris, donaven feina a un total de ms de 2,5 milions de persones)12. Dacord amb la llei de 1970 que al mar de 2005 va ser derogada, els genrics indis podien ser comercialitzats a daltres pasos pobres, com sn ara la majoria de pasos de lfrica subsahariana, que s on resideixen

avui ms de 30 dels 40 milions de persones infectades amb el VIH en tot el mn. Segons informes de lONU de lany 2003, ms de 30 milions de persones estan infectades amb el VIH a lfrica subsahariana. A lestat de Botsuana, per exemple, el 40% de les dones estan infectades pel VIH, i al de Lesoto ho est un ter del total de la poblaci13. Per

12. PIGNARRE 124 13. PIGNARRE, Philippe. El gran secreto de la industria farmacutica. Barcelona: Gedisa, 2005 (original francs de 2003) p.117
9

manca de medicaments antiretrovirals, tres milions dafricans moren cada any de SIDA. La indstria farmacutica ndia de genrics ha estat fins ara fonamental per tal dassegurar laccs als medicaments a un percentatge nfim (menys de 11%), per creixent de la poblaci dels pasos pobres, especialment laccs als medicaments antiretrovirals necessaris per tractar la infecci per VIH. Grcies a aquesta lliure competncia que eliminava el sistema de patents, el preu del tractament antiretroviral shavia redut lany 2004 de 1.500 a 150 dlars per persona i any14. A ms, com que no shavien de respectar les patents que obliguen a produir cada medicament per separat, els laboratoris indis podien combinar els tractaments mltiples en una sola pastilla. La reducci del cost i la simplificaci del tractament que suposa la combinaci de tres principis actius diferents en una sola pastilla ha tingut efectes dramtics en la possibilitat de tractar amb xit lepidmia de SIDA. A nivell mundial, unes 350.000 persones en tractament antiretroviral depenen de la producci de genrics de lndia. Aquest nmero representa la meitat de tots els qui prenen tractament antiretroviral als pasos en vies de desenvolupament. Aix vol dir que menys dun 2,5% dels seropositius pel VIH reben tractament als pasos en vies de desenvolupament. Milions de persones moren cada any a causa daix. Amb el refor

internacional del sistema de patents, tots els medicaments creats entre 1995 i 2005 ms tots els que es cren a partir de 2005, estaran protegits per la patent i no entraran en competncia lliure amb la qual cosa el seu preu es pot encarir ms de 10 vegades (com a mnim). I aix pel que fa a medicaments essencials per tractar la infecci del VIH, daltres infeccions molt prevalents i potencialment mortals (com la malria o la tuberculosi) o b el cncer. Entre 1995 i 2005 hi ha hagut a lndia 8.926 demandes de patents que a causa de la nova llei imposada per lOMC ara hauran de ser revisades. Daquestes quasi 9.000 patents, ms de 7.000 provenen de multinacionals estrangeres, amb el gegant farmacutic Pfizer al capdavant. Pfizer s avui la companyia farmacutica ms gran del mn i un dels principals agents econmics als EEUU. Pfizer va doblegar el govern francs lany 2002 amb lamenaa de retirar-se de Frana si les seves demandes no eren ateses, s a dir, si el govern francs posava traves als seus preus clarament abusius; el govern francs va cedir i no hi va haver ni escndol15. Si un estat de la Uni Europea com s Frana va haver de cedir a les seves demandes, amb quina fora poltica poden oposar-se a la imposici de pactes bilaterals desavantatjosos els pasos en vies de desenvolupament? La relaci directa entre la imposici duna patent i la mortalitat de la pobla-

14. Nota de premsa dels responsables de la Campanya per l'accs a les medicines essencials de Metges sense Fronteres (MSF). Prognosis: short term relief, long-term pain. The future of generic medicines made in India. 21 abril 2005 15. PIGNARRE, p.140
10

ci es pot exemplificar amb el cas de Brasil. A Brasil, des que es van votar lleis que prohibeixen patentar els medicaments apareguts al mercat brasiler abans de 1997, es van poder produir localment equivalents genrics de 8 dels 12 antiretrovirals disponibles mundialment amb una reducci promig del cost del 79%. Lany 2003 es va constatar que shavia estabilitzat lepidmia i shavia redut la mortalitat a la meitat16. Amb la nova legislaci internacional la produc-

ci de genrics del Brasil quedar tamb bloquejada. Pel seu inters, reproduirem a contiuaci alguns extractes de la carta que Karim Laouabdia, portantveu de la campanya per laccs a les medicines essencials de Metges sense Fronteres (MSF) va adrear el 20 de setembre de 2005 a Pascal Lamy en motiu de la seva elecci com a director general de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC):

La crisi VIH/SIDA ha evidenciat la necessitat urgent dassegurar que els medicaments essencials estiguin disponibles a preus assequibles. Avui, aproximadament la meitat del mili de persones que reben tractament antiretroviral en els pasos en vies de desenvolupament depenen de la indstria de genrics. Les dosis combinades que es produeixen a lndia simplifiquen enormement ladministraci del tractament antiretroviral i han jugat un paper crtic en fer arribar el tractament a les rees de recursos escassos. La declaraci de Doha de lOMC17 de lany 2001va representar un pas fonamental per augmentar laccs als medicaments. Aquesta declaraci dna suport de forma clara a qualsevol govern en la tasca de protegir la salut de la seva poblaci utilitzant les esquerdes legislatives de lADPIC per superar les barreres imposades pel sistema de patents, i ajuda als pasos menys desenvolupats extenent el perode de transici lliure de patents fins al 2016. Des daleshores, per, hem assistit al desmantellament sistemtic de la Declaraci de Doha per mitj dacords comercials bilaterals que imposen nivells de protecci de la propietat intellectual molt ms alts que els exigits per lOMC. Limpacte de la protecci de patents en els programes del VIH ser molt evident en els propers anys, en els quals un nombre molt elevat de pacients que es troben
16. PIGNARRE, p.127 17. La Declaraci de Doha (Qatar) de 2001 va modificar grcies a fortes mobilitzacions internacionals l'escandals acord de l'OMC sobre l'obligatorietat de les patents de 1994 (Acord sobre els Drets de Propietat Intellectual vinculats al Comer, ADPIC en castell i TRIPS en angls). Algunes de les clusules ms abusives de l'ADPIC sn: obligaci per part del laboratori que vulgui produir genrics d'un medicament patentat de comprar al propietari no noms el dret de patent d'aquell medicament sin tamb altres productes que aquest vulgui imposar-li (vendes vinculades); dret del propietari de la patent de determinar la manera com el laboratori comprador ha de produir el seu producte genric; obligaci del comprador a informar al propietari de la patent de totes les millores realitzades en el producte; limitaci o prohibici de les exportacions (cf. LECOURIEUX A. Patentes que Matan. A Le Monde Diplomatique. Desembre 2005).
11

avui en tractament es veuran obligats a substituir el seu tractament actual per medicaments ms nous, de segona lnia. Aquests medicament sn de promig de 4 a 10 vegades ms cars que els de primera lnia i gaireb tots ells sn o seran patentats en pasos pobres que tindrien la capacitat de produir-los en versi genrica (ndia, Brasil i Tailndia). (...) A ms, limpacte de la nova legislaci de patents no es limita als medicaments antiretrovirals, sin que afectar de manera progressiva tot el conjunt de malalties pel que fa als medicaments que es desenvolupin a partir dara. (...) Fins ara i en contra de les promeses fetes laugment de la protecci de patents en els pasos en vies de desenvolupament no ha contribut a lincrement de la investigaci. Moltes malalties greus sn simplement ignorades. En vivim les conseqncies en el nostre dia a dia assistencial: a lhora de diagnosticar la tuberculosi en persones infectades pel VIH; en tractar malalties tropicals com la leishmaniasi que afecta 12 milions de persones; en el seguiment dels infectats amb el VIH i en el tractament dels nens amb VIH...

Menys de 3 mesos desprs dhaver exposat la urgncia daquesta situaci davant de lOMC, Metges sense Fronteres emetia un comunicat de premsa on denunciava que, a ms de prohibir la producci de genrics en els pasos pobres, les companyies farmacutiques es negaven a comercialitzar en aquests pasos els medicaments que no els aportaven prou beneficis18. Lexemple que posaven era el de la combinaci antiretroviral Kaletra de la casa Abbott. La casa Abbott ha comer-

cialitzat recentment una versi del Kaletra que no necessita refrigeraci. Malgrat la gran utilitat que un preparat aix tindria en el context afric a causa de les elevades temperatures i de la freqncia amb que sinterromp el subministrament elctric, la casa Abbott sha negat a comercialitzar-lo a lfrica. Pel que fa a un altre dels medicaments antiretrovirals recomanat per lOMS, el Tenofovir, la casa Gilead que en t la patent no lha comercialitzat tampoc a lfrica.

18. LORENZ J, BERMAN D. Companies not selling new AIDS drugs in Africa. MSF, 8 desembre 2005.
12

3. RIQUESA I PODER CONTRA ELS POBRES

Lincrement extraordinari de poder poltic i econmic de les grans companyies farmacutiques nordamericanes es va iniciar amb la llei dextensi de patents (llei Hatch-Waxman) que la majoria republicana de lera Reagan va aprovar lany 1984, i es va consolidar amb la creaci de lOrganitzaci Mundial del Comer (OMC) lany 1994, destinada a assegurar que la globalitzaci no atempts contra els interessos del gran capital19.

