La Mosca Negra

LA MOSCA NEGR NEGRA A
Agraments Al llarg de la recerca han estat molts els qui han posat el seu granet de sorra en aquest treball, tant fent aportacions que lhan enriquit com donant-me suport en diferents aspectes. Entre ells em veig obligada a agrair el seu temps a les meves tutores Montse Llop i Mila, pel seu suport i suggeriments. A Pere Josep, per explicar-me de paraula el per qu de la seva proliferaci. A Miguel, per ajudarme a recollir exemplars de mosca negra quan gaireb encara no havia sortit el sol. A la Montse, la bibliotecria del poble, per la seva ajuda en la recerca de notcies. A la Rosa Maria Sabat, per aclarir-me els dubtes i pels seus contactes. A les farmacutiques Amlia Barbero i Carmen Hernndez , per haver buscat una soluci efica i econmica i haver-me perms esbrinar el seu petit descobriment. Al Ral Escosa i el seu equip, per apropar-me al problema i ensenyar-me les meravelles del riu Ebre. Al meu avi, per acompanyar-me en laventura danar a buscar mosques i no queixar-se desprs de les desenes de picades. I sobretot als meus pares, pels viatges, les fotografies... i tot el que suposa fer un treball com aquest. A tots vosaltres, grcies.
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
NDEX GENERAL
INTRODUCCI ............................................................................................................................. 6 1 CLASSIFICACI TAXONMICA ........................................................................................ 8 1.1 1.2 1.3 2 ARTRPODES................................................................................................................. 9 INSECTES..................................................................................................................... 11 DPTERS ...................................................................................................................... 14
CAUSES DE LA SEVA PROLIFERACI .......................................................................... 17 2.1 2.2 2.3 2.4 2.5 REGULACI DEL CABAL DEL RIU ..................................................................................... 18 CANVIS FISICOQUMICS A LAIGUA .................................................................................. 18 EL CANVI CLIMTIC ....................................................................................................... 19 ELS CAMPS DE REGADIU ............................................................................................... 20 LADAPTACI AL MEDI ................................................................................................... 20
EL CICLE BIOLGIC......................................................................................................... 21 3.1 3.2 3.3 3.4 ELS OUS ...................................................................................................................... 22 ETAPA LARVRIA .......................................................................................................... 22 ETAPA DE PUPA ............................................................................................................ 23 ETAPA ADULTA ............................................................................................................. 23
PICADES ............................................................................................................................ 25 4.1 4.1.1 4.2 4.2.1 4.2.2 4.3 PREVENCI .................................................................................................................. 26 Els repellents ........................................................................................................ 26 DESPRS DE LA PICADA ................................................................................................ 32 La recepta mdica ................................................................................................. 32 Remeis casolans ................................................................................................... 32 RESUM DEL NOMBRE DE CONSULTES DE LES ABS .......................................................... 33
TRACTAMENT AL RIU EBRE ........................................................................................... 39 5.1 BTI.............................................................................................................................40
TREBALL DE CAMP ......................................................................................................... 42 6.1 6.2 6.3 6.4 OBSERVACI DEXEMPLARS DE MOSCA NEGRA AL MICROSCOPI ....................................... 42 DIARI DELS TRACTAMENTS ............................................................................................ 47 ENQUESTES A LA POBLACI .......................................................................................... 51 ENTREVISTES ............................................................................................................... 61
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.4.1 6.4.2 6.4.3
Infermera. Rosa Maria Sabat Arqu .................................................................... 61 Farmcia de Flix. Amlia Barbero Pmies ............................................................ 64 Farmcia de Benissanet. Carmen Hernndez ...................................................... 67
CONCLUSIONS .......................................................................................................................... 71 BIBLIOGRAFIA........................................................................................................................... 73 ANNEX ........................................................................................................................................ 76 1. NORMES DUTILITZACI DELS REPEL LENTS ............................................................................. 76 2. MODEL DENQUESTA .............................................................................................................. 77 3. RECULL DE NOTCIES ............................................................................................................. 81
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
NDEX DILLUSTRACIONS Illustraci 1. La mosca negra ........................................................................... 8 Illustraci 2. Estructura dun insecte................................................................ 12 Illustraci 3. Tipus daparells bucals dels insectes .......................................... 13 Illustraci 4. Les preses i les depuradores, causants de la manca de riuades i la millora de la qualitat de laigua del riu, respectivament. ............................... 19 Illustraci 5. Canal de reg ............................................................................... 20 Illustraci 6. Esquema del cicle biolgic de la mosca negra ........................... 21 Illustraci 7. El simlid en letapa larvria ....................................................... 22 Illustraci 8. Aparell filtrador ............................................................................ 23 Illustraci 9. La pupa del simlid ..................................................................... 23 Illustraci 10. El simlid en la fase adulta ....................................................... 24 Illustraci 11. Exemplar femella de mosca negra picant ................................. 25 Illustraci 12. Picada ....................................................................................... 25 Illustraci 13. Natural Honey ........................................................................... 27 Illustraci 14. Helicpter del CODE llanant BTI al riu .................................... 39 Illustraci 15. Mapa dels punts daplicaci del tractament (groc) i punts de control (verd) .................................................................................................... 40 Illustraci 16. Cristalls de BTI .......................................................................... 41 Illustraci 17. Cos sencer dun exemplar de mosca negra 40x ....................... 43 Illustraci 18. Cos sencer dun exemplar de mosca negra 40x ....................... 43 Illustraci 19. Cos sencer dun exemplar de mosca negra 40x ....................... 43 Illustraci 20. Imatge duna ala de mosca negra 40x ...................................... 43 Illustraci 21. Cap 100x ................................................................................... 43 Illustraci 22. Part de la cua 100x ................................................................... 43 Illustraci 23. Teixit i pls de lala 400x ........................................................... 44 Illustraci 24. Antena 400x .............................................................................. 44
3
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Illustraci 25. Pota 400x .................................................................................. 44 Illustraci 26. Pls del cos 400x ...................................................................... 44 Illustraci 27. Detall de lala 100x .................................................................... 44 Illustraci 28. Detall de lala 100x .................................................................... 44 Illustraci 29. Cos sencer dun exemplar de larva 40x .................................... 46 Illustraci 30. Cos sencer dun exemplar de larva 40x .................................... 46 Illustraci 31. Detall del cos de la larva 100x .................................................. 46 Illustraci 32. Cos duna mosca negra en fase larvria 40x ............................ 46 Illustraci 33. Cos sencer dun exemplar de larva 40x .................................... 46 Illustraci 34. Cos duna larva sense el cap 40x ............................................. 46
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
NDEX DE TAULES Taula 1. Classificaci dels artrpodes ................................................................ 9 Taula 2. Classificaci dels insectes .................................................................. 11 Taula 3. Classificaci dels insectes en els ordres ms destacades ................. 11 Taula 4. Classificaci dels dpters .................................................................... 14 Taula 5. Evoluci del riu Ebre des del segle XIX al segle XXI .......................... 17 Taula 6. Durada de les fases del cicle biolgic................................................. 21 Taula 7. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2006 ................................................................................................................. 33 Taula 8. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2007 ................................................................................................................. 34 Taula 9. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2008 ................................................................................................................. 35 Taula 10. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2009 ................................................................................................................. 36 Taula 11. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2010 ................................................................................................................. 37 Taula 12. Despesa dels tractaments ................................................................ 41 Taula 13. Taula que recull les dades de les mesures en millmetres de diferents parts del cos de 15 exemplars de mosca negra ................................ 45
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Introducci
Mha picat una mosca negra! Segurament aquesta expressi lhaureu sentit dir pel poble en diverses ocasions o, fins i tot, haur sortit alguna vegada per la vostra boca durant lpoca del bon temps. La mosca negra s un insecte que ha colonitzat les Terres de lEbre en els ltims anys. Els que vivim al voltant del riu Ebre hem sentit a parlar de la mosca negra, i la majoria de nosaltres, fins i tot hem patit alguna vegada les seves doloroses picades. La motivaci que mha portat a elaborar el treball sobre aquest tema ha estat precisament aquesta. Com pot ser que un insecte tan petit i insignificant pugui causar un dolor tan fort en algunes persones? A partir daquesta reflexi mhan anat sortint nombroses preguntes i tot plegat mha portat a realitzar el treball sobre aquest tema. Daquest insecte noms coneixem el dolor de la seva mossegada, per la seva biologia s prcticament desconeguda. Per aquest motiu, lobjectiu teric daquest treball s conixer les causes que lhan portat a envair el nostre territori, a ms de saber quina s la seva biologia, s a dir, com s, on viu, de qu salimenta, com evoluciona al llarg de la seva vida i el perqu pica . El treball tamb consta duna part prctica, que pretn, duna banda observar diversos exemplars de larves i de mosques negres adultes al microscopi, i daltra, viure de primera m com s duu a terme una jornada de pretractament. A ms, tamb inclou els resultats duna enquesta feta a diversos habitants de les Terres de lEbre i tres entrevistes a persones que perceben el problema de ben a prop. Durant la realitzaci del treball la principal limitaci que mhe trobat ha estat la manca de fonts bibliogrfiques especfiques sobre aquest insecte. Aix mha obligat a donar ms pes a la part prctica i, a partir de lexperimentaci, elaborar la part terica. Aix doncs, mhe plantejat un treball que sestructura en set captols. En primer lloc, es mostra la classificaci de la mosca negra dins el regne animal per tal que ens puguem fer una idea general de quin tipus danimal es tracta i quines sn les seves caracterstiques principals. En segon lloc, sesmenten les possibles causes que han pogut influir en la seva proliferaci. La tercera part cont una explicaci del cicle biolgic de linsecte, des de leclosi de lou fins a letapa dadult, passant per letapa larvria i la de pupa. El quart captol est enfocat cap a la vessant sanitria del problema, tot mostrant mitjanant dades i grfics les principals zones afectades i explicant, duna banda, com es pot prevenir la picada i, de laltra, qu hem de fer desprs que ens hagi picat. El captol segent se centra en el tractament que es realitza des de fa uns anys al riu Ebre per disminuir el nombre de larves de mosca negra. Finalment, la part
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
prctica sexplica al set captol del treball, el qual inclou lobservaci dexemplars al microscopi, el diari de la jornada de pretractament, les enquestes a la poblaci i les entrevistes a diferents persones relacionades amb aquest tema. Juntament amb el treball sadjunten uns annexos que inclouen els consells per utilitzar els repellents, el model denquesta i un recull de notcies de diferents diaris que tenen relaci amb la recerca dinformaci. El mtode que he fet servir per a la realitzaci del treball de recerca ha estat, en primer lloc, una recollida dinformaci sobre els trets principals de linsecte i les possibles causes de la seva proliferaci que inclou la recerca de notcies en diaris del territori. A ms, he enquestat habitants de diversos pobles del territori per obtenir dades i opinions de diferents aspectes comentats en lapartat teric i he realitzat tres entrevistes per obtenir ms informaci del paper dels repellents farmacutics i la funci dels CAP desprs de la picada. Per aproparme una mica ms a linsecte he observat diferents exemplars de larves i adults al microscopi i tamb he assistit a una jornada de pretractament pel riu Ebre. Finalment he redactat la memria escrita que podeu llegir tot seguit i que de ben segur us resultar interessant.
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
1 Classificaci taxonmica
La mosca negra s un insecte dirn, de color negre i de mida petita, que oscilla entre 2 i 5 mm. El seu cos s ple de pls curts i t les antenes i les potes curtes i les ales ms grans. Lhbitat dels adults s proper a rius i torrents, ja que la posta dous i el desenvolupament de les larves i les pupes t lloc a laigua, en cursos rpids amb aiges ben oxigenades i netes o en la vegetaci de la vora. La majoria despcies piquen els humans perqu les femelles necessiten la sang per poder dur a terme la posta dous. Les femelles sn molt agressives i produeixen Illustraci 1. La mosca negra unes picades doloroses durant el dia, generalment fora dels edificis. La seva picada es caracteritza per un punt central roig i una inflamaci, normalment sagnant. En persones ms sensibles es pot produir una forta picor local i un edema. Poden dur a terme llargs desplaaments, de 12 a 20 km des don crien, aproximadament, i fins i tot poden arribar als 50 Km. Es troben, majoritriament, en els mesos ms clids de lany, tot i que tamb podem notar la seva presncia durant lhivern. En pasos tropicals la mosca negra s un vector de malalties com loncocercosi1, malgrat que a Europa no sha detectat que nhagi transms cap. No obstant, poden arribar a generar una plaga, s a dir, que el nombre dindividus adults s tan gran que produeix molsties o problemes de salut a les persones. Taxonmicament, la mosca negra es pot classificar dins el flum dels artrpodes, la classe dels insectes, lordre dels dpters, la famlia dels simlids i el gnere Simulium. Sha de tenir en compte, per, que existeixen diferents espcies de mosca negra, tot i que la ms abundant a les Terres de lEbre s la pertanyent a lespcie erythrocephalum. Com a artrpode, insecte i dpter reuneix els principals trets que caracteritzen aquests nivells, tal com es mostra a continuaci.
Malaltia crnica no mortal causada pel parsit Onchocerca volvulus i transmesa per femelles
infectades del gnere Simulium que afecta principalment la pell i els ulls.
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
1.1 Artrpodes
Taula 1. Classificaci dels artrpodes
Trilobitomorfs
- En estat fssil - Del Paleozoic al Permi - Ulls grossos compostos - Format per tres segments
Quelicerats
- Sense antenes - Sense mandbules - Trituren laliment amb els quelcers (pinces) Ex: Merostomats, arcnids i picnognids
Mandibulats
- Tenen antenes - Tenen mandbules - Tamb sanomenen antenats Ex: Crustacis, miripodes i insectes
Els artrpodes representen un dels grans grups que formen el regne animal i, a ms, podem dir que s el flum ms complet pel que fa al nombre diferent despcies que el formen. Dins el grup dels artrpodes podem trobar, duna banda, espcies que serveixen daliment a lhome, com ara la llagosta de mar, els crancs, els llagostins, i en alguns pasos, fins i tot les llagostes, les libllules i algunes erugues. Daltra banda, daltres espcies se nutilitzen les substncies que fabriquen, com la mel de les abelles, la seda, la laca... Malauradament, no tots els artrpodes sn favorables per als humans. Alguns dells provoquen plagues, altres sn parsits dels animals, i un altre grup, on sinclou la mosca negra, piquen els humans per alimentar-se de la seva sang, i en alguns casos, transmetre malalties infeccioses. La majoria dartrpodes sn dioics2 i presenten dimorfisme sexual3, tot i que tamb podem trobar espcies hermafrodites. Es reprodueixen sexualment, exceptuant alguns casos de partenognesi4 i acostumen a ser ovpars, s a dir, ponen ous. Tots els artrpodes tenen una srie de trets comuns, com ara que sn animals segmentats de simetria bilateral, tenen el cos cobert dun exosquelet dur i dapndixs articulats.
2 3 4
Lespcie t mascle i femella. Contrari dhermafrodita o monoic. Diferncia de formes, colors i mides que hi ha entre mascles i femelles d'una mateixa espcie. Formaci dun nou individu a partir dun vul sense fecundar. Es considera reproducci
sexual, ja que el nou individu tan sols t la meitat de la informaci gentica que el progenitor.
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
A continuaci he fet una breu descripci sobre els trets ms destacats dels artrpodes, que tamb presenta la mosca negra, que els diferencien daltres flums del regne animal, com podien ser els molluscs, els anllids, els rotfers, etc. Entre aquestes caracterstiques cal fer esment de lexosquelet, lestructura externa i els rgans dels sentits.
Exosquelet Lexosquelet s l'esquelet rgid que els envolta exteriorment i est format per una substncia que fabriquen ells mateixos anomenada quitina. Aquesta estructura externa est composta per una gran quantitat de peces articulades entre si, que permeten el moviment de les diferents parts del cos, el qual s possible grcies a un sistema muscular ben desenvolupat. Com que lexosquelet s rgid, per tal que lartrpode pugui crixer lha de canviar diverses vegades al llarg de la seva vida. s el que sanomena muda.
Estructura Una altre tret caracterstic dels artrpodes s el fet de tenir el cos segmentat, s a dir, constitut per una successi de segments o metmers, els quals tenen un parell dapndixs cadascun i sagrupen formant tagmes. Cada apndix est format per un seguit de peces, anomenades artells, unides per punts darticulaci que permeten el moviment.
rgans dels sentits Un aspecte caracterstic dels artrpodes s el fet que tenen els rgans dels sentits molt especialitzats. Per exemple, els rgans de visi poden estar formats per ulls simples o ulls compostos, exclusius dels insectes i els crustacis. El sentit del gust el detecten grcies als palps, un conjunt de peces articulades que formen part dels apndixs bucals. El tacte el perceben a travs dels pls que cobreixen la superfcie del seu cos. Per ltim, les antenes tamb tenen funcions sensorials, que s diferent segons el grup.
10
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
1.2 Insectes
Taula 2. Classificaci dels insectes
Apterigots
- No tenen ales i no deriven davantpassats alats - No experimenten cap metamorfosi Ex: Proturs, Collmbols, Diplurs, Tisanurs...
Pterigots
- Tenen ales o deriven davantpassats alats - Experimenten una metamorfosi Ex: Colepters, lepidpters, dpters, ispters, himenpters...
Taula 3. Classificaci dels insectes en els ordres ms destacats
Afanpters (puces)
Colepters (escarabats)
Dpters (mosques)
Hempters (xinxes de camp)
Himenpters (abelles, vespes i formigues)
Lepidpters (papallones)
Odonats (libllules)
Ortpters (llagostes)
No hi ha dubte que de tots els grups dartrpodes el dels insectes s el ms conegut, el ms diversificat i el ms important del regne animal pel que fa al nombre total dssers. Actualment els artrpodes representen el 80 % de tota la fauna terrestre coneguda, i, entre aquests, el 92 % sn insectes. La seva mida oscilla entre menys dun millmetre (com seria el cas dalguns himenpters parsits, de menys de 0,25 mm) i 30 cm (en el cas dalgunes espcies de papallones tropicals), tot i que el ms freqent s que mesurin entre 2 o 3 cm.
11
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
La majoria dinsectes sn ovpars, s a dir, ponen ous. No obstant, a diferncia dels ocells i dels rptils, la desclosa dels ous no dna lloc a individus amb una forma semblant a la dels adults, sin que han de passar per una srie de transformacions anomenades metamorfosi. Sn capaos dutilitzar com a aliments substncies com el petroli, la fusta, pells, espcies, tabac, excrements, cadvers, matria orgnica en descomposici... Duna banda, els insectes sn un avantatge perqu intervenen en la formaci del sl i en la degradaci de la matria orgnica, serveixen daliment als animals insectvors, sn depredadors daltres organismes perjudicials per lhome i ajuden a controlar plagues, evitant aix que les collites es facin malb, actuen com a pollinitzadors, i tamb ens proporcionen substncies tils com la cera, la mel i la seda. Malgrat aix, daltra banda hi ha insectes que perjudiquen lhome, ja que ataquen els cultius, deterioren productes com els llegums, la fruita, el tabac... i poden produir molsties a lhome o, fins i tot, transmetre malalties.
Estructura Els insectes tenen tres parells de potes, per aquest motiu tamb sanomenen hexpodes. Normalment tenen un sol parell dantenes, i, la majoria de vegades, dos parells dales. El seu cos est dividit en tres parts: el cap, el trax i labdomen. El cap s la regi del cos on es troba laparell bucal i tamb els principals rgans dels sentits, que sn els ulls i les antenes. El trax, que s la regi que es troba entre el cap i labdomen, per la part de davall, presenta els tres parells de potes i, per Illustraci 2. Estructura dun insecte damunt, els rgans de vol, excepte en algunes espcies que no els tenen. Podrem dir que el trax s la regi del cos especialitzada en el desplaament, ja que es on es troben les potes i les ales. Finalment, labdomen presenta alguns apndixs que tenen funci reproductora. Cadascuna daquestes tres regions est composta per diversos segments. El cap est format per quatre segments diferenciats: les antenes, les mandbules i els dos parells de maxilles. El trax est compost per tres segments: protrax, mesotrax i metatrax, i labdomen pot arribar a estar constitut per dotze segments.
12
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Antenes Les antenes sn un parell dapndixs articulats que posseeixen tots els insectes adults al cap, entre o davant dels ulls. En les etapes prvies del cicle biolgic de linsecte s possible que les antenes tinguin una mida ms petita o que, fins i tot, no existeixin. Normalment, els mascles tenen les antenes ms complexes que les femelles, per tant, aquestes resulten una diferncia important en els insectes amb dimorfisme sexual. La funci daquests aparells s sensorial, s a dir, sn capaos de captar qualsevol tipus de canvi en el medi a travs seu, com ara senyals olfactives, gustatives, tctils i auditives.
rgans bucals Els insectes gaudeixen duna gran diversitat dadaptacions al medi, una de les quals s ladaptaci en funci del tipus dalimentaci. Segons aquest criteri, podem trobar quatre tipus daparells bucals en els insectes:
Illustraci 3. Tipus daparells bucals dels insectes
Picador-xuclador: Les mandbules i les maxilles sc primes i llargues i formen un tub buit en forma dagulla. Per aconseguir laliment, linsecte clava lagulla a linterior dels teixits de lhoste i xucla el suc a travs de lagulla fins a lesfag. Tenen aquest tipus daparell bucal els hempters5, entre daltres.
Pugons, xinxes i polls i puces que xuclen la sang de mamfers i aus.
13
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Mastegador: Les mandbules tallen i trituren els aliments i les maxilles i el llavi els empenyen cap a l'esfag. s laparell bucal ms com entre els insectes, entre els quals trobem els colepters i ortpters6.
Xuclador. Es troba en els insectes que tan sols ingereixen aliments lquids o que ingereixen aliments slids com el sucre, que prviament han dissolt amb la seva saliva. Els animals que tenen un aparell bucal xuclador sn els dpters que no piquen, com ara la mosca domstica. Una variant de laparell xuclador s aquell en qu les maxilles no sn funcionals, i les peces restants formen una trompa anomenada labelle, a travs de la qual linsecte pot xuclar substncies lquides.
Mastegador llepador Aquest tipus d'aparell bucal est ben adaptat a l'absorci de lquids degut a la formaci dun rgan en forma de canal que sutilitza per arribar al nctar de les flors. Les mandbules sn de tipus mastegador, ja que daquesta manera tamb poden subjectar les preses amb facilitat, a ms de modelar els materials amb qu construeixen els seus nius, com ara la cera en el cas de les abelles.
1.3 Dpters
Taula 4. Classificaci dels dpters
Nematcers
- Cossos allargats - Antenes llargues - Larves aqutiques Ex: Mosquits
Braqucers
- Cos arrodonit - Antenes curtes - Mandbules redudes Ex: Mosques i tvecs
Els dpters formen un dels ordres dinsectes ms nombrosos, en el qual trobem mosques i mosquits en general. Sestima que lordre dels dpters inclou unes 240.000 espcies, tot i que noms se n'han descrit la meitat.
Saltamartins, llagostes i grills.
14
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Sn insectes holometbols7 caracterstics per la seva morfologia i molt importants pel seu nombre i el seu inters econmic. Presenten una gran varietat de mides i formes, amb espcies que no arriben al millmetre i altres que poden mesurar diversos centmetres. La gran majoria de les espcies de dpters sn necrfagues i salimenten dexcrements i de tota mena de matria en descomposici.
Ales La paraula Diptera prov del grec di (dos), i pteron, (ala), s a dir, que la paraula Dptera significa "dues ales". Per tant, els dpters sn un ordre d'insectes nepters que, com el seu nom indica, tenen un sol parell d'ales al mesotrax, a diferncia de la resta dinsectes. Aix doncs, les ales posteriors del metatrax es modifiques per uns apndixs vibrtils acabats en bola, com unes baquetes de tocar el timbal, que sanomenen balancins o halteris8. El paper que tenen aquests apndixs s molt important, ja que la seva manca comporta la prdua de lascensi en el vol i tamb la de mantenir el vol pla. La vibraci dels balancins s el que provoca que el vol dels dpters sigui sonor. El fet de tenir nicament un sol parell d'ales distingeix els dpters d'altres insectes alats, els quals tenen dos parells drgans voladors.
Caracterstiques generals Una caracterstica dels dpters s que tenen el cap mbil i uns ulls compostos molt grossos que els permeten tenir una visi molt mplia des de poca distncia. Pel que fa les potes, la majoria dells, sobretot les mosques, les tenen acabades en dues ungles agudes. A ms tenen unes potes cobertes de pls que els permeten agafar-se fcilment a les parets verticals, aguantar-se i caminar. A diferncia del adults, les larves dels dpters sn podes, s a dir, no tenen potes. Els adults sn sempre aeris, mentre que les larves poden ser aqutiques o terrestres, tot i que la majoria es desenvolupen en el medi aqutic continental. Algunes espcies transmeten algunes malalties com el clera, la tuberculosi, la pesta, la febre tifoide, la malria i altres malalties infeccioses.
Que presenta una metamorfosi completa, amb tres estadis de desenvolupament: larva, pupa i
imago (adult).
8
Cadascun dels dos apndixs que surten del metatrax dels dpters.
15
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
16
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
2 Causes de la seva proliferaci

