Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

TEMA 1
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

QUMICA DE LESTAT SLID

1.6. DIAGRAMES DE FASES. METALLS

250209 - Qumica de Materials 1er Enginyeria de la Construcci

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
DIAGRAMA DE FASES FeFe-Fe3C
Diagrama de fases parcial del sistema Fe-C.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Fe3C: Carbur de Fe.

Fases pures pures de Fe: El Fe pur, a lescalfar-se, experimenta dos canvis destructura cristallina abans darribar a la fusi: A temperatura ambient ferrita o ferro (CC o BCC en angls). A 912C la ferrita passa a austenita o ferro (CCC o FCC en angls). A 1.394C la austenita passa a ferrita (CC o BCC en angls). A 1.538C la ferrita es fon.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
DIAGRAMA DE FASES FeFe-Fe3C

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Microfotografies: Ferrita o ferro (a lesquerra). x90. Austenita o ferro f (a ( la dreta). ) x325. 32

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
DIAGRAMA DE FASES FeFe-Fe3C

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Regions bifsiques slides de Fe: + . +Fe3C. Fe3C o cementita. +Fe3C. Regi bifsica mixta de Fe: + L. L

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
DIAGRAMA DE FASES FeFe-Fe3C

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Per qu un diagrama parcial que noms arriba a 6,70% de pes en C? Perqu els aliatges que es realitzen no superen prcticament mai aquest percentatge. p g La concentraci de 6,70% , C coincideix amb la composici p del compost intermedi carbur de ferro o cementita (Fe3C). Recordar: 6,70% C = 100,00% Fe3C.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
DIAGRAMA DE FASES F Fe-Fe FeF 3C
El C s un solut intersticial en el Fe. El Fe i el C formen 3 tipus de dissolucions slides: Ferrita , austenita i ferrita Ferrita (CC o BCC) mxima solubilitat de C de 0,022% en pes a 727C. C, per gran influncia en les seves propietats - Poca admissi de C mecniques de la ferrita . - Relativament tova. - Magntica per sota dels 768C. Austenita () (CCC o FCC) mxima solubilitat de C de 2,11% en pes a 1.148C. 100 vegades major que la mxima per a la ferrita. - Lestructura CCC (FCC) admet una major quantitat dtoms de C al seu interior sense deformar-se que la CC (BCC). - No s magntica. Ferrita : Estable a molt altes temperatures No t importncia tcnica. Cementita (Fe3C): Forma de 6,70% C que coincideix amb la composici del compost intermedi carbur de ferro. - Dura i frgil des dun punt de vista mecnic. - Augmenta considerablement la resistncia dalguns acers. - Compost metaestable per de tan lenta velocitat que s considera estable. Tendeix a formar ferrita i grfic.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
CLASSIFICACI DELS ALIATGES
Segons el contingut de carboni els aliatges frrics es poden classificar en:
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Ferros: Ferros Tenen un contingut inferior al 0,008% C en pes i a temperatura ambient es troba en forma de ferrita . Acers: Contenen entre 0,008 i 2,11% C, tot i que a la prctica la concentraci de carboni no acostuma a superar el 1%. 1% La microestructura de la majoria dacers consisteix en les fases ferrita i Fe3C. Fundicions: Sn aliatges que contenen entre 2,11 i 6,70% C, per el contingut de carboni no acostuma a superar el 4,5%). 4 5%)

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
MICROESTRUCTURES EN ALIATGES FERROFERRO -CARBONI

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

En un aliatge, la microestructura desenvolupada depn tant de la seva composici com del tractament trmic al qual ha estat sotms el material. Els apartats segents es refereixen a processos de refredament molt lent en els quals es mantenen constantment les condicions d dequilibri equilibri.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
MICROESTRUCTURES EN ALIATGES FERROFERRO -CARBONI
Acers hipoeutectoides: Els situats a lesquerra de la lnia eutctica. Acers eutectoides: Els situats a la lnia eutctica. Acers hipereutctoides: Els situats a la dreta de la lnia eutctica. Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
MICROESTRUCTURES EN ALIATGES FERROFERRO -CARBONI
Acers Eutectoides (0 (0,77% 77% C) Al refredar-se lentament un acer eutectoide es formen capes alternants de les dues fases slides ( + Fe3C). )
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

La microestructura rep el nom de perlita.