3.1. RIQUESA I PODER DE LES GRANS COMPANYIES FARMACUTIQUES

Els marges bruts daquesta indstria sn del 70 al 90% i la seva taxa de guanys s la ms elevada de totes (segons la revista Fortune va ser, a lany 2000, del 18,6% versus el 15,8% dels bancs comercials); la taxa de guanys de Pfizer, la companyia farmacutica ms gran, va ser lany 2004 del 22% del total de les vendes, que van ser de 53 mil milions de dlars20 (per poder avaluar la

potncia econmica duna empresa aix pot ser illustratiu fer notar que el total dingressos impositius del conjunt de lEstat Espanyol aquell mateix any 2004 va ser de 138 mil milions deuros i el total dingressos derivats de les Declaracions de Renda va ser de 32 mil milions deuros)21. Malgrat aquests guanys mil milionaris, la crrega impositiva de la indstria farmacutica s

19. PIGNARRE, pp.13-14 20. The Fortune 500, Fortune 18 abril 2005 (F28). Citat a AGNELL, p. xv 21. www.documentacion.minhac.es
13

molt inferior a la mitjana de les empreses (dun 16,2% versus el 27,3% del promig de la gran indstria), mentre que el seu producte prinicpal (els medicaments de recepta) incrementa de preu molt per sobre del nivell de la inflaci (dun 6 a un 20% cada any)22. El lobby de les companyies farmacutiques dels EEUU (la PhRMA) comptava lany 2000 amb 297 lobbysters professionals, o sigui, un per cada dos congressistes23. Aquest nombre que ja superava en molt el de qualsevol altre grup de pressi, ha estat triplicat en els darrers anys, de manera que al 2002 la PhRMA va finanar el treball de 675 lobbysters, la qual cosa vol dir que treballant a Washington hi havia ms promocionadors dels interessos de les companyies farmacutiques que no pas congressistes24. Aix (com veurem a lapartat 3.2) ha fet possible que aquesta indstria aconsegus les condicions avantatjoses que li han perms dominar progressivament el mercat mundial: el 60% de les patents de medicaments sn dels EEUU versus el 20% de la Uni Europea, i els EEUU dominen el mercat dels 50 medicaments ms venuts (tots ells blockbusters)25. Les exempcions i reduccions dimpostos exposades ms amunt i la multiplicaci de lleis i pactes favorables a partir de lera Reagan, mostren que la

situaci actual de privilegi desproporcionat de qu gaudeix la indstria farmacutica no s fruit del lliure mercat sin duna poltica deliberada destinada a protegir una indstria que als EEUU s tan estratgica com la del petroli. Lany 2002, la suma dels guanys de les 10 companyies farmacutiques ms importants va superar els guanys combinats de les altres 490 empreses que apareixen a la llista de les 500 indstries ms profitoses de la revista Fortune (les 10 farmacutiques ms importants, juntes, van tenir un benefici total de 35,9 mil milions de dlars i les 490 empreses restants, juntes, van tenir un benefici total de 33,7 mil milions de dlars)26. La Dra. Marcia Agnell, editora en cap durant quasi 20 anys de la revista mdica de ms impacte, el New England Journal of Medicine, afirma lacnicament: Una indstria amb aquest volum de guanys s com un gorilla de 500 kg.: fa el que vol27. I Philippe Pignarre, directiu durant disset anys duna gran companyia farmacutica i actualment professor de la Universitat de Paris-VIII, insisteix que el mercat no s ni ha estat mai una realitat natural sin cultural o social, o sigui, fruit de reglamentacions i normes que no regulen una realitat natural prvia a lestabliment de les normes, sin que fan possible, do-

22. El preu del conegut antiallrgic de la casa Schering-Plough Claritine va pujar 13 vegades en 5 anys amb un augment total del preu del 50%, 4 vegades per sobre de l'augment de la inflaci. Citat a AGNELL, p. xx 23. PIGNARRE, p.19 24. AGNELL, p. 198 25. Recordem que un "blockbuster" s un medicament amb un volum de vendes anual superior als mil milions d'euros o de dlars. 26. AGNELL, p. 11 27. AGNELL, p. 3
14

nen a llum o modifiquen una realitat intrnsecament cultural. El mercat sempre t normes que el regulen. El mercat lliure (lliure mercat) no existeix; existeixen, aix s, el mercat sal-

vatge, que s el mercat regulat segons els interessos del rei de la selva o del gorilla de 500 kg., i el mercat menys salvatge, on les normes procuren temperar lavidesa dels ms forts28.

3.2. COM UTILITZEN LES FARMACUTIQUES EL SEU PODER ECONMIC

Les grans companyies farmacutiques utilitzen avui la seva riquesa i el seu poder extraordinaris per defensar els propis interessos a costa del benestar, la salut i la vida d'altres persones. Dacord amb linforme elaborat lany passat (2005) per la comissi dexperts del Parlament angls, els interessos de la indstria farmacutica i els del conjunt de la poblaci no coincideixen: Aquesta comissi va constatar que s essencial posar en marxa un rgim regulador efica que aconsegueixi que la indstria farmacutica no perjudiqui el b com29 i determina que lobjectiu dels nous medicaments hauria de ser aconseguir que els pacients obtinguin un benefici teraputic real30. Qu significa aquest llenguatge? El parlament ha de regular que les companyies farmacutiques es dediquin a crear medicaments que siguin tils per als pacients? Si no fan medicaments tils, a qu es dediquen ara per ara aquestes companyies?

Com obtenen els beneficis mil millionaris que fan que el mateix informe que estem citant afirmi que la indstria farmacutica sha de considerar una joia en la corona anglesa perqu s la tercera indstria ms rentable del pas, darrera del turisme i la banca31? Com aconsegueix els seus beneficis aquesta indstria si la seva activitat principal no s fer medicaments tils? Les principals estratgies utilitzades avui per la indstria farmacutica per obtenir els seus guanys mil milionaris sn les segents: 1) comercialitzar i fer una pressi propagandstica extraordinria dels medicaments que fabrica encara que no siguin tils i puguin ser nocius o fins i tot mortals; 2) explotar al mxim els medicaments (fins i tot els essencials) en forma de monopoli i en condicions abusives que no tenen en compte les necessitats

28. PIGNARRE, p. 129 29. HOUSE OF COMMONS. The Influence of the Pharmaceutical Industry. 22 mar 2005. p.5 30. HOUSE OF COMMONS, p.7 31. HOUSE OF COMMONS, p.5
15

objectives dels malalts ni la seva capacitat adquisitiva; 3) reduir a la mnima expressi o eliminar del tot, en alguns casos, la investigaci de les malalties que afecten principalment als pobres, perqu no sn rentables, i concentrar-se en els problemes de les poblacions amb alt poder adquisitiu encara que no siguin malalties (com la proliferaci de medicaments antienvelliment); i 4) forar les legislacions nacionals i internacionals perqu afavoreixin els seus interessos encara que sigui a costa de la vida de milions de persones.

3.2.1. Medicaments intils, nocius o fins i tot mortals

Dades de lagncia reguladora dels medicaments dels EEUU (FDA)32 mostren que entre 1998 i 2002 es van enregistrar 8 suicidis als EEUU entre els malalts depilpsia que prenien gabapentina de la casa Pfizer (el nom comercial s Neurontin). En el primer semestre de 2003, el nombre de suicidis enregistrat va ser de 17. Desprs que un bufet dadvocats nordameric fes pbliques aquestes dades i obrs un registre propi daquests incidents, en els 12 mesos que van de setembre de 2003 a agost de 2004 es van documentar 2.700 intents de suicidi entre els malalts que pre-

nien gabapentina, 200 dels quals van acabar amb la mort del malalt. 2.500 intents fallits i 200 morts en 12 mesos. Al novembre de 2004 la revista British Medical Journal (BMJ) informava que, desprs de ser-los trameses aquestes dades, ni la companyia Pfizer ni lagncia reguladora FDA no havien pres encara cap mesura, ni tan sols la dindicar en el prospecte lincrement del risc de suicidi33. En el moment descriure aquestes ratlles he consultat la pgina web de la companyia Pfizer. En els advertiments, Pfizer deixa constncia de la possibilitat que el Neurontin incrementi el risc de suicidi, per per tal de trobar aquesta informaci shan de llegir 26 pgines dexplicacions farmacolgiques i de possibles efectes secundaris34. Pel que fa a lantidepressiu sertralina (Zoloft), tamb de la casa Pfizer, el mateix BMJ informava que la companyia havia ocultat informaci sobre els possibles efectes secundaris dintent de suicidi i agressivitat35. Desprs del cas de Christopher Pittman (un nen de 12 anys que va comenar a mostrar un comportament altament agressiu poques setmanes desprs diniciar tractament amb sertralina i al cap de dos dies que li doblessin la dosi va assassinar els seus avis i va calar foc a la casa) i dun acmul devidncies en aquest sentit, lagncia europea de regulaci dels medicaments finalment ha desaconsellat el seu s en menors36.

32. Food and Drug Administration (FDA) 33. EATON, Lynn. More surveillance of drugs is needed to protect public. BMJ, 2004;329:1124 34. www.pfizer.com/pfizer/download/uspi_neurontin.pdf 35. LENZER, Jeanne. Documents missing from a 10 year old murder case sen to the BMJ. BMJ, 2004; 329: 1365 36. EATON, Lynn. Regulator restricts use of SSRIs in children. BMJ, 2005;330:984
16

