apartat

1
04
Recerca
16
Formalització
104
Conclusions

CONTINGUTS
14
Ideació
98
Comunicació
RECERCA
recerca

Poden ser moltes les causes de l’origen d’aquesta fòbia, entre les quals destaquen les
següents:
RECERCA DOCUMENTAL - Por incontrolable al consum de qualsevol tipus de medicament
- Experiències traumàtiques del passat
Referents inicials - Rebuig a la textura, sabor o color
- Por a l’asfíxia a causa d’una pastilla
La primera recerca que vaig haver de realitzar va constar en buscar referents que
haguessin realitzat propostes de disseny vinculades al cos. D’aquesta manera podia en-
tendre els problemes que es volien solucionar, i de quina manera s’aconseguia des del
camp del disseny, per tal d’agafar inspiració. Aquesta va ser la meva llista de problemes
que vaig detectar relacionats amb el cos:

- Gent amb diversitat funcional

- Gent que pateix obesitat
- Gent amb por a medicaments
- Lavabos públics
- Cos i seguretat
- Catàstrofes naturals
- Música i gent sorda
- Gent cega
- Comunicar-se gent muda i no muda 125
- Gent que pateix dislèxia
- Gent que pateix claustrofòbia Com és lògic, quan el cos experimenta una mala experiència, farà tot el possible per
- Fotofòbics no tornar-la a repetir mai més. Amb el cas de la gent que pateix farmacofòbia passa el
mateix. A causa de males experiències o experiències traumàtiques del passat, quan
Tot seguit, vaig haver de fer una valoració general i veure quines eren les propostes més aquestes persones han de prendre un medicament de nou, el seu cervell envia una aler-
originals i que podien ser millor resoltes des del camp del disseny. Finalment, vaig de- ta de perill al seu cos, cosa que provoca que finalment no acabin consumint el fàrmac.
cantar-me pel tema “Gent amb por als medicaments”.
Alguns dels símptomes més comuns són l’aparició d’hiperventilació, suor freda, tremo-

Farmacofòbia
lors o malestars gastrointestinals, nàusees, sensació d’asfíxia, desmai, pànic i inclús
ansietat, al moment de prendre un medicament.
Un cop escollit el tema, vaig haver de realitzar una àmplia recerca i investigació al
Les conseqüències poden arribar a ser mortals depenent de la persona i el seu estat de
voltant d’aquestes persones per tal d’entendre aspectes com: En què consisteix? A qui
salut. Per exemple, en persones amb problemes de coagulació, hipertensió o diabetis,
afecta? Com es pot tractar? De quina manera afecta a la persona que ho pateix?
les conseqüències poden ser fatals si no ingereixen la seva dosi de medicació.
El primer que vaig trobar és que les persones amb por als medicaments són diagnos-
Està clar que la fòbia no es pot tractar o curar amb la ingesta de medicaments, ja que és
ticades com a farmacofòbiques. La paraula “farmacofòbia” està formada per les arrels
el propi motiu de la fòbia, així que a aquestes persones se les ha de tractar des de l’àm-
gregues “phobos” (que significa por) i “-ia” (que significa qualitat), així que obtenim que
bit psicològic. Hi ha dues teràpies que ajuden als farmacofòbics a superar la seva fòbia:
la farmacofòbia és la qualitat de les persones que tenen por irracional als remeis.

4 5
 recerca recerca

Teràpia cognitiu conductual: - Codi Nacional

Aquesta teràpia consisteix a eliminar en el pacient la falsa creença que els medicaments - Llegenda identificadora del tipus de medicament
són perjudicials per a la salut. Se li fa al pacient adonar-se que es tracta d’un simple - Indicació d’ús
pensament seu i que en realitat els medicaments aporten amplis beneficis. - Lot i data de caducitat
- Símbols especials
Teràpia psicoanalítica:
Aquesta teràpia és similar a l’anterior, ja que li comunica al pacient la falsa creença que
té de que els medicaments no són bons. A més, en aquest tipus de teràpia es busca el
motiu que va originar la fòbia en el pacient a través del psicoanàlisi, i a partir d’aquest
punt se li aclareix al pacient que només es tracta d’una idea errònia de la seva ment.

Formes farmacèutiques
Per tal de tenir més informació sobre els tipus de medicaments que existeixen i els
seus diferents estats, i per realitzar una proposta de packaging on els tipus de medica-
ments que incloguin siguin els més variats possibles, vaig realitzar una recerca sobre el
tipus de formes farmacèutiques que poden presentar els medicaments. Aquestes són
les següents:

Sòlides Semisòlides Líquides Gasoses

Pólvores Pomades Aigües aromàtiques Oxigen

Oleosacarurs Pastes Injeccions Òxid nitrós
Granulats Cremes
Gelees
Xarops
Pocions
Aerosols Referents de medicaments
Emplastres Com és lògic, també vaig fer una recerca de diferents packagings de medica-
ments dissenyats amb la intenció de ser més “moderns” en comparació a com són
actualment.
Parts del packaging d’un
medicament
Em vaig inspirar en tots pel que fa a l’ús de tipografies, colors i identitat que se li volia
donar als medicaments, però em van cridar especialment l’atenció el del dissenyador
Jose Quirós, el qual em va recomanar la Mariona. La proposta d’aquest dissenyador
Un cop tenia el procés d’ideació dut a terme (explicat en el punt 2), vaig fer una re- era tan simple com escriure a la part davantera de cada envàs per què servia el medi-
cerca dels apartats que constituïen el brànding d’un medicament, per tal d’incloure-les cament. Vaig pensar que era una proposta que encaixava a la perfecció amb la qual jo
en el futur packaging que dissenyaria, ja que volia que el medicament continués sent de volia fer, ja que et venia el medicament com una cosa més “moderna” i “funcional” i no
la manera més professional possible. Aquestes són les parts que vaig destacar: tant “química” o “farmacèutica”.
- Nom del medicament