La mosca negra no s una espcie extica, s a dir, no s que shagi installat en els ltims anys al nostre territori, sin que aquesta espcie dinsectes autctona ha estat vivint sempre a les Terres de lEbre. A principis del segle XX, els simlids es trobaven en tan petites quantitats que els humans no percebem les seves molsties, per en els ltims set anys lespcie ha proliferat de manera exagerada i sha convertit en una plaga que afecta les persones. Aquest creixement sobtat de lespcie ha estat degut a diversos factors que han afectat el seu hbitat i el seu cicle biolgic, com sn la variaci del cabal del riu Ebre i els canvis que shan produt a laigua. Els macrfits formen el seu hbitat i sn organismes vegetals que es troben en els cursos fluvials i que tenen importncia en el funcionament dels ecosistemes dels rius ja que sn influenciats per les propietats qumiques i fsiques de laigua i proporcionen refugi i aliment a diversos animals, com la mosca negra. A la vegada, la crrega de nutrients de les aiges determinen lestructura i el funcionament de les comunitats de macrfits. Per aquest motiu sovint sn emprats com a bioindicadors en rius. Sn tils per a la detecci i el seguiment de les alteracions fisicoqumiques que produeixin reducci de la transparncia de laigua, variacions de salinitat, de la temperatura i del nivell de nutrients. A continuaci trobeu un quadre resum on sindiquen de manera esquemtica les principals causes de la proliferaci daquest insecte.
Taula 5. Evoluci del riu Ebre des del segle XIX al segle XXI
RIU NATURAL Segle XIX Rgim natural Cabal Anys 60 Rgim alterat
RIU HUMANITZAT Segle XXI Rgim alterat Cabal Regulaci Eutrofitzaci Depuraci Contaminaci Espcies allctones Sediments Fitoplncton Macrfits
Cabal Regulaci
Espcies adaptades al Eutrofitzaci rgim natural Contaminaci Espcies allctones Sediments Fitoplcton Macrfits Sediments Fitoplncton Macrfits
17
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
2.1 Regulaci del cabal del riu

Al segle XIX podem dir que el riu era natural, s a dir, no havia sofert cap canvi per lactivitat humana. Aix doncs, el riu patia avingudes i tamb estiatges constantment perqu no estava regulat i les riuades arrencaven els macrfits arrelats al fons del riu. A ms, tant el cabal del riu com el cabal slid, s a dir, la crrega de sediments, eren molt elevats. Aquest fet provocava que laigua del riu Ebre fos trbola i, com a conseqncia, que la quantitat de macrfits no fos gaire important, ja que la llum solar no arribava al fons del riu. Les espcies allctones, com ara el musclo zebra, no podien viure al riu, ja que aquests canvis en el cabal els ho impedia. No obstant, poc a poc, cap als anys seixanta aproximadament, el riu es va comenar a humanitzar amb la construcci de preses i lEbre va passar a ser un riu regulat, la qual cosa va provocar que la quantitat de cabal slid i de cabal de laigua disminussin notablement. Llavors, laigua es va fer ms transparent perqu no saportaven tants sediments al riu. Al segle XXI, per, sha accentuat lalteraci del rgim del riu pels usos hidroelctrics. Per tant, el cabal daigua i laportaci de sediments al riu Ebre ha disminut encara ms respecte el segle anterior i podrem dir que laigua del riu sha fet totalment transparent, la qual cosa ha perms que la llum solar arribi als macrfits i que aquests puguin proliferar.
2.2 Canvis fisicoqumics a laigua

