ESTRATGIES DINTERVENCIAMB ALUMNAT DE N.E.E. PER ALTES CAPACITATS, DINS LESCOLA INCLUSIVA.

M Teresa Gmez Masdevall Psicleg de lEAP Girons Oest. Girona 15 de Juny del 2009 Supervisora: Mariona Bastons Hosta

ESTRATGIES DINTERVENCIAMB ALUMNAT DE N.E.E. PER ALTES CAPACITATS, DINS LESCOLA INCLUSIVA. NDEX INTRODUCCI CAPTOL I
1. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS 1.1Concepte de la intelligncia.................................................................................. 1.2 Teories i models.................................................................................................... 1.3 Ecologia cognitiva................................................................................................. 1.4 Estereotips, falses creences, mites, tpics i realitats de lalumnat amb altes capacitats..................................................................................................................... 1.5 Caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats.............................................. 1.6 Tipologia dels alumnes amb altes capacitats........................................................ 1.7 Altes capacitats i baix rendiment.......................................................................... 13 14 16 17 19 24 28

CAPTOL II
2. DETECCI I IDENTIFICACI DE LALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS 2.1 Introducci 2.2 Classificaci de les caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats... 2.3 Detecci. 2.4 Identificaci........................................................................................................... 2.5 Estudi realitzat a tres centres................................................................................. 2.6 Conclusions.......................................................................................................... 2.7 Experincies reals.................................................................................................. 30 32 33 36 38 41 43

CAPTOL III
3. PARES, PROFESSORS, I ESCOLES DAVANT LES ALTES CAPACITATS 3.1 Fills amb altes capacitats....................................................................................... 3.1.1 Primers senyals daltes capacitats a casa (0-5 anys).............................. 3.1.2 Alteracions ms freqents que trobem en aquests nens/es..................... 3.1.3 Orientacions............................................................................................ 3.1.4 Conclusions............................................................................................ 3.2 Alumnes amb altes capacitats.............................................................................. 56 57 57 59 67 68 2

3.2.1 Primers senyals daltes capacitats a lescola (0 a 5 anys)....................... 3.2.2 Alteracions ms freqents que trobem en aquests alumnes................... 3.2.3 Orientacions........................................................................................... 3.2.4 Conclusions............................................................................................ 3.3 Escola amb alumnes daltes capacitats................................................................. 3.3.1 Competncia curricular.......................................................................... 3.3.2 Autoconcepte........................................................................................ 3.3.3 Competncia social................................................................................ 3.3.4 Intervenci escolar.................................................................................. 3.3.5 Caracterstiques del professorat dalumnes amb altes capacitats........... 3.3.6 El clima de laula.................................................................................... 3.3.7 Orientacions............................................................................................ 3.3.8 conclusions............................................................................................. 3.4 Els valors a casa, a lescola, i a la societat............................................................ 3.4.1 Famlia i valors....................................................................................... 3.4.2 Activitat: Com millorar la convivncia a casa.......................................

68 69 72 75 76 7 77 78 79 80 81 82 83 84 85 88

CAPTOL IV
4. ESTRATGIES 4.1 Estratgies generals dintervenci educativa....................................................... 4.2 Estratgies daula................................................................................................. 4.3 Estratgies didctiques......................................................................................... 4.4 Estratgies especfiques i models.......................................................................... 4.4.1. Treball cooperatiu.................................................................................. 4.4.2. Aprenentatge basat en problemes. ABP (PBL).................................... 4.4.3. WebQuest.............................................................................................. 4.4.4. Tipus davaluaci................................................................................. 4.4.5 Pensament lateral prctic....................................................................... 4.4.6 Creativitat............................................................................................... 4.4.7. Intelligncia Emocional....................................................................... 4.4.8.Competncies Bsiques......................................................................... 4.4.9. Intelligncies mltiples........................................................................ 4.4.10. Activitats diverses per als alumnes daltes capacitats......................... 91 97 98 100 100 105 107 109 111 114 119 125 133 148

ANNEX I
1. QESTIONARIS 1.1 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (3-4 anys) ....................... 1.2 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (5-8 anys)....................... 1.3 Qestionaris de detecci de nens amb altes capacitats (9-14 anys)..................... 168 170 171 3

1.4 Qestionari de detecci de les intelligncies mltiples per a lalumne/a............ 1.5. Qestionari de detecci de les intelligncies mltiples per a professors i pares. 1.6. Qestionari de detecci de capacitats per a lalumne/a....................................... 1.7. Qestionari de detecci de capacitats per a professors i pares............................

172 176 181 184

ANNEX II
2. EXEMPLES 2.1 Exemple de prova de llenguatge verbal................................................................ 2.1.1 Valoraci: llenguatge verbal P-5............................................................ 2.1.2. Registre de valoraci de llenguatge verbal a final de Preescolar.......... 2.1.3 Postavaluaci del llenguatge verbal a P-5.............................................. 2.2 Exemple de prova de llenguatge matemtic a P -5............................................... 2.2.1 Valoraci: llenguatge matemtic P-5.................................................... 2.2.2 Registre de valoraci de llenguatge matemtic a final de Preescolar.. 2.2.3.Postavaluaci del llenguatge matemtic a P-5....................................... 2.3.Diferents temes treballats per intelligncies mltiples........................................ 2.4.Exemples de temes treballats per intellig. mltiples i competncies bsiques.... 3. BIBLIOGRAFIA................................................................................................ 188 189 190 193 195 196 197 201 202 214 228

Agraments: En primer lloc, al Departament dEducaci, per haver-me concedit el perms per a la llicncia. El meu sincer agrament als directors/es, companys/es i alumnes de les escoles que han fet possible que aquest treball shagi pogut portar a la prctica. A Antonio Marco per la seva collaboraci. A les meves companyes i amigues Victria Mir i Adelina Claps, mestres i pedagogues amb molts anys dexperincia a les escoles, que han collaborat desinteressadament en tot el projecte. A la meva companya i amiga Adelina Herrera i a en Josep Comes pel treball acurat de revisi del catal. Per latenci a nivell informtic del company Tavi Caselles. A en Pere Pujols per les seves orientacions i material sobre laprenentatge cooperatiu. A lEullia Xalabarder per a les seves orientacions sobre lalumnat dESO i BAT. A la Ceclia Gafarot pel seu entusiasme en la prctica educativa i la seva orientaci sobre intelligncies mltiples i treball cooperatiu. A la Mariona Bastons, professora del departament de Pedagogia de la Facultat dEducaci de Girona, per la supervisi del treball. A la M Dolors Rius, presidenta de Catalunya dels pares dalumnes daltes capacitats. (Fanjacc), a Leopold Carreras, delegat a Espanya del Consell Mundial del nen Ben Dotat i Talents i de NEPES (Associaci de Psiclegs de lEducaci Europea i la Rosa Jov que han fet possible el coneixement daquest alumnat a nivell de pares, professors i EAPs a Girona. A tots i a totes moltes grcies

Un violinista al metro.
Un home es va asseure en una estaci del metro a Washington, i va comenar a tocar el viol. Durant els segents 45 minuts, va interpretar sis obres de Bach. Durant aquest temps es calcula que varen passar per aquesta estaci ms de mil persones, quasi totes de cam a la seva feina. Encara no havien passat tres minuts quan el violinista va rebre la seva primera donaci: una dona va tirar un dlar a la llauna i va continuar la seva marxa. Alguns minuts ms tard, alg es va recolzar a la paret a escoltar, per de seguida va mirar el seu rellotge i va continuar el seu cam. El qui ms atenci va prestar al violinista va ser un nen de tres anys. La seva mare lestirava per la m, apressada, per el nen es va plantar davant del msic. Aquest gest es va repetir en altres nens. Tots els pares, sense excepci, els varen forar a seguir el cam. El violinista va recaptar 32 dlars. Quan va acabar de tocar es va fer un gran silenci, per va passar inadvertit. No hi va haver aplaudiments ni reconeixements. Ning no sabia que aquest violinista era Joshua Bell: un dels millors msics del mn, tocant unes de les obres ms complexes que hi ha amb un viol valorat en 3,5 milions de dlars. Dos dies abans de la seva actuaci al metro, Bell va omplir un teatre a Boston, amb localitats que costaven 100 dlars de mitjana. Aquesta s una histria real. La actuaci de Joshua Bell dincgnit al metro va ser organitzada pel diari The Washington Post com un experiment social. Reconeixem el talent en un context inesperat? i en lentorn escolar?

ESTRATGIES DINTERVENCI AMB ALUMNAT DE N.E.E. PER ALTES CAPACITATS, DINS DE LESCOLA INCLUSIVA.

INTRODUCCI
El projecte semmarca en la realitat que es dna en els centres docents pel que fa a les situacions dels alumnes amb altes capacitats, les conseqncies que es presenten en el desenvolupament intellectual, personal, familiar i social daquest alumnat i les implicacions que aquest fet comporta en el procs densenyament i aprenentatge. Habitualment, quan es parla dEducaci Especial, es fa referncia a la dels alumnes que presenten dificultats i que per les seves caracterstiques necessiten una atenci i un tractament educatiu diferenciat. En general, es dna atenci als alumnes amb deficincies daprenentatge o que presenten algun handicap, per es deixen datendre els daltes capacitats, tot i que la normativa estatal i autonmica els considera amb N.E.E. ( Necessitats Educatives Especials). Aquest alumnat no forma un grup homogeni, amb caracterstiques comunes; entre precoos, talentosos i superdotats hi ha una gran diversitat, semblant a la que trobem en els alumnes amb dificultat per aprendre. Cal detectar-los, tenir-los molt en compte i saber que existeixen amb noms i cognoms i, sobretot, atendre les seves necessitats. Moltes vegades es detecten, per, per la creena que no necessiten cap intervenci, perqu tenen unes capacitats superiors, o per desconeixement, generalment no shi fa cap treball especfic. En algun cas allat i dins la prctica diria, el que se sol fer s una acceleraci, (passar lalumne/a a un curs superior) i/o un treball denriquiment a laula. s molt important fer-ne una bona identificaci i un bon seguiment per part de lEAP (Equip dAssessorament Psicopedaggic). Pot ser una actuaci efica, per a aquests i per als que tenen dificultats, el treball dins lescola inclusiva. Lescola inclusiva s un model escolar pensat i dissenyat per a tots aquells que creuen en una escola per a tothom, amb atenci a la diversitat ( tant alumnes amb baixes com amb altes capacitats) i una veritable igualtat doportunitats. Cal donar resposta a aquesta diversitat buscant models dintervenci didctica i dorganitzaci del treball a laula que facilitin laprenentatge de tots i possibilitin atendrels millor en la seva diversitat. Calen criteris i recursos per afavorir una resposta inclusiva a la diversitat; una bona formaci; material per ajudar el professorat i els centres en la tasca densenyar a tots aquells que presenten capacitats i coneixements previs diversos, aix com motivacions i interessos diferents dels que lescola els ofereix. Ens centrarem, dins del collectiu dalumnat amb N.E.E., en els daltes capacitats. s molt important identificar-los mitjanant observacions, entrevistes, qestionaris i proves especfiques per a ells. Cal detectar les seves necessitats educatives a nivell de rendiment acadmic, social, interpersonal, intrapersonal... creativitat, motivaci, per 7

poder donar resposta a les seves capacitats, possibilitats, interessos, i ritmes daprenentatge. Aix es fa com a garantia duna millor qualitat educativa, de manera que els daltes capacitats intellectuals tinguin suficients oportunitats per utilitzar i desplegar les seves competncies i habilitats de forma efica. Cal desenvolupar al mxim les seves potencialitats, per tal de contribuir a una millora personal i, en conseqncia, a la de la societat en general. Aix podem enriquir la realitat professional, cultural i social del pas.

Aspectes ms rellevants a tenir en compte en aquest alumnat

A nivell familiar i social: Les situacions que es presenten es poden viure com una font de problemes, o b negant les altes capacitats o, al contrari, generant grans expectatives que exerciran una forta pressi emocional sobre el fill. A nivell escolar: Lescola inclusiva ha de fomentar un bon treball cooperatiu, adaptar el currculum, tenir en compte les competncies bsiques i programar per a intelligncies mltiples. Cal treballar la creativitat, la motivaci, la socialitzaci, les emocions i els valors. Cal tamb vetllar perqu les interrelacions entre tots els docents que treballen amb aquests alumnes siguin coordinades i treballar en equip. Consensuar estratgies comunes que afavoreixin aquests alumnes i tots els altres. Estudiar opcions de treballar per projectes, per racons, activitats lliures, amb espais i temps flexibles,... La comunitat educativa ha destar dacord en la realitzaci dun pla individualitzat quan calgui, aix com les acceleracions parcials o totals a cursos superiors en el cas dalumnes que realment ho necessitin. Decidir quins tipus destratgies didctiques sutilitzaran. A nivell metodolgic: lenriquiment creatiu, psicosocial, motivacional i de continguts; lexperimentaci, la investigaci i la metacognici, (aprendre a pensar). A nivell dactuacions: elaborar un banc dactivitats per als ms rpids, tenint en compte la diversitat dins les altes capacitats. A nivell de continguts: enriquiment cognitiu del contingut o ampliaci.

La situaci que tenim en la societat actual comporta lestabliment de molts canvis en els centres i molts reptes en el mateix sistema educatiu. Els daltes capacitats sn uns alumnes amb qui cal treballar perqu el dia de dem arribin a ser persones molt tils per a la nostra societat i, si no els donem latenci que necessiten, poden rendir a nivell

acadmic molt per sota de les seves capacitats, derivar en aspectes negatius o b manifestar conductes disruptives. A nivell educatiu, costa dedicar temps a aquest alumnat, sempre en veiem daltres que ho necessiten, aparentment, ms. Ells es queixen que no sels t tant en compte com als qui tenen dificultats daprenentatge, i realment s aix. Hi ha una tendncia fora generalitzada a pensar que els alumnes daltes capacitats, com que tenen un bon potencial, ja sen poden sortir sols, sense necessitat dajuda, i no s aix. Lescola inclusiva, amb tot el que comporta, suposa un esfor important tant per als centres educatius com per al professorat. s important que el professorat tingui clar el concepte daltes capacitats: superdotaci, talent i precocitat. A nivell de serveis educatius, les actuacions que es poden planificar dacord a les necessitats educatives prpies dels centres fan possible donar resposta a la preocupaci pedaggica del professorat. Hem de tenir clar, tots, que cal donar la mateixa atenci a tots els nens, tant als dalt rendiment, com amb fracs escolar, o amb desmotivaci, avorriment crnic, o b que noms rendeixin en all que els agrada o presentin problemes emocionals i dadaptaci al grup diguals.

Objectius
Aconseguir una educaci integral i diversificada. Potenciant el fet de formar persones ntegres, treballant els valors, reconduint les emocions, tenint en compte els cinc components de la intelligncia emocional i desenvolupant les intelligncies mltiples, que bviament permetran reconixer la diversitat. Al mateix temps, motivar lalumnat perqu cadasc pugui rendir segons les seves capacitats, i ajudar els ms desfavorits (siguin daltes capacitats o no), a tots nivells. Assolir una educaci de qualitat, que cal prioritzar per a tots i aprofitar els dalt rendiment, que poden ser un motor i una ajuda per al mestre i per als altres companys si es treballa de forma cooperativa i es valora lobservaci, lhumor, la creativitat i la motivaci. Aconseguir que aquest treball pugui ser una guia per a professionals, (EAPs i mestres) i tamb per a les famlies. Detectar i identificar aquest alumnat per poder ajudar-lo en tots els aspectes de la seva personalitat i orientar pares i mestres.

 Definir i dissenyar un seguit dintervencions educatives per aconseguir els objectius esmentats. Treballar les competncies bsiques pot ser un bon recurs per a ells. Si cal, es far un pla individualitzat, un enriquiment del currculum o una acceleraci.

Motivaci per fer aquest treball

En el treball quotidi, dins les escoles, en lassessorament psico-pedaggic a alumnes, pares i mestres, em trobo sovint amb la dificultat dajudar els daltes capacitats que estan desmotivats, tenen una baixa autoestima, presenten problemes dadaptaci, de conducta... i la comunitat educativa espera una resposta de lEAP en els problemes escolars, socials, personals i familiars daquests alumnes. Cal enfocar tamb els aspectes positius, en ms o menys grau: tenen una intelligncia excepcional, facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements, amb una alta capacitat de raonament verbal i lgico-matemtic, bona memria, bona comprensi, i generalitzaci, curiositat intellectual, i percepci espacial. Quant a personalitat, poden manifestar un sentit tic i moral molt desenvolupat, imaginatius, perfeccionistes, coneixen molt b les seves possibilitats i sn conscients dels seus lmits. Mostren una elevada sensibilitat i capacitat de lideratge. Sn perseverants, si les activitats responen als seus interessos, i estan motivats; molt creatius, generen idees noves i busquen la soluci ms lgica encara que no sigui la ms habitual i popular. Tenen el sentit de lhumor molt desenvolupat. Sha constatat que, des de la seva infantesa, els nens/es amb altes capacitats desenvolupen unes habilitats inusuals per a la seva edat, que han de servir de pista als pares i professors. Si es poden identificar a temps, es podr evitar en alguns casos el fracs escolar. Desprs de la identificaci, caldr pensar en una escola inclusiva, integradora i, per tant, flexible i adaptativa, per respondre de forma individualitzada a les necessitats de tots els seus alumnes. El meu desig s portar-ho a terme en un treball rigors, exhaustiu i prctic que faciliti: Assolir a les aules un ambient daprenentatge que doni les oportunitats necessries perqu cada alumne/a, incloent-hi els daltes capacitats i els que tenen dificultats per aprendre, pugui desenvolupar al mxim les seves possibilitats. Estimular les intelligncies mltiples (lingstica, lgico-matemtica, espacial, musical, cintica-corporal, pictrica, naturalista i personal (empatia, autoestima i espiritualitat). Formar persones ntegres a travs dels valors i treballar els aspectes emocionals.

10

Els nens/es aprenen jugant i els agraden molt els contes; i jocs i contes sn un recurs ms per a educadors i alumnes. Per illustrar aquesta idea i reflexionar-hi, abans de submergir-nos en totes les possibilitats al nostre abast, tenim un conte que reflecteix aquesta diversitat:

Reflexi
Conte: La petita planta
Un home que acostumava a observar el jardiner quan treballava al seu jard, li va dir en una ocasi: - Jardiner, aquestes plantes sembla que siguin les teves preferides, veig que les cuides amb molta cura. El jardiner el mira amablement i li diu: - Perqu em vegis dedicar tant de temps a aquestes plantes, no vol dir que siguin les meves preferides. En realitat, totes les plantes del meu jard les cuido i les estimo; el que passa s que a cada planta li he de dedicar un temps diferent, segons el seu creixement i les seves necessitats. - Per alguna planta ser la teva preferida. Va insistir lhome. - B... s cert que hi ha una planta a la qual li tinc ms admiraci, i sento una atracci ms especial per ella. - Em podries dir quina s, jardiner? - s una petita planta de flors blanques que hi ha a lentrada de casa meva. Va dir el jardiner. - Saps que vinc sovint al teu jard i mai the vist cuidar aquesta planta. El jardiner, tot rient, li diu: - Hi ha plantes que necessiten ms atencions que daltres. Quan una planta creix malament i no dna flors, sha de podar i alimentar. Quan un arbre creix torat sha de posar recte amb una vara que laguanti; si la planta no creix i no floreix, cal a vegades trasplantar-la i buscar un espai ms adient per a ella; per, quan una planta dna el millor della mateixa, noms cal observar-la i gaudir-ne, deixar-la que creixi i sompli de flors. Aix s la meva petita planta de lentrada. Noms lobservo i la miro cada nit destiu quan surto a seurem a la porta de casa meva i tamb gaudeixo del perfum de les seves petites flors quan entro i surto o vaig i vinc de casa meva.

11

Objectius Reconixer que no tots els alumnes sn iguals i necessiten atencions diferents. Per cal ser i mostrar-se equnime amb tots. Motivar-los perqu tothom rendeixi segons les seves capacitats i valorar el bon rendiment sense deixar dajudar, acompanyar i fer un bon seguiment daquests alumnes amb altes capacitats. Fer el possible perqu lalumne/a se senti integrat, estimat, adaptat, valorat, i a gust, dins el grup classe. Evitar manifestar sentiments de preferncia per cap alumne/a. Saber gestionar equilibradament les possibilitats dels alumnes amb altes capacitats. Conjugar la llibertat amb lacompanyament (estar al seu costat sempre que ens necessitin). Reflexions: Quan un alumne fa tot el que pot, noms cal observar-lo i animar-lo a seguir endavant. En el cas daltes capacitats, evitar que es pugui sentir menystingut. Quan veiem que pateix, que no sadapta o savorreix, estem alerta per ajudar-lo i perqu pugui ser feli. Tots els nens/es tenen dret a ser felios a casa i tamb a lescola. En el cas dalumnes amb altes capacitats, si veiem clar un canvi de grup a un nivell superior, es fa una acceleraci. Podrem comparar-ho amb el jardiner que trasllada la planta en un lloc millor per a ella.

12

CAPTOL I

1. ALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS 1. 1.Concepte de la intelligncia

La comunitat cientfica t dificultats per establir una definici de la intelligncia, ja que hi ha tantes diferncies en lalumnat que est en el lmit superior com en el del lmit inferior, i aix fa que no tinguem una definici compartida. Fins fa poc temps, la intelligncia era considerada quelcom innat i inamovible. Era una qesti de gentica. Actualment, sabem que s el resultat tant de factors gentics com ambientals. Podria definir-se com la capacitat de coordinar, gestionar, organitzar el coneixement, i saber escollir la millor opci entre diverses per resoldre un problema. Necessita dun entorn enriquidor i favorable per desenvolupar-se. No s fixa, est en evoluci contnua, i pot ser modificada segons els aprenentatges, lambient social i familiar, leducaci, les experincies i la personalitat. Als anys 20, Termann va fer la seva primera reuni cientfica sobre intel.ligncia. Binet va dissenyar el primer instrument que la mesurava i Termann, ladaptaci de linstrument. Termann es centr molt en la superdotaci, per la qual cosa va ser bastant criticat. Cal destacar Leta Hollingworth, persona prcticament desconeguda i que va donar un fort impuls al coneixement daquests nens/es. Autors americans com Silverman, Sternberg o Stanley reconeixen deure-li la base dels seus coneixements. La dificultat per detectar aquests alumnes que sobresurten per un o altre motiu ha fet proliferar el nombre de qualificatius per designar-los. Alumnat amb sobredotaci, amb superdotaci intellectual, superdotats, talentosos, genis, prodigis, precoos.... La complexitat del concepte de superdotaci ha comportat el desenvolupament de diferents models per poder-los explicar: models cognitius com el de Sternberg (1995), el de Borkowski i Peck (1986) el de Jackson i Butterfield (1986)... i tamb els models socioculturals com el de Tannenbaum (1986) el de Cskszentmihalyi i Robinson (1986) i el dAlbert i Runco, entre altres. Actualment estan agafant molta fora els conceptes d intelligncia creativa i la teoria del Parc dAtraccions (s un model de creativitat). Els primers requisits sn: intelligncia, creativitat, ambient adequat i motivaci, de Baer i Kaufman (2005), segons expliquen Betancourt, Valadez i Zavala.

13

1.2

Teories i models

Ens centrarem i definirem les teories de Sternberg i Gagn i els models de Renzulli i Gardner.

La teoria triarquia de Sternberg

Segons Sternberg (1986) existeixen tres aspectes principals en la intelligncia: lanaltic, el creatiu i el prctic. Tots ells sordenaran seguint diversos patrons per a cada persona i estaran en permanent desenvolupament i canvi. La teoria de Sternberg entn la intelligncia en funci dels recursos que t cada persona per processar la informaci i lexperincia. La divideix en tres subteories: la componencial, lexperiencial i la contextual. Daquestes tres subteories, la que explica ms b la superdotaci s lexperiencial. Explica la relaci entre la intelligncia que es manifesta en una situaci determinada i lexperincia que aquesta situaci exigeix. Els superdotats destaquen principalment en: - Codificaci, combinaci, i comparaci selectiva de la informaci. - Habilitat inusual per mediar amb la novetat i per automatitzar selectivament la informaci. Sternberg considera que una persona superdotada ha de reunir els segents criteris: - Criteri dexcellncia: superioritat en una de les rees de la intelligncia o en totes elles. - Criteri de raresa: freqncia daparici baixa. - Criteri de productivitat: potencial per produir en un camp concret. - Criteri de demostrabilitat: capacitat per demostrar les seves habilitats especials. - Criteri de valor: elevat rendiment en algun aspecte valorat per la societat.

Teoria de la superdotaci i el talent de Gagn

Gagn (1991) mant que la superdotaci indica la possessi i ls dhabilitats naturals expressades de forma espontnia sense previ entrenament per sobre de la poblaci normal. El terme talent indica el domini de coneixements o habilitats sistemticament desenvolupades per sobre la normalitat. Gagn agrupa les habilitats o aptituds en 4 grans grups: intellectuals, creatives, socioafectives i sensomotores. Considera que per poder desenvolupar aquestes aptituds sn molt importants els catalitzadors, que sn els factors que potencien o inhibeixen la capacitat daprenentatge. Lautor diferencia dos tipus de catalitzadors: - els propis o intrapersonals, com sn la motivaci, lactitud, linters, lautoconfiana, la perseverana... 14

els externs o ambientals, com les persones amb les quals ens relacionem, i coses que ens passen que ens afecten. La intelligncia depn de factors tan interns com externs i est formada pel potencial gentic de la persona i la seva capacitat per aprendre. Gagn diferencia entre aptituds i talents. Les aptituds sn caracterstiques personals de potencial de desenvolupament amb components hereditaris i innats. En canvi, els talents sn el resultat dun entrenament o aprenentatge especfic, segons un determinat potencial que posseeix la persona.

El model de Renzulli
Una de les definicions de superdotaci ms generalment acceptada ha estat la de Renzulli. El fet de ser superdotat comporta la possessi de tres conjunts bsics de caracterstiques estretament relacionades i amb igual mfasi en cada una delles: La capacitat intellectual superior a la mitjana. Era el requisit que es demanava antigament per fer les deteccions. Un alt grau de comproms amb la feina; aix representa lenergia aportada al treball o a una rea dactuaci especfica, s a dir, la perseverana, la confiana en si mateix i la creena en lhabilitat que es t per fer treballs. Alt nivell de creativitat. Sentn per creativitat loriginalitat del pensament i dels plantejaments dels problemes, lenginy constructiu, lhabilitat per deixar de banda convencionalismes i procediments establerts quan no sn apropiats, i el do per idear projectes efectius i originals.

Per tant, podem dir que el superdotat presenta la interacci entre els tres grups de caracterstiques: capacitat superior a la mitjana, per no necessriament a un nivell superlatiu, alt comproms amb la tasca, i elevat nivell de creativitat.

El model de Gardner
Gardner va publicar el 1983 les seves investigacions. Ats que la vida demana habilitats diferents segons les cultures, per a ell s erroni valorar noms la part lgica i matemtica, per exemple, i deixar de banda les habilitats que es requereixen per relacionar-se amb els altres o amb un mateix. Segons aquesta concepci, no hi ha una intelligncia, sin que nhi ha diverses, i qui t una intelligncia daquestes pot o no utilitzar les altres en el mateix grau. El que ell denomina intelligncies mltiples serien un conjunt daptituds que inclouen aquestes intelligncies:

15

Lingstica o verbal: s la capacitat de pensar en paraules i comunicar-se a travs del llenguatge per expressar i apreciar significats complexos. Lgico-matemtica: s la capacitat per calcular, mesurar i efectuar operacions matemtiques complexes. Visual -Espacial: s la capacitat de pensar en tres dimensions. Cintica- corporal: s la capacitat daprendre a travs del tacte i el moviment. Musical: s la capacitat per crear i entendre significats a travs de sons. Naturalista: s la capacitat per manifestar una gran sensibilitat pels fenmens naturals, els ssers vius, la preocupaci pels problemes ecolgics i la preservaci del planeta. Interpersonal: s la capacitat per comprendre els altres i interactuar amb ells de forma emptica i cooperativa. Intrapersonal: s la capacitat que permet comprendres un mateix i ser capa de desenvolupar-se eficament en la vida. Existencial o espiritual: s la capacitat per formular-se preguntes fonamentals sobre lexistncia humana. Creu que no hi ha dues persones que tinguin la mateixa configuraci o el mateix perfil intellectual, per tamb creu que tothom utilitza en un grau o altre totes aquestes intelligncies. Segons Gardner, no nhi ha prou amb la identificaci dels superdotats, sin que cal tenir en compte que tamb existeixen els talentosos, que utilitzen ms una intelligncia que les altres, i cal donar-los una educaci diferenciada i adequada a les seves capacitats. Actualment, a Espanya, amb la Llei Orgnica 2/2006 de 3 de maig, dEducaci (LO E) surt el terme dalumnat amb altes capacitats intellectuals i lemmarca dins del collectiu dalumnes amb N.E.E. El concepte daltes capacitats que introdueix la LOE sembla que ha estat ben acollit per ser un terme ms general que el de superdotaci i reclama latenci sobre els talentosos, precoos i tot aquell alumnat que est demostrant diriament que pot manifestar conductes prpies dels alumnes ben dotats. Tamb perqu el punt fonamental, en parlar daltes capacitats s el seu carcter de potencialitat davant de lexigncia de rendiment recollit per altres conceptes i per la legislaci educativa anterior.

1.3

Ecologia cognitiva

Pierre Lvy (1993) desenvolupa la noci decologia cognitiva: demostra que lindividu no pensaria fora de la collectivitat, de lambient. Totes les nostres intelligncies sn senzillament segments duna ecologia cognitiva que ens envolta. Per tant, la persona no seria intelligent sense la seva llengua, herncia cultural, ideologia, creences, mtodes intellectuals i altres mitjans de lambient. La intelligncia est molt associada a la idea de felicitat.

16

Gardner va desmuntar la teoria duna intelligncia general i va evidenciar que existien mltiples intelligncies. Va influir en la idea que el cervell hum tampoc no acull una memria general i s formes de memoritzaci i competncies de concentraci subordinades a cadascuna de les intelligncies. (hi ha qui t una forta memria numrica, per t dificultat per recordar imatges visuals...)

Educar la intelligncia
Queda demostrat que la intelligncia s estimulable, sempre que es facin servir esquemes daprenentatges eficaos i les limitacions gentiques es puguin superar mitjanant formes diversificades deducaci. Aquesta estimulaci no depn de frmacs especfics, ni de sistemes escolars privilegiats. Qualsevol escola hauria de ser un centre excellent de mltiples estimulacions, per fer de cada alumne/a una persona completa i feli. Per aix, cal, en primer lloc, que lescola reculli lexperincia vital que cada infant porta ja el primer dia de classe. (experincies i coneixements previs). Tot nen/a, sobretot els procedents dentorns ms desafavorits, entra a lescola amb una intelligncia espacial, una immensa obertura verbal, una marcada percepci lgicomatemtica, una aguda vivncia natural i una curiositat pictrica infinita, que, per desgrcia, no sn tingudes en compte dins laula. Noms a les hores desbarjo, que sn estones menys controlades, pot practicar aquest conjunt de les seves intelligncies reprimides en la vivncia interpersonal. A partir daquesta experincia vital cal ordenar lestimulaci en 5 nivells: Mitjans o vehicles: disciplines curriculars, noves TIC, programes destimulaci... Situaci: valorar el lloc i el moment adequat. s ms important del que pot semblar: aula, sala, pati, casa, bosc, jard... Agents: professors crtics i reflexius, pares, avis, germans... amb mentalitat oberta, entusiasme i sensibilitat. Programes: programar estmuls, jocs, diversions, sortides que incloguin les intelligncies mltiples i que potencin la creativitat. Lavaluaci: que fa referncia al rendiment ptim de lalumne/a en relaci al seu progrs i no als resultats que obt en cada una de les seves intelligncies.

1.4 Estereotips, falses creences, mites, tpics i realitats de lalumnat amb altes capacitats.
Els mites sobre els nens/es amb altes capacitats sn el que la societat pensa dells; sn falses creences que no permeten veure realment la seva vertadera imatge. Aquestes creences sorgeixen datribuir un sentit erroni a les seves altes potencialitat s. Distorsionen el concepte de superdotaci. Estan molt arrelats a la societat i tamb a lambient escolar; per aix, cada un dels tpics especfics es confronta amb la realitat 17

que manifesta aquest alumnat (Martnez, 1999). El quadre segent servir per desmuntar moltes daquestes falses creences.

(Extret del llibre Introduccin a la atencin educativa del alumnado con altas capacidades intelectuales. Artiles,C. et.alt. 2005).

ESTEREOTIPS, MITES, TPICS

REALITATS

Generals Sol ser de classe mitja o alta. T un alt coeficient intellectual.

Presenta superioritat fsica o b est poc capacitat fsicament. La superdotaci s innata.

Sol ser excessivament seris i amb poc sentit de lhumor. Competncia escolar Obt un bon rendiment escolar. Destaca en totes les rees del currculum. Acostuma a avorrir-se.

T ordinriament una gran motivaci per a tots els temes. Competncia social i caracterstiques emocionals Propens als desequilibris psicolgics Intervencions. Ha de ser ats per professionals superdotats.

Generals Prov de qualsevol classe social. El criteri psicomtric no s lnic, sha de complementar amb models que identifiquin el major nombre de factors o variables de les altes capacitats, creativitat, aptituds... El seu desenvolupament fsic s totalment independent de lalta capacitat. La biologia juga un paper important en el desenvolupament intellectual, per el context on es desenvolupa influeix en la seva capacitat. T un sentit de lhumor ms avanat del que sespera per la seva edat. Competncia escolar En ocasions pot obtenir un baix rendiment escolar o destacar noms en aquelles rees que li interessen. No ms que els altres nens de la seva edat. Dins laula, sha dajustar la seva resposta educativa a les seves capacitats. Sinteressa i destaca en els temes que desperten la seva curiositat. Competncia social i caracterstiques emocionals Acostuma a tenir menys desequilibris que altres companys sense altes capacitats. Intervencions. No s necessari que el professorat sigui superdotat. Ha de ser madur socialment i emocionalment i especialment ha dorientar, aconsellar, proporcionar recursos, integrar... ms que facilitar coneixements.

No necessita ajuda: pot aprendre Lalumnat amb altes capacitats s una persona en qualsevol circumstancia i auto- diferent i no extraordinria; per tant, requereix educar-se. Sespavila sol. una atenci educativa ajustada; si no, pot fracassar.

18

1.5. Caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats

Aquest alumnat no s un grup uniforme, ni existeix un perfil nic. (Artiles, C.2005) i ( Berch, J. 2003) A causa de la seva gran diversitat, no es pot generalitzar, per s que es poden observar algunes de les segents caracterstiques:

A nivell de la intelligncia
Presenten una intelligncia excepcional per la facilitat i rapidesa per aprendre, combinar i utilitzar coneixements, amb una alta capacitat de: Raonament verbal: tenen un vocabulari ric i ampli. Expressi verbal hbil, subtil i matisada. Alt potencial de comprensi verbal. Gran habilitat per relacionar conceptes i seguir amb facilitat instruccions complexes. Aprenen a llegir precoment i sn grans lectors. Memorstica: sn capaos demmagatzemar, recordar i recuperar informaci de dades molt diverses amb rapidesa i amb detalls, sense esfor. Raonament matemtic: mostren un bon domini de conceptes i smbols tant per calcular com per resoldre problemes de diferents maneres. (A vegades sels posa mala nota per no fer el problema com demana el professor). Comprensi i generalitzaci: tenen una gran habilitat per establir relacions ms enll dels fets observats, per connectar rees de coneixements que semblen inconnectables. Intenten aplicar el que han aprs en una assignatura en altres (generalitza el coneixement). Comprenen i recorden fcilment el que han aprs i sn capaos dabordar diverses idees a la vegada. Raonament lgic: manifesten una gran agilitat mental per resoldre qestions lgiques i abstractes, per induir, deduir, abstreure, sintetitzar i conceptualitzar. Gaudeixen amb la resoluci dels problemes lgics. Concentraci: tenen molt bona concentraci, persistncia, i baix nivell de cansament, si estan motivats i el tema els interessa. Seran considerats ganduls si savorreixen, estan desmotivats i no presten atenci. Curiositat intellectual: mostren gran inters i expectaci per conixer la resposta a qestions que generalment passen inadvertides per als altres companys de la seva edat. Percepci espacial: sn capaos de manipular simblicament figures en lespai i reconixer relacions de mida, distancia, posici i forma (des de petits sorienten fcilment, recorden circuits i gaudeixen amb trencaclosques difcils). Sn observadors molt aguts i extraordinriament perceptius, es fixen molt en els detalls.

19

 A nivell daprenentatge
Aprenen rpidament, amb poca prctica, temes ms avanats del que correspondria a la seva edat Alts nivells de pensament crtic i autocrtic. Qestionen, a vegades, els mtodes densenyament i es resisteixen a les tasques repetitives. Fan aportacions poc usuals i profundes en els debats a laula. Per a les converses i els debats, prefereixen la companyia dels ms grans i dels adults. Els agrada ms el treball individualitzat que el de grup. Confien en ells mateixos, es mostren segurs, i sn independents. Sn impacients amb la lentitud dels altres. Sinteressen molt aviat per temes dels grans: qestions dactualitat, lunivers, lecologia, el temps, el sentit de la vida i de la mort.... Els llibres escolars els troben elementals. Ells tenen amplitud dinteressos. Solen descobrir les relacions inusuals, abans que les convencionals. Sovint reacis a lescriptura, prefereixen conversar perqu parlen amb gran fludesa i expressivitat. Sembla que els pugui mancar atenci, concentraci i fins i tot inters, per quan sels pregunta, es comprova que estan al corrent de tot.

A nivell de personalitat
No hi ha una personalitat especfica o comuna. Existeixen sentiments i actituds que es manifesten amb ms freqncia que en altres alumnes de la seva edat. Socialment, es relacionen b amb nens ms grans i, si ho fan amb ms petits, adopten el rol de protector. Tenen un gran sentit de lhumor. Sentit tic i moral molt desenvolupat: sn sensibles als problemes socials i a les seves solucions. Preocupats pels conceptes abstractes del b i del mal, de la justcia i de la injustcia. Capacitat de lideratge: intellectual, (els companys els consulten i volen formar equip amb ells).

20

Creatius: per inventar contes, per la seva capacitat. Verbal: sn bons comunicadors. Molts sn capaos dinfluir en els seus companys i ser populars. Perfeccionistes: mai no estan satisfets dels seus resultats. Autoconeixement molt desenvolupat: saben les seves possibilitats i sn conscients dels seus lmits. Elevada sensibilitat: tenen empatia amb els altres i desig de ser acceptats. Els afecten les crtiques a la seva persona o el rebuig dels seus companys. Esperen que els altres tinguin valors similars. Necessiten lxit i el reconeixement i tenen por del fracs. Perseverana: si les activitats sn del seu inters, desafien totes les dificultats, no cedeixen. Sn obstinats i tenaos. Sensaci de sentir-se diferent: tenen recel de compartir els seus interessos amb els altres, i por de no trobar interlocutors vlids. Inconformisme: no deixen de preguntar fins que t sentit clar i lgic el que els expliquen. Es marquen fites molt altes. Enginy, imaginaci: sorprenen les seves capacitats de resoldre problemes per camins no habituals. Poden ser hiperactius: posseeixen elevada energia, vivesa, nsia. Tenen perodes desforos intensos. Rebutgen la repetici, la rutina i lautoritat impositiva. Manifesten avorriment. Rebutgen, a vegades, les ordres que vnen dels seus superiors. Tenen una autoestima acadmica i no tant en els mbits personals i socials.

A nivell de conducta
Presenten problemes de conducta quan no estan estimulats de forma convenient a la seva potencialitat o no sn reconeguts com a alumnes daltes capacitats. Aleshores poden manifestar agressivitat verbal i fsica, es mostren rebels... o b passius, viuen en un mn de fantasia, eviten la gent, no es defensen... (adaptat de Prez i Daz 2006) Construeixen les regles del joc o sistemes complicats, i si no els fan cas, es poden mostrar dominants i mal educats. Sn intransigents amb les faltes de comportament, rebutgen les conductes antisocials de les persones. Qestionen lautoritat si no est justificada i tamb els mtodes densenyament, volen organitzar el treball escolar a la seva manera. 21

Obliden els detalls en els seus treballs escolars i en els intercanvis dinformaci. Fan servir el llenguatge per convncer els altres i defugir responsabilitats. Donen solucions inusuals als problemes i realitzen processos de difcil comprensi. Possible rebuig cap als pares o amics, sobretot si intenten posar normes que poden trencar els plans familiars i de grup. Fan preguntes desconcertants i sentesten en tenir respostes satisfactries. Esperen el mateix dels altres. Els companys de la seva edat no els comprenen, els veuen estranys. La famlia i els amics poden no entendre les seves preocupacions. Sn independents, amb tendncia al treball individual, confien en ells mateixos. Utilitzen la seva capacitat en les rees que els interessen i s possible que no puguin arribar a totes les matries escolars i poden tenir llacunes en laprenentatge.

A nivell de creativitat
Creativitat: s la capacitat de generar idees, innovar i arriscar-se; s un acte que es transforma en una forma de ser i estar en el mn, s una actitud davant la vida, ja que involucra el pensament, les emocions i les accions del nen de forma integral. (Waisburd, 1998) Presenten: Enginy i imaginaci: els agrada experimentar noves formes de fer les coses. Aporten moltes idees noves. Gran curiositat: fan preguntes desconcertants, no habituals en els nens de la seva edat. Curiositat insaciable, qestionen les raons de les coses. Originalitat: generen idees noves. Fludesa: sn capaos de trobar gran nombre dalternatives i de possibles respostes. Flexibilitat: tenen capacitat de contemplar el problema o situaci des de diferents punts de vista i generar solucions. Pensament independent: busquen la soluci ms lgica, encara que no sigui la ms habitual i popular. Donen certa sensaci dexcentricitat. Pensament integrador: sempre tenen en compte el resultat final. No perden de vista el conjunt del procs. Interessos molt variats: des dels ms comuns als ms extics. 22

 A nivell de motivaci
Qualsevol nen/a amb altes capacitats, compta entre les seves caracterstiques amb una alta motivaci interna cap al coneixement, que pot ser potenciada, modulada o reduda per components externs. s molt important la correcta estimulaci daquests alumnes per aconseguir que desenvolupin les seves potencialitats moguts pel seu propi inters. Cal recordar que motivar no significa pressionar. Si sn pressionats, acaben per manifestar actituds de rebuig o es tanquen en si mateixos; cal plantejar reptes que siguin assumibles per a ells. Quan el tema els motiva, tenen gran capacitat per persistir i per acabar la feina. Manifesten una motivaci intrnseca i curiositat intellectual, i busquen el que s transcendent. Utilitzen nombrosos coneixements generals o concrets, freqentment ms que el professorat, quan el tema s del seu inters. Quan estan concentrats en el seu treball, o en algun tema que els motiva, no se nadonen del que passa al seu voltant i els molesten les interrupcions: desatenen la gent i les seves obligacions.

Disincronia
Disincronia interna: s el desenvolupament desigual entre la capacitat intellectual (ritme rpid) i el desenvolupament emocional (ritme normal). Disincronia fisiolgica: les necessitats emocionals i intellectuals estan a lalada de la seva edat intellectual, en canvi, les necessitats fisiolgiques solen ser les de la seva edat cronolgica. Disincronia social: un alumne amb altes capacitats es troba en un nivell de desenvolupament intellectual superior al dels seus companys i hi ha un desfasament tant en laprenentatge com en les relacions socials. Disincronia familiar: quan els pares no li proporcionen latenci adequada per desconeixement de les caracterstiques.

23

1.6

Tipologia dels alumnes amb altes capacitats

Resum extret de la Guia per a la detecci i intervenci educativa en els alum nes amb altes capacitats intellectuals.grup de treball de superdotaci i altes capacitats del collegi de Psiclegs i P edagogs de Catalunya i de la Comunitat de Canries: (Artiles, C.(2005)

Quan parlem daltes capacitats estem englobant dins daquest concepte els nens/es superdotats, precoos i talentosos. No s un grup homogeni. A continuaci presentem la definici de cada tipologia: Superdotats: sn els que tenen molt bona intelligncia lgica i creativa. Precoos: sn aquells que es desenvolupen a un ritme ms rpid i activen recursos mentals abans que els seus companys en el procs de maduraci. Ms tard sequilibren amb els altres. Talentosos: sn els que tenen una gran capacitat en relaci amb un aspecte de la intelligncia; sn especialistes en una rea o aptitud. Poden ser: Talents complexos: - Acadmic - Artstic figuratiu. Talents simples: - esportiu, - creatiu, - lgic, - matemtic, - verbal, - social.

Alumnes superdotats
Sn aquells que, en les seves caracterstiques personals, hi tenen un nivell elevat de recursos en capacitats cognitives i aptituds intellectuals com per exemple: raonament lgic, gesti de percepci, de memria, raonament verbal, matemtic i aptitud espacial. La caracterstica bsica s la flexibilitat, s a dir, una excellent aptitud per tractar amb qualsevol tipus dinformaci (verbal, figurativa, matemtica..) o forma de processar-la. Sn creatius i tenen un alt grau de dedicaci a les tasques; sn perseverants, observadors, oberts i molt sensibles. Poden portar diferents projectes alhora. Es caracteritzen per donar diverses solucions a un mateix problema. 24

Tenen una alta predisposici per a laprenentatge, en nivell i en profunditat, en un temps inferior al dels altres alumnes de la seva edat, i una gran capacitat per retenir i utilitzar coneixements adquirits. Solen tenir una bona autoestima i confiana en ells mateixos, mostren una certa tendncia a ser independents del grup i a seguir els seus criteris. Sn originals en les seves idees i les seves produccions; sn receptius a les coses noves i diferents. Tenen un gran sentit de l humor. Levoluci de la superdotaci s lenta i complexa. s difcil que es manifesti abans del final de l'adolescncia. Tot i aix, les aptituds bsiques (tal com sn mesurades pels tests), poden ser avaluades a partir dels 12 anys. (Hi ha persones que no estan dacord en aquest punt i consideren que es poden avaluar molt abans). A nivell escolar, a vegades estan desmotivats i les notes sn inferiors a les que es poden esperar dells, i, sobretot les noies, rebaixen expressament el nivell destudis per tal de no destacar ms que les altres i no arriscar-se a quedar-se fora del grup. Tamb poden tenir problemes de disincronia, s a dir, presenten diferncies entre el nivell intellectual i lemocional. La forma extrema s el geni.

Alumnes precoos
Sn aquells que es desenvolupen a un ritme ms rpid i activen recursos mentals abans que els seus companys en el procs de maduraci; ms tard pot ser que sequilibrin, o que no. La precocitat intellectual s un procs evolutiu i pot ser linici duna superdotaci o dun talent. Fins ladolescncia no en tindrem la seguretat, per sha dactuar al ms aviat possible per no frustrar un possible superdotat (La superdotaci i el talent sn fenmens cognitius estables).

Alumnes talentosos
Sn els que tenen una gran capacitat en relaci amb un aspecte de la intelligncia o una gran destresa per a una habilitat determinada o un comportament especfic. Sn especialistes en una rea, matria, habilitat o aptitud. El talents s efica en lrea que domina i en altres rees pot tenir un rendiment inferior al dels seus companys. La irregularitat s una caracterstica seva. Talent acadmic El perfil intellectual del talent acadmic capacita eficament aquestes persones per als aprenentatges estructurats o formals. Tot material que tingui certa lgica interna s susceptible de ser aprs. Si, a ms, se li dna un suport verbal, la facilitat s mxima.

25

Manifesten nivells molt elevats de rendiment escolar i daprenentatge, tant de tipus arbitrari (bona gesti de la memria) com de tipus comprensiu (bona lgica), i preferiran, a mesura que van creixent, el segon tipus. Obtenen informaci de qualsevol font estructurada (escola, llibres, premsa, programes televisius, suports informtics...), sovint de manera autnoma. Per aquesta ra, el bagatge de coneixements i vocabulari que posseeixen s molt ms extens que el dels alumnes de la mateixa edat; per tant, els continguts del currculum ordinari els poden tenir assolits abans de comenar les classes. En combinar-se en un grau elevat els recursos verbals, lgics i memria, es poden confondre amb els superdotats. Un Q. I. superior a 130 en el WISC seria el criteri de tall en les proves dissenyades per avaluar aquest tipus de perfil. El talent acadmic genera les segents situacions de risc: Tendncia a lavorriment, perqu solen dominar molta informaci i aprenen a un ritme molt rpid els nous continguts; el ritme daprenentatge a laula i els continguts ordinaris solen ser poc motivadors. A causa que el nivell de vocabulari i interessos sn ms extensos que els dels companys, la comunicaci i socialitzaci normalitzada esdev difcil. Els resultats acadmics brillants i la facilitat que tenen per comprendre i recordar informacions afavoreixen laugment exagerat de lautoestima i les actituds de menyspreu envers els seus companys. La facilitat per a laprenentatge sol dificultar la consolidaci dhbits de treball i destudi. I aix pot arribar a generar fracs. Talent artstic-figuratiu Sn alumnes amb grans aptituds per a les arts musicals i/o plstiques. La base s una bona aptitud espacial i figurativa, aix com per al raonament lgic i creatiu. Lmbit en el qual acostuma a desenvolupar-se aquest talent s lextraescolar, per tant, les manifestacions a lescola solen donar-se en activitats de plstica i/o msica. Aquestes activitats solen ser prestigiades pels companys i serveixen com a pont de socialitzaci. Poden tenir problemes de motivaci per a les activitats escolars, tot i que els recursos que tenen sn suficients per a un aprenentatge escolar correcte. Talent esportiu Les aptituds fsiques i psicomotores sn les necessries per a aquests tipus de talent. 26

Aquests alumnes no solen tenir problemes de socialitzaci; sn molt ben acceptats pels companys/es, encara que, a vegades, el rendiment acadmic s baix per falta de motivaci. Talent creatiu La creativitat no est nicament associada a la producci artstica, sin que s un recurs ds general, de la mateixa manera que succeeix amb la lgica. El funcionament cognitiu i lorganitzaci de la informaci reflecteixen les conseqncies daquesta forma de processar la informaci: mostra poca linealitat, una gran exploraci dalternatives, molt dinamisme i poca organitzaci sistemtica. Aquests alumnes solen tenir comportaments molt variats i sovint diferents dels normals; els consideren entremaliats o, fins i tot, hiperactius. El comportament creatiu sol resultar divertit per als companys daula i facilita la socialitzaci. Els alumnes amb una alta creativitat produeixen gran nombre de idees, diferents entre elles i poc freqents. La creativitat actua ms com un obstacle als aprenentatges que no com un ajut. Els baixos resultats acadmics solen ser un dels trets ms caracterstics daquests talents. La problemtica daquests alumnes se centra en el fet que representen la informaci, lorganitzen i la processen, per camins no gaire usuals a lescola. La possibilitat dintegrar en les activitats acadmiques un funcionament ms basat en el raonament creatiu resulta complexa, atesa la naturalesa de lensenyament aprenentatge, en situaci de grup i tamb dels objectius habituals. A vegades, presenten un baix rendiment acadmic davant plantejaments educatius molt rgids. s bo que els mestres tinguin conscincia daquests infants i evitin confondre el seu cas amb la dispersi i, de vegades, amb la manca datenci. Talent social La capacitat de lideratge i la conscincia social sn els trets caracterstics daquestes persones. Tenen empatia natural i intuci de les necessitats dels altres. Desenvolupen amb molta freqncia el rol de lder. En situacions excepcionals poden mobilitzar el grup classe contra un company/a o contra un professor/a. La bona socialitzaci sol beneficiar la seva motivaci per les activitats escolars, i solen tenir resultats molt correctes en els aprenentatges. Talent lgic El perfil daquest talent resulta semblant al creatiu, en termes intellectuals. En canvi , la seva funcionalitat s molt ms elevada, atesa la coincidncia daquesta aptitud amb parmetres culturals i escolars. Aquests alumnes tenen una alta capacitat per al raonament lgic inductiu i deductiu; (en tractar-se de la forma de raonament ms 27

prestigiada per la nostra cultura, la percepci intellectual sol ser desproporcionada) per aquest motiu, els s difcil de representar-se la informaci ambigua, difusa o molt dinmica, com per exemple, la realitat social o les relacions humanes. Solen presentar dificultats de socialitzaci a causa de la seva rigidesa en laplicaci de normes o criteris. Tamb poden tenir problemes relacionats amb la disincronia. Talent matemtic Es caracteritza per disposar delevats recursos de representaci i manipulaci dinformacions quantitatives i numriques. Mostra habilitats excepcionals per a laprenentatge de les matemtiques: sistemes de numeraci, operacions de clcul, resoluci de problemes... En general, utilitzen poc els recursos, de manera que sovint menyspreen les matries no quantitatives. Normalment, tenen dificultats de comunicaci o dinteracci social, perqu solen demanar molta precisi en la informaci i actuacions dels altres nens: aix els comporta problemes en les seves relacions. Talent verbal Aquests alumnes es caracteritzen per tenir una bona capacitat de comprensi general, ampli vocabulari, i facilitat per utilitzar termes lingstics. La informaci verbal t un s molt generalitzat; aquesta aptitud intellectual pot ser aplicada en molts mbits. La major part de la informaci escolar presenta un format verbal i aquests talents, mostren una bona capacitat de comprensi general, i bons resultats acadmics. No solen tenir problemes daprenentatge, (poden semblar ms intelligents del que en realitat sn) ni de socialitzaci, malgrat que en les rees en qu hi ha descompensaci poden aparixer complicacions; (rees on predominen altres formes de representaci: matemtiques, plstica).