6 7
 recerca recerca

8 9
 recerca recerca

Referents de packaging Referents de cartes

Com la intenció inicial era també realitzar una proposta de packaging i brànding Finalment, vaig buscar diferents dissenys de cartes per tal de dissenyar les meves.
del mateix embalatge on es troba el medicament, vaig buscar diferents idees de pac-
kaging que podria haver adaptat al meu projecte. Si bé és cert que al final no ho vaig
arribar a fer, em van servir per determinar el tipus de packaging que aplicaria a cada
forma farmacèutica i per inspirar-me a l’hora de dissenyar el packaging i brànding del
producte.

10 11
 recerca

RECERCA EXPERIMENTAL
Durant el procés de formalització del treball vaig haver de fer força recerca experi-
mental, sobretot a l’hora d’utilitzar funcions concretes dels programes que estava utilit-
zant. La gran majoria de coses les vaig trobar a fòrums d’internet i a vídeos de YouTube.

En referència a l’Illustrator, vaig buscar aspectes com:

- Com crear un document per a impressió
- Com exportar un document per a impressió
- Com exportar un document per a pantalles
- Errors que es cometen a l’hora d’imprimir dissenys

Pel que fa a l’InDesign, vaig buscar el següent:

- Com fer un índex automàtic
- Errors més comuns
- Consells per principiants
Com exportar en format PDF un document
-
Quant al Blender, vaig buscar:
- Com crear materials invisibles
- Com exportar vídeos

12 13
IDEACIÓ
PROCÉS CONCEPTUAL
Un cop realitzada la recerca documental i tenir més coneixement sobre aquestes perso-
nes, vaig començar el meu procés d’ideació. La pregunta que em vaig fer al voltant de
la qual va girar el meu disseny va ser: com puc canviar la mentalitat de les persones que
pateixen farmacofòbia des de l’àmbit del disseny?
Inicialment, vaig fer una recopilació dels conceptes o paraules clau que més em van
cridar l’atenció i vaig considerar més importants, i a partir d’aquí vaig pensar diferents
propostes de disseny. Els conceptes que vaig destacar van ser:
- Tenen traumes del passat
- Com ajudar al pacient?
- Demostrar-li que té amplis beneficis
- Els efectes secundaris mai estan per sobre del benestar del pacient
- Explicar per què serveix el producte
- Demostrar la falsa creença que els medicaments són perjudicials
- Si oferim una bona experiència, voldrà repetir
A partir d’aquí, vaig pensar diferents alternatives a través de les quals podia solucionar
els problemes mencionats recentment.
La primera que se’m va ocórrer va ser la de canviar el packaging i brànding de la caixa
del medicament. La gran majoria dels packagings de medicaments presenten les ma-
teixes característiques:
- Són capses quadrades que s’obren de la mateixa manera
- Presenten una estètica antiquada, extremadament seria i farmacèutica
Això pot arribar a provocar un gran rebuig de cara, fins i tot, a persones que no tenen
por a prendre medicaments. El packaging d’un producte és el primer que veiem a l’hora
de comprar, i si aconseguim que aquest sigui més atractiu i el client s’identifiqui més
amb ell, incentivarà al consumidor a comprar-lo.
Si bé és cert que canviant el packaging d’un medicament es pot incentivar a les perso-
nes que tenen rebuig cap als medicaments a comprar-ne, considero que en el cas de
les persones que pateixen farmacofòbia s’ha d’anar un pas més enllà. Recordem que
aquestes persones tenen una falsa creença implantada a la seva ment, i es curen mit-
14
ideació
jançant teràpia psicològica. El meu objectiu ha estat dissenyar un joc de cartes on el fac-
tor psicològic és fonamental. Aquestes seran 4 cartes diferents, que tindran missatges
escrits per davant i per darrere. A la part del davant hi haurà escrit un text amb el qual es
puguin sentir identificades aquestes persones, i la paraula “fals” escrita a sota d’ell. I a
la part del darrere hi haurà escrita una justificació que expliqui per què la frase de la cara
del davant és falsa, i a sota la paraula “cert” escrita, donant a entendre que el que ells
pensen no és cert, i el que hi ha escrit darrere sí. Considero que és una bona manera de
crear empatia amb aquestes persones a l’hora d’escriure frases amb les quals se senten
identificades, i canviar la seva falsa creença escrivint una justificació darrere.
Per últim, vaig considerar que seria una bona idea dissenyar el packaging i brànding, i
per tant les seves respectives cartes de 3 medicaments diferents. A més, volia que les
seves formes farmacèutiques fossin diferents, és a dir, que no fossin 3 medicaments
que es venguessin en pastilles, per exemple, sinó que fos un medicament que es ven en
pastilles, un altre que es ven en pólvores i un altre que es ven en format líquid.
Pel que fa a la formalització, els últims passos que seguiré seran:
Crear prototips del disseny:
D’aquesta manera puc obtenir una mostra del producte real abans d’imprimir-la, i uti-
litzar-lo per veure diferents errors o com a manera de promocionar el producte i captar
l’atenció.
Materialitzar les capses i cartes:
Serviran per veure en persona i físicament el resultat final, i per exposar-ho el dia de la
presentació.
Realitzar la sessió de fotos:
Per tal d’obtenir imatges del resultat final i poder-les fer servir en la presentació i maque-
tació del projecte.
Produir una petita animació:
On aparegui la capsa del medicament, girant per mostrar totes les seves cares i aquesta
s’obri deixant mostrar les cartes que conté dins. Em servirà novament per captar l’aten-
ció del públic i resumir visualment el resultat final del treball en un petit vídeo de menys
de 10 segons.
Preparar l’exposició:
La posada en escena de l’exposició ha d’estar treballada i ser acord al treball. Serà im-
portant novament per crear un major impacte.
15
 formalització