Durant els anys seixanta tamb es va iniciar un procs deutrofitzaci en el riu Ebre, les causes principals del qual van ser dues. Duna banda, trobem la utilitzaci de fertilitzants en lagricultura per enriquir el sl, molt sovint amb ms quantitat de la necessria. Aquests adobs sn rics en nitrats i en filtrar-se laigua de regadiu fins les aiges subterrnies o b mitjanant laigua de pluja els nitrats anaven a parar al riu, la qual cosa significava una aportaci de nutrients important per als organismes vegetals que hi viuen. Daltra banda, es va produir un creixement de la poblaci i, per tant, laugment ds de detergents que incloen els fosfats en la seva composici. En aquells temps totes les substncies anaven a parar al riu sense tenir en compte si podien afectar la seva composici, entre elles els fosfats, que tamb suposava un augment de nutrients al riu. Per tant, a meitats del segle XX el riu Ebre era un riu amb un rgim alterat que tenia ms nutrients (nitrats i fosfats) per les plantes aqutiques. El fitoplncton que vivia a la superfcie de laigua tenia prou llum per poder-se reproduir, ja que laigua era ms transparent pel fet de no haver tants sediments, a ms de tenir
18
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
ms nutrients, els fosfats i els nitrats, per poder-se alimentar. Com que el fitoplanctn va proliferar la superfcie del riu va adquirir un color verds, la qual cosa tamb impedia que la llum del sol arribs fins al fons del riu i que els macrfits es poguessin desenvolupar, tot i tenir suficient aliment per fer-ho. A causa de la poca quantitat de macrfits, la mosca negra tampoc proliferava perqu no tenia ms lloc on reproduir-se. Al segle XXI, a ms de lincrement de la regulaci tamb cal tenir en compte que amb la installaci de les depuradores laigua no est tan contaminada com al segle anterior, la qual cosa s un avantatge per la proliferaci de la mosca negra, que viu en aiges netes. A ms, la regulaci en la utilitzaci dadobs en lagricultura i la disminuci dels detergents amb fosfats han contribut a disminuir leutrofitzaci i, com a conseqncia, laportaci de nitrats i fosfats al riu, que a la vegada han fet disminuir la quantitat de fitoplncton de la superfcie aqutica perqu no tenien aliment suficient. Aix doncs, la llum solar ha pogut arribar fins al fons del riu perqu laigua s transparent per la manca de sediments i perqu el fitoplncton de la superfcie ha anat minvant per la disminuci dels nutrients, els fosfats i nitrats. Com a conseqncia daquests fets els macrfits han proliferat de manera exagerada i lhbitat on es reprodueix la mosca negra s ara ms extens.
Illustraci 4. Les preses i les depuradores, causants de la manca de riuades i la millora de la qualitat de laigua del riu, respectivament.
2.3 El canvi climtic

Les dues causes anteriors sn les principals en la proliferaci de la mosca negra, tot i que tamb cal tenir present altres factors secundaris que han afectat linsecte. Un daquests factors s el canvi climtic, el qual ha provocat, entre daltres coses, que els hiverns siguin ms curts i les temperatures ms suaus en aquesta poca de lany. Aix redueix la mortalitat hivernal de les larves i amplia el perode de cria dels simlids adults, la qual cosa provoca que s'acceleri el cicle vital de l'insecte i el nombre de mosques negres augmenta.
19
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
2.4 Els camps de regadiu

La implantaci dels camps de regadiu tamb ha perms la colonitzaci dels canals i les squies pels insectes, entre els quals trobem la mosca negra.
Illustraci 5. Canal de reg
2.5 Ladaptaci al medi

Una possible causa tamb seria la colonitzaci de nous hbitats per part de la mosca negra grcies a ladaptaci al medi, ja que es dedueix que han modificat la seva estructura i ara sn capaces de viure en aiges ms estancades i amb major contaminaci, i no tan oxigenades. No obstant, aquesta causa noms s una hiptesi que els experts no han comprovat.
20
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
3 El cicle biolgic
El cicle biolgic9 dun simlid t una durada aproximada de tres setmanes, tot i que varia depenent de lespcie. La durada del cicle biolgic s ms curta si els simlids adults es troben en un medi amb temperatures molt altes. A ms, si la temperatura s baixa, com s el cas de la primera generaci de mosques a linici de la primavera, letapa de pupa s ms llarga i ladult que es forma t una mida ms gran.
Taula 6. Durada de les fases del cicle biolgic
Ous Fase aqutica Larva Pupa Fase aria Adult
3-7 dies 7-12 dies 2-28 dies 14-21 dies
Durant aquest temps els simlids passen per un procs de metamorfosis, ja que des de que neixen fins que arriben a ledat adulta canvien destat. La metamorfosi que pateixen sanomena metamorfosi complexa o holometbol, ja que els simlids es transformen dun ou a un adult, passant per la forma de larva i pupa.
Illustraci 6. Esquema del cicle biolgic de la mosca negra
Conjunt de fases diferents per les quals passa un organisme des que es forma el zigot fins
que assoleix l'edat adulta i torna a produir nous gmetes.
21
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
3.1 Els ous

Lou s lestat embrionari. Aquesta etapa dura des del moment que el mascle i la femella han copulat i originen un nou insecte, fins que aquest, ja evolucionat, surt de lou. Les femelles adultes dipositen els ous dins laigua de rius amb corrents nets de contaminaci i oxigenats, tot i que en alguns casos tamb els dipositen en sediments propers a laigua. Les femelles necessiten ingerir la sang dels humans per poder dur a terme la maduraci dels ous en el seu interior. A cada posta les femelles dipositen entre 200 i 300 ous, els quals sadhereixen al substrat grcies a una coberta de secreci viscosa adhesiva que els envolta.
3.2 Etapa larvria

Letapa larvria comena amb leclosi dels ous i la seva durada varia depenent de les condicions ambientals. Les larves dels simlids tenen forma allargada i cilndrica, amb la part final de labdomen i el trax una mica ms gruixuts que la resta del cos, semblant a la constituci dun cuc, i la seva llargria que pot variar dels 3mm als 10mm. En el treball de camp podreu veure un apartat dobservaci de mosques negres en estat larvari al microscopi.
Illustraci 7. El simlid en letapa larvria
Les larves es troben a la vegetaci del fons dels cursos daigua, ja que s en aquesta part on el flux daigua s ms gran i, per tant, on hi ha ms aliment. El desplaament es deu a un pseudpode ventral i grcies a una ventosa situada a labdomen es poden fixar a la vegetaci. Durant aquesta etapa les larves passen la major part del temps alimentant-se grcies a dos apndixs bucals peluts, amb forma de ventall i amb un conjunt de filaments, els quals els permeten filtrar les substncies del medi aqutic. Els apndixs bucals tenen la capacitat dobrir-se quan la larva es troba de cara a la
22
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
corrent i de tancar- se. Aquesta facilitat per dirigir els apndixs a la corrent es realitza grcies al fet que el cos de la larva es pot rotar de 90o a 180o. El color de la larva depn de lalimentaci. Aix doncs, la larva s dun color fosc quan el seu tub digestiu cont aliment, mentre que adquireix un color ms clar quan nhi manca.
Illustraci 8. Aparell filtrador
3.3 Etapa de pupa

Letapa de pupa sinicia quan la larva es desplaa cap a una zona amb menys corrents aqutiques. En aquest nou lloc la larva comena a construir un estoig de seda al voltant del seu cos, en linterior del qual tindr lloc la metamorfosi que la convertir en pupa. Lestoig t una mida que oscilla entre 2 i 6mm i s de forma triangular. En aquesta fase, el simlid pateix una certa immobilitat i no salimenta. A linici de letapa travessa un procs dhidrlisi i perd alguns teixits larvaris, i tot seguit passa per un procs dhistognesi10, durant el qual es formen nous teixits. En aquesta etapa podem distingir labdomen de la pupa, el trax, i el cap, que cont uns filaments respiratoris, cadascun dells amb sis filaments.
Illustraci 9. La pupa del simlid
3.4 Etapa adulta

El simlid passa de letapa de pupa a ladulta quan es trenca la membrana del trax de la pupa. La mosca, que es troba en el medi aqutic, produeix una quantitat doxigen superior a la normal, la qual cosa provoca el trencament de la membrana i la fa pujar fins a la superfcie de laigua dins duna bombolla
10
Formaci i desenvolupament del diferents teixits embrionaris d'un organisme a partir de
cllules indiferenciades.
23
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
daire, que trenca la tensi superficial. Un cop es troba a la superfcie de laigua, la mosca sasseca i es queda a la vegetaci fins que aprn a volar. El temps de vida dels adults s inferior a un mes, temps durant el qual saparellen, salimenten de nctar i sang i ponen els ous. Els simlids adults tenen una mida entre 2 i 6 mm i sn de color fosc. Els adults no poden crixer perqu el seu esquelet extern s molt rgid. Les femelles sn hematfagues per tamb sn capaces dalimentar-se del nctar de les plantes. Tot i aix, prefereixen la sang perqu s un aliment molt ric en protenes i ferro, necessaris per al bon desenvolupament i la posta dels ous. Els mascles salimenten nicament de nctar i sucs de plantes. Laparell bucal de les femelles est format per dos peces curtes adaptades per tal que puguin trencar la pell. Les mandbules i les maxilles sn dentades i el llavi t forma de trompa curta. Les antenes sn curtes i pel que fa als rgans de la vista sn rodons i presenten dimorfisme sexual, ja que els mascles els tenen ms grans i no tenen espai entre ells, a diferncia de les femelles. Desprs daprendre a volar, la mosca negra realitza vols entre 12 i 20 Km des del riu. Els mascles es desplacen per buscar parella i el nctar que els alimenta i les femelles ho fan per alimentar-se de sang i tamb per trobar el lloc idoni per la posta dels ous. En el treball de camp tamb podreu observar lestudi realitzat a quinze exemplars adults, que inclou diverses fotografies microscpiques i les mesures de diverses parts del simlid.
Illustraci 10. El simlid en la fase adulta
24
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
4 Picades
La mosca negra, juntament amb els mosquits, s un dels insectes que durant lestiu causa ms molsties als habitants de les Terres de lEbre. Podem afirmar que els simlids no piquen, sin que mosseguen, ja que les femelles claven el seu aparell bucal per tal dextreure la sang de lorganisme i poder, aix, fabricar els ous. En canvi, com sabeu, els mascles salimenten dels sucs ensucrats de les flors i de les fruites.
Quan el simlid mossega allibera una substncia anestsica, un vasodilatador11 i un anticoagulant per poder absorbir la major quantitat de sang possible. A ms, el seu aparell mastegador porta altres substncies que provoquen una reacci allrgica. Latac de la mosca negra es pot produir a qualsevol hora, per principalment t lloc durant les primeres hores del dia i les ltimes de la tarda, quan la temperatura no s tan elevada. La picada es caracteritza per un punt roig sagnant envoltat duna inflamaci que produeix una picor molt forta i que, fins i tot, pot arribar a causar dolors i un edema. En alguns casos tamb pot provocar una reacci allrgica que necessita atenci mdica. Les manifestacions de la picada varien en funci de la sensibilitat de cada persona. En teoria, alguns insectes trien la seva vctima en funci de lolor, el color de la pell, ledat, lestat de salut i altres factors com ara la suor, la calor i la humitat del nostre cos. Malgrat aix, la mosca negra afecta totes les edats i sexes per igual i, segons comenta la farmacutica Carmen Hernndez, no segueix cap criteri delecci dels nombrats anteriorment, sin que mossega la primera persona que troba quan est mancada de sang i en necessita.
Illustraci 11. Exemplar femella de mosca negra picant
Illustraci 12. Picada
11
Substncia que augmenta el dimetre dels conductes per on circula la sang.
25
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
4.1 Prevenci
Els consells principals per evitar les picades sn els segents: Portar roba de colors clars, si pot ser, blanca. Evitar la roba negra, estampada o lluenta. Portar samarretes de mniga llarga, pantalons llargs i mitjons. Evitar la roba ampla. No passejar per llocs amb vegetaci abundant a les vores de cursos daigua, especialment als vespres dels mesos destiu. Evitar fer activitats a l'exterior en zones susceptibles d'haver-hi simlids, com els camps de futbol, els parcs, els jardins... Aplicar-se un repellent contra aquest insecte12.
4.1.1 Els repellents

Els repellents dinsectes sn compostos qumics o naturals que, aplicats sobre la pell, impedeixen que els insectes shi fixin i neviten la picada. Leficcia dels repellents depn de la concentraci, la freqncia i la uniformitat de laplicaci. El contacte amb la roba, la capacitat dabsorci de la pell, el rentat de la pell amb aigua i les altes temperatures sn factors que disminueixen leficcia daquests productes.
Qumics o sinttics Els repellents qumics, tamb anomenats repellents sinttics, sn aquells que utilitzen productes qumics en la seva composici. Des de que la mosca negra es va fer notar a les comarques del tram final de lEbre, aproximadament, lany 2005, han sortir al mercat diversos repellents per aquest insecte, com el que han fabricat les farmcies de Flix i Benissanet i tamb el de la cooperativa Soldebre de Tortosa, entre altres. - Repellent de les farmcies Tots els repellents fabricats en les diferents farmcies de les Terres de lEbre, com el de Benissanet o el de Flix, contenen dietiltoluamida (DEET) al 25% de concentraci i miristrat disopropil al 20%, a ms d alcohol de 70o. El primer component est considerat universalment com el repellent ms efica de
12
Veure les normes de seguretat dels repellents a lannex.
26
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
lactualitat, ja que produeix unes sensacions molt desagradables als insectes i nevita la picada. El segon component, el ministrat disopropil, actua com un fixador del producte a la pell i augmenta la durada del seu efecte. Altres repellents comercials que tamb utilitzin la dietiltoluamida en la seva composici sn: Goibi antimosquitos, Cusitrin, Mosquitomilk o Relec extrafuerte. El popular repellent anomenat Autan no utilitza el DEET com a component repellent, sin que fa servir licardin amb concentracions entre el 10 i el 20%, per la qual cosa no s gaire efica per la mosca negra.
Naturals Els repellents naturals sn aquells que utilitzen substncies naturals per evitar les picades de determinats insectes. - Natural honey Tot i haver molts repellents diferents entre els quals elegir, el ms conegut a les Terres de lEbre s la crema hidratant Natural honey. Aquesta loci hidratant est composta duna substncia anomenada citronella que actua com a repellent per un efecte desagradable a les terminacions sensitives de linsecte i, a ms, desorienta la percepci qumica que utilitza per buscar les preses. Lavantatge daquesta substncia s que t una olor agradable, s poc txica i majoritriament la seva aplicaci no provoca reaccions adverses. Per aquests motius saconsella per als nens.
Illustraci 13. Natural Honey
A les nostres comarques, la Natural honey ha sortit beneficiosa daquesta problemtica, tot i que la majoria de cremes hidratants que podem trobar actualment al mercat podrien estar al seu lloc, ja que tamb contenen citronella en la seva composici. No obstant, podria ser que la Natural Honey fos ms efectiva perqu la concentraci de citronella fos ms elevada que en altres cremes hidratants. Aquesta hiptesi no la podem comprovar perqu en letiqueta dels productes no sespecifica el percentatge de cada substncia que cont. Desprs danar a diferents supermercats, com Carrefour, Mercadona, Schlecker, Plusfresc o Bonpreu i mirar la composici de nombroses marques comercials de cremes hidratants, he elaborat una llista de totes aquelles que tamb ens servirien per repellir la mosca negra i daltres insectes. Aquesta
27
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
relaci de cremes tenen com a component la citronella, tot i que no he tingut en compte el percentatge en la seva composici.
Deliplus con omegas 3 y 6 para pieles atpicas Preu: 1,90 / 400mL
Deliplus para pieles muy secas. Nutritiva corporal con aceite de oliva Preu: 1,60 / 200 mL
Deliplus Aloe Vera Preu: 0,89 / 125 mL
Lactourea 10. Lactovit Preu: 4,95 / 400mL
Nivea. Nutritivo body milk Preu: 4,85 / 500mL
Nivea creme Preu:3,45 / 250mL
28
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dove reafirmante Preu: 5,79 / 250mL
Dove body milk. Nutricin esencial Preu: 4,99 / 400mL
Dove body milk. Nutricin intensiva Preu: 4,99 / 400mL
Dove body lotion. Hidronutricin Preu: 4,99 / 400mL
Rilanja body. Body milk Preu: 1,89 / 400mL
LOral Paris. Body-expertise nutrisoft Preu: 5,19 / 400mL
Kinesia. Pura hidratacin. Efecto rpida absorcin. Locin corporal con avena. Piel normal Preu: 4,29 / 400 mL
29
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Kinesia. Pura nutricin. Activa 24 horas. Locin corporal con leche de soja. Piel seca Preu: 4,29 / 400 mL
Lactovit hidrata. Piel normal o piel muy seca Preu: 3,99 / 400mL
Heno de Pravia. Locin corporal nutritiva. Con aloe vera 3,89 / 400mL
Eudermin. Crema corporal. Piel suave, tersa, elstica y joven Preu: 5,49/ 250mL
Nivea. Body lotion. Hidratante Express Preu: 5,39 / 400mL
Nivea reafirmante Preu: 6,89 / 400mL
Nivea triple accin. Body milk suavizante. Piel seca Preu: 5,39 / 400mL
30
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dove. Leche corporal. Hidratacin nutritiva Preu: 3,75/400mL
Nivea. Nutritivo body milk Preu: 5,08 / 400mL
Nivea reafirmante Preu: 6,50 / 400mL
Babaria Body milk Preu: 2,90 / 500mL
LOral Paris. Body-expertise nutrisoft Preu: 5,45 / 400mL
Activit de lactovit Preu: 4 / 400mL
Garnier skin naturals. Bodytonic Preu: 5,40 / 400mL
31
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
4.2 Desprs de la picada