Els medicaments intils es coneixen en largot farmacutic amb el nom de medicaments del jo-tamb (me-too drugs). Aquests medicaments es dissenyen i comercialitzen amb lobjectiu de substituir un medicament anterior la patent del qual est a punt dexpirar. Pel que fa a les seves propietats teraputiques, sn essencialment el mateix que el medicament anterior, per com que saproven com si fossin medicaments nous la companyia farmacutica que els fabrica t dret a explotar-los en rgim de monopoli protegit pel dret de patent durant uns quants anys. Lxit dels medicaments intils sexplica noms pel poder del mrqueting sobre els metges i els pacients (vegeu lapartat 4.2). Un exemple daquests medicaments seria la cerivastatina de la casa Bayer (els noms comercials sn Baycol, Lipobay, Cholstat i Staltor), un medicament anti-colesterol que lany 2001 va haver de ser retirat del mercat desprs que es comprovs que havia estat causa de 1.100 casos de rabdomilisi severa (destrucci muscular que pot ser irreversible) i dun centenar de morts37. Un altre exemple encara ms recent s el dels anti-inflamatoris Vioxx (de la casa Merck) i Bextra i Celebrex (de Pfizer). Aquests medicaments no van demostrar cap benefici objectiu en els assaigs clnics previs a la seva comercialitzaci que els comparaven amb altres anti-inflamatoris ja existents38, pe-

r als anys 1998 i 1999 van rebre el visti-plau de les agncies reguladores perqu sesperava que tinguessin menys efectes secundaris. Al setembre del 2004 Vioxx es va retirar del mercat desprs que es constats que els seus efectes secundaris no noms no eren menors sin que fins i tot eren mortals (atacs de cor i emblies). Lagncia reguladora del medicament als EEUU va considerar que Vioxx podia haver estat responsable de 27.785 morts per atac de cor entre 1999 i 200339. A labril de 2005 Bextra i Celebrex (de Pfizer) es van retirar tamb del mercat desprs duns quants mesos destira i arronsa amb les autoritats sanitries que van posar de manifest la gran influncia poltica daquestes companyies40. Quan es desenvolupa un nou medicament, sempre hi ha un risc defectes secundaris no-desitjats que no shan pogut detectar en la fase destudi. Amb aix shi ha de comptar. Per, aleshores, si tot nou medicament t un risc potencial de causar efectes secundaris seriosos o fins i tot la mort, com s que es desenvolupen medicaments nous que no aporten cap millora teraputica respecte a daltres ja existents? Com s que els laboratoris els produeixen? Com s que les agncies reguladores els aproven? Com s que els metges els recepten? Dins daquest apartat de comecialitzaci injustificada, cal mencionar per

37. PIGNARRE, p. 37; AGNELL, p. 81; vegeu tamb www.humanite.fr 38. AGNELL, p. 269; PIGNARRE, p. 143 39. Estudi de David GRAHAM, director associat de cincia de l'oficina per la seguretat dels medicaments de l'agncia reguladora dels medicaments dels EEUU (FDA's Office of Drug Safety). Citat a www.consumeraffairs.com i a l'informe HOUSE OF COMMONS, pgina 4. 40. AGNELL, pp. 270-72
17

ltim els medicaments destinats a guarir malalties com la disfunci sexual femenina que la indstria farmacutica ha creat segons els seus interessos. Alguns exemples de condicions de la vida humana que setiqueten de malaltia per poder comercialitzar medicaments que les guareixin serien la menopausa (per poder vendre tractaments hormonals substitutoris que avui en dia han demostrat un nivell defectes secundaris inacceptable); la tristesa ms o menys fisiolgica, adaptativa o fins i tot creativa que setiqueta de depressi per poder vendre antidepressius (que ja hem vist que poden causar homicidis i suicidis)41; i les dificultats de memria prpies de la gent gran que setiqueten de dficit cognitiu incipient per poder vendre medicaments anti-demncia (en saber que tenen demncia els ancians es deprimeixen i aleshores, a ms del medicament anti-demncia, sels pot vendre un antidepressiu). En angls tenen una expressi popular per denunciar aquesta penetraci abusiva del model mdic en mbits de la vida que no li sn propis; diuen: a pill for every ill42. Linforme 2005 de la comissi dexperts del Parlament angls constata que lany 2003 es van vendre a Anglaterra 650 milions de medicaments de recepta (o sigui, sense tenir en compte tots els medicaments que es poden adquirir directament a la farmcia sense que tels

recepti un metge). Aquest nombre reflecteix un increment del 40% respecte als medicaments venuts 10 anys abans i significa que cada ciutad angls pren una mitjana de 13,1 medicaments de recepta a lany43. Aquest mateix informe especifica que s clar que no es pot acusar en solitari a la indstria farmacutica del problema de la medicalitzaci de la societat, per aquesta indstria ha exacerbat el problema estimulant una confiana malaltissa en ls dels medicaments; la tendncia actual s catalogar cada vegada ms i ms individus com a anormals i necessitats de tractament farmacolgic44. Segons la xarxa de centres regionals de frmacovigilncia de Frana, cada any 1.300.000 francesos sn hospitalitzats al sector pblic a causa defectes indesitjables dun medicament. Aquest nmero representa el 10% del total de les hospitalitzacions. Daquestes persones una tercera part es troben en estat greu i 18.000 moren cada any (el doble del nmero de morts causats pels accidents de carretera)45.
3.2.2. Explotaci de medicaments essencials en condicions abusives

En discutir la comercialitzaci dels antiretrovirals a lfrica, hem vist limpacte brutal que la nova legislaci sobre

41. HOUSE OF COMMONS, p. 8, constata que un 65% de persones que prenen antidepressius no els necessiten. Entre un 65 i un 95% la indicaci s dubtosa. Noms en un 5% dels casos l'antidepressiu est justificat mdicament. 42. Podrem traduir "una prescripci (farmacutica) per a cada preocupaci". 43. HOUSE Of COMMONS, p. 7 44. HOUSE Of COMMONS, p. 4 45. PIGNARRE, p.147. A Anglaterra, les hospitalitzacions a causa d'efectes secundaris de medicaments representen un 5% del total (cf. HOUSE Of COMMONS, p. 4).
18

patents que va entrar en vigor lany 2005 est tenint sobre laccs als medicaments essencials en els pasos pobres. Pignarre caracteritza aix la resposta de les grans companyies farmacutiques a les denncies que els arriben de les organitzacions humanitries: La indstria farmacutica explica que tot atac al dret de patents al Tercer Mn, i en particular a lfrica en relaci als medicaments contra la SIDA, significar la fi dunes investigacions que ja ning no voldr finanar. (...) No obstant, si es segueix aquest raonament, el progrs no podria continuar sino s al preu de milions de vides humanes que habiten al Tercer Mn, i aix tenint en compte que aquest progrs de qu es parla s noms una promesa ... Fins i tot, si fos una promesa plausible, es tractaria doptar per perllongar la durada i la qualitat de vida de les poblacions privilegiades del Nord a costa descurar de forma immediata, en decenes danys, lesperana de vida en el Sud. La qual

cosa equival a condemnar el 90% dels qui tenen necessitat de medicaments per continuar vivint, per tal que els preus segueixin essent elevats per al 10% dels privilegiats! Aquesta dialctica obscena en la que, de manera unnime, vol tancar-nos la indstria farmacutica dels pasos rics, s linici dun regnat de terror46. En plena polmica sobre lobligatorietat imposada als pasos pobres de respectar les patents abusives dels antiretrovirals a costa de la vida dels seus ciutadans, lOficina Mundial de la Propietat Intellectual (OMPI) que forma part de lONU va elaborar un document de propaganda a favor de les companyies farmacutiques on es titllaven de mites i es refutaven amb arguments falsos les sis acusacions principals contra el sistema de patents. Reprodum en versi resumida la formulaci que va fer lOMPI daquests mites i alguns dels comentaris que en fa Philippe Pignarre47:

1. Les dificultats daccs a latenci sanitria i de disponibilitat de medicaments essencials sn conseqncia del sistema de patents. Si aix s un mite, per qu els pasos que no van respectar el sistema de patents (com ara lndia) han pogut actuar molt millor contra lepidmia de SIDA que els pasos que, de grat o per fora, el van haver dacceptar? 2. El cost elevat dels medicaments s, principalment, una conseqncia del sistema de patents que permet que els industrials fixin preus artificialment elevats. Si aix s un mite, per qu el fluconazol, un medicament utilitzat en malalts de SIDA, t un preu de mercat que varia entre 14 i 25 euros en els pasos on Pfizer ha mantingut el seu monopoli i s noms de 0,75 euros en els pasos on hi ha genrics? Per qu la companyia ndia de genrics Cipla proposa a MSF un cost
46. PIGNARRE, p. 121 47. PIGNARRE, pp. 125-27
19

anual de la triterpia antisida de 350 euros per pacient contra els 10.400 euros exigits pels laboratoris occidentals?

3. El sistema de patents afavoreix els interessos dels industrials a expenses del b com. A la prctica hi ha contradicci entre els interessos dels industrials i el b com. El mercat en general i molt particularment el mercat dels medicaments no s lliure; est sotms a regulaci en tots els pasos. Actualment aquesta regulaci afavoreix els industrials. Tal com recomana el comit dexperts del Parlament angls, caldria modificar les normes a favor de la salut pblica. 4. El sistema de patents impossibilita una autntica competncia. Aix no ho diu ning. S que permet la competncia, per dacord amb unes regles que no afavoreixen el b com. 5. El sistema de patents s singularment injust amb els pasos subdesenvolupats, que han de donar resposta a situacions socials i econmiques molt complexes i haurien destar exempts de les obligacions lligades a la propietat intellectual internacional, especialment en el cas de certs medicaments. Aix no noms no s cap mite sin que s una urgncia sanitria de primera magnitud. Sha dinstaurar un frum internacional on els EEUU no tinguin dret de vet. 6. Els tractats internacionals sobre la protecci per mitj de patents impedeixen lexercici del dret hum fonamental a disposar dels medicaments que poden salvar la vida. Com hem vist, hi ha casos en que aix s cert. Per aix cal un nou sistema de patents. Labs de lactual sistema dexplotaci de patents no afecta noms als pasos del tercer mn. Als pasos rics, cada vegada hi ha ms gent que t dificultats per pagar els preu dels tractaments que els sn prescrits. Aquestes persones han de fer equilibris entre les factures de queviures o de calefacci i les dels medicaments. Per reduir despeses, nhi ha que prenen els medica48. AGNELL, pp. xxi-xxii
20

ments dia s dia no o que els comparteixen amb daltres membres de la famlia. Als EEUU no s rar que el preu de prendre un medicament durant un any sigui de 1.500 dlars. Les persones de ms de 65 anys prenen en aquell pas (i cada vegada ms tamb en el nostre) una mitjana de 6 medicaments. Aix representa una despesa de 9.000 dlars a lany48.

