Medicina Natural Basada en La Evidencia CAMFIC

Medicina nat ural
basada en levidncia
2007 Soci et at Cat al ana de Medi ci na Fami l i ar i Comuni t ri a
Port af erri ssa, 8, pral .
08002 Barcel ona
Tot s el s dret s reservat s. Cap part d aquest a publ i caci no pot ser reproduda, emmagat zemada
en si st ema de recuperaci d i nf ormaci ni t ransmesa de cap f orma o per cap mi t j , b si gui
el ect rni c, mecni c, en f ot ocpi a, per regi st re o qual sevol al t re t i pus, sense el perms previ per
escri t del propi et ari del copyri ght .
Il l ust raci cobert a: Verni ca Mont erde
Edi De: Edi ci , coordi naci i producci edi t ori al
Casanova, 191, 3r 1a
08036 Barcel ona
ISBN: 978-84-96684-05-8
Di psi t l egal : B-45865-2007
3
COORDINADOR
I Josep Llus Llor Vil
AUTORS
I Josep Llus Llor Vil, met ge especi al i st a en Medi ci na Fami l i ar
i Comuni t ri a. EAP Del t ebre. Di pl omat en cursos monogrf i cs
de medi ci na nat uri st a (Uni versi t at de Saragossa i Uni versi t at
de Barcel ona).
I Anna Manresa Font , met gessa especi al i st a en Medi ci na Fami l i ar
i Comuni t ri a. EAP Nou Trraco. Mst er en t erpi es nat ural s
(Uni versi t at Rovi ra i Vi rgi l i ).
I I mmaculada Nogus Orp, met gessa especi al i st a en Medi ci na
Fami l i ar i Comuni t ri a. EAP Ll us Mi l l et . Mst er en medi ci na nat uri st a
(Uni versi t at de Barcel ona).
COLLABORADORS
I I sabel Giralt Sampedro, met gessa. Coaut ora del capt ol d acupunt ura.
Prof essora del Mst er en acupunt ura de l a Fundaci Bosch i Gi mpera
de l a Uni versi t at de Barcel ona.
I Carles Llor Vil, met ge especi al i st a en Medi ci na Fami l i ar i Comuni t ri a.
EAP Jaume I, Tarragona.
I Carlos Mart nez Garca-Olalla, met ge especi al i st a en Medi ci na Fami l i ar
i Comuni t ri a EAP Legazpi (Madri d). Prof essor de sof rol ogi a t ranspersonal .
I Eva Mart nez Giol, t erapeut a expert a en ref l exol ogi a i t erpi a f l oral .
Cent re Al nat ur.
I Judit Mont serrat Mont cus, f i si ot erapeut a i ost epat a C.O. Tausal ut .
I Pablo Saz Peir, met ge nat uri st a i especi al i st a en hi drol ogi a. Di rect or
del Curs de post grau de medi ci na nat uri st a de l a Uni versi t at de Saragossa.
A U T O R S
4
I Carmen Sospedra Piana, met gessa. Di rect ora del Cent re Mdi c
Beni carl . Mst er en homeopat i a (Uni versi t at de Barcel ona).
I Raf ael Torres Collado, col l aborador en el s capt ol s de reps i exerci ci
f si c. Doct or en medi ci na. Codi rect or del Mst er de medi ci na nat uri st a,
acupunt ura i homeopat i a de l a Uni versi t at de Val nci a.
I David Vinyes Casajuana, met ge expert en t erpi a neural .
AGRAMENTS PER LES SEVES APORTACIONS
I Josep Forcadell Blanco, psi cl eg. Ampost a.
I Manel Mat eu i Rat era, met ge homepat a. Presi dent de l Acadmi a
Mdi co-Homeopt i ca de Barcel ona.
I Laura Sampiet ro-Colom, doct ora en medi ci na. Mst er en sal ut pbl i ca.