1.7 Altes capacitats i baix rendiment

A vegades, ens costa de creure que un alumne/a amb baix rendiment pugui ser un alumne/a amb altes capacitats: no s el ms com, per cal tenir en compte les seves caracterstiques i els problemes que comporten. s freqent trobar nens/es que presenten un bloqueig emocional que afecta als aprenentatges. Aix fa que silencin els seus talents. En aquests moments podem dir que tenen la sndrome de baix rendiment. ( segons Gerson, K i Carracedo, S. (2007) i es manifesta en la discrepncia entre el rendiment esperat en relaci amb el seu potencial intellectual i creatiu i el seu rendiment real.

28

A continuaci, veurem el perfil de lalumne amb baix rendiment en un quadre realitzat per Prieto i Castejn (2000):
CARACTERSTIQUES PROBLEMES

Expressi oral destacada Memria, atenci i motivaci alta quan un tema s del seu inters. Altes expectatives dxit quan lrea curricular s del seu gust. A vegades, interv de forma extraordinria. Latrauen els reptes escolars i li agraden les tasques inusuals. Prefereix treballar en companyia de persones adultes. Emocionalment s inestable. T una baixa autoestima. Planteja qestions de certa dificultat al professorat Concretant:

Escriptura deficient. Presentaci inadequada en els treballs escrits. Mostra desgana quan el professor explica i, si no s del seu inters, no acaba la feina. Baixes expectatives per aconseguir els objectius mnims daltres rees escolars. Sovint sembla distret, avorrit.. i a vegades els desconcerta a tots. Evita les tasques rutinries, i no li agraden els treballs prctics que es proposen a la classe. Intransigent amb els companys/es menys dotats. Excessivament crtic amb ell mateix i els altres. A vegades s agressiu i no t bones relacions amb els que lenvolten. La finalitat s provar la seva capacitat i qestionar la seva metodologia.

El baix rendiment pot ser causa dun problema de personalitat, de la pressi familiar o dels companys/es i del clima escolar que respiren. Els alumnes amb altes capacitats no sn cap cosa rara que hem de mirar de forma diferent o esperar-ne resultats excepcionals com ara un excellent rendiment acadmic i destacar en totes les matries curriculars. Hi ha un percentatge dalumnes que destaquen en totes les rees, altres que passen inadvertits i un percentatge que fracassa perqu, en tenir tanta facilitat daprendre, no han adquirit els hbits destudi o dorganitzar-se. Aquest alumnat, com a tal, sha didentificar el ms precoment possible per poder rebre una educaci adequada a les seves caracterstiques individuals. Cal fer-ne un seguiment constant per veure la seva evoluci en letapa deducaci obligatria, ja que pot fracassar i els educadors han devitar aquesta possibilitat. Cal prevenir i estar molt atents als seus interessos, ritme daprenentatge i caracterstiques personals, la seva adaptaci al grup... Mai no hem de dependre noms del Q. I. o de ledat mental de lalumne amb altes capacitats. 29

CAPTOL II

2. DETECCI I IDENTIFICACI DE LALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS 2.1 Introducci

Artiles et alt. (2003) Per poder arribar a les estratgies dintervenci, s molt important conixer aquests alumnes i poder-ne fer una bona detecci i identificaci. Per aix es fa necessari dedicar temps a les entrevistes amb pares i tutors i a explorar els alumnes. No mestendr en aquest captol; far una referncia a les proves i als qestionaris utilitzats per identificar els alumnes, els resultats de les experincies realitzades en tres centres i algun exemple dalumnes amb altes capacitats que ja han acabat o estan ja a la universitat. La majoria dautors experts en aquests temes consideren que la identificaci de lalumnat amb altes capacitats t dues fases: Cribatge, Screening o Detecci. Identificaci Psicopedaggica.

La finalitat del Screening, s detectar un grup dalumnes amb possibilitats de ser identificats com daltes capacitats. La finalitat de la identificaci s per ajustar les respostes als programes denriquiment, adaptacions, acceleraci de cursos... La detecci sha de realitzar com ms aviat millor per poder-los tractar adequadament a casa i a lescola i que no es perdi el seu potencial. s molt interessant la informaci dels professors, famlia, companys/es i del mateix alumne/a. Per mitj del professorat Lopini del professorat s molt valuosa, per primer cal una informaci adequada sobre qu sentn per altes capacitats, per tenir uniformitat de criteris. s fcil confondre una alta capacitat intellectual amb un alt rendiment acadmic. Els estereotips dels professors i dels mateixos pares, dificulten a vegades la seva identificaci. El professor espera que lalumne rendeixi al mxim en tot. Lobservaci s subjectiva. La relaci dels alumnes que el tutor considera daltes capacitats, no sempre coincideix amb la identificaci. Pel fet de ser alumnes aplicats, 30

obedients, amb bona imatge, ordenats, puntuals, treballadors... semblen daltes capacitats, i de vegades no ho sn. Igualment, poden no ser reconeguts com a tals pel fet de : Tenir un rendiment insatisfactori. Ser culturalment diferents. Manifestar superdotaci amb handicaps. Presentar problemes de conducta Manifestar dificultats daprenentatge, dislxia, hiperactivitat.. (menys freqent).

Els instruments utilitzats sn qestionaris i escales de detecci que ha domplir el tutor. Observaci de lexpedient acadmic, del treball a laula, de lactitud amb els altres companys i adults del centre, entrevistes... tot el que pugui donar informaci rellevant sobre lalumne. (Alguns models de qestionaris i escales per omplir el tutor estan a lAnnex). Per mitj de la famlia La famlia pot observar manifestacions que difcilment es veuen a lescola. En els aspectes evolutius i actitudinals sn molt fiables. s possible que els pares sobrevalorin el fill/a o b al contrari linfravalorin. Per millor informaci i fiabilitat completaran uns qestionaris que definiran amb ms claredat les conductes a observar. s til recollir informaci, i comentar-la, mitjanant lentrevista. Tamb s molt valuosa la recollida per escrit de dades sobre tots els trets significatius, ancdotes i records que els pares tinguin, des del naixement fins ara. Actituds que els hagin sorprs, que han sigut superiors per ledat que els correspondria. La biografia del fill/a. (Uns models de qestionaris i escales per omplir els pares estan a lAnnex). Per mitj dels companys/es A preescolar les dades sn menys fiables, per a mesura que es fan ms grans, tenen molta informaci sobre els companys/es que pot passar desapercebuda pel professor; sobretot en laspecte dacceptaci social, integraci en el grup, lideratge... El que resulta ms valus s el sociograma, dna informaci molt complerta dells i del grup en general. El qestionari sociomtric aplicat s de Baez i Jimnez (1994). Pot ser qualsevol altre. Per mitj de lalumne Sn tils: Autobiografies, autoinformes. Estan pensats per alumnes grans que ja sn capaos de reflexionar sobre les seves prpies vivncies i percepcions. Molt adequats per a 31

conixer les actituds i motivacions dels alumnes que poden presentar altes capacitats. Segons ledat, es passaran als alumnes proves i tests adequats per fer-ne la valoraci.

2.2. Classificaci de les caracterstiques dels alumnes amb altes capacitats.

Com a guia per la seva detecci, classificarem i resumirem els trets o caracterstiques en tres grans grups, segons Gerson, K. i Carracedo, S. (2007) Caracterstiques intellectuals: Gran capacitat dabstracci i inusual capacitat per processar informaci. Habilitat per generar idees, solucions i pensament crtic. Molt bona memria i habilitat preco per a la lecto-escriptura. Bona habilitat verbal i bona comprensi de les subtileses del llenguatge. Comportament dirigit a un propsit determinat. Elevat nivell denergia i molt independent en el treball i lestudi. Tendncia a examinar all inusual i establir nexes de relaci entre coses que aparentment no tenen relaci. Capacitat per resoldre situacions problemtiques. Tendncia a la depuraci selectiva. No perd temps amb el que no li interessa ni amb all que no el motiva.

Caracterstiques emocionals: Agut sentit de la justcia, de la llibertat i de l humor. Perfeccionista, hipersensible i persistent per mantenir el seu punt de vista. Elevat nivell dautoconeixement i despreocupaci per les normes socials. Expressa amb profunditat i de forma espontnia els seus sentiments. Tendncia a la automarginaci, poca tolerncia a la frustraci i independncia en actitud i comportament social.

Caracterstiques perceptives: Intuci molt accentuada, percep ms enll dall visible i all tangible. T una capacitat innata per captar lessencial dels fenmens. Gran agudesa visual i auditiva.

32

2.3 Detecci.
Hi ha diferents criteris per la forma de detectar aquests alumnes, un dells s el de la Dra. E.D.Fiedler, professora de la universitat de Northeastern Illinois, U.S.A, qui considera que cada un dels procediments t avantatges i desavantatges i recomana ls dun criteri mltiple que inclogui: Detecci per part del mestre, pares i companys, lauto-detecci, tests de intelligncia, creativitat, personalitat i proves de rendiment, qualificacions i avaluacions.

Detecci per part dels mestres i dels pares

Amb lobjectiu de facilitar al tutor i als pares la detecci dels alumnes amb altes capacitats per mitj de la simple observaci proporcionarem una eina que pot ajudar: Gerson K. S. i Carracedo.S. (2007) Qestionari per detectar alumnes amb altes capacitats Pregunta molt, demostra gran curiositat. Posseeix molts coneixements Desitja conixer lorigen dels fenmens Reacciona davant les injustcies Sangoixa molt pels problemes de la humanitat Es resisteix a realitzar les tasques repetitives i les que domina, per manca dinters. Somnia despert i es deixa portar pel seu mn interior Aprn molt rpidament i estableix relacions entre conceptes fcilment. Utilitza un llenguatge metafric per expressar-se Maneja temes abstractes. Li agrada construir trencaclosques complexos. s molt creatiu, genera idees novedoses i inusuals. Troba diferents usos per objectes comuns. La forma de resoldre situacions i el seu raonament s diferent dels altres. Posseeix una atenci mltiple. Pot atendre tres coses a lhora. s obstinat davant un objectiu i no para fins que ho aconsegueix. s lder. Durant el sndrome de baix rendiment, no sobserva el lideratge. Li agrada prendre decisions. Sobserva una elevada capacitat danlisi i de sntesi. Reacciona sensiblement davant les obres dart i de la msica. s molt detallista. Tendncia a la depuraci selectiva. Expressa els seus estats emocionals a travs de les seves produccions creatives. Posseeix una aguda sensibilitat, fins i tot pel que fa als tons de veu i als gestos de les persones Veu ms enll dall aparent. Capta detalls inusuals. 33

La detecci es fa molt ms complicada quan el nen es troba immers en el denominat sndrome de baix rendiment. (A lannex hi ha altres qestionaris pensats per tutors i pares que ens poden ajudar a detectar aquests infants).

Detecci per part dels companys/es.

Per conixer lacceptaci social i la integraci en el grup, s molt interessant el qestionari sociomtric de Bez i Jimnez (1994). Dona molta informaci. Sociograma Aquest sociograma recull quatre qestions que sn: 1. Quins sn els tres nens/es de la teva classe amb qui ms tagradaria dexcursi? 2. Quins sn els tres nens/es de la teva classe els quals els agradaria ms dexcursi amb tu? 3. Quins sn els tres nens/es de la teva classe amb qui tagradaria menys dexcursi? 4. Quins sn els tres nens/es de la teva classe als quals els agradaria menys dexcursi amb tu? Amb laplicaci del qestionari sextreuen cinc indicadors: Eleccions (E): nmero de companys/es que elegeixen al nen. s un indicador de popularitat i dacceptaci social entre els alumnes. Rebutjos (R): nmero de companys/es que elegeixen al nen com a no preferit. Indica impopularitat i absncia dacceptaci social. Preferncies Socials (PS): aquest indicador sobt restant el nmero de rebutjos del nmero deleccions rebudes i sinterpreta com atractiu social. Impacte social (IS): sobt sumant les eleccions i els rebutjos rebuts i reflecteix visibilitat social. Precisi perceptiva (PS): expressa el grau dencerts amb qu el nen prediu qui lelegeix i qui el rebutja. Una altre proposta de sociograma, adaptaci de Prieto i Hervs (1999). Es plantegen 9 qestions referides a dos companys de classe que suposadament shan incorporat per primera vegada al grup classe i sels ha dinformar de la resta del grup. Aix cada alumne/a els aporta dades dels seus companys/es. anar anar anar anar

34

La Laia i en Xavier sn dos companys nous a la teva classe. 1. Escriu per a la Laia i en Xavier qui de la classe s el millor en el jocs de pati. 2. A en Xavier li agrada molt llegir, a quin company teu li agrada llegir tant com en Xavier? 3. Qui dibuixa i pinta millor de la classe, per fer el cartell de benvinguda als nous companys, i posar-lo en un lloc visible. 4. Voleu preparar la festa per als nouvinguts. Qui lorganitzar ben original i divertida 5. Qui seleccionar la msica i les canons. 6. Farem una excursi, qui calcular millor els diners que es necessitaran per llogar lautobs. 7. A la Laia li agrada molt la natura i fer rams de flors, qui li pot explicar correctament el tipus de plantes i flors que tenim a lescola. 8. En aquesta escola practiquem el silenci, qui els podr ensenyar a aconseguirlho. 9. Escriu el nom dun nen/a i duna nena que mai senfaden, sempre estan contents i sn capaos dajudar als que tenen a prop seu.

Altres procediments per a la detecci

A nivell de grup hem passat a final de Preescolar, P-5 i a Primria una srie de proves que sn tils per al coneixement dels alumnes en general i per detectar els de N.E.E. tant de baixes, com daltes capacitats. Proves individuals i collectives passades a P-5 Intelligncia: Matrius Progressives de Raven. Escala Color ( de 4 a 11 anys) Maduresa: Test Gestltico Visomotor de L. Bender. ( a partir de 4 anys) Atenci: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ( a partir de 6 anys) Lateralitat: dominncia de m, dull i de peu. Memria visual i auditiva. (adaptaci del Cumanm i Victria de la Cruz) Lecto-escriptura: lectura, cpia, dictat i text lliure. Lgico-matemtica: cpia i dictat de nmeros, concepte de nmero i problemes. Personalitat: H-T-P ( casa, arbre i persona) i Test de la Famlia de Corman. Creativitat pictrica: dibuix lliure i de la figura humana. Expressi i creativitat verbal: inventar un conte. Examen fontic. Els resultats daquestes proves ens serveixen per tenir un perfil de la classe, i s una informaci ms que t el tutor de primer quan comena el nou curs i lajuda a lhora de fer els grups, de planificar els objectius i demanar, si cal, ajuda al mestre dE.E. Tamb es pot passar als alumnes, les proves de preescolar de Victoria de la Cruz, que avalua diferents aspectes: el verbal, conceptes quantitatius, memria auditiva, percepci visual, constncia de forma, posici en lespai, orientaci espacial, 35

coordinaci visomotora, percepci visual, figura fons. O b el Cumanin, edat: de 3 a 6 anys, el qual avalua diverses rees: psicomotricitat, llenguatge, atenci, estructuraci espacial, viso-percepci, memria, estructuraci rtmica temporal, lateralitat. Proves collectives passades a Primria Intelligncia: Matrius Progressives de Raven. Escala Color ( de 4 a 11 anys) Maduresa: Test Gestltico Visomotor de L. Bender. ( a partir de 4 anys) Atenci: Test de les Cares. L. L. Thurstone i M. Yela. ( a partir de 6 anys) Memria visual i auditiva. Gesti de memria del test BADyG. Lecto-escriptura. Proves escolars de nivell. Lgico-matemtica. Proves escolars de nivell. Personalitat: H-T-P ( casa, arbre i persona), Test de la Famlia i Test de Rotter.. Creativitat: CREA. (avalua la creativitat verbal) i PIC (avalua la creativitat verbal i grfica).

2.4 Identificaci
Facilitar la identificaci de lalumnat daltes capacitats, la recollida dinformaci des dels diferents mbits: escolar, familiar i social. Caldr valorar lentorn familiar i social, la relaci entre la famlia i lescola i tots aquells altres aspectes que poden afavorir o entorpir el desenvolupament integral de lalumne/a. La identificaci es far a traves de mesures informals, observacions: qestionaris, proves collectives... i mesures formals: proves individuals. El resultats de les proves i les puntuacions determinen la identificaci de lalumnat amb altes capacitats intellectuals dacord amb les puntuacions segents: Superdotats: puntuacions per sobre del percentil 75 en raonament lgic, gesti perceptual, de memria, raonament verbal, matemtic, aptitud espacial i creativitat. Talent acadmic: puntuacions per sobre del percentil 80 en raonament lgic, verbal, i gesti de memria. Tamb pot identificar-se amb un Q.I. de 130, amb puntuacions normals o baixes en creativitat. Talents complexos: puntuacions per sobre del percentil 80 en dues de les aptituds esmentades en els superdotats, com a mnim. Talents simples: puntuacions per sobre del centil 95 en una de les segents escales: raonament lgic, verbal, matemtic o creativitat. Talent social: la identificaci daquest talent pot realitzar-se a partir de lavaluaci de les habilitats socials i personals.

36

Talents especfics: musical, esportiu... solen identificar-se per la manifestaci destacada duna habilitat provada en un daquests dominis. El centil o Q. I. no s el que determina, sin que ens dna una orientaci i, juntament amb les entrevistes, qestionaris, observacions dels treballs... anem perfilant les altes capacitats. Sha de tenir molt en compte laspecte emocional, la desmotivaci, la sndrome de baix rendiment i la pressi que hi recau sobre ells per les altes expectatives que es creen o el poc reconeixement de pares i mestres, moltes vegades per desconeixement i altres per pensar que ja sen sortiran sols.

Proves individuals
En alumnes susceptibles de ser considerats daltes capacitats, sha de completar lestudi amb una prova de: Intelligncia. Per valorar el potencial intellectual: raonament lgic, gesti perceptual, gesti de memria, raonament verbal, raonament matemtic i aptitud espacial; en alguns cassos sha usat algun daquests tests: La Batera de Aptitudes Diferenciales y Generales ( BADyG.) de Carlos Yuste (1992). Lescala de intelligncia Wechsler per nens WISC IV (Ed. TEA, 2006). De 6 a 16 anys. Lescala d intelligncia per Preescolar i Primria WPPSI. Ed. TEA. De 4 a 6 anys. Qestionari de intelligncies mltiples. (A partir de 8 anys)

Creativitat CREA. Intelligncia Creativa. Corbalan et al. (TEA, 2003). Nens , adolescents i adults. PIC. Artola et al. TEA,(2003). Edat, 8-12 anys. Evoluci de la creativitat narrativa i grfica.

Proves de nivell acadmic Trobareu una mostra de Llenguatge i Matemtiques de Preescolar a lannex i aquest exemple pot servir de model per elaborar les proves de primria. Competncia curricular i estil daprenentatge. (Dades recollides pel tutor i de lexpedient acadmic).

Personalitat Qestionari de detecci daltes capacitats per alumnes, pares i professors:

37

Valoraci per part de lalumne: Autoconcepte, Socialitzaci, Aprenentatges, Creativitat, Motivaci i Psicomotricitat. (veure annex) Pels pares i professor: Personalitat, Aprenentatges, Creativitat, Motivaci i Psicomotricitat. . (veure annex) Si s necessari, caldr ampliar amb:

AE-P. Escala dautoconcepte de ( Piers Harris) Ed. TEA. Edat. 9-13-anys AF-5. Autoconcepte. Forma 5. Ed. TEA. Edat: de 5 de Primria a adults. ESPQ. Qestionari factorial de personalitat. Ed. TEA. Edat: 6-8 anys EPQ-J. Qestionari de Personalitat dEysenck. Ed. TEA Edat: 8-14 anys. BAS de Socialitzaci. Silva, F i Martorell, M.C. Ed. TEA Edat: 6-19 anys. Test de Rotter. Frases incompletes.

Entrevistes pares i mestres Per obtenir informaci i fer la devoluci i orientaci.

2.5 Estudi realitzat a tres centres.

Centre concertat de tres lnies: Infantil, Primria, Secundria i Batxillerat.
Aquest centre s concertat, amb alumnes que es desplacen, en transport escolar, des de la ciutat i de tota la provncia. Podrem dir que sn alumnes dun nivell socio - cultural, mig alt, i alt, encara que tamb tenen un percentatge dimmigraci. A tots els centres de la ciutat es reserven unes places per alumnes amb N.E.E. derivades dun ambient socio-cultural desfavorit. El centre docent s de 3 lnies. Imparteix ensenyaments dEducaci Infantil, Primria, Secundria Obligatria (ESO) i el Batxillerat. Est situat en un extrem de la ciutat. Sest fent un treball amb grups cooperatius, programant algunes excursions i temes pactats prviament per intelligncies mltiples. En el centre hi ha alumnes daltes capacitats, accelerats un curs, i fins i tot, una alumna es va accelerar dos cursos; i una altra segueix un programa individual fent assignatures de 3er i 4art dESO i preparant mapes conceptuals, diferent material, i ajudant les que tenen dificultats per aprendre, tot coordinat per una professora de secundria que va fent el control setmanalment i tamb lEAP. (Aquestes dues, es podrien considerar dins el punt ms alt de superdotaci, veritables genis). Tamb hi ha alumnes que segueixen programes de flexibilitzaci i enriquiment del currculum. Ja fa alguns cursos que els alumnes amb altes capacitats es detecten, sidentifiquen i sen fa el seguiment.

38

Aquest curs hem intentat passar, a lalumnat de 3er i 4art dESO, un qestionari daltes capacitats i un altre de intelligncies mltiples, tamb als pares i als professors (model a lAnnex), una prova de creativitat (Test CREA) i una biografia. Tot aix per evitar que alguna alumna ens passs desapercebuda, que fos daltes capacitats i amb un bon potencial i no rends a nivell acadmic. Aquests tipus de proves i qestionaris ens ajuden tamb per tenir coneixement de totes i no noms les daltes capacitats. Alguna ens ha deixat amb el dubte de possible superdotaci, i llavors hem passat ja a proves ms completes per a la identificaci. Amb el qestionari dintelligncies mltiples es detecten els talents que cal potenciar i tamb veiem els punts febles que cal reforar i sobretot els aspectes ms emocionals referents a un mateix, als altres, i laspecte ms existencial. En aquests moments, hi ha detectades 30 alumnes que estan per sobre del QI 130 amb bona creativitat, amb bon rendiment unes i no tant les altres, unes sn lders i daltres amb dificultat dintegraci, una mica solitries... shi est fent un bon treball. Tamb sha passat un sociograma a 1er de primria, per poder veure les relacions que sestableixen entre elles, dacceptaci i de rebuig, aix com constatar la percepci que tenen de les companyes a nivell intrapersonal, interpersonal, musical... segons les intelligncies mltiples. A Secundria hi ha una professora que t la funci dassessorar i ampliar el currculum de forma horitzontal, proposar treballs, dinamitzar el teatre amb alumnes daltes capacitats. Es fan cursos de formaci : -Per a tot el professorat, des dinfantil a batxillerat sobre intelligncies mltiples. -Per Infantil, Primria i Secundria, xerrades puntuals sobre treball cooperatiu. -Formaci puntual sobre els alumnes amb altes capacitats. Lexperincia s positiva i aix es pot atendre millor la diversitat dins laula. Seria bo fer extensible aquesta experincia a daltres centres. Tenen un bon assessorament de la mare Montserrat, de lescola Montserrat de Barcelona.

Centre pblic de dues lnies d Infantil i Primria

Est situat a la part de leixample de la ciutat. T alumnes dun nivell mig-alt, sn, en general de bon nivell acadmic, la majoria, amb pares que sen preocupen. Tamb va creixent la matrcula de lalumnat procedent de la immigraci. El centre est conscienciat que sha de treballar amb els alumnes NEE derivats daltes capacitats. Sha informat els professors de preescolar i primria sobre intelligncies mltiples, treball cooperatiu i alumnes amb altes capacitats.

39

Des del curs passat estic fent detecci daquests alumnes passant collectius a Preescolar i a Primria i entrevistant als mestres. Shan fet llistats dalumnes que els professors consideren daltes capacitats o b talentosos ( talents: musicals, esportius i artstics). Aquests llistats eren de 80 alumnes, entre infantil i primria. Desprs de fer un Screening, amb proves collectives que ens serveixen per a tots els alumnes, i els qestionaris de Intelligncies mltiples i el daltes capacitats, he agafat una mostra de 40 alumnes i els he passat un test dintelligncia, un altre de creativitat i una daptituds escolars. Daquests, 18 alumnes mhan donat un QI superior a 130, i presenten una creativitat molt elevada i un bon rendiment acadmic.

Centre pblic de dues lnies no completes d Infantil i Primria.

Era un centre duna sola lnia que ha anat creixent. Ara, prcticament tots els cursos sn dobles. Hi ha molta diversitat dalumnat. Per la zona on est ubicat, t un gruix dalumnes dtnia gitana, i molts procedents de la immigraci. Contraresta amb un percentatge dalumnat dambient cultural alt, els pares dels quals fan opci per aquesta escola per la metodologia que utilitzen els mestres. Treballs per racons, per projectes, grups flexibles... s dinmica i innovadora. El centre t inters per veure com es poden ajudar els alumnes amb altes capacitats. La detecci sha fet a travs de collectius, qestionaris dintelligncies mltiples i daltes capacitats. Tamb els mestres han fet els seus llistats, de talentosos i precoos. He agafat una mostra de 15 alumnes i 8 han sortit superiors a 130 i amb bona capacitat creativa. Alguns amb bon rendiment i altres amb dificultats descriptura molt marcades per amb bon raonament i molta facilitat per resoldre els problemes de forma original.

Recull duna mostra de 56 alumnes amb altes capacitats dels tres centres.
( 38 nenes i 18 nens; cal tenir en compte que el centre de tres lnies s tot alumnat femen menys Infantil). Resultats: no exposar tots els resultats de les proves de creativitat, motivaci, personalitat... ja que el meu treball es focalitza en les estratgies dintervenci, per no puc passar a les estratgies si abans no he pogut constatar dins aquests centres la tipologia i caracterstiques daquests alumnes. Far una breu descripci, comenant pels resultats de les proves de intelligncia: Els QI del test WISC i BADyG, ajuden a determinar les altes capacitats, juntament amb la creativitat, motivaci i aptituds. A continuaci veurem el coeficient intellectual daquest alumnes seleccionats per les seves altes capacitats:

40

Una alumna amb QI de 160, un altra de 157, 4 alumnes amb un QI de 150, 3 alumnes amb QI de 145, 9 alumnes amb QI de 140, 6 alumnes amb QI de 135 i 30 alumnes amb QI de 130. 2 alumnes amb QI de 126. (per problemes emocionals, i dispersos, per creatius i amb bones aptituds). Un alumne molt bo, amb altes capacitats, no ha donat bon rendiment en les proves de intelligncia perqu passava uns moments que es podria catalogar de Sndrome de Baix Rendiment. T uns talents artstic, musical i esportiu excellents. Dins aquest collectiu, hi trobem: talentosos, algun preco, (sobretot un de tres anyets que llegeix, escriu, coneix els nombres i dibuixa estupendament, tamb s creatiu i t un vocabulari molt ric, s arribat de Colmbia i ja parla un catal perfecte) que shaur danar treballant, fent un seguiment i orientant als pares. Tamb tenim talents acadmics clars i superdotats que estan ja a lESO i BAT. Dins les altes capacitats hi ha una gran diversitat. s importantssim tenir en compte aquests alumnes, i fer un bon enriquiment del currculum. Ells es queixen que han de fer ms feina que els altres, de temes que ja saben de sobres i savorreixen. Si dins laula no es pot fer un treball especfic, que afavoreixi a tots, pel motiu que sigui, aquests alumnes en surten perjudicats. Si a ms a ms, no estan adaptats al grup, s aconsellable una acceleraci o un canvi descola. En aquests centres shan fet acceleracions de 10 alumnes, per problemes dadaptaci al grup o daltres, i amb bons resultats. En alguns encara sels han hagut dampliar els continguts. Els altres 46 alumnes estan dins laula amb enriquiment de currculum. Estan contents del treballs que sels proposa i els resultats sn positius. Tant els uns com els altres shan de tenir en compte i fer un bon seguiment, per evitar la desmotivaci i potenciar la creativitat, aix com la socialitzaci a casa i a lescola.

2.6 Conclusions
Per a la detecci i identificaci dels alumnes, he passat les proves esmentades, que mhan donat resultat. Les collectives mhan servit per a tots els alumnes i les individuals han resultat valuoses per al meu treball, per jo crec que no s tant el fet dunes proves concretes sin identificar-los amb les eines que cada persona shi trobi ms cmoda i segura. El que s considero important s que hi hagi una prova dintelligncia, sigui WISC o BADyG, una de creativitat, rendiment acadmic i els qestionaris per a pares i tutors, que poden ser aquests que presento o daltres. A mi em resulta ms cmode passar un qestionari que em doni informaci de personalitat, autoestima, motivaci, aprenentatges, per es poden passar tests especfics. Si desprs de passar el qestionari es creu convenient, sempre es pot complementar. Un cop identificats els alumnes, fetes les entrevistes amb pares i mestres i recollida la informaci, es pot afirmar que:

41

Lescola ha de ser inclusiva, integradora i flexible i adaptativa per respondre de forma individualitzada a les necessitats dels seus alumnes. Per aix cal una bona formaci, en aquest camp, de tots els professionals; si no en tenim prou coneixement, ens poden passar desapercebuts aquests alumnes. Moltes vegades, per manca destratgies, ens s ms cmoda una acceleraci. Els alumnes amb altes capacitats permeten treballar amb projectes, tutoria entre iguals... s a dir amb tot all que li permeti realitzar aprenentatges significatius en diverses situacions i circumstncies. La metodologia ms adequada s la que posa mfasi en: Potenciar les intelligncies mltiples. El treball cooperatiu El creatiu. Un aprenentatge per descobriment: domini progressiu de la investigaci i lexperimentaci. Aprenentatge basat en problemes. Treballar la socialitzaci. Lautomotivaci. La Intelligncia Emocional. A partir de notcies dactualitat, treballar un tema dinters del qual poden aconseguir informaci rellevant a travs dInternet. Tenir molt en compte els seus interessos, i un cop acabada la tasca, que puguin accedir a temes de salut, medi ambient, robtica... o ms transcendents, que als altres encara no els interessen.

En tots shi potenciaran transversalment els valors, i, si cal, en un moment puntual, es treballa un valor concret. Dins laula sha dobtenir un ambient daprenentatge que ofereixi les oportunitats necessries perqu cada alumne/a, inclosos els daltes capacitats i els que tenen dificultats per aprendre, puguin desenvolupar al mxim les seves capacitats, s a dir, afavorir lescola inclusiva i el treball cooperatiu. s molt important en aquest camp tenir una formaci mnima i parlar tots el mateix llenguatge, pares, educadors i EAPs. Han vingut experts de Barcelona i ens han fet en un mat una xerrada per pares i a continuaci una per estudiants de magisteri. Un altre dia varen fer una sessi per EAPs. A nivell descoles, puntualment, he fet una mica de formaci continuada. La detecci i identificaci daquest alumnat sha allargat fora a causa que he tingut demandes daltres centres que no estaven prviament pactats, per que ha sigut molt gratificant i mha donat una visi ms amplia dels alumnes amb altes capacitats i tamb he pogut observar les estratgies que fan servir els diferents professionals.

42

2.7 Experincies reals

Per fugir de les fredes estadstiques hi incorporo unes vivncies de mares i escrits i dibuixos dalumnes que han arribat a un bon nivell, i aix ens ha de motivar a lluitar per aquests nois i noies que poden ser, en el futur, puntals per a la nostra societat. La primera experincia s la duna alumna que est cursant lESO, molt brillant, per amb dificultats dadaptaci al grup i tamb amb el professorat. A continuaci exposar aqu vivncies reals, (explicades per les seves mares), dalumnes que desprs dajudar-los, han aconseguit els seus objectius. I aix s el que jo desitjaria per a tots. Aprofito per a exposar cassos dalumnes que ja han superat el Batxillerat i dos ja han acabat la carrera, perqu aix veiem una evoluci ms complerta.

Alumna dESO amb superdotaci.

Biografia: La mare explica: La Marta comena a caminar tard, als 15 mesos, i tamb li costa comenar a parlar, als 2 anys i mig, per quan es llena diu ja paraules i frases molt complexes. Controla esfnters als 2 anyets i en comenar a la guarderia em diuen que aprn molt rpidament. A lescola sempre ha anat molt b, molt autodidacta i responsable amb la feina. Als 5 anys ja va anar de colnies i era molt feli amb tots els seus companys. A infantil i primria no ha tingut cap problema de socialitzaci, ha sigut molt popular i anava a totes les festes daniversari. A secundria s un altre cosa. Tot ha canviat, no se sent acceptada pels alumnes i els professors no lentenen. Fins i tot ha canviat el seu carcter, est ms rebel, per sense oblidar les seves obligacions. s una alumna brillant en tot menys en esport. Caldria potenciar-la. Li han fet un estudi i el perfil s duna alumna amb superdotaci. Maconsellaven lany passat una acceleraci, per a nosaltres ens va semblar que no era el millor per a la nostra filla i no ho vrem acceptar. No vull que es cregui massa que s tan brillant. Actualment estem molt angoixats perqu la veiem molt desmotivada i fa malament els exmens per veure si aix s ms ben acceptada. Ella ens diu que voldria ser normal i diu: quina culpa tinc, si tot ho aprenc de seguida. Nosaltres volem, per sobre de tot, que la nostra filla sigui feli. Resum de la meva vida. (Autobiografia) La Marta ens diu: De quan era petita no en sn gaires els detalls que em vnen a la memria. Quan vaig comenar a anar a lescola, abans de sortir de casa la meva mare em va ensenyar a comptar fins a 30. Desprs, recordo que dubtava de si Joan anava amb G o J.

43

Els records ms clars comencen quan va nixer el meu germ, jo tenia gaireb 4 anys. A partir daquest punt ja ho recordo prcticament tot, la gelosia, que jugava amb ell com si fos una joguina... Respecte a lescola, recordo danar sempre fora avanada, magradava moltssim llegir; els nmeros sempre mhan agradat moltssim i, encara ara, quan vaig pel carrer miro les matrcules dels cotxes i calculo si sn divisibles per 3. Ja als 4 anys anava a angls, tamb a lacadmia de msica i a casa mavanaven el temari, sobretot el meu avi. La guitarra la vaig comenar a tocar quan tenia 7 anys. Als 10 tamb feia teatre i tennis. Ms endavant vaig deixar el tennis i anava a informtica i a mecanografia. A cicle superior, continuava amb el meu ritme avanat per sense destacar gaire. Quan vaig entrar a l institut, tots els professors ja es van adonar que estaven tractant amb una nena que no tenia el mateix nivell que la resta de la classe, que podia anar ms endavant. Volien que salts de curs i a casa no ho van voler, ni jo tampoc. Aquest any tot ha empitjorat, la majoria de professors es pensen que no necessito mai ajuda, que puc fer-ho tota sola i no s aix, jo necessito la mateixa ajuda que qualsevol altre nen, necessito ms treball per no ms fitxes iguals del tema que ja s de memria. Per tot aix he baixat el rendiment i estic desmotivada. Espero poder solucionar el problema aviat. A casa, per aquesta causa ens hem enfadat moltes vegades, jo em queixava per continuaven sense solucionar res. Es un sentiment dimpotncia molt fort, que fa que encara vagi ms desmotivada a classe. Tamb em van omplir lagenda dactivitats extraescolars. Segueixo amb la msica, la guitarra, langls, el teatre i el bsquet. El bsquet i el teatre sn la meva passi. Quan practico el bsquet me nadono que no tot em surt b a la primera, que mhaig desforar per fer-ho b. Que no serveix de res treure bones notes. All shan de fer punts, tirar a cistella i crrer. Magrada, perqu all importa lequip, els bots, els passos, els dobles, les faltes... s lnic que interessa. Al principi menfadava quan no em sortia una cosa, per aix practicava i practicava fins que em sortia. I el teatre, s una manera destar ms relaxada, tranquilla, perqu a teatre no sc jo, sc un maniqu que el pots vestir del personatge que tu vulguis. I entre tot aix, tamb trec temps per estudiar, llegir llibres, fer els deures i divertir-me. B aquesta s la meva vida. Marta. En aquests moments no sha pogut mantenir al mateix centre; ella ho passava malament, per causa dels problemes dacceptaci per part dels companys i la poca comprensi del professorat. ( reconec que costa dentendre aquests infants, i moltes vegades presenten problemes de socialitzaci i integraci al grup, cosa que sha de tenir molt en compte i treballar-ho de petits). s una alumna amb un potencial altssim, molt capa i en fer el canvi de centre sha accelerat dos cursos, i segueix sense problemes, fent un programa individual molt acurat i ara ella se sent realitzada i s un repte poder fer Batxillerat lany que ve. Cal dir que s un cas excepcional. En tots els anys de treball a lEAP, com ella, noms he tingut lalumna que explico a continuaci. Per a mi, sn genis. 44

Tot i que el meu repte s treballar dins lescola inclusiva, si cal i s el millor per a lalumna, no dubto a proposar una acceleraci sempre i quant estigui acceptada i consensuada pel tutor, lequip directiu, pares i lultima paraula la t el mateix alumne/a. Una alumna amb altes capacitats que ha avanat dos cursos i ara

est fent primer de medicina. De moment les notes que t sn tot

matrcules. Lexperincia de lAnna com una nena amb altes capacitats no ens ha passat per alt a cap dels mestres, companys i professionals de lescola i menys a la famlia. s un cas clar de superdotaci. Ella va necessitar dues vegades lacceleraci una a primria i laltre a ESO, i amb molt bon resultats, i tot aix era necessari un enriquiment dins laula. En primer lloc, mostrarem un poema realitzat per a ella als 9 anys, i a continuaci, un escrit en prosa, en castell i la biografia escrita per la mare, que ens explica tots els records que la sorprenien i com ha viscut lexperincia.

Poema.

SOMNIS Magradaria ser una estrella reposant de dia i sortint de nit, les seves flames enceses illuminarien el meu dest. Magradaria ser un ocell, volar lleugera i guiada pel vent, lliscar suaument pel cel rogent i viure lliure de sofriment. Magradaria ser una rosa, la flor ms amorosa, escampar amor i bons sentiments per fer feli a tota la gent. Magradaria ser un vaixell que navega tranquillament esguimbar-me damunt les onades i contemplar letern firmament. Magradaria ser un ocell amb el dest de volar fins una estrella i ser un pobre vaixell que porti la rosa ms bella. Premi. Viola dargent. Jocs Florals 45

Prosa

EL PASO DEL TIEMPO

Muere la tarde y ya casi no dan sombra los rboles, el cielo se llena de pinceladas de diferentes colores y regresa la princesa de la noche que se proyecta en el charco. La tierra oscurece y se ve iluminada por las pocas estrellas que brillan esta noche. La luna acaricia las nubes que reposan sobre un cielo tenebroso. Y tal como ha llegado, se marcha dando paso a la aurora. Viendo amanecer, las horas se van juntando sin prisas ni horarios, dejndose devorar por el paso del tiempo. Por las maanas del porvenir camino con mi sombra sin dnde ir. Slo veo penas, fatigas, turistas y das sin fin. Y retornan momentos pasados, momentos que se repiten da a da, momentos que nunca dejarn de existir. Vuelve a oscurecer. El tiempo pasa, la luna llega y el sol se va. Pero s que habr un nuevo da, volver a ver mar y montaa, respirar un aire nuevo. Maana lo har bajo sol o sombra, bajo fro o calor, bajo lluvia o viento. Todo mientras trabajo, duermo, vivo As se agonizan las horas, minuto a minuto, los hechos se repiten pero no se repiten las horas. Porque cada hora es hora nueva, nada es como era, cada instante es particular. Trabajo, duermo, vivo, sueo quiero recoger los buenos instantes. Todo pasa y no vuelve, y si vuelve es diferente. El ayer ya es recuerdo, slo el ahora es presente y lo que est por venir es futuro. Cada estrella brilla con luz nueva cada noche, cada ola del mar danza a diferente comps. Ni la espuma es como era, las nubes se hacen y deshacen con formas irrepetibles. Nunca se repiten dos sonrisas, nunca se repiten dos miradas. Todo es un estallido de existencia, cada momento pasa y no regresa todo es el paso del tiempo. 2 de Bachillerato B

Biografia
La mare explica: Podrem dir que hi ha dues parts: La que va dels 0 als 8 anys que passa sense conscincia del cas. La que va dels 8 als 17 que t ara.

LAnna va sser especial des del moment de nixer: lendem mateix va girar el cap de costat. Ens va sorprendre. Tots vam veure que era una nena amb molta fora per en aquell moment, lgicament, aix va quedar. Als pocs dies de vida la seva mirada era fixa, profunda i transmetia un llenguatge ple de contingut, bsicament era una mirada dagrament. Als dos mesos et mirava i reia, per no com una mena de reflexes sin amb intenci, que ja era com linici duna maduresa que comenava a no correspondres entre la seva edat cronolgica i la real. 46

Als quatre o cinc mesos li comprava puzles i jocs de figures per ordenar en lespai. Els acabava en un minut. La segona vegada de fer-los ja sho sabia de memria, llavors vaig decidir no comprar-ne ms perqu em semblava una despesa innecessria. Seguint amb fets que recordi, als set mesos, un dia la seva via (que estava estenent la roba al pati) va dir :Ai vs! ara per quatre agulles haur danar a dalt. Al girar-se es va espantar veient que la nena, que estava gatejant pel seu voltant, no hi era. Va entrar a dins de casa i va trobar-la baixant lescala prudentment, asseguda descal amb escal, carregada amb el cistellet de les agulles que estaven a la terrassa de dalt. Sempre ha tingut una gran voluntat dajudar els altres. A lany parlava amb claredat difana. A lany i mig explicava fil per randa el conte de la rateta que escombrava lescaleta. Als dos anys comena lescola i, al cap de mig any, llegeix. Als tres anys la senyoreta els confecciona llibres manuscrits. Ella els llegeix molt rpid. LAnna em diu que la fan llegir poc, i llavors la professora em comenta que ha danar amb compte perqu genera conflictes de competitivitat amb els altres. A ms, qui acaba primer la feina s premiat i sen va al rac de les joguines. Aqu podem dir que lAnna shi passa des dels quatre anys fins als sis. Ara, amb els coneixements que tenim, haurem encs la llum vermella: aix ja era el principi de solitud que lacompanyaria durant tota la seva escolaritzaci. Mentrestant, ella s lescollida pels seus companys quan es tracta de fer qualsevol cosa significativa a lescola. No cal dir que els seus treballs sempre sn els que sescullen per presentar a la Directora de lEscola, a final de curs. Als quatre anys, tamb aprn a multiplicar, per la seva prpia iniciativa. Un dia destiu, mentre estava a la piscina amb el seu pare, de casualitat, fent com un joc, ella ho demana. El seu pare li explica la taula de l1 i la del 2, per ella demana per la del 3, segueix la del quatre, i arriben a la del cinc, amb un pare esgotat, que em comenta que ha hagut de parar perqu no en tenia mai prou. Amb tot aix, nosaltres criem que com que a lescola feien un mtode noveds destimulaci preco, aix donava els seus resultats Comena lescola primria. La senyoreta ens diu que li pregunta si savorreix i que ella li contesta sempre que no. Quan jo li pregunto a casa, l Anna em respon: Aix mateix! Tant que shi esfora la senyoreta i jo li anir a dir a sobre que mavorreixo! Li prepara fitxes amb enriquiment de continguts, aix s una feina extra per a la mestra, per ho fa de bona gana. Quina sort durant aquests dos anys! (primer i segon de primria). A final de curs fan una obra de teatre i la nica que sap el seu paper de memria i linterpreta s lAnna. Sap, a ms, tots els papers de la resta de companys. La senyoreta diu que s especial, per que alhora s tant normal i senzilla que li s difcil 47

veure-la com una cas especial perqu es comporta de forma massa normal per poder assegurar que sigui una persona dotada dunes capacitats excepcionals. En el fons, per, el que passa es que ja exerceix una prudncia i busca una forma de no fer-se veure comenant a reprimir les seves expressions, cosa que la fa, dalguna manera, menys feli. Aix, per exemple, ella mai aixeca el dit quan la senyoreta pregunta, en general, qui sap una determinada cosa. Mai no va jugar amb joguines convencionals. Noms quan jugava amb les seves amigues quan venien a casa. A ella no li agradava anar a les cases de les seves amigues, fins i tot buscava excuses quan elles la convidaven. Llavors preferia quedarse a casa i jugar sola, confeccionant les seves prpies joguines. Per exemple, una vegada tenia una botiga de bosses. Va confeccionar totes les bosses, retallant, pintant, inventant diferents models... Nosaltres rem els compradors. Aix tamb ho va fer amb un catleg de cortines, una vegada que la mercaderia era txtil i no cal dir que tamb es va fer la mquina registradora, la de passar les targetes de crdit, etc. Treballava hores i hores i quan arribava prpiament el moment del joc (comprar/vendre) llavors sacabava el joc. Arribem al tercer curs de primria, i ja no t una mestra que li prepara treballs especfics per ella, aix representa que ha danar al ritme general de la classe, i ara ve quan els dies comencen a sser difcils. El sentiment de fatiga es va fent insuportable. Diu que no pot resistir les repeticions i que el cap li explota. Sovint arriba de l escola molt vermella. Ara sabem que era un sentiment de rbia com a aquestes persones, que normalment es tornen intolerants si no saben a qu es du el seu malestar. Te molt mal humor i gaireb cada dia mal de cap. Em faig un tip de donar-li aspirines i gelocatils. Quan vam tenir lassessorament adequat vam saber que el cervell de les persones superdotades necessita consumir ms sucre del que els hi aporta la sang i a partir de llavors les aspirines es van substituir per un caramel en el moment de crisi i tot arreglat. Aix li feia tenir unes ganes de menjar tamb compulsives, perqu quan no sabem la soluci rpida del caramel, ella sabia que menjant se li calmava el mal de cap. Com que fa b i rpidament els treballs, es passa estones fent encrrecs per lEscola. Aix anem passant els dies fins que arribem al dia 8 de gener, quan sha de tornar a lEscola desprs de les vacances de Nadal. lAnna fa 9 anys el dia 7 de gener, i tot sembla que ha dsser illusi, amb festes, regals de Reis, aniversari, etc. Per, en canvi, tot sn plors i tristors. En preguntar-li qu li passa, diu que no vol tornar ms a lescola. No vol parlar. No sap qu li passa, per s just quan ha de tornar a lescola que t una fbia insuportable, perqu diu que se sent com un bitxo rar entre mig dels companys. No li interessa ni els amics, ni la senyoreta, ni els regals, ni lescola (ens confessa tot aix a la una de la nit, desprs dhaver passat tot el dia al llit plorant, sense voler veure ning). Cau en una depressi. Llavors s quan ens comencem a preocupar i parlem amb la senyoreta tant estimada dels cursos anteriors. Ella ens recomana fer unes proves. Li han anat sper b. Nosaltres no sabem interpretar qu vol dir exactament tot aix i s el moment que consultem un especialista en temes de superdotaci. 48

Li fan els tests i es confirma el diagnstic. Jo, com a mare, he de llegir alguns llibres i em quedo perplexa, perqu sembla que els hagi escrit jo. Sens planteja la convenincia daccelerar un curs. Fem confiana al nostre assessor, ens endevina moltes coses, trobem punts dels quals podem parlar, mentre que amb la resta de pares no podem compartir experincies perqu hi tenem poc en com. Per exemple, quan a segon de primria tothom considerava que les nenes anaven a dormir massa tard fent deures i els pares manifestaven la seva queixa a lescola, lAnna els feia en cinc minuts, asseguda al terra mentre mirava els dibuixos a la TV. Nosaltres havem de callar perqu, lgicament, quedvem al marge. A tercer curs es va inscriure a gimns extraescolar, ja avanat el curs, i al cap de dos mesos la senyoreta la va fer presentar a una competici. Va guanyar! Aix va sser un motiu explcit de rebuig. Mentrestant, li premiaven poesies, alguna de les quals tamb va ser premiada a nivell de tota la ciutat per lAjuntament. Feia ballet i quasi cada any li concedien Honours a lexamen a la Royal School of London. Tamb feia piano des dels quatre anys, i viol. La professora de viol em comentava que no havia tingut mai cap alumne com ella. La de piano era jo. Vam saltar el quart de primria. El cinqu es va superar tot amb excellent. De fet, la professora ens va comentar que desprs de tres mesos li semblava que lAnna ja es tornava a avorrir. A sis, sho tornava a passar molt malament. Li van donar perms per no fer totes les hores de classe. Llavors anava a una acadmia, en hores lectives, on aprenia llenguatge informtic i programaci. Als 10 11 anys sabia programar pgines web. El primer dESO. Aqu no va ser tant fcil, perqu tothom tenia por de si farem un error, accelerant un altre curs a lAnna. El nostre assessor ens deia que s. Llavors unint la receptivitat de lEAP, de la direcci de lescola i de linspector densenyament, la defensa de la proposta del nostre assessor va prosperar fent possible una segona acceleraci. Al cap de pocs mesos, les professores ens deien: Aquest any lAnna riu!. Lany anterior eren constants els mals de cap, la rbia, el mal humor, la desdia, lagressivitat. No volia sortir amb les amigues, no volia sortir de casa, ni anar amb els pares, ja es considerava massa gran i que feia el ridcul. Tenia necessitat de tenir una vida a lestil de la que portava la seva germana, cinc anys ms gran que ella, se sentia un mn a part i els dies eren tremendament difcils. Per altre part, estava b amb la gent gran. Sempre callant per sempre escoltant. Si alg tenia un problema, ella deia la paraula justa que era com el millor consol. Manifestava una sensibilitat per les coses que preocupen a la gent gran i per les que passaven al mn de contingut social i poltic.. Ens quedvem estranyats, per moltes frases que construa i expressaven una gran capacitat de sntesi i eren com una sentncia, per que he oblidat. Encara li dura aquest estil, per ara ja no hi ha el component extra de la curta edat.