3.2.3. Investigaci en funci del guany econmic potencial

Lany 2001, el grup per a lestudi de les malalties oblidades de Metges sense Fronteres (MSF) va publicar un informe titulat Desequilibri Fatal que va impactar lopini pblica. MSF va muntar una exposici itinerant per donar a conixer millor els resultats de la seva investigaci. Linforme va concloure que les malaties que afecten principalment els pobres no tenen gaire opcions teraputiques disponibles i no sinvestiguen gaireb gens encara que afectin de manera greu o mortal a milions de persones i siguin potencialment curables. Les malalties que afecten principalment els pobres sinvestiguen poc i les malalties que afecten noms els pobres no sinvestiguen gens. Algunes daquestes darreres no tenen cap opci teraputica, com la fase crnica de la malaltia de Chagas, una infecci que afecta milions de persones a Llatinoamrica. El ttol de linforme, Desequilibri Fatal, fa referncia al fet que noms el 10% de la investigaci sanitria mundial (la de les companyies farmacutiques ms la de tots els governs i universitats del mn) est dedicada a malalties que afecten el 90% dels malalts del mn. s conegut lescandals desequilibri de riquesa del nostre mn, on el 20% de la poblaci mundial gaudeix i malbarata el 80% de la riquesa del planeta i el 80% de la poblaci malviu i mor amb el 20% restant de recursos. Hom podria pensar que en lmbit de les malalties el desequilibri podria corregirse en part perqu s un tema que des49. Fatal Imbalance MSF, p.10

perta la compassi i les ganes dajudar i on hi ha moltes organitzacions internacionals implicades... etc. Doncs b, el desequilibri entre pobres i rics propi del nostre mn no noms no es redueix pel que fa a la disponibilitat de medicaments sin que es fa molt pitjor. El 90% dels recursos sanitaris es dediquen a investigar les malalties que afecten al 10% dels malalts (els del primer mn), i noms un 10% dels recursos es dediquen a investigar les malalties que afecten al 90% dels malalts. Aquesta dada es coneix com a desequilibri 10/9049. Les malaties tropicals sn malalties oblidades. Del total de 1.393 medicaments comercialitzats entre 1975 i 1999, noms 13 (un 1%) estaven destinats al tractament duna malaltia tropical. Les malaties oblidades inclouen: la malria, la tuberculosi, la malaltia de la son (tripanosomiasi africana), la malaltia de Chagas (tripanosomiasi sudamericana), llcera de Buruli, el dengue, la leishmaniasi, la lepra, la filariasi i lesquistosomiasi. Excepte les dues primeres, totes aquestes malalties afecten quasi exclusivament els pobres. Fins fa molt poc, els pacients que patien la malaltia de la son tenien noms una opci teraputica que era molt dolorosa i altament txica perqu el medicament contenia arsnic. Pels qui pateixen la forma crnica de la malaltia de Chagas, no hi ha encara cap tractament (la malatia noms es dna a Llatinoamrica i rep el nom del metge brasiler que la va descriure per primera vegada al 1909). Lagent causal s un parsit transms per insectes que piquen les persones i els inoculen la infecci.
21

La fase aguda t una mortalitat molt alta sobretot en nens i la fase crnica t un 32% de mortalitat per les lesions cardaques i digestives ocasionades per la multiplicaci del parsit. Sestima que uns 20 milions de persones pateixen aquesta malaltia. Els autors de linforme de MSF, en collaboraci amb lEscola de Salut Pblica de Harvard, van enviar un qestionari a les 20 companyies farmacutiques ms importants del mn demanantlos informaci sobre els seus programes dinvestigaci. Noms 11 empreses van respondre, entre les quals 6 companyies de les 10 ms importants. Com hem vist, aquestes companyies sn gegants empresarials amb milers de milions de beneficis anuals. Daquestes 11 empreses, no nhi havia cap que investigus la malaltia de la son i noms 3 van invertir alguna cosa en una de les altres dues malalties ms oblidades del mn: la malaltia de Chagas i la leishmaniasi. Alg pot objectar que les empreses privades tenen el dret a invertir els seus diners all on els plagui, per s que els diners que financen les investigacions no sn noms privats sin que en 6 de les 11 companyies provenien de convenis amb la sanitat pblica. s a dir que el pblic en general paguem dues vegades pel mateix producte i, a ms, no tenim control democrtic sobre les prioritats amb qu es gasten aquests diners. Paguem primer per finanar les investigacions i desprs per adquirir el producte. Aix no s destranyar el nivell de be50. AGNELL, p. 65 51. AGNELL, p. 65 52. MSF, p. 10 53. MSF, p. 12
22

neficis! Dels 17 assaigs clnics que van validar els cinc medicaments ms venuts durant lany 1995 (Zantac, Zovirax, Capoten, Vasotec i Prozac), noms un havia estat finanat per la indstria farmacutica. Del conjunt destudis que van ser rellevants per a que sarribessin a desenvolupar aquests cinc medicaments, noms un 15% van ser finanats per la indstria farmacutica; el 55% de la tasca investigadora va provenir dels NIH (instituci pblica que depn del govern dels EEUU i es financia a travs dels impostos) i el 30% restant dinstitucions acadmiques de fora dels EEUU, finanades la majoria delles tamb amb diners pblics50. Un estudi del Boston Globe sobre els 50 medicaments ms venuts del 1992 al 1997 va demostrar que 45 havien rebut finanament pblic51. Els investigadors de MSF deixen clar que no sn nicament els laboratoris els responsables del desequilibri fatal sin totes les institucions pbliques i privades que collaboren a qu la producci de medicaments sorienti de forma exclussiva al guany econmic i menystingui el patiment dels malalts52. Si, com hem vist, les malalties ms estudiades no sn les malalties ms greus que afecten a la humanitat, quines sn, doncs? Segons el mateix informe de MSF, lany 2001 la major part dels esforos financers i intellectuals de la recerca sanitria de tot el mn van anar destinats a investigar la impotncia (disfunci erctil), lobesitat i linsomni53.

A ms de no ser tinguts en compte a lhora de decidir les prioritats de la investigaci de nous medicaments, els malalts dels pasos pobres especialment els africans sn utilitzats de conillets dndies per obtenir informacions sanitries diverses que desprs es faran rendibilitzar sense que cap percentatge dels beneficis obtinguts retorni a aquells que potser els han pagat amb la vida. A Knia, per exemple, i sota la responsabilitat de la Universitat de Washington, es van realitzar a finals de la dcada dels noranta estudis clnics per observar levoluci natural de la malaltia de la SIDA. El que aix significa s que, amb lexcusa que haurien mort igualment, es van sotmetre centenars dafricans a proves complementries per analitzar com sanaven deteriorant fins a la mort a mesura que avanava la infecci sense oferir-los en cap moment el tractament que podria haver-la aturat54. Lany 2000, David Rothman en un estudi titulat La vergonya de la investigaci mdica va demostrar que en 15 dels 16 assaigs clnics que sestaven duent a terme en pasos en vies de desenvolupament per estudiar un mtode ms econmic de prevenir la transmissi del virus de la SIDA durant lembars, les dones dels grups control van rebre un placebo (una pndola de sucre) en lloc del tractament amb AZT que est demostrat que aconsegueix evitar la transmissi materno-fetal del virus. Dacord amb la convenci dHelsinki per als protocols tics de la recerca m-

dica, el que shauria hagut de fer hauria estat comparar la nova alternativa teraputica al tractament ms efica de tots els ja existents. Aix s el que va fer lescola de Salut Pblica de Harvard en el seu estudi a Tailndia. Van ser els nics que ho van fer aix. La resta destudis que van reclutar un total de 17.000 dones van permetre que la meitat daquestes dones es sotmetessin a les extraccions de sang i les proves complementries requerides en els protocols de lestudi i prengessin diriament una pastilla que era de sucre i no servia per a res mentre la seva salut anava empitjorant per falta de tractament i el virus anava infectant els fills que tenien al ventre55.
3.2.4. Manipulaci de la legislaci del propi pas i dels acords internacionals

Que la indstria farmacutica disposi als EEUU (seu de les companyies que dominen el mercat global) dun nombre de lobbystes professionals superior al nombre de congressistes, a la prctica significa que cada parlamentari t assignats un o ms daquests professionals que estudien el seu perfil psiolgic, la seva histria personal i laboral i detecten quins sn els punts febles per on poden pressionar-lo per a que voti o fins i tot proposi en el Parlament lleis favorables als interessos de la indstria farmacutica (que, com hem vist, sn contraris al b com) i per a que voti en contra o desestimi les propostes contrries a aquests

