Model Escola Plurilingue

{
Lescola valenciana
Un model deducaci plurilinge i intercultural per al sistema educatiu valenci

VICENT PASCUAL
COLLECCI LES CLAUS DE LESCOLA

http://www.fev.org/lesclaus
Lescola valenciana
Un model deducaci plurilinge i intercultural per al sistema educatiu valenci
VICENT PASCUAL
Sumari
1 2 3
Antecedents .................................................................................................................................. 8 Una nova situaci ......................................................................................................................... 8 Quin model deducaci plurilinge i intercultural? ......................................................................9 3.1 Qu entenem per educaci plurilinge i intercultural en el nostre context? .................. 9 3.2 Quins han de ser els objectius del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? ...10 3.3 Quin s el marc jurdic del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? ........11 3.4 Quin s el marc teric del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? ......... 15 3.5 Com hauria dorganitzar-se el sistema educatiu? ........................................................ 19 3.6 Com hauria de planificar el centre el projecte plurilinge? ..........................................21 3.7 Laplicaci del projecte plurilinge ............................................................................. 21 3.8 Lavaluaci del projecte plurilinge ............................................................................ 25
4 5 6 7
La formaci del professorat ...........................................................................................................25 Les mares i els pares .....................................................................................................................26 Una poltica lingstica educativa necessria ...............................................................................26 Consideracions finals ...................................................................................................................28
Tota societat simagina a si mateixa en un futur prxim i intenta preparar les generacions ms joves perqu puguen viure aquest futur. Gran part dels valencians imaginem el futur del nostre pas com una societat avanada, culta, lliure, oberta a les llenges i a les cultures, competitiva i solidria, on els nostres fills puguen desenvolupar les seues potencialitats com a persones, com a professionals i com a ciutadans. Tenim tot el dret, doncs, dimaginar tamb les escoles que ens han dajudar a crear aquesta societat valenciana del futur i a educar els valencians els nascuts ac i els arribats de fora que hi conviuran.
1 Antecedents
Si alguna cosa ha quedat demostrada des de la LUEV, s que lescola valenciana ha sigut lnica opci vlida per a impartir el model denriquiment deducaci bilinge que el Pas Valenci necessitava, i lnica capa daconseguir els complexos objectius que aquest tipus deducaci ha exigit com a meta a lacabament dels ensenyaments obligatoris. Cal dir, per, que lassoliment daquests objectius, tal com preveia el seu disseny inicial, ha sigut lxit del Programa dEnsenyament en Valenci i del Programa dImmersi Lingstica, mentre que el Programa dIncorporaci Progressiva, com a conseqncia de lescassa atenci al valenci en el seu itinerari curricular, ha aconseguit rendiments inferiors no solament en la llengua prpia del pas, sin tamb, comparativament, en la resta de les rees curriculars. Aix ho han posat de manifest totes les avaluacions dels programes que shan realitzat en el nostre sistema educatiu, com ara la de Domnech i Zornoza (1996) de 1000 alumnes de 3r dEGB, i les dues de lIVECE: luna (2000) de 1228 alumnes de 4t dESO i laltra (2004) de lalumnat deducaci infantil de 14 centres PEBE. En totes ha quedat patent la superioritat del Programa dEnsenyament en Valenci i del Programa dImmersi Lingstica sobre el Programa dIncorporaci Progressiva. I a ms a ms han posat de manifest que el valenci no s un problema en els estudis de les xiquetes i xiquets valencians sin ms aviat la condici necessria per a lexcellncia. Com explicarem, doncs, que desprs de 25 anys de la Llei ds i Ensenyament del Valenci: Segons dades de la Conselleria dEducaci mateix, solament un 35,2% de lalumnat de lEducaci Infantil i Primria, i un 20,1% dEdu-caci Secundria Obligatria i Batxillerat fa tot lensenyament en valenci. Dels centres sufragats amb diners pblics que fan ensenyament en valenci, una mnima part sn concertats.
L augment de lensenyament en valenci ha anat experimentant una desacceleraci i ha acabat per estancar-se. A la vista del que hem dit al comenament, podem afirmar que les causes daquesta situaci no sn de carcter pedaggic sin poltic, i que tenen a veure amb els factors segents: Les actituds duna part de la societat valenciana, que valora poc la seua llengua, i que t influncia i poder suficient per a imposar les seues actituds i els seus interessos a una societat desinformada i sense arguments davant els missatges meditics. L escola privada i concertada en gran part en mans de lesglsia que controla, mitjanant lajuda inestimable de lAdministraci, ms del 50% dels ensenyaments obligatoris i que constitueix una barrera impermeable a lextensi de lensenyament en valenci. Una contraplanificaci per part de lAdministraci que no solament escatima al valenci la promoci i el suport necessaris per lextensi dels programes ptims PEV i PIL, sin que, a ms a ms, va plantejant projectes i programes suposadament plurilinges que tendeixen inequvocament a marginar i arraconar el valenci fins que la seua presncia en el currculum siga insuficient perqu la gran majoria dels alumnes i les alumnes puguen adquirir-lo al nivell que determina lordenament legal.
2 Una nova situaci

Com tots podem comprovar dia a dia, el nostre entorn sociolingstic est canviant substancialment. En efecte, la globalitzaci econmica i la internacionalitzaci del treball, el desenvolupament tecnolgic creixent i la planetaritzaci de les comunicacions han provocat, com a primeres conseqncies visibles amb repercussions en lmbit educatiu, una pressi social creixent perqu els alumnes i les alumnes comencen a
L ESCOLA VALENCIANA
estudiar langls cada vegada ms prompte, i la necessitat descolaritzar una quantitat cada vegada ms elevada dalumnat nouvingut, fills i filles dimmigrants, obligats a abandonar els seus llocs dorigen en cerca de millors condicions de vida. Si no es prenen les mesures necessries, aquesta situaci pot perjudicar greument el valenci, encaixat entre una llengua dominant com ara langls, convertida en llengua global, un castell que pressiona cada vegada ms per trobar el seu lloc com a llengua de poder i cultura en el concert mundial, i unes comunitats lingstiques nouvingudes que, davant la situaci sociolingstica que troben en arribar a casa nostra, no sempre accepten de bon grat la idea dadoptar el valenci com a llengua de relaci i deducaci. Ens trobem, doncs, davant un moment crucial que exigeix respostes fermes i dampla volada: en lmbit social, aconseguir que la nostra llengua esdevinga, en un context progressivament multilinge i multicultural, la llengua de comunicaci, integraci i cohesi social de la nostra rea lingstica; i en lmbit educatiu, que es convertisca juntament amb la cultura que li s prpia en el nucli compartit de coneixements, destreses i valors que ens caracteritzen no solament com a valencians sin tamb com a membres duna comunitat lingstica i cultural ms mplia. Per aconseguir-ho caldr fer evolucionar el marc deducaci bilinge en qu ens movem a hores dara cap a una educaci plurilinge i intercultural, que s la seua continuaci natural, basada en el plurilingisme additiu pel que fa a la configuraci del sistema educatiu, i en la disponibilitat i optimaci dels recursos humans, materials i curriculars necessaris per a la seua aplicaci en els centres.
grama dImmersi Lingstica han complit fins ara els seus objectius de manera tan satisfactria es deu sens dubte a una fonamentaci rigorosa i a una aplicaci illusionada per part dels docents amb el suport dels pares i les mares. De la mateixa manera, el model deducaci plurilinge i intercultural que ara proposem ha de basar-se en la recerca ms rigorosa i les bones prctiques en educaci plurilinge arreu del mn, i ha de concitar tamb ladhesi del professorat, els pares i les mares, i la comunitat educativa, que han de veure en aquest model un instrument per al creixement personal, les oportunitats professionals i la participaci ciutadana de les generacions ms joves. I, a ms a ms, un mitj per a construir una societat autnticament valenciana, culta, competitiva i solidria. Qu entenem per educaci plurilinge i intercultural en els nostre context? Quins objectius sha de proposar el nostre model deducaci plurilinge? Quin s el paper que hi t la L1 dels xiquets i les xiquetes? Quin s el marc jurdic dins el qual ha de funcionar? Quin ns el marc teric? Quina ser lorganitzaci del sistema educatiu pel que fa a larticulaci de les llenges? Quins tractaments metodolgics seran els ms adequats? Com es realitzar la seua planificaci en els centres? Quines exigncia plantejar la seua aplicaci? Com savaluar? Sn preguntes importants per a les quals, tot seguit, intentarem aportar les primeres respostes. 3.1 Qu entenem per educaci plurilinge i intercultural en el nostre context? s cert que no tothom t el mateix concepte sobre qu s leducaci plurilinge. Per a molts professionals que treballen en lensenyament de llenges estrangeres aquest tipus deducaci consisteix simplement a resoldre els problemes derivats de la incorporaci duna o dues llenges estrangeres al currculum lingstic convencional. Per a altres, que treballen amb lalumnat procedent de la immigraci, leducaci plurilinge fa referncia als problemes que comporta la integraci social i acadmica en els centres daquesta poblaci escolar.
3 Quin model deducaci plurilinge i intercultural?