49

A segon dESO, la van excusar dassistir a les assignatures ms farragoses per a ella: catal i castell. Durant aquestes hores feia de professora de refor a nenes immigrants. Com que shavia de preparar les classes, ella aix sho aprenia. Tamb els ensenyava naturals, que era una assignatura de primer dESO, que ja no lhauria fet mai ms. Aix lobligava a saber-ne els continguts. El tercer i quart dESO van anar passant. Em deia: lalemany (que havia comenat als 9 anys) i el piano em salven la vida! Quan va arribar lhora de fer el batxillerat ja estava com un cavall desbocat una altra vegada. Necessitava reptes. Va tenir clar que lnic que podia experimentar per posar una mica democi a la seva vida era canviar de collegi. Tant li fia el que fos. Noms tenia la necessitat de veure altres maneres de fer, conixer nova gent, pensar que en un altre centre ning sabria res de la seva histria Aix ho vam fer. Durant tota la vida no lhem pogut mai convncer de fer alguna cosa diferent de la que ella ha tingut a la seva ment. Sempre ha lluitat aferrissadament, per sempre sha sortit amb la seva i hem hagut de constatar que al final, la seva coherncia era inqestionable. Sabem que no tindrem xit tampoc aquesta vegada. Per tant, va arribar el moment i, naturalment, va canviar de collegi. Va acabar el primer de Batxillerat tot amb Excellent i li van concedir la beca Botet i Sis pel treball de recerca. Va acabar el segon dESO amb matrcula dhonor en la doble especialitat: bio sanitari i tecnolgic. La Caixa de Manresa tamb li va donar una beca per la seva nota mitjana de Batxillerat i Selectivitat. Tot aix implicava que havia danar cap a la Universitat i el ms calent era a laigera. No sabia qu triar. Sabia que res de llenges, i segur que alguna cosa amb moltes matemtiques i fsica, que la fascinaven. Es va informar que si feia enginyeria de ponts i camins faria aquestes matries i a sobre guanyaria molts diners. Llavors va dir: Ja est. Shi va matricular i al cap de dos mesos danar a classe va veure que ella no tenia afinitats amb els seus companys, tots molt llestos, per amb un perfil i unes inquietuds molt diferents a les della. Va pensar que si fos capa de superar laprensi li agradaria fer Medicina i, com que ja estava installada a Barcelona, ja shi havia adaptat. Malgrat tenir 16 anys, va anar un mes com a oient a la Facultat de Medicina. All va trobar la seva vocaci, per ja era massa tard per a matricular-shi. Es va donar el cas lany segent, que semblava que comenaria amb fora una nova Facultat de Medicina a Girona, i una vegada ben informats i ben valorat, va decidir agafar-se la resta de lany sabtic per esperar comenar aquests estudis aqu. Llavors va retornar de Barcelona a mig desembre. Al gener del 2008 va continuar els estudis dalemany, i dangls i va comenar el francs. Es va examinar al juny i va treure notes brillants finalitzant el cinqu curs a lEscola Oficial dIdiomes, tant dangls com dalemany. Tamb el carnet de conduir (terica) Ara ha comenat Medicina i est pletrica!

50

Actualment lAnna ja es gran, i el mn de la Universitat s obert. (Ella un dia em va dir: sempre he anat a collegi a endarrerir-me). Alumne amb altes capacitats que actualment est de professor de

Tecnologia de la Msica a lImperial College, Universitat de molt prestigi a Londres. s compositor i forma part dun conjunt que promet.
Ha seguit el ritme normal descolaritat, tot i que els professors el volien saltar de curs. Va ser necessari fer 4 canvis de centre, amb moltes activitats extra-escolars, i amb pares molt conscients de les seves necessitats. Biografia La mare explica: De molt petit ell volia fer les coses tot sol, no necessitava ajuda. Va parlar molt aviat, controlava esfnters de dia i nit des de molt petit i va aprendre a llegir precoment. Al entrar al parvulari em deia: - Mare! els nens de lescola no saben jugar i de ms grandet es queixava que amb els nens no shi podia parlar. Opini de la senyoreta de preescolar: aquest infant t una gran disposici per aprendre i per treballar, s obedient, respectus i sap escoltar. Sadapta perfectament a tot i a tothom i els companys laccepten i el valoren. s un nen amb molta personalitat, est molt segur de s mateix i s capa de concentrar latenci en tot el que fa. s tranquil i ser. Demostra tenir capacitat diniciativa i creativitat. Podria dir que es va fer gran rpidament, mai va voler que lajuds a fer els deures, jo sol, mare, jo sol sempre em deia. Recordo que un dia el volia ajudar a buscar una cosa a lenciclopdia i no ho va voler, el vaig observar i va aconseguir trobar-ho tot sol. Com activitats extraescolars feia nataci (va obtenir una copa en els campionats de Catalunya), bsket i anava a lescola de msica. All va comenar aprendre a tocar tres instruments, piano, guitarra i clarinet i anava amb un grup de nens ms grans perqu superava els cursos molt rpidament. De ms gran tamb feia angls. LEGB el BUP i el COU els va passar amb molt bones notes, per canviant de centres, sempre buscant una escola amb nivells ms alts, perqu savorria. Quan estudiava, com a descans, sentia que tocava la guitarra, el piano o el clarinet, per no sortia de lhabitaci ni pensava que havia de dinar o sopar. Ha sigut sempre molt responsable, quan tenia exmens deia que no podia sortir amb els amics perqu no sho passaria b, havia destudiar. 51

Els amics sempre eren ms grans que ell, els de lescola de msica, perqu ja anava a classes ms avanades. Currculum: Enginyeria tcnica en telecomunicacions, especialitat, imatge i so. Enginyeria superior electrnica, especialitat en imatge i so. Formaci en el conservatori superior municipal de la Msica: piano, clarinet i guitarra. Estudis de composici i harmonia i cursos de msica de cmera. Altres: coneixements informtics de programaci, simulaci, sistemes operatius, ofimtica, aplicacions software musical, idiomes, (angls amb tanta fludesa com el catal i castell) i cursos de fotografia. Experincia professional: treball com enginyer de so en uns estudis de gravaci. Gravacions dels artistes: Lluis Llach, Macaco, Sopa de Cabra, Gossos, Jarabe de Palo, Loquillo y los Trogloditas, LaxnBusto, Enrique Bunbury, The King, Marta Mndez, Andrs Calamaro... i altres. Professor de msica, segon premi del concurs de joves compositors, membre dun grup pop, (ell componia els temes) i duna coral. Gires per Itlia, Alemanya i Espanya amb una orquestra. Treball com a voluntari internacional en un campament destiu per a nens problemtics en el Pas de Gales. Actualment s el professor ms jove de lImperial College de Londres. En el temps lliure, fa i compon msica per a anuncis de TV, per al cinema i ara acaba de sortir un disc compost per ell, combinant msica clssica i moderna, amb cantants de prestigi, que t molt dxit a Londres, tamb fa concerts solidaris. Ell em diu: mare, pots estar contenta, que estigui a Londres, All faig les coses que magraden i, per ser feli, no es necessita tant, es necessita fer una cosa que tagradi.

Mostra duna progressi de dibuixos dun alumne amb talent artstic.

Ja als tres, quatre anys, els seus dibuixos eren molt rics i creatius, als 5 anys va rebre un premi nacional en un concurs, va continuar sempre fent activitats extraescolars de dibuix i pintura. Quan anava de viatge dibuixava els paisatges que li agradaven, i ara ha acabat la carrera en lespecialitat de comunicaci grfica i el seu treball est relacionat amb aquest talent artstic.

52

Autobiografia: Des de ben petit la meva afici pels llapis de colors va quedar patent en la multitud de papers que anaven caient a les meves mans i que rpidament omplia. Va ser a P5 quan la senyoreta va intuir, en la meva manera de plasmar la realitat, alguna cosa ms que una simple afici. De manera que va recomanar als meus pares que em duguessin a classes de dibuix i pintura per tal de polir les meves incipients habilitats artstiques. En un principi assistia a les classes que feia per a nens l'artista Emlia Xargay, i desprs vaig seguir la meva formaci a l'estudi de la Cati Llorens, on vaig passar moltssim temps aprenent diferents tcniques i experimentant diferents processos creatius. Simultniament, vaig realitzar alguns cursos de illustraci naturista amb el mestre Carles Puche. A l'edat de 17 anys, vaig descartar la idea d'estudiar veterinria (tot i que el tema dels animals minteressava molt) i vaig comenar a valorar seriosament l'opci de continuar la meva formaci en l'mbit de la comunicaci i lexpressi artstica. Finalment, vaig entrar a estudiar a l'Escola Elisava de Barcelona, i em vaig especialitzar en comunicaci grfica. Posteriorment, vaig interessar-me per la fotografia com a mitj d'expressi fins al punt de muntar el meu propi estudi de fotografia a Barcelona. Actualment, compagino la creaci en l'mbit del disseny, la illustraci i la fotografia. Tot i les dificultats que comporta obrir-se cam en aquest sector, estic content de no haver deixat de banda aquest aspecte de la meva persona que des de tan petit ha estat present a la meva vida. Marcel.

Aquest dibuix s de quan tenia 4 anys, molt alegre i ric de detalls. 53

A continuaci, als 5 anys, un dibuix premiat a nivell nacional, per un concurs de la casa Nestl.

Els altres sn: Un paisatge fet anant dexcursi. A ell li agradava dibuixar el que veia i ho feia amb molta grcia i perspectiva. Dibuixos per ordinador, dins la seva especialitat.

54

55

CAPTOL III 3. PARES, PROFESSORS I ESCOLES DAVANT LES ALTES CAPACITATS 3.1 Fills amb altes capacitats
Justificaci Artiles, C. (2005) Els pares, davant dun infant amb altes capacitats, reaccionen de diferents maneres: Uns poden sentir preocupaci i angoixa, estar desconcertats i no saber qu fer. Daltres, programen activitats addicionals amb diferents professionals fora de lescola, generant grans expectatives que exerciran pressi emocional als seus fills. La majoria estan confosos amb el rol de pares - educadors, davant dalgunes actituds negatives: Desobeir les normes. Exhibicionisme dels seus criteris. Ansietat. Interacci negativa social amb els companys. Desmotivaci escolar.

Partint de la base que, en educaci, s millor prevenir que intervenir quan hi ha problemes, cal orientar les famlies per poder formar-se i informar-se per actuar positivament. Poden donar-se diverses maneres dafrontar levidncia amb un fill/a amb altes capacitats: Negatives: Positives: Respectar les aficions dels fills. Escoltar-los sempre encara que no compartim el seu criteri. No descarregar en ells les preocupacions adultes. 56 Com una font de problemes. Negant les seves capacitats. Donar tota la responsabilitat a lescola. No sentir-se implicats en leducaci dels fills/es. Tractar-los amb rigidesa.

Posar els recursos necessaris i adequats perqu siguin felios en cada etapa. Relacionar-se amb pares de nens amb altes capacitats.

3.1.1. Primers senyals daltes capacitats a casa (0-5 anys)

Berch, J. (2003) Els pares sn els que dalguna manera poden detectar aquesta precocitat: Amb lentorn: - Respon a estmuls visuals o auditius. - s expressiu i obert amb ladult. - Est alerta a qualsevol senyal, soroll o moviment. Comunicativa: - Als 6 mesos diu les primeres paraules, als 12 les primeres frases i als 24 mant una conversa. - Comena a parlar amb vocabulari ric i variat. Psicomotriu: - Gateja i camina abans que la majoria dels nens de la seva edat. - T una bona motricitat fina, maneja b llapis, punxons... fa b la pina. En laprenentatge: - Des dels tres anys, pregunta per paraules que no coneix. - Resol puzles de 10 peces abans dels 3 anys. - De molt petit ja identifica els colors. - Memoritza molt aviat poemes, canons, contes... - Vol vestir-se i banyar-se sol des de molt petit. - Mostra inters per les coses, fent moltes preguntes. Social: - Riu abans de lany davant situacions cmiques. - Crida latenci a daltres nens. - s sociable amb tothom. De pensament: - Planteja molt aviat el problema dels lmits. - Pregunta prematurament sobre el naixement, la mort, el mn, Du, el cel, la fam, el temps... temes que li poden provocar pors i preocupacions.

3.1.2. Alteracions ms freqents que trobem en aquests nens.

Trastorns de la son Les famlies diuen que dormen poques hores i ,si els volguessis fer cas, no anirien mai a dormir; tot i que dormen poc, es desperten molt aviat i sempre actius, en alguns casos, i en altres els costa aixecar-se.

57

El que ms els agrada s llegir. No s preocupant si dormen 8 hores, per no es pot permetre que noms dormin 6 hores. Possibles causes: Excessiva energia creativa o imaginaci desbordada. s el moment del despertar de la imaginaci i tamb de les pors. Els nens amb altes capacitats, que en moltes ocasions veuen frenada la seva capacitat creativa durant les hores escolars, troben a la nit el moment idoni per desenvolupar aquesta capacitat; aix els porta a descansar malament i, si no hi ha aquesta acci reparadora de la son, saixequen cansats o els costa llevar-se al mat. Dediquen part de la nit a llegir o fer altres coses que els agrada perqu el que els ofereix lescola (rutina, avorriment...) no els motiva. Endarreriment en els aprenentatges psicomotrius s tasca dels pares estimular-los des de petits en el joc, suggerir que facin alguna activitat esportiva per sempre amb alguna particularitat. Donada la caracterstica general daquests alumnes, la primera opci seria un esport individual ( nataci, atletisme, golf, tennis...) ja que aix el nen/a no ha de competir amb ning excepte amb ell mateix, si vol progressar en aquest esport. Com a segona opci, entrarien els esports en equip ( futbol, basket, handbol..) controlant que sigui satisfactori per a ells, perqu solen ser poc hbils i els companys no confien en ells i no els passen la pilota en el moment que ells tenen una bona jugada a la ment. A vegades els altres sen burlen o lentrenador no els deixa jugar tota lestona que ells voldrien i tornen a casa tan enfadats que no volen tornar ms a fer aquell esport. Cal parlar amb ells i convncer-los que all s bo per a ells i els ajudar a ser ms gils el dia de dem. Cal tamb parlar amb lentrenador i explicar-li el seu problema. Alteracions de conducta A lhora de menjar, aixecar-se, i vestir-se, presenten problemes a casa. Els costa llevarse al mat, sn capritxosos per vestir-se. Els pats, quan sn petits, es converteixen en un circ perqu sha de fer tota la comdia per aconseguir que mengin. Presenten a vegades conductes obsessives, dediquen molt de temps i esfor al que realment els interessa. Tenen pors fonamentades. A causa de la capacitat intellectual, pot accedir a informacions dalt nivell, per emocionalment no s capa de processar-les. Si aqu hi afegim una gran imaginaci, s ms fcil tenir pors.

58

Acostumen a tenir construccions molt slides, amb bases molt cientfiques, juntament amb la disincronia i una gran imaginaci; tot aix comporta una correcta elaboraci de la por, i una por real. Si el deixem de banda, es pot allar en el seu mn. A vegades savorreix en el seu temps lliure. Hem de buscar-li activitats extraescolars, per no saturar-lo. Les activitats lhan de satisfer; conv que les faci prop del seu domicili per disposar de ms temps, i cal que el que comenci ho acabi. A vegades els falta constncia i, com que tenen capacitat de lideratge, si no els surt b lesport, o qualsevol altra cosa, no volen continuar.

3.1.3. Orientacions
Artiles, C. (2005) Desenvolupar una correcta autoestima Acceptar-los tal com sn. Evitar posar etiquetes de superdotats, genis, talentosos... Tenir en compte que s un nen/a i t unes caracterstiques compartides amb als altres que no poden ser ignorades. No interrompre la seva concentraci, la seva intimitat, i ser flexibles i respectuosos amb els seus treballs. No eludir mai cap qesti ni pregunta dels fills/es, ni manifestar curiositat en preguntar. Evitar que se sentin controlats. Fomentar la seva autonomia per saber trobar les seves prpies respostes. Cal ensenyar-los que saprn de les prpies equivocacions. Sha devitar el sarcasme, el menyspreu, els comentaris despectius, les comparacions amb els altres, perqu generen baixa autoestima. No criticar la seva curiositat o insistncia a fer preguntes, ms aviat demostrar-los afecci per participar del seu inters. Fomentar el sentit de lhumor. Donar-los pautes per evitar la vanitat, lorgull o el menyspreu als altres. Escoltar amb empatia els fills/es, posar-nos al seu lloc per entendrels millor. Facilitar activitats educatives especfiques extraescolars y participar en algun campus destiu per alumnes daltes capacitats. 59

Pistes per fer una escolta amb empatia davant les emocions negatives dels fills: (Gottman, J. i De Claire, J.) Repetir la frase del fill/a (no vols anar-hi?) No preguntar per qu, sin fer un comentari positiu, (fins ara hi anaves content). Qu et molesta o et preocupa. No ho saps? Et sents trist, enfadat, dolgut? Ah! Aix que than fet, tha fet mal. Aix no hi vols anar perqu tens por que torni a passar el mateix? Cal anar dialogant sense donar-li llions, ni consells, sin ajudar-lo a qu expressi els seus sentiments. A partir daquest moment, buscar junts diverses opcions i sense manifestar preferncia per cap, deixar que ell tr. Quan lhagi triada, recolzar-lo i donar-li nims. Lobjectiu s que tregui a fora el neguit o el dolor i que trobi una resposta viable i positiva per ell mateix. Establir relacions. Habilitats socials Engloba el domini destratgies i formes de relacionar-se afectivament i efectivament amb les altres persones, creant xarxes de relacions, climes agradables, oberts i efectius en les seves conversacions. Distintius: lideratge, influncia, comunicaci, cooperaci en equip, eficcia davant els canvis, experincia en crear i dirigir equips. Les emocions sn estats afectius dexpressi rpida i aparici breu; poden, segons D.Goleman i altres, crear un impacte positiu o negatiu sobre la nostra salut fsica, mental i espiritual. Determinarem per a cadascun daquests, estats com influeixen en nosaltres, i quines sn les seves conseqncies: Emocions que afligeixen: la ira, la depressi, lansietat i la negaci. Sentiments saludables: riure, reenfocar el problema, practicar exercici, expressi dels sentiments. Una investigaci feta entre pares i professors, demostra la tendncia en la present generaci infantil a lallament, la depressi, la ira, la falta de disciplina, el nerviosisme, lansietat, la impulsivitat i lagressivitat: un augment en general dels problemes emocionals. La vida familiar s la primera escola daprenentatge emocional; dins la famlia aprenem a sentir-nos a nosaltres mateixos i aprenem la forma com els altres reaccionen davant

60

dels nostres sentiments. Aquest aprenentatge emocional pot arribar a determinar el curs de tot a una vida. Hi ha pares que aprofiten els problemes emocionals dels seus fills/es com una oportunitat per desenvolupar la funci de preceptors o consellers emocionals. Intenten comprendre exactament els sentiments dels seus fills/es i els ajuden a buscar formes alternatives positives per tal dapaivagar-se o per intentar noves actuacions. Els estils de relaci emocional ms inadequats serien: Ignorar completament els sentiments dels seus fills/es. Lestil laissez-faire. Menysprear i no respectar els sentiments del nen/a.

Lescola sest convertint en lnica instituci en qu poden co rregir-se les mancances emocionals i socials dels nens/es, tota vegada que la famlia est deixant doferir, cada cop a un nombre ms elevat de nens/es, un fonament segur per a la vida. No s que lescola pugui substituir totes les altres institucions socials, per constitueix el centre en el qual es poden impartir als infants les llions fonamentals per viure, que difcilment podran rebre en un altre lloc. Lescola hauria densenyar habilitats tan essencialment humanes com lautoconeixement, lautocontrol, lempatia, i lart descoltar, de resoldre conflictes i collaborar amb els altres. Desenvolupar lafectivitat emocional Participar de les seves inquietuds i compartir-les, animant-los a resoldre els seus problemes sense por al fracs. Donar-li el mateix tracte que als germans. Que se sentin estimats com els altres membres de la famlia. Lafecte s fonamental per al normal desenvolupament de linfant. Mantenir sempre un dileg fluid sobre els seus problemes. Deixar que pensin pel seu compte i protegir el seu poder creatiu. Tots els seus sentiments i desitjos sn acceptables per no totes les conductes; per tant, la tasca dels pares s posar lmits clars a aquestes conductes i explicar les conseqncies de traspassar aquests lmits. Deixar que el fill/a expressi comprendre les emocions. lliurement els seus sentiments per poder nosaltres

s possible que els fills/es expressin de forma indirecta les seves emocions: menjar en excs, desgana, malsons, mal de cap, enuresi, mal de panxa...

61

Els pares ajudaran que el fill/a reconegui lemoci i li posi nom ( tristesa, rbia...), identifiqui els seus sentiments i sigui sensible a la presncia democions en altres persones. Si els pares neguen sempre les seves emocions, no poden oferir als fills/es cap model per dirigir-les i controlar les. Quan els pares estan molt enfadats i no poden escoltar el fill/a, s millor deixar la conversa per a un altre moment. Cal tenir en compte el llenguatge corporal i els gestos del fill/a. Davant una conducta disruptiva, donar-li opcions positives (reparaci). Exemple: si ha pintat una paret, netejar-la en lloc de deixar-lo sense jugar. Posar-se al seu nivell, relaxar-se, mirar els ulls a la mateixa altura perqu se senti comprs. Sha de crear un ambient de seguretat, perqu pugui vncer la por a expressar-se i a ser rebutjat. Per desenvolupar la conscincia emocional cal el silenci i la soledat per poder reflexionar. De la mateixa manera com el pare controla les seves emocions, els fills/es aprendran a controlar les prpies, perdonar i demanar perd. No mentir al fill/a i comprendre les causes de les seves mentides (la por, langoixa, ser introvertit...) Afavorir la integraci social Ajudar el fill/a a ser tolerant a les diferncies dopinions. Que participin en les feines de la llar com els altres fills/es. Potenciar activitats variades en el temps lliure per evitar lavorriment, per sense pressionar-lo. Donar-li la possibilitat de relacionar-se i conviure amb tot tipus de nens/es. Que formi part dalgun grup en el qual hagi daportar quelcom i del que pugui rebre, afecte, estmul i amistat. Procurar que el grup no sigui excloent, ni de persones, ni de plantejaments diferents als propis. Facilitar les interaccions amb altres companys/es, familiars i adults. Potenciar una actitud cooperadora i solidria i evitar les actituds autoritries i les individualistes. Procurar que no sallin i es refugin en el seu mn.

62

Ajudar-los a ser flexibles, senzills i comprensius amb les limitacions dels altres. Cal tenir en compte el que sanomena el quart espai de socialitzaci: el ciberespai, constitut per internet, mbils, vdeos, TV, films... Afavorir la prctica dels esports dequip i ensenyar-los a valorar els xits i acceptar els fracassos. Si esdev un lder, ajudar-lo a fer del lideratge un servei als altres i no un domini dels altres. Recordar que cada un dels membres de la famlia, tamb t qualitats diferents que han de ser valorades. Potenciar la motivaci Induir-lo a aprofundir en aquells temes que el motiven. Procurar una organitzaci i disciplina de treball tenint en compte les preferncies del fill/a. Fer servir lelogi perqu pugui treballar millor. Els elogis han de ser entusiastes, moderats, realistes i intermitents. Estimular lautocompetitivitat (progressar en els seus objectius) i evitar la competitivitat envers els altres. Sha devitar caure en els extrems, ja sigui forar el seu desenvolupament o b frenar els seus aprenentatges, deixant que siguin conformistes. Estimular-lo a trobar solucions i acceptar les noves dificultats. Preguntes per ajudar a escollir una soluci: Quina s la millor per a tu? s una soluci justa? Nests segur/a? Com et sentirs? Com se sentiran els altres? Molt b, et felicito; per, si no results del tot, no passa res, servir per rectificar i cercar-ne un altre.

Respectar la creativitat Estar atents per valorar tot el que s positiu, ms que ressaltar i criticar el que s negatiu. No cal ser un fiscalitzador i agobiar per exercir un control. No donar-los pautes concretes i rgides per resoldre o cercar solucions. Deixar que trobin la soluci o solucions (ms duna) al problema. Participar en els somnis i fantasies dels seus fills, aix facilitar lempatia. Donar alternatives i respectar els seus desitjos. 63

Protegir el seu poder creatiu i donar-los llibertat de pensament. Deixar que desenvolupin les seves idees sempre que sigui possible. Davant una resposta inesperada, demanar que lexpliquin per poder entendre-la. Potenciar els projectes creatius, ajudar-los i animar-los. Relaci famlia escola Coordinar leducaci familiar i la del centre educatiu. Els pares haurien de compartir tota la informaci rellevant que tenen del seu fill/a amb el professor tutor com: Adquisici daprenentatges. Evoluci del llenguatge. Motivaci i interessos. Relaci amb la famlia i els amics. Problemtica que sorgeix a casa.

Aquests nens/es no poden ser perfectes en tot, cal tractar-los amb naturalitat, per valorant i estant atents a la seva alta capacitat. Evitar crtiques negatives en relaci a lactivitat docent. Amb els fills/es que tenen talent acadmic: no avanar en matria escolar sin aprofundir en els continguts actuals, treballar hbits i no saturar-los amb activitats extraescolars. Evitar generar expectatives dalt rendiment, per s exigir organitzaci i disciplina. En el cas del talent verbal: els pares han de facilitar-los tota la informaci sobre llenguatge: diaris, documents, teatre, cinema..., completar la representaci verbal amb altres formes: gestual, pictrica, musical... En el de talent lgic: aprendre a acceptar el raonament dels altres i a no ser rgids de pensament. Cal ser molt conseqents i racionals amb les explicacions i justificacions. En el talent matemtic: cal estimular-lo a fer activitats diferents a les aritmtiques, per compensar la tendncia a lespecialitzaci. En el talent artstic: sha devitar el menystenir aquesta capacitat a favor de lacadmica. Augmentar la motivaci escolar vinculant els continguts que no li agraden amb elements artstics. Facilitar al fill/a ocasions per desenvolupar el talent i materials com pinzells, pintures.. classes especials de dibuix, pintura, modelatge... Quant al talent creatiu: potenciar i valorar loriginalitat, la flexibilitat... Sha de treballar lansietat establint lmits que regulin la relaci familiar. Evitar atribuir-li mala intenci, agressivitat o inters de provocar.

64

En el nen amb talent esportiu: buscar lequilibri, que no practiqui un sol esport. Intentar fer un rotatiu per poder-ne gaudir de diferents. Que la competitivitat sigui per anar millorant ell mateix i no noms per guanyar els altres. Motivar els germans i amics a lafici per lesport. En el talent social: primar ms lesport de grup que no lindividual. Cooperar, ms que voler destacar, i saber perdre. Facilitar-li que es pugui relacionar amb diferents grups damics: excursionisme, esports... i potenciar una actitud acollidora vers els companys ms febles. Cal compensar-los les rees deficitries; en alguns s far atenci a les interaccions socials i es fomentar el respecte als altres o les habilitats comunicatives. Estimular-los perqu desenvolupin tot el seu potencial cognitiu, sense esperar que destaquin en tot. Adolescents conflictius. A partir duna educaci repressiva, per llei del pndol, tenim infants que han estat educats en la permissivitat, sense cap lmit i amb ms capacitat dacci que de reflexi, i han esdevingut adolescents desptics, que es creuen tenir lautoritat de manipular tothom i a totes les persones al seu antuvi. Teresa Pons, psicoterapeuta i criminloga, afirma per experincia que, al costat dun delinqent jove, normalment hi havia una mare o pare permissiu. Els professionals senfronten a un canvi en el perfil de ladolescent conflictiu, abans era sinnim de famlia desestructurada, nivell social baix o marginal. Ara pertanyen a famlies acomodades, amb formaci i... aix s, sense lmits. Pons afirma que la societat actual afavoreix un cercle vicis: pares estressats que, per no sentir-se culpables, no neguen res als seus fills/es, i aquests no interioritzen valors intangibles com lesfor, lespera, lestalvi. Pedagogs i juristes adverteixen que, si no es posen lmits als fills, no sels fa cap favor, al contrari. Sels deixa indefensos davant les frustracions futures, sense recursos per afrontar la crisi actual, i les que puguin venir. Els pares no han de tenir por al NO, sempre que vagi acompanyat de paraules destimaci de pare/mare, no damic. Si no som conscients daquesta circumstncia, els jutjats estaran plens de nois rebels convertits en skins perillosos, perqu han tingut uns pares desbordats que els ho donaven tot menys criteri propi. Cada vegada hi ha ms nens amb la sndrome de lemperador, es creuen el centre del mn. Aldo Naouri diu que, quan seran adolescents, no noms es creuran que ho poden tenir tot, sin que tenen dret a tot. 65

Anna Berga, sociloga, adverteix que hi ha un mite fals en el concepte de delinqncia juvenil. A la conducta incivilitzada protagonitzada per joves de classe mitjana, dentorns normals, no shi troba explicaci i se la classifica de violncia gratuta, per no s altra cosa que la nostra incapacitat de comprendren les causes. Passar de models autoritaris a un buit dautoritat, a ms de la incertesa moral actual, ha fet mal a la generaci dadolescents que creixen amb la dificultat didentificar els lmits. Pares que volen ser amics, que cedeixen per no entrar en conflicte. O b separar-se amb la diferncia de criteris, en aliana amb el fill/a i en contra de laltra figura parental, poden perpetuar lactitud de petits tirans avui, grans dictadors dem. Dreikurs assenyala alguns motius de conducta disruptiva: Desig de cridar latenci de ladult o de la colla i obtenir proves dacceptaci. Les manifestacions poden ser: inestabilitat, desordre, timidesa, ansietat, desconcentraci... Desig de manifestar el seu poder desafiat ladult. Quan ladult vol dominar la situaci, refora la conducta disruptiva i, si s adolescent, encara molt ms. Les manifestacions poden ser: desobedincia, fer la guitza, rebequeries... Desig de mostrar una incapacitat real o fingida a fi de mantenir el seu prestigi. Es manifesta: aptic,, indiferent, passiu, despistat...

Altes capacitats i internet Segons J. Cullell i C. Escud (2008) article Ciberbulling. Revista AMBITS de Psicopedagogia n 23. Barcelona. Aquests alumnes amb altes capacitats tendeixen a utilitzar molt les noves tecnologies, els pares shaurien dinvolucrar i aprendre a utilitzar-les i saber qu fan els fills/es quan estan connectats i els possibles riscos a qu senfronten: Ensenyar a ignorar el correu brossa i no obrir arxius dels quals no es coneix la procedncia. Cal parlar amb els adolescents sobre qu fan quan naveguen per internet, quines pgines visiten, amb qui parlen i sobre qu. Mentalitzar-los que no han de donar les seves dades personals a la gent que hagin conegut en el xats, Messenger... i que no han denviar fotos personals ni dels seus amics a desconeguts. Dialogar sobre els perills dinternet. Si el vostre fill est trist, deprimit, enfadat desprs dusar internet, si observeu que restringeix el contacte amb els seus amics, que evita anar a lescola, pot ser lindicador que t algun problema.

66

Cal explicar que ls dinternet sha de regir per unes normes mnimes de comportament i de respecte envers els altres. Cal fomentar ls responsable dinternet que s una gran eina si sutilitza b. Es tracta de treballar per canviar la societat de la informaci per la del coneixement. s aconsellable que lordinador estigui en una habitaci ds com, on hi pugui haver un cert control. Navegar amb ells pot ser una bona estratgia en les primeres edats.

3.1.4. Conclusions
Es constata des de la infncia que els superdotats desenvolupen unes habilitats inusuals per a la seva edat que han de servir de pista per als pares. Si sels identifica a temps i sels presta latenci adequada, podran potenciar-les plenament a ledat adulta; en cas contrari, el seu desenvolupament intellectual es veur frenat i el segent pas ser el fracs escolar. Per tant, podem afirmar que: Les experincies i vivncies durant la infncia influeixen positivament o negativament en la vida adulta. Un nen superdotat pot esser un ptim estudiant a lescola i acabar fracassant en la seva carrera acadmica, si no shan ats les seves necessitats. Podem trobar dins el collectiu daltes capacitats tanta variaci en les rees de personalitat i sociabilitat com en la resta de la poblaci. De la famlia i de lescola depn que arribi a la plenitud de la seva maduresa i sigui feliment productiu a tots els nivells; social, personal i laboral. A vegades amaga els seus talents fins a suspendre per tenir amics, o presenten conductes disruptives. T tendncia a mentir, fruit de la seva imaginaci i la seva creativitat. No exigir-li ser el millor en tot. Aix li pot crear una pobra autoimatge si falla en alguna cosa. T pressi per les expectatives que es creen sobre els seus assoliments. T necessitat dun dileg sincer en un marc de comprensi i seguretat; a vegades es tanca en si mateix si no troba respostes a les seves preguntes. Ell sap que li passa alguna cosa i no sap el per qu, (ressentiment i hostilitat dels seus companys, baixa tolerncia a la frustraci, perfeccionisme, gran sensibilitat...) Hi ha uns aspectes que es relacionen amb els superdotats: dolors fisiolgics del nad, i nens que es passen les nits plorant. s important que observin i captin que els estem dedicant temps i que creiem en els seus ideals, que els deixem desenvolupar la seva imaginaci i les seves produccions, i oferir-los seguretat. 67

T tendncia a lallament i a la soledat, s molt sensible; t un fort sentiment de la justcia, intolerncia respecte a altres i acostumen a tenir baixa tolerncia a la frustraci. Els pares han dagafar la direcci en leducaci dels seus fills/es. Davant dun fill/a superdotat a vegades es produeix conflicte entre germans, per la baixa autoestima dels altres.

3.2. Alumnes amb altes capacitats

Justificaci
s possible que el mestre no sigui conscient que aquests alumnes daltes capacitats savorreixen, es desmotiven, tenen sensaci de fracs i que aix repercuteix en els resultats acadmics i a vegades en conductes disruptives per aquesta insatisfacci escolar. Els poden mancar hbits destudi. No accepten les rutines ni les tasques repetitives. Aprenen i sorganitzen de manera diferent dels altres alumnes.

3.2.1 Primers senyals daltes capacitats a lescola ( 0 a 5 anys ).

A nivell de : Comunicaci: Mant una conversa fluda Explica sentiments i pensaments de manera clara i precisa. Sap descriure objectes, persones, animals... Explica els contes ordenadament.

Aprenentatge: Aprn a llegir rpidament a partir dels 3-4 anys T molt bona memria i un alt nivell datenci. Assimila el clcul mental amb rapidesa T inters per aprendre coses noves. Dibuixa la figura humana als 3-4 anys amb molts detalls.

Socialitzaci i personalitat: Es mostra obert amb els companys, per al pati busca ladult o nens ms grans. Li agrada la tranquillitat i evita les situacions conflictives. Es mostra inconformista a causa del seu nivell intellectual. 68

Coopera amb els mestres i ajuda els seus companys. Est molt atent a tot el que passa al seu voltant. Pot manifestar conductes antisocials. A vegades es manifesta molt tossut. Pot ser lder a classe.

Creativitat: s original en els seus treballs i en les seves idees Es diverteix investigant, descobrint o experimentant. Mostra una gran riquesa i personalitat en els seus dibuixos i contes inventats. Davant duna dificultat, prova totes les alternatives per buscar una soluci. Manipula amb facilitat jocs de construccions realitzant composicions sorprenents. - T molta inventiva, que aplica amb xit a jocs i a contes. - A lescola s convenient donar activitats obertes, no tancades. (iniciar un dibuix i que ells el completin)

3.2.2. Alteracions ms freqents que trobem en aquests alumnes.

Endarreriment en els aprenentatges psicomotrius A aquests alumnes el que ms els agrada s aprendre, de petits ja mostren inters per les lletres, els nombres... el significat de les coses, escolten atentament als adults i no els agrada crrer darrera una pilota. Prefereixen les activitats intellectuals, mirar contes, llegir... que jugar al parc; llavors no fan cap entrenament i sn poc hbils en laspecte motriu. Trastorns de lateralitat El cervell est diferenciat en dos hemisferis: el dret, que s predominantment intellectual; i lesquerre, predominantment motriu. A la majoria de les persones predomina la funci eminentment motriu de lhemisferi esquerre, som majoritriament dretans. En el cas dels superdotats, en molts dells lhemisferi dret exerceix certa dominncia sobre la part motriu, que s lesquerra. Hi ha un alt percentatge de superdotats que sn esquerrans. Els que tenen una lateralitat ben definida a la dreta o a lesquerra no solen presentar problemes, tot i que els esquerrans sempre tindran ms dificultats ja que el mn est pensat per als dretans. Les dificultats es presenten ms quan la lateralitat no est ben definida o s creuada ( per exemple: esquerrans de m i dretans dull i de peu).

69

Dificultats en el tra i problemes dortografia Freqentment observem la mala qualitat de la lletra en aquests nens, que pot ser causada per la disincronia entre la superioritat daprenentatge i una normal o inferior capacitat motriu. Hi ha un dficit entre la velocitat descriptura respecte al seu nivell superior daprenentatge. Solen ser perfeccionistes i tenen baixa tolerncia a la frustraci i, el fet de veure que la lletra no els surt b, els crea ansietat. Lalumne amb altes capacitats t molta informaci. Quan ha de fer una redacci o un examen, pensa que no tindr temps dexplicar-ho tot, la m es posa tensa, vol anar ms rpid del que pot, fa mala lletra i es frustra, perqu no pot acabar de posar tot el que sap, li falta temps. De mica en mica, en anar-se fent gran, va deixant els accents, escriu amb frases incompletes i fa molt mala lletra. Caldr rebaixar langoixa, deixar-li ms temps i potenciar la psicomotricitat fina i la grafomotricitat. Hbits destudi Els deures els consideren fora intils, i el fet de repetir els exercicis els desmotiva, llavors no volen fer deures, es deixen els llibres... i no desenvolupen hbits adequats destudi. Els pares es queixen que no fan res a casa, per el mestre veu que ja sen va sortint, la queixa es ms de mala presentaci dels treballs, mala lletra... que del rendiment en general. La falta dhbits destudi, la desmotivaci, lavorriment davant uns estudis que no satisfan els seus interessos, els produeix la sensaci que no serveixen pels estudis. Quan es van fent grans, shi afegeixen els problemes emocionals i el rendiment pot arribar a ser molt baix. Una bona intelligncia sense esfor no serveix per gaire res. Es necessita treball, esfor i illusi per aprendre. Problemes socials o de relaci Els interessos de lalumne solen ser diferents o superiors als del grup dalumnes de la seva edat. Si lrea dinters s molt concreta, t necessitat de comentar-ho a qualsevol hora i en qualsevol lloc i els companys no lentenen i el consideren un pesat. Ell, amb la seva sensibilitat, se nadona i se separa del grup per incomprs o b sn els altres que el rebutgen. Els companys els busquen a vegades per treballs de classe, per ajudar-los a fer els deures, per desprs no volen jugar amb ells o no els inviten a les festes. Amb tot aix, veiem que tenen tendncia a la soledat i rebuig social a causa de les seves disincronies. Alguns solen tenir dificultats de relaci i dadaptaci al seu propi entorn per la seva superioritat intellectual, ja que els seus interessos i motivacions no coincideixen amb la resta dels seus companys. Aquests els veuen rars, els marginen o els ataquen dient- los empolln, sabelotodo... no els comprenen. 70

Alguns han arribat a suspendre expressament, amagant els seus talents per no sobresortir dels seus companys. Problemes personals El no reconeixement i acceptaci de les seves capacitats especfiques poden ocasionar sofriment, infelicitat, baixa autoestima, fracs, allament, introversi. Desperten rivalitat, enveja, enfrontaments, sels etiqueta dorgullosos quan realment no ho sn. Tenen sentiments dincomprensi, inadequaci, allament social, o b cridaran latenci fent el pallasso o rebaixant el nivell cognitiu. Sn poc conformistes i resistents a lautoritat. Sn molt competitius. Davant una multiplicitat de talents, tenen dificultat delecci. Dificultat a acceptar les crtiques. Profund inters sobre la moralitat i la justcia. Implacable autocrtica, perfeccionisme intern. Problemes psicolgics Tenen por de ser refusats socialment. Rendeixen per sota de les seves possibilitats. Alguns pateixen trastorns psicolgics per inadaptaci escolar; daltres, el fracs escolar. Baixa autoestima i baixa tolerncia a la frustraci. Actitud negativa vers lescola. Se senten diferents, no saben per qu i aix provoca patiment. Intolerncia. Alts nivells dansietat. Idealisme. Alt grau de sensibilitat i diferent percepci comparat amb altres de la seva edat. Depressi manifestada freqentment amb avorriment. Conseqncies pedaggiques A causa de la gran dedicaci que acostumen a canalitzar aquests alumnes sobre les seves rees dinters, poden deixar de banda les altres matries. En el moment de dissenyar una ampliaci curricular shan de respectar les rees dinters de lalumne. Tamb es motivaran i shauran de treballar les altres rees que sn necessries per als seus aprenentatges. Caldr lacceptaci del nen i laprovaci dels pares a lhora de fer un programa acadmic. Els alumnes amb altes habilitats en totes les matries i als quals els agraden totes, tenen dificultats en el moment delecci de carrera.

71

3.2.3. Orientacions
El professor ha de tenir una actitud positiva davant del nen/a amb altes capacitats i no etiquetar-lo com a nen/a problema. El rendiment acadmic empitjora amb aquesta actitud. El professor ha de ser flexible en la seva metodologia i programes. Lensenyament de les rees ha de ser ms profund i extens i en la metodologia, cal fer servir explicacions creatives perqu aix incentiva aquests alumnes a qui interessa ms produir que reproduir. A partir de 5 de Primria comencen a sorgir diferents smptomes que provoquen conductes disruptives: Mala conducta. Baixa autoestima. Actitud negativa vers lescola. Manca desfor i dinters. Posseeixen una marcada incredulitat. Elevada observaci crtica. - Alta capacitat analtica.

Psicopedagogia de la conducta
Les conductes disruptives no sn atribubles exclusivament a lalumne. Sn producte duna interacci entre lalumne i el seu entorn. (Compayr): Educar pel cor: Basar-se en la sensibilitat (afecte, famlia), sentiments (amics, ciutadans) i les emocions. Donar-li afecte i desvetllar lemoci del b i lentusiasme per al que s millor. Educar per la reflexi: Desvetllar el raonament, el criteri propi i el judici positiu. Conixer els deures i entendre: Quines sn, en qu consisteix. Quines raons pot entendre i acceptar. Quines conseqncies provoca (profit o prdua).

72

Educar per la prctica: Consisteix a deixar fer i deixar dir per descobrir-ne els errors. Recolzar-se en la franquesa i la rectitud. Escoltar sempre (reclamaci, petici, confidncia), reflexionar i animar. Llibertat dins dun ordre i sinceritat matisada per un respecte. Entusiasme controlat per una tranquillitat. Segons Piaget: Coneixement individual dels alumnes i entusiasme del mestre o professor. Aprofitar lactivitat espontnia dels nens/es. Qualsevol activitat o contingut ha destar connectat amb linters de lalumne/a. Prendre acords conjunts. No imposar. Estratgies de collaboraci. Respondre al comportament disruptiu de forma descriptiva i no ofensiva. Oferir alternatives al seu comportament. Tenir cura de lambient de laula, que sigui cmode i relaxat. Una autoritat raonable, ferma i agradable proporciona seguretat i evita les conductes disruptives; per exigeix: Valorar correctament les faltes i els errors. No deixar passar mai una actuaci sense la resposta adequada. (si s correcta felicitar, si s incorrecta, manifestar desaprovaci) Manifestar desaprovaci en les actuacions menys importants i reservar les sancions per a les ms importants. (no sancionar contnuament). Saber controlar lalumne/a, per aix depn del grau en qu el professor tingui: Carisma: Capacitat dinfluir, atraure i connectar amb els alumnes. Domini de coneixements i saber-los transmetre (pedagogia) Recursos: La capacitat dorganitzar, improvisar, crear ( metodologia ) Equilibri: Entre rigidesa, autoritarisme i permissivitat; s a dir, capacitat dautocontrol i de controlar qualsevol situaci. Actitud democrtica: Actuar de forma racional, no arbitrria ni unilateral. Afavorir la seguretat, lautoestima, la cooperaci...

73

Principis generals per evitar conductes disruptives Consensuar les normes, no imposar-les. Reduir el nombre de normes a limprescindible, entenedores, que estimulin els comportaments desitjats i que etiquetin conductes, per no persones. Millor guiar que amenaar o coaccionar. Valorar lalumne pel que s, no noms pel que fa: Per les seves capacitats, creient-thi. Per lesfor emprat, ms que pels resultats. En clau positiva (sempre s possible fer-ho)

Desvetllar la seva assertivitat i mostrar-li confiana. Valorar el grup classe i els diversos rols (lders, marginats...) afavorint sempre la funci integradora de tots i de cadascun. Lxit del mestre rau en la capacitat de: Comunicar-se. Dirigir dues o ms activitats a la vegada.

Modificacions de la conducta Qualsevol tcnica de modificaci de la conducta: Ha de basar-se sempre en una orientaci positiva. Ha de tenir relaci amb el comportament. Sha de fer en privat, amb paraules adequades. Que ajudi a reflexionar i a dialogar. Sha doferir opcions reparadores ( prudents, lgiques, adequades i positives) Sha dexpressar amb serenitat i energia al mateix temps. No ha dexpressar el seu poder: Em sap greu, s la norma del centre ( norma que ell o ella no ha votat ). Ho dic jo i no cal parlar-ne ms a) S ha dexpressar la realitat social: Et vares comprometre Sabies que no era just, correcte Entens que laltre s el perjudicat b) No ha dexpressar elements de judici moral: Ets un inconscient Ets nic per fer la guitza Ets un company poc desitjable Ets un irresponsable c) S fer-ho de forma descriptiva: 74 a) b) c) d) e) f) g)

Estaves a la lluna, fora de joc Estaves neguits Estaves molt sol Estaves enfadat , per qu? El professor no es pot manifestar: Impacient, impulsiu, nervis, descontrolat o agressiu. Malhumorat, sarcstic, venjatiu. Exasperat, irritat, belligerant (violncia gestual, veu cridanera, mirades fulgurants..) manifesten descontrol passatger pel professor, per tenen repercussions inesperades en els alumnes. Tot aix s altament negatiu. Excessivament benvol: ofega tota disciplina o ordre a laula. Cal que tingui: Actitud equilibrada: es preocupa per lalumne com a persona, no com un nmero de la llista ni com un simple receptor de continguts. Daquesta manera evita buidar de contingut la seva originalitat legtima i que es provoqui un alliberament denergies contingudes. Actitud reflexiva: abans dactuar, pensar en com i per qu sha produt el fet, la situaci de la conducta. Actitud dinmica: capacitat per controlar diverses activitats o situacions alhora. Abans damenaar, ha doferir alternatives. Actitud innovadora: capacitat per recrear, inventar i estimular per fugir de la monotonia i lavorriment.

3.2.4 Conclusions:
Es constata que des de la infncia els superdotats desenvolupen unes habilitats inusuals per a la seva edat que han de servir de pista per als professors. Si sidentifiquen a temps i sels presta latenci adequada podran potenciar-les plenament a ledat adulta, en cas contrari, el seu desenvolupament intellectual es veur frenat i el segent pas ser el fracs escolar. Per tant, podem afirmar que lalumne/a: Pot ser un lder a nivell social; hi ha algun alumne que t gran capacitat de lideratge. O pot estar allat dels seus companys/es, aix determinar la seva futura vida social.

75

Cal controlar que es relacionin amb els companys/es; a vegades estan molt amb el tutor, o escoltant les converses dels grans; aix sha de vigilar perqu no els separi del grup. A vegades, arriben a ladolescncia sense amics. Leducaci sha de contemplar des de totes les perspectives, no solament dels aprenentatges, sin de les habilitats motrius i la integraci social. s molt important ja de ben petits, lobservaci i el seguiment del joc infantil, cosa que avui dia sembla que no t gaire importncia i no es t en compte. Cal no oblidar la disincronia entre capacitat daprenentatge i desenvolupament intellectual o capacitat daprenentatge i coordinaci grafomotriu. No sempre superdotat s igual a xit, a vegades hem de parlar de fracs i no noms educatiu, sin de fracs global: personal i educatiu. Estan molt pendents de tot el que els envolta; sembla que els falti inters i concentraci a lescola, per capten tot el que explica el professor. Hi ha uns aspectes que es relacionen amb els superdotats: dolors fisiolgics del nad i nens que es passen les nits plorant. Silverman indica que com ms alt s el coeficient dintelligncia, ms gran s la distncia amb la normalitat i ms tendncia tindr a lallament i a la soledat. s bsica una bona formaci de cara als professionals i pares per a una bona orientaci i educaci a aquests alumnes. Shan de crear hbits destudi, i que vegin la necessitat de lautodisciplina i la responsabilitat en les diferents matries del currculum; sempre han de tenir un objectiu per fugir de la rutina.

3.3 Escola amb alumnes amb altes capacitats

3.3.1 Competncia curricular
Superdotaci no vol dir xit acadmic. Sn molt competents per a les rees que els interessen, per es desmotiven fcilment en aquelles que no sn del seu inters. A lESO sincrementen els obstacles per detectar el nivell de competncies de lalumne, ja que no sempre mostren el que saben, perqu no sels etiqueti o per sentir-se ms integrats a laula. Aix s producte de les variacions de personalitat i de la inestabilitat emocional prpia daquests perode evolutiu. (Hopkins, 1989) s convenient identificar els continguts que lalumne/a ja domina, els que es preveu que adquirir a curt termini (abans dels seus companys) i determinar els que no domina i sn imprescindibles per posteriors aprenentatges del currculum. Tamb shan danalitzar quins continguts de la programaci responen als seus interessos daprenentatge i quins no es contemplen i caldria incorporar-los. 76

Per a aquest tipus dalumnat s imprescindible valorar el domini dels continguts i habilitats curriculars amb la finalitat de modificar i reajustar el currculum dacord amb les seves necessitats. A travs de lavaluaci, el professor determina la competncia curricular de qualsevol alumne. Els instruments ms utilitzats sn: lobservaci, les proves basades en el currculum (exmens de rendiment), proves objectives, de desenvolupament, fitxes de seguiment de laprenentatge, anlisi dels continguts del treball, valoraci de les produccions personals o dequip, entrevistes, intercanvis orals i portafoli ( recollida de produccions dun alumne, treballs individuals, en grup, deures, exmens...). Valoraci de la competncia socio - afectiva Hi ha diversos factors: El desenvolupament social i emocional interactua amb el desenvolupament cognitiu i, en conseqncia, amb el comportament i el rendiment escolar. En la motivaci cap a laprenentatge influeixen moltes variables socio-afectives com: el que pensa dell mateix, la relaci amb els companys, amb el professor, lautonomia, lautocontrol. ( Alonso, Tpia 1998) Les variables socio-afectives poden ser elements positius que afavoreixen laprenentatge, o problemtiques que afecten el rendiment. Els alumnes amb altes capacitats no sn un grup homogeni ni en els aspectes cognitius ni en els socio-afectius. La valoraci adequada de les seves caracterstiques personals i de lentorn s indispensable, tant en el procs didentificaci com el dintervenci, s necessria per a ladequada intervenci psicopedaggica a laula. Leducaci no pot limitar-se a la simple transmissi de coneixements o noms al desenvolupament de les capacitats cognitives de lalumne, sin que ha de contribuir al desenvolupament personal i social.

3.3.2 Autoconcepte
s la percepci i valoraci emocional (autoestima) que fem de nosaltres mateixos, tant de la nostre aparena fsica, com de les nostres habilitats cognitives i emocionals, com de les nostres capacitats de relacionar-nos amb els altres. Autoconcepte fsic: s la valoraci del nostre aspecte, salut, i habilitats relacionades amb el cos, esports. Autoconcepte acadmic: la nostra competncia en lmbit escolar es relaciona amb la valoraci de les nostres habilitats cognitives i amb el talent acadmic.

77

Autoconcepte emocional: s la valoraci i percepci de la nostra personalitat, aix com el control de les nostres emocions. Es podria relacionar amb la intelligncia intrapersonal en el sentit dautoconeixement. Autoconcepte social: s la valoraci que fem de la nostra manera de relacionar-nos amb els altres: companys, famlia, professors, amics... es pot relacionar amb la intelligncia interpersonal. El concepte que tenim de nosaltres mateixos va canviant amb el temps; els canvis requereixen una retroalimentaci directa (perspectiva personal) i indirecta (perspectiva dels altres). Segons Bracken (2003), des de la nostra perspectiva i la dels altres, realitzem comparacions que ens serveixen de patr o criteri per modificar el nostre concepte i, conseqentment, la nostra conducta. En general, els alumnes superdotats solen tenir un autoconcepte alt, que sajusta a la realitat. T en compte la seva visi personal i la daquelles persones que li sn un referent. Els alumnes amb un talent especfic, per exemple, acadmic, tenen un bon autoconcepte en aquest mbit i fins i tot sobrevalorat, i en altres aspectes un concepte baix o distorsionat.