Si malgrat aquests mtodes preventius no hem estat capaos devitar la picada, a continuaci trobem alguns consells per desprs de la picada. Netejar la zona de la picada per desinfectar-la. No gratar-se la picada per evitar infeccions. Visitar el metge de capalera en cas que les molsties siguin persistents o si es produeix una reacci allrgica. Aplicar gel o fred. Aplicar amonac a la zona de la picada. Aplicar una crema corticoide a la zona de la picada.
4.2.1 La recepta mdica

En primer lloc, el principal consell que donen des del CAP per calmar la picada s posar-se gel a sobre, ja que el fred local disminueix el dolor. A continuaci els metges aconsellen anar al CAP perqu daquesta manera poden portar un recompte ms exhaustiu del nombre de picades en la poblaci. Daquestes dades depn la realitzaci dun tractament, ja que si el nombre de pacients s baix, el tractament no es dur a terme. Un cop el metge ja ha vist la picada decideix si cal posar una injecci, en el cas que la picada estigui molt inflamada, o corticoide. Si la persona sha rascat la picada i la t infectada el metge es veur obligat a receptar-li un antibitic. Per aquest motiu, el ms aconsellable s no gratar-se la picada, tot i que la cossor sigui molt forta.
4.2.2 Remeis casolans

A travs de les enquestes i les entrevistes he pogut determinar que tamb es poden utilitzar substncies que tenim al nostre abast per evitar el dolor de la picada de mosca negra. El vinagre, el bicarbonat, el fang, el sab moll, lall i la sal sn algunes de les solucions que la poblaci fa servir per disminuir la reacci de la picada. No obstant, cal tenir en compte que leficcia daquestes substncies no est provada, ja que noms sn intucions de gent que ho ha provat i li funciona, la qual cosa no significa que vagin b a tota la poblaci.
32
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
4.3 Resum del nombre de consultes de les ABS13

Tot seguit trobem una srie de grfics acompanyats de les seves taules de dades corresponents que ens donen informaci sobre les consultes registrades per picada de mosca negra des de lany 2006 fins al 2010.
Consultes per picada de mosca negra Any 2006
1400 1200 1000 800 Nm. 600 400 200 0 Baix Ebre Montsi Ribera d'Ebre Terra Alta
J Mes
Taula 7. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2006 Mes Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Baix Ebre 4 4 9 6 35 40 32 17 40 4 3 2 Montsi 0 1 0 0 0 11 4 0 8 1 0 0
Ribera d'Ebre
Terra Alta 0 0 0 0 0 0 2 2 58 37 17 9 4 2 5 1
Total 4 comarques
TOTAL any 2006
4 5 11 8 1363 1315 507 183 75 11 70 3 3555
1270 1227 454 157 23 4 62 0
13
rea Bsica de Salut
33
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra

900 800 700 600 Consultes 500 400 300 200 100 0 G F M A M J J Mes A S O N D Baix Ebre Montsi Ribera d'Ebre Terra Alta
Ribera d'Ebre
Terra Alta 7 0 0 1 2 5 6 11 6 2 0 1 0
Total 4 comarques
TOTAL any 2007
13 162 57 37 122 364 725 845 384 168 39 35 2951
160 52 31 103 347 683 831 372 162 35 33
34
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra

700 600 500 400 Consultes 300 200 100 0 G F M A M J J Mes A S O N D Baix Ebre Montsi Ribera d'Ebre Terra Alta
Taula 9. Nombre de picades de mosca negra a les comarques de lEbre lany 2008 Ribera Total 4 TOTAL Mes Baix Ebre Montsi d'Ebre Terra Alta comarques any 2008 Gener Febrer Mar Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre 2 15 12 41 39 252 199 108 74 60 41 24 1 8 8 12 29 112 113 59 25 36 25 5 8 29 97 354 135 351 607 646 298 77 76 6 2 2 1 10 10 15 55 40 9 43 4 4 13 54 118 417 213 730 974 853 406 216 146 39 4179
35
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra

900 800 700 600 Consultes 500 400 300 200 100 0 G F M A M J J A S O N D Baix Ebre Montsi Ribera d'Ebre Terra Alta
Mes
Ribera d'Ebre
Terra Alta 0 5 2 6 6 7 23 29 54 38 18 20 14 4
Total 4 comarques
TOTAL any 2009
31 42 70 84 311 969 1353 530 231 185 133 89 4028
14 27 184 603 900 274 76 51 38 25
36
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra

600 500 400 Consultes 300 200 100 0 Baix Ebre Montsi Ribera d'Ebre Terra Alta
Mes
Ribera d'Ebre
Terra Alta 2 9 13 13 15 42 88 41 21 27 18 3
Total 4 TOTAL/ANY comarques
10 9 12 77 224 305 546 435 188 110 40 7
70 78 84 168 392 677 1296 864 420 306 194 33 4582
Els grfics anteriors representen el nombre dassistncies per picada de mosca negra a les quatre comarques que constitueixen les Terres de lEbre entre lany 2006 i el 2010. Tal i com podem observar, els mesos ms calorosos de lany (maig, juny, juliol i agost) sn tamb aquells en els quals el nombre de visites a un centre de salut per culpa duna picada s ms elevat. Dalta banda, els grfics tamb ens indiquen en quina zona del territori les visites sn ms habituals. Clarament, observem que el nombre de pacients atesos per una picada daquest insecte a la comarca de la Ribera dEbre s molt ms elevat que en les altres tres. Malgrat aix, sha de tenir en compte
37
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
que el fet que la Ribera dEbre sigui la comarca amb un nombre de consultes ms elevat no implica que sigui en aquest territori on hi hagi ms exemplars de mosca negra. Aquesta diferncia entre la comarca de la Ribera dEbre i les altres tres podria estar deguda a diferents aspectes. La causa principal podria ser que el personal mdic dels centres de salut de la Ribera dEbre ports un control ms exhaustiu dels seus pacients, s a dir, que anotessin totes i cadascuna de les consultes, a diferncia dels centres de les comarques de la Terra Alta, Montsi i Baix Ebre. Amb aquestes dades tamb podem apreciar levoluci daquest insecte al nostre territori. Si observem el primer grfic, veurem que el nombre de consultes noms era important a la Ribera dEbre, mentre que a les altres comarques de les Terres de lEbre aquesta xifra era poc significativa. Per si observem els altres grfics i els comparem amb el grfic anterior, podrem veure com el nombre de picades a la Terra Alta, Montsi i Baix Ebre va augmentat any rere any. La causa daquesta evoluci podria ser que el control en aquestes darreres comarques hagus estat ms exhaustiu amb els anys o que realment la mosca negra shagus anat expandint.
38
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
5 Tractament al riu Ebre

Les primeres queixes per picada de mosca negra es van produir la primavera de 2005 i, en aquell moment, el govern va iniciar consultes per veure com encarar el problema. Aix doncs, es va constituir el Pla dactuaci per combatre la mosca negra i es van activar uns tractaments pilots a travs del Departament dAgricultura. Lany 2006 el Govern va habilitar mesures especials de diferents tipus: preventives i dinformaci a la poblaci i de reducci de lhbitat de les larves.
Illustraci 14. Helicpter del CODE llanant BTI al riu
Finalment, lany 2007 es van dur a terme tractaments peridics, dacord amb el seguiment dels nivells de larves de mosca negra en els macrfits del riu que feia el CODE14. Cal aclarir que els tractaments que tenen lloc al riu Ebre actuen directament sobre les larves de mosca negra, i no pas sobre els adults. La CHE15 es va sumar amb altres actuacions com les crescudes controlades en el cabal del riu, que permeten controlar els nivells de macrfits i, per tant, de les larves, amb un menor nombre de tractaments. A ms, una altra de les seves tasques s regular el cabal i intentar que aquest no sigui massa elevat en la jornada de tractament perqu per tal que l'abocament de BTI16 a l'aigua sigui efectiu cal que el cabal sigui de 150 a 200 metres cbics per segon. Si supera aquests valors, els tractaments no es poden dur a terme, la qual cosa suposa que les larves de mosca negra eclosionin i el nombre dadults augmenti. Per solucionar aquest problema el CODE proposa a la CHE que incrementi el cabal durant uns dies i desprs el rebaixi durant la jornada en qu s'efectua el tractament amb BTI.
14 15 16
Consorci de Serveis Agroambientals de les comarques del Baix Ebre i Montsi. Confederaci Hidrogrfica de lEbre Substncia que sutilitza en el tractament per eliminar les larves de mosca negra. Ms
endavant sexplica detalladament.
39
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Illustraci 15. Mapa dels punts daplicaci del tractament (groc) i punts de control (verd)
5.1 BTI
El tractament que saplica al riu Ebre per acabar amb la mosca negra utilitza un insecticida biolgic anomenat BTI. Aquest tractament es basa en la dispersi aria a laigua del riu dun bacteri anomenat Bacillus Thuringiensis Israelensis, el qual s capa deliminar les larves de les mosques negres que es troben a laigua. Lavantatge daquest producte, del qual no gaudeixen altres insecticides, s la seva especificitat. El BTI noms actua sobre les larves dels simlids, de colepters, lepidpters i dpters, la qual cosa li confereix la caracterstica de ser innocu per a la resta de la fauna aqutica i les persones. A ms, no deixa residus ni provoca cap problema mediambiental a la flora aqutica. El bacteri BTI t la capacitat de formar espores i de sintetitzar la toxina Bt. Quan aquesta toxina sallibera a lexterior sintetitza uns cristalls proteics amb activitat insecticida per a larves dalguns insectes com la mosca negra. La ingesti daquests per part de la larva provoca que el pH de laparell digestiu activi la toxina Cry, la qual sintrodueix a lepiteli del seu intest i li provoca uns porus que trenquen la membrana de la cllula i una inflamaci en el seu intest (peritonitis), que li destrueix laparell digestiu i li provoca la mort. La germinaci de les espores i la producci de la toxina s un procs rpid, ja que noms fan falta unes hores perqu es formin. Aix suposa un gran avantatge pel que fa al tractament de linsecte perqu el bacteri comena a actuar molt rpidament.
40
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Leficcia dels tractaments en la mortalitat de les larves es troba entre el 90% i el 100%. Davant daquest alt percentatge defectivitat sorgeix la pregunta de per qu no selimina o almenys disminueix la poblaci de mosca negra respecte lany anterior si saplica el tractament. Segons Ral Escosa, tcnic del CODE, la resposta s que sempre queda algun espai de vegetaci en el qual hi ha larves de mosca negra per on, malauradament, el BTI no hi arriba i, per tant, les larves no moren. No obstant, lavantatge en la utilitzaci del producte s que la poblaci no sincrementa, sin que es mant estable i controlada.
Illustraci 16. Cristalls de BTI
Aquests tractaments no sn econmics, sin ms b tot el contrari. A continuaci hi ha una taula amb el pressupost detallat que el govern ha invertit en eliminar les larves de mosca negra. A Catalunya principalment en trobem al riu Ebre, tot i que tamb nhi ha al riu Segre i al Ter. Per aquest motiu el pressupost de Catalunya no s exclusiu de les Terres de lEbre.
Taula 12. Despesa dels tractaments
Any del tractament 2007 2008 2009 2010 2011
Import a Catalunya 455.000 533.000 700.000 777.922 ?
Import destinat a les Terres de lEbre 320.000 220.700 390.000 300.000 (aprox.) 300.000 (aprox.)
41
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6 Treball de camp
6.1 Observaci dexemplars de mosca negra al microscopi
Una part del treball de camp consisteix en lobservaci de diversos exemplars de mosca negra al microscopi. Aquest apartat t lobjectiu dobservar detalladament les diferents parts que componen lestructura externa de linsecte, a ms de mesurar-ne algunes delles. Per realitzar aquesta prctica, en primer lloc he agafat 15 exemplars de mosca negra amb lajuda dun caapapallones. Per poder trobar els exemplars, al vespre (moment del dia en qu les mosques negres tenen ms activitat) he mogut les herbes del jard amb un rasclet. A continuaci, he passat el caapapallones per damunt les herbes i diferents tipus dinsectes shi han quedat atrapats, entre els quals hi havia mosquits, un saltamart, una papallona, formigues i mosques negres. He separat les mosques negres de la resta i les he posat en bosses de plstic. A primera hora del mat tamb he anat a buscar mosques negres a la zona enjardinada de la plaa del mercat de Flix, seguint el mateix procediment per sense utilitzar el rasclet. Finalment, els ltims exemplars els ha agafat Miguel ngel Griso Salinas, membre de la brigada municipal de Flix, al camp de futbol La Ventonella mentre tallava la gespa. Per tal que tots els exemplars conservessin la forma he guardat les bosses de plstic al congelador. La segona part de la prctica consisteix en observar les mosques al laboratori amb el microscopi ptic i prendre les mesures de les parts del cos que sindiquen a la taula. El material necessari per dur a terme la prctica ha estat el segent: - Microscopi ptic - 2 agulles emmanegades - Portaobjectes - 15 exemplars de mosca negra - Ordinador amb el programa Motic Images Plus 2.0 student edition En primer lloc, he posat la mosca negra en un portaobjectes i lhe mirat al microscopi amb lobjectiu 4x. Un cop he tingut la imatge enfocada, lhe mirat amb els objectius de 10x i de 40x per veure cadascuna de les parts ms detalladament. Tot seguit, amb lajuda del programa informtic Motic Images Plus 2.0 student edition he fet fotografies de les parts ms interessants del dpter.
42
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Illustraci 17. Cos sencer dun exemplar de mosca negra 40x
Illustraci 20. Imatge duna ala de mosca negra 40x
Illustraci 21. Cap 100x
Illustraci 22. Part de la cua 100x
43
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Illustraci 23. Teixit i pls de lala 400x
Illustraci 24. Antena 400x
Illustraci 25. Pota 400x
Illustraci 26. Pls del cos 400x
Illustraci 27. Detall de lala 100x
Illustraci 28. Detall de lala 100x
Amb el mateix programa informtic he mesurat cadascuna de les parts del cos que es podien veure perfectament definides amb el microscopi. A partir de les dades obtingudes dels quinze exemplars de mosca negra, he elaborat una taula de mesures on sindica la mida de cada part del cos dels diferents exemplars. Finalment, he calculat la mitjana aritmtica ponderada de les diferents parts del cos de la mosca negra per poder-la contrastar amb la informaci obtinguda prviament.
44
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Taula 13. Taula que recull les dades de les mesures en millmetres de diferents parts del cos de 15 exemplars de mosca negra Cos llarg MOSCA 1 MOSCA 2 MOSCA 3 MOSCA 4 MOSCA 5 MOSCA 6 MOSCA 7 MOSCA 8 MOSCA 9 MOSCA 10 MOSCA 11 MOSCA 12 MOSCA 13 MOSCA 14 MOSCA 15 MITJANA 2,48 2,92 2,43 2,75 2,18 2,71 2,76 2,29 1,90 2,10 2,39 2,25 2,52 2,08 2,63 2,43 Cos ample 0,82 0,87 1,06 1,25 1,05 1,15 1,18 0,93 0,84 1,09 0,93 1,01 1,02 0,99 0,84 1,00
Pl cos LL
Ala llarg 1,04 1,00 1,92 1,05 2,28 2,26 1,70 1,75 1,96 2,14 2,50 2,17 1,72 2,39 2,10 1,87
Ala ample 0,52 0,35 0,64 0,50 0,61 1,11 0,84 0,87 0,92 0,77 1,14 1,15 0,79 0,88 1,11 0,81
Pl ala LL 0,03 0,03 0,04 0,03 0,03 0,03 0,03 0,04 0,04 0,03 0,03 0,02 0,03 0,02 0,03 0,03
Cap llarg 0,35 0,22 0,33 0,39 0,33 0,38 0,41 0,30 0,23 0,33 0,45 0,30 0,47 0,33 0,36 0,35
Cap ample 0,78 0,62 0,69 0,77 0,71 0,70 0,71 0,65 0,62 0,68 0,57 0,60 0,73 0,64 0,71 0,68
0,03 0,04 0,03 0,05 0,04 0,04 0,04 0,04 0,05 0,03 0,02 0,03 0,04 0,04 0,04 0,03
45
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Tamb he observat diversos exemplars de mosca negra en estat larvari, tot i que en aquest cas lestudi no ha anat ms enll de lobservaci perqu el microscopi no permetia visualitzat lexemplar sencer. A continuaci es poden veure algunes de les fotografies fetes amb el programa informtic Motic Images Plus 2.0.
Illustraci 29. Cos sencer dun exemplar de larva 40x
Illustraci 31. Detall del cos de la larva 100x
Illustraci 32. Cos duna mosca negra en fase larvria 40x
Illustraci 34. Cos duna larva sense el cap 40x
46
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.2 Diari dels tractaments