Si els programes deducaci bilinge ptims el Programa dEnsenyament en Valenci i el Pro-
UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA
Aquestes sn, a parer nostre, interpretacions ms aviat restrictives i unilaterals dun fenomen que exigeix plantejaments ms globals i complexos. Des de la nostra perspectiva, leducaci plurilinge i intercultural s un model educatiu que es proposa: 1 L adquisici per part de tots els alumnes i les alumnes duna competncia plurilinge en les llenges descolaritzaci valenci, castell i una o dues llenges estrangeres, una competncia acadmica elevada en les diferents rees del currculum adquirida mitjanant ls vehicular de tres o ms llenges, i la capacitat de conviure en una societat multilinge i multicultural. 2 La potenciaci de la nostra llengua i cultura tot convertint-la en el nucli organitzador del currculum, i la normalitzaci de ls social, administratiu i acadmic del valenci en els centres i el sistema educatiu.
participants no comparteixen el mateix repertori lingstic (interpretaci, traducci), per a ladquisici i processament dinformaci, i construcci i vehiculaci de coneixements a partir de fonts documentals en diferents llenges, i per a aconseguir lxit en la comunicaci quan linterlocutor t una competncia mnima en la llengua (alternana de codi, estratgies de comunicaci exolinge, etc.). Proporcionar als alumnes i les alumnes el coneixement i s de les diferents multilectoescriptures (textos multimodals o pluricodificats, hipertext, videoconferncia, etc.), tecnologies (processadors de textos, bases de dades, programes grfics, etc.), fonts dinformaci i comunicaci (Internet, telefonia mbil, DVD, etc.) i aparells (mbil, casset, cmera de vdeo, etc.). Fer nixer en els alumnes i les alumnes la curiositat per les llenges, i proporcionar-los coneixements bsics sobre qu sn i com funcionen, procediments senzills per a la construcci daquest coneixements a partir de lobservaci, manipulaci i comparaci de les diferents llenges presents a laula, i una perspectiva crtica sobre com susen. Convertir els alumnes i les alumnes en aprenents de llenges estratgics i autnoms, i motivats per a aprendre durant tota la vida. Formar els alumnes i les alumnes per a la convivncia en una societat multilinge i multicultural, tot ajudant-los a construir-se una identitat prpia, i que en aquesta construcci tinga un paper important el coneixement i experincia profunds de la llengua i cultura prpia del pas del qual sn ciutadans de ple dret. Aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat mxima pel que fa al rendiment lingstic i acadmic, i aconseguisquen la plena integraci escolar i social, independentment de la seua procedncia geogrfica, del nivell sociocultural de les famlies, de les competncies comunicatives i experincies culturals amb qu arriben al centre, i de les seues aptituds i estil daprenentatge. Convertir el valenci en el nucli configurador del currculum lingstic i acadmic, i en la llengua dintegraci i cohesi de la comunitat educativa,
3.2 Quins han de ser els objectius del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? A partir de la definici anterior, podem concretar i ampliar els objectius del nostre model deducaci plurilinge i intercultural adreat a tots els alumnes valencians, que sn, entre altres, els segents:
Proporcionar als alumnes i les alumnes una competncia plurilinge que comprenga el domini profund i equipotent de les dues llenges cooficials, el domini funcional de dues llenges estrangeres i el contacte enriquidor amb les llenges i cultures no curriculars per prpies duna part de lalumnat. Convertir-los en usuaris especialment preparats per a usar totes i cada una de les llenges del repertori plurilinge personal com a instrument per a ladquisici, construcci i vehiculaci de coneixements, per a la fruci i la creaci esttica, i per a lanlisi crtica i lacci social a travs del llenguatge. Aconseguir que adquirisquen la capacitat dutilitzar estratgicament la seua competncia plurilinge per a la mediaci en situacions en qu els
10
L ESCOLA VALENCIANA
normalitzar el seu s en el funcionament administratiu, acadmic i social, i irradiar aquest s normal envers lentorn del centre.
Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci Captol 1, Article 18 3. El valenci i el castell sn llenges obligatries als Plans dEnsenyament dels nivells no universitaris, tret de lexcepci feta al punt u. [Fa referncia a la incorporaci progressiva del valenci als territoris castellanoparlants] Captol 1, Article 19 2. Aix no obstant, i sense perjudici de les excepcions regulades a larticle vint-i-quatre, al final dels cicles en qu es declara obligatria la incorporaci del valenci a lensenyament, i qualsevol que haja estat la llengua habitual en iniciar els estudis, els alumnes han destar capacitats per a utilitzar, oralment i per escrit, el valenci en igualtat amb el castell.
Fer presents en els centres i en el currculum general les llenges i cultures de la immigraci, i promoure la possibilitat que lalumnat estranger puga rebre classes de la seua llengua. Sn objectius ben ambiciosos i caldr que ens preguntem, arribats en aquest punt, si lordenament jurdic en qu ens movem permet ladopci dun model deducaci plurilinge capa daconseguir aquests objectius.
3.3 Quin s el marc jurdic del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? Per tal de respondre a la pregunta que tot just ens acabem de fer, analitzarem lordenament legal de rang superior (lleis i decrets) del marc estatal i autonmic pel que fa a la poltica lingstica i educativa i, tot seguit, un dels elements del marc europeu fonamentals per a nosaltres, la Carta europea de les llenges regionals o minoritries. 3.3.1 Marc estatal i autonmic s cert que alguns dels objectius anteriors sn nous i no estan previstos explcitament en el nostre ordenament jurdic en matria lingstica i educativa, per aquest ordenament ens proporciona un marc adequat per a la planificaci i aplicaci del model deducaci plurilinge necessari per a aconseguir-los tots. Una tasca prvia a la definici daquest model, doncs, consistir a estudiar tant les exigncies com les possibilitats derivades del marc jurdic. A continuaci, al final de cada un dels apartats en qu hem organitzat la legislaci pertinent, en resumirem les aportacions essencials. A Pel que fa a lobligatorietat de lensenyament del valenci i als nivells de competncia que shi han dassolir:
Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicaci de la Llei 4/1983, ds i ensenyament del valenci, en lmbit de lensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana Captol I, Article 3 No podr lliurar-se cap ttol acreditatiu de la finalitzaci destudis de qualsevol nivell educatiu no universitari als alumnes que en comenar els estudis que els integren, desprs de la publicaci de lesmentada Llei, no justifiquen quan els acaben tenir un coneixement suficient de les dues llenges de la Comunitat Valenciana. La justificaci del coneixement del valenci no ser exigida als alumnes a qu fa referncia larticle 3.r daquest. [Fa referncia a lalumnat dels territoris castellanoparlants i a lalumnat amb residncia temporal]
11
Llei Orgnica 2/2006, de 3 de maig, dEducaci Captol I, Article 14 [Ordenaci i principis pedaggics de lEducaci Infantil] 5. Correspon a les Administracions educatives fomentar una primera aproximaci a la llengua estrangera en els aprenentatges del cicle segon de leducaci infantil, especialment en lltim any. Captol II, Article 17 [Objectius de lEducaci Primria] e) Conixer i utilitzar de manera apropiada la llengua castellana i, si lhaguera, la llengua cooficial de la Comunitat Autnoma i desenvolupar hbits de lectura. f) Adquirir en, almenys, una llengua estrangera la
competncia comunicativa bsica que els permeta expressar i comprendre missatges senzills i sortir-sen en situacions quotidianes. Captol III, Article 23 [Objectius de lEducaci Secundria Obligatria] h) Comprendre i expressar amb correcci, oralment i per escrit, en la llengua castellana i, si s el cas, en la llengua cooficial de la comunitat autnoma, texts i missatges complexos, i iniciar-se en el coneixement, la lectura i lestudi de la literatura. i) Comprendre i expressar-se en una o ms llenges estrangeres de manera apropiada. Captol IV , Article 33 [Objectius per al Batxillerat] e) Dominar, tant en lexpressi oral com en lescrita, la llengua castellana i, si escau, la llengua cooficial de la seua Comunitat Autnoma. f) Expressar-se amb fludesa i correcci en una o ms llenges estrangeres. RESUM: 1.- El valenci i el castell sn obligatoris en tots els nivells educatius no universitaris, i els alumnes i les alumnes han daconseguir en les dues una competncia equivalent. 2.- No pot aprovar cap alumne en cap daquests nivells educatius si no justifica el seu coneixement del valenci i el castell al nivell exigit. 3.- Aquest nivell s el que marquen els objectius de la LOE, actualment vigent, per a cada un dels nivells educatius no universitaris. 4.- L alumnat dels territoris castellanoparlants tenen el dret dadquirir aquesta competncia, per no lobligaci. 5.- Langls sincorpora obligatriament al primer cicle de leducaci primria; per ladministraci afavorir la seua incorporaci al cicle segon de leducaci infantil. 6.- Podr ser incorporada una altra llengua estrangera a leducaci primria.
Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicaci de la Llei 4/1983, ds i ensenyament del valenci, en lmbit de lensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana Captol II, Article 10 En els Centres situats en els territoris de predomini lingstic valenci, segons el Ttol Cinqu de la Llei 4/1983, i per tal dafavorir un ensenyament adient al medi sociocultural es far una extensi progressiva del valenci com a llengua densenyament a partir del Cicle Mitj per tal dassolir un coneixement ponderat i compensatori del valenci i del castell en el Cicle Superior i en els nivells densenyament mitj. RESUM: Tots els alumnes i les alumnes tenen dret de rebre no solament ensenyament del valenci sin tamb en valenci. Almenys en els territoris valencianoparlants, tots els alumnes i les alumnes tenen lobligaci de rebre ensenyament en valenci, amb especial intensitat a partir del 3r nivell de leducaci primria.
C Pel que fa a lorganitzaci del sistema educatiu en programes:

Decret 233/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual saprova el Reglament Orgnic i Funcional de les Escoles dEducaci Infantil i dels Collegis dEducaci Primria Article 88 1. El projecte [el projecte educatiu de lescola] selaborar a partir de lanlisi prvia de les necessitats especfiques de lalumnat i del context escolar, socioeconmic, cultural i sociolingstic del centre. Aquest ha de garantir que la intervenci pedaggica siga coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre. En els municipis de predomini lingstic valenci, que figuren en larticle 35 de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, tots els centres aplicaran un o ms dun dels programes deducaci bilinge. Aquests programes sn: - Programa dEnsenyament en Valenci (PEV). - Programa dImmersi Lingstica (PIL). - Programa dIncorporaci Progressiva (PIP). Els centres dels municipis de predomini lingstic castell, que figuren en larticle 36 de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explcitament manifestada pels pares i mares o tutors, qualsevol dels programes deducaci bilinge. Els progra-
12
B Pel que fa a lobligatorietat de ls vehicular del valenci:

Llei Orgnica 1/2006, de 10 dabril, de reforma de la Llei Orgnica 5/1982, d1 de juliol, dEstatut dAutonomia de la Comunitat Valenciana Ttol Primer, Article sptim 2. L idioma valenci s loficial a la Comunitat Valenciana, igual que ho s el castell, que s lidioma oficial de lEstat. Tots tenen dret a conixer-los i a usar-los i a rebre lensenyament de, i en, idioma valenci.
L ESCOLA VALENCIANA
mes deducaci bilinge podran incorporar-se a iniciativa de ladministraci educativa, dacord amb loferta institucional densenyament en valenci que es realitzar anualment. 2. El projecte educatiu del centre inclour: 2.2. El pla de normalitzaci lingstica i, si escau [s a dir, quan saplica en el centre un dels programes anteriors], el disseny particular del programa deducaci bilinge. Decret 234/1997, de 2 de setembre, del Govern Valenci, pel qual saprova el Reglament orgnic i funcional dels instituts deducaci secundria Article 102 1. El projecte [el projecte educatiu de linstitut] selaborar a partir de lanlisi prvia de les necessitats especfiques de lalumnat i del context escolar, socioeconmic, cultural i sociolingstic de linstitut. Aquest ha de garantir que la intervenci pedaggica siga coherent, coordinada, progressiva i assumida pel conjunt de la comunitat escolar del centre. En els municipis de predomini lingstic valenci, que figuren en larticle 35 de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, tots els centres aplicaran un o ms dun dels programes deducaci bilinge. Aix mateix, als centres dels municipis de predomini lingstic castell que reben alumnes majoritriament de municipis de predomini lingstic valenci, tamb els ser daplicaci el que sha esmentat anteriorment. Aquests programes sn: - Programa dEnsenyament en Valenci. - Programa dIncorporaci Progressiva. Els centres dels municipis de predomini lingstic castell, que figuren en larticle 36 de la Llei ds i Ensenyament del Valenci, poden aplicar, sempre que hi haja una voluntat explcitament manifestada pels pares i mares o tutors, qualsevol dels programes deducaci bilinge. Aquests es podran adoptar a iniciativa de ladministraci educativa, dacord amb loferta institucional densenyament en valenci que es realitzar anualment. 2. El projecte educatiu del centre inclour: 2.2. El disseny particular del programa o programes deducaci bilinge que aplique el centre i el pla de normalitzaci lingstica [...]. RESUM: 1.- El sistema educatiu valenci sorganitza en tres programes deducaci bilinge en leducaci infantil i primria el Programa dEnsenyament en Valenci (PEV), el Programa dImmersi Lingstica (PIL) i el Programa dIncorporaci Pro-
gressiva (PIP), i dos en leducaci secundria el Programa dEnsenyament en Valenci (PEV) i el Programa dIncorporaci Progressiva (PIP). 2.- En els territoris valencianoparlants cada centre deducaci primria o secundria haur daplicar un o ms daquests programes. 3.- En els territoris castellanoparlants, els centres deducaci primria o secundria podran aplicar un o ms daquests programes mitjanant lacceptaci explcita dels pares i les mares. 4.- En els territoris castellanoparlants, els centres que reben alumnes majoritriament de municipis de predomini lingstic valenci hauran daplicar un o ms daquests programes. 5.- Els centres dels territoris valencianoparlants i castellanoparlants que apliquen aquests programes han delaborar el seu projecte lingstic, s a dir, el Disseny Particular del programa que apliquen i el Pla de Normalitzaci Lingstica. 6.- Els centres dels territoris castellanoparlants que no apliquen cap daquests programes hauran delaborar noms el Pla de Normalitzaci Lingstica.
D Pel que fa a lajornament del castell en programes especfics:

Reial Decret 1513/2006, de 7 de desembre, pel qual sestableixen els ensenyaments mnims de lEducaci Primria Annex III [Horari] Les administracions educatives podran adaptar lhorari dels ensenyaments en el primer cicle de leducaci primria per a grups dalumnes que participen en programes lingstics especfics per a laprenentatge de la llengua cooficial, sense perjudici del compliment del nombre dhores assenyalades per a cada rea en el conjunt de letapa, i respectant els objectius i continguts que amb carcter de mnims sestableixen en lAnnex II. RESUM: Es pot ajornar la incorporaci del castell fins al comenament del Cicle 2n en el programa dimmersi o en qualsevol altre programa lingstic tot complint les hores assenyalades per a cada rea en el conjunt de letapa i respectant els objectius i continguts mnims.
13
E Pel que fa a la lobligatorietat de planificar lensenyament en valenci en el centre:

Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicaci de la Llei 4/1983, ds i ensenyament del valenci, en lmbit de lensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana
Captol II, Article 9 4. Els Plans Educatius dels Centres contemplaran i definiran les caracterstiques dels seus projectes educatius, especialment en all que far referncia a les rees i matries que seran impartides en valenci i a la pedagogia i el material didctic adient per a assolir els objectius generals de la formaci dels alumnes i el domini daquests de les dues llenges oficials en condicions digualtat. RESUM: El DPP incls en el Projecte Educatiu del Centre ha dincloure la distribuci de ls vehicular entre el valenci i el castell, i els enfocaments metodolgics i materials didctics necessaris per a aconseguir els objectius de cada nivell educatiu.
Com veiem, el marc jurdic marca unes pautes clares per a leducaci bilinge i plurilinge als territoris valencianoparlants. Pel que fa als territoris castellanoparlants, deixa bastant indefensos els alumnes i les alumnes, i els condemna si els pares i les mares no exigeixen els seus drets a una educaci absolutament monolinge en castell amb la incorporaci duna o dues llenges estrangeres cosa que no s de cap manera, com veurem ms avant, una verdadera educaci plurilinge. 3.3.2 Marc europeu La Carta europea de les llenges regionals o minoritries, signada per lEstat espanyol, en lapartat densenyament imposa obligacions clares als estats firmants pel que fa al tractament de la llengua minoritzada en tots els trams educatius, fins i tot luniversitari:
PART III. Mesures a favor de ls de les llenges regionals o minoritries en la vida pblica, que shan dadoptar de conformitat amb els compromisos subscrits en virtut del pargraf 2 de larticle 2 ARTICLE 8. ENSENYAMENT 1. En matria densenyament, les parts es comprometen, en el territori en qu aquestes llenges sn usades, segons la situaci de cadascuna daquestes llenges i sens perjudici de lensenyament de la llengua o de les llenges oficials de lestat: a) I. a fer possible una educaci preescolar garantida en les llenges regionals o minoritries corresponents; o II. a fer possible que una part substancial de leducaci preescolar siga garantida en les llenges regionals o minoritries corresponents; o III. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I i II precedents almenys als alumnes les famlies dels quals ho demanen i el nombre siga considerat suficient; o IV. si els poders pblics no tenen competncia directa en lmbit de leducaci preescolar, a afavorir i/o a fomentar laplicaci de les mesures apuntades als apartats I a III precedents; b) I. a fer possible un ensenyament primari garantit en les llenges regionals o minoritries corresponents; o II. a fer possible que una part substancial de lensenyament primari siga garantit en les llenges regionals o minoritries corresponents; o
F Pel que fa a la capacitaci del professorat:

Llei 4/1983, de 23 de novembre, ds i Ensenyament del Valenci Captol I, Article 23 1. Atesa la cooficialitat del valenci i del castell, els professors han de conixer les dues llenges. RESUM: Tot el professorat ha de ser bilinge valenci-castell o castell-valenci.
G Pel que fa a lobligaci que t ladministraci educativa de promoure lensenyament en valenci:

14
Decret 79/1984, de 30 de juliol, del Consell de la Generalitat Valenciana, sobre aplicaci de la Llei 4/1983, ds i ensenyament del valenci, en lmbit de lensenyament no universitari de la Comunitat Valenciana Captol II, Article 9 3. La Conselleria de Cultura, Educaci i Cincia afavorir els plans descolaritzaci en valenci que es promoguen a travs dels distints estaments de la comunitat educativa i adoptar les mesures administratives oportunes per a fer-los possible. RESUM: La Conselleria dEducaci i Cincia t lobligaci de promoure lextensi dels programes densenyament en valenci el PEV i el PIL i adoptar les mesures administratives necessries per ferlos possibles.
L ESCOLA VALENCIANA
III. a preveure, en el marc de leducaci primria, que lensenyament de les llenges regionals o minoritries corresponents forme part integrant del currculum; o IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes les famlies dels quals ho demanen i el nombre siga considerat suficient; c) I. a fer possible un ensenyament secundari garantit en les llenges regionals o minoritries corresponents; o II. a fer possible que una part substancial de lensenyament secundari siga garantit en les llenges regionals o minoritries; o III. a preveure, en el marc de leducaci secundria, lensenyament de les llenges regionals o minoritries com a part integrant del currculum; o IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes que ho desitgen (o, si escau, les famlies dels quals ho demanen) en nombre considerat suficient; d) I. a fer possible un ensenyament tcnic i professional garantit en les llenges regionals o minoritries corresponents; o II. a fer possible que una part substancial de lensenyament tcnic i professional siga garantit en les llenges regionals o minoritries corresponents; o III. a fer possible, en el marc de leducaci tcnica i professional, lensenyament de les llenges regionals o minoritries corresponents com a part integrant del currculum; o IV. a aplicar una de les mesures apuntades als apartats I a III precedents almenys als alumnes que ho desitgen (o, si escau, les famlies dels quals ho demanen) en nombre considerat suficient; e) I. a fer possible un ensenyament universitari i altres formes densenyament superior en les llenges regionals o minoritries; o II. a fer possible lestudi daquestes llenges, com a matries de lensenyament universitari i superior; o III. si, a causa del paper de lestat respecte als centres densenyament superior, els apartats I i II no poden ser aplicats, a fomentar i/o autoritzar la posada en prctica dun ensenyament universitari o daltres formes densenyament superior en les llenges regionals o minoritries, o de mitjans que permeten estudiar aquestes llenges a la universitat o en altres centres densenyament superior; f) I. a adoptar les mesures adients per tal que simpartisquen cursos deducaci dadults o deducaci permanent garantits principalment o totalment en les llenges regionals o minoritries; o
II. a proposar aquestes llenges com a matries de leducaci dadults i de leducaci permanent; o III. si els poders pblics no tenen competncia directa en lmbit de leducaci dadults, a afavorir i/o a fomentar lensenyament daquestes llenges en el marc de leducaci dadults i de leducaci permanent; g) a adoptar disposicions per tal dassegurar lensenyament de la histria i de la cultura de les quals la llengua regional o minoritria s expressi; h) a assegurar la formaci inicial i permanent dels ensenyants necessria per posar en prctica els pargrafs a) a g) acceptats per la part; i) a crear un o diversos rgans de control encarregats del seguiment de les mesures adoptades i dels progressos realitzats en lestabliment o el desenvolupament de lensenyament de les llenges regionals o minoritries, i a establir sobre aquests punts informes peridics que seran fets pblics. 2. En matria densenyament i en all que es refereix als territoris altres que aquells on sn usades tradicionalment les llenges regionals o minoritries, les parts es comprometen a autoritzar, fomentar o establir, si el nombre de parlants duna llengua regional o minoritria ho justifica, un ensenyament en o de la llengua regional o minoritria als estadis apropiats de lensenyament.
Com veiem, aquesta Carta corrobora, i en certs punts amplia, les obligacions que imposa el marc estatal i autonmic. s a partir de les exigncies i possibilitats que es deriven daquest marc legal, que ha de ser elaborada qualsevol proposta deducaci plurilinge per al sistema educatiu valenci. 3.4 Quin s el marc teric del model valenci deducaci plurilinge i intercultural? El marc teric del model denriquiment deducaci plurilinge que proposem es basa en la recerca i la prctica ms rigorosa duta a terme en contextos bilinges i multilinges i especialment en els documents i propostes de la Divisi de poltica lingstica del Consell dEuropa, i es configura i concreta en funci de les caracterstiques i necessitats del nostre context sociolingstic i educatiu.
15
Analitzarem, tot seguit, alguns dels aspectes ms rellevants de la seua fonamentaci.
3.4.1 El model actual denriquiment deducaci bilinge El primer que cal especificar s que el model denriquiment deducaci bilinge, a diferncia daltres models com ara el model de manteniment (noms per als parlants de llengua minoritzada que volen recuperar i mantenir la seua llengua i cultura) i el model de transici (tamb per a parlants de llengua minoritzada per a facilitar la seua transici com ms rpida millor a la llengua dominant), saplica en contextos en qu tots els alumnes, tant els de llengua inicial dominant com els de llengua inicial minoritzada, han dadquirir un domini equivalent en totes dues llenges. Aquest s el model que, dacord amb el marc legal que acabem de veure, sha aplicat al sistema educatiu valenci den de la LUEV. s a dir, el model denriquiment deducaci bilinge valenci exigeix que tots els alumnes i les alumnes, valencianoparlants i castellanoparlants, aconseguisquen els objectius corresponents a les dues llenges cooficials, valenci i castell. Aquest model denriquiment deducaci bilinge valenci partia de dos convenciments. L un, que era valus per als alumnes i les alumnes convertir-se en bilinges; laltre, que dins aquest model educatiu podien aprendre dues llenges i usar dues llenges per a aprendre en el mateix temps que en un model monolinge ho feien en una solament. Que resultava beneficis per als alumnes convertir-se en bilinges ha quedat demostrat ja fa temps per la recerca psicolingstica, la qual afirma que la persona bilinge, possiblement per la intensa activitat cognitiva que suposa lapropiaci de dues llenges, adquireix una flexibilitat mental elevada, una habilitat ms gran per al pensament abstracte, major capacitat per a analitzar les formes i estructures duna llengua i una aptitud superior per al pensament divergent o creatiu. Que el model deducaci bilin-
ge era efica per a aconseguir els objectius proposats ho han demostrat totes les avaluacions del programa dimmersi i daltres programes dissenyats i aplicats des de la perspectiva del bilingisme additiu. Incloent-hi les avaluacions realitzades als programes deducaci bilinge valencians citades ms amunt. s cert, per, que aquests avantatges no es presenten sempre. Perqu apareguen cal que els alumnes i les alumnes aconseguisquen un nivell elevat de competncia no solament en la seua L1 sin tamb en la L2. El problema es presenta, doncs, en el fet que no s el mateix adquirir una bona competncia en una llengua dominant com ara el castell que en una llengua minoritzada com s el cas del valenci. La major presncia social especialment en els dominis formals i la percepci per part dels parlants dun major prestigi i valor ds del castell, comporten una motivaci, una pressi i una disponibilitat docasions per a aprendrel que no es dna en valenci. La soluci, doncs, perqu totes dues llenges tinguen les mateixes oportunitats consisteix a compensar des de lescola aquestes mancances en lmbit social. Des daquesta perspectiva la conclusi s clara: si realment es volen aconseguir els mateixos objectius per a les dues llenges, cal prioritzar a lescola lensenyament del valenci i convertir-lo en el vehicle dinstrucci majoritari per a tots els alumnes, valencianoparlants i castellanoparlants. A pesar del consens entre els especialistes en aquest tema, aquesta conclusi encara suscita dubtes en molts representants de la comunitat educativa. Com s possible es pregunten aconseguir la mateixa competncia en castell que en valenci si fem un major s del valenci que del castell com a llengua dinstrucci? La resposta, una vegada ms, ens laporta la psicolingstica. Ens diu que, en realitat, la competncia dun parlant en diverses llenges t una part comuna, formada per coneixements, capacitats, habilitats i estratgies relacionades amb la lectura i escriptura i amb laprenentatge dels continguts de les rees no lingstiques, que una vegada apreses en una de les llenges ja estan
16
L ESCOLA VALENCIANA
disponibles per a ser represes i reutilitzades en laltra o les altres llenges del repertori personal. Per tant, mentre saprn valenci i susa el valenci com a llengua dinstrucci, saprn una part molt gran la ms exigent cognitivament de la competncia en castell. Una part que lalumne reprendr, reutilitzar i afermar en castell, ms enll de lescola, en les innombrables ocasions en les quals la comunicaci social, meditica i institucional el pressionar per a fer-la servir. Una pressi que obrar escasses vegades en favor del valenci. Per aix, en totes les avaluacions del PEV i PIL, a pesar de ls majoritari del valenci com a llengua dinstrucci, hi s generalment ms elevada la competncia dels alumnes en castell que en valenci.
quan aprenem una nova llengua hem de pensar noms en aquesta llengua tot evitant que laltra sintrodusca en la nostra conscincia interferint en el seu aprenentatge. De fet, en aquests moments, les veus ms autoritzades abonen la idea que la llengua o les llenges que ja coneixem constitueixen el banc de dades des del qual elaborem les nostres hiptesis sobre com s i com funciona la nova llengua. I que transferim des daquestes llenges especialment des de la que percebem ms prxima des del punt de vista lxic i gramatical tots els elements que intum que funcionen de la mateixa manera en la llengua que aprenem. Per aix lalumnat bilinge, duna banda perqu posseeix un banc de dades ms ric format per dues llenges i unes estratgies daprenentatge elaborades a partir de lapropiaci daquestes dues llenges, aprenen millor una llengua estrangera que lalumnat monolinge. Ha cobrat fora, doncs, una concepci global de la competncia plurilinge segons la qual les competncies comunicatives en les diverses llenges del repertori personal no estan allades les unes de les altres sin solapades i relacionades de maneres diverses. Vol dir aix que un alumne o alumna plurilinge no s la suma de dues, tres o quatre de monolinges sin una entitat nica, amb una multicompetncia dinmica que evoluciona constantment a partir de les experincies lingstiques personals. Aquesta concepci condueix directament als plantejaments integrats en la didctica plurilinge.
3.4.2 El model denriquiment deducaci plurilinge A totes aquestes dades, ja clssiques, de leducaci bilinge, shan afegit elements procedents de la recerca en educaci plurilinge i en ladquisici de terceres llenges que completen i enriqueixen el panorama que tot just acabem de descriure. Aquesta recerca corrobora els avantatges cognitius, lingstics i estratgics dels aprenents plurilinges. L experincia daquests alumnes en ladquisici inicial de dues llenges els aporta com hem dit ms amunt una comprensi ms profunda de lestructura i funcionament de les llenges, i tamb de les relacions de semblana i diferncia entre aquestes, i de la possibilitat de transferncia de les llenges que ja dominen a la llengua que en un determinat moment estan aprenent. A ms a ms, lexperincia en laprenentatge de dues llenges els facilita la construcci destratgies personals daprenentatge que aplicaran amb eficcia a laprenentatge de la nova o noves llenges. Rebutja, doncs, leducaci plurilinge aquella opini tan estesa, que laprenentatge de les llenges sha de fer de manera independent, que
17
3.4.3 La incorporaci de langls Sha dit moltes vegades els xiquets menuts sn millors aprenents de llengua que els ms grans i que, per tant, la incorporaci de la LE en el currculum hauria de fer-se com ms prompte millor. Aquesta afirmaci, per, ha sigut matisada per la recerca ms recent. s cert que els xiquets adquireixen una llengua amb eficcia i sense esfor aparent en entorns naturals, quan tenen tot el temps del mn per a aprendre-la, tenen una gran quantitat de parlants competents amb qui negociar formes i significats, i aprenen
llengua mentre fan altres coses (jugar, interactuar, etc.) sense una atenci conscient a les formes i els significats. L escola, per, t moltes dificultats a proporcionar un context tan afavoridor de laprenentatge lingstic com aquest si no s en condicions molt especials com ara la immersi lingstica. Per a una incorporaci primerenca de langls, a partir de les dades de la recerca ms recent, caldr tenir en compte que: A La incorporaci primerenca no garanteix per si mateixa uns alts nivells de competncia. Exigeix, a ms a ms, una intensitat i continutat mnimes perqu laprenentatge puga acumular-se i ser efectiu. Una hora o una hora i mitja a la setmana, garanteix pocs resultats ms enll dun primer contacte, una motivaci inicial i una sensibilitzaci envers la llengua estrangera. L ideal s una incorporaci primerenca mitjanant el seu s vehicular amb una metodologia AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llenges Estrangeres) i un temps suficient de lhorari escolar. B
18
C Si sintrodueixen dues llenges estrangeres langls i una llengua romnica, per exemple el francs, la diferent distncia lingstica de langls i el francs respecte del valenci i el castell aconsella que la primera LE siga langls (amb un tractament AICLE, semblant a la metodologia dimmersi) i la segona LE, el francs, que a causa daquesta distncia lingstica menor, podr aprofitar millor les transferncies des del valenci i el castell, especialment si sintrodueix en la preadolescncia. En aquesta edat els alumnes posseeixen un desenvolupament cognitiu i un coneixement del funcionament de les llenges ms elevat, i poden fer servir estratgies lingstiques adquirides al llarg de la seua experincia daprenentatge de tres llenges, de manera que poden adquirir el francs des dun plantejament ms reflexiu que aprofite explcitament aquestes transferncies. Cal preveure, tanmateix, que en un futur ben prxim, per raons essencialment utilitries, creixer la demanda densenyament daltres llenges estrangeres, b europees com ara lalemany, o b daltres, prpies de pasos amb economies emergents, com ara el xins. En qualsevol cas, caldr adequar la metodologia especfica a ledat dels alumnes i les alumnes, la distncia lingstica de la nova llengua a les que formen el seu repertori, i als objectius que es pretenen.
Si hi ha una introducci a leducaci infantil de ls vehicular de tres llenges valenci, castell i llengua estrangera s millor ajornar la llengua dominant. Les investigacions realitzades en programes de doble immersi conclouen que, pel que fa a xiquets i xiquetes de llengua dominant, hi ha riscos dinterferncia en el desenvolupament de la lectura i escriptura si sensenyen tres llenges simultniament i que la presncia primerenca de la llengua dominant (el castell) en aquestes circumstncies no millora la competncia que adquiriran els xiquets i les xiquetes en aquesta llengua, per entrebancar ladquisici de la llengua minoritzada (el valenci) i, possiblement, la de la llengua estrangera.
3.4.4 El tractament de la diversitat Com hem pogut comprovar, una de les caracterstiques que configuren els establiments educatius actuals s la diversitat, diversitat de llenges, de cultures, de possibilitats i expectatives, i de necessitats educatives, de lalumnat. Una diversitat que, a hores dara, no pot ser vista ja pels agents educatius com a problema, sin com una riquesa dels centres i un recurs educa-
L ESCOLA VALENCIANA
tiu fonamental en leducaci plurilinge i intercultural. A ms a ms, el propsit de leducaci plurilinge i intercultural en un centre inclusiu no s homogeneitzar lalumnat envers un suposat estndard com de sabers i competncies, sin que tots els alumnes i les alumnes assolisquen les seues potencialitats mximes, dacord amb el punt de partida i les possibilitats personals, tal com diu un dels objectius que hem proposat ms amunt per a leducaci plurilinge:
Aconseguir que tots els alumnes i les alumnes desenvolupen la seua potencialitat mxima pel que fa al rendiment lingstic i acadmic, i aconseguisquen la plena integraci escolar i social, independentment de la seua procedncia geogrfica, del nivell sociocultural de les famlies, de les competncies comunicatives i experincies culturals amb qu arriben al centre, i de les seues aptituds i estil daprenentatge.
fa a aquests alumnes, partir sempre que siga possible dels seus referents lingstics i culturals propis, intentar fer-los presents en lactivitat escolar, i procurar assumir-los tant com es puga en el desenvolupament del currculum per a tots.
3.5 Com hauria dorganitzar-se el sistema educatiu? En un entorn sociolingstic com el nostre, amb el valenci com a llengua minoritzada, i a partir del marc jurdic i teric que hem descrit, es dedueix que lnica manera de proporcionar una competncia adequada en aquesta llengua s prioritzar la seua introducci en el currculum preferiblement des de leducaci infantil i usar-la com a llengua dinstrucci preferent en les rees no lingstiques. Aix ho fa el PEV i el PIL i ac radica el seu xit. Tot i aix, molts pares i mares, b per falta de informaci adequada o b per decisi fonamentada en arguments altres que els prpiament educatius, podrien no sentir-se satisfets amb aquest plantejament i demanar per als seus fills un tractament ms equilibrat del valenci i el castell, cosa que els permet lordenament jurdic vigent. Aquesta situaci aconsella, a lhora dorganitzar el sistema educatiu, plantejar uns programes plurilinges que siguen la continuaci natural dels programes bilinges que funcionen a hores dara: A A leducaci infantil i primria: A.1 Programes ptims (territoris valencianoparlants i castellanoparlants): Per a alumnat majoritriament valencianoparlant: Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci (PPEV). Per a alumnat majoritriament castellanoparlant: Programa Plurilinge dImmersi Lingstica (PPIL). A.2 Programa de mnims (territoris valencianoparlants i castellanoparlants):
Per a aconseguir-ho, no s aquest alumnat divers el que ha dadaptar-se a lescola, sin lescola la que ha dadequar-se a les necessitats daquest alumnat divers i ha de trobar la modalitat dintervenci educativa i els recursos organitzatius idonis per oferir una educaci de qualitat en les nostres aules. Fonamental en aquest aspecte s lacollida, educaci i integraci de lalumnat immigrant, la llengua i cultura dels quals, generalment, no t presncia curricular. Dentrada, aquest alumnat hauria de ser escolaritzat en valenci, perqu si sescolaritza de primer en castell tindr posteriorment poca motivaci per a aprendre la llengua prpia del pas. El ms important, tanmateix, s la integraci efectiva en el centre i lestabliment de lligams relacionals i afectius amb els companys i companyes i amb el professorat, perqu s dins el marc daquestes relacions afectives on laprenentatge i s del valenci tindr lloc amb tota normalitat. Ara b, si aquesta escolaritzaci es realitza amb absncia total de referents lingstics i culturals propis de lalumnat immigrant en el centre dacollida, pot entrebancar greument la seua integraci social i acadmica. Caldr, doncs, pel que
19
Per a alumnat castellanoparlant i/o valencianoparlant: Programa Plurilinge dIncorporaci Progressiva (PPIP). B A leducaci secundria: B.1 Programa ptim (territoris valencianoparlants i castellanoparlants): Per a alumnat procedent del PPEV, el PPIL i el PPIP de leducaci primria: Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci (PPEV). B.2 Programa de mnims (territoris valencianoparlants i castellanoparlants): Per a alumnat procedent del PPIP de leducaci primria: Programa Plurilinge dIncorporaci Progressiva (PPIP). Tots els programes tindrien unes caracterstiques comunes i altres despecfiques emmarcades dins lespai de variaci que configuren les premisses segents: 1 El valenci seria introdut en tots els programes des del primer nivell de leducaci infantil.
20
4 En tots els programes, si langls fra incorporat als 3 o 4 anys, ho faria com a llengua dinstrucci i disposaria del 25% del temps ds vehicular. En aquest cas, la incorporaci del castell sajornaria fins a lacabament del cicle primer o comenament del segon deducaci primria per tal devitar els riscos dun ensenyament simultani de tres llenges en el context formal de laula en una edat tan primerenca. 5 Si en el Programa Plurilinge dIncorporaci Progressiva no es volguera ajornar el castell i sincorporara als 3 anys, juntament amb el valenci, langls sincorporaria al cicle primer deducaci primria, pel motiu tot just esmentat, tot atorgant-li el 33% del temps ds vehicular per tal de recuperar el temps de leducaci infantil. 6 La segona llengua estrangera, si no es donen circumstncies molt especials en centres concrets que aconsellen la seua incorporaci al tercer cicle de leducaci primria, seria introduda a leducaci secundria obligatria. Una organitzaci com aquesta, tenint en compte el nostre context sociolingstic, s lnica que permet assolir els objectius pel que fa a les llenges que lordenament legal vigent encomana al sistema educatiu valenci. Cal especificar, per, que aquests programes deducaci bilinge o plurilinge han de ser aplicats tant en centres amb una certa homogenetat de lalumnat majoritriament valencianoparlant en el PEV , majoritriament castellanoparlant en el PIL, i castellanoparlant o valencianoparlant en el PIP, com en centres on comena a ser habitual una combinaci indeterminada dalumnat valencianoparlant i castellanoparlant a la qual safig la presncia, tamb en quantitats diverses, dalumnat immigrat de diverses procedncies. De fet, tots els senyals ens indiquen que les escoles del futur seran majoritriament centres multilinges amb combinacions diverses de diferents llenges. En aquesta situaci, lestructuraci del sistema educatiu en programes no ha de ser una manera
2 El tractament sistemtic de la lectoescriptura seria introdut inicialment en valenci i posteriorment en castell en el Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci i el Programa Plurilinge dImmersi Lingstica. En el Programa Plurilinge dIncorporaci Progressiva podria ser introdut simultniament en valenci i castell, comenant per la llengua habitual de lalumne. 3 El valenci seria la llengua dinstrucci majoritria en les rees no lingstiques en el Programa Plurilinge dEnsenyament en Valenci i el Programa Plurilinge dImmersi lingstica. En el Programa Plurilinge dIncorporaci Progressiva, ls vehicular del valenci no aniria mai per davall del 50% del temps ds vehicular al llarg dels ensenyaments no universitaris qualsevol que fra el temps dedicat a ls vehicular de langls o el castell.
L ESCOLA VALENCIANA
de seleccionar lalumnat dels centres pel tipus de programa que aplica. Ms aviat al contrari. Es tracta, a la vista de la composici sociolingstica i sociocultural de lalumnat, de prendre les primeres decisions sobre com adequar-hi la intervenci educativa des de la perspectiva de lescola inclusiva. Certament, aquesta situaci ens plantejar molts reptes, per s precisament la capacitat dadaptar-se a aquests contextos mltiples i heterogenis lessncia de leducaci plurilinge. Per a aconseguir-ho, doncs, els programes han de posseir una gran flexibilitat organitzativa i necessiten articular-se a dos nivells: lun, el constitut per les especificacions bsiques inicials del programa, de les quals tot just acabem de parlar; laltre, el Projecte lingstic, constitut pel Pla densenyament i s vehicular de les llenges (actualment Disseny Particular del Programa i el Pla de normalitzaci del valenci (actualment Pla de Normalitzaci Lingstica). 3.6 Com hauria de planificar el centre el projecte plurilinge? Com acabem de veure, una bona part del disseny del projecte plurilinge del centre recauria en el Projecte Lingstic, format pel Pla densenyament i s vehicular de les Llenges i el Pla de Normalitzaci del Valenci, i elaborat a partir del context del centre. L equip de professores i professors hi concretaria els objectius del projecte, debatria i consensuaria lorganitzaci, els mitjans i els recursos per a aconseguir-los, i establiria les mesures davaluaci pertinents. Concretament, en el Pla densenyament i s vehicular de les llenges es concretaria: 1 L organitzaci de la diversitat de les llenges. 2 L organitzaci de la diversitat de lalumnat. 3 El tractament didctic de lensenyament i s vehicular de les llenges. 4 El suport a lensenyament i s vehicular de les llenges.
5 La participaci de la comunitat educativa en lelaboraci, aplicaci i revisi del projecte. Les relacions mtues entre el centre i lentorn social, institucional i familiar: projecci de lactivitat del centre sobre lentorn, suport de lentorn a lactivitat educativa del centre i participaci de les famlies en el desenvolupament del projecte plurilinge. En el Pla de normalitzaci del valenci es concretarien les actuacions en els diferents espais: 1 L espai de comunicaci institucional. 2 L espai de comunicaci social. 3 Lespai dinteracci a laula. 4 Lespai personal. Tant el Pla densenyament i s vehicular com el Pla de normalitzaci no serien uns mers documents administratius, sin un pla que concretaria les intencions educatives i guiaria lactuaci didctica. Alhora, aquest projecte lingstic, pel fet de ser elaborat a partir dels principis ms consolidats i les experincies ms contrastades de leducaci plurilinge, afavoriria el desenvolupament professional del professorat i facilitaria la seua formaci continuada en el centre. s a partir de les decisions preses en aquest Projecte Lingstic que caldria elaborar el Projecte Curricular.
21
3.7 L aplicaci del projecte plurilinge 3.7.1 L aplicaci a laula Un sistema educatiu com el nostre, amb quatre llenges en el currculum, hauria daplicar un tractament didctic especialment en lensenyament de les llenges moltssim ms complex i innovador que el que utilitzen els llibres de text que fan servir a hores dara les nostres escoles. Per tres motius:
Els xiquets i les xiquetes han daprendre una llengua ms que en altres comunitats. A representa, per descomptat un enriquiment comunicatiu, cognitiu i cultural, per exigeix tamb mtodes eficaos que tinguen en compte que en aprendre una llengua saprenen diverses competncies que van ms enll de la prpia llengua i que estan disponibles per a lapropiaci duna segona o duna tercera. Les llenges del currculum poden ser moltes, i ser impartides per professores i professors diferents, per el cervell dels xiquets i les xiquetes s nic, i les competncies comunicatives en les diverses llenges del seu repertori, com hem dit ms amunt, no estan allades les unes de les altres sin solapades i relacionades de maneres diverses i evolucionen interactuant simultniament. Els continguts propis de les rees no lingstiques i el llenguatge amb qu sn apresos no constitueixen elements independents sin les cares oposades duna mateixa moneda, ja que no hi ha continguts independents de la construcci que en fan els aprenents, i els aprenents els elaboren mitjanant la llengua dinstrucci, en el nostre cas les diverses llenges vehiculars del currculum.
22
Dentrada, cal que leducaci plurilinge utilitze una metodologia avanada de lensenyament de la llengua. En aquesta lnia, el primer pas s adoptar un concepte actualitzat de laprenent de llengua com un aprenent plurilinge, amb les caracterstiques segents: Sapropia de les llenges en contextos informals (lentorn social) i/o formals (lescola) de manera simultnia o consecutiva. Sapropia de les llenges combinant ladquisici (implcita) i laprenentatge (explcit); s a dir, usant la llengua per a fer coses interessants (comunicar, aprendre, crear) i reflexionant sobre els problemes que es presenten i els recursos expressius necessaris per a resoldrels. Adquireix i/o aprn cada llengua a partir de les habilitats i els coneixements lingstics que posseeix (de la llengua o llenges que coneix). Avana en el domini de la llengua reestructurant els coneixements que posseeix a partir de la interacci amb persones ms competents (professores o professors, o companys i companyes) amb les quals negocia tant les formes com els significats. Consolida i referma la seua competncia plurilinge mitjanant una reflexi global sobre qu sn, com estan articulades i com funcionen les llenges, que li permet comparar-les, detectar semblances i diferncies entre aquestes, i controlar conscientment transferncies i interferncies. Necessita estar motivat: ha de trobar sentit i inters a les tasques que realitza si ha de mobilitzar la seua voluntat daprendre i comunicar. Ha nascut i crescut en un clima de llibertat, no tolera lensenyament transmissiu, que sol ser predominant en els centres docents, i vol ser un agent actiu del propi aprenentatge, no
L educaci plurilinge, doncs, no pot construir la competncia plurilinge dels alumnes i les alumnes a partir de lensenyament independent de les llenges del currculum ni esperar que els aprenents establisquen interrelacions entre aquestes per ells mateixos. Tampoc hauria destablir una separaci antinatural entre els continguts de les disciplines acadmiques i les llenges del currculum. Hauria dutilitzar, per contra, el que sanomenen enfocaments didctics plurilinges, que permeten lapropiaci de les llenges aprofitant, precisament, la interrelaci entre els diversos codis lingstics, laprenentatge conjunt dels continguts de les disciplines acadmiques i dels recursos lingstics per a construir-los, i el reconeixement competncies comunes a les llenges que cal tractar globalment sense haver-les de repetir de bell nou en cada llengua.
L ESCOLA VALENCIANA
un receptor passiu; per aix ha de participar en la fixaci dobjectius, en la definici de les tasques, en la recerca i utilitzaci dels recursos, en el control del treball i en lavaluaci dels resultats. Desitja obrir-se al mn: en els temes que tracta (han de tenir rellevncia fora de lescola), en els mitjans que utilitza (noves tecnologies) i lesperit amb qu els treballa (voluntat dacci social). Viu immergit en un univers meditic, per on circulen quantitats ingents dinformaci, i necessita les habilitats, els procediments i la capacitat crtica per a seleccionar, avaluar i organitzar aquesta informaci i convertir-la en coneixement. Construeix i reconstrueix constantment la seua identitat lingstica i cultural a partir del paisatge lingstic que lenvolta, dels discursos en qu pren part i de les experincies culturals en qu participa. Aquest aprenent ha dapropiar-se de la llengua mitjanant un enfocament comunicatiu i textual que tinga en compte que: L objecte daprenentatge no s el coneixement de la llengua sin lhabilitat per a usarla oralment i per escrit. La reflexi gramatical hauria de fer-se, no de manera analtica i descontextualitzada, sin integrada majoritriament dins les tasques comunicatives. Aquesta habilitat per a usar la llengua oralment i per escrit sadquireix mitjanant tasques daprenentatge plantejades des duna perspectiva dautenticitat, s a dir, emmarcades en situacions comunicatives iguals o semblants a les de la vida real fora de lescola. Les activitats daprenentatge exigeixen la participaci activa de lalumne/a, el treball cooperatiu, lautogesti i lautoavaluaci. Aquestes activitats no han de ser analtiques i descontextualitzades, sin que han destar integrades dins dunitats ms complexes: pro-
jectes orals, de lectura i descriptura, tasques, seqncies, etc. En aquestes unitats les habilitats comunicatives (interacci, escolta, parla, lectura, escriptura, interpretaci i traducci) han de ser tractades de manera integrada. Les tasques daprenentatge no han dafavorir noms la reproducci de models, sin la creaci de literatura i art, la creaci de coneixement nou i lacci social mitjanant el llenguatge. La llengua ha de ser apresa i usada de manera integrada amb altres codis, com ara el gest, la imatge i el so (multilectoescriptures) i en conjunci amb les tecnologies de la informaci i la comunicaci. I en la recerca doptimaci i racionalitzaci del currculum prpies de leducaci plurilinge, un plantejament global de lensenyament i s vehicular de totes les llenges exigir enfocaments plurilinges en lnia amb els que proposa el Consell dEuropa, especialment els enfocaments plurilinges integrats: 1 El Tractament Integrat de les Llenges (TIL), que incorpora enfocaments nous, proposats i experimentats en el marc del Consell dEuropa, com ara el portafolis de llenges, lobertura a les llenges i la intercomprensi. 2 El Tractament Integrat de les Llenges i els Continguts de les rees no lingstiques (TILC), amb diferents modalitats: a) per a les llenges estrangeres: TILC en llengua estrangera (que sol anomenar-se Content and Language Integrated Learning CLIL o b, en la nostra llengua, Aprenentatge Integrat de Continguts i Llenges Estrangeres AICLE); b) per a les llenges principals descolaritzaci, valenci i castell: tres modalitats dacord amb el context: TILC en immersi, TILC per a alumnat immigrant i TILC en la L1. Tots tres plantejaments constitueixen el que el
23
Consell dEuropa anomena Language Across the Curriculum LAC o b, en la nostra llengua, Llenges A travs del Currculum tamb LAC), i convergeixen en un plantejament com en aules multilinges on la diversitat dificulta un plantejament especfic per a cada tipus dalumnat. Aquesta didctica plurilinge est encara a les beceroles, per tots els sistemes educatius dEuropa ja shan posat en marxa i han comenat a experimentar noves propostes i enfocaments en lnia amb el que tot just acabem de dir.
No seran possibles, per, aquesta coordinaci i agrupament flexibles si cada professora o professor no es planteja la seua actuaci com una tasca que va ms enll del seu treball puntual a classe i que sintegra amb les actuacions dels professors anteriors i posteriors, i la dels professors que actuen al mateix temps sobre els mateixos alumnes. Haur dassumir, doncs, una responsabilitat compartida amb la resta de lequip de professores i professors pel que fa a la consecuci dels objectius tant lingstics com disciplinaris. Haur de treballar conjuntament amb la resta mitjanant all que anomenarem ensenyament en equip. A. Disponibilitat de recursos: s cert que lequip de professores i professors t una responsabilitat extraordinria, eriada de dificultats, pel que fa a laplicaci dun projecte plurilinge en un centre. Per aix advertim que no es pot pretendre que el professorat inicie la implantaci de un projecte deducaci plurilinge sense el suport i els recursos necessaris per a planificar-lo i aplicar-lo. Concretament, un centre que vulga aplicar un programa deducaci plurilinge amb garanties dxit ha de disposar dels recursos necessaris: 1 Professorat competent en les llenges que imparteix. 2 Materials curriculars elaborats des de la perspectiva de leducaci plurilinge. 3 Professorat de suport, especialment necessari en el programa dimmersi i en escoles amb una proporci elevada dalumnat immigrant. 4 Recursos humans i materials suplementaris, dacord amb les necessitats de lalumnat del centre (immigrants, alumnat amb NEE) i el tipus del programa que aplica (immersi). 5 I, sobretot, una direcci i equip directiu amb capacitat per a liderar el projecte.
3.7.2 L aplicaci en el centre L aplicaci en el centre dun programa deducaci plurilinge presenta dos aspectes fonamentals: lorganitzaci i la disponibilitat de recursos. A. Organitzaci: L educaci plurilinge no s una innovaci que puga ser aplicada individualment per un o ms professores o professors. Exigeix un plantejament global, organitzatiu, metodolgic i avaluatiu que implica tots els cicles i etapes, i la totalitat del professorat del centre. Aquest plantejament global s el que permet: Una coordinaci vertical que establisca una continutat de continguts i metodologies al llarg dels cicles i les etapes impartits per professores i professors diversos. Una coordinaci horitzontal que harmonitze lensenyament i s vehicular de les llenges impartides simultniament als mateixos alumnes per professores i professors diversos. Una organitzaci flexible de lalumnat, que trenque la unitat indisoluble classe-docent, i que permeta afrontar el tractament de la diversitat des de perspectives noves.
24
L ESCOLA VALENCIANA
Tampoc podem esperar que siga solament el professorat qui busque respostes a totes les incgnites o que trobe la soluci a tots els problemes que es presenten durant laplicaci dun programa plurilinge sense cap suport. La implantaci dun programa deducaci plurilinge no s un punt de partida sin el punt darribada dun procs llarg i costs, que exigeix del professorat un esfor extraordinari. Un projecte deducaci plurilinge en un centre s un procs dincorporaci gradual de les innovacions assumibles, de reestructuraci de la prpia prctica, de reflexi i canvi de les concepcions individuals i collectives sobre lensenyament i aprenentatge, etc. I en aquest procs el professorat t dret a exigir tota lajuda externa que necessita. Especialment: 1 Assessorament extern durant la planificaci i aplicaci del projecte deducaci plurilinge en el centre. 2 Formaci, especialment en el centre, per a resoldre el dia a dia de laplicaci del projecte plurilinge. 3 Participaci i suport de les famlies i la comunitat educativa.
2 L establiment de plans de millora pel que fa al disseny i aplicaci del projecte a partir de la constataci dels elements que no han funcionat com sesperava. 3 La dotaci de recursos suplementaris dacord amb les circumstncies i les dificultats del centre. 4 La possibilitat de comparar el nivell dxit de diferents projectes lingstics de centres distints en contextos semblants per tal de descobrir els factors que influeixen en aquest xit.
4 La formaci del professorat