3.3.3 Competncia social

s un conjunt dhabilitats socio-cognitives que permeten a lalumne interactuar eficament amb altres en diversos mbits. El desenvolupament de la competncia social s un procs llarg daprenentatge. Requereix esfor, qualitats personals i models vlids de comportament social adequat que serveixin de referent. Implica una habilitat per mantenir bones relacions amb la famlia, amistats i amb la gent en general. Ser capa dagafar el lideratge entre altres persones per resoldre problemes, influir en decisions aix com vetllar per les relacions i harmonia en els grups. No es pot obviar el desenvolupament moral, els valors implcits, i com aquests es posen en prctica en les interaccions socials. El desenvolupament socio-emocional que mostra un alumne/a est clarament afectat per les seves experincies socials, tant amb els seus companys/es com amb els adults de lentorn. El professor s responsable de crear comunitats a les aules que acceptin i ajudin a tothom, ja que lescola s un bon context daprenentatge social. Respecte a la competncia social dels alumnes amb altes capacitats, existeix tanta diversitat com a la resta dels alumnes. Dins la competncia social definirem algunes variables: 78

Coneixement i comportament social: implica saber com funcionen les interaccions en una determinada cultura, quines regles han de respectar-se i quins sn els fins socials consensuats i quins no. Adaptabilitat: s la capacitat dacomodar-se a les situacions socials. Capacitat de comunicaci: no s noms expressi lingstica; un bon comunicador domina tant els elements verbals com els no verbals, coneix les regles de la comunicaci i se sap posar al lloc de laltre i adaptar el seu missatge a les necessitats daquest; la funci de la comunicaci no s nicament informar: tamb s persuadir, convncer i regular tant la nostra acci com la de laltre. Lideratge: el lder ha de desenvolupar quatre components: cognici o capacitat de processar informaci, capacitat per resoldre problemes, comunicaci interpersonal i presa de decisions. (Parker (1983). Tamb hi pot haver un aspecte motivacional, s a dir, pot exercir de lder en algunes ocasions, si li interessa o b ho considera necessari. Popularitat: sha de desterrar lestereotip que lalumne amb altes capacitats s rebutjat pels seus companys/es. Hi ha diferncies segons el tipus de talent i en funci de letapa escolar. El talent creatiu i lartstic, per exemple: les seves caracterstiques fan que afavoreixin ser millor acceptats pels companys/es i, per tant, elegits per a moltes activitats escolars i extraescolars. Algun talent com el lgico-matemtic pot tenir molts ms problemes amb els seus companys i tamb en altres rees de lmbit social (Martnez i Castell, 2004). Sha dinsistir en el desenvolupament de la capacitat per conviure i cooperar, per acceptar les diferncies, per establir relacions interpersonals basades en el respecte i en la valoraci de laltre siguin quines siguin les seves capacitats. (Artiles i Jimnez,2005).

3.3.4 Intervenci escolar

Qualsevol diagnstic, orientaci o intervenci ha de proporcionar una educaci adequada a les capacitats i caracterstiques de cada alumne, sense oblidar el coneixement i la modificaci de prejudicis i actituds davant dun alumne determinat. Conixer i analitzar la perspectiva i la crrega emocional abans duna intervenci ha dajudar a fer que sigui ladequada. Aquests alumnes no necessiten un professor daltes capacitats, perqu no els cal que donin respostes a totes les seves preguntes, sin que lacompanyin i motivin a la recerca de les respostes. La superioritat del professor sha de centrar en l a seva maduresa i en un alt coneixement de procediments daprenentatge (aprendre a aprendre) i dels mtodes de recerca dinformaci. Cal una revisi de models densenyament.

79

Model del dficit Escola selectiva. Carcter segregador. Etiqueta i jerarquitza. Objectiu = homogenetat. Prctiques basades en la desigualtat.

Model curricular Escola comprensiva Carcter integrador. No etiquetadora. Heterogenetat. Prctiques de respecte a la diversitat en un marc digualtat.

La comunicaci grupal entre pares, alumnes i professor implica contrastar les diverses interpretacions clarificant possibles ambigitats i malentesos, procs que noms s possible quan hi ha una comunicaci interactiva. Es postula per un model de transmissi centrat en el dileg i un funcionament de laula dinmic i grupal, superant el mtode tradicional de dficits de transmissi unilateral i laprenentatge individual, per sense oblidar aquest, s a dir, la part emocional de lalumne/a. Sha de conjugar el creixement personal (subjectiu) amb laprenentatge conscient de tpics cientfics, transmesos culturalment. Cal fomentar el pensament crtic, autnom, de les matries curriculars. s a dir, aprendre a aprendre, i aprendre a pensar individualment i en grup. El tutor mediatitza, ofereix eines per investigar i solventar problemes. El professor efectiu ha de tenir: Coneixements i experincia. Qualitats personals i socials: maduresa emocional, actitud professional, estratgies metodolgiques, competncia i actualitzaci. Flexibilitat, creativitat i habilitat comunicativa.

3.3.5. Caracterstiques del professor/a dalumnes amb altes capacitats

s sensible i reconeix les necessitats cognitives, socials i emocionals dels alumnes. Est disposat a acceptar-les, valorar-les i les t en compte en les seves estratgies de treball (Whitlock i Du Cetle 1989)

80

T habilitats per adaptar i diferenciar el pla destudis dels alumnes amb altes capacitats i fa servir mtodes per estimular els estudiants, per utilitzar alts nivells de pensament. (Nelson i Prindle 1902). Bona predisposici per al treball en equip amb tota la comunitat educativa. Sap assumir la responsabilitat que comporta el treball pedaggic ms enll dels programes establerts. Motiva els estudiants amb altes capacitats cap a aprenentatges independents. s entusiasta i crea un clima no repressiu ni amenaador de laprenentatge. (Hansen i Feldhusen 1994) s un bon gestor de recursos i guia dels processos daprenentatge, est disposat a equivocar-se i s un aprenent al llarg de la seva vida. (Bernal 1994) Posseeix interessos diversos, especialment literaris i culturals, s intelligent i t excellents habilitats comunicatives. (Bishop 1980) Proporciona oportunitats daprenentatge centrades en les altes capacitats. (Davalos i Griffin 1999) Pensa creativament i sap organitzar-se molt b. (Feldhusen 1999) Coneix profundament el tema (Emerick 1992) T sentit de lhumor. (Goertzi Phemister 1994) Autoconeixement, obert a noves idees i experincies. Coneixement clar i comprensiu del significat de trets diferencials (intellectuals, socioafectius) dels alumnes amb altes capacitats. Ha de proporcionar estmuls ms que pressi. Capacitat davaluar el procs i el producte simultniament, incorporant elements per aprendre a aprendre. Ha de facilitar el feedback ms que jutjar el procs educatiu. Ha doferir models daprenentatge alternatius, flexibles i enriquidors. Per tant, es considera que la qualitat i el talent del professor s un factor fonamental per atendre les demandes daquests alumnes.

3.3.6 El clima de laula

El professor ha de tenir lhabilitat de crear un ambient dautoestima i de seguretat a laula amb la finalitat que tot lalumnat pugui afrontar reptes creatius i cognitius arriscats. 81

El clima de laula hauria de ser: Receptiu: que li proporcioni seguretat i faciliti la sincronia entre pensament i conducta. Obert: que hi hagi confiana amb ladult. Estimulant: que el motivi a trobar solucions i afrontar nous reptes. Collaborador: que faciliti possibilitats, mitjans i recursos per desenvolupar i aprofundir en tots els temes que el motivin. Participatiu: que el faci sentir membre del grup, perqu pot aportar i rebre afecte, estmul, companyia... Positiu i alegre: valorar les coses positives i intentar que tots estiguin contents. Cal evitar lambient: Excloent: que rebutja interessos, tasques personals o plantejaments diferents. Limitador: que lalla i fa que es tanqui en si mateix i se senti diferent. Passiu: rebutjant plantejaments diferents, preguntes espontnies, treballs singulars. Restrictiu: amb una dinmica de treball nic igual per a tots, amb prohibicions, i la repetici com a sistema per omplir el temps. Adust i ressentit: crear sentiments dantipatia i potenciar el ressentiment. La intervenci en laula amb alumnes daltes capacitats Segons Artiles (2003), s important trobar el moment adequat, i proposa les situacions segents: Quan lalumne coneix sobradament els continguts que es treballen a laula. Quan lalumne acaba molt de pressa i b les tasques assignades a tot el grup. Quan algunes tasques dampliaci o enriquiment poden fer-les a casa (Tasques escolars diferenciades).

3.3.7 Orientacions
Preparar activitats diferents per als mateixos continguts variant-ne la complexitat, la connectivitat amb altres matries i lextensi. Alhora, afavorir la comunicaci entre els alumnes i el clima positiu dins laula i evitar que tot el grup faci el mateix, de la mateixa manera i al mateix temps, especialment quan en el grup hi ha diversitat. Per tot aix s recomanable que hi hagi un projecte de centre, amb una collaboraci entre tot lequip docent i, especialment, pel que fa a la metodologia didctica, que pugui: 82

Facilitar estratgies per a la recerca dinformaci i permetre plantejar dubtes i preguntes. Estimular la creativitat i el pensament divergent a laula. Respectar els diferents ritmes i estils daprenentatge amb activitats variades en execuci, expressi, i graus de dificultat. Cercar criteris davaluaci fora dels exmens, valorant les proves davaluaci contnua i sumativa. Interioritzar lavaluaci com una oportunitat ms daprendre i reflexionar, no un judici o resultat final. Planificar les activitats de lliure elecci conjuntament, valorant les capacitats i interessos dels alumnes. Afavorir el treball cooperatiu. Organitzar racons dampliaci o tallers coordinant i flexibilitzant horaris. Potenciar ls dels recursos de recerca a laula i a lescola. (biblioteca, videoteca, Internet..) Organitzar grups flexibles, internivells, entre cicles, per rea, per afinitats... Combinar el treball en gran grup, petits grups, per parelles i individuals. Crear una comissi de professors responsables de buscar i adaptar materials per a aquests alumnes. Organitzar grups de treball entre els professors per compartir les experincies de formaci i fomentar el canvi dactituds. Transmetre als equips educatius la importncia de la competncia socio-afectiva, tant pel que fa al desenvolupament de lalumne/a com a lxit acadmic. Fomentar lactitud cooperativa entre famlia i escola, evitant lenfrontament, la competitivitat i la negaci del fet diferencial. Valorar els processos de detecci avaluaci intervenci, com a oberts, amb la necessitat de retroalimentaci o revisions peridiques.

83

3.3.8 Conclusions

Si les altes capacitats no es detecten, difcilment es podran potenciar i si no es cultiven, es poden perdre. Formaci del professorat: conceptes bsics sobre superdotaci, talents i precocitat. Caracterstiques, procs de detecci, identificaci, resposta educativa i intervenci en famlies. Cap pas no es pot permetre el luxe de desaprofitar la reserva de talents de tots i de cada un daquests alumnes. Els pares i els alumnes estan angoixats per la falta datenci y dedicaci. Conscienciar a la societat en general i a la comunitat educativa en particular, conjuntament amb els pares de lespecial problemtica del mn de lalta capacitat. El sistema educatiu no ha afrontat encara amb suficient rigor i recursos el repte de la identificaci i la seva adequada atenci. Calen activitats extraescolars dedicades especialment als alumnes daltes capacitats. Colnies destiu especfiques, escoles de cap de setmana, serveis psicopedaggics... per treballar temes del seu inters, laspecte emocional, lideratge... Si potenciem aquest alumnat, en el futur podrem disposar de millors cientfics, poltics, empresaris, artistes... i ciutadans.

3.4. Els valors a casa, a lescola i a la societat.

Mir,V. i Gmez, T. (1995) Els alumnes amb altes capacitats tenen una sensibilitat i un sentit dels valors: de ltica, de la justcia... molt ms elevat que els altres companys de la mateixa edat, per aix crec important parlar dels valors i veure alguna activitat que dins lescola inclusiva ens ajudar per a tots. Una societat com la nostra, que aspira a progressar, ha de procurar educar ciutadans tolerants, lliures, solidaris i defensors compromesos dels drets humans. Lnica forma de fer-ho s ajuntant els esforos que fem des de la famlia, des de lescola i des de la societat per aconseguir no solament instruir, sin educar els nois i noies en els valors humans des de la infantesa, pensant en el mn plural que els tocar de viure. En parlar de valors, primerament caldria definir-ne el concepte. 84

Valor s tot all que afavoreix la plena realitzaci de lhome com a persona. Tots som conscients que els valors sn indispensables per a la formaci integral de lsser hum. Cada persona t una escala de valors que s lnima de les actituds i dels comportaments. s aqu on pares i educadors tenen un paper important; de mica en mica i de dia en dia, els pares als fills i els professors als alumnes, els han deducar en el b i en la bondat, tractant-los, com a persones: Que tenen valor per si mateixes, independentment de la seva forma de ser, de les seves limitacions, de ledat, i molt per sobre de les coses i de les idees. Capaces descollir, de construir i transformar, sempre i de forma positiva, tot el que ens envolta. Que senten en el seu interior la necessitat de perpetuar-se i transcendir a pesar de les seves limitacions.

En el nostre viure quotidi, s important tenir una jerarquia de valors clara i vlida davant els canvis constants de la societat. Cal educar en la percepci dels veritables valors. Tots els alumnes han daprendre a conviure, a estimar i a saber destriar el que s bo, humanitzador, digne de lhome i beneficis per a tots.

3.4.1. Famlia i valors

Linfant, des del si de la famlia, va assimilant uns valors que afavoreixen la seva maduresa personal, de tal manera que en la adolescncia ja hagi forjat la seva prpia jerarquia de valors i una identitat collectiva concntrica ( sentit de pertinena a una famlia i alhora a un grup damics, dacci, de cultura, de poble...), que han de ser -li vlides davant els canvis constants de la societat per a fer front als missatges subliminars negatius de les noves tecnologies i a control de les identitats pel consum o subcultures. La famlia, primera educadora Educar vol dir: corregir quan cal, estimular sempre, i donar bon exemple. Els humans som bons en la mesura que aquests valors captats des de la infncia ens permeten dominar els instints bsics i exercitar laltruisme. La famlia ensenya als infants per imitaci. Els valors instil.lats en llurs ments seran els que permetran organitzar qualsevol aprenentatge futur. En la nostra cultura occidental, N. Sillany diu que la funci essencial de la famlia s garantir la seguretat dels seus membres i leducaci dels fills. Aquests adquireixen el llenguatge, els costums i les tradicions del grup, mitjanant el joc de la imitaci i de la identificaci. Amb els pares elaboren la seva personalitat i modelen el seu carcter. La famlia s necessria per al desenvolupament de linfant, per la qualitat daquesta evoluci depn del valor de la famlia.

85

Alguns dels valors primordials que cal inculcar als fills serien: lamor, el respecte i lobedincia envers els pares, avis i persones que lenvolten, aix com tamb amor, respecte, tracte afable, comprensi, agrament... amb els germans, els amics i saber assumir la responsabilitat i les conseqncies de les seves accions. La famlia est inserida en un mn marcat per mltiples fractures. Cada cop resulta ms difcil educar i dedicar temps als fills, tenint en compte els ritmes laborals vigents i el que t a veure amb el sentit de la vida. Aix es veu reflectit en les altes xifres de patologies lligades a la solitud, lestrs... Els pares sn el fonament per a lestructuraci de la personalitat de linfant per crear i desvetllar actituds bsiques. Leducaci s un projecte compartit, no delegat. s una tasca collectiva en el si duna comunitat (famlia, escola...) assentada en una societat determinada, amb uns valors humans, tics i morals canviants, que es mouen per models i opinions meditiques que provoquen inseguretats i desorientacions en les persones immadures. Des de la infantesa, els pares tenen loportunitat i el repte de posar tota latenci en leducaci emocional dels seus fills, especialment perqu els valors de lautonomia, la llibertat, la confiana i el coratge no emergiran sense donar-li la seguretat que pressuposa sentir-se justament estimat i valorat per aix adquirir la capacitat de valorar i reconixer laltre. La por s una emoci que, com lenveja, la gelosia o lagressivitat, es manifesta ben aviat en els infants. s necessari ensenyar a controlar les emocions negatives i evitar que siguin elles les que dirigeixin la seva vida ms endavant. Cada emoci i sentiment porta un missatge que cal desxifrar i aprendre a gestionar en clau positiva. La por, lenveja, la gelosia o lagressivitat que pateix linfant sn fruit de la inseguretat provocada pel desconeixement del propi potencial. Si el nen des de ben petit rep judicis de valor positius; poques normes, senzilles, clares, factibles, coherents, i li fem confiana; si li valorem ms lactitud que lxit; si sovint li demostrem estimaci ms pel que s que pel que fa; i no li manca lescolta activa, prou temps dedicat... pot construir-se una correcta autoestima. La inseguretat s una manca de confiana que provoca constants comparacions i aboca a veure en laltre, un rival, un obstacle... Lincapacita per saber perdre, reconixer lerror. Lincita a noms voler guanyar i a tenir sempre la ra. Els fills shan de sentir estimats i valorats pel pares tal com sn. Aix com cada clima t els seus arbres i els seus propis fruits, el fill ser ell mateix i no com els altres i se sentir segur. Daquesta seguretat en brollaran valors tan necessaris com la confiana, la sinceritat, el respecte, la responsabilitat, lhonradesa, la generositat, el compartir (donar i rebre) el cooperar (actuar amb els altres) la tolerncia, la constncia. De tots aquests valors en resultaran: 86

Lassertivitat, que s lautoestima que reconeix les prpies qualitats i mancances, a la vegada que valora la seva identitat, respectant i respectant-se. Lalteritat o capacitat de reconixer , valorar i relacionar-se amb els altres. Lempatia, que s la capacitat descoltar, acollir i comprendre laltre sense manipular-lo ni perdre la serenor.

Reflexions que poden afavorir la convivncia familiar Coherncia i criteris comuns dactuaci dels pares en tot el que sigui essencial i necessari. Acceptar i respectar els fills tal com sn, evitant comparacions amb els germans i educant-los i guiant-los per lpoca que els tocar viure. Elaborar un marc de conducta senzill i factible per als petits; clar i consensuat per als ms grans. Fermesa a mantenir-lo. Saber dir no de manera justa i raonada, mai aleatria o per impulsos personals o circumstncies. Posar-se dacord davant les demandes dels fills, conixer i potenciar amistats, sortides, oci, esplai... Orientar ms que imposar. Saber donar un sentit positiu a tot all que succeeix a la vida. Aix ser fcil si a la llar hi ha un bon ambient, humor, optimisme, confiana, serenor i entesa en les relacions interpersonals. Establir una bona convivncia entre germans, treballant la generositat, comprensi (posar-se al lloc de laltre), agrament i estimaci. Reforar hbits, costums i valors familiars: presentant-los ms agradables que obligatoris i ms desitjables que imposats. Potenciar lautoestima i evitar el desnim davant el fracs. Assumir-ho com una experincia positiva que impulsa a continuar. Saber acceptar les prpies limitacions i no culpabilitzar-ne els altres. Fer-los sentir acompanyats, no controlats. Manifestar de paraula i gestualment que se lestima, no donar-ho mai per sobreents. En la segona infncia, evitar fer-ho en pblic. Dedicar-los temps i compartir-lo intensament amb ms qualitat que quantitat. Saber escoltar amb calma i serenor Ajudar-los a assumir les seves responsabilitats. Consultar-los abans de prendre decisions i oferir alternatives perqu aprenguin a discernir entre avantatges i inconvenients. Posar nom als problemes, poder-ho verbalitzar i fer-los costat per resoldre la situaci. No enfrontar-nos-hi directament, sin donar-li el gir perqu entenguin que volem el millor per a ells. Fer-los sentir importants: Per tot el que tenen ( famlia, dons, vida, amics, natura...) Per tot el que poden fer i disposar (estudiar, esports, ajudar, compartir, collaborar, prendre decisions, resoldre situacions). 87

Per gaudir del fet que tothom s diferent i poder ser comprensius. Per descobrir habilitats especials (expressi, dibuixar, cantar...) que poden oferir als altres. Liniciem al valor del servei. Per tenir aficions singulars, ser creatiu. Lapartem de la massificaci.

En conclusi, lxit de la vida familiar rau en una estimaci viscuda fins a les ltimes conseqncies, teixida de comprensi, dileg, comunicaci, perd, silenci, delicadesa, coherncia, de respecte a les diferncies dels esposos i dels fills amb un pla com de cooperaci, dobertura als altres, sociable, comunitria i participativa. A continuaci magradar exposar uns valors concrets referents a la convivncia familiar, que hem posat a la prctica i amb molt bons resultats. 3.4.2. Activitat: Com millorar la convivncia a casa La cooperaci i el dileg Edat orientativa: Cicle Superior i ESO La cooperaci com a valor: es pot definir com lacci que es realitza conjuntament amb altres individus per aconseguir un mateix fi. La companyonia, lamistat, la solidaritat... ajuden a la cooperaci. En canvi, legoisme, el menyspreu, la insolidaritat, entre altres, la dificulten. El dileg com a valor: s la comunicaci entre dues o ms persones. Requereix unes atencions per tal que doni els seus fruits: obrir-se a laltre, acollir-lo, escoltar-lo, respectar-lo... La tolerncia, la simpatia, la participaci ajuden al dileg, mentre que la imposici, lantipatia i la intolerncia, linterfereixen. Objectiu Intentar comprendrens mtuament i millorar la relaci familiar Desenvolupament de lactivitat a) s un treball compartit famlia-escola. b) Es treballa la cooperaci i el dileg a dos nivells: - A laula amb els alumnes - A casa amb la intervenci dels pares c) A partir dun text annim recollit per A. Wicke: - Es llegir, a classe, el text de treball 1 ( Per al meu pare i per a la meva mare). - Desprs de la lectura es far un comentari i sels demanar qu podrien pensar i escriure per millorar les relacions a casa. En petits grups amb aportacions dels companys/es, selaborar un document nou, recollint les aportacions de tots. 88

s interessant reunir les famlies en el centre per explicar-los lactivitat i demanar la seva collaboraci. - A continuaci es dna el document als pares perqu el llegeixin i a la vegada elaborin ells el seus escrits amb les peticions que com a pares farien als seus fills. Hauran de ser annims ja que es comentaran a classe. - A laula es recolliran totes les demandes dels pares i selaborar un text com que reculli les idees de tothom. Text de treball 2 - Lltim pas ser portar a casa els dos documents amb les peticions mtues i comentar-los conjuntament pares i fills i arribar a un acord i aix poder millorar les relacions familiars. d) Duna forma semblant es podria fer amb la relaci professors alumnes. Elaborar un document demanant el que els agradaria que fessin els alumnes i un altre dels alumnes expressant els seus desitjos als professors. -

Text de treball 1
Al meu pare i a la meva mare. Tracteu-me amb la mateixa amabilitat i cordialitat amb qu tracteu els vostres amics; que siguem famlia no vol dir que no puguem ser tamb amics. No em doneu sempre ordres; si em demaneu les coses en comptes dordenar-me-les, jo les far ms a gust. No canvieu dopini tant sovint sobre el que haig de fer. Poseu-vos dacord i mantingueu la vostra postura. No em doneu tot el que us demano; algunes vegades demano per saber fins a on puc arribar o quantes coses puc aconseguir. Compliu les promeses, ja siguin bones o dolentes. Si em prometeu un premi, doneumel; i si s un cstig tamb. No em compareu amb ning, especialment amb els meus germans o amics. Si em lloeu davant seu, alg sofrir, per si em menyspreeu davant dells, el que pateixo sc jo. No corregiu les meves equivocacions davant dels altres; ensenyeu-me a millorar quan estiguem sols. No mescridasseu, us respecto menys quan ho feu. Deixeu-me valer per mi mateix. Si ho feu tot per mi, mai no podr aprendre. No mentiu davant meu; aix em fa sentir malament i perdo la fe en el que digueu. Quan faig una cosa malament, no mexigiu que digui per qu ho he fet; a vegades no matreveixo a dir-ho i altres vegades no ho s.

89

Quan us vulgui explicar una cosa meva, no em digueu:no tinc temps, aix no t importncia... escolteu-me i compreneu-me. Afectuosament, el vostre fill/a.

Text de treball 2
Al nostre fill/filla Collabora en les feines de casa, aix tindrem ms temps per compartir tots junts. Respecta les nostres decisions; intentem educar-te el millor que sabem. Explicans qu fas i qu penses. Digues sempre la veritat, ens agrada i ens interessa. Volem que siguis agrat. No cal que sempre donis les grcies; sovint amb un gest, amb una mirada nhi ha prou. Cal que siguis ordenat en la teva vida, qualsevol treball comporta ordre i organitzaci. Testimem tal com ets. Sempre estem al teu costat intentant comprendret i ajudant-te, per cal que tu hi posis alguna cosa de la teva part. No s fcil per a nosaltres renyar-te. s ms cmode deixar-te fer el que vulguis, per som responsables de formar-te, per tal que esdevinguis una persona. Pren-tho b. No ets lnic sser hum al mn. Tots tenim desitjos i sentiments. Pensa en els altres, posat al nostre lloc i sigues conseqent. Els pares poden ser els teus millors amics, per no els teus fidels servidors. Comprn que els pares tamb tenim problemes i preocupacions, estem cansats i a vegades no estem de bon humor. Som humans i tamb ens equivoquem. Afectuosament, els teus pares.

90

CAPITOL IV 4. ESTRATGIES Justificaci

Com sha vist, hi ha alumnes superdotats, precoos i daltres amb tot un ventall de talents; per tant, una bona identificaci i avaluaci s bsica per saber de quina excepcionalitat es tracta. Cal orientar pares i mestres per poder donar una atenci educativa destinada a un desenvolupament harmnic tant intellectual com emocional de lalumne/a. Els professors sn valuosos quan utilitzen activitats daprofundiment, dampliaci i programen i posen en prctica les estratgies dintervenci educatives generals que sespecificaran ms endavant. Existeixen diferents tipus destratgies, per, abans delegir-ne alguna hem de conixer lalumne/a individualment, s a dir: Saber quina rea s la que prefereix i quin tema vol aprofundir o descobrir. Observar fins a quin punt est motivat. Descobrir com sorganitza i planifica, s a dir, la seva manera daprendre. Proposar un aprenentatge ms extens, interdisciplinari i de major profunditat.

4.1

Estratgies generals dintervenci educativa:

Artiles, C. i Jimnez, J. (2005). Castell, A i Martnez, M. (1999)

Aquests alumnes pertanyen al collectiu amb necessitats educatives especials. Tenen una srie de caracterstiques que els permeten aprendre rpidament de manera efectiva i diferent. La resposta educativa podr preveure tres tipus de mesures: ordinries, extraordinries i excepcionals Mesures ordinries: sn les que realitza el professor dins la mateixa aula, buscant estratgies organitzatives, metodolgiques i de funcionament que puguin ajudar lalumnat en les diferents rees i matries. Cal ajustar la programaci a les necessitats dels alumnes. Els criteris davaluaci shan destablir en base als objectius programats. Mesures extraordinries: sn les que permeten ampliar i enriquir els aprenentatges mitjanant materials, recursos i continguts, que poden, o no, estar relacionats amb el currculum. La finalitat daquestes activitats s la motivaci i lestmul per a laprenentatge. 91

Dampliaci curricular:

Consisteixen a ampliar continguts del currculum ordinari i aprofundir-hi o investigar amb la supervisi del professor/a sobre algun centre dinters curricular o extracurricular, sense passar al de cursos superiors, a no ser en algun cas excepcional. Ampliar lestructura dels temes amb ms informaci sobre els mateixos. Partint dun objectiu central, anar afegint objectius addicionals. De lampliaci sen poden aprofitar tots els alumnes, per a lhora davaluar els resultats dels altres no esperar que siguin tan alts. Denriquiment:

Consisteix en individualitzar els processos daprenentatge per ajustar, el millor possible, lensenyament a les caracterstiques de cada alumne/a. Lobjectiu s proporcionar al nen el mxim de continguts quantitativament i qualitativament. Avantatges: tenen en compte la verticalitat i lhoritzontalitat dels aprenentatges, sintrodueixen modificacions en la profunditat i extensi dels continguts curriculars i en la metodologia del treball utilitzat. s totalment compatible amb el programa ordinari. Lalumnat amb altes capacitats participa al mxim en el treball del grup classe. Elimina del currculum els continguts que lalumne/a domina. Perqu lenriquiment sigui efectiu cal: Que el context acadmic permeti la individualitzaci dels aprenentatges. Que permeti el treball amb altres companys de classe. Que se li doni el mateix temps que als altres alumnes sense sobrecarregar lhorari.

Lenriquiment curricular es pot concretar en unes quantes opcions (Castell i Martnez, 1998). Lenriquiment aleatori

Consisteix a planificar temes, i activitats que incloguin continguts del currculum i extra curriculars, per que no necessriament han destar vinculats. Lalumne escull, segons els seus interessos, all que vol fer i ho fa de forma simultnia a la classe. Ell mateix defineix el treball; fa un projecte previ que supervisa el professor, el qual li facilita vies dinformaci i fa suggeriments. Aquest s un recurs flexible i aprofitable per a tots els alumnes amb altes capacitats.

92

Lenriquiment dels continguts curriculars

s millorar els objectius curriculars, la motivaci a laula, ajudar a desenvolupar la creativitat i a relacionar els aprenentatges amb la realitat del alumnat. Desenvolupar un ensenyament ms qualitatiu que quantitatiu en qu es treballin en profunditat el raonament i la comprensi i que es tingui ms en compte el procs que els resultats. Es prioritza la connexi entre informacions de diferents disciplines. Pot ser adequat compaginar activitats dampliaci i enriquiment. Per tant cal: Elegir els programes i activitats curriculars i extracurriculars desprs didentificar lalumne/a. Desenvolupar la creativitat, la motivaci, linters, la curiositat, lesfor, lorganitzaci... per poder aconseguir que els alumnes assoleixin satisfactriament els seus aprenentatges. Portar-lo a terme amb el consens dels pares i professors, valorant que s un enriquiment per a tots i a tots els nivells. Ampliar, aprofundir i relacionar la informaci que ja t el nen i que s de temes del seu inters. Es tracta doptimitzar les estratgies delaboraci i resoluci, aplicades al seu centre dinters, responguin o no a la progressi acadmica establerta. Amb aix sevita lincrement de desajustament escolar i saconsegueix que es respectin les motivacions personals. Per a aquests tipus de treball i didees es necessita una coordinaci entre tots els membres de la comunitat educativa. El professor ha dintervenir activament en el procs densenyament -aprenentatge, especialment en la fase de planificaci i organitzaci i en la interacci educativa amb els seus alumnes. s molt important conixer les caracterstiques cognitives i la personalitat dels alumnes, per poder atendrels millor i tenir ms possibilitats dxit. Lestructura de la classe i els horaris han de variar, perqu a vegades conv treballar amb el grup classe; altres vegades, en grups reduts, de forma individual o flexibilitzar amb altres classes del mateix cicle.

93

Lentrenament metacognitiu i de suport emocional

Ensenya els alumnes a utilitzar els seus recursos cognitius i conductuals. Fent conscient la persona del seu procs daprenentatge i de la influncia que t en la seva intelligncia general, (cognitiva i emocional) aquella pot desenvolupar estratgies que la porten a raonar, a transferir, a ser creativa, crtica, a saber prendre decisions, a aprofundir en el seu procs daprenentatge, a ser conscient de si mateixa i dels canvis que experimenta... en definitiva, a dirigir el seu propi comportament (Marina, 2000) Sintrodueixen continguts extracurriculars. Els alumnes amb talent simple sn els que ms sen beneficien. Aquest recurs beneficia tots els alumnes i suposa ms un complement que una veritable acci curricular. Activitats per desenvolupar la creativitat i la iniciativa: els alumnes amb altes capacitats tenen una gran fludesa didees, i les seves respostes sn molt originals. Sels ha de deixar que aportin noves solucions a jocs i problemes i estimular la imaginaci perqu inventin coses i busquin nous resultats. Una activitat pot sser buscar diverses solucions als problemes. Definir problemes i desprs resoldrels. Fer exercicis del tipus de pensament divergent. Activitats de competncia per a les habilitats socials, emocionals i afectives: treballar valors dautoestima, responsabilitat, pau, justcia, respecte...

Mesures excepcionals: sn aquelles que permeten la flexibilitzaci de la durada del perode descolaritzaci, b per lanticipaci del comenament de lescolaritat obligatria i el batxillerat, o b per la reducci de la durada duna etapa educativa de lensenyament bsic obligatori o del batxillerat i altres que estableixi el Departament dEducaci. Laccelleraci:

Consisteix a cursar els cicles educatius en menys anys. Lobjectiu s proporcionar a lalumnat el nivell adequat a les seves altes capacitats. s recomanable quan lalumne/a t un bon desenvolupament emocional i no t problemes de relaci amb companys ms grans. En fer lacceleraci, sha de tenir en compte que a vegades els alumnes, passats alguns mesos, es poden tornar posar al nivell dels seus companys i els poden superar, amb la qual cosa tornen a tenir problemes davorriment. Llavors es pot optar per alguna mesura extraordinria. Es poden realitzar programes educatius de cap de setmana o a lestiu, segons convingui, per treballar la matria que sha saltat i que ja no es treballar en el proper curs. En lacceleraci s important seguir uns passos: 94

Explicar a lalumne/a el perqu de la mesura dacceleraci, preparar-lo i fer-li saber qu far i quins passos se seguiran. Conixer la seva opini i la resposta del nou grup en qu sincorpora, tant a les activitats daula com a les hores desbarjo, i realitzar els passos adequats. Saber introduir aquells elements bsics i necessaris del currculum que shan oms a conseqncia del salt de curs. Buscar el moment i lestratgia ms adequada. Informar els responsables de la seva educaci de tots els passos que es realitzaran. Saber elegir el moment adequat de lacceleraci; no necessariament es realitzar al comenament dun nou curs. Preparar els alumnes del nou curs per rebre lalumne/a i fer-li una bona acollida. No es far mai una acceleraci sense el consentiment de lalumne/a.

Avantatges: s una mesura rpida, fcil daplicar, i econmica. Soluciona inicialment els problemes davorriment a la classe. No sn necessaris grans canvis o adaptacions curriculars. s motivadora per a lalumne/a. Inconvenients: la superioritat intellectual no sempre va associada a una superioritat emocional, evolutiva o fsica. Pot sentir-se socialment desplaat i es poden originar problemes emocionals per la disincronia. Aix fa que de vegades hi hagi dificultats respecte a la integraci, la socialitzaci i el desenvolupament personal de lalumne/a amb uns companys/es que poden ser superiors a ell pel que fa a la maduresa emocional. Lampliaci s vertical i no es t en compte el desenvolupament horitzontal dels continguts.

Flexibilitzaci o acceleraci parcial

s lacceleraci de certes assignatures. Per exemple, un infant pot cursar C.S. I de Primria i assistir i ser avaluat a les classes de segon amb relaci a una, dues o ms assignatures. En segons quins cassos saplica amb fora xit. Aquesta estratgia s una mica complicada, ja que lalumne/a talents ha dassistir en un curs per a certes classes, i en un altre superior per a unes altres, cosa que el pot desorientar. A nivell de cicle shan de programar els horaris perqu no coincideixin les assignatures. Lagrupament:

Consisteix a agrupar alumnes amb caracterstiques semblants i donar respostes a aquestes caracterstiques. Es poden reunir aquests alumnes de diverses maneres: - Alumnes de la mateixa classe o del mateix nivell (grups on es dissenyen programes especials segons el nivell de cada classe). 95

- Agrupament total, com si fos una escola especial, s a dir, formar un grup dalumnes superdotats o talentosos i treballar noms amb ells. Aquesta mesura pot marginar els alumnes, ja que se socialitzen segons unes regles i uns nivells molt especfics de comunicaci i dinteracci ( Castell i Martnez, 1998 ) Segons la forma de concretar els agrupaments, poden ser necessries ampliacions o adaptacions curriculars, o noms canvis en la metodologia o les activitats. Si es tracta dun agrupament parcial o flexible, noms una part del temps o b unes rees determinades, activitats extraescolars, activitats destiu... es poden fer agrupaments espordics perqu els alumnes facin un treball dinvestigaci o b sagrupin durant un trimestre per a una activitat concreta. Els avantatges per a aquests alumnes sn que els continguts poden ser ms elevats. La mesura s bona, tot i haver-hi certa complexitat, ja que sen pot aprofitar un alt nombre dalumnes. Avantatges: lalumne/a entra en contacte amb companys/es de caracterstiques semblants. Augmenta el grau de motivaci. Desenvolupa al mxim la seva capacitat, motivaci i rendiment. Inconvenients: resulta elitista. Se li nega el dret a ser educat i poder aprendre des de la inclusi. Queden al marge de la socialitzaci, collaboraci i cooperaci. Va en contra de la llei digualtat densenyament. Les mesures ordinries, extraordinries i excepcionals no sn excloents entre si. Lelaboraci, el seguiment i la tramitaci de les mesures extraordinries i excepcionals es formalitzaran en el Pla individualitzat que inclour la descripci del conjunt de les mesures, ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar lalumne/a. El pla individualitzat. (P.I.)

Aqu lincs es fa en la relaci entre la qualitat de les informacions ms que en la seva quantitat. Es segueix partint del currculum ordinari, per ladaptaci est destinada a establir el mxim nombre possible de relacions entre els continguts duna matria, duna rea o de totes, de manera que es podran agafar continguts daltres assignatures. Se segueixen els objectius del currculum que correspon a lalumne/a, per a vegades s necessari fer-ne alguna modificaci i afegir-hi objectius que puguin servir de pont. En la majoria dels casos es pot aplicar en tots els alumnes millorant la coordinaci entre els professors. Ladaptaci curricular s la intervenci ms adequada per als superdotats i tamb s un bon complement per als casos de talent acadmic.

96

4.2 Estratgies daula:

Racons: Entenem per racons lorganitzaci de laula en espais diferents, amb materials diversos, perqu els alumnes puguin fer activitats de manera que cadasc avanci al seu ritme, pugui intercanviar experincies amb el professor i amb els companys. Sn espais fsics on lliurement es treballa un tema: rac dels invents, de contes, dinformtica, de la botiga... Facilita lavaluaci i la post-avaluaci. Components: Espais diferenciats per trencar lorganitzaci tradicional de laula. Materials seleccionats pel professor en funci dels objectius curriculars i amb la finalitat destimular i motivar els alumnes. - Activitats que ajudin a desenvolupar les intelligncies mltiples. Valorar lafectivitat fomentant actituds i valors: entre daltres, la cooperaci i la tolerncia. - Ritmes individualitzats, on cadasc trobi el que li interessa i es relacioni amb les seves capacitats. s una educaci en la diversitat. Posada en com, intercanvi dexperincies amb ladult i els companys (aprenentatge cooperatiu). Agrupaments flexibles:

Es fan equips segons la seva capacitat: alta, mitja o baixa. Cada nen aprn al seu ritme i pot canviar de grup a mesura que va progressant. Hi ha un perill, el detiquetar els alumnes. Projectes:

Sn activitats per a tot el grup en les quals es treballa un tema especfic i amb profunditat, extensi i interdisciplinariatat. Treballar per projectes permet: organitzar els continguts de manera motivadora tractar aspectes de la realitat des de una perspectiva globalitzadora atendre a la diversitat incidir en la construcci de coneixements provocar aprenentatges significatius i funcionals

Passos a seguir per fer el projecte: Elecci del tema: es presenten diversos temes i es vota en lassemblea 97

Recerca dinformaci: elaborar el mapa conceptual inicial: qu sabem i qu volem saber. A on i a qui preguntarem. Gui de treball: fer-lo per subtemes i elaborar-ne lndex. Realitzaci del treball: per grups recollir informaci diversa i elaborar dossiers. Posada en com: de tots i cada un dels grups. Avaluaci: valorar i sintetitzar la informaci recollida. Conclusions: mapa conceptual final, elaborar el dossier collectiu i presentaci del projecte acabat.

Els projectes poden ser duna notcia, una vivncia, una curiositat, un tema dinters com, un cas fortut... el treball del professorat consistir a consensuar plenament lelecci i que la votaci sigui correcta. Espais i temps flexibles:

s una activitat pensada perqu el grup tingui temps i espai flexible per poder elegir quan i on desenvolupar lactivitat. Accessibilitat a materials i altres espais:

El grup pot utilitzar la biblioteca, el laboratori, laula daudiovisuals... Dins laula, formar una petita biblioteca i un banc dactivitats dinters com, variades, classificades per temes, creatives i que ofereixin diferents graus de dificultat. Tamb poden ser activitats preparades en algun programa per ordinador. Activitats opcionals:

Lalumne/a en funci del temps que t, dels seus interessos i motivacions, pot triar dun arxiu dactivitats i de temes, pot buscar informaci, a la biblioteca o b a internet. Una altra opci seria preparar mapes conceptuals i resums per als que tenen ms dificultat per aprendre, i aix poder ajudar-los; buscar jocs i contes per poder ensenyar i explicar als ms petits. Preparar poemes i textos per a les diferents festes de lescola i organitzar petites representacions en clau dhumor.

4.3 Estratgies didctiques:

A nivell metodolgic: Lexperimentaci i la investigaci La metacognici ( aprendre a pensar ) La resoluci creativa de problemes, enigmes... Recolzament de les preguntes que fa lalumne/a i promoci de la recerca conjunta de solucions de tota classe i tamb iniciatives o projectes que proposin els alumnes i ajudar-los a canalitzar les seves propostes.

98

Tot aix es pot realitzar mitjanant treballs individualitzats de projectes, treballs cooperatius, tutories, entre iguals, material diferenciat o complementari... A nivell dactivitats:

Elaborar un banc dactivitats per als ms rpids: que hagin de relacionar el coneixement de diferents rees amb diferent grau de dificultats en un mateix tema o en temes diversos de lgica, raonament, perspiccia... A nivell de continguts:

Enriquiment cognitiu del contingut o ampliaci. Programar els continguts amb major profunditat, extensi i connexi entre ells. Deixar que lalumne/a tri els continguts que vol ampliar. Aquesta estratgia necessita tutela (marcar objectius, estructurar el treball i data dentrega). Buscar la relaci entre els continguts estudiats i els problemes de la vida real. Tot aix exigeix el model descola inclusiva. Escola inclusiva (Eduardo Garca Teske. Montevideo, julio 2003) No hi ha una definici totalment compartida entre els diferents professionals, per s que podem dir que lescola inclusiva s aquella que ofereix a tots els seus alumnes les oportunitats educatives i les ajudes (curriculars, personals i materials) per al seu progrs acadmic i personal. La inclusi s una forma diferent dentendre leducaci, la vida i la societat. Segons la UNESCO, la inclusi s un intent de millorar la qualitat de tot el sistema educatiu perqu pugui atendre convenientment tots els alumnes. Una escola inclusiva es caracteritza per la seva voluntat de fer possible una educaci comuna i individualitzada mitjanant loferta daccions plurals i diverses en un mateix marc escolar. La societat demana una educaci digna que permeti el ple desenvolupament del potencial del nen/a sense cap distinci de raa, social, emocional o intellectual. Si tenim en compte lheterogenetat en el procs densenyament-aprenentatge, cal destacar: La valoraci de la diversitat com un element enriquidor per al desenvolupament personal i social de lalumnat. 99

Lexistncia dun projecte educatiu de tota lescola que contempli latenci a la diversitat. La implantaci dun currculum susceptible de ser adaptat a les diverses capacitats, motivacions, ritmes i estils daprenentatge dels alumnes. La utilitzaci de metodologies i estratgies de resposta a la diversitat. La utilitzaci de criteris i procediments flexibles davaluaci i promoci. La disponibilitat de serveis continus dajuda i assessorament orientats a la globalitat de lescola.

Lescola inclusiva reconeix i valora les diferncies individuals i les percep com una font denriquiment i de millora de la qualitat educativa. En el procs densenyament aprenentatge, aquestes diferncies es fan encara ms presents; tots els alumnes tenen unes necessitats educatives comunes que sn compartides per la majoria, unes necessitats prpies, individuals i dins daquestes, algunes que poden ser especials, que requereixen posar en marxa una srie dajudes, recursos i mesures pedaggiques especials o de carcter extraordinari, diferents de les que requereixen la majoria dels alumnes.

4.4. Estratgies especfiques i models

A continuaci exposar breument cada una de les estratgies i tot seguit diferents dinmiques, programacions, activitats concretes i diversos materials que poden ser ben rebuts pels professors.

4.4.1. Treball cooperatiu

Pujuls, P. (2008)

s un terme genric usat per referir-se a un grup de procediments densenyament que parteixen de lorganitzaci de la classe en petits grups heterogenis on els alumnes treballen conjuntament i de manera coordinada per resoldre tasques acadmiques i aprofundir en el seu propi aprenentatge. s molt important la formaci dels grups, intentar agrupar-los per diferents nivells daprenentatge i, si veiem que hi ha persones amb incompatibilitat de carcter, en un principi no posar-los junts, aix com tampoc fer grups damics: sha comprovat que tampoc funcionen. Hi ha qui opta per grups de tres i altres per grups de quatre alumnes. Abans de fer els grups, si passem un sociograma, ens ser molt til la informaci. Ser ms fcil treballar tot laspecte emocional, de relaci i sociabilitat a travs dels valors. En moments puntuals s bo fer grups flexibles dins laula, per nivells, aix els alumnes amb ms dificultat podrem ajudar-los en algun aspecte que cal reforar i els daltes capacitats junts podran treballar algun aspecte del seu inters.

100

 Aprenentatge a laula de forma cooperativa. Pere Pujols i J.R.Lago. (2008) Perqu puguin aprendre junts alumnes diferents, s necessari buscar, desenvolupar i adaptar recursos didctics que ens permetin avanar en aquesta direcci, de manera que cada vegada sigui ms factible atendre alumnes diversos en una mateixa aula. Aquests recursos didctics es poden inscriure en tres mbits: Lmbit dintervenci A: inclou totes les actuacions relacionades amb la cohesi de grup. Lmbit dintervenci B: abasta les actuacions caracteritzades per la utilitzaci del treball en equip com a recurs per ensenyar, amb la finalitat que els alumnes, treballant daquesta manera, aprenguin millor els continguts escolars perqu sajuden uns als altres. Lmbit dintervenci C: finalment, partint de la base que, a ms dun recurs per ensenyar, el treball en equip s un contingut a ensenyar, inclou les actuacions encaminades a ensenyar lalumnat, duna forma explcita i sistemtica, a treballar en equip. Amb el treball cooperatiu es va passant poc a poc duna estructura pred ominantment individualista o competitiva cap a una estructura cada vegada ms cooperativa. Es pretn crear un clima daula ms apropiat per a laprenentatge, aprofitar i potenciar la interacci entre iguals com a factor daprenentatge, sense oblidar la int eracci entre lalumnat i el professorat i aconseguir aix millors resultats acadmics i un major desenvolupament personal i social de tot lalumnat. s fcil fer un treball de grup quan els alumnes estan molt cohesionats. Els alumnes en conjunt sn amics, encara que uns ho siguin ms que altres, porten molt de temps junts, i shan anat teixint, entre ells, llaos afectius. Darrera el treball cooperatiu hi ha uns determinats valors com la solidaritat, lajuda mtua, el respecte per les diferncies... aquests valors no poden crixer, o creixen amb moltes dificultats, en un grup classe ple de tensions i rivalitats entre els seus components, amb alumnes marginats, exclosos, insultats, quan no perseguits i maltractats fsicament i psicolgicament.. En un grup amb aquestes caracterstiques, s difcil que es formin equips de quatre per ajudar-se mtuament, animar-se, respectar-se i no estar ben satisfets fins que tots hagin progressat en el seu aprenentatge. Moltes vegades aquesta forma dorganitzar la classe entorn dequips daprenentatge cooperatiu- no acaba de funcionar, no perqu no sigui bona en si mateixa, sin perqu el grup classe en el qual saplica no est mnimament cohesionat ni preparat per a aix.

101

En aquests grups cal programar activitats amb la finalitat de posar-los a punt per a treballar de forma cooperativa. Aquestes activitats poden ser: Dinmiques de grup per fomentar el debat i el consens en la presa de decisions. Dinmiques de grup per afavorir la interrelaci, el coneixement mutu i la distensi en el grup. Estratgies i dinmiques per facilitar la participaci del alumnes corrents en el procs dinclusi dalgun company i potenciar el coneixement mutu. Activitats per mostrar la importncia de treballar en equip i demostrar la seva eficcia. Activitats per preparar i sensibilitzar lalumnat per treballar de forma cooperativa.

Dinmiques de grup per fomentar el debat i el consens en la presa de decisions. La bola de neu (Adaptada de Garca Lpez et alt. 2002) Cada alumne/a elabora individualment un llistat amb 3 temes sobre els quals els agradaria treballar, tenint en compte on estem i la finalitat del treball que estem fent en el gran grup. A continuaci, es formen diferents equips, i cada equip tria un secretari/a que prengui nota de les aportacions dels diferents membres. Van llegint per torns els temes i eliminen els repetits. Si hi ha dubtes en algun dels temes proposats demanarem a les persones implicades que concretin el que han volgut dir. Si sarriba a un acord sen suprimeix una i, si no, es deixen les dues opcions. Una vegada recollides totes les aportacions de cada equip, es fa una posada en com en el gran grup, i per torns es va elaborant un llistat, en un lloc visible, amb la participaci de tots. s el moment de classificar, categoritzar i agrupar les propostes. Seliminaran les repetides i si, per exemple hi ha temes com: fam, tercer mn, solidaritat, ajuda..., potser es podria agrupar amb ONG... ats que aquesta expressi inclou dalguna manera les altres. Amb el llistat que queda, debatrem sobre el tema que volem triar mitjanant largumentaci i des de tres criteris: importncia, urgncia i possibilitat de realitzaci. Qualsevol component del gran grup noms pot defensar un dels temes. Per mitj daquest raonament sanir veient per quin tema es decanta el gran grup fins a triar-ne un, per majoria si fos necessari. Dinmiques de grup per afavorir la interrelaci, el coneixement mutu i la distensi dintre el grup.

102

Les pgines grogues. (Adaptada de Spencer Kagan. 1999) A les pgines grogues de la companyia telefnica shi troben llistes de persones o dempreses que presenten un servei (restaurants, transportistes, impremtes, cases de mobles...). Aquesta dinmica consisteix a elaborar unes pgines grogues de la classe on cada estudiant hi posa un anunci amb alguna cosa que pot ensenyar a fer als altres. Tant poden ser coses relacionades amb els aprenentatges escolars (procediments, maneres particulars de fer o resoldre alguna cosa, trucs...) com altres coses ms ldiques ( una can, endevinalles, jocs de mans...) Un cop lalumne/a ha pensat qu hi posar, ha de fer un petit anunci, que contingui les segents dades: el ttol del servei que oferir, una descripci daquest servei, un petit dibuix o illustraci, i el nom de qui oferir el servei. Amb tots els petits anuncis ordenats alfabticament es confeccionar una guia de serveis de la classe. Els professors podran destinar una sessi de classe, de tant en tant, perqu els alumnes demanin a un dels companys el servei que ofereix a la guia.

Dinmiques per facilitar la participaci dels alumnes corrents en el procs dinclusi dalgun company i potenciar el coneixement mutu. Xarxa de suport entre companys. Susan i Wiliam Stainback destaquen la importncia de la contribuci dels alumnes a lhora de donar suport als seus companys amb necessitats educatives especials, en forma de xarxa. Es tracta dorganitzar, dintre daquesta, un sistema de companys i amics constitut per un grup dalumnes que voluntriament (com una espcie dONG interna del centre) ofereixen el seu suport a un company/a amb N.E.E tant daltes capacitats amb problemes de socialitzaci, com un altre/a amb alguna discapacitat. Es tracta dun suport material (ajudar-lo a desplaar-se, per exemple), suport moral (animar-lo, estar amb ell a les estones lliures, com per exemple a lhora del pati, en les excursions, o en les visites culturals...) o un suport educatiu (ajudar-lo en les tasques escolars...), etc.. Comissi de suports Els mateixos autors tamb proposen la creaci duna comissi de suportsque funciona en cada grup classe. En formen part, per torns, tots els estudiants del grup, tinguin o no alguna discapacitat. Lobjectiu daquesta comissi, que es reuneix peridicament, s determinar de quina manera es poden donar ms suport mutu, de manera que el seu grup classe es converteixi cada vegada ms en una petita comunitat ben acollidora.