Elecció dels medicaments

El primer que vaig haver de fer durant el procés de formalització va ser decidir
els medicaments la caixa dels quals volia canviar. Com he comentat amb anterioritat,
volia que tant la forma farmacèutica com la seva solució fossin diferents. Tenia inten-
ció d’escollir una companyia farmacèutica concreta i aplicar un redisseny a productes
que complissin amb les característiques anteriors, ja que estaria justificat que l’estètica
d’aquests fos tan similar. No obstant això, no vaig trobar cap companyia que tingués
medicaments amb la forma i funció que volia, així que vaig escollir medicaments que
pertanyen a companyies farmacèutiques diferents. L’avantatge que això em suposa és
que els medicaments escollits són molt coneguts en els seus àmbits, així que poden
captar l’atenció dels clients al ser d’”ús recorrent”. Si hagués escollit medicaments d’una
mateixa companyia farmacèutica, és molt probable que fossin totalment desconeguts
de cara al públic.

Pel que fa a les pastilles, vaig seleccionar un medicament que servís com a solució pel
mal de cap. Vaig escollir el famós “Paracetamol”, de la companyia Kern Pharma.

Amb relació al medicament líquid, vaig escollir un medicament que fos útil per eliminar la
son i el cansament. Vaig escollir un medicament anomenat “Astenolit”, pertanyent a la
companyia ERN (European Reference Networks).

Finalment, vaig escollir un medicament destinat a les persones que pateixen el transtorn
lipídic (colesterol alt). Vaig seleccionar un medicament anomenat “Colestiramina”.

FORMALITZACIÓ
PROCÉS DE FORMALITZACIÓ 17
 formalització formalització

Packaging
En relació amb les mides de la caixa, aquesta és el màxim petita possible per tal que el
medicament hi càpiga dintre i sigui fàcil de transportar. De totes maneres, la intenció és
que el packaging de l’embolcall del propi medicament, és a dir, el blíster, sigui també
Com ja he comentat anteriorment, tenia l’objectiu de dissenyar un packaging que
diferent de l’actual, i sigui això el que s’emportaria la gent als llocs, i per tant la caixa
no tingui res a veure amb els packagings dels productes farmacèutics actuals. Volia que
es quedi a casa amb la resta d’unitats. Però he trobat igualment important fer-la de la
aquest es caracteritzés per ser molt més atractiu, modern i que generés una experiència
manera més petita possible, sense que perdi protagonisme el brànding d’aquesta. Fi-
al consumidor. A més, volia que complís amb característiques essencials com ho són el
nalment, un altre factor rellevant és que la caixa s’ha de mantenir dreta, així que s’ha de
fet de ser ergonòmic i que hi hagi una compatibilitat entre l’envàs i el producte.
tenir en compte que la profunditat d’aquesta ha de ser gairebé igual a la seva amplada
per tal que la base sigui quadrada i se sostingui a la perfecció. Tenint tot això en comp-
La primera decisió que vaig prendre és que aquest seria vertical. La gran majoria dels
te, i les mides dels medicaments inclosos dintre en funció de la quantitat d’unitats que
medicaments actuals presenten un format horitzontal, i vaig considerar que si el feia
venen dintre, vaig decidir que la mida de les capses seria:
vertical, no només crearia una estètica diferent, sinó que a l’hora de col·locar-lo sobre
una superfície plana cridaria més l’atenció i podria arribar a ser percebut inclús com un Part superior Part inferior
objecte de disseny, com si d’una caixa d’una colònia es tractés.
Amplada 7 cm 6,975 cm
Seguidament, vaig decidir que l’envàs esti-
Profunditat 8,5 cm 3,475 cm
gués format per dues peces. Això no només
em permet afegir més elements de brànding Alçada 4,5 cm 4,475 cm
a la caixa i fer-lo més original, sinó que per-
met al client “viure una experiència”. El fet
Cal destacar que l’altura de la part inferior de la caixa té una justificació. L’objectiu
que el packaging d’un medicament s’obri
d’aquesta és que un cop s’obri la caixa es pugui apreciar tant la part de baix de la caixa
com si fos una colònia o una capsa de bom-
com el propi producte, i a més aquest últim sigui fàcil de retirar, així que l’altura aquesta
bons, genera al consumidor una sensació
compleix amb aquests objectius. Si, en canvi, aquesta fos massa alta, no deixaria veure
molt més satisfactòria. Vinculat al fet de que
el producte i podria ser incòmode de retirar-lo, i si fos massa baixa, la part superior de
s’ha de poder obrir, a la part inferior central
la caixa no se sostindria amb la inferior, i a més, el disseny d’aquesta última seria molt
de les cares laterals, hi ha un forat amb forma
pobre, al haver-hi tan poc espai on treballar.
de semicercle, adaptat a la mida dels dits,
per tal que sigui el més fàcil possible per al
consumidor obrir el producte (ergonòmic).