Tal i com he explicat anteriorment, a les Terres de lEbre es realitzen tractaments amb el bioinsecticida BTI amb lobjectiu de reduir el nombre de larves de mosca negra i disminuir aix els efectes negatius que aquestes produeixen en la poblaci ebrenca. Per poder veure de primera m en qu consisteix aquest mtode deliminaci de linsecte vaig acompanyar dos membres del CODE en el mostreig de pretractament que es va realitzar a les Terres de lEbre el dilluns 25 de juliol de 2011. Durant la jornada, a ms, vaig poder preguntar qualsevol mena de dubte al senyor Ral Escosa, actual president del CODE i responsable del tema de la mosca negra a lEbre i al Segre. Abans de llenar el BTI amb lhelicpter els tcnics del CODE han de controlar el nombre de larves que hi ha per quilogram de macrfit en els diferents punts de control establerts en el curs del riu Ebre. Si el nombre de larves per macrfit s elevat, el dia segent es realitza el tractament prpiament dit, s a dir, saboca el BTI per eliminar-les. Contrriament, si els tcnics creuen que el nombre de larves per Kg de macrfits no s important el tractament es deixa per unes dos o tres setmanes ms tard. La jornada de pretractament a la qual vaig assistir tenia lobjectiu de determinar la densitat larvria en els punt de control del tram de lEbre que va des dAsc fins a Tortosa i a partir de les dades obtingudes mirar si calia fer el tractament o no. En el cas que es realitzs, les dades tamb ens servirien per comparar la densitat de larves abans i desprs del tractament i poder, aix, determinar la seva eficcia. El mostreig va comenar uns metres abans darribar a lembarcador de Garcia i va seguir pel riu tal com sindica en el mapa de la Illustraci 15. Cal tenir en compte que en aquest tractament, igual que en els tres darrers que shan efectuat aquest estiu, sha afegit un punt de control ms als que hi havia fins llavors. El motiu ha estat laugment considerable de macrfits en un dels trams finals del riu, a prop de Tortosa, concretament a lanomenada Illa dels Bous. Aquest fet ha portat als tcnics del CODE a pensar que aquest lloc podria ser un important focus larvari de mosca negra. El procediment que se segueix en les jornades de pretractament s el segent: 1r. Sha danar amb una llanxa motora fins el punt de control establert. Aquest punt pot variar uns metres, ja que sha de buscar un lloc on hi hagi macrfits. 2n. Agafar els macrfits i posar-los en tres safates diferents. 3r. Anar fins lembarcador ms proper. Un cop all sha dafegir aigua del riu a les tres safates i shan de moure b les masses de macrfits dins les safates.
47
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Daquesta manera saconsegueix que les larves de mosca negra que viuen dins els macrfits se soltin de la planta i sigui ms fcil contar-les. 4t. Escrrer laigua dels macrfits amb la m i tamb amb un escorredor. 5. Pesar els macrfits de les tres safates amb una balana, tarant prviament el pes de lescorredor, i llenar-los a laigua. 6. Finalment, sha de contar quantes larves de mosca negra hi ha a les tres safates. Els tres resultats que obtinguem seran el nmero de larves per cada quilogram de macrfit (larves/ kg macrfit).
Aquest procediment sha de repetir en cadascun dels set punts de control establerts pel CODE.
48
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dos dies desprs va tenir lloc el tractament i el dia 29 de juliol es va dur a terme una jornada de prospecci seguint els mateixos passos per poder comparar la densitat larvria abans i desprs de llenar el BTI. Els resultats obtinguts aquesta jornada en cada punt de control han estat els segents:
Prospecci 25/07/2011 Punt de mostra Replica 1 1 2 3 1 2 2 3 1 3 2 3 1 4 2 3 1 5 2 3 1 6 2 3 1 7 2 3 Pes (gr) 1380 1450 1287 990 1500 1290 1310 1375 1530 1680 1850 1640 1250 1185 1425 1121 1201 1420 1240 1165 1207 Nm. larves 47 180 19 11 3 41 1 0 1 0 0 0 8 11 1 13 800 4 0 1 2 1154 Densitat
(larves/kg)
Tractament 27/07/2011 Litres BTI Pes en grams 1145 320 1250 1182 1240 320 1285 1590 1370 320 1275 1159 1420 320 1364 1367 1192 320 1590 1475 1109 320 1242 1470 1141 320 1000 1112
Prospecci 29/07/2011 Nm. larves 0 7 0 3 2 0 0 0 0 0 0 0 2 1 3 0 0 0 0 0 0 18 Densitat 1,75 15,60 0,00 2,41 1,56 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 0,00 1,68 0,63 2,03 0,00 0.00 0,00 0,00 0,00 0,00
34,03 124,13 14,87 11,10 2,00 31,78 0,76 0,00 0,65 0,00 0,00 0,00 6,40 5,94 0,70 11,60 666,11 2,82 0,00 0,86 1,66
49
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Comparaci de la densitat larvria abans i desprs del tractament

Larves/Kg macrfit
250 200 150 100 50 0 1 2 3 4 5 6 7

Punt de control
Dia -1 Dia +1
1 Dia -1 Dia +1 57,69 2,45
2 14,96 1,32
3 0,47 0
4 0 0
5 4,35 1,45
6 226,84 0
7 0,84 0
Amb aquestes dades podem calcular leficcia del tractament dividint el nombre de larves que han mort (diferncia entre les larves trobades en la jornada de prospecci i les de la jornada desprs del tractament) pel nombre de larves totals de la jornada de prospecci.
Per tant, leficcia del tractament del dia 25 de juliol va ser del 98%.
50
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.3 Enquestes a la poblaci

Per poder apreciar realment com afecta la mosca negra a la poblaci, he realitzat una enquesta a 120 persones dedats compreses entre els 13 i els 79 anys. Les persones enquestades han estat habitants de diferents pobles del nord de la Ribera dEbre i Terra Alta (La Fatarella, Gandesa, Riba-roja dEbre, Flix, La Palma dEbre, Asc, Vinebre, La Torre de lEspanyol i Mra dEbre). El model denquesta que he utilitzat est afegit a lannex del treball.
1. T'ha picat mai una mosca negra?
120 100 80 N picades 60 40 20 0 Homes Dones Total S No
Homes Dones Total
S No
60 2
54 114 4 6
El 95% de les persones enquestades van afirmar que alguna vegada havien estat vctimes de la picada de mosca negra, mentre que el restant 5% van dir que mai els nhavia picat cap. Concretament, un 93% de dones van respondre afirmativament a la pregunta, i tamb ho van fer el 96% dels homes enquestats.
2. En quin lloc estaves quan et va picar?

80 70 60 50 40 30 20 10 0
Homes Dones Total Parc Riu Carrer Camp de futbol Jard Camp Altres
51
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Parc
Riu
Carrer
Camp de futbol
Jard
Camp
Altres
Homes Dones Total
22 15 37
40 36 76
32 34 66
37 16 53
33 20 53
31 17 48
4 10 14
La segona qesti anava relacionada amb els llocs on es van produir aquestes picades. Amb un total de 76 respostes, el riu i els seus voltants s, segons les persones enquestades, el lloc on es produeixen ms picades, seguit del carrer, el camp de futbol i el jard, el camp i, finalment, el parc. Cal destacar que 14 persones han posat una creu en la casella daltres i gaireb tots ells han afegit les piscines com un altre espai on els ha picat la mosca negra.
3. On es reprodueixen?
80 60 40 20 0 Pols Riu Brossa Algues Matria orgnica Homes Dones Total
Pols
Riu
Brossa
Algues
Matria orgnica
Homes Dones Total
2 0 2
43 37 80
2 1 3
29 26 55
6 5 11
El segon bloc inclou les preguntes 3, 4, 5 i 6, que sn qestions per veure el coneixement que t la persona enquestada sobre la mosca negra. La pregunta 3 est feta amb lobjectiu desbrinar si la poblaci sap en quin lloc es reprodueix aquest insecte. La gran majoria dels enquestats ha contestat una o les dues respostes vlides, que eren riu i algues. Noms dues persones han escollit la pols com a lloc de reproducci del simlid, tres ho han fet per lopci de les escombraries i onze per la de matria orgnica.
52
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
4. En quin moment del dia tenen ms activitat?

100 80 60 40 20 0 Mat Migdia Vespre Nit s la mateixa Homes Dones Total
Mat
Migdia
Vespre
Nit
s la mateixa
Homes Dones Total
35 30 65
8 14 22
50 39 89
9 10 19
0 2 2
La quarta qesti pregunta sobre el moment del dia en qu linsecte t ms activitat, s a dir, t tendncia a produir ms picades. Tal com he puntualitzat en lapartat teric, la mosca negra acostuma a picar en les hores de menys calor: a primera hora del mat i al vespre. Les dues opcions amb un nombre ms elevat de respostes han estat en primer lloc, vespre, i en segon lloc, mat. Per darrera, lopci de migdia i la de nit, amb 89 i 65 contestes, respectivament. Lopci menys contestada pels enquestats ha estat la que afirma que linsecte t la mateixa activitat durant tot el dia.
5. En quina poca de l'any podem trobar mosques negres?

60 50 40 30 20 10 0
Homes Dones Total

Durant tot Sobretot Sobretot l'any amb als mesos tardor i la mateixa d'estiu hivern intensitat Mesos Primavera i Hivern i d'estiu estiu tardor
53
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Durant tot l'any amb la mateixa intensitat
Sobretot als mesos d'estiu
Sobretot tardor i hivern
Mesos d'estiu
Primavera i estiu
Hivern i tardor
Homes Dones Total
2 0 2
25 27 52
1 0 1
19 17 36
15 14 29
0 0 0
La cinquena pregunta demanava a la persona enquestada que respongus a En quina poca de lany podem trobar mosques negres?, amb lobjectiu de veure si eren coneixedors que linsecte tamb es troba en el nostre territori en els mesos ms freds de lany. Satisfactriament, 52 persones han contestat que es troba durant tot lany, per sobretot als mesos destiu, seguidament de 36 respostes que afirmen que noms es troba els mesos destiu, i 29 a la primavera i a lestiu.
6. Causes de la seva proliferaci
50 40 30 20 10 0
C anvi c l i mt i c E mbass ament s E r cr os s P l uj a c i da Depur ador es Regadi u Ci gonya M i l l or qual i t at de l 'ai gua A l i ment s es t r anger s
Homes Dones Total
Canvi climtic
Embassaments
Fbrica de Pluja Flix cida
Depuradores
Camps de regadiu
Cigonya
Millor Aliments qualitat de estrangers l'aigua
Homes Dones Total
19 26 45
9 14 23
2 3 5
0 1 1
6 7 13
5 15 20
6 0 6
16 15 31
13 10 23
Lltima pregunta del segon bloc tracta sobre les possibles causes de la proliferaci de la mosca negra a les Terres de lEbre. Entre totes elles, el canvi climtic ha estat la ms escollida, seguida de la millora de la qualitat de laigua dels rius, la importaci daliments estrangers i els embassaments, la implantaci de camps de regadiu i les depuradores. Les opcions menys escollides com a causes han estat larribada de diversos exemplars de cigonya, la fbrica de Flix i la pluja cida.
54
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
7. Quina reacci et causen les picades?
100 80 60 40 20 0 Reacci allrgica Em pica molt No em molesta Homes Dones Total
Reacci allrgica
Em pica molt
No em molesta
Homes Dones Total
3 14 17
43 39 82
15 3 18
En aquesta qesti, una destacada majoria dels enquestats, concretament el 70%, ha afirmat que la picada del simlid li causa un fort picor per sense arribar a inflamar-se-li i causar-li una reacci allrgica, com s el cas dun 14,5% de les respostes. El restant 84,5%, curiosament, diuen que la picada de la mosca negra no els causa cap molstia.
8. Has anat mai al CAP per una picada de mosca negra?
120 100 80 60 40 20 0 Homes Dones Total S No
No
Homes Dones Total
4 45 49
58 13 71
55
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
En la pregunta de si heu anat al metge quan us ha picat linsecte, la gran majoria dels enquestats, el 85%, ha negat haver necessitar latenci mdica en alguna ocasi. No obstant, un 15% ha afirmat que algun cop ha hagut danar al CAP perqu la picada li havia causat una gran reacci allrgica. Cal destacar que de les persones que han assegurat haver anat al metge per una picada de mosca negra, el 92% eren dones i el 8% restant eren homes.
9. Quins repellents utilitzes per prevenir la picada?