ILLUSTRADORA
I M. Carmen Revert Sim
A u t o r s
5
N D E X
1. INTRODUCCI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15
2. HISTRIA DE LA MEDICINA NATURAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
I Els primers t est imonis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
I La medicina clssica grega . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16
I La medicina romana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17
I La medicina a lEdat Mit jana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
I La medicina al segle XVI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
I La medicina al segle XVII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18
I La medicina al segle XVIII . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
I La medicina al segle XIX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19
I La medicina al segle XX . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22
3. TERPIA DE LALIMENTACI . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
I La diet a medit errnia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 23
I Efect ivit at del consell diet t ic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
I La diet a veget ariana . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37
4. LEXERCICI FSIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
I Int roducci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
I Fonament s de lexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41
I Beneficis de lexercici fsic moderat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 45
I Consell sanit ari sobre lexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 48
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 49
5. EL REPS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
I Concept e de reps noct urn adequat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51
I Indicacions del reps adequat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 52
I Mesures per dormir b . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 53
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 55
6
6. LA HIGIENE MENTAL . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 57
I La higiene de lest rs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 58
I Est at s de relaxaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 62
I Alt res t erpies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 67
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 70
7. FITOTERPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
I Qu s la fit ot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 73
I Hist ria de la fit ot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
I Classificaci de les formes dadminist raci . . . . . . . . . . . . . . . . . 74
I Eficcia i seguret at de la fit ot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 89
8. HIDROLOGIA MDICA. HIDROTERPIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
I Diccionari hidrolgic bsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92
I Hidrologia mdica o balneot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 94
I Hidrot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 100
I Tcniques hidrot erpiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 106
I Termot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 115
I Criot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 122
I Pelot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 123
I Talassot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 125
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 127
9. TERPIES FSIQUES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
I Massat ge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 132
I Ost eopat ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 134
I Ost eopat ia cranial . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 138
I Quiroprxia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 140
I Rolfing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 141
I Reeducaci post ural global (RPG) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 143
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 145
10. REFLEXOLOGIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
I Hist ria de la reflexologia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 148
I Tcnica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
I Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 149
I Cont raindicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 152
I Precaucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 153
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 154
n d e x
11. TERPIES ENERGTIQUES ORIENTALS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
I Acupunt ura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 155
I Shiat su . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 160
I Digit opunt ura . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 162
I Do-in . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 163
I Tai-t xi . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 164
I Txi-kung o qi gong . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 166
I Ioga . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 167
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 170
12. HOMEOPATIA . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
I Hist ria de lhomeopat ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 175
I Mt ode cient fic en lhomeopat ia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 176
I Elaboraci dels remeis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
I Est udis de laborat ori . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 177
I Est udis clnics . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
I Indicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 178
I Cont raindicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 183
13. ALTRES TERPIES . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
I Heliot erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 187
I Climat erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 189
I Aromat erpia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 193
I Terpia floral . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 197
I Terpia neural . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 201
I Bibliografia . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 205
ANNEXOS . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 209
I ANNEX 1. Informaci sobre la diet a medit errnia
adreada a la poblaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 211
I ANNEX 2. Dej t eraput ic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 215
I ANNEX 3. Consells sobre lexercici fsic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 217
I ANNEX 4. Consells sobre higiene ment al . . . . . . . . . . . . . . . . . . 219
I ANNEX 5. Consells per relaxar-se . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 223
I ANNEX 6. Aiges mineromedicinals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 225
n d e x
7
1. INTRODUCCI
9
En el mn occi dent al , en el s darrers anys, s ha produt un augment de l a preva-
l ena de l es pat ol ogi es crni ques a causa de l envel l i ment de l a pobl aci i el s
canvi s de l est i l de vi da, i de l es pat ol ogi es ment al s deri vades de l est rs de l a
soci et at act ual . Com a prof essi onal s, a ms de proporci onar una assi st nci a
sani t ri a correct a, hem d educar el paci ent en un est i l de vi da sal udabl e. El s
hbi t s de vi da noci us (f i gura 1.1): l es addi cci ons, l est rs, l a bai xa aut oest i ma, l a
manca d exerci ci i una di et a desequi l i brada sn f act ors det ermi nant s en l apari -
ci de di verses mal al t i es.
M EDI CI NA NATURAL BASADA EN LEVI DNCI A
Figura 1.1. Hbi t s de vi da noci us.
Amb l obj ect i u de mi l l orar l a sal ut de l a pobl aci , s a l At enci Pri mri a on
podem i ndi car di verses ei nes t eraput i ques: unes est an en el camp de l a medi -
ci na of i ci al o convenci onal o al l opt i ca (al l opt i ca = medi ci na basada en l a l l ei
del s oposat s), com ara el s f rmacs i l a ci rurgi a, i d al t res est an en el camp de l a
10
medi ci na no convenci onal o compl ement ri a o al t ernat i va, com l al i ment aci
veget ari ana, l a rel axaci , l a f i t ot erpi a, l acupunt ura i al t res.