54. PIGNARRE, p. 150 55. ROTHMAN, David. The shame of medical research. The New York Review of Books, 30 novembre 2000. Citat a Pignarre, p. 150.
23

interessos. Lany 2002, 26 daquests 675 lobbystes eren ex-parlamentaris i 342 daquests 675 eren ex-treballadors del Parlament, 20 dels quals havien gaudit de crrecs directius56. Alhora que cerquen dinfluir als ms alts nivells del govern suposadament democrtic dels EEUU, les companyies farmacutiques han comenat a desenvolupar una altra estratgia: promoure organitzacions que es presenten a si mateixes com a iniciatives espontnies promogudes i gestionades per ciutadans preocupats per un tema que els afecta, quan en realitat aquests ciutadans sn treballadors de les companyies farmacutiques pagats per promoure els interessos daquestes companyies des de baix i sense que es noti57. Aquestes associacions sn especialment tils quan es comena a parlar de la possible retirada del mercat dun medicament nou a causa dels seus efectes secundaris. Quan aix passa, aquestes associacions espontnies es queixen i sencarreguen de bombardejar els mitjans de comunicaci amb un allau de testimonis de pacients que declaren han experimentat una gran millora amb el nou medicament que ara es vol retirar i que no lhavien experimentada mai abans amb cap altre medicament (i que, a canvi del seu testimoni, reben diners o daltres compensacions de part de les companyies farmaceutiques que comercialitzen el medicament que ells declaren que els s vital). Una conseqncia directa i nefasta daquesta influncia indeguda i daquesta manipulaci antidemocrtica s
56. AGNELL, p. 198 57. AGNELL, p. 201
24

que ni lagncia reguladora dels medicaments dels EEUU (la FDA) ni cap altra agncia reguladora del mn no exigeix el que sembla lgic i natural en un mercat tan sensible com el dels medicaments: tenint en compte que els efectes secundaris dun medicament nou poden ser mortals, sembla obvi que lagncia reguladora exigeixi que per poder rebre el vist-i-plau necessari per comercialitzar un medicament nou shagi de demostrar que aquest medicament s millor que els tractaments disponibles fins a aquell moment. Aquest no s el cas. Per poder comercialitzar un medicament nou nhi ha prou amb demostrar que s millor prendre aquest nou medicament que no fer cap tractament. Aix, els estudis clnics no es fan comparant leficcia del nou medicament amb algun dels antics, sin comparant leficcia del nou medicament amb el placebo (una pndola de sucre). Que per patentar un medicament nou no calgui demostrar que aquest medicament representa una millora sobre els ja existents, explica la proliferaci de medicaments del jo-tamb. Medicaments que, a ms de ser intils, poden provocar la mort o malalties greus i irreversibles. Per a una companyia farmacutica s molt ms rentable imitar un medicament ja existent i comercialitzarlo amb una patent nova quan se li acabi el dret a explotar en rgim de monopoli la patent del primer, que no pas investigar noves molcules des del principi. Del 2000 al 2004 es van aprovar als EEUU 314 medicaments nous dels

quals noms 32 poden considerar-se veritablement nous58. Com veurem, aquesta possibilitat de rendibilitzar la indstria produint medicaments que sn simples imitacions dels medicaments ja existents i que no signifiquen cap innovaci t molt a veure amb la crisi en qu es troba aquesta indstria actualment (vegeu lapartat 4.1). Que les agncies reguladores exigeixin que els medicaments nous demostrin ser una millora per tal de poderse patentar sembla una demanda bsica, per potser ms bsic encara seria que els medicaments fossin avaluats per organismes independents i no pels mateixos que els han dexplotar econmicament. En aquests moments, no hi ha cap pas del mn que disposi dun organisme independent per avaluar leficcia i la seguretat dels medicaments. Les agncies reguladores existents avaluen les dades que els ofereixen les companyies farmacutiques, per no duen a terme cap estudi propi. Les companyies farmacutiques fabriquen els medicaments, els avaluen i els comercialitzen. Lnica tasca que queda fora de les seves competncies directes s la necessria aprovaci prvia a la comercialitzaci. Aquesta s competncia de les agncies reguladores que sn les mateixes que, desprs que un medicament hagi estat aprovat, vetllen tamb per detectar laparici defectes secundaris no previstos i sn responsables dordenar la retirada dun medicament del mercat si els seus efectes secundaris es demos58. AGNELL, p. 234 59. Prescription Drug User Free Act, 1992. 60. AGNELL, 208-11.

tren perillosos. Han intentat les companyies farmacutiques utilitzar el seu immens poder per controlar tamb les agncies reguladores? La resposta s s. Ho han aconseguit? Als EEUU, en bona part s. Vegem-ho. Lany 1992, el Congrs dels EEUU va aprovar una llei que permetia a les companyies farmacutiques accelerar la tramitaci de les noves patents a canvi duna compensaci econmica59. La manera com aix funciona s que qualsevol companyia farmacutica que vulgui patentar un nou medicament pot pagar si vol una suma considerable a lagncia reguladora FDA per a que aquesta pugui contractar ms treballadors i aix es pugui decidir amb ms diligncia si un determinat medicament sha daprovar o no. Oficialment, no es tracta de comprar el vist-i-plau governamental sin simplement de contribuir econmicament al millor funcionament de lagncia reguladora. A la prctica, per, el que ens trobem s que els llocs de treball dels funcionaris que han daportar la informaci necessria per a que es decideixi si un medicament saprova o no depenen en darrer terme de la companyia farmacutica que t inters a patentar aquell medicament60. En aquestes condicions, no s destranyar que des que es va aprovar aquesta llei hi hagi hagut un increment no del nombre de patens concedides (cosa lgica tenint en compte que sha augmentat el nombre de treballadors), sin del seu percentatge (abans savaluaven posem per cas 10 medicaments nous cada

25

any i es concedia el vist-i-plau a 5; ara se navaluen posem per cas 100 i es concedeix el vis-i-plau no a 50 com seria desperar, sin a 80). Aquesta situaci irregular i comprometedora de la neutralitat dels investigadors de la FDA no hauria estat possible sense que la indstria farmacutica controls al mateix temps el nomenament del mxim crrec directiu de la FDA (cosa que ha fet, per exemple, en bloquejar lany 2002 la candidatura del respectat catedrtic de farmacologia Dr. Alastair Wood a favor del poc reconegut Dr. Mark McClellan que, a part de ser germ del secretari de premsa de la Casa Blanca, tenia el mrit destar del tot a favor de la poltica del lobby de les companyies farmacutiques PhRMA i de les seves prctiques fraudulentes. El Dr. McClellan ha estat la mxima autoritat de la FDA de lany 2002 al 200461. Per aix no s tot. Lany 1997, el Congrs va legislar que una companyia informtica anomenada Drugdex estaria des daquell moment (a ms de les dues companyies sense afany de lucre que havien fet fins aleshores aquesta feina) autoritzada a elaborar i distribuir a canvi duna subscripci anual de 3.823 dlars, un llistat propi dels usos dels medicaments destinat a ampliar de manera oficial els usos reconeguts per lagncia reguladora FDAen el moment de garantir la patent. Podem preguntar-nos: s possible utilitzar un medicament per a un s que no estigui reconegut per lagncia reguladora dels medicaments? La resposta s que s, perqu els metges estem en
61. AGNELL, 211-14.
26

principi autoritzats a fer servir els medicaments de la manera i amb les dosis que ens semblin oportunes, sempre sota la nostra responsabilitat i essent conscients que podem ser denunciats si en fem un s indegut. Per un s indegut no equival a un s no sancionat per lagncia reguladora. Els metges hem de tenir un marge de maniobra reconegut i respectat i s correcte que sigui aix. Ara b, una cosa s permetre que cada metgesa o cada metge utilitzi el seu criteri clnic com li sembli oport sota la seva responsabilitat directa, i una altra de molt diferent s crear, amb empara parlamentria, un segon llistat oficial dusos dels medicaments parallel al de lagncia oficial reguladora dels medicaments i molt ms ampli. El benefici directe per a la indstria farmacutica s clar: com ms indicacions tinguin els medicaments, ms mercat potencial. Lempresa Drugdex no pertany a cap companyia farmacutica, per forma part del grup empresarial Thomson Corporation que es dedica a organitzar i impartir cursos de formaci permanent per a metges. El vincle amb les companyies farmacutiques sestableix aix: 1) una companyia farmacutica t inters a ampliar les indicacions dun dels seus medicaments; 2) entra en contacte amb Drugdex per demanar-li que inclogui la nova indicaci a la seva llista; 3) Drugdex la inclou sense avaluar amb prou rigor les dades aportades per la companyia farmacutica;

4) a canvi, la companyia farmacutica financia un curs de formaci permanent impartit pels professionals del grup empresarial Thomson al qual pertany Drugdex; 5) per acabar-ho darrodonir, el tema del curs s, naturalment, les noves indicacions del medicament en qesti. A mesura que el curs simparteix en ms i ms centres mdics, el grup Thomson hi guanya perqu imparteix el curs i cobra per fer-ho, i la companyia farmacutica hi guanya perqu els metges allionats pels professionals de Thomson comencen a receptar el medicament en qesti per a les noves indicacions i namplien aix obedientment el mercat i els beneficis. Els metges que recepten medicaments per a indicacions llistades a Drugdex estan coberts legalment si sorgeixen complicacions i, a ms, el programa pblic Medicare que ajuda a la gent gran dels EEUU a pagar el preu de les receptes de medicaments, est obligat per llei a remunerar almenys parcialment les receptes si les indicacions estan llistades a Drugdex62. A travs del programa Medicare tenim una transferncia directe de diners pblics als fons de les companyies farmacutiques, i la resta de beneficis provenen de les butxaques dels pacients nordamericans, especialment dels ms grans que sn els que prenen ms medicaments. El medicament Neurontin (gabapentina) del qual he parlat a lapartat 3.2.1, a ms de servir per a lepilpsia,
62. AGNELL, 202-06 63. Vegeu l'apartat 3.2.1 d'aquest quadern.

que s la indicaci mdica per a la qual se li va reconixer la patent, pot ser oficialment utilitzat per a 48 indicacions ms segons el llista de Drugdex. Aquestes indicacions adicionals inclouen causes tan comunes com el singlot, el tractament per deixar de fumar o la migranya. Cal recordar aqu el que hem dit en lapartat 3.2.1 del Neurontin: en primer lloc que s un medicament dels de jo-tamb, s a dir, que no hauria dhaver estat aprovat perqu no aporta cap benefici real; i en segon lloc que en els 12 mesos que van de setembre de 2003 a agost de 2004 es van documentar 2.700 intents de suicidi entre els malalts que prenien Neurontin, 200 dels quals van acabar amb la mort del malalt i que en els advertiments, Pfizer deixa constncia de la possibilitat que el Neurontin incrementi el risc de suicidi, per per tal de trobar aquesta informaci shan de llegir 26 pgines dexplicacions farmacolgiques i de possibles efectes secundaris63. Com pot ser que saprovi oficialment un medicament amb aquest perfil defectes secundaris per tractar 48 condicions mdiques diferents? En aquest context, no s destranyar que la comissi dexperts del Parlament angls hagi recomanat que el seu sistema de salut pblica adquireixi la capacitat de dur a terme els seus propis estudis i que sigui dotat de les competncies necessries per poder exigir a les companyies farmacutiques que vulguin patentar medicaments nous que facin assaigs clnics comparatius