18 19
 formalització formalització

Brànding Part superior

Un cop havia determinat l’espai en el qual hauria de dissenyar la proposta gràfica,
em vaig posar mans a l’obra.
Cara davantera
En primer lloc, vaig fer una llista de les característiques que volia que complís la proposta
gràfica de la caixa de medicina, i vaig anotar el següent:
- Cridar l’atenció
- Conservar l’essència del medicament (que es vegi i es continuï identificant com un
medicament)
- Efecte calmant i curatiu
- Imatge seria i fiable
- Eficaç
- Guia de Normes de Correcta Fabricació inclosa

Un cop definits els paràmetres que volia que caracteritzessin el disseny del producte,
vaig començar a dissenyar les seves diferents cares, i ho vaig separar en funció de la
part superior i la inferior.

La cara davantera de la caixa la vaig aprofitar per incloure la in-

formació que considero més rellevant. En aquest cas, em va agradar la
idea que proposa el dissenyador Jose Quirós (explicada als referents de
medicaments, pàgina 7) en un dels seus dissenys de packaging de me-
dicaments. Aquesta consisteix en una cosa tan simple com escriure a la

20 21
 formalització
part davantera de cada envàs per què serveix el medicament. Vaig pensar que era una
proposta super senzilla però alhora eficaç. A molts de nosaltres ens passa que quan
hem de prendre un medicament no sabem quin de tots és, ja que la majoria d’ells tenen
noms estranys i se’ns fa impossible recordar què fa cadascun d’aquests. Per tant, ens
hem de posar a llegir un per un quina és la seva funció fins que trobem el que buscàvem.
Si en comptes d’això escrivíssim un text a la part de davant on hi hagi escrita la funció
del producte, seria molt més agradable l’experiència de buscar-lo. A més, al tractar-se
d’un text breu i concís, el cervell ho racionalitza més fàcilment i dona lloc a evitar pos-
sibles confusions de medicaments. De cara a la gent que pateix farmacofòbia, és una
estètica i dinàmica que trenca per complet el que hi ha establert fins ara, i és possible
que moltes d’aquestes persones tinguin la valentia de prendre un medicament que els
hi diu d’una manera senzilla i agradable l’efecte que tindrà en ells.
Per aquest motiu, he escrit un breu text a la part davantera de cadascun dels medica-
ments que diu el següent:
- Paracetamol: “Em fa mal el cap, ajuda”
- Astenolit: “Estic cansat, ajuda”
- Colestiramina: “Tinc alt el colesterol, ajuda”
El motiu d’utilitzar la paraula “ajuda” al final de cada frase és per aconseguir crear em-
patia amb el pacient i que aquest quan llegeix la frase abans de prendre el medicament
es senti més identificat i reforci la idea que necessita prendre’l.
La tipografia usada per tot el text, a excepció de la paraula “ajuda” ha estat la Coolvetica.
He volgut fer servir una tipografia de pal sec, ja que aquesta és neutral, llegible, simple
22
formalització
i moderna. En el cas de la paraula “ajuda”, la tipografia utilitzada ha estat una de tipus
Serif. Ho he fet perquè aquesta es diferenciï de la resta del text, i el cervell inconscient-
ment la destaqui, i es creï en ell la certesa que el medicament li proporcionarà ajuda. A
més, aquest estil de lletra es caracteritza per transmetre serietat i seguretat.
Així mateix, tots els textos els he acompanyat d’un logo a la part inferior esquerra que
representa el respectiu malestar. L’estètica que he seguit en tots els casos ha sigut rea-
litzar una il·lustració vinculada al problema o a la part del cos on resideix el problema i un
petit logo o símbol a la part superior dreta que reforça el missatge que vol transmetre.
A més, el logo de cada medicament apareix repetit en diverses parts del packaging i
de les cartes, cosa que permet al consumidor associar-lo al mateix malestar. D’aquesta
manera arribarà un punt on al client no li farà falta ni tan sols llegir el text, ja que serà
capaç d’identificar el logo i relacionar-lo amb el malestar pertinent. Així, s’aconsegueix
crear una identitat per a cada problema concret.
En referència als colors utilitzats en el text i la il·lustració i distribució d’aquests, també
he seguit una dinàmica específica. En primer lloc, no he fet ús de colors plans, sinó de-
gradats per tal de crear una gamma de colors més agradable a la vista i afegir un toc de
modernitat. Per altra banda, els colors es troben únicament en el logo i en les paraules
clau que defineixen el problema. Per exemple: “alt colesterol, ajuda”. Això ho he dissen-
yat d’aquesta manera amb l’objectiu de posar èmfasi en les paraules que defineixen el
problema de la millor manera, i perquè el cervell inconscientment llegeixi únicament o
doni més importància a les paraules que es troben de color. Cal afegir que els colors
utilitzats per la identitat de cada medicament no són colors que acostumen a anar de la
mà del propi problema. És a dir, la son es relaciona molt amb el color blau. No obstant
això, jo no he volgut fer servir colors que acostumen a estar relacionats amb el problema
en qüestió, ja que part del meu propòsit era també realitzar una proposta gràfica original
i diferent del que estem acostumats. Finalment, el color utilitzat per les paraules que no
contenen el degradat ha estat el gris i el del fons un beix clar. Considero que la combi-
nació de tots els colors crea un resultat molt homogènic i estètic.
23
 formalització formalització