El t erme que adopt en l es medi ci nes no convenci onal s vari a segons el pas:
a Europa i l Amri ca del Nord, s usa ms el de compl ement ri es o al t ernat i ves
(MCA), i a l a rest a del mn s ut i l i t za el mot t radi ci onal . Segons l Organi t zaci
Mundi al de l a Sal ut (OMS), l a medi ci na t radi ci onal abraa el s enf ocament s, el s
conei xement s i l es prct i ques basades en pl ant es, mi neral s, t erpi es manual s,
t erpi es espi ri t ual s, exerci ci s i al t res, apl i cades de manera i ndi vi dual o en com-
bi naci per mant eni r el benest ar i t ract ar o preveni r l es mal al t i es. Di ns de l a
medi ci na t radi ci onal , l OMS hi consi dera: l a medi ci na t radi ci onal xi nesa (acu-
punt ura i al t res), l ai urveda hi nd, l a unani rab i di verses medi ci nes i ndgenes.
Quant a l a medi ci na compl ement ri a, el s pasos desenvol upat s l a cl assi f i quen
en: medi ci na nat uri st a, medi ci na xi nesa, homeopat i a i al t res. Segons l a secci de
met ges nat uri st es del Col l egi Of i ci al de Met ges de Barcel ona, l a medi ci na nat u-
ri st a s: un si st ema medi coprevent i u i t eraput i c basat en l a comprensi i ut i -
l i t zaci del s pri nci pi s aut oregul adors del propi organi sme i que cont empl a l i n-
di vi du en l a seva gl obal i t at i i nt egrat en un ent orn. El cri t eri mdi c nat uri st a t
com a punt de ref ernci a guari r apl i cant est mul s nat ural s que act uen en el
mat ei x sent i t que ho f ari a l a nat ura de l i ndi vi du. El s pi l ars bsi cs de l a medi ci -
na nat uri st a sn l al i ment aci , l exerci ci i el descans, l a hi drot erpi a, l a bal neo-
t erpi a, l a cl i mat erpi a, l a f i t ot erpi a, l a t erpi a de l ordre i l a hi gi ene ment al .
El s aut ors d aquest l l i bre hem t ri at el t erme medi ci na nat ural com a equi val ent
de l a medi ci na ni ca que i nt egra l a medi ci na nat uri st a, l a medi ci na xi nesa, al t res
t erpies no convencionals i que, amb la medicina convencional, t com a object iu
pot enci ar l aut ocura nat ural de l es persones. Pensem que el s t ermes al t erna-
t i u, compl ement ari , no convenci onal i convenci onal s hauri en de superar i anar
cap a una sol a medi ci na basada en l evi dnci a ci ent f i ca. Aquest a medi ci na nat u-
ral no t res a veure amb el curanderi sme i l esot eri sme, en el s qual s s usen l es
t erpi es nat ural s, per sense cri t eri s ci ent f i cs. Cal t eni r cl ar que l a medi ci na nat u-
ral necessi t a un enf ocament prof essi onal que es basa en el s segent s punt s:
1. El paci ent s una uni t at bi opsi cosoci al que cal t ract ar en conj unt i no sol s en
part s. Ja en t emps de l a Grci a cl ssi ca, l act uaci mdi ca anava adreada
cap a l a persona com a una uni t at cos-ment -esperi t ; t ract ar l a ment i sol uci o-
nar l es emoci ons vi ol ent es era t an i mport ant com curar el cos.
2. La nat ura del cos hum (physi s) est i nt erconnect ada amb l a nat ura ext erna
(Physi s), de manera que l a sal ut del medi ambi ent (l a cont ami naci del s al i -
ment s, del sl , de l ai re, del mar, del cl i ma, i el canvi cl i mt i c act ual ) est nt i -
mament l l i gada a l a sal ut i ndi vi dual .
3. Davant d un mal al t , cal i dent i f i car l es causes f si ques, psqui ques i ecol gi -
ques que l i han desencadenat l a mal al t i a. El procs d emmal al t i r mai no s
brusc ni uni f act ori al , si n l ent i mul t i f act ori al . Hi i nt erv el medi ambi ent , l a-
l i ment aci , el s hbi t s t xi cs, l equi l i bri ent re t rebal l i descans, el grau d act i vi -
t at f si ca, l a capaci t at per rel axar-se i el i mi nar l est rs, el respect e al s ci cl es
bi ol gi cs, l a sat i sf acci personal , l educaci , el si st ema de val ors i l es creen-
ces, el s t i pus de pensament s i emoci ons i l a capaci t at de vi ure amb harmoni a.
Cal ent endre l a mal al t i a com un est mul per al canvi posi t i u, com una opor-
t uni t at per t ransf ormar al l que s i nharmni c de l a persona en harmni c.
4. L amor per a l art mdi c, que deri va de l amor a l sser hum, s el f onament
d una rel aci met ge-paci ent di gna i de qual i t at .