Sha debatut molt quin ha de ser el perfil del professorat del llenges, i tamb el del professorat que imparteix leducaci plurilinge. El problema radica en el fet que aquest model educatiu exigeix al professorat competncies que no els ha proporcionat la formaci inicial a la universitat, ni els les proporciona encara, malgrat la recent reforma universitria dels graus dEducaci Infantil i dEducaci Primria, i del mster de professor dEnsenyament Secundari. Sn competncies tant comunicatives com didctiques. Cal consegentment un nou paradigma en la formaci inicial i contnua del professorat per tal daconseguir aquest nou perfil: 1 Competncia elevada en la llengua o les llenges que ensenya, encara que no necessita ser un professor nadiu. 2 Una progressiva competncia plurilinge, com a element necessari per a collaborar en la construcci duna competncia plurilinge per part dels alumnes i les alumnes. 3 El coneixement i la prctica en enfocaments didctics plurilinges. 4 La capacitat per a collaborar en la planificaci, aplicaci i avaluaci dun programa plurilinge en el centre.
3.8 L avaluaci del projecte plurilinge El projecte deducaci plurilinge dun centre no s un procs que puga avanar de manera segura sense el seguiment i control adequats. Amb la periodicitat necessria, caldria realitzar-ne una avaluaci, que mesurara el rendiment dels alumnes i les alumnes i, alhora, avaluara com sha fet lanlisi del context, la planificaci i laplicaci del projecte en el centre per tal de poder explicar el rendiment dels alumnes i les alumnes a partir del funcionament daquests elements. Aix permetria: 1 La comprovaci del nivell de qualitat dels resultats del centre.
25
El perfeccionament, ampliaci i adequaci al lloc de treball daquestes competncies podr tenir lloc mitjanant una formaci externa (assistncia a cursos, conferncies, tallers, etc.), per cal insistir que la planificaci i aplicaci dun programa plurilinge exigir, a ms duna preparaci universitria integral prvia, una formaci en el centre global, continuada i a la mesura de cada equip pedaggic.
5 De quins recursos disposar el centre per a la seua aplicaci (professorat qualificat, materials de qualitat, formaci, subvencions, suport dexperts)? 6 Quin s litinerari previst en el desenvolupament del projecte, quins problemes poden sorgir i com es t previst resoldrels? 7 Com continuar el projecte deducaci plurilinge en leducaci secundria i ms enll?
5 Les mares i els pares