Microestructura perltica. Ferrita d color de l clar l i cementita tit (Fe (F 3C) de d color ms fosc i lmines ms primes. x500.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
MICROESTRUCTURES EN ALIATGES FERROFERRO -CARBONI
Acers Hipoeutectoides (0,022 (0 022 - 0,77% 0 77% C)
Al refredar-se lentament un acer hipoeutectoide trobem el Fe3C i dos tipus de ferrita : Una que sha format abans de la temperatura eutctica (ferrita proeutectoide). Una altra que sha format desprs de baixar la temperatura eutctica (727C). La perlita (ferrita eutectoide) vista anteriorment.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Microestructura dun acer 0,38% C, constituda per perlita (grans bandejats) i ferrita proeutectoide (grans clars). x635.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
MICROESTRUCTURES EN ALIATGES FERROFERRO -CARBONI
Acers Hipereutectoides (0 (0,77% 77% - 2,11% 2 11% C)
Al refredar-se lentament un acer hipereutectoide queda finalment petits grans de cementita (Fe3C) proeutectoide al mig de grans de perlita.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Microestructura dun acer amb 1,4% C f formada d per cementita tit proeutectoide t t id (Fe3C) de color blanca que envolta grans de perlita. x1000.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
INFLUNCIA DALTRES ELEMENTS A LALIATGE
MODIFICACI DEL DIAGRAMA DE FASES

Laddici daltres elements aliants, com el Cr, el Ni, el Ti o el V, produeix canvis en el diagrama binari Fe-Fe3C.
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

La magnitud de les alteracions depn de lelement daliatge i de la seva concentraci. Un daquests canvis s el desplaament de la posici del punt eutectoide respecte p p la temperatura p i la concentraci de carboni. Un altre canvi que provoquen els elements aliants s la modificaci difi i de d les l fraccions f i relatives l ti d perlita de lit i fase f proeutectoide.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

SISTEMA FERROFERRO-CARBONI
INFLUNCIA DALTRES ELEMENTS A LALIATGE
MODIFICACI DEL DIAGRAMA DE FASES

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Influncia de la concentraci de varis elements aliants sobre la temperatura eutectoude d de d lacer. l

Influncia de la concentraci de varis elements aliants sobre la composici (% en pes) ) del d l punt eutectoide id de d lacer. l

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

MODIFICACI DELS DIAGRAMES DE FASES

Refredament en condicions de NO EQUILIBRI
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

En el refredament de NO EQUILIBRI, les transformacions tenen lloc a temperatures inferiors a les i di d pel indicades l diagrama. di A Aquest t fenomen f rep el l nom de d subrefredament. En canvi, quan escalfem en condicions de NO EQUILIBRI, les transformacions tenen lloc a temperatures superiors a les indicades pel diagrama, g fenomen que rep el nom de sobrescalfament.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

MODIFICACI DELS DIAGRAMES DE FASES

Quan ms alta s la velocitat de refredament o descalfament, ms sallunyen les temperatures de transformaci de les indicades pel diagrama de fases. fases
Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid. 1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

La importncia dels efectes de NO EQUILIBRI rau en dos aspectes: 1. Tenen lloc altres canvis de fase o transformacions dif diferents t de d les l previstes i t en els l lmits l it de d fase f d l dels diagrames. 2. Existeixen a temperatura ambient fases de NO EQUILIBRI que no apareixen al diagrama de fases.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

CINTICA DE LES REACCIONS EN ESTAT SLID

En estat slid, slid la majoria de reaccions no tenen lloc instantniament, ja que certs obstacles impedeixen el desenvolupament de la reacci (necessitat de reordenaci atmica) i la fan dependent del temps. temps Daltra banda, la formaci dun lmit de fases entre la f fase d partida de tid i la l fase f produda d d duu d associat i t un increment denergia que contribueix a fer que la reacci no sigui instantnia.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

CINTICA DE LES REACCIONS EN ESTAT SLID

Des del punt de vista microestructural, les transformacions de fase tenen lloc en dues etapes.
1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1a T lloc la formaci de p partcules molt p petites de la nova fase a les imperfeccions i, principalment, als lmits de gra de la fase de partida. Aquest procs sanomena nucleaci. 2a Es produeix el creixement dels petits nuclis de la nova fase a mida que va disminuint el volum de la fase de partida. partida Als aliatges metllics, les transformacions multifase poden tenir lloc en variar la temperatura, temperatura la composici o la pressi externa.

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

CINTICA DE LES REACCIONS EN ESTAT SLID

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Comportament cintic tpic de la majoria de reaccions en estat slid a temperatura constant. (corbes en forma S).

Qum mica de M Materials s - 1r Eng ginyeria de la Co onstrucc ci.

CINTICA DE LES REACCIONS EN ESTAT SLID

Tema a 1 Qu mica de e lEstat S Slid.

1.6. D Diagrames de Fa ases. Me etalls.

Diagrames en forma de S, a diferents temperatures, que sobtenen en refredar rpidament fins a la temperatura corresponent una probeta 100% austenitca. Els diagrames indiquen, a cada temperatura, el temps necessari per a la transformaci (durant la qual la temperatura es mant constant).