103

 Dinmiques per mostrar la importncia de treballar en equip i sensibilitzar lalumnat per treballar de forma cooperativa i efica. a) Tcnica de les dues columnes . Fabra (1992) Lobjectiu daquesta activitat s fer una valoraci de les experincies anteriors del treball en equip que els alumnes hagin pogut tenir en cursos anteriors. El procs a seguir s el segent: Els alumnes fan memria de les experincies dels treballs en equip de cursos anteriors i en valoren els aspectes positius i negatius. Es divideix la pissarra en dues parts amb una lnia vertical. En una part shi escriu aspectes positius i records agradables i en laltra, aspectes negatius, records desagradables. Es demana a tots els alumnes que pensin i escriguin en un paper durant 5 minuts, aspectes positius i negatius de les seves experincies del treball en equip. A continuaci es diuen en veu alta i sescriuen a la pissarra, si una idea s repetida sanulla. Finalment es fa veure als participants quins aspectes predominen ms, tenint en compte que no es tracta duna qesti de quantitat, sin de qualitat: un aspecte positiu pot tenir molt ms pes especfic que diversos aspectes negatius. Cal explicar als alumnes que volem tenir experincies positives de treball en equip, perqu s ms productiu o efectiu que el treball individual, sempre que sorganitzi b i sevitin tots els aspectes que han fet que no tinguem un record prou agradable. b) Memoritzaci de paraules Objectiu: reflexionar que sols no podem recordar tot un llistat de paraules, i amb lajuda dels companys arribem a completar-les. A vegades lalumne/a amb menys retentiva ha recordat precisament la paraula que ens falta. Tots som necessaris. Activitat: El professor dicta 25 paraules a latzar: pilota, casa, blau, nvol.... i cada alumne/a a nivell individual apunta totes les que recorda, desprs sajunten de dues en dues, per veure si completen les 25; si no, sagrupen de 4 en 4, fins a aconseguir totes les paraules. c) Equip

Objectiu: reflexionar sobre cada membre de lequip, com es mostren, com actuen... Buscar la part positiva de cadascun i entre tots ens acceptarem, ens respectarem, ens ajudarem i serem solidaris.

104

Activitat: Necessitem dibuixar o portar : un Embut, la Quadrcula del quadern, unes Ulleres, un Imant i un Pes. Amb totes les inicials daquests objectes formem la paraula EQUIP. Entre tots reflexionarem quina funci t lembut i si tenim alguna persona que funcioni com a tal dins el grup, aix mateix farem amb les altres paraules. Ens adonarem que en tots els grups tenim la persona que recull les idees dels altres (embut), la quadriculada, que no surt dels seus esquemes (quadrcula), la que mira tots els pros i contres (ulleres), la que aglutina a tots fa de lder (iman) i la que resulta a vegades pesada (pes). c) Un, dos, i quatre. Objectiu: aconseguir un bon aprenentatge, i que siguin capaos dajudar-se mtuament. Veure diferents punts de vista i maneres originals de resoldre un mateix problema. Activitat: El professor presenta un problema per resoldre al gran grup. A continuaci formen grups de quatre alumnes i veurem leficcia del treball cooperatiu a base de reflexionar els problemes, primer individualment, (mentre el professor diu un) a continuaci s compara amb un company (desprs que el professor diu dos) i al final es consensua entre quatre. (mentre el professor diu quatre). Un cop han comentat entre ells la qesti o problema, surt un alumne/a latzar i resol el problema davant el grup i se solucionen els dubtes entre tots.

4.4.2 Aprenentatge basat en problemes. ABP (PBL)

Segons Jordi Guim Tenim uns problemes que no es poden resoldre per la metodologia didctica clssica: excs dinformaci, i de coneixements, entorn social nou amb demanda de noves habilitats als alumnes. Futur de treball basat en els coneixement i en treball en grup. El PBL pot ser una soluci a la passivitat dels alumnes, als nous entorns daprenentatge i a la previsi dun futur amb noves demandes dhabilitats. El PBL s un mtode densenyament basat en el principi de ls de problemes com a punt de partida per ladquisici de nou coneixement. Laccent s en lalumne i en el seu aprenentatge. El paper del professor dacompanyament, orientador i facilitador de la recerca. s

La motivaci s el nucli central de laprenentatge. Perqu la motivaci sigui fructfera cal que el conjunt de problemes tingui una coherncia i una estructura adients. 105

Metodologia: (J. Rosell) Laprenentatge basat en problemes s una de les metodologies que es fonamenta en el constructivisme i utilitza un conjunt dactivitats al voltant duna situaci o problema, amb la finalitat que lalumne/a aprengui a buscar, analitzar, utilitzar la informaci i integrar el coneixement. Objectius: Adquirir i desenvolupar el pensament crtic. Assolir lautoaprenentatge. Desenvolupar totes les habilitats necessries per saber gestionar la informaci de qu disposa i buscar la que falta. Adquirir experincia en treball cooperatiu i desenvolupar les activitats de comunicaci. Treballar a laula situacions semblants a las del mn real. Adquirir coneixements i valorar-los. Treballar diferents maneres de veure els problemes i les seves solucions. Ordenar i estructurar la informaci. Separar la informaci valuosa de la irrellevant.

Descripci del procs: Presentaci del problema o proposta de treball: El plantejament del problema ha de ser significatiu, de la vida real, que motivi lalumne, i ha de respondre a objectius propis de la matria. Es presenta i clarifica el problema. Els alumnes es pregunten: qu sabem i qu cal saber del problema per poder resoldrel, i on cal cercar informaci per ferho.

Planificaci, organitzaci: Anlisi de la proposta. Organitzaci del treball. Quines accions shan de fer i quin recursos cal utilitzar. Es reparteixen les tasques en el grup cooperatiu. Cadasc treballa el tema que li pertoca. Es fa una posada en com i es presenten els resultats amb les possibles solucions en pblic.

Avaluaci i orientaci: Savalua dacord amb les rbriques. (guia prviament determinada). 106

No es mesura el no, es mesura el s. Avaluar en positiu. Lautntica avaluaci s: saber, fer, entendre i conixer. Recollir informaci sobre capacitats, activitats i disposici.

Avaluaci per orientar: una bona avaluaci orienta correctament els alumnes, els tranquillitza i els ajuda a entendre all que el professor demana. Tamb ajuda el professor a replantejar-se qu ha densenyar i com ho ha de fer. Exemple de PBL: Enunciat del problema: Sou un grup de 4 alumnes de Primer de C.S. que heu arribat aquest curs al centre. Tots els altres alumnes del curs menys 2 pertanyen a la mateixa cultura. Cal realitzar un estudi que permeti conixer els costums alimentaris de tots, ells tant els del, els dels immigrants. Cal valorar les diferncies culturals que ms us sorprenen.

Recursos - Podeu fer servir fulls de propaganda dels supermercats, de botigues naturistes. - Visitar algun mercat per veure els productes frescos del pas. - Entrevistar daltres companys o els seus pares, si no sn daqu, perqu expliquin els seus costums i gustos alimentaris. Presentaci Cal fer una explicaci oral informativa dels resultats.

Solucions: Les solucions que es proposen cal que: Es presentin de manera clara. Shagin establert prviament de manera correcta. Siguin exactes i reals. Tinguin establert un criteri previ de valoraci o puntuaci.

Observaci de lexperincia: Aspectes que desenvolupa lalumne/a, que cal perfeccionar, millorar laprofitament de les sessions de treball, integraci de les TIC a les dinmiques de treball, presentaci de la informaci, potenciar ls de frums...

4.4.3 WebQuest
s una proposta didctica de recerca guiada que utilitza principalment recursos dInternet, i obliga a la utilitzaci dhabilitats cognitives elevades. T en compte el desenvolupament de les competncies bsiques, contempla el treball cooperatiu i la 107

responsabilitat individual, prioritza la construcci del coneixement mitjanant la transformaci de la informaci en la creaci dun producte i cont una avaluaci directa del procs i dels resultats. Cada vegada sn ms utilitzades com a recurs didctic pels professors. (C.Barba) Una WebQuest ha de: Formar part dels objectius del currculum per treballar els continguts de totes les rees; per tant, consultarem b els continguts curriculars, i veurem quins sn adequats i quins no, per treballar mitjanant les WebQuest. Canviar o millorar una lli de la qual no estem del tot satisfets. Poder fer un bon s de la xarxa. Internet afegeix una dimensi nica a lensenyament. Ens acosta a les fonts dorigen de la informaci que normalment no eren disponibles a lescola. Ens proporciona la informaci oportuna amb imatges, colors, sons i moviment. Per tant, s bo triar un projecte que amb els materials que tenem abans a laula (llibres, revistes...) no es podia dur a terme de manera prou satisfactria, o que no es podia fer en absolut sense laccs a la xarxa. Requerir un grau de comprensi que vagi ms enll de la simple memoritzaci. Hem descollir continguts que convidin a la creativitat, que tinguin diversos nivells de comprensi, que puguin ser interpretats de maneres mltiples o veure des de perspectives o punts de vista diferents. (Bernie Dodge, 1999, resum i traducci, C. Barba). Molt adient per als alumnes amb altes capacitats.

Presenta la segent estructura: concepte, portada, introducci, tasques, procs, avaluaci, conclusions, crdits i referncies, guia didctica i revisi del disseny. Es necessita crear un espai web. Pot ser de curta i de llarga durada. Exemple duna WebQuest per a C.S. de Primria i Primer Cicle dESO, creada per Carme Barba. Tema: EXPLICAM UN CONTE!! Es pot trobar entrant a: http://webquest.xtec.cat/httpdogs/contest/index2.htm Opinions sobre la WebQuest: Segons Bernie Dodge: la WebQuest s una activitat de recerca en la qual gaireb tota la informaci utilitzada pels alumnes sextreu de la xarxa. Sha convertit en una de les principals tcniques per a ls i integraci dinternet a lensenyament.

108

Les WebQuest tenen en compte la rendibilitat del temps de lalumne/a i provoquen la utilitzaci dhabilitats cognitives dalt nivell (anlisi, sntesi, avaluaci...). Tom March afirma que les WebQuest utilitzen diverses estratgies per incrementar la motivaci i, de rebot, linters. Per a Sebasti Capella, sn el futur de lensenyament; un futur que entre tots hem de fer present. Carme Barba sost que ens donen la base i lestructura on construir bones activitats educatives. Lra Stefnsdottir diu que la metodologia WebQuest facilita als professors la creaci de llions que ajudaran lalumne/a a crear coneixements a partir de la informaci.

4.4.4.Tipus davaluaci:
Rbrica s una guia que intenta avaluar el funcionament dun alumne/a basat en la suma duna gamma completa de criteris. La rbrica s un instrument que pot ajudar el professor a orientar lavaluaci i a realitzar el seguiment dactivitats complexes. s un document senzill, organitzat en forma de taula. Les files indiquen totes les competncies en qu es pot desglossar una activitat. Les columnes indiquen la gradaci en la qualitat. Les rbriques les utilitza el professor-tutor i lequip de treball. Poden ser de treball escrit, dexposici oral, de treball en equip, per avaluar la WebQuest... Rbrica treball escrit: continguts, organitzaci dels continguts, aspectes lingstics, presentaci, treball de grup. Rbrica exposici oral: continguts, organitzaci dels continguts, comunicaci, material de suport, treball de grup. Rbrica treball en equip: contribucions al grup, posada en com, autonomia... es valora si tot el grup simplica, o noms una part, si aconsegueixen solucions sols, o si necessiten el professor... tems: just, acceptable, bon nivell, excellent. O b: correcta, bona excellent.

Portfoli
El portfoli s la collecci de treballs dun alumne/a que demostren els seus interessos, coneixements, destreses i actituds, en una o diverses rees de continguts, englobats en el terme competncies i mostren els documents que verifiquen ladquisici daquestes competncies.

109

Lalumne/a t un paper fonamental i actiu en el procs avaluatiu: ha de ser conscient del seu procs daprenentatge, identificant quins aspectes domina i quins necessita millorar. El portfoli ofereix a lalumne/a la possibilitat de fer visible el seu propi aprenentatge. s un mitj de comunicaci amb els pares perqu els ensenya les produccions que avalen les qualificacions del seu fill. Els aprenentatges i la construcci de coneixements de lalumne/a es fan explcits. Sinscriu en un procs davaluaci contnua que consisteix a acumular informacions de diferents orgens que acreditin laprenentatge de lalumne/a i alhora possibiliten al professor un seguiment del procs daquest aprenentatge. Sha dacompanyar duna justificaci i una reflexi de lalumne/a, posant de manifest la relaci entre levidncia i laprenentatge. Aquesta qualitat de reflexi constant sobre el propi aprenentatge converteix el portfoli en un sistema davaluaci coherent amb el marc de lavaluaci continuada i formativa. ( Coll, 2004) Lalumne/a construeix la resposta i mitjanant un producte, es pot observar directament el comportament de lalumne, en tasques similars a aquelles a qu senfrontar en el mn. (Nria Alart, 2007). Aquest tipus davaluaci s necessari quan laprenentatge est basat en la comprensi, en les intelligncies mltiples, i el procs densenyament aprenentatge es porta a cap mitjanant metodologies actives. Exemple de Portfoli: Pannell didctic Display (Nria Alart, 2007) Ttol, dades, illustracions, fotografies, grfics, diagrames, explicacions. Continguts dun portfoli de lalumne/a

Presentaci
Autoretrat: - Fotografia - Dibuix - DVD Autobiografia Eix cronolgic Mapa mental

Acadmic
Intelligncia Lingstica In. Musical

Reflexi
El millor treball Objectius assolits Objectius no assolits

Projectes
Objectius Problema Procediments

In. Cintico-corporal In. Visual In. Naturalista In. Lgico-Matemtica In. Intrapersonal In. Interpersonal In. Existencial Treballs cooperatius: Materials - WebQuest, Resultats -Tutoria entre iguals. Conclusions. Necessito millorar.

110

Posarem per documentar les diferents intelligncies en el portfoli: Intelligncia Lingstica: les millors mostres descriptura, reproduccions de debats, interpretacions teatrals, llista davaluaci de les habilitats de lectura. Intelligncia Lgico-matemtica: els millors exemples dels treballs de matemtiques, exemples i mostres de processos de clculs i resoluci de problemes, programes dordinador fets... Intelligncia Musical: canons, partitures o ritmes escrites per lalumne/a i treballades, audicions, collages musicals... Intelligncia Cintico-corporal: DVD de representacions esportives, rtmiques, dansa... fotografies sobre maquetes, bricolatge, mecnica... Intelligncia Naturalista: documentaci de projectes fets, investigacions, colleccions de plantes, de minerals... Intelligncia Viso-espacial: fotografies de projectes i maquetes tridimensionals, diagrames, mapes mentals, dibuixos, collages, pintures, projectes en DVD. Intelligncia Interpersonal: cartes escrites a altres companys/es, respostes, comentaris de professors, informes de reunions entre professors, pares i alumne, projectes de treball cooperatiu... Intelligncia Intrapersonal: diaris de lalumne, treballs, dibuixos, activitats dautoavaluaci, inventari dinteressos, autovaloracions sobre el seus treballs... Intelligncia Existencial: exemples de treballs sobre valors, lamistat, lajuda als altres, vivncies sobre el perd, la justcia, la veritat, lesperana... diari personal sobre temes transcendentals que el preocupen, la vida, la mort, lnima, el ms enll, el cosmos, Du...

4.4.5 El pensament lateral prctic

E. De Bono (2008)

Una vegada succe que un mercader devia molts diners a un prestador. Aquest era un vell antiptic, lleig i usurer, que estava enamorat de la filla del mercader. Com que el mercader no podia pagar, el prestador va oferir-li que perdonaria el deute a canvi de la m de la seva filla. Pare i filla estaven horroritzats amb la proposta. Llavors lastut prestador sugger que fos la providncia la que decids i va plantajar-los, el segent:

111

Jo posar dues pedres, una de blanca i laltre de negra dins de la bossa buida, i la noia haur de treuren una. Si surt la negra, ser la meva esposa i el deute quedar perdonat. Si surt la blanca viureu tranquils amb el deute condonat. Per si es nega a treure una pedra, vs anireu a la pres i ella restar sola i sense mitjans. El mercader ho va acceptar a contracor. Aix que varen sortir al jard del mercader i mentre parlaven lusurer es para i recull dues pedretes. Mentre ho feia, la noieta, de rell, morta de por, va veure com el prestador agafava dues pedretes negres. Quan lusurer demana a la noieta que agafi una pedra de la bossa, ella ho fa i , sense mirar-la, fa un moviment malapte; la deixa caure a terra on es confon amb les altres pedres. Rpidament demana perd per laccident i diu a lusurer que si mira dins de la bossa podr saber quina pedra ha escollit. Evidentment el prestador no va tenir ms remei que acceptar que la pedra triada era blanca, abans que es descobrs els seu engany. El Dr. De Bono planteja amb aquest conte el concepte de pensament lateral en contraposici del vertical. Els pensadors verticals, no foren de gaire ajuda a la noia del conte perqu segons ells noms hi havia tres possibilitats per resoldre la situaci: Per por, negar-se a treure la pedra. Treure la pedra i sacrificar-se per salvar el seu pare. Demostrar lengany de lusurer i irritar-lo. Els pensadors verticals adopten el punt de vista ms raonable i cerquen la soluci lgica. La noia actua amb pensament lateral, fuig dels lmits imposats, s creativa. Els pensadors laterals examinen totes les possibilitats reals o no de resoldre el problema. El pensament lateral no se centra nicament en la resoluci del problema, tamb t en compte noves maneres de veure les coses i idees de tot tipus. Cerca fugir del domini de les maneres estrictes i acceptades de veure les coses. Aquesta fugida no s un desordre, sin un ordre nou ms senzill. s la capacitat de trobar idees noves ms senzilles i efectives, amb tal fludesa que permet canviar una idea per una altra de millor i desprs per una altra encara millor. El pensament lateral es relaciona perfectament amb l humor, perqu encara que un estigui completament satisfet de la soluci, amb humor, la ment es mou entre la 112

manera obvia de veure les coses i la forma inesperada per tamb plausible de resoldre-ho. El pensament lateral no noms cerca noves vies i crea alternatives, sin que socupa de lorganitzaci, la metodologia, lanlisi de valors i la investigaci operativa. El pensament lateral (creatiu) no substitueix el vertical (lgic), tots dos sn necessaris en els seus ambients i es complementen mtuament; el primer s creatiu i el segon s selectiu. El lateral augmenta leficcia del vertical. Comparacions: En el pensament vertical cada pas ha de ser correcte, en el lateral no s necessari que ho sigui. En el pensament vertical es fa s de la negaci per bloquejar desviacions, en el lateral no es rebutja cap cam. En el pensament vertical, sexclou tot el que no es relacioni amb el tema, en el lateral sexplora tot, fins i tot all que no hi t cap relaci. En el pensament vertical, les categories i les classificacions sn fixes. En el lateral, no. El pensament vertical segueix els camins ms evidents, el lateral els menys evidents. El pensament vertical s un procs finit, el lateral s un procs probabilstic.

El pensament lateral s a la vegada una actitud mental i un mtode que optimitza informaci per superar els lmits artificials o imposats. Considera que les idees actuals deriven daltres anteriors que eren correctes per que en un moment donat, ens condicionen i ens priven davanar o trobar nous camins. Consisteix, davant dun problema o situaci, a plantejar-se totes les solucions possibles, viables o no, considerant-les dentrada totes tils, no descartables per no definitives. s un mtode que afavoreix que els nens siguin creatius i responsables. Plantegen diverses solucions: Valoren els pros i contres. Seleccionen valorant les conseqncies. Avaluen leficcia o resultats de la decisi.

Exemple: donar-los un foli amb 9 punts i tres intents per unir-los: Amb 4 lnies rectes. Sense passar dues vegades pel mateix punt. Sense aixecar el llapis del paper. O O O O O O O O O

113

Soluci: Noms es resol quan surt de la prpia estructura. Es trenquen motlles (maneres de fer) i no es t por. El pensament lateral afavoreix, desvetlla i necessita de la creativitat. s un repte per a qualsevol alumne/a i ms encara per als daltes capacitats. El cervell hum s creatiu de forma totalment gentica perqu ladaptaci als canvis s un recurs fonamental de supervivncia. El cervell funciona per motivaci. El reconeixement de la creativitat depn de lentorn. (Van Goog no va vendre un sol quadre en vida). Un entorn econmic social bo, permet a les persones destinar temps i diners a la creativitat. Si s un entorn socioeconmic precari, la necessitat estimula a buscar sortides, desenvolupar la creativitat i el pensament lateral. Una educaci oberta i sense prejudicis ni directivitat, flexible i estimulant, afavoreix la creativitat. El pensament lateral est ntimament relacionat amb els processos mentals de la perspiccia, lenginy i la creativitat. Sentn per perspiccia, la profunda i clara visi interna dun tema o duna part del mateix. Permet canviar conceptes. Evita la simple acumulaci d informaci. La perspiccia i lenginy es basen en una reestructuraci de models igualment com la creativitat, per aquesta exigeix la superaci de la restricci en la rigidesa de models. El pensament lateral s bsic en lacte general de pensar i exposar tcniques. En lloc desperar que la perspiccia i la creativitat es manifestin per si mateixes, es proposa adquirir lhbit del pensament lateral de manera conscient i deliberada. El pensament lateral pot ensenyar-se a partir dels 7 anys fins a la fase universitria. Es pot associar a totes les rees, tant de cincies com de lletres. Laprenentatge del pensament lateral durant una hora setmanal en tot el curs escolar seria suficient per desenvolupar una activitat creativa en els nens/es.

4.4.6. Creativitat
Concepte: La creativitat s lhabilitat dinventar i desenvolupar idees noves i originals. Gary Davis afirma que hi ha moltes definicions, teories o idees sobre la creativitat i per poder definir-la s necessari considerar: La persona creativa El producte creatiu 114

El procs creatiu Lespai per crear Les idees mentals espirituals.

Per tant, el procs creatiu implica la interacci de les funcions segents: pensar, percebre, sentir i intuir. Segons Barbara Clark, la creativitat s una condici, actitud o estat molt especial que involucra la sntesi de totes les funcions de la ment i que inclou una espurna duna altra dimensi. Segons Sandra Carracedo, la creativitat s la capacitat humana per la innovaci, i es caracteritza per la seva originalitat, flexibilitat, fludesa, i per ser generadora didees novedoses. Edward De Bono parla del pensament lateral com el procs mitjanant el qual es generen noves idees relacionades amb la invenci. Daquesta manera, mentre la creativitat apunta als resultats, el pensament lateral se centra tant en el procs com en els resultats. El pensament lateral augmenta leficcia del pensament vertical en oferir-li noves idees per a la seva elaboraci lgica. Educant des de lrea de la creativitat, es pot arribar al ple desenvolupament de les capacitats totals, incloent-hi les lgiques. En lescola actual, les tcniques i mtodes instructius empleats es basen fonamentalment en els processos determinats pel pensament vertical. Per aquest motiu els nens altament creatius no noms inhibeixen el seu potencial, sin que no arriben a assolir lobjectiu de laprenentatge en aquest tipus destructures. Trets de la persona creativa Paul Torrance diu que en lobservaci detallada del nen amb altes capacitats en acci shi pot detectar el seu potencial creatiu. Tamb diu que per ser creatiu s necessari un nivell mitj-alt dintelligncia. Caracterstiques del nen/a creatiu: Curiositat: sent la necessitat daprofundir en funci dels seus interessos exclusivament. Percepci super - fenomnica: intueix que en el tema a investigar shi es troben amagades respostes no perceptibles als sentits. Originalitat: genera idees niques i novedoses. Sensibilitat: capta lessncia dels fenmens, s hipersensible als problemes, necessitats, sentiments i expressions dels altres. 115

Flexibilitat: capacitat de canviar de perspectiva i adaptar-se a noves regles, veure diferents angles dun problema. Fludesa: capacitat per donar moltes respostes davant un problema, elaborar ms solucions, ms alternatives... Brollen les idees com un torrent. Transformaci: re-acomoda idees, conceptes, persones i coses. Autonomia: llibertat per pensar i deixar crrer la seva fantasia i espontanetat. ( pensament lateral o divergent). Lassociaci: implica la capacitat dunir i combinar idees, paraules, imatges que no guarden relaci entre elles. Elevat nivell dintelligncia: bon potencial intellectual. Elevada capacitat de simbolitzaci: o de fer servir una cosa com a smbol duna altra, tamb pot ser representada en virtut de lanalogia que existeix entre totes dues. Temps per a la reflexi: s bo poder reflexionar en silenci i solitud. Motivaci inicial, fantasia i intuci: requereix ser capa de mirar dintre dun mateix i fiar-se del propi coneixement interior. Processos per estimular la creativitat Segons les investigacions, en lrea de la creativitat s necessria la confluncia de recursos interactuant amb elements cognitius i no cognitius per desenvolupar el potencial creatiu. Processos intellectuals: la formulaci de la pregunta s tan important com la resposta. La selecci de lestratgia de la resoluci de problemes: utilitzar el pensament lateral o divergent. El discerniment descodificador selectiu: captar el que s lessencial del fenomen. Comparaci selectiva: fer extraordinries analogies comparatives en el procs creatiu. Combinaci selectiva: saber unir fets o idees connectades en forma inusual. El coneixement: no com a contingut, sin com a bagatge essencial dels fenmens, que li permet jugar amb les idees i transformar-les en un producte original. Motivaci: cal distingir els motivadors de feina i els motivadors dobjectiu. Els primers sn qualsevol font o impuls que porti a la persona a concentrar la seva atenci i treball en una tasca. El segons impulsen cap a un objectiu i sorienten en la tasca com un mitj per assolir una finalitat, un objectiu. Per exemple, quan la motivaci est enfocada a les notes, elogis i a complaure pares i professors, la creativitat queda empobrida. 116

Lentorn: s enriquidor de la creativitat quan hi ha llibertat, que implica: - Lacceptaci i el respecte a la diversitat. - Espais (fsics, temps, oportunitat i recursos) per investigar, explorar, redescobrir, jugar amb les idees, formular interrogants, transformar... - El recolzament des de lmbit familiar, escolar i social. - Oferir-li oportunitats i un ambient harmnic que permeti desenvolupar aquest do. - Lexpressi afectiva, dins dun marc que afavoreixi la fludesa de comunicaci, respecte i llibertat. - Eliminant obstacles com el de no veure ms enll de laparena, el conformisme, imposar pautes rgides i maneres de fer, procediments que no impliquen reptes, ofegant la capacitat dinnovar. Tant la recompensa (premis o qualificacions) com la censura o el cstig inhibeixen limpuls creatiu. Tamb ho fan la inseguretat, per la por a equivocar-se, un exagerat desig dxit i un desmesurat perfeccionisme.

Exercicis per potenciar la creativitat Pensem i reflexionem. Una capsa de mitjons: En una capsa hi ha 10 parells de mitjons blancs i 10 de negres barrejats. Si s ben fosc i no veus el color, quants mitjons has d'agafar, com a mnim, per assegurar-te que en tindrs un parell del mateix color? R: 3 mitjons Un bon mesurador: Com es pot mesurar 1 litre d'aigua si noms disposes d'una gerra de 5 litres i d'una altra de 3 litres? R: posar 3 litres a la gerra de 5, tornar omplir la de 3 litres i buidar-la a lanterior fins que quedi plena i la resta daigua que queda s un litre. Ampliar la piscina: Tinc una piscina quadrada amb un pi a cada vrtex. Vull doblar la superfcie de la piscina sense haver d'arrencar els pins. Com ho far? R: formar un quadrat ms gran amb els vrtexs de lanterior. Les aparences enganyen: Qu s ms gran, la meitat d'un metre quadrat o mig metre al quadrat? Explica-ho R: La meitat dun metre quadrat. 117

Un de guants: En una capsa hi ha 10 parells de guants blancs i 10 parells de negres. Quants guants has d'agafar com a mnim per assegurar-te que tindrs un parell de guants del mateix color per posar-te? R: 19 guants. Un signe matemtic: Quin signe matemtic has de posar entre el 2 i el 3 per obtenir un nombre ms gran que 2 i ms petit que 3? R: la coma decimal. A velocitat de cargol Un cargol va pujant per un arbust de 12 pams dalt. Durant la nit puja 3 pams i durant el dia en baixa dos. A quina nit, a partir de la que comenci, arribar a dalt? R: A la que fa 10 Noms una copa Representa que sn copes, tres de buides i tres de plenes. Movent noms una de les sis copes fes que quedin les tres buides a lesquerra i les tres plenes a la dreta.

R: Es mou noms la primera plena de lesquerra i saboca a la primera buida de la dreta Amb tres nous Amb tres nous fes una operaci que doni 10 R: 9/9 + 9 = 10 Amb vuit vuits Com sumaries 1000 amb vuit vuits? R: 888 + 88 + 8 + 8 + 8 = 1000 Emboscar-se Fins a quin punt una persona es pot endinsar en un bosc? 118

R: Fins al centre del bosc, perqu un cop passat el centre ja nest sortint. Un de forats Si sis persones tarden sis dies per fer sis forats, quants dies tardar una persona per fer un forat? R: Sis dies Una barca amb limitacions Un pare i els seus dos fills volen travessar un riu amb una barca. La barca noms pot portar fins a 100 kg, el pare en pesa 100 i els fills 50 cadascun. Com travessaran el riu tots tres tenint en compte que la barca no pot anar sola. R: Primer passen els dos fills, desprs en torna un a buscar el pare, passa el pare i quan arriba a laltre costat, laltre fill va a buscar el seu germ. Un ramat de poques ovelles Tu i jo tenim un ramat dovelles. Jo en tinc ms que tu, per si jo ten dono una en tindrem igual i si tu men dones una, jo en tindr el doble. Quantes ovelles tenim cadasc? R: Tu en tens 5 i jo 7. Repertori de matemtica recreativa Llus Segarra

4.4.7 Intelligncia emocional

(wikipedia.org/wiki/intelligncia emocional) Aquest alumnat presenta moltes vegades dificultats de relaci, problemes personals, emocionals... i val la pena tenir un coneixement sobre la intelligncia emocional. 1. Daniel GOLEMAN lany 1995, ens parla de la Intelligncia emocional com la capacitat per reconixer els nostres propis sentiments, els dels altres, motivar-nos i gestionar adequadament les emocions en nosaltres mateixos i en les nostres relacions (essent hbils per manejar-los al treballar amb altres). 2. En el any 1990, els investigadors Peter Salowey i John D. Mayer la defineixen com la capacitat de percebre els sentiments propis i els dels altres, distingir-los i servir-se daquesta informaci per guiar el pensament i la conducta dun mateix. 3. Cada persona posseeix intelligncia cognitiva i emocional i aquesta aporta, amb molta diferncia, les qualitats que ms ens ajuden a convertir-nos en autntics ssers humans. Howard Gardner divideix la intelligncia emocional en intrapersonal i interpersonal.

119

 Principis de la intelligncia emocional Percepci: tot el que incorporem per qualsevol dels nostres sentits. Retenci: correspon a la memria. Anlisi: funci que inclou el reconeixement de pautes i el processament de la informaci. Emissi: qualsevol forma de comunicaci o acte creatiu, incloent el pensament. Control: funci requerida a la totalitat de les funcions mentals i fsiques. Aquests cinc principis es reforcen entre ells; si ests motivat i tinteressa la informaci s ms fcil retenir-la i analitzar-la. Aquestes convergeixen amb lemissi o expressi mitjanant el discurs, el gest o altres recursos de tot el que sha rebut, retingut i analitzat. El control s molt important perqu una ment i cos sans sn essencials perqu els altres funcionin i puguin operar en la plenitud del seu potencial. Les competncies emocionals: Considera 5 aptituds emocionals classificades en dos grans grups: Aptitud Personal (auto-coneixement, auto-regulaci i motivaci) Aptitud Social (empatia i habilitats socials). A continuaci exposarem els components de la intelligncia emocional en el treball. Aptitud personal: Auto- coneixement o Autoconscincia: conixer les prpies emocions. s lhabilitat per conixer i comprendre els propis estats emocionals, canvis dhumor, sentiments, impulsos i els seus efectes en les altres persones. Distintius: autoconfiana, capacitat per despertar estats emocionals positius i de bon humor. Autoregulaci o autocontrol: regular les prpies emocions. Habilitat per controlar i reorientar impulsos i estats emocionals negatius. Tendncia a pensar abans dactuar i reservar-se els judicis. Distintius: confiana en la prpia vlua i integritat, disponibilitat al canvi, conscincia... Motivaci: automotivaci. Passi pel treball per motius ms enll del sou o el prestigi. Propensi a buscar fites amb energia i persistncia. Lautomotivaci seria lhabilitat de motivar-se un mateix, sense la necessitat que lanimi o motivi alg des de fora. Distintius:gran impuls per aconseguir objectius, optimisme, fins i tot davant del fracs. Comproms amb la feina.

120

Aptitud social Empatia: reconixer les emocions dels altres. Habilitat per sentir i entendre les emocions i necessitats dels altres. Capacitat per tractar la gent segons les seves reaccions emocionals. Distintius: sensibilitat, saber escoltar, posar-te en lloc de laltre persona, servei als altres... Habilitats socials: establir relacions. Engloba el domini destratgies i formes de relacionar-se afectiva i efectivament amb les altres persones, creant xarxes de relacions, climes agradables, oberts i efectius en les seves conversacions. Distintius: lideratge, influncia, comunicaci, cooperaci en equip, eficcia davant els canvis, experincia a crear i dirigir equips. Activitats per treballar la Intelligncia emocional: la justcia i lamistat Mir, V. i Gmez,M.T. (1995) Dins la intelligncia emocional cal tenir en compte: - Capacitat per percebre les emocions. - Capacitat per comprendre les prpies emocions i les dels altres. - Capacitat per controlar les prpies emocions. - Capacitat per aplicar les emocions, per facilitar el pensament i el raonament. Objectius - Desvetllar autoconfiana, capacitat per controlar-se, canvis dhumor, sentiments i impulsos. - Activar lempatia, per tractar els companys. - Descobrir lautomotivaci, saber continuar. - Posar-se en el lloc de laltre. Activitats Role Playing: representar un judici; defensor, acusador, testimonis... Altes capacitats Obrir un debat sobre els sentiments, actituds de tots els personatges dels contes o de les histries i de com els gestionen. Recollir de la premsa fets i situacions en qu intervinguin emocions i sentiments i fer-ne una valoraci. Fer propostes dautomotivaci davant de situacions negatives.

121

Avaluaci Valorar la capacitat de comprensi, dempatia i automotivaci. Calibrar el procs de muntatge i execuci del judici. La intelligncia emocional est representada plenament en la intelligncia intrapersonal i interpersonal, per tot i aix he volgut desenvolupar-la a part perqu quedi palesa la seva relaci i exposici en aquest estudi de la teoria. La justcia com a valor s lactitud moral o la voluntat decidida de donar a cadascun el que s seu. s un valor que suposa, sempre, almenys una altra persona a qui sha de respectar. s la virtut de lequitat, la mesura, de la igualtat i lordre. Sense justcia s falsa lactitud de pau, cooperaci, tolerncia... Hi ha uns valors que interaccionen positivament amb la justcia com: honradesa, tolerncia, cooperaci, respecte mutu... i altres negativament; sn els contravalors, entre els quals tenim legoisme, la injustcia, lenveja, la violncia, la intolerncia... Un judici Objectiu: cultivar el sentit equitatiu. Edat: 12-16 Desenvolupament: El professor demana als alumnes que escriguin un fet injust que hagi succet recentment i que lanotin al quadern. Reunits en equip cada un llegeix el fet injust que ha escrit i entre tots nelegeixen un per grup. A continuaci els escriuen resumits a la pissarra. Entre tots es fa una votaci del que desperta ms inters, per presentar-lo a un judici. Sanuncia el dia del judici, es prepara b i es nomena un fiscal que redactar una acusaci i un advocat que escriur la defensa. Tots dos poden buscar testimonis. Es nomenen tres jutges, un dels quals ser el president del tribunal, aquests estudiaran els informes respectius. Es nomenar un jurat de 10 alumnes. El jurat ser elegit per tota la classe; els jutges, fiscal i ladvocat... seran elegits pel tutor entre els alumnes ms hbils i amb ms facilitat dexpressi. Quan arriba el dia es realitza el judici. Es prepara una taula i cadires per als jutges. A cada costat, ladvocat i el fiscal.

122

A prop i al costat, el jurat; i els testimonis al fons, juntament amb altres assistents.

Desenvolupament de la sessi: El president presenta el fet a debat i concedeix la paraula al fiscal. El fiscal llegeix lacusaci i escolta els testimonis. Els testimonis responen a les preguntes dels jutges, del fiscal i de ladvocat. Ladvocat llegeix la defensa. Sescolta els seus testimonis. El jurat es retira a deliberar. El pblic es reuneix en petits grups i tamb delibera. Torna el jurat i un representant pronuncia el veredicte. Els jutges deliberen i el president dicta la sentncia.

El valor de lAmistat Lamistat es pot definir com un afecte personal pur i desinteressat, ordinriament recproc que neix i creix amb el tracte. La veritable amistat es basa en la sinceritat, la generositat, lafecte mutu i el saber posar-se al lloc de laltre. Una amistat sincera necessriament ha de ser recproca: sha de saber rebre i estar preparat per donar. Els valors ms importants que haurien de presidir lamistat sn: la sinceritat, la bondat, la generositat, la cordialitat, el respecte, preocupar-se pels problemes dels altres... Els contravalors que shan devitar sn: la intolerncia, lantipatia, legoisme, lengany... ja que destrueixen la vertadera amistat. Posar-se al lloc de laltre i entendre el seu punt de vista Edat orientativa: (12-16 anys) Objectiu: posar-se al lloc de laltre. Activitat: Per un bona entesa i una bona amistat, s important que imaginis com actuaries tu si estiguessis al lloc de laltre i fer lesfor de comprendrel perqu, si ho passem noms pel nostre filtre, a vegades ens ser difcil entendre la seva actuaci. En aquesta activitat reflexionarem i pensarem que sempre ens hem de posar al lloc de laltre i a ms escoltar sempre les dues versions quan ens expliquen un problema; llavors s que podrem opinar i ajudar a resoldre, si cal, el conflicte. Normalment en els contes, tenim noms un punt de vista: el de la caputxeta, la Blancaneus, els tres porquets i no sentim el llop, la madrastra... intentarem treballar el conte des de els dos punts de vista. Desenvolupament: 123

En grups de 4 intentaran els alumnes redactar un conte popular des del punt de vista de lantagonista, el llop, la bruixa, el gegant... A continuaci posem un exemple de conte popular adaptat i redactat per uns alumnes dESO i, seguidament, des del punt de vista del llop. Text de treball:

Els tres porquets

Adaptaci del conte popular. Escoltem els tres porquets. Hi havia una vegada tres porquets que volien construir les seves prpies cases. Cada un dells va triar un lloc en una clariana del bosc on fer la construcci. El primer porquet va veure que per all hi havia fora palla i va decidir fer la seva casa de palla. El segon va trobar uns quants troncs i va pensar: amb aquests troncs em construir una bonica casa i es va posar a treballar. El tercer es va quedar pensant una bona estona i al final va decidir que es faria la casa de rajols. Va treballar durament, per li va quedar molt forta i molt b. Al cap dun temps, quan totes les cases estaven ja construdes, va aparixer un llop molt gran i molt i molt ferotge. Es va posar davant de la casa del primer porquet i cridava: Porquet, porquet, deixam entrar. El porquet es va espantar molt i li va dir: No, no, no penso deixar-te entrar. Llavors el llop, molt enfadat, va dir: bufar i bufar i fins i tot la casa tenfonsar. El llop va bufar tant que la casa va volar i el pobre porquet va sortir corrent per anar a refugiar-se a la casa de troncs del seu germ. A continuaci el llop va fer el mateix que abans, a la casa de troncs, i els porquets sen varen anar corrent a la casa de rajols de laltre germ. El llop tamb va seguir els porquets i volia entrar a la casa de rajols i en veure que no podia entrar per la porta i no podria destruir la casa va decidir entrar per la xemeneia per els porquets estaven ja preparats i havien posat una enorme olla daigua bullint sota la xemeneia i el llop hi va caure a dins... Es va cremar tant que va fugir corrent al bosc on hi havia neu, per refrescar-se, i mai ms va sortir de les muntanyes. Els dos porquets que shavien quedat sense casa varen decidir fer-ne una de nova per aquesta vegada la construirien de rajols.

124

El llop i els tres porquets Escoltem al llop: Un bon dia estava dormint tranquillament dins el meu llit, quan, de sobte, vaig comenar a sentir una gran escalfor, vaig obrir els ulls i unes flames gegants envoltaven la meva casa. De seguida vaig pensar a anar a avisar els meus vens. Tot i que no rem gaire bons amics, jo els havia davisar. A larribar davant la casa de palla, vaig picar a la porta per entrar, perqu era molt urgent. Ell no em va escoltar perqu pensava que mel volia menjar. Les flames sacostaven ms i ms... vaig pensar que si bufava potser evitaria lincendi de la casa, per vaig bufar tant fort que es va destrossar la casa, el porquet va sortir corrent sense adonar-se del foc, per anar a refugiar-se a la casa de fusta del seu germ. Jo vaig anar corrent a la porta i picava perqu mobrissin, per aquest porquet era tan tossut com laltre. Mentrestant el foc sanava acostant i no tenia altre soluci que bufar molt fort, tant vaig bufar que la casa es va destrossar i els porquets, espantats, van sortir corrent sense fixar-se en el foc i varen entrar a la casa de rajols de laltre germ. El foc ja ens envoltava, la casa no corria perill per jo estava fora i ja comenava a cremar-me. Vaig picar fort a la porta i els demanava a crits que em deixessin entrar i ells responien tots junts: Nooo! Llavors no tenia altre soluci que entrar per la xemeneia, per, mentre baixava, els porquets hi van posar una olla plena daigua bullent sota la xemeneia... En caure -hi jo a dins, em vaig escaldar i vaig sortir com un coet i vaig anar a parar dins un petit estany del bosc. En aquells moments, per sort arribaven els bombers i varen apagar el foc. Grcies a lincendi, va caure un gran arbre dins lestany i aix vaig poder sortir-ne. Els porquets, des de la finestra, miraven desconcertats el que havia passat, semblava que estaven penedits del seu comportament, per jo ja ho tenia decidit: men vaig anar a un altre bosc i vaig buscar uns vens amb els quals mhi pogus entendre millor.

4.4.8. Competncies Bsiques

El conjunt de competncies bsiques, objectius, continguts, mtodes pedaggics i criteris davaluaci s el que sentn per currculum de leducaci primria i secundria. ( article 6 de la LOE article 7 del Decret 142/2007 i del 143/2007). Qu entenem per competncia? (article 8 del Decret 142/2007 i del 143/2007). Sentn per competncia: la capacitat dutilitzar els coneixements (sabers) i habilitats (procediments), de manera transversal i interactiva, en contextos i situacions que requereixen la intervenci de coneixements vinculats a diferents sabers, cosa que implica la comprensi, la reflexi i el discerniment tenint en compte la dimensi social de cada situaci(actituds i valors).

125

Un currculum orientat a ladquisici de competncies implica que la finalitat de leducaci obligatria sigui ladquisici de les eines per entendre el mn, i poder participar en una societat plural, diversa i en canvi continu. Ser competent s ser conscient de laprenentatge ms enll de lescola. Sha densenyar per aprendre i seguir-ho fent al llarg de la vida. Competncia vol dir aprendre de manera que sintegrin els coneixements per comprendre i proposar solucions a problemes propers o coneguts i adquirir autonomia personal. s la capacitat dactuar eficament en situacions diverses, complexes i imprevisibles; es recolza en coneixements, per tamb en valors, habilitats, experincia... (Eurydice, 2002). Competncia s igual a flexibilitat. Comporta saber integrar, inter-relacionar conceptes i transferir-los a altres situacions. Els continguts canvien quan canvia el referent cientfic o cultural; en canvi les competncies sn ms estables i possibiliten daprendre al llarg de la vida. s una proposta vinculada amb la concepci constructivista de laprenentatge: integrar i relacionar les noves informacions amb els coneixements preexistents, perqu el coneixement sigui significatiu i aplicable. En el mn actual no es tracta demmagatzemar informaci, sin daprendre a cercar -la i interpretar-la segons el coneixement adquirit, per tal de construir-se les prpies interpretacions. s la finalitat del currculum competencial.

Tipus de Competncies Bsiques:

Comunicatives: La competncia comunicativa s saber: Expressar fets, conceptes, emocions i sentiments. Interactuar en contextos socials i culturals diversos. Interpretar de forma significativa la informaci que es rep i avaluar la informaci ms enll del seu significat. Desenvolupar capacitats per generar informaci amb noves idees. Utilitzar diferents llenguatges i tecnologies de la informaci i de la comunicaci. Desenvolupar les altres competncies bsiques que sn: les metodologies de la recerca i la gesti de la informaci; treballar de forma cooperativa; ser conscient del propi aprenentatge i desenvolupar el pensament propi i de la prpia identitat.

Lingstica i audiovisual: implica diferent domini de llenges tant oralment com per escrit, en mltiples suports, amb el complement dels llenguatges audiovisuals en varietat de contextos i finalitats com a eina per aprendre a aprendre. Artstica i cultural: utilitzar els recursos de lexpressi i la representaci. Coneixement bsic de les diverses manifestacions culturals i artstiques i contribuir a la conservaci 126

del patrimoni. Desig i voluntat de cultivar la prpia capacitat esttica i creadora. Aplicaci dhabilitats de pensament divergent i treball cooperatiu. Actitud oberta, respectuosa i crtica cap a la diversitat dexpressions artstiques. Metodolgiques: Desenvolupar mtodes de treball eficients i fer s de les tecnologies de la informaci i la comunicaci per A la resoluci de problemes. Convertir la informaci en coneixements. Tenir capacitat dorganitzar-se en les feines i desenvolupar responsabilitat, disciplina, perseverana i rigor en els treballs. Tractament de la informaci i competncia digital: implica desenvolupament de metodologies que afavoreixin lautonomia, responsabilitat i reflexi. Tractament i utilitzaci de la informaci i les seves fonts en diferents formats i tecnologies. Matemtica: implica habilitat per comprendre, utilitzar i relacionar els nmeros, les seves operacions bsiques, els smbols i les formes dexpressi i raonament matemtic, per produir i interpretar diferents tipus dinformaci. Ampliar el coneixement sobre aspectes quantitatius i especials de la realitat. Entendre i resoldre situacions relacionades amb la vida quotidiana, el coneixement cientfic i el mn laboral i social. Aprendre a aprendre: Implica la conscincia, gesti i control de les prpies capacitats i coneixements i el maneig eficient dun conjunt de recursos i tcniques de treball intellectual. La capacitat dautoavaluar-se i la capacitat de cooperar. Personals: Usar la prpia manera de ser per desenvolupar-se en diverses situacions. Estructurar la identitat i desenvolupar les competncies emocionals. Autonomia i iniciativa personal: Implica ser capa dimaginar, emprendre, desenvolupar i avaluar accions o projectes individuals o collectius amb creativitat, confiana i sentit crtic. Conviure i habitar el mn: Comprendre i interpretar el mn. Participar en la construcci de la societat, valorar les aportacions, manifestacions i produccions culturals i aprendre i solucionar en els camps concrets: educar per a la salut, social, ciutadania... Coneixement i la interacci amb el mn fsic: implica ls responsable dels recursos naturals, cura del medi ambient. Protecci i promoci de la salut individual i collectiva. Social i ciutadana: implica comprendre la realitat social i afrontar la convivncia i els conflictes emprant el judici tic basat en valors. Contribuir a la construcci de la pau i al democrcia. Mantenir una actitud constructiva, solidria i responsable davant els drets i les obligacions cviques.

127

Tot aix comporta: Ser i actuar de forma autnoma. Pensar i comunicar Descobrir i tenir iniciativa Conviure i habitar el mn.

Aix demana: Contextualitzar cada vegada ms els aprenentatges. Tenir en compte que saprn dels altres. Deixar espais i temps per tal que aprengui a corregir-se i crixer de manera autnoma, ser capa dautorregular-se i no dependre de ladult. Que per aprendre i actuar cal saber comunicar.

Entitats mundials: UNESCO,OCDE, Informe DELORS... insisteixen en: La necessitat daprendre tota la vida i de desenvolupar persones autnomes que pensin, reflexionin, es comuniquin i tinguin iniciatives. La capacitat de prendre decisions sobre la prpia vida i la vida en societat. La necessitat que lalumne/a disposi de sabers globals aplicables a la interpretaci i lactuaci en situacions diverses.

Les competncies han de ser coneixements que permetin que tothom les pugui adquirir, que siguin aplicables a diferents mbits de la vida i que siguin tils i es converteixin en instruments per continuar aprenent. Es poden treballar a partir dunes estratgies daprenentatge: Rial. R. (2008) Prioritzar activitats que impliquin la reflexi i el pensament crtic de lalumnat. La reflexi ha de potenciar que lalumne/a conegui com i quan utilitzar els coneixements que t. Proposar activitats daprenentatge que activin diversos processos cognitius. Els contextos als quals fan referncia les activitats han de ser progressivament ms complexos. Potenciar la lectura i el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge. Fomentar la metacognici. Potenciar el treball cooperatiu. Fomentar un clima escolar dacceptaci mtua i cooperaci. Utilitzaci de materials curriculars diversos.

Conte treballat per Competncies Bsiques

NOTXA ( Rondalla japonesa) 128

Notxa havia nascut en un lloc sempre humit i verd. Havia crescut jugant alegre i feli per camps, boscos i prats plens darbres ben florits. El seu estimat poble, els seus vells pares, els bons amics, la font i el rierol que corre transparent entre canyars de bamb, les postes de sol... tot all era el seu goig i la seva vida. Fins i tot quan dormia somreia somiant la clara llum de cristall de lalbada del seu poble. Des de molt petit dibuixava tot all que veia. El guix i el carb eren mgics a les seves mans. Ara, de gran, gent daltres llocs venia per contemplar les meravelles que pintava. Tant fou aix que la seva fama arrib a palau. Lemperador va manar que li portessin aquell fams pintor i Notxa va arribar a la presncia de lemperador. Aquest orden: Notxa, des dara viurs a palau i noms pintars per a mi. Vull que pintis totes les sales i els passadissos del palau. Tindrs un taller per a tu i les millors pintures i pinzells. Notxa es pos trist. Pressentia que trigaria molt a veure el seu poble, els seus arbres florits, el seu rierol... treballava dia i nit perqu lemperador estigus content. Les seves pintures van omplir el palau. Per el seu pensament volava cap al verd poble humit on havia nascut... Com que senyorava moltssim, un dia decid pintar un quadre ben gran: el cel transparent que estimava de petit, els verds prats dherba molla, el riu, els bambs, els arbres florits, i el seu enyorat poblet all lluny, entre el vol dnecs salvatges i el sol vermells de la posta. Era un quadre meravells, el millor que havia pintat. Tothom, prnceps i mandarins ladmiraven penjat a la paret dun majestus sal de palau, semblava una finestra oberta de bat a bat al ms bonic paisatge. A Notxa li hauria agradat passar-se hores i hores davant la pintura, respirant laire net i fresc dels camps florits, per palliar lenyorana, per lemperador li havia prohibit acostar-se al sal, que noms era per fer festes imperials. Notxa havia de restar tancat al seu taller treballant. Dia i nit pensava en el quadre. Un dia, aprofitant un descuit dels gurdies va agafar el seu quadre i sel va endur cap al taller tant de pressa com va poder. Aviat els gurdies es van adonar de la desaparici del quadre i regirant-ho tot el van trobar. Lemperador va manar que fos tancat a la pres ms fosca i segura i que all continus pintant. Notxa, per, no podia pintar. All tancat, li faltava a ms de llum, lalegria del cor. Lemperador, en veure que no pintava, li va permetre tornar al taller i veure una estoneta cada dia i sota vigilncia la pintura del seu poble. Un dia no va poder resistir-ho ms. Lhavien deixat sol, per un moment, davant del seu paisatge i es va quedar mirant-lo fixament amb els ulls oberts, volia gravar el cel, el verd dels prats, el vent suau que gronxant els arbres cantava dolament passant per les canyes de bamb i senduia els nvols cel enll... aquell vent que podria endur-sel lluny daquell palau i daquell taller trist per a ell. Notxa va continuar mirant, i... shi va acostar tant i tant, que va fer un salt i es fic a dins de la pintura. Embriagat denyorament, comen a crrer i a crrer pels prats sense 129

seguir camins, allunyant-se cada vegada ms, fins que es va fer petit, petit i va desaparixer en el blau horitz. Quan els guardes van entrar a la sala per tornar-lo a tancar, no el van trobar. Lemperador es pos fet una fria. No podia ser que hagus fugit, era impossible escapar-se del palau sense que el veiessin. Un savi mandar va endevinar el que havia passat: Notxa havia fugit dins del quadre, ficant-se i corrent pel paisatge que havia pintat. Encara es veien les seves petjades en lherba molla dels prats. Reflexions: Personatges: Notxa: s una persona creativa i senzilla. Est enamorat de la natura i com artista la capta en profunditat. Estima la llibertat i lassoleix pacficament i en perseverana. s respectus amb lautoritat, tot i ser desptica. La fidelitat i la constncia lacompanyen cap a la llibertat.