27

amb els medicaments ja existents que demostrin que els nous medicaments sn ms eficaos64. Pel que fa a la poltica internacional, les pressions de les grans companyies farmacutiques estan mediades de dues maneres: 1) a travs de la pressi del govern dels EEUU sobre daltres pasos als qual amenaa amb sancions econmiques i als quals imposa pactes bilaterals desavantatjosos per a ells i beneficiosos per a la indstria farmacutica nordamericana; 2) a travs de lOMC65, un dels primers acords de la qual va ser lADPIC (TRIPS)66 que, a ms dimposar un sistema de patents abusiu a tots els pasos inclosos els pasos en vies de desenvolupament va allargar el temps dexplotaci de les patents farmacutiques de 17 a 20 anys. En el moment de la creaci de lOMC i la imposici de lADPIC (any 1995), la majoria dels pasos del mn ni tan sols reconeixien que es puguessin patentar els medicaments, perqu no els consideraven productes comercials, sin articles de primera necessitat als quals calia reconixer dret daccs a tots els malalts, independentment de la seva capacitat econmica. Les imposicions de lOMC van aprovar-se lany 1995, per als pasos

pobres sels va donar de temps fins al 2005 per preparar-se. El govern de Sudfrica, en adonar-se que laplicaci de la nova llei significaria la impossibilitat de tractar la seva poblaci per manca de diners i que aix ocasionaria una extensi de lepidmia de la SIDA, va anunciar a finals dels anys noranta que passaria a produir medicaments antiretrovirals genrics en laboratoris propis. La indstria farmacutica va pressionar el govern dels EEUU i ladministraci Clinton va amenaar Sudfrica amb sancions comercials insostenibles si satrevia a produir els seus propis medicaments. On s, en tot aix, el lliure mercat? No hi ha lliure mercat. Hi ha mercat salvatge que s el mercat regulat per les lleis que afavoreixen els capricis dels ms forts a costa de la vida dels ms febles. El 17 de febrer de 2006, el diari angls The Independent va publicar una notcia que fa veure fins a quin punt s abusiva lactuaci de les companyies farmacutiques en relaci als pasos pobres i, en concret, a lfrica67. Larticle denuncia el fet que les companyies farmacutiques recorrin des de fa anys el continent afric a la recerca de recursos naturals aprofitables per a la seva indstria i els explotin pel seu propi benefici fent cas oms de la convenci de lONU sobre la biodiversitat i la sobirania dun pas sobre els seus recursos

64. HOUSE OF COMMONS, p. 116 recomanacions 18-20 (vegeu el resum de les recomanacions del comit d'experts de la Cambra dels Comuns a l'apartat 4.2 d'aquest quadern). 65. Organitzaci Mundial del Comer (OMC). 66. Acord sobre els Drets de Propietat Intellectual vinculats al Comer (ADPIC; TRIPS en angls). 67. BUNCOMBE, Andrew. African bio-resources 'exploited by West'. The Independent. 17 febrer 2006. 68. Convenci internacional sobre diversitat biolgica. ONU, 1992.
28

naturals68. La companyia farmacutica SRPharma va utilitzar un micobacteri descobert a Uganda als anys setanta per desenvolupar un medicament per tractar les malalties vriques crniques, inclosa la infecci per VIH/SIDA. El director general de SRPharma va reconixer que la seva companyia no va oferir a Uganda cap compensaci econmica tot i que aquest micobacteri aix com tots els recursos naturals de qualsevol pas est protegit per la legislaci internacional sobre biodiversitat. SRPharma no va respectar la legislaci internacional, no va compensar Uganda pel fet dexplotar un recurs natural daquest pas en benefici propi i tampoc li va permetre a Uganda utilitzar el medicament fabricat amb el seu micobacteri per tractar els malalts ugandesos. El director general de SRPharma es queixa en aquest article que aquest medicament no va generar els beneficis esperats i calla que va atraure 20 milions de dlars per finanar-ne el desenvolupament.

La casa Bayer, per la seva banda, sha beneficiat de la descoberta duna soca bacteriana al llac Ruiru de Knia a partir de la qual ha fabricat un medicament per tractar la diabetis (Precose o Glucobay). Aquest medicament ha generat ms de 380 milions de dlars en vendes. El grup Bayer, violant les mateixes convencions internacionals que quan van en benefici propi no t cap reserva en imposar als altres, tampoc no ha ofert res a canvi a Knia. Bayer va admetre els fets per es va defensar indicant que encara que lorigen del medicament s la soca bacteriana de Knia, el seu desenvolupament biotecnolgic fa que el producte final sigui completament diferent i conclou que el que nosaltres hem patentat no s la soca bacteriana sin el producte final. Les investigadores responsables de lestudi sobre les violacions al conveni de la biodiversitat a lfrica69, conclouen ben altrament: Ens trobem davant duna nova forma de colonialisme.

69. Mariam Mayet, del Centre Afric per la Biodiversitat, i Beth Burrows, de l'Institut Edmonds.
29

4. UNA CRISI INTERNA

LA CAPACITAT D'INNOVACI TERAPUTICA SUBSTITUDA PER UN MRQUETING

En el bieni 1994-96, els grans laboratoris estaven disposats a pagar 59 milions de dlars a un laboratori ms petit per adquirir una molcula que hagus completat amb xit les fases destudi preclniques, amb la intenci de dur a terme sota la seva responsabilitat els necessaris estudis clnics i poder patentar al seu nom i comercialitzar en benefici propi els medicaments obtinguts. En el bieni 2000-02, la xifra que aquests mateixos grans laboratoris estaven disposats a pagar havia augmentat a 148 milions de dlars70.

4.1. CRISI ACTUAL DE LES COMPANYIES FARMACUTIQUES

Aquesta dada revela el motiu de la gran crisi en qu sembla a punt dentrar la indstria farmacutica: la seva capacitat innovadora prcticament ha desaparegut. I sense capacitat innovadora la indstria no t futur. Aix ho va re-

flectir el The Wall Street Journal lany 2003 en constatar que les accions de les empreses farmacutiques havien estat perdent valor durant ms dun any71. Lestudi prospectiu realitzat per la consultoria dIBM va concloure que El be-

70. PIGNARRE, p. 39 71. En el moment d'escriure aquestes ratlles es publica la notcia que el valor de les accions de la companyia farmacutica SkyePharma s'ha redut a la meitat en els darrers 5 anys i que l'any passat la companyia va ser incapa de trobar un soci financer per poder promocionar el seu nou medicament antiasmtic Flutiform (KOLLEWE, J. SkyePharma rebels lose vote to appoint Thian on board. The Independent 10 mar 2006).
30

nefici per acci ofert pels 20 primers laboratoris mundials als seus accionistes, que en el perode 1993-98 havia estat del 28% de promig, va caure al 4-5% en els segents cinc anys72. Una altra dada significativa s la freqncia creixent i el volum de les fusions que han tingut lloc entre les diferents grans companyies farmacutiques en els darrers anys. Lany 2002, Pfizer va esdevenir el primer laboratori mundial desprs de fusionar-se amb Warner Lambert i Pharmacia (que al seu torn havia comprat Upjohn i Monsanto). Pfizer va passar amb aquesta fusi a posseir l11% del mercat global. 5 anys abans, Merck era el nmero 1 per tenia noms el 5% del mercat mundial73. Aquesta extraordinria concentraci de capital crea empreses-monstre molt difcils de gestionar, desestructura els equips investigadors i els subordina a crrecs administratius no-cientfics que interfereixen en les seves lnies de recerca. J. Drews, ex-investigador de Hoffmann LaRoche, afirma: La indstria farmacutica est substituint la seva antiga organitzaci investigadora per un muntatge tcnic que encara s capa de fer anlisis, experincies amb animals i sntesis qumiques, per que es troba totalment incapa de desenvolupar noves idees o conceptes. Les divisions dinvestigaci dels grans laboratoris han deixat de ser autnomes i ja no poden autogestionar-se. Estan dirigides per ju-

ristes, financers, venedors i gerents comercials incapaos dimaginar el futur si no s com a successi lineal dels desenvolupaments ja existents (...) La indstria farmacutica ha creat unes condicions que eliminen loriginalitat, la creativitat i la llibertat i afavoreixen el consens, la imitaci, la submissi i lesperit repetitiu74. Lany 1990, un investigador eficient podia arribar a provar contra els blancs biolgics coneguts la capacitat reactiva de 2.000 molcules noves en un any. Lany 2000, un robot com els que estan avui a disposici dels grans laboratoris, podia provar 6.000 molcules en un sol dia75. Per aquest increment quantitatiu no sha tradut en un augment de la innovaci, ans al contrari. En cinc anys (de 1998 a 2002) es van aprovar als EEUU 415 medicaments nous. Daquests noms 133 (32%) estaven basats en molcules noves i daquests 133 noms 58 eren molcules noves amb efectes diferents dels efectes dels medicaments ja coneguts. La distribuci daquests 58 medicaments veritablement nous va ser: al 1998 sen van descobrir 16, al 1999 sen van descobrir 19, al 2000 noms 9, i al 2001 i al 2002 noms 7 cada any. Aquesta s la productivitat real de la indstria ms rentable econmicament als EEUU. Una productivitat irrisria tenint en compte els diners invertits (uns 30 mil milions de dlars) i el volum de les aproximadament 35 empreses implicades (lany

72. LORELLE, Vronique. Les industriels devront accelrer le lancement de mdicaments plus cibls. Le Monde, 15 gener 2003., citat a PIGNARRE, p. 29. 73. PIGNARRE, p. 85 74. DREWS, Jrgen. In Quest of Tomorrow's Medicines. Springer: Nova York, 1998. p. 221, citat a PIGNARRE, p. 91. 75. PIGNARRE, p. 105
31