Cara superior Com es pot anar observant, diverses parts del disseny contenen frases que tenen la fi-
nalitat de transmetre al consumidor la seguretat i certesa que necessita al moment de
prendre un medicament, i considero que si una manera de curar la farmacofòbia és
mitjançant teràpia psicològica, el fet que el consumidor llegeixi constantment frases que
donen a entendre que el medicament és segur i eficaç, pot anar eliminant en ell la falsa
creença que aquests són perjudicials.

He decidit crear en el text un efecte d’arrodoniment perquè segueixi la forma del logo i
no siguin concebuts com dues coses separades (text i logo), sinó com una cosa grupal
(“la solució per al mal de cap és senzilla i eficaç”).

Finalment, el color que he utilitzat de fons és aquell amb el que s’identifica el medica-
ment (el de la cara davantera), per tal de crear una separació entre la cara davantera i
aquesta, i per al logo i text he utilitzat el beix que he utilitzat a la cara davantera. No volia
que el text fos de color negre, ja que volia reforçar la idea d’esperança en aquesta cara,
i per aquest motiu el color emprat per al text i el logo ha sigut un clar.

A la cara superior li vaig voler donar un mínim de protagonisme

també. Crec que tant la cara davantera com la superior són les primeres
que mira el consumidor, i les quals jutjarà a l’hora de decidir si comprar un
producte o no, per això vaig voler que el contingut més important es tro-
bés en aquestes. En aquest cas, volia que aquesta cara fos una espècie
de presentació del producte, i tingués una petita frase que el definís. Vaig
decidir utilitzar el logo dissenyat prèviament de cada respectiu medica-
ment per cada respectiva caixa, i vaig afegir un text on hi ha escrit: “Senzill
i eficaç”. Crec que és un text que compleix perfectament amb l’objectiu
de generar confiança i seguretat al consumidor alhora que transmet sen-
zillesa. Considero que de cara als farmacofòbics, la frase pot afectar psi-
cològicament d’una manera positiva.

24 25
 formalització formalització

Cares laterals

Pel que fa a les cares laterals, aquestes les he fet servir com a mera
estètica. Per això, vaig crear un patró amb el logo dels respectius medica-
ments que ocupés tota la cara i vaig usar una gamma cromàtica del color
que pertany a cada medicament pels colors del fons i dels logos. Aquests
últims es troben inclinats per crear un disseny més dinàmic i no tan “abu-
rrit”.

26 27
 formalització
Cara posterior
Al disseny de la cara posterior vaig decidir incloure la informació
obligatòria de ficar en un envàs d’un producte d’un medicament, però al-
hora la que la gent li dona menor importància. A més, al trobar-se en una
cara on els clients no acostumen a mirar o a donar importància, l’atractiu
de l’envàs no es perd en cap moment. De totes maneres, això no treu
28
formalització
que s’hagi seguit una estètica concreta al moment de dissenyar aquesta cara i s’hagi
intentat fer de la manera més atractiva possible. També he aprofitat aquesta cara per
promocionar el joc de cartes inclòs dins de l’envàs, ja que si ho ficava a les cares laterals
el disseny general de la caixa, podia arribar a quedar massa “carregat”, i si ho ficava a la
cara davantera o superior perdia protagonisme el missatge que hi ha inscrit en elles.
En relació amb la informació obligatòria, he proporcionat la següent informació:
- Nom del medicament
- Quantitat de medicament (en g o ml)
- Via d’administració
- Nombre d’unitats que inclou l’envàs
- Informació d’ús
- Informació del medicament
- Data de caducitat
- Codi Nacional
- Logo de la companyia farmacèutica
El nom del medicament es troba a dalt de tot i en majúscules. A partir d’aquí, la se-
güent informació se separa en paràgrafs. Al primer de tots es proporciona la informació
que té relació amb la quantitat de medicament que inclou, la seva via d’administració
i el nombre d’unitats, respectivament. Als següents paràgrafs es brinda informació del
medicament i el seu ús, i per últim, a baix de tot la seva data de caducitat. A més, a
dalt a la dreta s’inclou el codi nacional del producte escrit de dalt a baix i al seu costat
la marca de la companyia farmacèutica al qual pertany. Es troba rotat, ja que considero
que d’aquesta manera queda més estètic, i a la part superior dreta, perquè és una in-
formació dels medicaments que sempre es troba separada o aïllada de la resta. La tipo-
grafia utilitzada és novament una de pal sec, pel fet que és neutral i llegible, alhora que
moderna, però no pertany a la mateixa família que la utilitzada a la de la cara davantera
per donar a entendre que la informació d’ambdós textos és de diferent rellevància.
Finalment, a sota d’aquesta informació es pot veure un apartat que crida a la vista.
En ell he aprofitat per promocionar el joc de cartes que hi ha inclòs dins l’envàs, sota
l’eslògan “Elimina la falsa creença que els medicaments són danyins”. Novament, és
una d’aquelles frases escrites amb la intenció de proporcionar-li al cervell informació in-
conscientment que els medicaments són bons i saludables, i no danyins. L’estètica que
li he volgut donar al text és més aviat d’estil cartoon, però sense perdre la formalitat o
serietat, que és la mateixa que he utilitzat pel disseny de les cartes, les quals explicaré
posteriorment. A la dreta d’aquest text he inclòs una previsualització de 2 cartes, per
davant i per darrere, on dues d’elles mostren la frase de la falsa creença, i les altres dues
la de la correcta creença. A més, aquestes es troben darrere del famós signe de canvi
de sentit del joc de cartes “Uno”. El significat que he volgut transmetre amb aquest signe
29
 formalització formalització