El coneixement profund i lassumpci per part dels pares i les mares del disseny del projecte deducaci plurilinge, i la participaci en la seua aplicaci i avaluaci, hauria de ser un dels requisits bsics per a la seua implantaci en un centre. Inscriure els fills i les filles en un model daquestes caracterstiques no s participar en una curta experincia sense conseqncies rellevants sin prendre decisions irrevocables sobre la millor educaci per ells. Els pares i les mares haurien de tenir sempre la informaci necessria per a no enviar els fills a programes dissenyats precipitadament, poc fonamentats, amb recursos insuficients o sense garanties de continutat.
26
8 Qu passa amb els xiquets i les xiquetes que tenen dificultats daprenentatge? 9 Com podran participar els pares i les mares en laplicaci del programa? 10 Quins compromisos adquireix lequip de professores i professors respecte al projecte (continutat, formaci, coordinaci, comunicaci amb les famlies...)? 11 Quins compromisos adquireix lAdministraci (currculum plurilinge, adjudicaci de professorat competent, disponibilitat de materials curriculars adients, formaci individual i de centre, assessorament durant laplicaci, seguiment i avaluaci? Com contestar aquestes preguntes podria ser un bon punt de partida per a lelaboraci per part de lequip de professores i professors del Projecte Lingstic del centre.
Tant el centre com ladministraci, per tant, haurien destar en disposici de contestar les preguntes segents que reflecteixen preocupacions bsiques dels pares i les mares i establir els moments adequats per a fer-ho: 1 Quins sn els objectius del projecte deducaci plurilinge del centre i quins resultats esperen obtenir-ne? 2 Garanteix el projecte que els xiquets i les xiquetes aprenen b les tres/quatre llenges del currculum? 3 Quina ns la fonamentaci tcnica i quines experincies avalen un projecte com aquest deducaci plurilinge? 4 Una vegada elaborat, qui el revisa i laprova?
6 Una poltica lingstica educativa necessria