2003 Pfizer comptava ella sola amb ms de 60 fbriques distribudes en 32 pasos)76. Les conseqncies daquesta poltica errnia han comenat a fer-se evidents per a tots els implicats. Arran de les controvrsies sobre les patents dels anti-SIDA a lfrica, la poltica i privilegis de la indstria farmacutica han estat qestionats a nivell internacional. A nivell dels EEUU (la meitat del mercat global de medicaments), els dos factors ms importants que han desvetllat la conscincia crtica han estat: a) la creixent diferncia de preus entre els EEUU i el Canad pel que fa als medicaments protegits per una patent; i b) el carcter superflu i potencialment perills dels medicaments del jotamb. Vegem aquests factors amb una mica ms de detall. a) El preu dun medicament protegit per una patent s a Europa o al Canad la meitat o fins i tot un ter del preu del mateix medicament als EEUU. Des de 1987, als EEUU s ilegal importar medicaments del Canad. Malgrat aix, al 2002 ms dun mili de ciutadans dels EEUU compraven regularment els seus medicaments a farmcies del Canad (en moltes poblacions properes a la frontera sorganitzaven autobusos amb aquesta finalitat). Un any ms tard, el 7% dels ciutadans dels EEUU compraven medi-

caments al Canad a travs dinternet (el nombre de farmcies canadenques a linternet va passar de 10 al 1999 a 140 al 2003). La ciutat dSpringfield (Massachussetts) va decidir que per reduir despeses administratives compraria al Canad tots els medicaments dels seus funcionaris pblics. Un desafiament obert fet amb la intenci de denunciar els preus abusius. Boston i representants governamentals de 12 estats ms shan adherit a la denncia dSpringfield i estan cercant alternatives per adquirir els medicaments a preus ms raonables77. b) Les grans companyies dassegurances i un nombre creixent destats han elaborat i aprovat formularis que exclouen els medicaments del jo-tamb. Aix significa que les companyies dassegurances noms cobreixen el cost dels medicaments dels seus assegurats si aquests medicaments consten al seu formulari. En el cas dels estats, lelaboraci dun formulari afecta a les persones de ms de 65 anys que tenen dret a acollir-se a un programa (Medicaid) que cobreix en part el cost dels medicaments. Com en el cas de les companyies dassegurances, els estats noms cobriran el cost dels medicaments que constin en el seu formulari, i no el dels que constin en els llistats oficials dabast federal controlats per la mateixa indstria farmacutica. Lany 2001 noms dos estats tenien formulari; lany 2003, la meitat dels estats dels EEUU en tenien78.

76. AGNELL, p. 221 77. AGNELL, pp. 220-21 78. AGNELL, p. 227
32

4.2. MRQUETING VS. INNOVACI TERAPUTICA

Un estudi oficial dut a terme per una comissi d'experts nomenada pel Congrs dels EEUU, va estimar que el cost de producci d'un nou medicament era l'any 1993 de 802 milions de dlars79. El Centre per l'Estudi d'una Legislaci Responsable de Washington va fer un contrainforme avaluant el cost dels medicaments que eren finanats a parts iguals per les companyies farmacutiques i per diners pblics (els medicaments anomenats orfes, que representen el 20% dels medicaments comercialitzats als EEUU i corresponen a medicaments el mercat potencial dels quals s massa petit per compensar les despeses d'investigaci). El cost total de producci d'un medicament orfe va ser de fins a tres vegades menys que el d'un medicament totalment produt per una companyia farmacutica. Aquesta disparitat es produeix perqu en el cas dels medicament produts per una companyia farmacutica a l'apartat de producci s'inclouen part de les despeses que sn prpiament de promoci. En el cas dels medicaments orfes, aix no es pot fer perqu el comproms s de repartir a parts iguals les despeses de producci, i no les de mrqueting. La conclusi s que la major part de les despeses de les companyies farmacutiques sn actualment despeses de mrqueting, per no es presenten com a tals sin que es fan passar com a despeses dinvestigaci o de producci per

poder encarir aix encara ms els medicaments. Al 2001, els metges dels EEUU van rebre les visites dun total de 88.000 representants de la indstria farmacutica que, a ms de repartir-los 11 mil milions de dlars en mostres gratutes dels nous medicaments perqu els provessin amb els seus pacients, els van oferir regals personals, viatges i daltres compensacions. Els EEUU i Nova Zelanda sn els dos nics pasos industrialitzats on est perms fer propaganda directa als pacients dels medicaments de recepta. A la resta de pasos est prohibit perqu la vulnerabilitat del pacient pot ser manipulable i la probabilitat que un metge tingui en compte els desigs del seu pacient a lhora de receptar s tamb elevada, sobretot quan s qesti descollir entre medicaments que tenen els mateixos efectes teraputics, com sn els medicaments del jo-tamb. Dos exemples de com pot ser manipulada aquesta vulnerabilitat sn: a) els anuncis de medicaments del canal pacient (un canal de TV que noms semet als hospitals). Hom sha dimaginar un pacient ajagut al llit de lhospital, preocupat perqu no sacaba de trobar b i que va sentint tota classe dinformacions esbiaixades sobre els nous medicaments que podrien guarirlo, presentades moltes vegades per per-

79. "Estudio OTA". Marketletter. 13 gener 1997, pp.24-25, citat a PIGNARRE, p. 24.
33

sonatges famosos del mn de lespectacle o els esports; b) el segon exemple sn els estudiants de les escoles secundries i els campus universitaris als quals es va dirigir una campanya massiva de promoci dels medicaments antidepressius; els centres docents, a canvi de grans quantitats de diners, permetien que metges pagats per les companyies farmacutiques fessin conferncies als estudiants i els encoratgessin a demanar als seus metges o als metges del campus que els receptessin antidepressius per solucionar els problemes de personalitat i creixement propis dels adolescents i els joves. Un testimoni personal: recordo el gran impacte que ens va fer a tots els residents de medicina interna, una conferncia dassistncia obligatria que ens van oferir pocs mesos desprs dhaver arribat a lhospital de Buffalo (Nova York) on haurem de fer la resi-

dncia durant tres anys. Ens van informar que la taxa de suicidis entre els residents de primer any era molt alta i que farem b en cercar quan abans millor tractament per a la nostra depressi (tots estvem morts de son i molt cansats per tantes hores de gurdies). Ens van informar tamb que havia sortit un nou tractament que semblava que podia prevenir la depressi. Vaig tenir sort que el meu metge-tutor, un ex-metge de lexrcit duna certa edat i molta experincia, em va advertir dels interessos que amagava aquell acte acadmic. Em fa impressi pensar que em podia haver mort o quedat malalta per tota la vida a causa dels efectes secundaris dun medicament que havia estat produt noms per afany de lucre, avaluat i aprovat amb poc rigor, que jo no necessitava per a res i que mhavia estat promocionat en un moment especialment vulnerable. A mi no em va passar, per a daltres a milers daltres s que els ha passat.

34

5. UNA OPORTUNITAT PER DESMANTELLAR EL SISTEMA

Totes les fonts consultades per a lelaboraci daquest Quadern coincideixen en afirmar que el malfuncionament de la indstria farmacutica es pot corregir (i sha de corregir amb urgncia) en benefici dels malalts, tant els del primer com els del tercer mn, i tamb en benefici de la mateixa indstria que, com hem vist, ha entrat en crisi. Resumir a continuaci les conclusions dels autors ms citats en aquest quadern.

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE M. AGNELL, 200580

1. Les companyies farmacutiques produeixen massa medicaments del jotamb i massa pocs medicaments veritablement nous. 2. Lagncia reguladora ms influent del mn (la FDA dels EEUU) est massa vinculada a la indstria que t lobligaci de regular. 3. Les companyies farmacutiques tenen massa control sobre els assaigs clnics que serveixen per avaluar le-

ficcia i la seguretat dels seus propis productes. 4. Les patents i daltres drets de monopoli tenen una durada excessiva i sn massa elstics. Els medicaments es patenten abans dhaver realitzat els assaigs clnics que han de demostrar la seva eficcia i confirmar la seva seguretat. Amb aix, la durada de la patent comena a comptar quan encara no es pot co-

80. La Dra. Marcia Agnell ha estat editora en cap durant quasi 20 anys de la revista mdica de ms impacte, el New England Journal of Medicine.
35

mercialitzar el medicament. Aix, a la durada de 20 anys prevista a la legislaci actual se li han de restar normalment de 3 a 5 anys per completar els estudis clnics. Caldria modificar aquesta legislaci de manera que el rellotge comenci a comptar en el moment de comercialitzar el medicament i no abans. (...) La durada de la patent podria ser de 6 anys. (...) Els mltiples trucs legals per mitj dels quals les companyies farmacutiques propietries duna patent bloquegen rutinriament lentrada al mercat dels medicaments genrics durant 30 mesos desprs que hagi ex-

pirat la seva patent shan de denunciar i sha de modificar la legislaci per a que aquest abs no sigui possible. 5. Les companyies farmacutiques tenen massa influncia en leducaci mdica que t a veure amb els seus productes (...). 6. Hi ha informaci important sobre la recerca, el desenvolupament, el mrqueting i la determinaci del preu dels medicaments que es mant secreta. 7. Els preus dels medicaments sn massa alts i massa variables.