Part inferior
és que mitjançant aquestes cartes li dones la volta o un altre sentit a la frase. A més, per
veure l’altre sentit de la frase, li has de donar la volta literalment a les cartes, cosa que
reforça aquesta idea.
Cara davantera

Vaig aprofitar la cara davantera de la part inferior de la caixa per promocio-

nar novament el joc de cartes. Al trobar-se únicament a la cara posterior
de la part de dalt de la caixa, és possible que els clients no li donin gaire
importància o inclús ni tan sols ho vegin. No obstant això, posant-ho ara
a la cara davantera de la part de baix, la probabilitat de que els clients ho

30 31
 formalització formalització

vegin a l’obrir el packaging és altíssima i ho consideraran com una cosa important al

trobar-se en una zona on es sol incloure informació important. A més, en cas que ja ho
hagin vist a la part superior, el fet de tornar-ho a veure fa que el client li doni major impor-
tància, i el seu cervell inconscientment vagi creient-se la frase “Elimina la falsa creença Cares laterals i posterior
que els medicaments són danyins”.

Pel que fa a l’estètica de les cares laterals i la posterior, aquestes

inclouen el mateix patró utilitzat per les cares laterals de la part superior de
la caixa. En aquest cas, els colors utilitzats han estat invertits. Si a la part
de dalt les cares laterals eren de color verd i la posterior beix, en el cas de
la part de baix les cares són de color beix i la posterior de color verd. He

32 33
 formalització formalització

pensat que això pot crear una composició estètica interessant.

Cartes

Pel disseny de les cartes, el primer factor que vaig haver de tenir
en compte va ser la mida d’aquestes. Havien de ser lo suficientment pe-
tites per caber dins la caixa del medicament, però alhora lo suficientment
grans perquè s’aproximessin a la mida d’una carta i fos fàcil llegir el seu
contingut.

34 35
 formalització formalització

Vaig haver de pensar, en primer lloc, com estarien aquestes distribuïdes dins la caixa.
Vaig arribar a la conclusió que la millor manera perquè aquestes fossin visibles un cop
s’obrís el producte fos col·locant-les darrere del producte i no a sota, i de manera verti-
cal, ja que així aprofitava de la millor manera l’amplada i l’alçada de l’interior de la caixa.
D’aquesta rendermanera, vaig determinar que la mida d’aquestes seria de 5 cm x 7 cm.
Per últim, la disposició de les cares de les cartes dins l’envàs serà la següent: la cara
principal serà la falsa, perquè sigui la primera que llegeixi el pacient, i en el cas dels far-
macofòbics, no només se sentin identificats més ràpidament, sinó que tinguin després
la curiositat de llegir el que fica a la cara del darrere que és la certa. Si es trobessin al re-
vés, i llegissin primer la frase certa, probablement la majoria d’ells no seguirien llegint-les.
No obstant això, al ser la cara falsa la principal, se senten identificats més ràpidament i
poden donar-li més importància a les cartes.

Pel que fa a les preguntes que vaig decidir incloure en les cartes, em vaig basar en els 4
pensaments més recurrents entre la gent que pateix farmacofòbia:
- “No té beneficis”
- “Té efectes secundaris”
- “No m’agrada la textura / sabor”
- “És perjudicial”

Per cadascun dels medicaments, vaig elaborar una resposta a cada respectiva afirma-
ció, basant-me en informació real de cadascun d’ells.

Pel que fa al disseny, volia que aquest conservés l’estètica dels medicaments, així que
vaig decidir utilitzar la mateixa tipografia i gamma de colors de cada respectiu medica-
ment. Predomina el color del medicament al fons, i el color blanc pel text, que contrasta
amb el negre de la seva ombra i tot plegat crea una bona composició de colors. Amb-
dues cares estan formades per les mateixes parts:
- Logo del medicament a la part superior dreta i in-
ferior esquerra
- Text al centre que varia el seu tamany en funció de
si és fals i és una frase curta o és vertader i l’expli-
cació és lleugerament més extensa. Cal afegir que
el text fals comença i acaba amb unes cometes fent
referència a que és la reproducció literal del que
diuen moltes persones
- A sota d’aquest text hi ha un altre que diu “cert” o
“fals” en funció de la veracitat de la frase
- El text es troba dins d’un requadre que té de fons
un patró de creus o ticks en funció de si és la cara
vertadera o falsa.