Lemperador: Lafany de poder el fa dspota, inhum, injust. El seu egoisme a voler acaparar lartista i el seu art, el porta a perdre-ho tot: tamb un amic i collaborador fidel i tot lart que aquest hagus pogut desenvolupar.

Els prnceps i mandarins: Sn egoistes, noms admiren lart, per no es preocupen ni sinteressen per lartista. Sn covards. No el defensen ni lajuden davant lactitud tirana de lemperador.

Els guardes: Es limiten a complir ordres amb certa desgana que afavoreix inconscientment el pintor.

Fets: Un pintor senzill i fams s obligat a pintar per lemperador que saprofita dell i li dna un tracte injust per causa del seu egoisme. Lartista, fidel als seus valors, amb constncia i fortalesa desperit, acaba escapolint-se del tir.

130

TEMA: NOTXA

Cicle Superior I i II ( 5 i 6)

Objectius: - Reconixer en nosaltres actituds, egoistes, impositives, injustes... Competncia comunicativa, lingstica i Impulsar la creativitat, evitar audiovisual: acotar-la. - Comprendre i comunicar. Desvetllar lobservaci de la natura - Expressar idees i emocions.. i el seu gaudiment. - Dialogar. - Conixer i valorar el nostre entorn. - utilitzar diferents tipologies textuals. - Descobrir personatges histrics que assoliren la llibertat per a ells i el Competncia matemtica seu poble o naci amb constncia, - Calcular el valor de les coses. enginy, fidelitat, valor... Identificar en nosaltres actituds, de Reconeixement i interacci amb el mn fidelitat, constncia, pacincia, fsic generositat, fermesa... - Cuidar i respectar lentorn. - Interactuar amb lespai i lentorn. - Resoluci de conflictes i problemes Metodologia: - Treballar per intelligncies socials. mltiples. - Treball cooperatiu. Social i ciutadania - Aprenentatge constructivista. - Aprendre amb els altres. - Aprenentatge significatiu. - Anlisi i interpretaci de fets socials.

Competncies Bsiques

Tractament de la competncia digital - s deines TIC

informaci

Competncia artstica i cultural: - desenvolupar la capacitat creativa i esttica - valorar la diversitat social i cultural - contribuir a la conservaci del patrimoni - expressar-se a partir de llenguatges artstics.

Valors a treballar: - Presa de conscincia i avaluaci dels propis actes. - Comproms de superaci. - Atenci i escolta de la prpia interioritat. - Valoraci de les qualitats positives prpies i dels altres. - Tolerncia vers les prpies limitacions i les dels altres. - Valoraci de la dignitat, del transcendent..

Competncia dautonomia i iniciativa Avaluaci. (Inicial, formativa i final) - De forma oral i escrita. A nivell personal: individual i en grup, fent petits - Planificar i realitzar tasques debats. - Prendre decisions Realitzar un treball imaginatiu - Cooperar i treballar en equip. sobre Notxa pensant que - Anlisi i interpretaci de fets socials experimentar en la seva nova vida dins el quadre. - Valorar l inters, la creativitat, el comportament, la participaci i el dileg.

131

Competncies Activitats - Altes capacitats Bsiques

Comunicaci lingstica i audiovisual Matemtica Fes una descripci del teu poble o ciutat, des dels teus propis sentiments. Acompanya-la amb imatges. Explica un somni i posa-li msica adequada de fons. Entra en una galeria dart i compara els preus de quadres i objectes dart. Calcula el valor total de lexposici. Fes un clcul aproximat (pintures, teles, pinzells...) del cost de diversos quadres segons la mida i tipus de pintura (oli, aquarella...) afegeix el 20% de benefici per al pintor i el 15% per a lamo de la galeria. Reconeixement i Construir un jard japons: interacci amb el Fer grups de 4 5. Cada grup tindr 1 metre quadrat despai. mn fsic Aprofitant una sortida, recolliran elements que trobin al bosc (pedres, branquetes...) sense fer malb res, i faran la composici quan arribin a laula. Es votar cada jard per la seva originalitat, creativitat, esttica i imaginaci. Fer grups i cada un investigar la composici dels diversos colors, les substncies naturals de pigmentaci i les qumiques. Fer experiments amb hortalisses, plantes i flors que tenyeixen. (col llombarda, maduixa, carxofa...) Artstica i cultural Recollir dades i fer grfiques de levoluci de la pintura des de les coves dAltamira al museu del Prado. Dividir la classe en grups de 4 5. Tots ells han de pintar un paisatge o aportar una fotografia artstica, tipus pster. Caldr enganxar-la en una cartolina i retallar-la en formes diverses que puguin encaixar (puzle). Cada grup haur de muntar o conjuminar les peces per tal de refer el paisatge o la foto dun altre grup. Llavors pot ser material per als ms petits per poder utilitzar-los quan calgui a laula. Social i ciutadania Fer una llista de pintors que amb la seva obra han donat un missatge poltic o social. (Picasso: Guernica, colom de la pau. Goya: afusellaments...) Treball en grup: fer un llistat de formes de governs: democrtics, dictadures... Reflexionar sobre les causes i els efectes en la poblaci. Autonomia i Cadasc aportar al grup classe el seu dol o fams. Especificant la iniciativa personal trajectria del seu xit, i en quines actituds est dacord o no. Dissenyar un projecte personal per combatre la intollerncia. Joc: forar el cercle: Tots els jugadors menys 4 6 (depn del grup) es colloquen en cercle agafant-se de les mans i el ms junts possible. Els 4 6 que no formen el cercle, intentaran des de dintre sortir a fora. Poden fer servir tots els mitjans oportuns per lcits, es a dir, no violents (fer pessigolles...) Quan els jugadors hauran escapat del cercle, ocuparan el seu lloc, 4 6 jugadors de la rotllana i aquests passaran dintre, per intentar sortirne. Cal assenyalar un temps per sortir del cercle, variable segons ledat. Finalitzat el joc, fer una posada en com, de com shan sentit en les dues situacions. Fer aplicacions en la vida real. Obrir un debat sobre els sentiments que generen les actituds de cadascun dels personatges del conte. Tractament de la Posar en com els mitjans dinformaci que ha fet servir cada grup en informaci i els diferents treballs: Internet, biblioteques: diaris, revistes, llibres de competncia temes especfics... reflexions i valoracions. digital Filmar, fotografiar, fer un power point del procs del treball i les

132

activitats. Visionar-ho en grup i fer-hi comentaris.

4.4.9 Intelligncies Mltiples

En 1983, Howard Gardner, psicleg de la universitat de Harvard, va crear la teoria de les Intelligncies mltiples. En ella considera que la intelligncia no s una capacitat general i nica, sin el conjunt de diverses intelligncies i les necessitem totes i totes sn igualment importants. La teoria de les intelligncies mltiples: - Proposa ensenyar les disciplines de formes diferents, com: expressi artstica, experincia intrapersonal i interpersonal... - Fomenta tant el treball individual com el cooperatiu - Utilitza els projectes de treball per afavorir laprenentatge per descobriment. - Permet conixer els punts forts i febles dels alumnes - Reconeix la importncia daltres aprenentatges: musical, interpersonal, intrapersonal... Tots les tenim totes en diferents graus de desenvolupament i es combinen de forma nica en cada esser hum. El professor Nilson Machado en una obra publicada en el 1996 nafegeix una altra, la novena, que seria la Pictrica. Per Gardner noms s la confluncia de tres intelligncies (lespacial, la cinestsica i la interpersonal) que actuen de manera simultnia. Gardner explica que la condici de superdotat es manifesta per un desenvolupament excepcional que genera un subjecte amb capacitats o talents especials engrandits per un procs creatiu. Els recursos pictrics sn elements fonamentals en la comunicaci i en lexpressi de sentiments,i manifesten personalitats caracterstiques o revelen smptomes diversificats de desequilibris psquics. Aix fa que cada persona tingui un perfil intellectual nic segons les seves intelligncies dominants i febles. Aquest model s idoni per dissenyar activitats denriquiment i desenvolupar la creativitat per als alumnes superdotats. Intelligncia Lingstica s la capacitat de processar amb rapidesa missatges lingstics, ordenar paraules, i donar sentit als missatges. Abasta tamb laptitud en la utilitzaci de la sintaxis, la semntica i la fontica aix com la seva implantaci a la prctica. Es manifesta en la capacitat per ls efectiu del llenguatge tant oral com escrit.

133

Es relaciona amb totes les altres, especialment amb la lgico-matemtica i la cinestsica corporal. Peculiaritats: Pensen en paraules. Habilitats: llegir, escriure, narrar, jocs de paraules, observar, comparar, relatar, comunicar-se, dialogar, valorar, investigar, resumir i treure conclusions. Exemples: novellistes, poetes, periodistes, advocats, dramaturgs... Shakespeare, Dante... Activitats a fer: lectures orals, narraci de contes, preparar dilegs, entrevistes, debats, escriure histries, teatre llegit, ampliar i diversificar notcies del diari, descriure llocs i persones, expressar impressions i punts de vista, fer un diari, revistes i programes de rdio. Intelligncia lgico-matemtica s laptitud per al raonament lgic i el clcul, estimacions, comparacions, comprovacins dhiptesis i conceptes abstractes. Es manifesta en la facilitat per a la percepci de la geometria espacial, resoluci de problemes inserits en jocs com el tangram, les dames, els escacs... Sinterrelaciona amb altres intelligncies, la lingstica, lespacial, la corporal, i la musical. Pecularitats: Pensen raonant. Habilitats: enumerar, fer sries, deduir, mesurar, comparar, treure conclusions, verificar, calcular, utilitzar el raonament, resoldre enigmes lgics, problemes, experimentar... Exemples: matemtics, estadstics, programadors, enginyers, fsics, arquitectes, mestres dobres... Pitgores, Newton, Einstein... Activitats a fer: clculs mentals, jocs i treballs amb nombres, problemes denginy i resoluci de problemes, trencaclosques lgics, dissenys de grfics. Intelligncia visual espacial s la capacitat de distingir formes i objectes encara que es presentin en angles inslits. Englobem aqu la pictrica, que sidentifica per la capacitat dexpressi mitjanant el tra, per la sensibilitat, per donar moviment, bellesa i expressi a dibuixos i pintures. Per lautonomia, per organitzar els colors de la natura en traduir-los en una presentaci de pintura o disseny i tamb amb les caricatures i amb ls del llenguatge especfic dordinador. Es manifesta en la percepci del mn visual amb precisi, imaginar moviments, les direccions en lespai concret i en labstracte. Sinterrelaciona amb la lingstica, la musical i la cintica-corporal i amb les altres amb menys intensitat. Peculiaritats: Pensen en imatges. 134

Habilitats: comparar, observar, deduir, relatar, combinar, transferir, localitzar en lespai i en el temps... dibuixar, dissenyar, ja que manifesten una gran sensibilitat a les formes, colors, a lespai i a les relacions que sestableixen entre ells. La visualitzaci s essencial. Exemples: exploradors, gegrafs, mariners, artistes abstractes... Sebastiao Salgado (fotgraf del Brasil), Picasso, Botticelli. Activitats a fer: activitats artstiques, jocs dimaginaci, pellcules, vdeos, illustracions... elaborar i utilitzar mapes, interactuar amb cmics, contes, globus... Intelligncia cintica- corporal s lhabilitat dexpressar-se per mitj del cos i per utilitzar les mans com a instrument de producci o de transformaci dobjectes. Es manifesta en certes aptituds fsiques com la coordinaci, la plasticitat, lequilibri, la fora, la velocitat... Sinterrelaciona amb la lingstica, lespacial i la pictrica. Peculiaritats: Pensen mitjanant sensacions somtiques. Habilitats: comparar, mesurar, relatar, transferir, demostrar, interactuar, resumir, interpretar, classificar, crrer, ballar, saltar, gesticular, construir... Exemples: esportistes, actors, ballarins, atletes, artesans, cirurgians, odontlegs, mecnics... Nureyev, Pel, Mgic Johnson... Activitats a fer: esports, jocs fsics, tradicionals i populars, dramatitzacions, teatre, dansa (danses de diferents cultures), moviment, manuals, treballar el tacte amb la lectura del Braille, estimular la sensibilitat olfactiva i gustativa. Costura, teixir en teler, marqueteria, muntar circuits elctrics, mmica i ginkames. Intelligncia musical s la capacitat i sensibilitat per produir, apreciar i distingir ritmes, sons, melodies, timbres i freqncies. Valoraci de les formes dexpressi musical. Es manifesta en la facilitat per identificar sons diferents i percebre matisos en la seva intensitat i direccionalitat. Per discriminar, transformar i expressar la msica. Sinterrelaciona ms intensament amb la lgico-matemtica, la pictrica i la cinticacorporal. Peculiaritats: Pensen mitjanant ritmes i melodies. Habilitats: observar, identificar, relatar, reproduir, conceptualitzar, combinar, cantar, xiular, entonar melodies, escoltar, portar el ritme amb els peus o amb les mans.. Exemples: compositors, poetes, naturalistes... Beethoven, Chopin, Brahms, Schubert...

135

Activitats a fer : escoltar msica, cantar, tocar instruments, assistir a concerts, construir instruments,crear sons i ritmes amb objectes casolans, excursions al mn de la msica, identificar sons ambientals, crear acompanyaments, melodies musicals. Intelligncia naturalista s la capacitat per observar, distingir, classificar i utilitzar elements del medi ambient. Es manifesta en el coneixement del mn natural, plantes, minerals, animals i lobservaci cientfica de la natura. Sinterrelaciona amb lintrapersonal, linterpersonal, espacial, lgica... Peculiaritats: Pensen mitjanant les formes naturals. Habilitats: utilitzar el raonament inductiu deductiu, per experimentar investigar, classificar , interactuar amb minerals, plantes i animals. Exemples: ecologistes, botnics, jardiners, bilegs, gent del camp, fsics i qumics; Darwin, Mendel,.. Activitats a fer: excursions al camp (s ms important descobrir, que on anar), projectes dinvestigaci, reconeixement i classificaci d'espcies, descobrir els dibuixos dels estels al cel, els hbits dels animals nocturns, observaci de la natura per conduir-lo al dileg, el raonament i la curiositat, experiments, plantes i mascotes a laula, organitzar colleccions, educaci ambiental. Intelligncia interpersonal s la capacitat de percebre i comprendre les altres persones. Discernir i respondre adequadament als estats dnim, temperaments, motivacions i els desitjos dels altres. Es manifesta en liderar, mediar, relacionar-se, dirigir, organitzar, intercanviar idees ... Es relaciona amb la intrapersonal. Pecularitats: Pensen i transmeten idees a altres persones. Habilitats: atenci, concentraci, memria, responsabilitat. Exemples: Psicleg, empresari, poltic, orientadors, teleg... Martn Luther King, Gandhi, Nelson Mandela.... Activitats a fer: projectes, redacci de diaris, tutoria entre iguals, planificar, treball en equip, interrelaci amb altres, jocs de relaci entre iguals, aprenentatge cooperatiu, mediaci escolar, resoluci positiva de conflictes, educaci intercultural. Intelligncia intrapersonal s el coneixement dun mateix i lhabilitat dadaptar la prpia manera dactuar a partir daquest coneixement. Es manifesta en el control emocional, imaginaci, empatia, dileg, cooperaci i assertivitat. Es relaciona amb la interpersonal. 136

Peculiaritats: Pensen en relaci a les seves necessitats, sentiments i objectius. Habilitats: concentraci, reflexi, investiga en la complexitat de lsser hum. Exemples: Psicleg, empresari, poltic, teleg... Gandhi, Mare Teresa de Calcuta... Activitats a fer: activitats dautoestima, instrucci individualitzada, estableix i viu segons un sistema de valors tics. Educaci emocional: activitats dautoestima, empatia i gesti democions i sentiments, autoavaluaci, diaris personals, portfolis, destreses de concentraci, aplicaci personal de laprenentatge. Intelligncia Existencial o Espiritual Capacitat per plantejar-se preguntes fonamentals sobre lsser hum, lexistncia i Du. Capacitat destimar i comprendre a altres persones i a ell mateix. Es manifesta per un raonament de nivell superior, buscant respostes a les preguntes existencials. Es relaciona amb la intrapersonal i interpersonal. Peculiaritats: Pensen en profunditat en un nivell superior. Habilitats: projectes de futur i prctica dels valors. Exemples: lder religis, Joan Pau II, Mare Teresa de Calcuta. Activitats a fer: debats, autoreflexions, dinmiques (interioritzacions, silencis, contemplacions, observacions...) Dins la diversitat de intelligncies es parla de la intelligncia espiritual o existencial considerada per Gardner, i es manifesta a travs duna natural i espontnia inquietud pel que fa referncia al cosmos o existencial. Apunta al desenvolupament de la capacitat genunament humana, com la capacitat del silenci, de ladmiraci, de contempl ar, de discernir i no solament decidir, dampliar en els contextos en els que situem les nostres vides... en definitiva, al desenvolupament duna certa profunditat existencial i vital. Necessitem la intelligncia espiritual per viure humanament. Es representa per una tendncia a una forta espiritualitat que pot ser estimulada o ofegada. La vida dherois i lders espirituals sn exemples de conquesta humana que no poden ser obviats, es reconegui o no lexistncia de la intelligncia espiritual. En altres pasos europeus ja existeixen propostes que pretenen desenvolupar integradament la intelligncia, mental, la emocional i lespiritual. Es pot incloure dins lintra i linterpersonal, per degut al pes que t per si mateixa, es pot considerar com una novena intelligncia. (Gadner, la considera com una mitja intelligncia) Els alumnes amb altes capacitats es fan moltes preguntes a nivell espiritual o existencial, sobre la vida, el ms enll, la mort, el cosmos, Du, lestimaci, el b, el mal, la pau....

137

Activitats relacionades amb Intelligncies mltiples:

Activitats per treballar amb el grup classe i ressaltar els aspectes ms rellevants dels alumnes. Anna RodnTaller dintelligncies mltiples.(Adaptaci). Joc: un alumne sencarrega de dirigir el joc i escriure la persona que ha realitzat lacci correctament. La norma s: heu de realitzar les activitats que es proposen a continuaci. Si es pot, cada una ha de realitzar-la una persona diferent. Si hi ha ms dun alumne/a que vol sortir per a una determinada activitat, sels permet i, si volen actuar en petit grup, tamb. Activitats: troba alg que pugui: Xiular algunes notes dalguna melodia coneguda. Recitar versos dalgun poema. Dibuixar un xai en menys de 10 segons Explicar, resumidament, un somni que hagis tingut en la darrera setmana. Completar la segent srie numrica: 36, 30, 24, 18... explica la lgica que cont. Elegir dues persones amb qui millor es podria treballar en equip. Inventar i reproduir passos duna dansa. Explicar quines figures imaginen en el seu cap en aclucar els ulls. Jugar molt b al pati. Explicar qu en pensa de la mort i si li preocupa molt.

En acabar es confecciona un mural amb els noms dels nens i les activitats que han realitzat. El conte de les intelligncies: Entre tots els alumnes han descriure un conte on surten 9 personatges, cadascun dells representa una intelligncia, s a dir t les destreses pertinents. Aquests personatges shan de reunir per realitzar una tasca comuna que, sense la collaboraci dels altres, no es podria dur a terme. Enigmes: Cadascun de vosaltres t un llistat denigmes per solucionar. Haureu de resoldrels i explicar la vostra resposta a la resta de companys de classe; potser amb un text escrit, amb dibuixos, cantant, fent mmica...

138

Llistat denigmes: Per qu es produeix la pluja? Per qu la lluna no s rodona? Per qu surt larc de Sant Mart? Per qu el girasol rep aquest nom? Per qu ens agrada la msica i no els sorolls? Arresten a la vctima: Desprs duna planificaci detallada, 3 homes entren en una casa i agafen molts diners. El propietari de la casa s arrestat, per els tres homes no. Qu ha passat? Una conversa de set quilmetres: dos homes estan de costat i comencen a caminar. Al cap duna estona, un dels dos ha caminat cinc quilmetres i laltre set. Per mentre passejaven han estat parlant, sense problemes. Com s possible?

Treball daula per intelligncies Mltiples i Competncies Bsiques.

EL PLET DEL FORNER ( conte del Per ) C.S. I i II Hi havia una vegada una jove bugadera que cada mat sacostava a la vora del riu a rentar la roba de tots els habitants del seu poble. Era una noia molt pobra perqu el seu ofici no estava gens ben pagat. Cada dia, mentre feia la bugada, cantava unes canons molt boniques. La gent del seu poble lapreciava i lestimava. Semblava una noia feli. A prop del riu vivia un forner malcarat, malhumorat i molt avar que no mirava amb bons ulls la jove bugadera. Lhome li tenia enveja. Per, a banda daix, es pot dir que era un dels millors forners de la rodalia, i pastava un pa exquisit! Tan bon punt comenava a rentar la roba, una agradable flaire de pa cuit envoltava la jove. I aix encara la feia cantar ms. Mmm! Quina oloreta ms agradable! exclamava.

Un mat, el forner shavia enfadat molt amb la seva dona perqu havia gastat massa comprant roba. Tot just quan la jove comenava les seves cantarelles, el forner es va acostar a la finestra del forn i li va dir: -Ep! Si tant tagrada la flaire que surt del meu forn, paga per olorar-la. Ben mirat, s el fruit de la meva feina. La bugadera va pensar que lhome feia broma. Aleshores, va dir enutjat el forner, avui mateix dur el cas als tribunals i pensa que no parar fins que el jutge decreti que mhas de pagar 100 monedes dor per olorar el meu pa. 139

La bugadera es va quedar pensarosa, perqu encara no es creia res del que havia sentit. Per uns dies desprs, a punt dacabar de fer la bugada, va veure un algutzir que se li acostava amb cara de pomes agres. Bugadera, va dir, tot mostrant un paper escrit i segellat, aquesta citaci judicial s per a tu. A les 5 de la tarda has de ser davant del jutge, perqu el teu ve del forn tacusa de gaudir de la flaire del seu pa de forma gratuta. Aleshores, la bugadera es va adonar que les paraules del forner no eren cap broma. Dacord, hi anir - va dir la noia. A les cinc en punt, la bugadera era davant el jutjat. El forner tamb havia arribat, convenut que guanyaria el plet. Cal dir que era un home molt ric i mantenia una bona relaci amb el jutge Davant dells i de la resta del poble, que no sho volia perdre, seia el jutge. Com acostuma a passar en els judicis, van parlar, els acusadors i els defensors, es van aportar les proves i fins i tot van parlar els testimonis. Tot plegat una ximpleria, ja que ning ms que el forner i la bugadera sabien de qu anava tot all. Desprs el jutge es va retirar per prendre una decisi. El forner no cabia a la pell perqu estava convenut que aquella jove lladre de flaires li hauria de pagar cent monedes dor. Quan el jutge va llegir la sentncia, la pobre bugadera es va quedar de pedra: la condemnaven a pagar cent monedes dor! I noms disposava de tres dies per saldar el deute. Es va quedar moixa i no sabia qu fer. Per per fortuna cada un dels habitants del poble li va mostrar el seu afecte i li va lliurar una moneda dor. Va reunir els diners que havia de pagar un dia abans dacabar el termini. Tothom va voler ser testimoni del moment en qu la noia donava la bossa de diners el jutge. El forner estava a punt dexplotar de satisfacci. Senyor forner, va dir el jutge mostrant la bossa, la noia ha complert amb el que havem establert. Aqu tinc les cent monedes dor. El jutge va alar la bossa i va fer dringar les monedes. Llavors va dir: Cas tancat. Sha fet justcia. Pe... per, va quequejar el forner, i les meves monedes? Aquest s un altre tema, va dir el jutge. Oi que la bugadera no ha tastat mai el pa que vost fa? 140

No, va dir el forner. Doncs, tot s clar com laigua. Ella li ha robat lolor del pa i ara vost ha cobrat mentre escoltava el dring de les monedes. Els habitants del poble van aplaudir la saviesa del jutge i van recrrer el poble victorejant la bugadera. Reflexi sobre el conte: EL PLET DEL FORNER
Personatges: La bugadera Actituds: Pobre Treballadora Alegre Estimada Llocs: Riu Avar Treballador Malhumorat Envejs Amable Just Equitatiu Intelligent Inconscient Trapacers Solidaris El forner Lalgutzir El jutge El poble

Forn

Carrer

Jutjat

Comunitat

Fets: La bugadera lloa la bona flaire del pa. El forner malhumorat vol fer-li pagar per flairar el pa cuit. El jutge sentencia equitativament. El poble recull els diners de la multa, s solidari.

Intelligncia lingustica
COMPETNCIES BSIQUES: COMUNICATIVA LINGSTICA I AUDIOVISUAL. Domini de la llengua oral i escrita Escoltar, comprendre, exposar, narrar, dialogar. Representar, interpretar i comprendre la realitat Cercar, recopilar i processar informaci.

Objectius: Augmentar el vocabulari amb les paraules del conte. Saber resumir i ampliar el conte. Dialogar sobre els fets del conte, els seus pros i contres. Saber recollir informaci sobre professions i treballs (bugadera, forner, algutzir, jutge.) 141

Activitats: - Aprendre el significat de les paraules noves. - Inventar-se rodolins amb aquestes paraules. - Treballar les estructures gramaticals que suggereix el text. - Fer un text lliure a partir del fet o situaci del conte. - Narrar el conte (en grup) a un altre grup classe. Altes capacitats Cercar sinnims i antnims dalgunes paraules. Escriure una carta al jutge, exposant la situaci i reclamant justcia. Inventar-se els dilegs entre diferents personatges del conte i amb daltres.

Avaluaci: Valorar el text lliure i les cartes (contingut, expressi i ortografia) Valorar la creativitat, entonaci i expressi oral.

Intelligncia lgico- matemtica

COMPETNCIES BSIQUES: MATEMTICA. Poder resoldre problemes en situacions ordinries Habilitat per fer clculs rpids. Saber utilitzar mesures. Agilitat per desenvolupar activitats de mercat.

Objectius: Saber fer clculs reals i aproximats. Resoldre problemes i enigmes. Tenir concepte de valors de monedes, mesures de pes, capacitat. Adquirir lhabilitat per comprar, vendre, tornar canvi. Buscar el valor de la moneda del Per i comparar-la amb leuro. Saber valorar el preu del treball i de les coses.

Activitats: Calcular qu pot guanyar la bugadera en un dia, setmanalment, mensualment... comprovar-ho amb la calculadora. Imaginat que ets a Per, busca els preus i observa si la vida s ms cara all o aqu Visitar un forn i anotar el preu dels diferents productes i inventar-se problemes duna o diverses operacions.

142

Altes capacitats Muntar el rac de bugaderia i el del forn. Fer-hi activitats de comprar i vendre. Des de comprar un sol producte a comprar-ne diversos. Calcular laigua que gasten. Calcular el pes dels productes del forn.

Avaluaci: Valorar la rapidesa i exactitud dels clculs. Valorar la recollida de dades, en quantitat i precisi. Valorar la creativitat i la dinmica del rac de la botiga.

Intelligncia visual espacial

COMPETNCIES BSIQUES: ARTSTICA I CULTURAL Capacitat per gaudir i expressar-se en creacions artstiques. Conrear la capacitat esttica i el pensament divergent. Valorar i contribuir a la conservaci del patrimoni cultural

Objectius: - Saber interpretar un plnol i un mapa. - Saber dissenyar un plnol. - Capacitar per cercar noves formes de pa i de pastisseria. - Descobrir el procs cultural de rentar la roba. - Entendre els canvis culturals del temps del conte fins ara. Activitats: Localitzar en el plnol de la seva ciutat/poble: botigues, carrers, rius, edificis plaa, jutjat... Buscar per internet plnols dalgunes ciutats. Dibuixar el poble del conte o el seu.

Altes capacitats Dissenyar els vestuaris dels personatges. Fer uns titelles amb els personatges del conte. Confeccionar els decorats per a una representaci. Inventar-se el plnol del conte.

Avaluaci: Valorar la qualitat i disseny creatiu de les activitats. 143

Valorar lactitud cooperativa.

Intelligncia cintica corporal

COMPETNCIES BSIQUES: ARTSTICA I CULTURAL I DAUTONOMIA E INICIATIVA PERSONAL Actitud oberta, respectuosa i crtica vers la diversitat. Adquirir conscincia de les capacitats fsiques i de la necessitat de progressar i mantenir (exercici i salut)

Objectius: Saber expressar mmicament diferents oficis i professions. Adquirir habilitat per interpretar gesticulacions corporals i facials. Valorar els diversos treballs i professions segons les seves implicacions fsiques i saludables. Saber respectar les diverses maneres dexercir una professi o un ofici.

Activitats: Joc dendevinar oficis mmicament: senzills i ms complicats. Joc de relleus entre dos equips: treballadors i professionals. Partit amb bombolles de sab. Joc dendevinar aromes, olors... Inventar-se una dansa per celebrar el resultat del judici.

Altes capacitats Fer un llistat doficis i professions i classificar-les segons els barems de productivitat, dificultat, perillositat, benestar, sociabilitat...

Avaluaci: - Valorar la capacitat dinventiva. - Valorar el ritme i la coreografia. Valorar lactitud positiva i participativa en els jocs.

Intelligncia musical
COMPETNCIES BSIQUES: COMPETNCIA LINGSTICA I AUDIOVAL Dominar llenguatges especfics (grfic, sonor, icnic) les seves pautes de codificaci en diverses situacions i contextos.

Objectius:

144

Valorar la can popular. Diferenciar tons i ritmes. Gaudir escoltant msica. Saber crear ritmes diversos. Fomentar lalternana de sons i silencis.

Activitats: Recollir diverses canons i canviar-ne la lletra. Aprendre canons noves. Acompanyar alguna can amb instruments de percussi i canviar els ritmes. Fer un taller de sonalls inventats: bosses i ampolles de plstic amb arrs, cigrons... xapes metlliques enfilades... Joc dendevinar sorolls (aigua, telfon, porta...)

Avaluaci: Valorar la creaci duna can: la lletra, el ritme, els instruments de percussi... Valorar lambient festiu de laula.

Intelligncia naturalista
COMPETNCIES BSIQUES: COMPETNCIA EN EL CONEIXEMENT I LA INTERACCI AMB EL MN FSIC Desenvolupar el pensament cientfic-tcnic que influeix en la vida personal, social i al mn laboral. Adquirir ls responsable dels recursos naturals.

Objectius: Valorar la contaminaci dels rius i del medi ambient (olors, sorolls). Conixer tot el procs del pa. Adquirir lhbit de cercar la millora de les activitats (temps i eficcia). Reconixer laigua com una riquesa per a tothom.

Activitats: Fer una llista de les activitats que contaminen els rius, mars i conreus. Buscar diferents tipus de llevat. Fer el perfil del riu ms prxim.

Altes capacitats Confeccionar un mapa conceptual del procs del pa o de tots els cereals (s i consum ) Investigar com es fa el sab. 145

Confeccionar un decleg de consells per evitar la contaminaci.

Avaluaci: Valorar el decleg de consells per evitar la contaminaci. Valorar la qualitat i els tipus de treball: riu, sab, llevat... Valorar la presentaci.

Intelligncia interpersonal
COMPETNCIES BSIQUES: COMPETNCIA SOCIAL I CIUTADANA Comprendre la societat, afrontar la convivncia, la pau, solidaritat, empatia i assertivitat. Exercitar drets i deures i defensar els drets dels altres. Saber actuar democrticament.

Objectius: Valorar el treball ben fet. Descobrir la dignitat de tots els treballs. Saber-se organitzar en el treball. Afavorir el treball cooperatiu i dequip. Saber defensar els drets dels altres. Estar atents als sentiments dels altres.

Activitats: En petits grups preparar i fer una entrevista a un forner, un metge, una assistenta... Elaborar un horari personal de com sorganitza el treball a casa, els caps de setmana. De totes les activitats fer-ne posades en com i representar-ho en murals.

Altes capacitats Investigar quins oficis han desaparegut, shan transformat o sn novedosos. Contrastar respostes i reflexionar resultats. Fer un mapa conceptual.

Avaluaci: Valorar la qualitat dels treballs i la seva organitzaci. Valorar les seves reflexions i opinions amb respecte i coherncia. Valorar les relacions a laula.

146

 Intelligncia intrapersonal
COMPETNCIES BSIQUES: AUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL Adquirir conscincia de les aptituds personals ( autoestima, autocrtica, control emocional...) Aprendre dels errors, assumir riscos, responsabilitat.

Objectius: Valorar correctament les prpies actituds i aptituds. Afavorir lautoestima, el control emocional (bugadera) Valorar lassertivitat (jutge) Millorar la capacitat autocrtica.

Activitats: Dinmiques de : Expressar i endevinar sentiments i emocions. Fer una ronda, dient coses boniques als companys.

Altes capacitats A partir duna notcia del diari, obrir un debat- reflexi. Fotollenguatge: a partir de fotografies molt variades expressar o identificar actituds.

Avaluaci: Valorar linters, la participaci, el respecte en totes les activitats aix com loriginalitat.

Intelligncia existencial
COMPETNCIES BSIQUES: APRENDRE A APRENDRE Saber gestionar les capacitats intellectuals i emocionals per a finalitats transcendents per al progrs hum de tothom.

Objectius: Valorar lalegria de la bugadera. Saber defugir lenveja i el mal humor del forner. Desenvolupar el sentit de justcia i coherncia.

147

Activitats: Fer una llista de coses i situacions que proporcionen alegria, per grups. Valorarles d 1 a 10. Cercar exemples dhonradesa i valorar-los en grup. Presentar situacions denveja reals i trobar la manera prctica de resoldre-les.

Altes capacitats Recordar contes en els quals queda palesa lenveja o la justcia. Dialogar sobre les diverses actituds dels personatges i cercar el parallelisme en la vida real.

Avaluaci: Valorar el desenvolupament de les activitats. Valorar la sinceritat i la participaci de tots i cada u.

4.4.10. Activitats diverses per alumnes daltes capacitats.

ACUDITS: - Sobre el capitalisme

Pistes de treball: A partir del concepte capitalisme cerca informaci de:

Teories i procs histric en diferents pasos. Sinnims de la paraula capital, derivats...

Capitalisme Britnic: Tens dues vaques.

Capitalisme Alemany: Tens dues vaques. Produeixen llet regularment segons Totes dues patrons de quantitat i horari prviament sn boges. establert, de forma precisa i lucrativa. Per el que realment t'agradaria seria criar porcs.

Capitalisme Sus: Tens 500 vaques, per cap no s teva. Cobres per guardar les vaques d'altres.

Capitalisme Espanyol: Ests molt orgulls de tenir dues vaques.

Capitalisme Indi: Tens dues vaques. Ai de qui les toqui!

Augment de sou ( En clau dhumor) 148

Un empleat es presenta al despatx del cap de personal per demanar una pujada de sou i diu: - He de dir-li que m'haur d'apujar el sou, perqu tinc tres companyies molt importants que van darrera meu. - Ah, s...? podria dir-me quines? I l'empleat contesta: S seor: la del telfon, la de l'aigua i la de la llum.

Sobre la salut
Pistes de treball: A partir del concepte salut recerca informaci per: Establir un dileg sobre alimentaci, (vegetarians, dietes, obesitat...) Investigar sobre salut i serveis sanitaris, en diferents poblacions i grups socials. Cercar diverses formes de millorar la salut: esports, accedir a internet per trobar informaci sobre la salut, lalimentaci ecolgica...
Per, ahir em vas dir que no fumaries ms. I ho estic complint.. Fumo el mateix. Un turista arriba a un poblet del Pirineu lleidat i pregunta a un pags: -Si us plau, em podria dir on viu el metge del poble? -Metge? En aquest poble no en tenim, de metge. -Qu diu ara? No tenen metge? -No senyor. No hi ha metge. -I com s'ho fan quan es posen malalts? -Morim de mort natural. Tres amics sempre que es troben van al bar a prendre una copa. Un bon dia se separen per qestions de treball, i decideixen a la mateixa hora fer un brindis pels tres, i beure pels que no hi sn. Un dells torna al bar i demana tres copes i se les beu. El cambrer li pregunta : Tres copes avui? Ell li explica lacord amb els amics. Torna un altre dia i demana 2 copes. El cambrer pensa que un dels amics ha desaparegut i li pregunta: Qu li ha passat a un dels companys? Res, sc jo que he anat al metge i mha prohibit beure vi, i ara noms beur dues copes, una per a cada amic meu. Un metge diu al seu pacient, amb cara d'enfadat: - Els prxims mesos, res de tabac, res de beure, res de sortir de festes, res de restaurants cars i res de viatges ni de vacances. - Fins que em recuperi del tot, doctor? No: fins que acabi de pagar-me tot el que em deu!

Mare, els vens del cinqu sn pobres? No, per qu? s que en Mart sha empassat un euro i estan tots preocupats.

Una mare va amb la seva filla a la consulta del metge de capalera i li diu: -La nena em t preocupada, doctor. Com pot veure, no para mai de somriure. El doctor examina la nena i, al cap d'uns moments, recomana a la mare: -Escolti, senyora, i si provs d'afluixar-li les cues?

En Jaume entra en un restaurant i el cambrer li pregunta: -Qu desitja el senyor? -Una truita. -Espanyola o francesa? -M's igual, no penso parlarli.

149

Sobre la Llengua
Pistes de treball: A partir de la competncia lingstica: Escriure textos dhumor. Inventar acudits. Representar-los amb mim i llegir-los. Fer vinyetes. Organitzar un concurs dacudits originals i editar-los. Treballar continguts de llengua.
Un home entra a una botiga i pregunta: Tenen pantalons de camuflatge? S, per mai els trobem. Un mosquit li pregunta a la seva mare: Mama, mama! Que puc anar a teatre? S, fill. Per vigila els aplaudiments.

Un nen li pregunta a un Senyor: Com es diu vost? BENVINGUT Ah! Com la meva estora.

Tres formigues van pel desert, la tercera diu, tinc dues formigues darrera meu. - Perqu diu aix? - Perqu s una formiga mentidera.

Una mare sorprn el seu fill amb els ulls tancats davant el mirall. Es pot saber el que ests fent? Es que vull veure com sc quan estic dormint.

ENDEVINALLES Pistes de treball: Concurs oral de bona dicci, originalitat i memria Representar-les, amb mim i/o icones. Per parelles, endevinar-les amb el joc del penjat. Inventar-ne donada una paraula o un dibuix.
Molt semblant a una cassola, li veus ales i no vola: (El barret) Vet-ac una cosa curiosa, que per molts que nhi hagi no serveix per res. (Els zeros a lesquerra) Crua no sen troba, cuita no sen menja. (La cendra) Petita s com una rata; com un lle guarda la casa. (La clau) Sempre quiets, sempre inquiets; dormint de dia i de nit desperts. ( Els estels) Quin s lanimal tivat que porta una serra al cap. (El gall)

Tinc una ala i gens no volo, tinc cant i no canto gens i en el Regne de Valncia faig vida contnuament. (Alacant) En un dia, si ho repares, una vegada em veurs, dues en una setmana i en un mes no em trobars. (La lletra A)

150

A molts vesteix i no s sastre, i alimenta a molts tamb, i encara que alg el maltracta no en diu mal, sempre en diu b ( El be)

Plana com la m blanca com la neu, parla sense boca, camina sense peu. (La carta)

El que t en Joan i en Josep, mai ho tindr en Xavier (La lletra J) No t res, per li agrada tenir tot el que no s seu, s enginys, llest, molt hbil, i samaga si alg el veu. (El lladre)

En tens tu, en tinc jo Qu s el que es fica dintre de i totes les coses del mn. laigua i no es mulla? (El nom) (El sol)

JOCS DESBARJO En els jocs podem treballar la cintica corporal, psicomotricitat, laspecte cultural i la interpersonal i la socialitzaci.... Jocs amb material: Joc dels animals Preparar 24 cartronets. Dibuixar o posar el nom de 12 parelles danimals diferents i repartir-los. Cada un fa el soroll que li correspon: de gall, gat, gos, pollet... i shan de reagrupar. Es pot fer amb sons o mmica. Ulleres que canvien lestat dnim Unes sn de lalegria, altres del deprimit, genit, callat, xerraire... i en una tertlia han de representar el paper que toca, desprs es poden canviar... Material: caldrien ulleres de cartolina amb el paper que ha de fer cada un o escrit en una targeta. Pas que no bufa normal Apagar una espelma bufant de forma rara. ( fa riure veure les cares) Jocs sense material. Joc dels disbarats Es posen els nens en filera i el primer fa una pregunta a lorella al segon. Per exemple : quin temps fa avui? Laltre li contesta: - plou. El segon fa una pregunta al tercer. Per exemple: quants anys tens? El segon diu: Aquest mha preguntat ... i aquest mha contestat... Sempre sn incoherncies que fan riure.

151

Joc dels invents Cada un inventa coses impossibles He vist un elefant que volava. Un alumne fa de moderador i intenta que tothom que vulgui, pugui participar. Contes capgirats (imaginatius) En els contes sempre escoltem la veu del protagonista i mai no sentim lopini del contrari. Del conte de la caputxeta sempre escoltem la caputxeta, la mare, lvia... per seria bo imaginar qu diria el llop, o la bruixa dun altre conte. Que parli el contrari: el llop, la bruixa, la fada. No es pot riure En cercle i un al centre intentant fer riure els altres i ells han destar seriosos; si riuen passen al mig. Mirall Es posen per parelles; un fa cares rares, moviments divertits i el que fa de mirall ha dimitar lo; selimina el qui riu. Mmica Explicar un programa de TV amb mmica. Pica paret Un alumne/a est de cares a la paret i pica 3 vegades: Un, dos, tres... es gira per veure als altres que estan a una distncia de 10 metres i es mouen sense ser vistos. Si en veu un que est en moviment, diu el seu nom i retrocedeix. Aix, fins que un arriba a tocar el que est a la paret. Aquest es gira rpid i corre per atrapar-lo, si latrapa, aquest fa de pica paret; si no, continua el mateix. Dibuixar nombres. El professor/a o un alumne/a dibuixa nmeros en el aire, a lesquena dun company/a, amb el propi cos... i els altres que estan observant els moviments han dendevinar-ho.

152

 Jocs, contes i canons darreu del mn per afavorir la socialitzaci, el respecte i la curiositat vers les altres cultures.
s interessant per als alumnes daltes capacitats, ja que els ajuda a socialitzar-se, i per a tots els altres; tamb per als de cultures diferents, que es veuen reconeguts els seus jocs i contes.

Europa Jocs
Reine Unit: Voltes al plat (6-10 anys) Irlanda: Horse (6 -10anys) Portugal: Sachinho (6-10) Conte rus: Lendevinalla del rei.

Asia
Pakistan: Kboddi (8-12)

Africa
Cabo verde: Tirar (1216 anys) Marroc: Arsherez (8-12 anys) Guinea: Bereta (6-10)

Amrica Oceania
Canad: Ballant amb (3-8) EEUU: Mocassin Game (6-10) Nueva Zelanda: Punipuni (6-10anys)

Contes

Canons

Conte Massai: Conte dels El cuc i els indgens Peruans: animals salvatges El tigre i el Mico Conte Nord Americ: Histria del Tabalet Tradicional Tradicional Tradicional Tradicional Italiana: dIsrael: africana: de Bolvia: Io sono un Hine ma Oh, Ken De Bambino Tov Kaarangh Allacito Tradicional alemanya: Himmel und erde

Conte tibet: El gat i els ratolins

Conte aborigen de Nueva Zelanda: La princesa del mar

Tradicional de les Hawaii: Aloha, eh!

153

Jocs dEuropa.
Reine Unit Voltes al plat Edat: 6-10 anys. Duraci: 5 minuts. Organitzaci: asseguts en cercle. Material: un plat de plstic gros o un objecte similar. Descripci: Els jugadors asseguts en cercle trien cadascun el nom duna flor. Un dells es dirigeix al centre del cercle i fa girar el plat. A continuaci torna rpidament al seu lloc i abans dasseure pronuncia el nom duna flor. El jugador que t aquest nom, ha dafanyar-se a agafar el plat abans de que es pari, i desprs de fer-lo girar, tornar al seu lloc i pronunciar el nom duna altra flor. Si no arriba a temps, ha de recollir un punt stop. Els que acumulin 2 punts stop, poden recuperar-se pagant al final del joc una penyora. Irlanda Horse Edat: 6-10 anys. Duraci: 5 minuts Organitzaci: drets en cercle Material: una pilota i les lletres H, O, R ,S, E. Descripci: La posici s en cercle. Entre ells es tiren una pilota. Si a alg li cau a terra, ha de recollir la lletra H, si li torna a caure, va a buscar la lletra O; la tercera vegada, la lletra R, i aix successivament fins a completar la paraula HORSE. Quan ha completat la paraula, ha de donar la volta per linterior del cercle trotant i fent : hiiii com un cavall. Un cop ha donat tota la volta, el joc continua. La pilota ha de tirar-se, sense massa fora, per rpidament. Aquest joc s similar a Austrlia, Tailndia i Filipines.

154

 Portugal Sachinho Edat: 6-10 anys. Duraci: 5 minuts. Organitzaci: drets i en cercle. Material: no es necessita. Descripci: Els jugadors, en nombre senar es posen formant un cercle i un dells es queda en el centre. Els jugadors del cercle giren cap a la dreta, i el del centre cap a lesquerra. Canten una can. Quan el del centre vol, es para davant dun jugador, crida sachinho i lagafa de la m. Immediatament cada jugador intenta agafar-se de la m amb el que t ms a prop, excepte amb el del seu costat. Queda un jugador sense parella. Aquest s el que se situa en el centre del cercle i es torna a comenar el joc.

Jocs dAsia
Pakistan kboddi Edat: 8-12 anys. Duraci: 10 minuts Organitzaci: en dues fileres, en cada extrem del terreny, partit per la meitat (lnia en el centre). Material: no es necessita. Descripci: Dos equips, cada un situat en filera a lextrem del terreny. Quan fa un senyal al director, dos jugadors de cada equip avancen corrent fins la lnia central amb la intenci de ser el primer a agafar el seu oposant i emportar-sel al seu terreny. El primer que trepitja la ratlla, queda presoner. A un nou senyal, surten uns altres de cada equip, i aix fins que han sortit tots. Si el nombre no s parell, surten de tres en tres. Si els equips sn ms nombrosos, surten de 4 en 4. Guanya lequip que ha perdut menys jugadors.

155

Jocs dAfrica
Cabo Verde Tirar Edat: 12-16 anys. Duraci: 8 minuts (depn del nombre de jugadors). Organitzaci: al voltant dun quadrat. Material: pilotes de tennis, xapes o pedres. Descripci: Dibuixar un quadrat de 5 x 5 metres i en el centre shi dibuixa un cercle. Els jugadors es posen en fila, repartits en els quatre cantons del quadrat. A cada cantonada es posen tantes pilotes, xapes o pedres com jugadors. Quan es dona el senyal de sortida, la fila de jugadors des dun canto, tira un darrera laltre, les pilotes, xapes o pedres, intentant introduir dins del cercle totes les pilotes, xapes o pedres. Se sumen els encerts i es retiren els objectes. Immediatament fan el mateix els equips dels altres cantons. Es poden fer diverses rondes. Guanya lequip que t ms punts. Marroc Arsherez Edat: 8-12 anys. Duraci: 5 minuts Organitzaci: drets dins dun cercle. Material: no s necessari. Descripci: Es dibuixa un cercle de 8 a 10 metres de dimetre ( depn del nombre de jugadors). Els jugadors se situen dins del cercle. Un jugador es colloca fora, en posici de granota, i saltant ha daconseguir tocar els jugadors que estan dins del cercle. Quan el que fa de granota toca un jugador, aquest es converteix en granota i ajuda a laltre a agafar els companys. El joc finalitza quan noms queda un jugador dins el cercle, que s el guanyador, i tots els altres shan convertit en granotes.

156

 Guinea Bereta Edat: 6-10 anys. Duraci: 1 minuts Organitzaci: drets i en cercle. Material: sense material. Descripci: Es posen tots els jugadors agafats de la m formant un cercle. Es dibuixa, per la part de dintre de la rotllana, un cercle a terra. A un senyal, tots els jugadors han dagafar-se lorella dreta amb la m esquerra i a la vegada agafar amb la m dreta el peu esquerra per darrera lesquena. En aquesta posici, donen voltes sobre si mateixos, sense deixar anar el peu o lorella, i sense caure ni trepitjar el cercle. Els que no ho aconsegueixen, sasseuen dins del cercle. Passat un minut, els que shan mantingut en la posici correcta guanyen un punt. Es repeteix la jugada algunes vegades, amb lobjectiu de donar als alumnes diverses oportunitats.

Jocs dAmrica
Canad Ballant amb Edat: 3-8 anys. Duraci: de 5 a 10 minuts Organitzaci: drets i en cercle. Material: un pal i un reproductor de msica. Descripci: Els jugadors estan drets formant un cercle i posen les mans darrera lesquena a lalada de la cintura. En aquesta posici, saniran passant el pal duns als altres al ritme de la msica. Quan para la msica, el jugador que t el pal ha de ballar de cara als companys i evitant que no li toquin el pal; si li toquen, queda eliminat. El joc acaba quan noms queda un sol jugador.

157

 EE UU Mocassin game Edat: 6-10 anys. Duraci: 10 minuts Organitzaci: asseguts en dues files paralleles Material: 4 boles de diferents colors. Descripci: Es formen 2 grups de 4 jugadors cada un. Els equips es disposen asseguts en dues fileres, una davant de laltra, separats per dues fileres paralleles de sabatilles, sabates o pots opacs. Cada jugador t una bola de diferent color. Es tria a sorts lequip que inicia el joc. Lequip contrari amaga el cap a la falda, moment que aprofita el primer equip per posar una bola a les sabates o als pots. Quan estan, cada jugador de lequip contrari haur dendevinar de quin color s la bola que s a dins de la sabatilla o dins el pot del jugador de lequip contrari que t davant seu. Sumen un punt per cada encert. A continuaci, fa el mateix el segon equip i aix successivament. El joc sacaba un cop esgotat el temps previst o les jugades pactades.

Joc dOceania
Nova Zelanda Punipuni Edat: 6-10 anys. Duraci: 5 minuts Organitzaci: en parelles, lun davant de laltre i lliure disposici. Material: un fulard per tapar-se els ulls. Descripci: Els jugadors es reparteixen per lespai en parelles. La separaci entre ells, s de 3 a 5 metres de distncia, segons ledat. Un dels dos, estira el bra cap endavant i amb els ulls tapats avana fins agafar la m de la seva parella. Desprs de tres intents sintercanvien els papers. Guanyen les parelles que entre tots dos, sumen ms encerts que errors.