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE P. PIGNARRE81

Els ciutadans han dintervenir a aquests tres nivells ... 1. Definici de les prioritats dinvestigaci i dassignaci de recursos. 2. Desenvolupament de la investigaci (sb. els assaigs clnics). 3. Comercialitzaci: poltica de patents i preus, per tal daconseguir els objectius segents: a) Obrir licitacions segons prioritats nacionals i internacionals definides de la manera ms democrtica possible (es podrien aleshores garantir unes condicions de comercialitzaci extraordinries per a qui trobi una

cura per a una daquestes malalties prioritries). b) Donar valor als principis actius i no als noms comercials (que les capses de medicaments a linrevs del que es fa ara portessin ben visible el nom genric i ben petit el nom comercial). c) Premiar el valor afegit real i no el valor de promoci (un progrs de guarici del 4 o 5 % no t perqu comportar un preu que sigui 10, 15 o fins i tot 100 vegades superior!). d) Negociar la durada de les patents; per exemple, es podrien allargar als pasos rics a canvi deliminar-les als pa-

81. Philippe Pignarre ha estat directiu durant disset anys d'una gran companyia farmacutica i actualment professor de la Universitat de Paris-VIII.
36

sos pobres (Bristol-Myers Squibb lany 2001: va anunciar que cada 5 anys faria una donaci de 100 milions deuros per lluitar contra la SIDA a lfrica ... per no va alliberar les patents). e) Crear un observatori de la investigaci, un registre independent dels processos reals que han condut a la troballa dun nou medicament (per poder racionalitzar la inversi i evitar enganys). (...).

f) Decidir democrticament. Aix hauria de ser una constant de tota la dinmica econmica, per en el cas de la indstria farmacutica s plenament operatiu i factible i dimplementaci immediata, perqu per desenvolupar un nou medicament calen assaigs clnics i els assaigs clnics es fan amb grans nombres de pacients (i.e. de ciutadans) que han de donar el seu consentiment informat (el seu vist-i-plau).

PRINCIPALS CONCLUSIONS DE LINFORME DESEQUILIBRI FATAL DE METGES SENSE FRONTERES, 2001

1. Les malalties que afecten principalment els pobres no sinvestiguen perqu la seva investigaci no resulta rentable per a la indstria farmacutica. 2. LOMS ha delaborar un pla dacci efica per resoldre aquest problema. 3. Els governs dels pasos rics i dels pasos pobres han dintervenir per compensar les deficincies de leconomia de mercat actual. 4. Cal dur a terme una anlisi completa i ajustada del cost real de producci dun nou medicament. 5. A canvi dels diners pblics que sinverteixin en lestudi i desenvolupa-

ment dun nou medicament sha dexigir que aquest medicament sigui accessible i assequible econmicament pels malalts. 6. Cal potenciar les capacitats de recerca i producci de medicaments dels pasos pobres. 7. Cal una anlisi independent de limpacte a llarg termini de les poltiques actuals sobre la capacitat de produir medicaments dels pasos pobres. 8. Cal crear un nou organisme que treballi perqu les malalties oblidades puguin deixar un dia de ser-ho. (...).

37

PRINCIPALS CONCLUSIONS DEL COMIT DEXPERTS DEL PARLAMENT ANGLS, 2005:

1. Els medicaments del "jo-tamb" sn un problema, per la comissi no ha arribat a cap acord sobre aquest punt. 2. Cal establir un centre independent per dur a terme els assaigs clnics perqu el sistema actual s massa esbiaixat. 3. Lagressivitat del mrqueting immediat a la comercialitzaci dun nou medicament, lallau dinformaci que es distribueix i lemmascarament daquesta informaci fent-la passar per educaci mdica contribueixen a que es receptin medicaments de forma inadequada. 4. La falsificaci darticles cientfics i locultaci dels resultats dels assaigs no-favorables a la indstria provoca la proliferaci de receptes inadequades. 5. La culpa de les receptes inadequades no s noms de les companyies farmacutiques sin tamb de metges i altres professionals que no sn prou crtics i es mostren massa ben disposats a acceptar els regals de les companyies farmacutiques i a donar per bona la informaci que aquestes els subministren. 6. El mrqueting de la indstria farmacutica s implacable i ubiqu i es dirigeix no noms als professionals sin tamb als pacients i al pblic en general. 7. Cal elaborar un fullet per als pacients amb informaci general i completa que indiqui quin s el paper dels me38

dicaments en el tractament de les malalties. 8. La publicitat dirigida directament als pacients s inadequada i innecessria al Regne Unit. Aquesta publicitat t un alt contingut emocional (...). 9. La publicitat indirecta a travs de campanyes educatives no est prou ben regulada. 10. Sovint es desconeix quin tipus de suport reben els grups de pacients per part de les companyies farmacutiques. Cal que aquesta informaci sigui pblica. 11. La vigilncia dels medicaments ja comercialitzats s insuficient. 12. El govern ha de finanar lestudi de les alternatives teraputiques no-farmacolgiques que la indstria farmacutica ignora perqu no sn rentables per a ella. 13. Els metges i altres professionals amb dret a fer receptes han dassumir la seva part de culpa pels problemes resultants de la prescripci inadequada dantidepressius del tipus SSRI i dantiinflamatoris del tipus inhibidors COX-2. Aquests medicaments han estat receptats a gran escala de forma indiscriminada. Aix ha estat en part degut a la intensa activitat de promoci, especialment en el moment de la comercialitzaci, per tamb s conseqncia dhaver mantingut secreta informaci important i dhaver acceptat de manera poc crtica la propaganda de les companyies farma-

cutiques. El mrqueting agressiu ha arribat a convncer massa professionals que poden receptar impunement. (...) No tenim cap mecanisme efectiu per atemperar lexplosi de receptes de qu sacompanya la comercialitzaci dun nou producte. Aquest s el perode ms important per promocionar un nou medicament, per cal fer notar que s tamb el perode en qu menys coses sabem dels seus efectes reals. 14. Recomanem que el registre dassaigs clnics sigui mantingut per un organisme independent i que els resultats de tot els estudis els favorables i els desfavorables siguin fets pblics com a condici prvia a la comercialitzaci. 15. Que es limiti la quantitat de mostres gratutes que reben els professionals que poden receptar, especialment durant els primers sis mesos de comercialitzaci dun nou medicament (...). 16. Cal que les avaluacions de lagncia reguladora i la informaci i els criteris que ha utilitzat per dur-les a terme siguin pblics. Que sincloguin ciutadans en les comissions destudi i sels ofereixi la formaci i el suport suficients perqu puguin prendre un paper actiu en la presa de decisions. 17. Cal investigar millor els efectes secundaris. Els observats en els assaigs clnics previs a la comercialitzaci sn insuficients. 18. Que lagncia reguladora contracti ms personal per monitoritzar els nous medicaments durant els primers mesos. Que tots els nous medicaments siguin re-avaluats per lagncia reguladora de forma sistemtica cinc

anys desprs de la seva entrada al mercat. 19. Recomanem que lagncia reguladora tingui la mateixa autoritat per restringir els usos dun medicament que la que t per autoritzar la seva comercialitzacio. 20. Recomanem que es faci efectiu a tot el pas el sistema de registre dels efectes secundaris, que sinvestiguin tots els casos i que es faci amb transparncia i sense donar falses seguretats. 21. Recomanem que hi hagi un procs pblic sempre que un medicament sigui retirat del mercat a causa dels seus efectes secundaris. 22. El mrqueting excessiu encoratja a receptar medicaments de forma inadequada. Les estratgies actuals per donar a conixer informaci no-esbiaixada sn insuficients. Recomanem que lagncia reguladora tingui dret a vet sobre tot el material promocional dels nous productes farmacutics i que es limiti el dret a receptar nous medicaments durant els dos primers anys de la seva comercialitzaci (...). Si al cap de dos anys no hi ha hagut senyals dalarma pel que fa a efectes secundaris perillosos, pot ampliar-se aleshores el dret a receptar-los. 23. Recomanem una millor coordinaci i promptitud en les tasques dinvestigaci de les queixes de mrqueting illegal. En cas que calgui corregir la informaci enganyosa, cal assegurarse que la correcci rep tanta publicitat com la que va rebre lengany (...). 24. El mercat de genrics s important. Sha devitar que les companyies farmacutiques manipulin la legislaci
39

de patents per allargar-les indegudament. 25. Recomanem que als estudiants de medicina sels ensenyi a avaluar de forma crtica els resultats dels assaigs clnics, a reconixer els efectes secundaris dels medicaments i a relacionar-se adequadament amb els representants de les farmacutiques. Hi ha dhaver cursos de post-grau obligatoris per a tots els professionals amb dret a receptar perqu estiguin al dia. Cal regular de forma ms estricta les prctiques de recepta dels professionals. 26. Recomanem que les associacions professionals mantinguin un registre pblic de tots els regals, diners, honors i altres beneficis que aquestes associacions i cada un dels seus membres rebin de part de les companyies farmacutiques. Cada membre hauria de ser responsable de mantenir actualitzat aquest registre (...). 27. Que sendureixin les normes relatives a les campanyes de salut promocionades pels laboratoris de manera que quedi clar i explcit per a tots que aquella campanya est finanada per una companyia que hi t interessos econmics directes.

28. Que els grups de pacients declarin les seves fonts de finanament i els favors que rebin i que ho facin pblic. 29. Que la incidncia, el cost i les implicacions de les malalties causades pels medicaments siguin investigades de forma sistemtica pel Departament de Sanitat juntament amb lagncia reguladora dels medicaments. 30. Que el govern cre un programa nou que asseguri laccs als medicaments a tots els malalts, que garanteixi adequadament la seguretat i leficcia daquests medicaments i el seu s racional, i vetlli perqu els tractaments farmacolgics sestudin comparativament en relaci als tractaments nofarmacolgics. 31. Que el sistema nacional de salut modifiqui la seva normativa i que els tractaments no-farmacolgics es considerin digual categoria que els tractaments farmacolgics. 32. Que la responsabilitat de representar els interessos de la indstria farmacutica sigui transferida al Departament de Comer i Indstria per que el Departament de Salut es pugui dedicar exclussivament, tal com s la seva obligaci, a la regulaci dels medicaments i la promoci de la salut.

Desprs dhaver estudiat el tema dels crims de les companyies farmacutiques, la meva conclusi no s que leconomia ha de ser regulada per la poltica... perqu ja ho est essent. Com hem vist, sense les lleis favorables del Congrs nordameric i sense els acords de lOMC no podria haver proliferat aquesta indstria de la manera que ho ha fet. El que cal s que la poltica que necessriament regula el mercat sigui una poltica justa, una poltica del b com, una poltica que tingui en compte tothom i no noms els ms privilegiats. Una poltica democrtica no noms de forma.
40