36 37
 formalització formalització

38 39
 formalització formalització

Procés de prototipat:
Per tal de realitzar el prototip dels medicaments, el procés que vaig seguir va ser:
Prototipat - Dissenyar el brànding de les caixes i les cartes
- Dissenyar les caixes i les cartes en 3d, respectant les dimensions reals d’aquestes
- Aplicar el disseny 2d al model 3d
- Crear composicions
- Il·luminar l’escena
- Realitzar els renders

Disseny 2d

Prèviament a realitzar els medicaments de manera física, vaig dur a

terme un procés de prototipat del disseny, per tal d’obtenir una mostra del
model final, de manera digital i realista. Això em permetia no només veure
que les dimensions de la caixa i les cartes eren correctes, sinó que la mida
del propi disseny era correcte i el text era llegible. A més, el render em per-
met presentar i promocionar el projecte, i aconseguir un major impacte.

40 41
 formalització formalització

42 43
 formalització formalització

Disseny 3d
Com el disseny del brànding ja el tenia fet, vaig començar a dissenyar el model en
3d de la caixa inferior i superior, i les cartes. Per fer-ho vaig tenir en compte els factors
de:
- Mida de les caixes i cartes
- Gruix de les caixes (aquestes tenen un gruix per molt mínim que sigui)
- Caixa inferior lleugerament més petita quant a amplitud i profunditat que la superior
perquè encaixin
Unwrapping
Un cop fet això, vaig haver d’aplicar el disseny 2d al model 3d. Al tractar-se de
dos dissenys de dimensions diferents, vaig haver de convertir el model 3d en un model
2d, per poder aplicar el disseny, i tornar-lo a convertir en 3d. Per fer-ho, vaig aplicar a
les caixes un “unwrapping”, és a dir, un desembolicament de la superfície 3d. Un cop fet
això, li vaig aplicar el disseny 2d i vaig convertir novament el model en 3 dimensions.

44 45
 formalització formalització

Passos finals i renders

Els darrers passos que vaig haver de seguir van consistir a dur a terme composi-
cions atractives i visuals, il·luminar les escenes i realitzar els renders finals. Aquests van
ser alguns dels renders finals que vaig obtenir.

46 47
 formalització formalització

48 49
 formalització formalització

50 51
 formalització formalització

52 53
 formalització formalització

54 55
 formalització formalització

56 57
 formalització formalització

58 59
 formalització formalització

60 61
 formalització formalització

Materialització
El següent que vaig fer va ser materialitzar els dissenys. Per fer-ho, vaig haver de
tenir dos factors en compte. El primer d’ells era que el disseny havia de tenir pestanyes
que em servirien per doblegar-les i poder muntar la forma quadrada del medicament.
El segon, era que la part inferior de la caixa havia de tenir una amplada i profunditat lo
suficientment petita perquè capigués dins la caixa superior, però alhora lo suficientment
gran perquè aquesta no “ballés” o caigués quan s’agafés la capsa, i quedés estàtica.

Un cop impresos els dissenys, vaig procedir a retallar-los i finalment muntar-los.

62 63
 formalització formalització

64 65
 formalització formalització

Sessió de fotos
Un cop muntats els medicaments, vaig procedir a realitzar una sessió de fotos
amb l’objectiu d’utilitzar aquestes per complementar la memòria, utilitzar-les el dia de la
presentació i sobretot per veure de manera gràfica com queden els productes un cop
materialitzats i les proporcions que tenen en comparació al cos humà.

66 67
 apartat apartat

68 69
 apartat apartat

70 71
 apartat apartat

72 73
 apartat apartat

74 75
 apartat apartat

78 79
 apartat apartat

80 81
 apartat apartat

82 83
 apartat apartat

84 85
 apartat apartat

86 87
 apartat apartat

88 89
 apartat formalització

Animació
Per últim, vaig crear una petita animació amb el fi de mostrar en pocs segons el
resultat final obtingut, i novament crear un major impacte.

Pots veure l’animació accedint al següent enllaç: https://youtu.be/wHde8gbJ1sw

Esbossos
A continuació, mostro algunes imatges dels esbossos que vaig realitzar durant tot
el procés de dissenyar el producte.

90 91
 formalització formalització

92 93
 formalització formalització

94 95
 formalització formalització

Seguiment del projecte

Durant el treball m’he reunit en dues ocasions amb la tutora amb l’objectiu de
proposar-li la meva idea i solventar alguns dubtes. Aquests han sigut els registres:

14/12/2022
Que he aportat en aquesta sessió de seguiment?
He ensenyat les diferents propostes de temes que tenia, la idea de projecte que tenia de
cadascuna i la meva indecisió a l’hora de triar el tema definitiu.
Que s’ha comentat durant la reunió?
Els temes que tenia eren originals, però molts d’ells no es podien solucionar des del
camp del disseny. A més, en molt casos, no tenia un tema com a tal sinó directament
la proposta de disseny final. La Mariona em va comentar que primer s’ha de detectar
un problema i a partir d’ell treballar diferents propostes, en comptes de primer pensar
propostes i després el tema.
Quin és el següent pas? Què aportaré per la propera reunió?
El següent que he de fer és dur a terme la fase de recerca i començar a pensar els dis-
senys que vull realitzar. Inclús, tenir uns esbossos generals del que vull fer.

11/01/2023
Que he aportat en aquesta sessió de seguiment?
He mostrat tota la fase de recerca que he realitzat, i els diferents referents en els quals
m’inspiraré per dur a terme el meu projecte.
Que s’ha comentat durant la reunió?
La idea de solucionar la fòbia als medicaments realitzant una proposta de packaging
i branding nova és molt bona. Els referents són molt acertats i el joc de cartes l’he de
realitzar de manera física i no virtual.
Quin és el següent pas? que aportaré per la propera reunió?
El següent pas és tenir els dissenys gairebé acabats, i començar a pensar en el procés
de materialització d’aquests.