158

Contes
Conte dEuropa Rssia. (conte popular)
Lendevinalla del rei Hi havia una vegada dos reis que sempre estaven barallats. Tots dos pensaven que tenien el pas ms gran i ms ric, i no es limitaven a discutir entre ells, sin que es declaraven la guerra constantment. Durant una daquestes guerres, un dels reis va capturar laltre. Per fi aconseguiria quedar-se amb les riqueses del seu enemic! Per fi li faria admetre que ell era el ms poders! Mentre anava pensant que seria el rei dun pas el doble de gran i el doble de ric, el seu conseller el va avisar que tenia una visita especial: la filla del seu enemic. La va fer passar. Senyor, vinc a veure-us per demanar-vos que allibereu el meu pare. S que penseu que tenint-lo tancat a la pres podreu disposar del seu pas, per heu de saber que no s aix. El meu pare va deixar dit a la seva gent que, encara que lempresonessin, seguissin lluitant, i s el que faran. Per a mi magradaria que les coses fossin duna altre manera. Fa massa temps que dura la guerra. Tant els vostres ciutadans com els nostres estan farts de lluitar i de passar penries. Us proposo que allibereu el meu pare i accepteu amb aquest gest la nostra proposta de pau. - He de dir-vos que la vostra petici em sorprn, per tamb la valentia. Per aix us donar una oportunitat de salvar el vostre pare. Si el voleu a ell i la pau, haureu de tornar a venir dem. Per aquesta vegada vull que no sigui ni a peu ni a cavall, i que no porteu cap vestit ni aneu despullada. A ms desitjo que em porteu un regal que en realitat no sigui cap regal. Noms si compliu aquestes condicions us tornar el vostre pare. - Molt b, senyor. Aix ho far. Veiem-nos, doncs, dem. Quan va marxar, el rei es va posar a riure. Era una dona valenta, s, per mai no aconseguiria superar el seu repte. Lendem seria un dia molt divertit... Aquell dia, per, el rei no va riure gaire. Al migdia, el van avisar que la princesa ja sacostava. Va sortir al jard per veure la seva arribada i rebre-la. La princesa anava a dalt dun gos, i en lloc de vestit portava una xarxa de pescadors. El rei va somriure, era una dona llesta. Quan la tenir al costat, li va dir: - Us felicito. Heu superat la primera part de la prova. Ara, encara mheu de fer un regal i cap. Ja ho s, senyor, aqu el teniu. La princesa va obrir les mans, i dos pardals van sortir volant abans que el rei els pogus agafar. Era doncs, un regal que no nera cap, perqu ja havia desaparegut. El rei estava meravellat. 159

- He de reconixer, princesa, que mheu sorprs. La vostre intelligncia mereix el premi que us havia proms. El vostre pare ser alliberat ara mateix, i, pel que fa a la guerra, si una persona tan llesta com vs recomana aturar-la, aix ho farem. Per encara una cosa, princesa: creieu que el vostre pare acceptar donarme la vostre m? Aquesta vegada era la princesa la que somreia. Es van casar i, des daquell moment, els dos pasos es van convertir en un de sol. Aix s, amb dos reis!

Conte dAsia Tibet

El gat i els ratolins (Resum i adaptaci dun conte tibet. Extret dun recull de contes de leditorial Araluce, publicat a Madrid el 1952 amb el ttol de Cuentos Tibetanos). Heus aqu que una vegada hi havia un casalot dalt de tot de la muntanya ms alta del mn. En aquest casalot hi vivia un gat que sempre anava tip, perqu la casa era plena de forats i racons on hi havia els caus de centenars de ratolins. Tanmateix, va arribar un moment en qu aquell gat es va fer vell, la panxota li pesava i les cames ja no li permetien ser tan gil com havia estat abans. Per continuava tenint molta gana! Qu far, ara? es preguntava el gat, rumiant una manera dendrapar ratolins sense haver de caar. I la va trobar! El primer ratol que va atrapar sel va posar ben davant dels ulls i li va dir, mels: No tremolis, que no set menjar. Mhe fet gran, he reflexionat sobre la meva vida, i mhe adonat que he fet molt de mal al poble dels ratolins. Pots avisar-los a tots i dir-los que es reuneixin a la sala gran, que vull demanar-los perd? El ratolinet, amb tal de salvar la vida, li ho va prometre, i va fugir a advertir tots els seus amics del desig del senyor gat. Quan la colla de ratolins va sentir el missatger, la meitat no sho creia: - I si fos mentida? I si fos veritat? replicava laltra meitat. I intentaven convncer la resta que ms valia una possibilitat de pau entre ells i el gat que no pas cap. Molt prudentment es van anar aplegant a la sala gran, ben a prop de les escletxes i els forats de sortida, per si havien de sortir destampida. I va venir el senyor gat, amb el pas pausat dels ancians, i va dir:

160

- Amics ratolins, mhe fet gran, he revisat la meva vida i el que ms greu em sap s dhaver-vos fet tant de mal, caant-vos i cruspint-vos sense contemplacions. Us en demano perd humilment. Dara endavant no em menjar cap ms ratol... - Ooooh! van fer els ratolins, esclatant en aplaudiments. - Per ... va continuar el gat- Magradaria molt que, per segellar aquest comproms, cada dia, al migdia i a la nit, vosaltres volgussiu desfilar davant meu per aquesta sala, en filera, per fer-me una reverncia. I aix per qu? va preguntar un ratol que es deia Amb. Perqu els llibres antics diuen que un dels costums ms bonics del nostre poble s el de ser agrats. Ai, s que ho diuen els llibres antics, aix! va exclamar un altre ratol que es deia Ramb, i que era molt savi i molt amic de lAmb. I com que els llibres ho deien, aix van quedar que ho farien. Aquell mateix vespre, els ratolins es van posar en fila i van desfilar, un rere laltre, davant del senyor gatot que mirava complagut les seves reverncies llepant-se els bigotis. I quan el darrer ratol de la cua va passar davant del gat... aquest va allargar lurpa i, zas!, sel va empassar sencer. Com que era el darrer, ning no sen va adonar. I el gat va quedar molt satisfet de la seva astcia per menjar sense caar. Aix es va repetir una desfilada rere laltra, al migdia i al captard, i el gat menjava ratol cada dia per dinar i per sopar. Els ratolins semblaven molt satisfets dhaver fet les paus amb el seu enemic gatot. Tots, menys leixerit Amb i el savi Ramb. Ells dos no ho veien gens clar. Van decidir vigilar b i es van adonar que de ratolins com ells nhi havia cada dia menys. Es van malfiar i van pensar una estratgia. Aquest vespre, Amb, tu et posars al capdavant de la corrua i jo, al darrere. Jo no deixar de cridar-te i tu, sobretot, no deixis de respondrem. I vet aqu com, aquell vespre, Amb es va espavilar per ser el primer de la fila, mentre Ramb feia el ronsa i es posava al darrere de tots. Des dall no parava de cridar: Amb, que em sents? Ja ho crec, Ramb! Com ests? Jo molt b, i tu Amb? Jo tamb, Ramb! El gat tamb sentia aquells crits i aquella conversa que no parava i va pensar que si es menjava el darrer ratol, el que anava al davant se nadonaria i va optar per anar a dormir sense sopar. Lendem seria un altre dia... Per lendem, a lhora de dinar, Ramb i Amb van repetir la seva estratagema. I a lhora de sopar, tamb. 161

El gatot trador ja no sabia qu fer... La panxota li feia rau-rau i els ulls li guspirejaven de rbia. Prou que ho van notar els dos ratolins. Aquella nit Ramb i Amb van reunir el poble ratolinesc i els ho van explicar tot: la seva desconfiana i lestratagema que havien tramat, per els van avisar que all no podia durar gaire i calia fer la desfilada amb els ulls ben oberts, a punt de crrer i escapar-se dall, aix que el gat gatot mogus ni que fos un pl del seu bigoti. Lendem al migdia hi va haver una nova desfilada, com les anteriors i, quan el gat es va adonar que aquell dia tampoc no podria menjar ratol per dinar, va decidir que es cruspiria el del mig de la filera. Ja nhi havia prou de prendre-li el pl! Sort que els ratolins estaven avisats! Quan va passar el del mig, el gat va aixecar la pota i ... fffiu! Hi va haver una escampadissa de ratolins escapolint-se per tots els racons. Shavien acabat les reverncies! Quina mena dagrament mereixia aquell gatot trador i mentider? El gatot es va haver de resignar a fer rgim. I, dins els seus caus de sota terra, en aquell casalot que hi havia al capdamunt de la muntanya ms alta del mn els ratolins van festejar com cal el savi Ramb i leixerit Amb que els havien salvat de morir sota les urpes del gatot.

Conte dAfrica
Massai El cuc i els animals boscans i salvatges Resum dun conte Massai (Africa) ( Extret del llibre Fiabe africane, edici de Paul Radin) Un dia la llebre va sortir de casa per anar a passejar. Aprofitant la seva absncia, un cuc va entrar a casa seva. Quan la llebre va tornar, va veuren el rastre a terra, es va malfiar i va cridar: Ep! Qui hi ha a casa meva?

El cuc va engruixir la veu tant com va poder i va proclamar a crits: Sc el gran guerrer, tiro per terra el rinoceront i de lelefant en faig caca de vaca! Jo sc invencible! La llebre va fugir dall, tot pensant: i com podria enfrontar-me jo, tan menuda, a un animalot que fa servir el rinoceront destora per netejar-se els peus de la caca de vaca en qu ha convertit lelefant? Pel cam va trobar el xacal i li va demanar si podia tornar amb ella a parlamentar amb aquell tiparr que shavia installat a casa seva. El xacal va consentir i , quan van arribar a ca la llebre, va bordar ben fort i va preguntar : 162

Qui s aquest que sha ficat dins la casa de la meva amiga llebre? El cuc va respondre, fent una gran veuassa. Sc el gran guerrer, tiro per terra al rinoceront i de lelefant en faig caca de vaca! Jo sc invencible! Quan va sentir aix, el xacal va dir: -No hi puc fer res amb un tipus semblant... I va tocar pirand. Llavors la llebre sen va anar a buscar el lleopard, lelefant, el rinoceront... i tots, un per un, anaven marxant morts de por. Pobra llebre! Qu podia fer? Ni els animals ms forts i grossos de la selva satrevien a foragitar aquell hoste indesitjable que se li havia ficat a casa... Plorava i sospirava per la seva desgrcia fins que, en aquell precs instant, va passar per all una granota i li va preguntar per qu plorava, i ella li ho va explicar tot. La granota es va apropar al portal i va preguntar qui hi havia dins. Va obtenir-ne la mateixa resposta que havien rebut els altres. Per ella, en comptes de fugir, es va apropar encara ms a la porta i va dir: Doncs preparat que ara vinc jo! Jo puc saltar com una catapulta i, a ms sc horrible! Quan el cuc va sentir aix, es va posar a tremolar com una fulla. Vs a saber qui hi havia davant la casa! Va preferir treure el nas per la porta i confessar: - Noms sc un cuc... Tots els animals de la contrada, que shavien acostat a la cabana de la llebre per veure quina mena de gegant hi podia haver dins, i per saber com acabaria all, no es van poder estar desclafir en rialles quan el van veure sortir. Mentre la llebre i la granota saltaven dalegria, els altres animalots es volien morir de vergonya. Mira que haver fet fugina per un cuquet de no res!

Conte dAmrica del Sud Per.

El Tigre i el Mico Conte dels indigents peruans Un dia que el tigre tenia molta gana, es va trobar amb un mico. Li va dir: Ho sento, per des de ahir que no menjo res, o sigui que sers el meu dinar. Saps qu passa, tigre? - li va contestar el mico, fent un esfor per no tremolar. Ara estic molt cansat, i ni tan sols podria intentar defensar-me de tu. Tu saps que aquesta no seria una mort digna, i per aix et proposo que en lloc de matar-me, comencem una guerra. Si la guanyes, sem podrs menjar. Qu et sembla?

163

Molt b! va dir el tigre. Que cadasc es busqui els aliats que ms li convinguin. Ens trobarem dem a les dotze per enfrontar-nos.

I desprs de dir aix, es van separar. El tigre va demanar el suport dels animals ms grans, com el lle, les panteres, els crvols.. El mico va convncer les abelles, els escorpins, les formigues vermelles i els altes insectes perqu lajudessin. Lendem a les dotze la guerra va comenar. Els animals grans es van tirar a sobre del mico i dels insectes, per aviat van haver de girar cua. Potser s que eren petits, per picaven molt! Hi havia molts dinsectes, i cap dels animals grans va sortir ben parat de la batalla. Al final, tots van fugir i van deixar sol el tigre. El pobre animal no tan sols shavia quedat sense dinar, sin que va haver de reconixer que havia perdut i que, a vegades, la fora no la tenen els ms grans.

Conte nord-americ
Histria del Tabalet (Conte popular) El Tabalet era un conillet blanc molt entremaliat. No tenia mal cor, per sempre desobea la seva mare i acabava fent malifetes sense voler-ho. Per aix, a la seva mare no li agradava deixar-lo tot sol al cau, per aquell dia no va tenir ms remei que fer-ho, perqu, si no sortia a buscar pastanagues, no tindrien res per sopar. Mira, Tabalet, he de sortir una estona, per no vull que et moguis del cau. A fora hi ha molts perills que no coneixes i no vull que et passi res mentre no hi sc. Ms igual que et vinguin a buscar, o que tinguis gana o set. Tu esperam aqu i no et moguis, entesos? La seva mare shavia posat molt seriosa, i el Tabalet li va prometre que, aquesta vegada, li faria cas. Quan ja feia una estona que shavia quedat sol, va sentir que el cridava el seu amic ratol. Tabalet, Tabalet! Men vaig al bosc a buscar gerds. Que vols venir amb mi? El Tabalet sen moria de ganes, per sabia que no ho havia de fer. Grcies, per no puc. La meva mare no hi s i li he proms que no em mouria del cau. Ah! I des de quan li fas cas, tu, a la teva mare? Li va contestar el ratol rient. Des davui! - Molt b, doncs ja hi anirem un altre dia, adu! Al Tabalet li va fer molta rbia no poder anar amb el ratol, per es va haver daguantar. La segent a visitar-lo va ser la seva amiga la granota; a continuaci, lesquirol; i ell a tots els deia el mateix, i ells sen reien. El Tabalet pensava que aix de fer cas a la seva mare era realment avorrit, estar-se al cau era una autntica llauna! 164

De sobte, li va semblar sentir un xiuxiueig. Encuriosit, va treure el cap fora del cau. Ara li semblava sentir-lo de ms a prop. Sense adonar-sen, va sortir del cau perseguint aquell soroll. Desprs duns quants metres, el sentia realment a prop. Va aixecar el cap i es va trobar... amb una serp enorme! Per sort just en aquell moment va aparixer la seva mare i sel va endur abans que la serp sel pogus menjar. La seva mare li va dir: Ho veus? Si mhaguessis fet cas i no haguessis sortit del cau, aix no hauria passat. Espero que el que ha passat avui serveixi perqu em facis ms cas.

I tant que va servir! El Tabalet no va tornar a desobeir la seva mare mai ms!

Conte dOceania Nova Zelanda

La princesa del mar. Conte aborigen La Pnia era la filla del rei del mar. Segons les lleis del mar, shavia de casar amb algun dels seus habitants, per ella estava enamorada den Karitoki, i ell vivia a la terra. La Pnia va marxar del mar i es va casar amb el seu estimat, era molt feli amb el seu marit per tamb enyorava el seu regne. En Karitoki la cuidava molt, i la portava a tot arreu per fer-li oblidar la nostlgia del seu regne, per sabia que la Pnia no podia evitar sentir-la. Trobava a faltar laigua i els animals, com els dofins, els peixos, per sobretot la seva famlia. Ell sempre lanimava perqu ans a visitar-los, per ella no volia perqu li feia por que no la deixessin tornar. Un dia que estava a les roques contemplant el mar i cantant, va sortir de laigua la seva mare, i li va dir: Filla meva, et trobem molt a faltar. Ets una princesa i casa teva s el mar. El teu pare est molt trist. Per qu ens fas patir daquesta manera? No has vingut a visitar-nos, per qu no vns avui amb mi?

La Pnia es va tirar a laigua per anar a veure el seu pare; per una vegada all no la deixaven tornar. En Karitoki estava molt desconsolat, perqu estimava molt la princesa del mar per les seves grans qualitats. Un bon dia va agafar un vaixell i va anar mar endins buscant la seva estimada, i totes les seves llgrimes se les emportaven les onades. Els seus pares, al veure com sestimaven, van deixar lliure la Pnia, a qui li va faltar temps per enfilar-se a la barca den Karitoki. No sabeu com es va posar de content i des de llavors viuen felios en un poblet de mar i aix, ella, sempre que vol, sen va a les roques a cantar i es tira a laigua per anar a veure la seva gent.

165

CANONS DEL MN
EUROPA Can tradicional italiana IO SONO UN BAMBINO Io sono un bambino picco, piccolino. Tu sei una bambina picco, picolina. Io sono un bambino picco, piccolino. Tu sei una bambina picco, picolina. Fai la a, fai la e, Fai la i, fai la o. Fai la a, fai la e, Fai la i, la o, la u. Can tradicional alemanya Adaptaci dOriol Martorell HIMMEL UND ERDE AFRICA Can tradicional africana OH, KEN KARANGH Oh, oh, oh, oh, oh! Oh, ken karangh, oh, ken,karanga karangh, i,i,bareibo, oh, ken karangar! Oh, ken kareng, bareibo, oi, oi! Oh, ken kareng, bareibo, oi, oi! Ribar, rebibim! Ribar, rebibim! Ribar, rebibim! Ribar, rebibim! Iangaaaaa! OCEANIA Can tradicional de les Hawaii ALOHA, EH! (Adaptaci dA. Gal i de J. Arguimont). Dol el nvol abriga el tossal, emps per laire de ponent, mentre el cant dels nostres que sen van, tristament va sonant a dins la vall. Adu-siau, adu-siau, el vent ens portar la nostra crida. Ben abraats abans del darrer adu, fins que ens trobem de nou. Altres jorns, de joia els cants seran. Si tots, de nou ens retrobem. I, si no, cantant recordarem. Ben units i amb amor nostres germans.

AMERICA Can tradicional de Bolivia DE ALLACITO De allacito, de allacito, Tot en la Terra ha de morir, Ya viene el carnavalito. noms la msica, noms la De allacito, de allacito, msica, Ya viene el carnavalito. noms la msica viur sens fi. Todos bajan en parejas, Yo voy bajando solito. Todos bajan en parejas, SIA Can tradicional dIsrael Yo voy bajando solito. HINE MA TOV De allacito, de allacito, Hine ma tov umanaim, Ya viene el carnavalito. shevet achim gam me yama. De allacito, de allacito, Hine ma tov umanaim, Ya viene el carnavalito. shevet achim gam me yama. Todos cantan entonando, Hine ma tov, Hine ma tov, Yo slo entono un poquito. La, ra, la, la, ra, la, ra, la, la, Todos cantan entonando, la. Yo slo entono un poquito. Hine ma tov, Hine ma tov, La, ra, la, la, ra, la, ra, la, la, Pallacito, Pallacito, la. Ya se va el carnavalito Hine ma tov umanaim, Pallacito, Pallacito, hine ma tov umanaim. Ya se va el carnavalito Hine ma tov umanaim, Chacoteando, chacoteando, hine ma tov umanaim. Solito me voy quedando. Chacoteando, chacoteando, Solito me voy quedando.

166

IO SONO UN BAMBINO

HIMMEL UND ERDE

OH, KEN KARANGH

ALOHA, EH!

167

HINE MA TOV

DE ALLACITO

Totes aquestes activitats ens poden sser tils per a desenvolupar les intelligncies mltiples, els valors dins el treball cooperatiu, seguint els esquemes proposats anteriorment.

168

Annex 1 1. QUESTIONARIS
1.1. QUESTIONARI DE DETECCI DALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS ( 3-4 ANYS) ( L. Prez 2005) Marca amb una creu el valor corresponent entre les 4 possibilitats. El valor 1 significa que no sobserva mai o quasi mai, i el valor 4 que es manifesta en el seu grau mxim. 1 Adquireix i ret de forma rpida la informaci. 1 2 3 4 2 Presenta facilitat per a ladquisici de conceptes en relaci a la 1 2 3 4 seva edat. 3 Utilitza un vocabulari ampli. 1 2 3 4 4 T una gran informaci de temes complexos en relaci a la seva 1 2 3 4 edat. 5 Comprn les explicacions amb rapidesa. 1 2 3 4 6 Mostra una actitud activa davant laprenentatge. 1 2 3 4 7 Demostra curiositat per tot el que lenvolta fent moltes 1 2 3 4 preguntes. 8 Sobserva imaginaci i creativitat en les seves produccions. 1 2 3 4 9 Tendeix a treballar i jugar sol. 1 2 3 4 10 T tendncia a organitzar el grup. 1 2 3 4 11 Demostra sentit de lhumor. 1 2 3 4 12 T perodes de concentraci llargs. 1 2 3 4 13 s constant i persistent en les tasques que li interessen, fins que 1 2 3 4 acaba. 14 Es mostra perfeccionista. 1 2 3 4 15 Savorreix davant les activitats rutinries i no vol fer-les. 1 2 3 4 16 Per la riquesa i precisi del seu llenguatge es pot etiquetar 1 2 3 4 comsaberut o setcincies. 17 Dna solucions inusuals a problemes plantejats. 1 2 3 4 18 No s gaire acceptat pel seu grup dedat. 1 2 3 4 19 Utilitza la seva capacitat noms en les activitats que li interessen, 1 2 3 4 amb baix rendiment en les altres. 20 Prefereix jugar amb amics ms grans. 1 2 3 4 21 Vol saber com estan fetes i com funcionen les coses. 1 2 3 4 22 Savorreix amb facilitat. 1 2 3 4 23 Sap entregar 3, 4 o 5 objectes. 1 2 3 4 24 Prefereix realitzar activitats prpies dadults. 1 2 3 4 25 T una memria i retentiva inusuals. 1 2 3 4 169

26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50

Pot mantenir latenci en llargs perodes. Sobserva precocitat verbal. Adquireix alguns coneixements sense ensenyament directe. T mltiples interessos. Sembla que t un autoconcepte positiu. Mostra gran capacitat de treball i baix nivell de cansament. s molt competitiu. Mant una bona relaci amb ladult. Exerceix lideratge en el joc. Es mostra immadur en algunes rees del coneixement. Fa transferncies o troba amb facilitat relacions entre les coses. Li agrada inventar jocs. Pot muntar o desmuntar objectes mecnics. T reaccions de clera i rebequeries davant la ms petita contrarietat T conscincia dels seus sentiments i es fa ress dels altres. Pot construir un trencaclosques de 4 peces. Reconeix lletres i nmeros escrits. Copia un cercle, un quadrat i un triangle. Pot sumar fins a 5 objectes. s capa de recordar 4 xifres. s capa de realitzar 3 ordres alhora. Sap resoldre un problema senzill de restar. Reconeix diferncies entre dos objectes pel color, la forma i la mida. Observa el que falta en un dibuix incomplet. s autnom i independent molt aviat.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2

3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

Si la puntuaci obtinguda s superior a 125 punts ser convenient que un especialista confirmi les altes capacitats

170

1.2 QUESTIONARI DE DETECCI DALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS ( 5-8 ANYS) ( L. Prez 2005). Adaptaci.

Marca amb una creu el valor corresponent entre les 4 possibilitats El valor 1 significa que no sobserva mai o quasi mai, i el valor 4 que es manifesta en el seu grau mxim.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25

Mostra curiositat per saber de tot. Sobresurt en el grup perqu comprn les explicacions amb rapidesa. La seva comprensi tendeix a ser global. s persistent en les tasques comenades fins que les acaba. La memria i la retentiva sn inusuals. T un vocabulari ric i fluid per la seva edat. No ha rebut estimulaci primerenca . T impacincia per aconseguir una fita. s molt madur per la seva edat. Dna respostes sorprenents i inesperades. s un dels primers en acabar la feina a la seva classe. Sorprn amb preguntes que ning espera. Es molesta quan linterrompen en una tasca. s molt sensible davant el fracs o la incomprensi. T habilitats artstiques especials. T habilitats especials en alguna rea motora. La seva motricitat s excellent. Es relaciona b amb els adults. Li agrada relacionar-se amb alumnes ms grans que ell/a. Explica molt b historietes i contes. Mostra una actitud activa davant laprenentatge. T estones llargues de concentraci en all que el motiva. Sobserva creativitat i imaginaci en les seves produccions. T gran informaci de temes complexos per a la seva edat. Fa transferncies o troba relacions entre les coses amb facilitat.

1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1 1

2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2 2

3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3 3

4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4 4

Si la puntuaci obtinguda s superior a 60 punts ser convenient que un especialista confirmi les altes capacitats

171

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

1.3 QUESTIONARI DE DETECCI DALUMNAT AMB ALTES CAPACITATS ( 9 a 14 ANYS) (L. Prez 2005) Marca amb una creu el valor corresponent entre les 5 possibilitats. El valor 1 significa que no sobserva mai o quasi mai, i el valor 5 que es manifesta en el seu grau mxim. s desimbolt en situacions quotidianes amb una facilitat 1 2 3 4 5 inusual i admirable. T sentit de lhumor. 1 2 3 4 5 Demostra un esperit observador, agut i despert. 1 2 3 4 5 s atent, detallista i exquisit en el tracte. 1 2 3 4 5 Considera les situacions problemtiques com un repte. 1 2 3 4 5 Demostra curiositat per saber de tot, encara que no shagi 1 2 3 4 5 explicat a classe. s molt sensible davant els fracassos, les injustcies i la 1 2 3 4 5 incomprensi. s persistent i perfeccionista en les tasques que emprn. 1 2 3 4 5 Els seus interessos sn mltiples i variats. 1 2 3 4 5 Sobresurt entre els companys perqu comprn les explicacions 1 2 3 4 5 i les assimila rpidament. Prefereix relacionar-se amb companys ms grans. 1 2 3 4 5 Freqentment viu abstret en el seu mn interior, com distret. 1 2 3 4 5 Sobresurt per la seva disponibilitat i responsabilitat en les 1 2 3 4 5 tasques de grup. T una comprensi global i diferencia amb facilitat all 1 2 3 4 5 principal dall secundari. Resol problemes encertant rpidament el resultat. 1 2 3 4 5 Utilitza i organitza moltes estratgies per estudiar i aprendre. 1 2 3 4 5 Sorganitza de forma que t temps per a tot. 1 2 3 4 5 El seu vocabulari i la seva fludesa verbal sn rics i elaborats 1 2 3 4 5 per la seva edat. Li apassiona la lectura i devora llibres i contes. 1 2 3 4 5 Les seves preguntes sn incisives. 1 2 3 4 5 T una imaginaci desbordant i creativa. 1 2 3 4 5 Savorreix i mostra desgana en classes rutinries. 1 2 3 4 5 s molt madur per a la seva edat. 1 2 3 4 5 Si est concentrat es molesta si linterrompen. 1 2 3 4 5 Transfereix amb facilitat els coneixements i les estratgies 1 2 3 4 5 apreses a altres continguts i situacions. Capta amb les motivacions de la gent, els seus punts dbils, les 1 2 3 4 5 seves necessitats i comprn els seus problemes. Reprodueix amb exactitud els continguts apresos. 1 2 3 4 5 Posseeix amplia informaci sobre temes que no sn propis de 1 2 3 4 5 la seva edat. No est satisfet del ritme del seu treball. Sempre creu que cal 1 2 3 4 5 millorar-lo. s autosuficient i autodidacta. Demana poca ajuda al professor 1 2 3 4 5 per a les seves tasques. Si la puntuaci obtinguda s superior a 70 punts ser convenient que un especialista confirmi les altes capacitats 172

1.4 QESTIONARI

DE DETECCI DE LES INTELLIGNCIES MLTIPLES PER A LALUMNE/A A partir de C.M. Nom i cognom: Edat: Curs: Centre: Data: Puntuaci: Del 1 al 10 Adaptaci de WalterMcKenzie, (1999) INTELLIGNCIA LINGSTICA Magrada molt llegir. Tinc molta facilitat per escriure. Em resulta fcil explicar les meves idees als altres. Magrada resumir i treure conclusions duna lectura. Gaudeixo comunicant-me amb els meus amics, per telfon, mbil. Tinc bona memria per recordar noms, dates, llocs.. Minteressa aprendre idiomes. Sn molt divertits per a mi els passatemps: sopa de lletres, mots encreuats Gaudeixo escoltant quan parlen les persones. Tinc facilitat per exposar temes, explicar acudits i contes davant els altres. Total punts INTELLIGNCIA LGICO-MATEMTICA Ms fcil de resoldre problemes. Realitzo clculs mentals rpidament. Magraden els trencaclosques que em fan pensar. Sc capa de calcular aproximadament el que valen les coses. Busco programes de matemtiques a lordinador. Tinc facilitat per resoldre problemes de 2 o 3 formes diferents. Majuda a tenir xit el ser organitzat i ordenat. Magrada inventar problemes amb una soluci donada. Tinc facilitat per relacionar objectes reals amb figures geomtriques. Gaudeixo calculant distncies entre un lloc I laltre. Total punts.

INTELLIGNCIA VISUAL ESPACIAL Magrada canviar lordre i la decoraci de la meva habitaci.

Em diverteix dibuixar i pintar.

Comprenc millor les explicacions a travs de mapes conceptuals, grfiques, taules.. Ms fcil interpretar i llegir mapes i diagrames. Gaudeixo imaginant idees i dibuixos de forma variada. Magrada veure pellcules, diapositives, power point i altres representacions visuals. Aprenc millor les coses a travs dimatges. Em diverteixen els trencaclosques en tres dimensions. Sempre que puc, faig dibuixos en llibres i quaderns. Magrada fer construccions amb cubs. Total punts 173

INTELLIGNCIA CINTICA CORPORAL Magraden molt les manualitats. Sc una persona activa i magrada el moviment. Em costa estar assegut molt de temps. Magrada lesport i jugar a laire lliure. Sn importants per a mi les habilitats artstiques: la dansa, el teatre i el mim. Tinc facilitat per imitar els gestos i moviments caracterstics dels altres. Valoro lexpressi de les persones: gestos, mirades.. Magrada desfer les coses i tornar-les a muntar. Necessito tocar les coses per aprendre, no en tinc prou de mirar. Sobresurto en algun esport. Total punts

INTELLIGNCIA MUSICAL Aprenc els ritmes fcilment. Magrada tocar un instrument. Sc capa de diferenciar els sorolls ambientals. Magrada treballar amb msica ambiental. S diferenciar la msica quan sona b o est desafinada. Canto mentre faig coses. Voldria cantar en un cor. Em resulta fcil posar ritme a un poema o canviar la lletra duna can. Magrada tot tipus de msica. Recordo fcilment les melodies i canons. Total punts

INTELLIGNCIA NATURALISTA Minteressen els documentals que fan referncia a la natura. Sovint faig activitats a laire lliure. Em diverteix anar de cmping I fer excursions per la muntanya. Tinc facilitat per classificar animals, plantes I minerals. Respecto els animals com si fossin la meva mascota. Magrada fer experiments i observar les transformacions que es produeixen. Respecto les plantes. Crec que s necessari protegir els parcs naturals. Reciclo els envasos, el vidre, el paper Mho passo b estudiant el coneixement del medi. Total punts

174

INTELLIGNCIA INTERPERSONAL Tinc dos o ms bons amics. Magrada conversar i parlar amb tothom. Aprenc millor en grup. Disfruto fent treballs en equip. Magrada ajudar als altres i estar atent a les seves necessitats. Em preocupen els problemes de la meva famlia. Magrada conixer nous amics. Sc feli quan puc riure i passar-ho b, sense en riurem dels companys. Lesport en equip s divertit. Els companys de la classe busquen la meva companyia. Total punts

INTELLIGNCIA INTRAPERSONAL Sc prudent i procuro no molestar els altres. La justcia s important per a mi. Aprenc dels meus errors. Magrada conixer els comentaris que els altres fan de mi. Mesforo quan crec que una cosa val la pena. Expresso fcilment els meus sentiments: alegria, tristesa... Necessito saber el perqu de les coses. Collaboro en lajuda a nens necessitats, segons les meves possibilitats. Sc conscient de les meves qualitats i de les meves mancances. Estic content de ser com sc i de fer el que faig. Total punts

INTELLIGNCIA EXISTENCIAL O ESPIRITUAL Em desperta inters pensar qu hi ha desprs de la vida i de la mort. Voldria saber per qu vivim, pensem, estimem. Penso que hi ha alg superior a nosaltres. Perdono fcilment els companys i recordo sempre les coses bones que mhan fet. Em sorprn pensar com neixen, creixen i viuen, les persones, els animals i les plantes. Quan estic sol i en silenci penso en qui ha fet aquest mn. En la mort duna persona estimada recordo les coses bones que ha fet. Cada dia s per a mi una nova oportunitat per poder fer el b i ajudar els altres. Davant la mort duna persona penso a donar grcies per haver-la conegut. Dintre meu sento la necessitat destimar i ser estimat. Total punts 175

Alumnes

Lingstica

Lgico - matemtica

Visual - Espacial

Cintico - Corporal

Musical

Naturalista

Interpersonal

Intrapersonal

Espiritual o Existencial

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

176

1.5 QESTIONARI DE DETECCI DE LES INTELLIGNCIES MLTIPLES PER A PROFESSORS I PARES A partir de C.M. Nom i cognom: Edat: Curs: Centre: Data: Puntuaci: Del 1 al 10 INTELLIGNCIA LINGSTICA Escriu millor que la mitjana de la seva edat, amb claredat, agudesa, realisme.. . Explica histries, relats, contes i acudits amb precisi. T bona memria per recordar noms, dates, poemes. Li agraden els jocs de paraules i els passatemps: sopa de lletres, mots creuats Gaudeix molt llegint. T un vocabulari molt acurat i avanat per la seva edat. Gaudeix escoltant, quan parlen els grans. Mant latenci del grup mentre parla. Es comunica amb els altres amb un bon nivell verbal, de forma clara i concisa. Li s fcil extreure la idea principal dun text o resumir un conte. Total punts INTELLIGNCIA LGICO-MATEMTICA s capa de resoldre rpidament clculs mentals. Entn amb facilitat el llenguatge matemtic. Raona b i t sentit com. s capa de calcular aproximadament el que valen les coses. Busca programes de matemtiques a lordinador. T facilitat per resoldre problemes de 2 o 3 formes diferents. Li agrada lassignatura de matemtiques. s capa dinventar problemes amb una soluci donada. Pensa duna forma abstracta o conceptual superior a la resta dalumnat. Gaudeix jugant a escacs o altres jocs destratgies. Total punts INTELLIGNCIA VISUAL - ESPACIAL Gaudeix realitzant puzles, laberints, o activitats visuals semblants.
Li agrada molt dibuixar i pintar.

Comprn millor les explicacions a travs de mapes conceptuals, grfiques, taules.. Li s fcil interpretar i llegir mapes i diagrames. Gaudeix imaginant idees i dibuixos de forma variada. Li agrada veure pellcules, diapositives, power point i altres representacions visuals. Aprn millor les coses a travs dimatges. Li diverteixen els puzles i trencaclosques en tres dimensions. Dibuixa figures molt avanades per la seva edat. Fa construccions tridimensionals amb facilitat Total punts 177

INTELLIGNCIA CINTICO - CORPORAL. Gaudeix molt amb les manualitats. s una persona activa i li agrada el moviment. Mostra habilitat en la coordinaci viso - motora. Li agrada lesport i jugar a laire lliure. Sn importants per a ell/a les habilitats artstiques: la dansa, el teatre i el mim. Imita intelligentment els gestos i moviments caracterstics dels altres. Es diverteix amb els jocs tradicionals o multiculturals. Li agrada desfer les coses i tornar-les a muntar. Sovint toca el que veu. Sobresurt en algun esport. Total punts

INTELLIGNCIA MUSICAL Aprn els ritmes fcilment. Li agradaria tocar un instrument. s capa de diferenciar els sorolls ambientals. Canta canons apreses fora de lescola. Sap diferenciar la msica quan sona b o est desafinada. T una manera rtmica de parlar i de moures T bona veu per cantar. Li resulta fcil posar ritme a un poema o canviar la lletra duna can. Li agrada tot tipus de msica i busca ocasions per escoltar-la. Recorda fcilment les melodies i canons. Total punts

INTELLIGNCIA NATURALISTA Li interessen els documentals que fan referncia a la natura. Li agraden les sortides culturals que tenen relaci amb el medi ambient. Formula preguntes i busca informaci addicional sobre un tema treballat. T facilitat per classificar objectes segons les seves propietats fsiques i materials. Sn importants per a ell/a els animals. Li agrada fer experiments i observar les transformacions que es produeixen. s capa de preveure el resultat de les experincies abans de fer-les. T un gran coneixement sobre temes relacionats amb les cincies naturals Detalla les seves explicacions sobre el funcionament de les coses. Gaudeix en les classes de coneixement del medi. Total punts 178

INTELLIGNCIA INTERPERSONAL Li resulta agradable la convivncia amb els altres. Li agrada conversar i parlar amb tothom. Aprn millor en grup. Sembla un lder natural. Li agrada ajudar els altres i resoldre els seus problemes. T dos o ms amics ntims. Li agrada conixer nous amics. Comparteix el seu temps ensenyant informalment els altres. Gaudeix jugant amb els altres companys. Els companys de la classe busquen la seva companyia. Total punts

INTELLIGNCIA INTRAPERSONAL Manifesta un gran sentit dindependncia. T un sentit realista de les seves virtuts i defectes. Treballa i estudia b estant sol. Expressa amb claredat els seus sentiments: alegria, tristesa. Sesfora quan creu que una cosa val la pena. T una bona autoestima. Necessita saber el perqu de les coses. s capa daprendre dels seus xits i fracassos en la vida. Manifesta una gran fora de voluntat i capacitat per automotivar-se. T alguna afici de la qual no parla gaire amb els altres. Total punts

INTELLIGNCIA EXISTENCIAL O ESPIRITUAL Li desperta inters pensar qu hi ha desprs de la vida i de la mort. Vol saber perqu vivim, pensem, estimem.. Pregunta si hi ha alg superior als homes. Vol collaborar per fer un mn millor sense guerres, ple damor i en pau. Pregunta com neixen, creixen i viuen, les persones, els animals i les plantes. Est preocupat per la mort de les persones que estima. Fa lesfor de millorar cada dia i dedica part del seu temps a lajuda als altres. Estima i ajuda els companys ms desvalguts. Pregunta si sn els cientfics els qui es preocupen i governen el nostre planeta. T necessitat destimar i ser estimat. Total punts

179

Professors

Lingstica

Lgico - matemtica

Visual - Espacial

Cintico - Corporal

Musical

Naturalista

Interpersonal

Intrapersonal

Existencial o Espiritual

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

180

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

Pares Lingstica Lgico - matemtica Visual - Espacial Cintico - Corporal Musical Naturalista Interpersonal Intrapersonal Existencial o Espiritual

181

1.6 QESTIONARI DE DETECCI DE CAPACITATS PER A LALUMNE/A A partir de C.M. Nom i cognom: Curs:

Centre:

Edat: Data:

Puntuaci: del 1 al 10 APRENENTATGES Aprenc amb molta facilitat i rapidesa. Magrada molt observar les coses. Tinc molta memria. Busco molta informaci sobre temes que sn del meu inters. Penso que el que aprenc a lescola ms til per a la meva vida. Quan un tema minteressa, faig moltes preguntes que no fan els meus companys. El que aprenc en una assignatura em serveix per a les altres. Tinc curiositat per saber les coses. Estic sempre atent a les explicacions. Tinc moltes ganes daprendre. Total punts CREATIVITAT Tinc un elevat sentit de lhumor. M agrada experimentar noves maneres de fer les coses. Responc molt b a les preguntes del professor. Tinc punts de vista diferents dels meus companys. Puc donar diverses respostes davant dun problema Els meus escrits i dibuixos sn originals. Tinc predisposici a la fantasia i habilitat per imaginar. Sc capa de veure amb humor situacions que no semblen cmiques. No maconformo fcilment de les coses. Per a mi s fcil adaptar-me a noves regles. Total punts MOTIVACI Sc persistent per aconseguir els meus objectius. Tinc un inters mantingut per certs temes i problemes.
Faig sempre moltes preguntes per satisfer la meva curiositat.

M agrada saber com funcionen les coses. Amb poca motivaci faig els treballs. Prenc la iniciativa per fer un treball, un joc. Gaudeixo aprenent pel sol fet daprendre. Veig els problemes com un repte i m agrada trobar les solucions. Vaig content a lescola. Tinc habilitat per concentrar-me intensament durant un llarg perode de temps. Total punts 182

PSICOMOTRICITAT Sc molt bo en esports. Tinc habilitat manual, faig bona lletra, faig dibuixos amb precisi. Sc un dels millors en el gimns. Magrada fer equilibris. S mourem al comps dun ritme. Sc molt gil. Tinc un esport favorit. Magraden tots els jocs de moviment. Utilitzo gestos i expressions facials per comunicar-me. Els companys em volen en el seu equip. Total punts

AUTOCONCEPTE Sc ben valorat pels professors. Tinc bones idees. Els meus companys/es de classe maccepten b. Penso que sc una persona llesta. Sc molt obert de carcter i parlo amb tothom. Dins la meva famlia sc una persona important. Faig molt b el treball en el collegi. Magrada veure els altres contents. Normalment estic content. Estic a gust amb la meva persona. Total punts

SOCIALITZACI Accepto els jocs i les idees dels meus companys. s fcil per a mi fer nous amics. Els companys accepten les meves idees. Magrada treballar en grup. Participo en els jocs i activitats dels meus amics. Sempre que puc, ajudo els companys que ho necessiten. Em trien dels primers per anar a jugar. Em porto b amb tothom. Tinc 2 3 bons amics. Els amics em conviden a les festes. Total punts

183

Alumnes

Aprenentatges

Creativitat

Motivaci

Psicomotricitat

Autoconcepte

Socialitzaci

10

20

30

40

50

60

70

80

90

100

184

1.7 QESTIONARI DE DETECCI DALUMNES AMB ALTES CAPACITATS PER A PROFESSORS I PARES A partir de C.M. Nom i cognom: Edat: Curs: Centre: Data: Puntuaci: del 1 al 10. APRENENTATGES Aprn amb molta facilitat i rapidesa. s molt observador/a. T molta memria i ret la informaci que li arriba. Adquireix molta informaci sobre temes que sn del seu inters. T habilitats per transferir els aprenentatges a altres situacions. Fa moltes preguntes interessants i no habituals sobre un tema. s capa de fer generalitzacions. T bona predisposici envers els aprenentatges. Mostra gran capacitat datenci. Presenta molta curiositat intellectual. Total punts CREATIVITAT T un elevat sentit de lhumor. Li agrada experimentar noves maneres de fer les coses. Dna respostes intelligents, inusuals i niques. s original, noveds en els seus punts de vista. T capacitat per donar diverses respostes davant dun problema. Els seus escrits i dibuixos sn originals i amb una gran riquesa productiva. T predisposici a la fantasia i habilitat per imaginar. Mostra tendncia a veure amb humor situacions que no semblen cmiques. s inconformista. T flexibilitat pel canvi i per adaptar-se a noves regles. Total punts MOTIVACI s persistent per aconseguir els seus objectius. T un inters mantingut per certs temes i problemes.
Fa sempre moltes preguntes per satisfer la seva curiositat.

Li agrada saber com funcionen les coses. Est motivat per la tasca escolar. Pren la iniciativa per fer les coses. Gaudeix aprenent pel sol fet daprendre. Veu els problemes com un repte i li agrada trobar-hi les solucions. Necessita poca motivaci externa per fer un treball que li agrada. T habilitat per concentrar-se intensament durant un llarg perode de temps. Total punts 185

PSICOMOTRICITAT s molt hbil per als esports. T una bona motricitat fina. Presenta una bona coordinaci de moviments. Mant un bon equilibri. Es mou amb elegncia. s gil. Li agrada un esport determinat. Li agraden tots els jocs de moviment. Utilitza gestos i expressions facials amb grcia i facilitat per comunicar-se. Els companys el volen en el seu equip. Total punts

PERSONALITAT s responsable. T una bona autoestima. Li agrada treballar en grup. T amics de la seva edat. s de carcter obert. Li agrada jugar i conversar amb els companys de classe. s sensible davant les necessitats dels altres. s lder dins el seu grup. Li preocupen els temes ms abstractes del b i el mal, la justcia i la injustcia. s ben acceptat pels seus companys. Total punts

186

Professors
20 30 40 50 60 70 80 90 100

Aprenentatges

Creativitat

Motivaci

Psicomotricitat

Personalitat

10

187

Pares Aprenentatges Creativitat Motivaci Psicomotricitat Personalitat

10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

188

Annex 2 2. EXEMPLES
Gmez,M T. i Mir,V. (2005)

2.1 Exemple de prova de Llenguatge Verbal a P-5

Alumne/a: Comprensi oral Desprs descoltar el conte dels tres porquets, contestars les segents preguntes: Qu vol fer el llop? Qu fan els porquets? Quina caseta et sembla ms fluixa? A quina casa sajunten tots? Dibuixa el llop, els tres porquets i les seves cases. Expressi oral Explica un conte o una notcia que thagi agradat molt. Memoritzaci Recita una poesia o explica una endevinalla. Lectura Llegeix les paraules i frases segents:
UNA PIRULETA LA MARTA T UNA CARPETA BLAVA EN LLUS VOL LLEGIR UN CONTE.

Edat:

Data dexploraci:

Comprensi escrita Explica el significat duna paraula o frase. Expressi escrita Copia aquesta frase: EN XAVIER JUGA AMB LA PILOTA Escriu el nom de dos amics teus. Escriu el nom daquests animals. ( Dictat: papallona, formiga, vaca, gat.) Escriu el ttol dun conte. Escriu un rodol. Escriu el que ms tagradi.

189

2.1.1 Valoraci: Llenguatge Verbal P-5

Qu valorem en cada apartat? Comprensi oral: Explica la idea general del text. Expressi oral: Ordre seqencial en el temps. Fludesa verbal. Expressi i riquesa de vocabulari. Estructuraci i coherncia en lexplicaci: introducci, nus i desenlla. Creativitat. Correcta pronunciaci. Memoritzaci. Memria, entonaci i bona pronunciaci. Lectura. Reconeixement de lletres, sllabes i paraules. Comprensi escrita: Comprn el significat del que hi ha escrit. Expressi escrita: Escriptura. Bon tra i direccionalitat. Copiar correctament. Bona distribuci en el paper. Omissi i repetici de lletres en les paraules. Reconeixement de lletres. Construcci de paraules i frases.

Al finalitzar el cicle dEducaci Infantil es pot realitzar una avaluaci individual de tots els continguts del llenguatge verbal segons el registre segent:

190

2.1.2 Registre de valoraci del Llenguatge Verbal a final de Preescolar

Alumne/a i edat: ................. Cicle i curs: REA de LLENGUA Any: Escola: AVALUACIONS 1 A: assolit M: assolit a mitges N: no assolit
COMPRENSI ORAL

Final

T la capacitat descoltar contes, notcies i altres textos. s capa de recordar els personatges principals dun conte. Segueix el fil duna narraci i recorda lordre en qu succeeixen els fets. Comprn la idea general dun text. Contesta preguntes de comprensi tancades. Contesta preguntes de comprensi obertes. s capa de realitzar dues o tres ordres successives. Reconeix els diferents gneres literaris: narracions, poemes, canons, endevinalles.... Relaciona la nova informaci amb una altra ja coneguda. Diferencia la realitat de la fantasia.
EXPRESSI ORAL

Imita onomatopeies Articula b els sons. Utilitza adequadament el vocabulari bsic treballat. Sexpressa de forma coherent. Estructura b les frases.

191

Memoritza i recita poesies, endevinalles, canta canons. Relata amb ordre les accions dun dia. Expressa estructuradament vivncies, contes, notcies. Escolta i segueix un dileg. Explica una notcia i la comenta.
COMPRENSI ESCRITA: pre-lectura i lectura

les

seves

idees,

Fa hiptesis del que pot estar escrit a partir de dibuixos i fotos. Reconeix les lletres treballades. Reconeix el seu nom. Sap llegir paraules conegudes. Relaciona el text escrit amb les imatges que lacompanyen. Comprn textos senzills. Completa frases. Reconstrueix petits poemes desordenats. Diferencia paraules que noms canvien una lletra: col i gol. Llegeix, i entn petites frases.
EXPRESI ESCRITA: pre-escritura i escritura.

Sap fer lnies rectes, corbes i pregrafies. Copia el seu nom. Copia una frase senzilla. Escriu el seu nom sense model. Reprodueix les grafies correctament. Confecciona paraules amb lletres mbils.

192

Escriu el que li dicten els mestres. Escriu el ttol dun text. Escriu un conte conegut. Repassa, rellegeix i corregeix el que ha escrit.

Observacions: ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. .........................................................................................

193

2.1.3 Postavaluaci del Llenguatge Verbal a P-5.

Itinerari complementari per atendre alumnes amb altes capacitats i a tots els altres.

EL NOM Nom propi

Objectius Reconixer el propi nom. Aprofitar el sentit emocional i de identificaci del nom propi. Descobrir lordre i la varietat de lletres i sons dels noms. Observar que amb el nom dels nens de laula es confecciona labecedari. Reconixer el nom dels companys i les lletres que el componen.

Nom com
Iniciar el procs de lescriptura espontnia. Aprofitar la creativitat davant del model inalterable del nom propi. Afavorir laugment del vocabulari bsic. Reconixer les grafies convencionals i iniciar-se en el seu valor sonor.

Activitats per a tots

Associar les fotos dels seus companys amb els seus noms i llegir-los. Dibuixar un company i posar el seu nom. Escriure el propi nom en els treballs. Escriure noms llargs i curts. Associar noms que tinguin la mateixa lletra o so com. Retallar de titulars de revistes les lletres dels seus noms.

Buscar en un llistat noms que comencin i acabin per una lletra determinada. Identificar un nom que es vagi repetint en el text. Confeccionar noms amb lletres mbils retallades de diaris, revistes... Dictar noms ms complexos, sillbicament i alfabticament i llegir-los. Escriure el nom dun animal gros i un de petit.

Activitats

per altes Escriure el nom i cognom

en un sobre.

Buscar en un conte paraules que comencin i 194

capacitats

Retallar de titulars de diaris acabin per una lletra lletres per confeccionar determinada. noms de professors i Associar noms amb els familiars. dibuixos corresponents. Jugar a completar noms. Aparellar el mateix nom Escriure o confeccionar escrit en diferents noms de personatges de la grafismes: majscules, TV que els agradin. minscules, impremta. Reconixer i copiar noms propis dun conte. Dictat mut amb imatges i ells escriuran el nom. Escriure noms que tinguin la sllaba inicial igual.

Activitats grup classe

Es poden collocar capses de llumins en un mural, enganxades i posar el nom dels nens a sobre la capsa i a dins la seva foto. Quan arriba a lescola el nen obre la capsa i visualitza la foto i quan marxa la tanca. Observant les capsetes podrem comptar les tancades i i saber aix quants alumnes falten.

195

2.2 Exemple de prova de Llenguatge Matemtic a P-5

Alumne/a: Edat: Lgica Dibuixa les segents formes: quadrat, triangle, cercle i rectangle. Continua les srie: O I + O I +...... Concepte despai Dibuixa cercles al voltant dun quadrat. Concepte de temps i mesura Dibuixa un paisatge de dia i un de nit i pintals. Digues amb qu mesuraries laigua duna peixera i amb qu mesuraries una cinta llarga. Escriptura de nombres Escriu aquests nombres. (Dictat: tres, un, quatre, dos, cinc, deu, sis, vuit, set i nou). Concepte de quantitat Dibuixa un conjunt de 4 pilotes i un altre de 8 palets. Clcul. Realitza aquestes operacions 4 +5 -----Raonament de problemes En Sergi t 6 globus i en perd 2. Quants globus t ara? Quantes potes tenen 2 pollets i 3 gossets? Si compro 2 xiclet i 5 caramels i regalo 1 xiclet i 2 caramels. Qu em quedar per a mi? 9 -6 ------Data dexploraci:

196

2.2.1 Valoraci: Llenguatge Matemtic P-5

Qu valorem en cada apartat? Lgica: saber representar les formes bsiques i realitzar sries. Concepte despai: conixer el significat de lexpressi al voltant de . Concepte de temps i mesura: saber diferenciar entre dia i nit i metre, litre i quilo. Escriptura de nombres: reconixer la grafia dels nombres fins a 10. Concepte de quantitat: conixer el valor dels nombres. Clcul: comprendre la mecnica de la suma i la resta. Raonament: problemes duna i dues operacions de sumar i restar.