100 80 60 40 20 0 Natural honey Autan Farmcia Altres Altres repellents cremes No n'utilitzo Homes Dones Total
Natural honey
Autan
Farmcia
Altres repellents
Altres cremes
No n'utilitzo
Homes Dones Total
45 48 93
7 13 20
12 8 20
4 2 6
0 0 0
11 3 14
La novena pregunta feia referncia a les marques de repellent ms utilitzades i lhe afegit a lenquesta amb lobjectiu de veure si la gent es protegeix de les picades amb els repellent o no, i en cas de que ho faci, quines marques comercials utilitza. Tal i com mostra el grfic, el repellent ms aplicat s la crema hidratant Natural Honey, seguida dels repellents sinttics Autan i els fabricats en les farmcies. Altres repellents que els enquestats han afegit sn el repellent qumic de la marca Relec i perfums naturals de citronella.
56
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
10. Mtodes de prevenci de la picada que coneguis

100 80 60 40 20 0 Repellent Roba Cremes Barret blanca hidratants Colnia Roba Corticoides negra Homes Dones Total
Repellent
Roba blanca
Cremes hidratants
Barret
Colnia
Roba negra
Corticoides
Homes Dones Total
41 44 85
5 10 15
30 32 62
4 1 5
8 8 16
2 3 5
0 4 4
Aquesta pregunta tractava desbrinar si la poblaci coneix b els mtodes de prevenci de la picada de mosca negra o si, per contra, utilitza sistemes que no sn eficaos, com ara la roba negra, la colnia, la crema corticoides i el barret. Com s normal, el mtode ms conegut s el repellent, seguit de les cremes hidratants. La segent opci amb ms respostes ha estat la de la colnia, tot i que aquesta ja hem dit que no ens prev de la picada, seguida de la roba blanca. Finalment, les opcions del barret, la roba negra i la crema corticoides com a mtodes de prevenci han estat molt poc elegides, fet que indica que la poblaci coneix, ms o menys, les principals maneres devitar les picades de mosca negra.
11. Si et pica una mosca negra...
100 80 60 40 20 0 CAP S qu fer No s qu fer Homes Dones Total
57
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
CAP
S qu fer
No s qu fer
Homes Dones Total
1 4 5
46 39 85
14 11 25
Lonzena pregunta es referia a qu fa la poblaci quan nota la picada. La gran majoria, un 73,9%, ha assegurat que sap qu ha de fer quan li pica una mosca negra, s a dir, coneix els consells mdics nombrats anteriorment i saplica alguna pomada per calmar la picor. Noms un 21,7% dels enquestat han contestat que no estan assabentats de qu han de fer quan pateixen una picada. El restant 4,4 % ha dit que alguna vegada ha acudit a latenci mdica perqu no sabia ben b qu fer.
12. Qu fas si et pica una mosca negra?

50 40 30 20 10 0 Res Rentar-mela Fred Corticoide o amonac Altres Homes Dones Total
Res
Rentar-me
Fred
Corticoide o amonac
Altres
Homes Dones Total
25 17 42
8 6 14
8 19 27
18 20 38
4 2 6
Aquesta pregunta est enllaada a lanterior i est formulada per veure si, realment, totes aquelles persones que han resps que saben qu sha de fer desprs de la picada no estan equivocades. Com podem veure molts han contestat que no fan res quan els pica el simlid. En canvi, daltres han resps que es renten la picada, shi posen fred o sapliquen una crema corticoide o amonac. Dins les respostes daltres opcions, alguns enquestats han afegit lafterbite, que seria un exemple damonac, i el vinagre com a soluci natural.
58
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
13. Sabies que es duen a terme tractaments?
80 60 40 20 0 Homes Dones Total S No
No
Homes Dones Total
38 31 69
23 25 48
Aquesta qesti estava formulada amb lobjectiu de veure el coneixement de la poblaci sobre si es feien tractaments contra la mosca negra al nostre territori. El 59% dels enquestats ha contestat que sabia sobre lexistncia daquests tractaments, i un 41% ha afirmat que no coneixia que es duien a terme aquestes mesures.
14. Et sembla b que es destinin quantitats tan grans de diners pels tractaments?
100 80 60 40 20 0 Homes Dones Total S No
No
Homes Dones Total
49 51 100
12 4 16
59
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Finalment, la darrera pregunta demanava lopini sobre si li sembla b que es destinin diners pblics per dur a terme els tractaments daquest insecte. Com es mostra en els grfics, la majoria de les respostes han estat a favor daquestes despeses i, incls, alguns enquestats han comentat el seu desig perqu es fessin ms tractaments. Concretament, un 86,2% estan a favor daquestes mesures, mentre que noms un 13,2 % no hi estan dacord. Pel que fa als homes, un 80,3% hi est dacord, a diferncia del restant 19,7% dels enquestats. En les dones les respostes encara han estat ms clares que les del sexe mascul, ja que un 92,7% ha marcat la resposta del s, contraposat amb un insignificant 7,3% de respostes negatives.
60
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.4 Entrevistes
6.4.1 Infermera. Rosa Maria Sabat Arqu
Rosa Maria Sabat s coordinadora i infermera al CAP de Flix. He cregut oport fer-li una entrevista per assabentar-me una mica ms de la vessant sanitria del problema, s a dir, per conixer qu haurem de fer quan ens pica una mosca negra.
Qu feu quan arriba un pacient amb una picada de mosca negra? Depn de ledat i de la patologia que presenta. En els ms petits, les picades no tenen tant efecte. En canvi, a la gent gran la picada li fa una reacci molt ms acusada i encara ms si se lha rascada o s una persona diabtica. Normalment, els aconsellem que es posin gel perqu ajuda molt a calmar la picor i el dolor. A ms, en gent adulta sacostuma de donar corticoide, com ara lUrbason, o pomades tpiques com el polaramine, s a dir, antihistamnics que treuen la picor. Als ms petits els diem que es posin gel i, en alguns pocs casos, polaramine. Per el corticoide poques vegades els el receptem. En quins casos sha de posar la injecci? Quin efecte t? Gaireb sempre en persones adultes i quan ha fet molta reacci. La injecci fa dantiinflamatori. Si es posa polaramine tamb sevita la picor. Qu recepteu per una picada de mosca negra? Sobretot el que receptem s que es posin fred local. Si la picada sha infectat perqu se lhan rascada molt, llavors hem de receptar un antibitic. Quants pacients vnen, aproximadament, cada any per picada de mosca negra? s difcil de calcular perqu ara la gent ja sap qu ha de fer desprs de la picada. A ms, si fa molts dies que els ha picat tampoc vnen. Sha de tenir en compte que aqu al CAP de Flix sagafen pacients de vuit pobles: Flix, Asc, Riba-roja, Vinebre, La Torre de lEspanyol, La Palma dEbre, Margalef i la Bisbal. Quan s lpoca de la mosca negra cada mes es van recollint el nmero de picades de tots els pacients daquests pobles.
61
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
El nombre de pacients que vnen va disminuint amb els anys? Quines creus que sn les causes que cada any vingui menys gent al CAP quan li pica una mosca negra? S, perqu els pacients ja saben qu han de fer. Tamb sha de tenir en compte que hi ha poques en qu les picades sn ms i nhi ha que sn menys. A ms depn del lloc on va la gent, ja que si van al camp segurament els en picaran. Quin any van comenar a venir pacients amb picades? Fa uns cinc o sis anys. Quins consells doneu des del CAP per prevenir la picada? Diem que si van al camp que es cobreixin, s a dir, que no vagin en pantalons curts si saben que hi ha mosca negra. Als nens petits els aconsellem que vagin en pantalons llargs i mniga llarga i que no surtin al pati de lescola si saben que hi ha mosca negra o que no surtin al jard de casa. Lnica prevenci que hi ha s no exposar-se a la mosca en les hores que se sap que surt. De repellents nhan sortit a les farmcies i tamb hi ha la Natural honey. Tamb diuen que fumiguen per disminuir el nmero de mosques. De qu depn la reacci de cada persona davant la picada? (Com s que a alg se linflama molt, a altres no...) Depn dels seu estat immunolgic, cadasc s diferent. La substncia que porta la mosca s el que et provoca la reacci. A ms, la reacci tamb depn del lloc on et piqui. Si et pica a prop duna articulaci, com el canell, o als dits s ms fcil que se tunfli que no pas si et pica al mig de bra, per exemple. Si et pica als peus encara s pitjor perqu aguanten tot el pes i set fa un edema als turmells. Si hi ha gent que t allrgies als insectes sho han de controlar perqu els far ms reacci. Les picades de mosca negra afecten a totes les edats i els sexes per igual? Sha observat que als nens petits les picades no els fan tanta reacci i tamb els piquen menys, segurament perqu hi estan menys exposats. Entre homes i dones no he notat cap diferncia, per sha de tenir en compte que la saliva de la mosca fa una reacci diferent en cada persona. Quins mtodes casolans existeixen que serveixin com a repellent de la mosca negra? I per desprs de la picada? Com a repellent no en conec cap, per per desprs de la picada la gent ha provat de tot, com ara posar-se sal o fregar-se amb all al lloc de la picada.
62
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Qu s el que hauria de fer una persona desprs que li piqui una mosca negra? Doncs posar-se gel, que s el que ms efecte fa per calmar el dolor, i no gratarse. Desprs ho hauria de venir a declarar aqu al CAP perqu si no ho fan nosaltres no podem calcular quantes picades hi ha. La gent noms ve si tenen un edema als turmells, per exemple, per ho haurien de fer sempre. Creus que la gent segueix aquests consells com rentar-se la picada, posar-se fred.. o simplement deixen que passi el temps? De vegades si i de vegades no. Jo he vist gent que est al jard o a les piscines tallant la gespa i que no sha cobert per prevenir la picada. Creus que des del govern sadopten les mesures necessries per acabar amb la proliferaci daquest insecte? Se suposa que s. Tamb necessiten informaci de la gent que han vingut al CAP i dels llocs on nhi ha. Si nosaltres registrem un nombre baix de pacients no fumigaran, tot depn de la declaraci. Si mirem les dades de les picades, les zones de Mra i Flix sn les que ms assistncies per picades de mosca negra reben. Quina creus que ns la causa? El que deu passar s que als altres llocs la gent no ho declara. A ms, si la gent est treballant al camp, com ara a Deltebre, Ulldecona... on la poblaci s ms agrcola, els treballadors no podem marxar de la feina sempre que els hi piqui. s cert que va venir el programa Els matins de TV3 a fer un reportatge sobre la mosca negra? S, quan va comenar tot el problema de la mosca van trucar per preguntar-nos si podien venir i ho van fer a travs dAurora Masip, que en aquell moment treballava al programa Els Matins perqu volem tenir ms confiana. Vam demanar el consentiment a dos pacients: una senyora amb una reacci exagerada i un altre senyor i els van gravar i els van preguntar quins smptomes tenien.
63
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.4.2 Farmcia de Flix. Amlia Barbero Pmies

Des de fa uns anys, la farmcia Amlia Barbero Pmies de Flix comercialitza un producte repellent especfic de la mosca negra, el qual gaudeix de la confiana de tots els habitants del poble. Realitzant el treball sobre aquest tema no podia passar per alt fer una entrevista a la senyora Amlia Barbero Pmies, propietria de la Farmcia i emprenedora en la fabricaci dun nou repellent farmacutic que ha donat bons fruits. Quin any i com se li va ocrrer la idea de fabricar un repellent contra la mosca negra? La idea va sorgir quan va comenar la problemtica daquestes picades, fa uns cinc anys, tot i que exactament no men recordo. La frmula del producte s una frmula magistral que es troba en els llibres de farmcia. Tot va comenar parlant amb una companya. Les dos vam pensar que aquesta frmula podria anar b i la veritat s que s, que funciona. Quines substncies, principalment, utilitza per confeccionar el repellent? En cas que la resposta sigui confidencial, no s necessari que la respongui. No, no, la resposta no s confidencial. El preparat que fem ja porta un prospecte i la composici en letiqueta. El repellent que utilitzem s el dietiltoluamida, que de moment s un dels repellents que millor funciona. De fet, aquest repellent s el que recomanen per anar als pasos tropicals. El repellent el fabriquen aqu mateix, a la farmcia? El principi actiu el comprem i desprs nosaltres el preparem i lenvasem. s com si comprssim cid acetilsaliclic i desprs el barregessis en excipients i altres substncies per fabricar laspirina. Aix s el que fem nosaltres: primer comprem la dietiltoluamida, desprs la barregem perqu sincorpori b a la pell i, finalment, lenvasem. Es pot utilitzar per evitar les picades daltre insectes, com ara mosquit, mosquit tigre... o sn exclusius per la mosca negra? S, s. De fet ja the comentat que sutilitza molt per la gent que va als pasos tropicals, i all hi ha tot tipus dinsectes. Quina s la durada del seu efecte? El seu efecte s de sis hores ben bones. Creu que les vendes daquest producte han estat elevades? Per qu? Quan ve lpoca forta, a lestiu, s que ho sn perqu quan sha de treballar a la intemprie i se sua les altres substncies seliminen. En canvi, aquest producte
64
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
t una substncia que crea una pellcula damunt de la pell i fa que no selimini i que el seu efecte duri ms temps. Quin any les vendes han estat ms altes? Si fa o no fa les vendes sempre han estat elevades al bo de lestiu, tot i que la veritat s que no ho he comptat. nicament es comercialitza aqu o tamb es pot trobar en algun altre lloc? La veritat s que hi ha moltes farmcies que tamb han creat repellents com el nostre, per aquest en concret noms es ven aqu. Els consumidors que compren aquest repellent sn nicament de Flix o tamb ve gent daltres pobles del voltant a comprar-lo? S, tamb ve gent de fora perqu la gent sho va dient duns als altres i el producte es va coneixent, poc a poc, pels pobles del voltant. Quin preu t? Val 9,40 el recipient de 125 ml. Deixant de banda el seu repellent, i centrant-nos en qu s el que fan aqu a la farmcia quan arriba alg amb una picada de mosca negra. Si arriba alg amb una picada de mosca negra, qu li donen? Primer de tot les picades shan de tractar perqu nhi ha que sn molt doloroses i al comenament fan molta reacci. Sha de desinflamar i sobretot, no sha de rascar perqu encara s pitjor. Si la inflamaci s molt forta, la persona que lha patit sha denviar al CAP perqu li posin una injecci. De fet, lideal seria que tothom ans al CAP, ja que all fan un registre del nombre total de picades i desprs lenvien a sanitat. Com ms urgncies per picada de mosca negra hi ha actuen ms o menys. Si no anem al CAP i diem que ens ha picat pensen que no hi ha cap problema amb la mosca negra, perqu ning va al metge. Per aix s bo anar-hi. El secret s no gratar-se perqu al cap de 24/48 hores la picor s molt forta. Tamb va b posar-se una pomada per la picor i, si no et rasques i deixes passar les 24 hores, desprs la picor va disminuint. I en el cas que no calgui anar al metge? Quin efecte tenen aquestes substncies per la picada? Si no cal anar al metge amb una pomada es calma la inflamaci i la picor. Aquestes pomades porten corticoide, que s un inflamatori, i en alguns casos tamb han de portar una mica dantibitic perqu no sinfecti. A ms, si sn persones diabtiques sho han de mirar ms.
65
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Quins mtodes casolans existeixen que tamb serveixin com a repellent de la mosca negra? I per desprs de la picada? Com a repellent podem fer servir la llimona o, per exemple, posar sajolida a les finestres, que sn plantes oloroses que repelleixen els mosquits. De fet, la mosca negra no entra gaire a les cases, sin que el problema es troba al carrer. Per un dia de Sant Joan a la plaa de lesglsia a les vuit de la tarda tothom queda ablat, i aix s intolerable. Per desprs ens podem posar aigua amb vinagre i gel. La fredor va molt b perqu et calma la inflamaci. Si ests al camp el fang et fa una capa i no permet que et faci tanta reacci. Aix s molt rudimentari per, si tho fas aquell moment i no tens res ms a labast, funciona. Aix s, si ets una persona molt sensible, la picada se tinflamar igualment. Serveixen els mateixos repellents per la mosca negra que pel mosquit? S, s, podem dir que s. Quins altres repellents existeixen per combatre amb la mosca negra, a part del que fabriqueu aqu? Existeixen els repellents que anomenem naturals, les polseres que estan fabricades a base de citronella, que t aroma de llim, que com et deia abans, les plantes oloroses les repelleixen una mica. El problema s que aquestes polseres sn molt suaus. Per als bebs, que no pots posar-los repellent va b, per per als adults, si han de treballar al camp, shan dutilitzar repellents qumics. La gent t ms confiana en aquest producte que fabriqueu a la farmcia o prefereixen altres repellents. Majoritriament, la gent ve a buscar el nostre producte perqu funciona i surt ms barat que els altres repellents. Quin compost t la Natural Honey que evita la picada de la mosca? T una aroma de citronella, de llim. Com a llet hidratant i amb aquesta oloreta evita la picada, per si sues llavors ja no et fa res. Si surts a passejar i te lapliques abans de marxar va b, per si has de fer vida a laire lliure amb aix no fars res. Sap si en altres farmcies o en altres llocs de les Terres de lEbre es fabriquen repellents com el daqu? S, s una frmula magistral que es troba a la Farmacopea i en tots els llibres de formulaci. Em sembla que totes o gaireb totes les farmcies daquesta zona que tenen aquest problema al poble la preparem, igual que tamb preparem un producte pels polls. Tamb est comercialitzat, per si ho preparem nosaltres surt ms barat.
66
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
6.4.3 Farmcia de Benissanet. Carmen Hernndez