96 97
 comunicació

Per últim, vaig dissenyar la posada en escena de la meva exposició. Volia causar un im-
pacte i que no passés desapercebuda, i aquests van ser els elements que vaig decidir
incloure:
- Capses dels medicaments presencials
- Focus
- Projector
- Vídeo
- QR

El focus el vaig utilitzar per apuntar els medicaments i donar-los protagonisme. En el

cas del projector, el vaig fer servir per projectar un vídeo en bucle on apareixen imatges
dels productes i l’animació explicada anteriorment. A més, està editat de tal manera que
pugui ser reproduït en bucle.

Vaig situar els elements dins d’una classe, ja que d’aquesta manera no entrava tanta
llum i era més visible tant la llum del focus com el vídeo que reprodueix el projector. Al
costat, vaig afegir un petit full de sala amb l’explicació del projecte, amb l’objectiu de
que les persones que no sàpiguen de què tracta ho puguin entendre, i un petit codi QR
al costat per rebre feedback de la gent.

Aquest és el full de sala:

COMUNICACIÓ
CIRCULACIÓ DEL PROJECTE 98 99
 comunicació comunicació

A continuació mostro algunes imatges de la presentació:

100 101
 comunicació

Aquest és el feedback que vaig rebre:

CONCLUSIONS
CONCLUSIONS DEL PROJECTE
La conclusió general a la que arribo amb aquest projecte és que considero que
és possible i viable solucionar una fòbia com ho és la farmacofòbia, des del camp del
disseny.

Coses a millorar del protoip final

Estic molt satisfet amb el prototip final. No obstant això, hi ha tres coses que con-
sidero que podria millorar:

La primera d’elles, és que els forats laterals de les capses els vaig retallar a mà, i no van
quedar perfectes. A més, els vaig retallar un cop tenia la capsa muntada, cosa que va
ser un error ja que em va dificultar tallar-ho. Pel proper cop, em plantejo tallar-ho abans
de montar-ho, i fer-ho amb una màquina làser perquè el resultat final sigui més perfecte
i precís.

Per altra banda, la idea inicial era que aquests forats estiguessin a la part davantera i
posterior de la capsa, ja que d’aquesta manera era més còmode d’obrir i quedava més
atractiva estèticament, com es mostra a continuació:

102 103 103

 conclusions
apartat conclusions

Comentari sobre el procés de treball

El problema va ser que vaig tenir en compte la part davantera de la capsa però no la
posterior, i em vaig adonar quan ja havia imprès els models. D’aquesta manera, no po-
dia retallar la cara posterior, ja que no la vaig dissenyar tenint en compte el forat, i per
Com ja he comentat, considero que el procés de treball ha sigut clau en el meu
tant, si l’hagués retallat, m’hagués emportat per davant part del text i del disseny de les
projecte per arribar al resultat final. Aquest és l’ordre que he seguit en ordre cronològic:
cartes.
Pensar tema
Investigació
Finalment, un altre problema ha estat que els renders dels vídeos no els vaig exportar
amb transparència. Pretenia que el fons de les capses durant el vídeo fos acord al me- Referents
dicament. No obstant això, quan ja havia fet els renders em vaig adonar de que no els
Proposta personal
vaig fer amb transparència. No els vaig poder renderitzar novament ja que cada render
tardava 4 hores, i per tant no tenia temps de fer-ho novament. Esbossos inicials
Disseny
Coses de les que estic satisfet Prototips
En general estic molt satisfet amb el resultat final. La cosa de la que més m’enor- Materialització
gulleixo és de la dinàmica de treball i distribució del temps. Sabia que volia fer un bon
treball amb el que estigués satisfet, i era conscient del temps que això em comportaria, Sessió de fotos
així que des del primer dia vaig començar a treballar en ell. Animació
Comunicació
Per altra banda, estic satisfet amb el resultat final del disseny del packaging i brànding Maquetació
de les caixes ja que considero que compleix a la perfecció tots els requisits que volia
que tinguessin.
Exceptuant els errors a millorar comentats amb anterioritat, no em vaig trobar amb di-
ficultats a l’hora de dur a terme el treball. Però això no treu que hagi hagut moments
A més, estic molt orgullós també de la manera que he inclòs el factor psicològic al dis- d’estrés i indecisió o de no saber com fer certes coses i haver-ho de buscar a internet.
seny. Al tractar-se d’una fòbia que es cura mitjançant teràpia psicològica, vaig conside-
rar important incloure aquest factor en el disseny final, i considero que ho he aconseguit,
tant en les frases que he inclòs “ajuda”, “senzill i eficaç”, “elimina la falsa creença de que
els medicaments són danyins”, com en el joc de cartes.

Pel que fa al resultat físic, traient de banda els aspectes comentats anteiorment, consi-
dero que compleix perfectament amb les expectatives. Ha quedat molt polit i geomètric,
i he aconseguit el més difícil, que era que la part de baix encaixés dins de la superior,
però sense que aquesta caigui.

En quant als renders, les fotografies i l’animació realitzada són força professionals i la
qualitat dels mateixos és molt alta.

104 104 105

 fonaments

106