Al finalitzar el cicle dEducaci Infantil es pot realitzar una avaluaci individual de tots els continguts del llenguatge matemtic segons el registre segent:

197

2.2.2. Registre de valoraci del Llenguatge Matemtic a final de Preescolar

Alumne/a y edat: Cicle i curs: Any: Collegi:

REA de MATEMTIQUES

AVALUACIONS
1 Final 2 3

A: assolit M: assolit a mitges. N: no assolit LGICA Identifica el temps: sol, pluja, vent... Agrupa objectes per semblances. Diferencia els colors. Classifica els objectes segons: forma, color i mida. Diferencia segons la mida: gran, mitj i petit. Realitza sries de 2 elements. Realitza sries de 3 elements. T noci de conjunt. Resol un problema senzill de dues formes diferents NOCI DE QUANTITAT Diferencia conjunts segons la quantitat: molt- poc. Estableix relacions digualtat i diferncia. T noci de doble i meitat. T noci de parell. NOCI DESPAI Orientaci, organitzaci i direccionalitat: Davant - darrere. Dalt baix. 198

Sobre sota. Lluny - prop Dins fora. Obert tancat. NOCI TEMPORAL Reconixer: abans, ara i desprs. Primer ltim. Dia nit. Ahir avui dem. Mat tarda nit. Dies de la setmana. Mesos de lany. Estacions de lany. Ordenar historietes de 3 4 elements. MESURA Noci de mesura. Diferenciar: ample estret. Gruixut prim. Pesat lleuger. Ple vuit. Gran petit. Llarg curt. Ms que menys que. Tan ... com. Conixer la moneda. Fer aproximacions, prediccions, arrodoniments.

199

Diferenciar les mesures de longitud ( pam, peu, metre), capacitat ( vas, ampolla, litre) i pes (ms pesat, menys, quilo). GEOMETRIA Reconeix les formes: rodona, quadrat, triangle... Coneix i reprodueix lnies obertes i tancades. Coneix i reprodueix lnies rectes i corbes. Reconeix la forma esfrica, cbica i cnica i cilndrica relacionada amb objectes quotidians. NUMERACI, CLCUL I OPERACIONS. Reconeix diferents nombres. Sap contar del 0 al 9 sense alterar lordre. Coneix el valor des nombres. Sap compondre i descompondre. Reconeix i escriu del 0 al 9. Reconeix nombres superiors a 10. T noci dadici amb objectes. T noci de substracci amb objectes. Reconeix els conceptes de = + > <. Resol sumes inferiors a 10. Resol restes inferiors a 10. Resol sumes i restes superiors a 10. Resol problemes de sumar. Resol problemes de restar. Resol problemes de dues operacions. Inventa problemes amb un resultat donat. Observacions: ............................................................................................................................................. ............................................................................................................................................. 200

2.2.3. Postavaluaci del Llenguatge Matemtic a P-5.

Itinerari complementari per atendre els alumnes amb altes capacitats.

Geometria Objectius
Assimilar els conceptes de dins i fora. Diferenciar les lnies obertes, tancades, corbes i rectes. Descobrir en el seu entorn les figures: cercle, quadrat, triangle i rectangle. Diferenciar lesfera, del cub.

Espai
Adquirir a travs del joc les nocions espacials bsiques i saber plasmar-les. Reconixer la simetria en el seu cos i en objectes senzills.

Activitats per a tots

Dibuixar objectes dins i fora duns espais marcats. Agafats de la m formar lnies, obertes, tancades, corbes i rectes. Modelar figures geomtriques. Pintar en un dibuix formes esfriques i cbiques. Observar en diverses fotos lnies i figures. Observar en la naturalesa lnies i figures i dibuixar-les a la seva manera.

Reflectir en el paper totes les nocions adquirides en els jocs de Psicomotricitat. Diferenciar mitjanant fotos i dibuixos els conceptes anteriors. Muntar trencaclosques amb dibuixos simtric senzills.

Activitats per altes Dibuixar un paisatge en formes geomtriques. capacitats

Observar en la naturalesa diverses lnies i figures geomtriques (la forma de la secci dun arbre tallat, el cercle o el triangle de la copa dun arbre com lavet.

Buscar en el seu entorn natural i social objectes simtrics, lmpares, fanals, el sol, margarites... Preparar un dibuix molt senzill que han de completar simtricament. Per exemple una papallona, 201

Observar dins de laula els objectes que tinguin forma esfrica, cbica, cnica i de prisma. Modelar volums (esfera, i cub). Observar que en determinats jocs estan dins o fora de lrea de joc.

un gerro... Tallar-lo pel seu eix de simetria, nines retallables, animals, plantes fruites, barrejar-les i tornar a composar-les simtricament.

Activitats grup classe

Jugar a qu veig? Una finestra. Com s? Quadrada.

Fer un joc al pati on shagin de desplaar: davant- darrera, proplluny, dintre -fora...

202

2.3 Diferents temes treballats per a intelligncies mltiples

EL CARGOL OBJECTIUS LINGSTICA

Treballat per intelligncies mltiples a P-3

ACTIVITATS AVALUACI

Aprendre un rodol, una poesia o una Endevinalla: quin animal porta la seva casa a endevinalla sobre el cargol. sobre?

Valorar lexpressi

Altes capacitats: Explicar als companys Altes capacitats: Informar del que mengen, oral i la pronunciaci. alguna caracterstica dels cargols. que neixen dous. LGICO MATEMTICA Aprendre el n : 1-2 Altes capacitats: Diferenciar antenes llargues y dues de curtes. Representar amb els dits 1-2. dues Dibuixar lliurement un cargol gros. Altes capacitats: Dibuixar 3 cargols: gros, mitj i petit amb antenes llargues i curtes. Concepte i grafia de 1 i 2.

VISUAL ESPACIAL

Aprendre el color del cargol i el verd de Dibuixar el cargol. Valorar la creativitat. lherba. Altes capacitats: Fer un cargol de plastilina, Altes capacitats: Observar el cargol i de fang i pintar-lo. com es desplaa deixant babes. Barrejar colors (groc i blau, per aconseguir verd). Imitar els moviments del cargol. Altes capacitats: Representaci mmica. Aprendre una can. Arrossegar-se com els cargols. Altes capacitats: Representar qu fan les antenes quan les toques. Cantar la can del cargol treu banya Avaluar lagilitat i la facilitat per imitar.

CINTICA CORPORAL

MUSICAL

Valorar la memria i

203

Altes capacitats: Diferenciar el sons de Altes capacitats: Representar la pluja amb el ritme. les mans. Picar fort de mans quan plou molt, la natura: pluja, vent.. fluixet si plou poc, picar amb un dit si cauen gotetes. Representar el vent bufant fort o fluix. NATURALISTA Buscar informaci sobre el cargol, a Explicar les parts del cargol. Valorar la memria per recordar el que travs dels pares, avis, revistes. Altes capacitats: Classes de cargols; de han explicat. Altes capacitats: Informaci ms mplia. muntanya, daigua: dola i salada. Compartir material. Deixar les coses als companys. Valorar lamistat.

INTERPERSONAL

Altes capacitats: Ajudar el nen que ho Altes capacitats: Ajudar a fer el cargol. necessiti. INTRAPERSONAL Cuidar els animalets. Altes capacitats: Buscar menjar per als cargols que tenim a Sensibilitat envers els classe. animals.

Altes capacitats: Pensar en la llibertat dels animals, i en qu si els tenim a casa sense cuidar-los Veure totes les necessitats que pot tenir un prou b es moren. cargol. Menjar, humitat... ESPIRITUAL O EXISTENCIAL Saber dir grcies pels animalets que Fer un dileg sobre els animals i com en sn Valorar lagrament i tenim. de necessaris. el valor de la vida. Altes capacitats: Valorar la vida dels animals i cuidar-los. Altes capacitats: Dialogar sobre la fragilitat del cargol.

204

EL COS HUM OBJECTIUS Aprendre del 1 al 5. LGICO -MATEMTICA Altes capacitats: Descomposar el 5. MUSICAL

Treballat per intelligncies mltiples a P-4

ACTIVITATS Representar amb els dits del 1 al 5. Altes capacitats: 3+2 5+0 4+1 2+3 Valorar la memria i el ritme. AVALUACI Concepte i grafia de 1 al 5.

Aprendre una can. Altes capacitats:

Cantar la can dEn Joan petit com balla Altes capacitats:

Fer ritmes amb diferents parts del Picar de mans i de peus al ritme de la can cos. CINESTSICA CORPORAL Imitar els gestos de les persones. Altes capacitats: Representaci mmica. LINGSTICA Aprendre un rodol, una poesia. Altes capacitats: Parlar dels persones. aliments de Imaginar que ets un mirall. Altes capacitats: Representar si dorms, rius, plores, menges... Un poema del cos hum: les orelles sn per Valorar lexpressi. escoltar ,les mans per treballar, els ulls per Oral i la pronunciaci. mirar.. les Altes capacitats: Informar del que mengen, i del que seria millor que mengssim. VISUAL ESPACIAL Fer un dibuix Dibuixar el meu amic/a. Valorar la creativitat i Avaluar el mim i la facilitat per imitar.

205

Altes capacitats: Orientar-se en un plnol NATURALISTA Reconixer les parts del cos Altes capacitats:

Altes capacitats: Fer un recorregut segons el plnol.

lorientaci a lespai...

Explicar les parts del cos i localitzar-les en un Valorar la memria per mural... recordar el que han explicat. Altes capacitats:

Informaci ms amplia. Parts Dibuixar una persona en dues capes, el que internes del cos, utilitat. tenim sobre la pell que es veu i sota, el que no es veu: cor, pulmons. INTERPERSONAL Compartir material. Altes capacitats: Ajudar el nen que ho necessiti. INTRAPERSONAL Cuidar els nostre cos. Altes capacitats: Deixar als nens el que necessitin. Altes capacitats: Ajudar a fer el dibuix. Activitats pensant en lalimentaci, higiene... Altes capacitats: Sensibilitat, nostre cos. atenci al Valorar lamistat.

Pensar en la necessitat de cuidar Fer jocs per poder expressar, lalegria, la la nostra salut i les nostres tristesa, la pena. I com cuidar la nostra salut. emocions. Tamb la bona imatge. ESPIRITUAL O EXISTENCIAL Saber dir grcies pel do de la vida. Fer un dileg sobre la vida Altes capacitats: Altes capacitats: Valorar lagrament i el valor de la vida.

Valorar la vida i agrair als pares el Dialogar sobre la fragilitat de les persones i la que fan per nosaltres. necessitat dajuda.

206

EL CONTE DELS TRES PORQUETS

Treballat per intelligncies mltiples a P-5

(Activitat realitzada per les mestres de Pre-escolar del centre Les Alzines.) OBJECTIUS LINGSTICA Conixer el significat de paraules noves. Utilitzar el diminutiu. Altes capacitats: Canviar el final del conte. Captar la idea essencial del conte. Construir frases amb les paraules noves. LGICO MATEMTICA Saber qu significa +1 i -1. Comprendre el significar de 3+1 i 4-1 Altes capacitats: Descomposici del 4 Ordenar els nombres de forma ascendent i descendent. VISUAL ESPACIAL Diferenciar cases segons els materials. Altes capacitats: Dibuixar i pintar les cases segons siguin de palla, fang o rajols. Altes capacitats: ACTIVITATS Ensenyar rtols amb les paraules noves. Buscar els diminutius de casa, porc, germ. Altes capacitats: Explicar el conte a la senyoreta amb poques paraules, idea central. Canviar els personatges del conte: el llop fer de bo i els porquets de dolents. Explicar el conte amb un altre final. A traves dels dits de la m representar 3+1, 4-1. Altes capacitats: Quantes potes tenen tots els porquets junts? Quants ulls tenen tots els animals del conte?

207

Saber construir una casa amb cartolina. Saber orientar-se. CINTICA CORPORAL Demostrar: fora, destresa i velocitat. Altes capacitats: Saber interpretar emocions. Interpretar mmicament el conte. MUSICAL Crear efectes sonors amb el cos. Diferenciar els sorolls ambientals. Altes capacitats:

Fer una casa en tres dimensions. Davant un mapa orientar-se per poder anar a casa dels porquets des de la muntanya. Fer curses, habilitat: a peu coix, saltar, mesurar la fora, ... Altes capacitats: Representar una cara alegre, trista, espantada, enfadada... Fer un representaci mmica. Inventar ritmes amb les mans i els peus. Imitar el soroll del vent, la pluja, les passes del llop. Bufar de diferents maneres: fluix-fort, llarg-curt...

Identificar i imitar els sons dels diferents Altes capacitats: animals. Fer codis entre els porquets ... . ... . picant la porta. Picar rtmicament. Inventar ritmes alternant les mans. NATURALISTA Reconixer don provenen els material amb els Associar el blat amb la palla, la fusta amb els arbres i el fang amb els quals es poden fer les cases. rajols. Altes capacitats: Conixer les petjades dels animals. Diferenciar animals domstics de salvatges. Altes capacitats: Fer uns dibuixos de les petjades de les persones, del llop i del porquet i associar-les a qui corresponguin.

208

INTERPERSONAL

Percebre els sentiments dels altres: por, Jugar a endevinar sentiments. soledat... Altes capacitats: Altes capacitats: Qestionar la gana, fred, i cansament Reflexionar sobre les actituds dels altres. porquets.

del llop i les actituds dels

Imaginar qu es pot sentir si no tens casa per Imaginar que el llop es queda a viure amb els porquets, ells li donen viure. menjar i comparteixen casa. Inventa un conte aix. INTRAPERSONAL Valorar el treball ben fet. Fer el dibuix de la casa molt ben fet, retallar-la i fer-ne un mural.

Pensar qu necessitar per fer un treball, un joc, Saber qu necessitar per aquest treball: cola, tisores, colors, llapis, un berenar. goma i cartolina. Altes capacitats: Altes capacitats:

Saber expressar sentiments, de dolor, angoixa, Representar situacions de por, valentia, agressivitat... por... EXISTNCIAL O ESPIRITUAL Pensar en les conseqncies de la mentida i Fer un dileg per veure que sense mentides anem ms b. lengany. Altes capacitats: Altes capacitats: Respectar la vida. Buscar una altra soluci per desfer-se del llop. Compartir el menjar...

209

EL JOC

Treballat per intelligncies mltiples a C.I.

El per qu del tema: el joc. Investigacions cientfiques demostren que qualsevol capacitat del nen /a preescolar es desenvolupa ms eficament en el joc que fora dell. Potencia el doble la memria i sis vegades ms l autodomini, (rol ldic) aprn a manar i a obeir. OBJECTIUS Iniciar en la lgica espacial. LGICO MATEMTICA ACTIVITATS Joc: Tres en ratlla. Comptar les jugades. AVALUACI Valorar la rapidesa i actituds en els jocs.

Aprendre a comptar, inici de Joc : ulls tancats, endevinar si sn boles o cubs, grans, Saber comptar i diferenciar sumar i restar. petits o mitjans. ms de menys. Saber resoldre problemes. Altes capacitats: Valorar els encerts dels Joc de comptar: mans, peus, dits i de treuren i afegir-ne clculs i dels objectes Diferenciar cossos geomtrics. i escriure els nombres. geomtrics. Joc de bescanviar: utilitzar les regletes, una groga val per tres vermelles...

MUSICAL

Identificar sons diferents. Reconixer sons naturals. Iniciar-los en el ritme. Saber cantar una can. Saber seguir una can amb grup.

Joc: mostrar el dibuix de diversos objectes i ells faran el Valorar quins sons so (timbre, rellotge, campana...) identifiquen. Girar-se desquenes la meitat de laula: un grup fa el so Observar si algun alumne t de lobjecte mostrat i els altres lendevinen. Canviar els dificultats auditives o de papers. ritme. Joc: el zoo ( els necs fan cuac, cuac; els pollets: piu, Valorar lespontanetat, piu, les granotes: croac, croac... tots els nens tenen un memria i atenci cartronet amb un animal dibuixat, i segons el so han de individual. buscar la seva parella. Observar com accepten la Joc: imitar la pluja, picant 4 cops amb dos dits de cada can triada i com hi 210

m, desprs amb tots els dits, amb el palmell de la m i participen. sobre la taula. Primer fluixet i desprs ms fort. Altes capacitats Joc: sortim a la TV: un objecte fa de micro i cada u canta una can i passa el micro al del seu costat. Posats en rotllana. Acabada la ronda es tria una can per cantar-la tots junts. CINTICA CORPORAL Saber-se expressar amb el cos. Capacitar per manipular o treballar amb objectes. Joc: si la barqueta es tomba joc popular, saltar al Valorar lexpressivitat i agilitat de la gesticulaci, la vaiv de la corda tot cantant la can. creativitat i la coordinaci Altes capacitats del salt. Joc: el mestre nomena unes accions i ells fan el gest: Observar si alg t alguna estem contents, tristos, enfadats, adormits, desperts, dificultat. cansats... El mestre fa uns gestos, unes accions i ells els endevinen. Un voluntari fa gestos, accions i els altres els endevinen. Joc: fotollenguatge; mostrar-los fotos amb accions o actituds i que manifestin qu hi veuen. LINGSTICA Comprendre missatges orals. Joc: Aparellar imatges amb la paraula. (tarja- dibuix, Valorar els encerts, tarja- paraula). Fotos de casa, de la mare, pare, avis, participaci, la fludesa. la

211

Reconixer paraules escrites. Saber expressar-se.

germans... i dir una cosa bonica dells. Altes capacitats: Joc: El capit diu, aixequeu la m dreta... si ho fan b guanyen un punt. Si el missatge s: noms aixequeu la m esquerra si ho fan b, guanyen un punt. Si sequivoquen, el resten.

VISUAL ESPACIAL

Saber diferenciar formes.

Joc: a tots els objectes rodons, triangulars o quadrats, Valorar els encert i els enganxar-hi un gomet de la mateixa forma. errors.

Joc: cadasc agafa la seva joguina i la colloca segons Comprovar quins conceptes cal reforar: prop-lluny, les instruccions del mestre o de lalumne. dalt-baix... Altes capacitats: Valorar la creativitat, Reconixer lespai. Reconixer dins lescola les diferents zones o espais, polidesa, combinaci de biblioteca, aula dordinadors, despatx... classes dels colors. grans, i fer algun encrrec. El dileg desprs del treball. Sensibilitzar per expressar-se Joc: esponges en grups de 4 i cada alumne/a t una amb el dibuix i el color. esponja petita. Una cartolina per grup i temperes Lactitud en el treball de aigualides. Posar-los una msica i que omplin la grup. cartolina de colors, per ordre, un cop cada un. Cada Realitzar dibuixos amb creativitat grup dir que vol pintar. i polidesa. Joc: Mir. Abans haurem vist algun dibuix daquest pintor i haurem fet comentaris. Donar-los un full en blanc, llibertat descollir pinzells i pintures. Fer-los Iniciar en la situaci dels objectes: propostes: dibuixa casa teva, el teu bosc, platja, els dalt-baix, sobre-sota, prop-lluny... amics... Comentar els resultats un cop exposats. Dominar el tra.

212

NATURALISTA

Desvetllar linters per lentorn Joc de parelles: natural. Targetes de plantes i animals. Fotos de ciutats, paisatges Adquirir el vocabulari adient. Un cop aparellades aprendre els noms.

Valorar a travs dun dileg qu han assolit a nivell cognitiu (vocabulari i conceptes de respecte)

Joc de pistes: per parelles recollir del pati, jard, bosc.. Desenvolupar el respecte a la 2 pedretes de diferent color. natura. 2 fulles diferents. 1 grapat de sorra i 1 grapat de terra. 2 tronquets diferents. Cada vegada que trobin una cosa han de portar-la a la mestra, que els posa un gomet al seu carnet. Altes capacitats Acabat el joc, possar-ho classificat damunt la taula i ferne els cartells. INTRAPERSONAL Millorar lautoestima i lautoconeixement. Joc: Voldria ser. Valorar que en el joc hi participin tots amb Posar a terra diverses fotos de flors, animals, oficis... en naturalitat. No burlar-se de rotllana van mirant. Un cop asseguts, per ordre, aniran cap opci ni de ning. escollint una o dues fotos.

213

Cada u anir explicant per qu vol ser un gat, una rosa o un cuiner... Joc: jo estic content/. Quan... Joc: sc molt bo/na... saltant, pintant... INTERPERSONAL Capacitat per descobrir lalteritat, Joc dendevinar: Qui s? com s, qu fa laltre. El mestre diu: s ros, salta b i li agrada xiular... Els nens endevinen el seu nom. Iniciar en la manifestaci reconeixement democions. i Joc de la gallineta cega; ( endevinar per tacte). Valorar la participaci relaxada, qui s rpid i Joc: en rotllana, el mestre i algun nen diuen coses que fan por, riure... i ells posen cara de por o riuen, deixar expressiu, qui imita... un temps per mirar-se una als altres. bondat, Haver interioritzat que tots som diferents i tots molt valuosos.

ESPIRITUAL O EXISTENCIAL

Capacitat destimar i de fer el b, Joc: imitant els grups dajuda al tercer mn (ONGs) Valorar la buscar fotos de nens que passen fam, de ciutats lestimaci.. ajuda als altres. destrudes per les guerres.. fer una rotllana i entre tots anar pensant qu podrem fer per a ells. Tindrem una pilota i respondr aquell a qui la mestra li tiri la pilota i no li caigui.

214

2.4 Exemples de temes treballats per Intelligncies Mltiples i Competncies Bsiques

UNA FESTA Treballada per intelligncies mltiples i Competncies Bsiques a C. M.
OBJECTIUS INTELLIGNCIA LINGSTICA Millorar lexpressi oral i escrita. ACTIVITATS Passar un vdeo sobte alguna festa: fires, castanyada, Nadal, S: Jordi... AVALUACI

Valorar la memoritzaci i Compara la qualitat dels audiovisuals, imatge, so, expressi, missatge lentonaci. que transmet... Altes capacitats Recitar i memoritzar poemes: Poema de la nit de Nadal ( G. de Liost). Comprovar la comprensi i correcta utilitzaci de les paraules noves en la parla i en lescriptura.

Competncies Bsiques:

Reforar lortografia.

COMUNICATIVA LINGSTICA I AUDIOVISUAL

Augmentar el vocabulari.

Les figures del pessebre (J. Llongueres). Oraci a S.Jordi ( Salvador Espriu).

Descobrir les funcions de les paraules i el seu significat.

Treballar la morfologia i lortografia de les paraules noves. Separar les paraules dels poemes per funcions. Buscar el significat de perdre bous i esquelles, cames ajudeu-me, estic que no puc dir ni fava, fer una innocentada, fer broma, fer

215

Comprendre dites i refranys. INTELLIGNCIA LGICO MATEMTICA Perfilar el concepte de quantitat i de qualitat.

riure, fer el ridcul... Buscar paraules i frases fetes, referents a les festes.

Fer la llista de coses i preus per una festa daniversari.

Competncies Bsiques:

Reforar el clcul mental i escrit

Valorar les capacitats per a relacionar Comparar preus de joguines. nombres amb Fer grups de joguines, classificar-les amb critris geomtrics, educatius, operacions, mesures, smbols i elements desplai, de solidesa... geomtrics. Mesurar en cinta mtrica les garlandes per la festa (aniversari, Nadal, St Jordi...) Treballar els conceptes de : Saber resoldre problemes lgics i amb pensament lateral.

MATEMTIQUES

Desvetllar el pensament lgic i lateral.

Mig - la meitat. Un ter - la tercera part. Set novens set novenes parts.

Desenvolupar el coneixement de smbols i elements geomtrics.

Trobar el significat de A la quinta forca ( lluny) Buscar dites relacionades amb les matemtiques. Altes capacitats Calcular el cost total de la festa.

Valorar els conceptes de car, barat, bon preu...

216

Elaborar diversos pressupostos en regals. Inventar problemes sobre el cost de festes: castanyada, St Jordi... Organitzar partides descacs, dmino, cartes... per potenciar el clcul mental. INTELLIGNCIA VISUAL ESPACIAL I MUSICAL Conixer i valorar canons i ritmes propis i daltres cultures referits a les festes. Escoltar un pupurri de canons i classificar-les. (Nadales, populars, Avaluar: corrandes, per jugar...) la cooperaci, la Amb els ulls tapats endevinar sons (campana, xiulet, triangle, picar amb iniciativa, la les mans, amb els peus...) imaginaci, la creativitat, els encerts Fer un recull dels smbols grfics que hi ha en els cartells festius. i errors en les activitats pertinents. Aprendre la can del Gegant del Pi. Altes capacitats Portar el ritme de canons diverses. Fer sessions de Karaoke. Saber seguir uns ritmes. Activitats com: expressar sentiments, crtica artstica... Fer un muntatge amb fotografies, retalls de diari... Organitzar una coral festiva. Diferenciar la qualitat i el simbolisme Inventar-se eslgans visuals i musicals.

Competncies Bsiques:

Discriminar el to i el timbre de sons instrumentals i naturals.

CULTURAL I ARTSTICA

217

dimatges i fotografies. Poder entonar melodies amb la boca tancada i portar el ritme amb els peus. Saber fer una composici dimatges en un mural.

Aprendre la can de Marrameu i inventar estrofes amb les aventures den Marrameu i representar-la. Fer un capgros. Cercar expressions amb el mot cap: cap destaci, cap de taula, cap dany...

Saber compaginar el Recollir els productes tpics de les festes: Fires, Carnestoltes, Nadal, St. Valorar la iniciativa sentit de la festa amb Jordi i St. Joan. personal i el treball en el respecte a grup. Organitzar la recollida selectiva de les deixalles de la festa. lentorn. La riquesa Fer un recull de receptes de coques, pastissos, torrons, panellets, normals, Adquirir lhbit de dobservacions, ecolgics i diattics. reciclar dinvestigaci, Competncies lesperit crtic, les Descobrir lequilibri Altes capacitats Bsiques: habilitats motrius: entre els pats Comparar els productes festius casolans amb els elaborats. agilitat, coordinaci i CONEIXEMENT I festius i una dieta preparaci de les LA INTERACCI equilibrada. Buscar el valor nutritiu dels aliments festius: castanyes, torrons... proves del circ. AMB EL MN Investigar quines costums dara poden malmenar la natura: buscar FSIC INTELLIGNCIA CINTICA CORPORAL I NATURALISTA.

218

Desvetllar la capacitat de moviment i equilibri del nostre cos.

castanyes, suro, bolets, molsa... Organitzar sortides (anar a buscar bolets, castanyes..) respectant la natura La participaci i el i les possibilitats del nostre cos (equilibri, caminar, corre, saltar, sentit de la festa. grimpar...) Inventar una dansa amb la can de Marrameu torra castanyes

Potenciar el treball dequip.

Organitzar activitats dun petit circ: amb els ulls tapats, passar entre unes bitlles i no fer-ne caure cap, imitar personatges del circ: pallassos, equilibristes..) Valorar les reflexions crtiques positives, la Treballar el poema Les figures del pessebre: descobrir-hi els oficis, capacitat de dileg, la veure quines figures hi falten com elements del pessebre. fludesa, en relacionar-se i Altes capacitats expressar idees Relacionar els valors actuals en el poema de Salvador Espriu. prpies i tenir empatia. Investigar lorigen del Carnestoltes. Fer una crtica del seu testament. Recollir-ne i redactar-ne segons el concepte de llibertat/llibertinatge. Saber valorar la realitat positivament. Esbrinar quines festes celebren daltres societats (immigrants, persones daltres religions...) Fer una taula rodona amb els pros i els contres de les festes i de les

Comprensi crtica de les festes i INTERPERSONAL, costums del seu INTRAPERSONAL entorn. I EXISTENCIAL. INTELLIGNCIA

Competncies Bsiques:

Entendre la realitat social i els seus problemes.

SOCIAL I CIUTADANA

Descobrir els elements histrics i transcendentals de les festes i

219

tradicions. Desvetllar relacions interculturals, medio-ambientals i solidaries. Reconixer el sentit del transcendent en festes i tradicions, com Nadal, Innocents, Carnaval... INTELLIGNCIA INTERPERSONAL Saber utilitzar els coneixements per organitzar festes culturals, concursos...

actituds que cal incentivar. Preparar innocentades evitant que tinguin connotacions descarni i mofa. Fer pardies sense ofendre. Muntar un pessebre vivent. Comparar la llegenda de S. Jordi de diferents autors.

Crear una comissi de festes, elegida per votaci.

Competncies Bsiques:

Valorar la responsabilitat, la Redactar les pautes dactuaci daquesta comissi, entre tots i votar les cooperaci, la presa necessries. de decisions, saber acceptar les crtiques. Fer una dinmica perqu cadasc sapunti al taller preferit. Capacitat de rectificar. Capacitat de gaudir de la preparaci i realitzaci de la festa.

APRENDRE A APRENDRE.

Capacitar per Taller de msica i dansa. conixer les prpies Taller de jocs, contes i animaci. capacitats i les dels altres per treballar en Altes capacitats equip. Fomentar el Taller de teatre, circ, disfresses...

220

pensament creatiu. Saber respondre als propis estats dnim i els dels companys/es. INTELLIGNCIA INTRAPERSONAL Adquirir autoestima i control emocional.

Taller de propaganda i creativitat. Taller dorganitzaci i coordinaci.

Per la festa del Carnestoltes cadasc es fa o dissenya la seva careta o Demostrar empatia, disfressa. La presenta, com en una desfilada de models, explicant assertivitat i breument el motiu. Immediatament els companys la puntuen aixecant una responsabilitat. o dues mans, o cap. El puntuat fa la suma i la posa al costat duna llista exposada a la pissarra o a la paret. Al final es pot dialogar sobre els resultats personals. Fer un joc de rol: En una festa hi ha hagut dues persones que shan barallat i un que no ha volgut participar. Reflexionar i cercar solucions, (empatia, assertivitat)

Competncies Bsiques:

COMPETNCIA DAUTONOMIA I Millorar la capacitat INICIATIVA de dileg i PERSONAL. cooperaci.

Saber encarar els problemes, cercar solucions i prendre decisions.

221

POEMES I CANONS Nit de Nadal La gent reposa colgada al llit. El llop no gosa moure brogit Dun vell estable mal ajustat, la llum eixia. Fuig el diable. La nit s dia. Jess s nat. El bou recula poquet a poc Decantat mula, per fer-li lloc Oh meravella! Penja una estrella de lembigat. Les profecies sn aquests dies. Jess s nat. La neu afina xrrecs avall Canten el gall i la gallina. Els ngels broden el cel destrelles Els pastors roden amb vestits nous Perdent els bous i les esquelles. (G. de Liost) Oraci al Senyor Sant Jordi Senyor Sant Jordi, patr, cavaller sense por, guardans sempre del crim de la guerra civil. Alliberans dels nostres pecats, davarcia i enveja, del drac, de la ira i de lodi entre germans i de tot altre mal. Ajudans a merixer la pau i salvar la parla de la gent catalana. (Salvador Espriu) Les figures del pessebre La dona que renta, la vella que fila i el brau caador que sempre vigila. El vell que la terra mou amb catxassa i el que es veu el vi de la carabassa El del feix de llenya i aquell pastoret que va amb la caputxa perqu t molt fred La jove mestressa que duu una gallina la del cistell dous i el sac de farina Aquells que sonant van fent sn cam el del flabiol i el del tambor. ( J. Llongueres)

El Carnestoltes Tamb a vosaltres gentada, la prdica us va adreada per deixondir-vos com cal del vostre son hivernal. Vestiu amb robes de festa i adorneu la vostra testa amb joiells i maquillatges segons manen els usatges. Sortiu fora el carrer i feu el que us vingui b, car ja us he dit moltes voltes que jo sc el Carnestoltes.

Can Marrameu torra castanyes a la voreta del foc. Ja nhi peta una als morros ja tenim Marrameu mort. Pica ben fort, pica ben fort que piques fusta, pica ben fort.

222

LAIGUA

Treballada per intelligncies mltiples i Competncies Bsiques a lESO.

OBJECTIUS INTELLIGNCIA LINGSTICA Dominar el significat i les funcions de les paraules i el llenguatge oral i escrit. ACTIVITATS Fer un recull de poemes sobre laigua i recitar-los. Fer una auca de laigua. Expressar sentiments i emocions mitjanant poemes o prosa potica. Altes capacitats. AVALUACI Valorar: la qualitat de les activitats. El treball de grup.

Competncies Bsiques:

Aconseguir COMUNICATIVA comunicar i LINGSTICA I expressar amb AUDIOVISUAL fludesa i coherncia, sentiments, vivncies i opinions.

Lescolta positiva dels Escriure cartes i articles dopini a algun diari sobre laigua: altres. reivindicar el bon s, la potabilitzaci... El procs de les activitats Muntar un audiovisual sobre laigua, la seva utilitzaci i distribuci. creatives. (audiovisuals, Power points) Inventar acudits sobre laigua. Crear el power point poesia de laiguaon es conjuguin frases per fer pensar amb imatges suggerents. Analitzar el poema Degoteig i la prosa Pluja: A nivell de lxic. A nivell sintctic. A nivell potic.

INTELLIGNCIA LGICO MATEMTICA

Capacitar per analitzar, induir, deduir, classificar, calcular i resoldre

Elaborar una grfica de pluges a partir de les pgines meteorolgiques Valorar: del diari. Laprenentatge Recollir etiquetes de diverses marques daigua i fer-ne un estudi cooperatiu, comparatiu de preus i redactar-ne les conclusions.

223

Competncies Bsiques: MATEMTIQUES

problemes. Millorar lagilitat de clcul i doperacions diverses.

Resoldre problemes diversos:

La lgica

Calcular la capacitat dun vas cilndric de 12 cm de dimetre i 12 La rapidesa de clcul. dalada La capacitat deductiva. Comparar factures daigua de diverses famlies i fer-ne clculs trimestrals i anuals. Altes capacitats Tenir en compte:

Dominar els conceptes de mesura, smbols i elements geomtrics.

Comparar factures daigua de tres empreses i fer-ne clculs trimestrals El treball de grup i anuals. La coherncia Cercar informaci sobre els cabals dalguns rius i fonts. Inventar-se La creativitat lexactitud problemes de clcul relacionats amb el desgel o sequera de les estacions. Lactitud de treball. Problema: Volem construir un dipsit per poder abastar daigua un poble de 1000 vivendes que gasten una mitjana de 10 metres cbics cada mes. Quin radi haur de tenir si noms pot fer 20 metres dalada, per poder tenir aigua durant un trimestre sense recarregar-lo?

224

Saber buscar informaci digital, INTELLIGNCIES processar-la i MLTIPLES comunicar-la. TOTES LES

Realitzar un treball cooperatiu sobre les aiges de les fonts dAmer i Valorar la quantitat, de Caldes de Malavella. Destacar la influencia en levoluci dels qualitat i rigor de la pobles i dels habitants des de temps llunyans fina ara. informaci obtinguda. Contrastar la informaci obtinguda a travs dentrevistes i visites amb Comprovar la facilitat i autocontrol en obtenir la dInternet. informaci digital. Fer un video- reportatge sobre Caldes i Amer. Visualitzar-lo i explicarCalibrar tant el resultat lo a daltres grups. final (creativitat i Altes capacitats rigurositat informativa) com el procs per Cercar a internet, llegendes sobre laigua i fer un buidatge dels seus arribar-hi (cooperaci, personatges, com les dones daigua de Catalunya. crtica constructiva, Organitzar i resumir tots els coneixements obtinguts sobre laigua. dileg...) Introduir-los en una pgina Web i compartir-los. Aprofitant la informaci i els coneixements obtinguts en la Valorar les actituds de compartir informaci i de competncia digital (banys rabs, termes romanes....balnearis). cooperaci en lactuaci. Reflexionar sobre les relacions entre els vilatans i els visitants. Descobrir-hi valors positius. Visitar les termes de Caldes de Malavella i de Montbui comparant els serveis que ofereixen a travs denquestes. Observar linters i la correcci tant en la visita Altes capacitats com en les enquestes. Establir un parallelisme sobre els grups socials que hi poden accedir, el perqu i el com amb el termalisme actual. INSERSO i privat Fer una autoevaluaci. (medicinal i doci). Fer un estudi per veure de quina manera han modificat els balnearis la vida social i cultural del poble. ( un mnim de dos balnearis entre

Competncies Bsiques:

Remarcar el sentit de responsabilitat i dautocontrol de les TIC

TRACTAMENT DE LA INFORMACI I DIGITAL.

INTELLIGNCIA INTERPERSONAL, INTRAPERSONAL I EXISTENCIAL. Competncies Bsiques: SOCIAL I CIUTADANA

Saber comprendre i interpretar les actuacions de persones i grups socials envers el b com. Desvetllar la comprensi crtica de la realitat i reconixer-ne els valors positius.

225

quatre equips). Estimular el propi aprenentatge. Elaborar un llistat daliments que es preparin amb aigua i dels que Valorar com organitzar admeten aigua i oli (fregits) i/o a la planxa. Veure-hi les avantatges de individualment i en grup les recerques i les cadasc. conclusions del tema. Preparar un joc de pistes per interioritzar el valor de laigua i les normes destalvi. Calibrar com ha transformat les Partint del supsit duna poca de secada, organitzar les activitats informacions en duna casa de colnies durant 10 dies amb 30 alumnes i 5 monitors. coneixements i el grau dassoliment pel futur. Fer clculs i redactar pautes per lestalvi daigua ( dutxes, WC, cuina, piscina, neteja...) fer-ho per grups i comparar els resultats. Altes capacitats Dins la mateixa colnia han sorgit 2 problemes: Valorar el grau dautomotivaci i com a) alg ha deixat la dutxa oberta. influeix en el grup de b)Un parell dalumnes, a lhora desbarjo, jugaven amb la mnega de treball. la piscina i gastaven molta daigua. Cercar solucions per ambds problemes, per a les persones i per al medi ambient, amb coherncia i consens. INTELLIGNCIA Exercir lempatia i INTRAPERSONAL lassertivitat. I ESPIRITUAL O TRASCENDENTAL Desvetllar el sentit Fer un mural que mostri com laigua est i ha estat present en la vida de lhome: Salut (aliments, higiene, aiges medicinals, relaxar..) Treball (agricultura, industria...). Esport (nataci,

INTELLIGNCIA INTERPERSONAL

Competncies Bsiques:

Plantejar situacions de plena llibertat per propiciar el pensament lateral i creatiu. Prioritzar el consens i la presa de decisions.

APRENDRE A APRENDRE.

Valorar la riquesa diniciatives i de projectes, de propostes vela, acceptades i les dutes a

226

Competncies Bsiques: COMPETNCIA DAUTONOMIA I INICIATIVA PERSONAL.

del trascendent a travs dels ritus de diverses cultures.

submarinisme...) Art (pintura amb aigua, modelatge..). Ritual ( baptisme, els cristians, ablucions, els musulmans...)

terme.

Saber diferenciar valors i actituds de modes o tendncies.

Observar les actituds del Confeccionar una llista de valors que es donen en les prctiques dileg, assertivitat i empatia en les propostes esportives i rituals. i desenvolupament de les Altes capacitats activitats. Reflexionar sobre la diversitat de creences i rituals i de la seva Valorar els continguts evoluci histrica i cultural. que utilitzen transversalment. Investigar per grups les motivacions i els rituals que hi ha en laigua dels rius com el Jord, el Ganges... o en les fonts com Lourdes...

Poema: DEGOTEIG Degoteig Aigua que tot ho abeures neteges i fertilitzes. El teu degoteig constant va omplint els oceans i amarant tots els camps. Quan gota rera gota vas formant la pluja, tot lespai sen ressent. El cel es tiny de gris, el vent crida orgulls, lespai humiteja plorinys i feli. La vida que reneix es fa ress del sol que es prepara a sortir. D.Oller i J.Bosco (2004)

227

Prosa: LA PLUJA

Plovia...plovia... Ha plogut vuit dies seguits. Laigua queia nit i dia sense parar. Des del menjador, escoltava el soroll de la pluja en caure al carrer, al meu balc, damunt de la persiana... Els carrers sn plens de bassals, les plantes de la meva galeria shan negat. La vena del davant entra la gbia del pobre ocell. Passava tot mullat, un gat de carrer. A la meva barana saturava de tant en tant un pardal a espolsar-se les plomes. A mi magrada, veure com plou. I a tu? Tamb magrada mullar-me, sentir com la pluja em cau cara avall, em mulla el front, el nas i les galtes. Veure ploure al camp s dall ms bonic. Laigua cau damunt la terra, es filtra i, a vegades, fa uns reguerons petits que s escorren cap als barrancs. I fa una olor! Lolor de la terra mullada s una flaire natural i agradable. A la ciutat, quan plou, tot s ms net. Lasfalt sembla ms nou, els arbres sn ms polits; ms tendres, laire s ms pur. E ls sorolls ciutadans tamb canvien. Sn ms apagats, no passa tanta gent pels carrers i els cotxes van ms a poc a poc. Aixequen esquitxos amb un sorollet tot familiar, com la veu dun amic. Quan acaba de ploure i surt el sol, el camp i la ciutat canvien de cara i sn ms alegres, ms frescos. Aixeca el cap i mira els arbres. La pluja ha rentat les fulles i hi ha posat gotetes que semblen diamants, diamants que tremolen, rellisquen i cauen... (L, Masip. 1981)

228

BIBLIOGRAFIA BIBLIOGRAFIA ESPECFICA DALTES CAPACITATS

ALONSO, J. A.; BENITO, Y. ( 1996): Superdotados: adaptacin escolar y social en secundaria. Madrid. Narcea. ARROYO, S.; MARTORELL, M.; TARRAG, S. (2006): Los superdotados, diagnstico, asesoramiento, atencin escolar, integracin social. Barcelona. Biblioteca de la salud. ARTILES, C.; JIMNEZ, J. (Coordinadores) (2005): Volumen I. Introduccin a la atencin educativa del alumnado con Altas Capacidades Intelectuales. Las Palmas de Gran Canaria. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. ARTILES, C.; JIMNEZ, J. (Coordinadores) (2005): Volumen II. Procedimientos e instrumentos para la deteccin e identificacin del alumnado con Altas Capacidades Intelectuales. Las Palmas de Gran Canaria. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. ARTILES, C.; JIMNEZ, J. (Coordinadores) (2005): Volumen III. La respuesta educativa para el alumnado con Altas Capacidades Intelectuales. Las Palmas de Gran Canaria. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. ARTILES, C.; JIMNEZ, J. (Coordinadores) (2005): Volumen IV. El nio/a con Altas Capacidades Intelectuales en el mbito familiar. Las Palmas de Gran Canaria. Universidad de Las Palmas de Gran Canaria. ARTOLA,T.; BARRACA,J. ; MOSTEIRO,P. (2005): Nios con Altas Capacidades. Quienes son y cmo tratarlos. Madrid. Entha. BENITO,Y.; (coord). (1992) Desarrollo y educacin de los nios superdotados. Salamanca. AMARU. BERCH, J. (2003): La superdotacin infantil. Barcelona. CREDEYTA. BERCH, J. (2003): Gua para padres de nios superdotados. Barcelona. CREDEYTA. CARRERAS, L.; VALERA, M.; (2005) Temtica actual en el mn de la psicologia de leducaci. Recopiaci, en format dartcles, de les sessions dels DIMARTS DEDUCACI DEL 2005 de la Secci Professional de Psicologia de lEducaci del Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya.

229

CASTELL, A.; MARTNEZ, M. (1999): Alumnat excepcionalment dotat intellectualment. Documents dEducaci Especial 15. Barcelona. Generalitat de Catalunya. Servei de Difusi i Publicacions. GENOVARD, C.; CASTELL,A.; (1990) El lmite superior. psicopedaggicos de la excepcionalidad intelectual. Madrid. PIRMIDE. Aspectos

GERSON,K.; CARRACEDO,S. (2007): Nios con Altas Capacidades a la luz de las Mltiples Inteligencias. Buenos Aires. Lumen SRL. GUA PER A LA DETECCI I INTERVENCI EDUCATIVA EN ELS ALUMNES AMB ALTES CAPACITATS INTELLECTUALS. (2006): Grup de treball de superdotaci i altes capacitats de la secci deducaci del collegi oficial de Psiclegs i Pedagogs de Catalunya. Registre Territorial de Catalunya. Nmero B 4096-06. Barcelona. PREZ, L.; LPEZ, C. (2007): Hijos inteligentes. Educacin diferente?. Madrid. San Pablo. PREZ, L. (coord.). (2006): Alumnos con capacidad superior. Experiencias de intervencin educativa. Madrid. Sntesis. VALADEZ, D.; BETANCOURT, J.; ZAVALA, M. A. (2006): Alumnos superdotados y talentosos. Identificacin, Evaluacin e Intervencin. Una perspectiva para docentes. Mjico. Manual Moderno.

BIBLIOGRAFIA COMPLEMENTARIA
ANTUNES,C. (2006): Juegos para estimular las Inteligencias Mltiples. Madrid. Narcea. ANTUNES,C. (2005): Estimular las Inteligencias Mltiples. Madrid. Narcea. LAPIERRE,A., AUCOUTURIER,B. (1974): Educacin vivenciada. De la vivencia a lo abstracto, a travs de la educacin psicomotriz. Los contrastes. Barcelona. Cientfico Mdica. BEAUREGARD, L.A.; BOUFFARD, R.;DUCLOS,G. (2005): Autoestima. Para quererse ms y relacionarse mejor. Madrid. Narcea. BERNARDO, J.(2007): Como personalizar la educacin. Una solucin de futuro. Madrid. Narcea. BUXARRAIS, M.R. et.alt.(1995): Jornadas celebradas en Barcelona sobre: Educacin en valores y desarrollo moral. Barcelona. Grficas signo. CARRERAS, LL. Et alt. (1995): Como educar en valores. Materiales, textos, recursos, tcnicas. Madrid. Narcea. 230

COLLELL,J.; J. ESCUD,C. (2008) Guia per afrontar el cyberbullying: No tenredis a la xarxa. Disponible online a http://www.xtec.cat/jcollell CORKILLE,D. (1997): El nio feliz. Barcelona. Granica. DE BONO, E. (2008): El pensamiento lateral. Barcelona. Manual de creatividad. Paids.

DE BONO, E. (1994): Como ensenyar a pensar a tu hijo. Paids. Barcelona. DE BONO, E. (2008): El pensamiento lateral prctico. Paids. Barcelona. Decret 142/2007, pel qual sestableix el currculum d educaci primria Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 4915. Decret 143/2007, pel qual sestableix el currculum de leducaci secundria obligatria Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, 4915. GARDNER, H. (2005): Inteligencias Mltiples. La teora en la prctica. Barcelona. Paids. GOLEMAN, D.(1995): Inteligencia emocional. Barcelona. Kairos. GOLEMAN, D. (2006): Inteligencia social. La nueva ciencia de las relaciones humanas. Barcelona, Kairos. GOLEMAN, D. (1999): La prctica de la inteligencia emocional. Barcelona, Kairos. GMEZ,M.T.; MIR, V.; SERRATS, M. G. (1993): Propuestas de intervencin en el aula. Tcnicas para crear un clima favorable en la clase. Madrid. Narcea. JOHNSON, D.W.; JOHNSON,R.T.; HOLUBEC, E.J. (1999): El aprendizaje cooperativo en el aula. Buenos Aires. Paidos. LAMATA, R. (2007): La actitud creativa. Ejercicios para trabajar en grupo la creatividad. Madrid. Narcea. MIR,V.; COROMINAS,D.; GMEZ,M.T. ( 1997): Juegos de fantasa en los parques infantiles. Madrid. Narcea. MIR,V.; GMEZ,M.T. ( 2000): Crecer en valores. Santander. Salterrae. MIR,V.; GMEZ, M T.; CARRERAS,LL.; VALENT,M.; NADAL,A.; (2005): Evaluacin i Postevaluacin en Educacin Infantil. Madrid. Narcea. PUJULS, P.; RAMN, J. (Coordinadors). ( UVIC. Projecte PAC 2006-2009. 231

GRAD). Programa CA/AC Cooperar per aprendre , Aprendre a cooperar. Girona. Universitat de Vic. Facultat dEducaci. Laboratori de Psicopedagogia. PUJULS, P. (2008): 9 ideas clave. El aprendizaje cooperativo. Barcelona. Gra. PUJULS, P. (2004): Aprender juntos alumnos diferentes. Los equipos de aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona. Eumo-Octaedro. PUJULS, P. (ed.) (2006): Cap a una educaci inclusiva. Crnica dunes experincies. Vic. Eumo. SOLER, J.; CONANGLA, M. M. (2003) La Ecologia Emocional. El arte de transformar positivamente las emociones. Barcelona. Amat. SOLER, J.; CONANGLA, M. M. (2005) Tu mateix! Relats dEcologa Emocional. Barcelona. Amat. STAINBACK, S.; STAINBACK, W. (1999) Aulas inclusivas. Madrid. Narcea. TIERNO,B. (1993): Valores humanos. Madrid. Taller de editores.

BIBLIOGRAFIA PER AFAVORIR ESTRATGIES

ALFONSO, B. (2005): Cincuenta dinmicas para la comunicacin en grupos. Madrid. Paulinas. ALFONSO, B. (2006): Paulinas. Descubriendo valores. Actividades y dinmicas. Madrid.

ALFONSO, B. (2008): Fbulas, parbolas y cuentos para educar en valores e inteligencia emocional. Madrid. Paulinas. BUCAY, J. (2007): Cuentos para pensar. Barcelona. RBA libros. BRAGDON, A.; GAMON, D. Inteligencia total, juegos,enigmas i tests para desarrollar el lado ms humano de tu cerebro. Madrid. Tikal. DE OLIVEIRA, I.; MEIRELES,M. (2005): Dinmicas e historias para encuentros con jovenes. Madrid. Paulinas . DURAN, T. (2001): Quinzemns. Contes interculturals per a petits i grans, per a casa i per a lescola. Barcelona. Gra. GIMNEZ, T. (2004): La volta al mn en 25 canons. Barcelona. Galera. 232

GUITART, A. (2004): Un meravells llibre de contes per a nens i nenes. Barcelona. Columna. HUMBERTO, A.; AGUDELO, C. (2006): Vitaminas para revitalizar tu vida. Madrid. Paulinas. KHNEN, D.; GANSWEID, J.: Juegos de lgica. Madrid. Tikal Recull folklric. (1979): Mil endevinalles catalanes per a xics i grans. Barcelona. Mill. SALETE, M. (2006): Juegos. En la escuela, en los grupos, en la catequesis. Madrid. Paulinas. TEJADA, I. 100 problemas para pensar un poco. Madrid. Tikal. VILA, R. (2007): Comunicacin intercultural. Madrid. Narcea.

ALTRES:
http://wwwxtec.cat/pbl-abp.blogspot.com/ Aprenentatge basat en problemes http:/webquest.xtec.cat/ httpdocs/contest/index2.htm Concepte de Webquest.C .Barba. http://wwwxtec.cat/jrosell3/metodologies/documents/pdf. problemes. X . Rosell Aprenentatge basat en

http://wwwxtec.cat/nalart/moltesmescoses/portfoli.pdf Portfoli .Nuria Alart http:/iespuigcastellar.xeill.net/activitats/jornades pedaggiques.. Taller dintelligncies mltiples Anna Rodn. Jocs amb valors: http://wwwxtec.es/scapella/joc/jocs per pensar http://wwwxtec.net/nmontene/wel jocs didctics http://wwwxtec.es/cbarba1/temes/jocshtml http://wwwxtec.cat/jcollell.guia per afrontar el cyberbullying

233