A la farmcia de Benissanet, situada al carrer Reus, 3, hi treballa la Carmen Hernndez, que va ser la primera farmacutica de les Terres de lEbre en elaborar un repellent propi per evitar la picada de mosca negra. A partir de la seva frmula, moltes farmcies del territori van comenar a fabricar el producte, que s molt efica contra aquest insecte. Per esbrinar ms coses sobre aquest producte he entrevistat la senyora Carmen Hernndez. A continuaci es pot veure les seves respostes i punts de vista sobre diferents aspectes daquest problema.
Quin any i com se li va ocrrer la idea de fabricar un repellent contra la mosca negra? La idea va sortir lany 2004 tot una mica per lentorn social que tenim nosaltres. Aqu, la gent treballa al camp 8 o 10 hores al dia a lestiu, en plena plaga. Podem dir que el vam fabricar per cobrir les necessitats duna demanda. Quines substncies, principalment, va utilitzar per confeccionar el repellent? En cas que la resposta sigui confidencial, no s necessari que la respongui. Quan va sortir aquest problema lany 2004, desprs de mirar molts repellents de diferents marques comercials, vam saber que el dietiltoluamida s el repellent ms bo conegut fins ara. En aquest llibre de formulaci de referncia, Formulario bsico de medicamentos magistrales, vam veure que el repellent portava un 25% de dietiltoluamida, la qual cosa ens va semblar que era suficient per tot el que havem estat llegint. Es prepara amb alcohol de 70 i tamb ens va semblar molt interessant posar un 20% de miristrat disopropil, que s un producte utilitzar en formulaci que actua com un fixador, s a dir, que conserva ms temps el producte sobre la pell. No s un producte pensat per sortir una estona al jard. Funciona igual per no cal. El producte est pensat per a la gent dun poble com aquest, on la gent treballa al camp moltes hores i aquest producte li sortiria ms barat i dura ms estona perqu es fixa millor a la pell. El repellent el fabriquen aqu mateix, a la farmcia? S, s, el fabriquem aqu. Es pot utilitzar per evitar les picades daltre insectes, com ara mosquit, mosquit tigre... o sn exclusius per la mosca negra? S, per a tot. Els repellents sn universals, s a dir, sn repellents per a tots els insectes. No hi ha repellents especfics per a les mosques o pels mosquits.
67
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
De fet, aix es va descobrir en una guerra pels mosquits de la malria cap als anys 50. Quina s la durada del seu efecte? Dura vries hores, per si sues i treballes dura menys estona. Podem dir que si te lapliques dues vegades al dia, mat i tarda, treballant al camp, ests cobert totalment. Creu que les vendes daquest producte han estat elevades? Per qu? Les vendes van en funci de la necessitat. No han estat molt elevades perqu la frmula lhe passat a tothom. Jo venc al meu entorn, per no puc dir que he fet el negoci de la meva vida, segur que no. Quin any les vendes han estat ms altes? No men recordo. Per exemple, aquest any hi ha hagut molta mosca i hi ha hagut ms demanda. Per ja et dic que no s quantitat perqu aquest producte el vnen a tot arreu. Si no ho preparessin a cap lloc i tothom hagus de venir aqu les ventes serien majors, per no s el cas. nicament s comercialitza aqu o tamb es pot trobar en algun altre lloc? No, no. Nosaltres no tenim pgina web ni venem per Internet. Els consumidors que compren aquest repellent sn nicament de Benissanet o tamb ve gent daltres pobles del voltant a comprar-lo? S, o sn gent local o tamb gent que ve aqu per feina. Quin preu t? T un preu de 9 els 125mL. No lhem tocat mai de preu, tot i que els productes sn cars, perqu creiem que t una finalitat ms didealisme. Si arriba alg amb una picada de mosca negra, qu li donen? Hi ha dues opcions. Segons la intensitat o lefecte que pugui fer ha danar al metge, on li donaran corticoide o un injectable, s a dir, criteri mdic. En canvi, si la gent ho coneix i no sespanta massa amb una pomada de corticoide ja nhi ha prou. Quan la mosca ens pica, quines substncies ens introdueix a la sang que provoquen la inflamaci? La mosca el que fa s mossegar i injecta un producte anticoagulant per tenir ms facilitat per xuclar la sang que necessita. A ms, el seu aparell mastegador porta altres substncies que provoquen aquesta reacci allrgica ms o menys intensa.
68
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Quins mtodes casolans existeixen que tamb serveixin com a repellent de la mosca negra? I per desprs de la picada? La veritat s que aquest tema no el controlo. Quins consells dna sobre com utilitzar els repellents? Aquests consells estan al treball que vam fer i sn els segents: - Cobrir la pell de repellent sense saturar-la. - Aplicar en zones descobertes del cos i una mica per damunt de la roba, sempre desprs de colnies, desodorants o cremes de protecci solar. - Laplicaci a la cara sha de fer amb la m. - Evitar el contacte amb els ulls i a boca. - No posar-lo a les mans dels nens. - No aplicar-lo damunt de talls, ferides i zones irritades de la pell. - Rentar-se desprs del temps dexposici al producte. En qu es basen per elegir una persona o una altra? No hi ha criteri delecci. Les picades de mosca negra afecten a totes les edats i els sexes per igual? S, afecten a tothom per igual: nens, lactants, iaios, reiaios... De qu depn la reacci de cada persona davant la picada? (Com s que a alg se linflama molt, a altres no...) Aix depn de la sensibilitat de cada persona, per per saber-ho shauria de fer un estudi dimmunologia amb profunditat. Hi ha persones que els hi fa molta ms reacci que a daltres. Suposa que tamb les primeres picades fan molta ms reacci. Aix ho hem vist amb els estrangers. La primera vegada que els picava, generalment, la reacci era molt ms gran. En canvi, una picada dahir a la tarda a mi, ja no em fa tanta reacci i s menys molesta perqu mha picat moltes vegades. Creu que des del govern sadopten les mesures necessries per acabar amb la proliferaci daquest insecte? Desconec. Jo aquest any he fet un comentari formal a sanitat. Per pel que fa als tractaments, suposo que en deuen haver estat fent de previsi. Per qu creu que surten a primera hora del mat i al vespre i no ho fan en hores de ms calor? Suposo que sn ms llestes que nosaltres! Si hi ha una explicaci biolgica no la s. Suposo que aquestes hores sn les ms segures per elles.
69
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Per qu creu que no entren a les cases? Podria ser perqu si el seu medi de vida sn les plantes, a les cases no trobaran aquest ambient humit que necessiten per viure. Suposo que ve condicionat per la seva biologia. Sap quina ha estat la causa o les causes de la proliferaci daquest insecte? Crec que un desequilibri ecolgic de les aiges del riu, de peixos, per exemple, ja que el ms normal seria que els peixos que viuen al riu es mengessin les larves. Jo no sc biloga, per si he de donar una explicaci a aquest fet suposo que s perqu sha descompensat la ecologia del riu. El canvi climtic ha pogut influir? I el musclo zebra? Jo crec que ms aviat s un canvi biolgic del riu, no ecolgic. Per et torno a repetir que aix noms s una opini personal, no s un coneixement cientfic cert. La crema hidratant Natural honey, quines substncies t que fan que sigui un bon repellent per la mosca negra? La famosa Natural honey porta citronella, que s un repellent natural. s cert que funciona tan b com diuen, o sn millors els repellents? Un repellent natural penso que t molta menys duraci de protecci que la DEET. Va b si surts a passejar, al mat a caminar o vas amb els nens al parc. Els repellents naturals sn molt apropiats per als nens i els bebs, al contrari que la DEET, i es poden trobar en forma de polsera o roll-on. El problema de la Natural honey s que s una crema que obstrueix els porus de la pell i et trobes amb la gent que diu estic tot ungentat i aix s molt agobiant. Per mi aquest s el problema que t. No s que no funcioni, per no serveix per protegir-se vuit hores al dia. Per aix diem que sn millors els repellents qumics que els naturals.
70
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Conclusions
Un cop finalitzada la recerca he pogut percebre el problema des del punt de vista biolgic, ambiental i sanitari, la qual cosa mha perms fer-me una idea general dels inconvenients que suposa aquest petit insecte per a la poblaci ebrenca. Aix doncs, desprs dhaver cercat informaci, haver experimentat al laboratori i haver conversat amb persones especialitzades en cadascun daquests mbits, he pogut arribar a una srie de conclusions. Pel que fa referncia a la seva biologia, he aprs que la mosca negra s un simlid de lordre dels dpters i que com a tal reuneix les caracterstiques que diferencien els animals daquests nivells taxonmics daltres organismes del regne animal. A ms, he esbrinat que duu a terme una metamorfosi i que passa per quatre fases diferents: ou, larva, pupa i adult. Lanlisi de les causes tamb mha perms esbrinar que la seva proliferaci s un efecte ms de lactivitat humana, ja que ha estat causada per la construcci dembassaments i depuradores, que malgrat suposa un aven en la societat pel quant al control de les inundacions i la millora de la qualitat de laigua, tamb han estat les causes de la proliferaci del macrfits, que essent lhbitat predilecte de la mosca negra, ha fet que la poblaci daquesta tamb cresqus amb rapidesa. Com a influncies secundries he determinat el canvi climtic, laugment del nombre de camps de regadiu i la possible adaptaci al medi de la mosca negra, tot i que aquesta ltima no est provada. La resposta a la pregunta de per qu trobem ms mosca negra en el nostre territori que en altres indrets s ben senzilla. El riu Ebre s el que t un nombre ms elevat de preses de tot lestat espanyol, per tant, tamb s el que t un rgim ms alterat i un manca de sediments ms gran. Com a conseqncia, els macrfits poden proliferar millor que en altres rius. Segons les causes determinades em veig capacitada per afirmar que una possible soluci efica pel problema seria deixar anar una quantitat important de sediments per les preses, ja que daquesta manera laigua del riu es tornaria ms trbola i la llum solar no arribaria als macrfits, la qual cosa impediria la seva proliferaci. Juntament amb el sediments tamb shauria de soltar una gran quantitat daigua perqu daquesta manera simpediria larrelament dels macrfits. Si no ho fem aix, any rere any quantitats molt grans de diners, que cal recordar que sn de tots, aniran destinats a realitzar tractaments que noms sn capaos de controlar la poblaci dels simlids, per no poden eliminar-la. Ara b, el pes daquest treball es trobava en el treball de camp, ja que com he mencionat en lapartat introductori, degut a la manca dinformaci escrita sobre linsecte, mhe vist obligada a que aix fos. No obstant, crec que aquest punt que en un principi semblava anar-me en contra, finalment mha resultat fins i tot
71
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
profits, ja que he pogut realitzar un treball ms a laire lliure i estar en contacte amb diversos coneixedors de la matria. Lnic aspecte que no he pogut dur a terme ha estat assistir a un tractament amb BTI, ja que aquest es realitza en avioneta. Amb les entrevistes efectuades he pogut determinar que el repellent ms efectiu per fer front a aquest dpter s la dietiltoluamida o DEET. Per contra, els repellents naturals, que tenen com a substncia principal repellent la citronella, no sn tan eficaos com els qumics. Tamb he determinat que la crema hidratant Natural Honey no s lnica que podem fer servir per evitar la picada, sempre i quan tinguem en compte que el percentatge de citronella s similar en totes elles. En el cas que no puguem evitar la picada hem de tenir clar que hem danar al CAP a registrar-la, malgrat que la reacci allrgica no existeixi, ja que els tractaments tamb depenen daquest fet, a ms de la densitat larvria. Si ms no, deixo la porta oberta a altres possibles treballs dinvestigaci que vulguin aprofundir en aquest tema, ja que es tracta dun problema molt conegut per poc estudiat, com he pogut comprovar amb lescassetat de fonts escrites sobre aquest. Concretament, shauria de treballar en la cerca daccions que aturin la seva proliferaci, tot trobant un punt mig entre un mn sostenible i un ecosistema equilibrat. Tamb seria necessari que la poblaci fos conscient de leficcia dels repellents, ja que de ben segur que daquesta manera sevitarien moltes picades. Cal doncs, fer arribar ms informaci sobre els mtodes de prevenci de les picades a la poblaci i fer-los saber que han danar al seu centre de salut quan els pica la mosca negra, ja que els tractaments noms tenen lloc quan el nombre de pacients ha estat elevat. En definitiva, ha estat una tasca fora laboriosa per a la vegada interessant. En lmbit acadmic aquesta treball mha ajudat a adquirir el coneixement necessari per dur a terme futurs treballs universitaris o tasques en el mn laboral. Entre aquests aspectes mha ensenyat a cercar i organitzar la informaci, seleccionar-la i redactar de manera adequada. No noms mha aportat coneixements en aquest sentit sin que, al mateix temps, he aprs que la perseverana s fonamental per aconseguir un objectiu i que sha dinsistir una vegada rere laltra fins complir la fita proposada. El ms positiu, per, ha estat el fet que mha apropat a la natura, als ssers vius i, sobretot, al riu, un espai que ms molt proper per que fins aleshores havia estat fora desconegut per mi.
72
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Bibliografia
Llibres 1. ARMENGOL, Joan [et al.]. Enciclopdia Catalana. Histria Natural dels Pasos Catalans. Vol. 9: Artrpodes I. Barcelona: juny 1986. p.1-54. ISBN: 84-85194-84-5 2. BLAS, Marina [et al.]. Enciclopdia Catalana. Histria Natural dels Pasos Catalans. Vol. 10: Artrpodes II. Barcelona: maig 1987. p.410-434, 449-480. ISBN: 84-7739-000-2 3. GRASS, P.P; POISSON, R.A; TUZET, O. Manual de zoologa. Vol.1: Invertebrados. Toray-masson, abril 1982. ISBN: 84-311-0307-8 4. MEGLITSCH, Paul.<<Algunas caractersticas generales de Artrpodos>> Zoologa de invertebrados. Madrid: Hermann Blume Ediciones, 1978, p.491510, 655-729. ISBN 94-7214-132-2 5. PUIG, Ma ngels. Els macroinvertebrats dels rius catalans. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient, Setembre de 1999, p.101-102. ISBN: 84-393-4828-2 6. WEIZ, Paul B. La ciencia de la zoologa. Barcelona: Ediciones Omega, 1982. p.738. ISBN: 84-282-0204-4 . Publicacions peridiques 1. La mosca negra a les Terres de lEbre. [ProSalut. Butllet peridic dels Professionals de lAPS]., nm. 8 (Setembre-octubre 2009), 2 pgines.
Articles 1. Garcia, Mario Bartal, Chupasangres, Historia y vida n 518 Pg 80-83
Catlegs i publicacions amb autoria duna instituci/empresa 1. DURN, Adolf Prez [et al.]. Lesiones producidas por mosca negra en el entorno de la Central Nuclear Asc.
73
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Documents audiovisuals 1. Aragn televisin. La mosca negra invade Aragn. Sin Ir Ms Lejos. [vdeo]. 2011. 11 min. 2. Laura Garca Rojas. La plaga de la mosca negra. [vdeo]. 2011. 3 min.
Documents electrnics Fitxers informtics 1. GENERALITAT DE CATALUNYA, AJUNTAMENT DE GIRONA, CONSELL COMARCAL DEL GIRONS. Els simlids. Informaci i recomanacions sobre la mosca negra [Fitxer informtic]. Dptic amb informaci general dels simlids i la seva afectaci al Girons. 2. GOBIERNO DE ARAGN. DEPARTAMENTO DE SALUT Y CONSUMO. La mosca negra y los mosquitos. Informacin para evitar molestias. 2007. [Fitxer informtic]. Dptic amb informaci diversa sobre la mosca negra i el mosquit. 3. DEPARTAMENT DE SALUT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA I AGNCIA DE PROTECCI DE LA SALUT. Informaci sobre els simlids. Mosca negra. [Fitxer informtic]. Trptic sobre la prevenci de les picades i com utilitzar els repellents.
Llocs i pgines web 1. Ayuntamiento de Valencia. Plagas urbanas. Mosca negra. [en lnia]. Disponible des dInternet a: <http://www.valencia.es/ayuntamiento/Sanidad. nsf/vDocumentosTituloAux/5F3CD8E9BFFE4412C125762600375AE1?Ope nDocument&bdOrigen=ayuntamiento%2FSanidad.nsf&idapoyo=2EDB5096 27AC4302C12575DA0041B545&lang=1&nivel=8> [consulta: 6-09-2011] 2. Consorci de Serveis Agroambientals de les Comarques del Baix Ebre i Montsi. Temes destacats [en lnia]. Amposta. Disponible des dInternet a: <http://www.code.cat/> [consulta: 25-04-2011]
74
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
3. Costa, C. Els artrpodes. [en lnia]. Diponible des dInternet a: <http://www.xtec.cat/~ccosta25/artropodes.html> [consulta:17-05-2011] 4. Diari de Tarragona. Buscador de notcies. [en lnia]. r =&tipo=&s=&x=41&y=16> [consulta: 16-04-2011] 5. El estado ecolgico del tramo del ro Ebro. [en lnia]. Tortosa, 18-12-2009. Disponible des dInternet a: http://www.ecoticias.com/eventos/136/Medioambiente-energias-renovables-sostenibilidad-El-estado-ecologico-del-tramodel-rio-Ebro [consulta: 9-08-2011] 6. El Pas. Incendios en Austrlia. La mosca negra en Catalua y Aragn. [en lnia]. 24 de juny de 2007. Disponible des dInternet a: http://www.biogeociencias.com/08_contaminacion_residuos_impactosambie ntales/2007/070624_LaMoscaNegra.htm [consulta: 18-04-2011] 7. El Punt. Cerca. [en lnia]. Disponible des dInternet a: Disponible des
dInternet:http://www.diaridetarragona.com/buscador?q=mosca+negra&auto
<http://www.elpunt.cat/cercar.html?datainici=&datafi=&searchword=mosca+
negra&ordering=&searchphrase=all&limit=0&tmpl=elpunt> [consulta: 16-042011] 8. La lucha contra la mosca negra con Bacillus thuringiensis en el Baix Ebre. [en lnia]. 24-05-2006. Disponible des dInternet a: <http://www.higieneambiental.com/control-de-plagas/la-lucha-contra-lamosca-negra-con-bacillus-thuringiensis-en-el-baix-ebre> 2011] 9. Ribera on line. El Govern aprova el Pla per combatre la mosca negra a lEbre. [en lnia]. Disponible des dInternet a: <http://rolriberaonline.blogspot.com/2007/06/el-govern-aprova-el-pla-per-combatrela.html> [consulta:18-11-2011] [consulta:8-08-
75
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Annex
1. Normes dutilitzaci dels repellents
1. Utilitzar un producte repellent adequat (demanar consell al centro de salut o a la farmcia). 2. No aplicar-los en nens menors de 2 anys. En nens ms grans shan devitar sempre que pugueu, i mai no shan de posar a les mans dels infants ja que se les poden posar a la boca o als ulls. 3. No s aconsellable que sapliquin a la roba. 4. Quan el repellent ja no sigui necessari, cal netejar b la pell amb aigua i sab. 5. Noms shan de fer servir a lexterior. 6. No aplicar damunt de ferides o zones irritades de la pell. 7. Aplicar en zones descobertes del cos, en quantitat suficient per sense excs. 8. Si presenteu algun tipus de reacci a la pell, renteu-vos b la zona amb aigua i sab i consulteu el vostre metge. 9. Complir estrictament les instruccions ds, especialment el nombre daplicacions diries permeses.
76
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
2. Model denquesta
ENQUESTA SOBRE LA MOSCA NEGRA Sexe Femen Mascul Edat____ Poblaci____________
1. Tha picat mai una mosca negra? S No
2. En quin lloc estaves quan et va picar la mosca negra? (Pots marcar ms duna opci.) Parc Riu Carrer Camp de futbol Jard Camp Altres _______________
3. Saps on es reprodueixen? A la pols En llocs propers a rius, basses, corrents daigua... A les escombraries A la vegetaci aqutica, com les algues A la matria orgnica en descomposici
4. En quin moment del dia creus que tenen ms activitat, s a dir, produeixen ms picades? (Pots marcar ms duna opci.) A primera hora del mat Al migdia, quan fa ms calor. Al vespre A la nit Lactivitat s la mateixa durant tot el dia.
77
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
5. En quina poca de lany creus que podem trobar mosques negres? Durant tot lany, amb la mateixa intensitat. Durant tot lany, per sobretot als mesos destiu. Durant tot lany, per sobretot als mesos de tardor i hivern Noms es troben als mesos destiu Noms es troben a la primavera i a lestiu Noms es troben a lhivern i a la tardor
6. Quina o quines creus que han estat les causes de la seva proliferaci ens els ltims anys? El canvi climtic La construcci dembassaments La fbrica de Flix La pluja cida Les depuradores La implantaci de camps de regadiu La introducci de la cigonya La millora de la qualitat de laigua i la disminuci de fosfats La importaci daliments de lestranger
7. Quina reacci et causen les picades de mosca negra? La picada se minflama molt (reacci allrgica) i he danar al CAP. Es marca la mossegada i em pica molt. Es marca la mossegada de la mosca al centre de la picada, per no em causa cap molstia.
8. Has anat mai al CAP de Flix per una picada de mosca negra? S No
- En cas afirmatiu, qu et van fer al CAP? Em van receptar una crema corticoide Em van receptar un medicament. De quin tipus?_________________ Em van posar una injecci No em van receptar res ni em van posar una injecci
78
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
9. Quins dels segents repellents utilitzes per prevenir la picada de la mosca negra? Natural Honey Autan Repellent de la farmcia de Flix Altres repellents __________________ Altres cremes hidratants ____________ No utilitzo repellents
10. Assenyala els mtodes de prevenci de la picada de la mosca negra que coneguis. Repellent Roba blanca Portar barret o gorra Colnia Algunes cremes hidratants Roba negra Corticoides Altres______________
11. Si et pica una mosca negra. Vaig al CAP No vaig al CAP perqu ja conec qu he de fer desprs de la picada. No vaig al CAP per no s qu he de fer desprs de la picada.
12. Qu fas si et pica una mosca i no et causa una gran reacci allrgica? Fer veure com si no tingus cap picada Rentar-me la picada amb aigua i sab Posar-me fred a la picada Posar-me una crema corticoides o amonac Altres_______________
79
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
13. Sabies que a les Terres de lEbre es duen a terme tractaments a laigua del riu per acabar amb la plaga de la mosca negra? S No - En cas afirmatiu, saps en qu es basen aquests tractaments? _____________________________________________________________________ _____________________________________________________________________ _____________________________________________________________________ _______________
14. Et sembla b que es destinin quantitats tan grans de diners pblics per combatre amb aquest insecte? S No
Grcies per respondre i collaborar en el meu Treball de Recerca.
80
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
3. Recull de notcies
Dijous, 24 de febrer del 2011
81
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dissabte, 12 de mar del 2011
82
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dijous, 31 de mar del 2011
83
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dimecres, 31 de maig del 2011
84
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dimecres, 8 de juny del 2011
Dimarts, 14 de juny del 2011
85
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Divendres, 12 de juliol del 2011
Diumenge, 15 de juliol del 2011
86
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Dimarts, 19 de juliol del 2011
87
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Divendres, 22 de juliol del 2011
88
TREBALL DE RECERCA
La mosca negra
Divendres, 23 de setembre del 2011
89