De la mateixa manera que no es pot aplicar leducaci plurilinge en una classe desconnectada de la resta del centre, no arribarem molt lluny amb experincies en centres allats sense un projecte global per a tot el pas promogut i liderat per ladministraci. Sn moltes les coses que ladministraci educativa ha de fer durant la planificaci i aplicaci dels programes dedu-
L ESCOLA VALENCIANA
caci plurilinge en els centres (dotaci de professorat i recursos, assessorament i formaci, avaluaci, etc.), per el ms important s que assumisca de manera clara el model deducaci plurilinge, i que tinga voluntat poltica per a prendre i aplicar les decisions educatives, administratives i econmiques necessries per a dur-lo avant. Sense ser exhaustius, ladministraci hauria de: 1 Pel que fa als objectius de competncia plurilinge:
Especificar els nivells mnims del Marc Europeu com de Referncia per a les Llenges per a cada una de les llenges del currculum i al final dels trams ms significatius dels ensenyaments no universitaris (6 deducaci primria, 4t deducaci secundria obligatria, etc.).
poraci a la docncia directa o a altres responsabilitats dins ladministraci. Concretar el nivell dexigncia pel que fa a la competncia en les diferents llenges valenci, castell i llenges estrangeres dacord amb el lloc de treball, i en termes del Marc Europeu Com de Referncia.
5 Pel que fa a la xarxa de centres:

Fer complir la llei pel que fa a lensenyament del valenci i en valenci a totes les escoles pbliques, concertades i privades i molt especialment a les sufragades amb fons pblics.
6 Pel que fa a la normalitzaci del valenci:

Normalitzar ls acadmic, social, administratiu i tcnic del valenci dins el sistema educatiu, i en les relacions amb la societat en general, amb la comunitat educativa i amb altres rgans de ladministraci. Exigir competncia bilinge (en valenci i castell) tamb als cossos sense docncia directa: direcci de centres, assessories, inspecci, etc.
2 Pel que fa a lalumnat:

Garantir els nivells de coneixement especificats de totes les llenges, per especialment els del valenci, en igualtat amb el castell, en acabar cada tram educatiu no universitari. Posar els mitjans per a la integraci lingstica, social i acadmica en valenci de lalumnat procedent de la immigraci. I tamb facilitar la incorporaci a leducaci plurilinge, dacord amb les famlies, dels alumnes amb NEE.
7 Pel que fa a laplicaci dels programes deducaci plurilinge:

Elaborar el currculum oficial des de la perspectiva dels enfocaments plurilinges. Elaborar i experimentar propostes que permeteren avaluar i difondre les innovacions necessries per a la incorporaci plena de leducaci plurilinge. Proveir dassessorament i formaci necessria als centres per a laplicaci del programa deducaci plurilinge que ha adoptat. Dotar de professorat bilinge (i progressivament plurilinge) tots els centres del sistema educatiu mitjanant la formaci del professorat en actiu, i lestabliment del requisit en els concursos de trasllats i contractacions, etc. Preveure la disponibilitat de materials curriculars elaborats des de la perspectiva duna didctica plurilinge. Dotar els centres de recursos humans i materials suplementaris, dacord amb les necessitats de lalumnat del centre (immigrants, alumnat amb NEE) o del programa que aplica (immersi). Garantir la continutat dels programes deducaci plurilinge entre els diferents cicles i etapes dels ensenyaments no universitaris.
27
3 Pel que fa als territoris:

Promoure leducaci plurilinge en els territoris castellanoparlants mitjanant laplicaci en els centres dels programes deducaci plurilinge, comenant pel PPIL (Programa plurilinge dincorporaci progressiva). Altrament aquests alumnes seducaran amb dues mancances greus: luna la falta de coneixement profund de la nostra llengua i cultura; laltra, no haver pogut rebre una educaci plurilinge sin simplement una educaci bilinge en el millor dels casos o una educaci monolinge amb lafegit duna llengua estrangera.
4 Pel que fa al professorat:

Catalogar les places dels centres en valenci i castell i exigir la doble titulaci en valenci i castell a tot el professorat, qualsevol que fra la modalitat dincor-
8 Pel que fa a la valencianitzaci del sistema educatiu mitjanant els programes deducaci plurilinge:
Impulsar ladopci dels programes de valencianitzaci mxima (PPEV i PPIL) a tots els nivells i rames de lensenyament no universitari.
duna concepci plurilinge de laprenent, ha de proposar-se el plurilingisme com a objectiu i ha de fer servir enfocaments plurilinges. La segona, que leducaci plurilinge no s un model monoltic. La seua essncia s, precisament, la diversitat. No es pot anar a Galcia, al Pas Basc, a Catalunya o al Canad a buscar solucions prefabricades per a les nostres escoles. Hi ha uns principis rigorosos, producte de la investigaci, que cal atendre; i unes bones prctiques que cal tenir en compte. Per en cada context es donen unes circumstncies objectives, i els participants tenen representacions mentals, tradicions i expectatives que exigeixen unes solucions prpies. En conseqncia, s important assumir que no tot val en leducaci plurilinge. Els projectes concrets poden ser molt flexibles, per els fonaments han de ser respectats. Aquest rigor en el disseny dels programes hauria pogut evitar aventures desafortunades com ara ls vehicular de langls en lrea dEducaci per a la Ciutadania vulnerant principis elementals de leducaci plurilinge. En efecte, en primer lloc una rea amb lelevat nivell dabstracci daquesta hauria de ser la darrera a ser impartida en una llengua estrangera; en segon lloc, el fet que aquesta rea s fonamental per a consolidar la identitat com a ciutadans valencians dels nostres joves escolars hauria dhaver sigut motiu suficient per a fer-la en la llengua prpia daquest pas; i finalment, lenvergadura del projecte obligava a preguntar-se, abans de posar-lo en marxa, si els alumnes i les alumnes tenien la suficient competncia comunicativa en angls i si el professorat estava familiaritzat amb els reptes que planteja ensenyament de continguts disciplinaris en una L2. L educaci plurilinge s, doncs, com un pacte. Si es proposa objectius raonables, si satn als seus principis en la configuraci del projecte, si shi aporten els recursos necessaris i si saplica amb rigor, leducaci plurilinge proporciona els resultats que sesperen. Si aquestes premisses no es compleixen, els resultats no seran els esperats. Proporcionar resultats, s clar, per seran els que es deriven de les nostres actuacions i no els que corresponen a les nostres expectatives.
9 Pel que fa a lavaluaci dels programes:

Posar els mitjans per a avaluar leducaci plurilinge (dels programes, dels centres i dels alumnes) per tal de millorar progressivament el disseny i laplicaci, i adequar-hi la dotaci de recursos.
10 Pel que fa a ladhesi social al projecte deducaci plurilinge:

Posar en marxa una campanya dinformaci i debat social sobre el projecte. Establir i aplicar mecanismes que faciliten la participaci dels pares i les mares en el projecte plurilinge del centre, i tamb les administracions municipals, les associacions cviques i culturals, etc.
L adopci daquestes mesures i el reconeixement de les especificacions bsiques dels programes que hem concretat ms amunt, han de constituir la pedra de toc per a avaluar el comproms de qualsevol administraci educativa amb el model deducaci plurilinge valenci.
28
7 Consideracions finals
Com sha dit, educaci plurilinge s una etiqueta excessivament simple per a un fenomen profundament complex. Una complexitat que no ha sigut tinguda en compte fins ara i que ens fora a fer algunes consideracions finals. La primera, que no es pot focalitzar leducaci plurilinge simplement en la incorporaci intensiva de langls prescindint daltres consideracions. El que saconsegueix llavors no s, com hem dit, un projecte deducaci plurilinge, sin ms aviat una educaci monolinge o bilinge amb lafegit dun projecte dincorporaci de llenges estrangeres centrat especialment en langls. Una verdadera educaci plurilinge ha de partir
L ESCOLA VALENCIANA
I per acabar, la tercera, que en un projecte deducaci plurilinge s ms important encara laplicaci que la planificaci. De vegades es creu que una vegada elaborat un projecte, un currculum o qualsevol altra proposta tcnica, la seua aplicaci en els centres i en les aules es far de manera automtica. Repetirem una vegada ms que laplicaci dun projecte daquesta envergadura s un procs molt exigent per al professorat, de llarga durada i que exigeix, per part dels centres, voluntat, capacitat i autonomia real per a desenvolupar els seus projectes, la implicaci absoluta de ladministraci, la participaci i suport de les famlies, i la collaboraci de tota la comunitat educativa.
29
AQUEST DOCUMENT EL TROBAREU EN FORMAT ELECTRNIC A: http://www.fev.org/lesclaus/model_escola.pdf

Model Escola Plurilingue

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Model Escola Plurilingue

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

{

Un model deducaci plurilinge i intercultural per al sistema educatiu valenci

COLLECCI LES CLAUS DE LESCOLA

2 Una nova situaci

3 Quin model deducaci plurilinge i intercultural?

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

C Pel que fa a lorganitzaci del sistema educatiu en programes:

B Pel que fa a lobligatorietat de ls vehicular del valenci:

D Pel que fa a lajornament del castell en programes especfics:

E Pel que fa a la lobligatorietat de planificar lensenyament en valenci en el centre:

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

F Pel que fa a la capacitaci del professorat:

G Pel que fa a lobligaci que t ladministraci educativa de promoure lensenyament en valenci:

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

Analitzarem, tot seguit, alguns dels aspectes ms rellevants de la seua fonamentaci.

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

4 La formaci del professorat

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

5 Les mares i els pares

6 Una poltica lingstica educativa necessria

5 Pel que fa a la xarxa de centres:

6 Pel que fa a la normalitzaci del valenci:

2 Pel que fa a lalumnat:

7 Pel que fa a laplicaci dels programes deducaci plurilinge:

3 Pel que fa als territoris:

4 Pel que fa al professorat:

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

9 Pel que fa a lavaluaci dels programes:

10 Pel que fa a ladhesi social al projecte deducaci plurilinge:

UN MODEL D EDUCACIO PLURILINGU E I INTERCULTURAL PER AL SISTEMA EDUCATIU VALENCIA

AQUEST DOCUMENT EL TROBAREU EN FORMAT ELECTRNIC A: http://www.fev.org/lesclaus/model_escola.pdf

You might also like