La Mosca Negra

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

La Mosca Negra

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

LA MOSCA NEGR NEGRA A

TRACTAMENT AL RIU EBRE ........................................................................................... 39 5.1 BTI.............................................................................................................................40

6.4.1 6.4.2 6.4.3

Taula 3. Classificaci dels insectes en els ordres ms destacats

Hempters (xinxes de camp)

Himenpters (abelles, vespes i formigues)

Illustraci 3. Tipus daparells bucals dels insectes

Pugons, xinxes i polls i puces que xuclen la sang de mamfers i aus.

Saltamartins, llagostes i grills.

2 Causes de la seva proliferaci

2.1 Regulaci del cabal del riu

2.2 Canvis fisicoqumics a laigua

2.3 El canvi climtic

2.4 Els camps de regadiu

Illustraci 5. Canal de reg

2.5 Ladaptaci al medi

Ous Fase aqutica Larva Pupa Fase aria Adult

3-7 dies 7-12 dies 2-28 dies 14-21 dies

Illustraci 6. Esquema del cicle biolgic de la mosca negra

que assoleix l'edat adulta i torna a produir nous gmetes.

3.1 Els ous

3.2 Etapa larvria

Illustraci 7. El simlid en letapa larvria

3.3 Etapa de pupa

3.4 Etapa adulta

Formaci i desenvolupament del diferents teixits embrionaris d'un organisme a partir de

Illustraci 10. El simlid en la fase adulta

Illustraci 11. Exemplar femella de mosca negra picant

Illustraci 12. Picada

Substncia que augmenta el dimetre dels conductes per on circula la sang.

4.1.1 Els repellents

Veure les normes de seguretat dels repellents a lannex.

Illustraci 13. Natural Honey

Deliplus con omegas 3 y 6 para pieles atpicas Preu: 1,90 / 400mL

Deliplus Aloe Vera Preu: 0,89 / 125 mL

Lactourea 10. Lactovit Preu: 4,95 / 400mL

Nivea. Nutritivo body milk Preu: 4,85 / 500mL

Nivea creme Preu:3,45 / 250mL

Dove reafirmante Preu: 5,79 / 250mL

Dove body milk. Nutricin esencial Preu: 4,99 / 400mL

Dove body milk. Nutricin intensiva Preu: 4,99 / 400mL

Dove body lotion. Hidronutricin Preu: 4,99 / 400mL

Rilanja body. Body milk Preu: 1,89 / 400mL

LOral Paris. Body-expertise nutrisoft Preu: 5,19 / 400mL

Nivea. Body lotion. Hidratante Express Preu: 5,39 / 400mL

Nivea reafirmante Preu: 6,89 / 400mL

Dove. Leche corporal. Hidratacin nutritiva Preu: 3,75/400mL

Nivea. Nutritivo body milk Preu: 5,08 / 400mL

Nivea reafirmante Preu: 6,50 / 400mL

Babaria Body milk Preu: 2,90 / 500mL

LOral Paris. Body-expertise nutrisoft Preu: 5,45 / 400mL

Activit de lactovit Preu: 4 / 400mL

Garnier skin naturals. Bodytonic Preu: 5,40 / 400mL

4.2 Desprs de la picada

4.2.1 La recepta mdica

4.2.2 Remeis casolans

4.3 Resum del nombre de consultes de les ABS13

TOTAL any 2006

4 5 11 8 1363 1315 507 183 75 11 70 3 3555

1270 1227 454 157 23 4 62 0

rea Bsica de Salut

Consultes per picada de mosca negra Any 2007

TOTAL any 2007

13 162 57 37 122 364 725 845 384 168 39 35 2951