5. El pri mer que ha de f er el met ge s no f er mal al paci ent (pri mum non nocere).
6. La nat ura o f i si ol ogi a o homest asi de cada persona t t endnci a a l a curaci
espont ni a. Aquest a observaci cl ssi ca, que s anomenava vi s medi cat ri x
nat urae, est recolzada per les cincies mdiques act uals. De vegades, la millor
act i t ud del met ge ser l expect ant , acompanyant el paci ent en el seu procs.
7. El paper del prof essi onal sani t ari rau en l a f aci l i t aci d aquest procs nat ural
d aut ocura. El met ge ha de saber usar el s recursos que t al seu abast a f i de
pot enci ar l a t endnci a f i si ol gi ca al guari ment , amb l a col l aboraci act i va del
paci ent . s l gi c que pri mer usi l es t erpi es ms senzi l l es com el sol , l ai gua,
l ai re, l al i ment aci , l exerci ci , l a modi f i caci d hbi t s, l ordre de vi da, l a hi gi e-
ne ment al , et c. Per al t res t erpi es ms compl exes, com el s f rmacs o l a ci rur-
gi a, t amb t enen l es seves i ndi caci ons.
8. Cada persona necessi t a una at enci i ndi vi dual i t zada, j a que cada i ndi vi du
t una predi sposi ci o t erreny di f erent a emmal al t i r. El bi ot i pus i l est ruct u-
ra f an, per exempl e, que uns cai gui n mal al t s i al t res no durant una epi d-
mi a. A banda del s f act ors ext erns, l a capaci t at del paci ent per cont rarest ar
l a mal al t i a s un aspect e i mport ant que cal t eni r en compt e en l a gnesi
de l es pat ol ogi es.
9. Ensenyar i educar sobre l a hi gi ene sn act i vi t at s bsi ques del prof essi onal
sani t ari , t ant amb f i nal i t at t eraput i ca com prevent i va. En l es persones sanes,
el pri nci pi bsi c s mant eni r l a sal ut i preveni r l a mal al t i a.
Aquest enf ocament de l a medi ci na nat ural j a va ser f ormul at per Hi pcrat es
i el s met ges de l a seva escol a al segl e V aC. Al l l arg de l a hi st ri a, com es descri u
al capt ol 2, l a medi ci na hi pocrt i ca ha present at al t s i bai xos, per va ressorgi r
amb f ora com a medi ci na neohi pocrt i ca en el segl e XIX i ai x s ha mant i ngut
f i ns al present . Act ual ment , l a medi ci na i l a sal ut pbl i ca of i ci al est an t endi nt cap
al s enf ocament s de l a medi ci na nat ural . Com a exempl es podem ci t ar:
I n t r o d u c c i
11
12
I Les darreres def i ni ci ons de sal ut (OMS, Congrs de Met ges i Bi l egs del 1976)
j a no l a consi deren com l absnci a de mal al t i a. Avui di a, s ent n com a sal ut
aquel l benest ar f si c, psqui c i soci al que permet port ar una vi da aut noma,
sol i dri a i j oi osa, amb l a capaci t at d adapt aci al medi f si c i soci al , i que per-
met dur a t erme el proj ect e vi t al que hom deci dei x f er.
I El 1974, el mi ni st re de Sal ut canadenc Lal onde va def i ni r quat re det ermi nant s
de l a sal ut que sn cl ssi cs en l a sal ut pbl i ca. D aquest s, l est i l de vi da i el
medi ambi ent const i t uei xen el 66% de l es causes de mort al i t at ; aquest s det er-
mi nant s de l a sal ut sn modi f i cabl es amb l a i nt ervenci sani t ri a. La medi ci na
nat ural sempre ha est at en aquest a l ni a.
I Des de fa 30 anys, les act ivit at s sanit ries d educaci grupals i individuals i la re-
cerca adreada a aconsegui r est i l s de vi da sans, conf i rmen l a i mport nci a crei -
xent que es dna a l a f ormaci de l a gent en l a seva sal ut . Per encara queda
mol t de cam per recrrer en vi st a de l augment de l a preval ena de pat ol ogi es
rel aci onades amb el t abac i l al cohol , per exempl e.
I La bi ot i ca es basa en quat re pri nci pi s: benef i cnci a, no mal ef i cnci a, j ust -
ci a i aut onomi a. Al gunes d aquest es bases j a es t r obaven en l a medi ci na
hi pocrt i ca.
Hi ha una sri e de f act ors que ens han mot i vat a f er aquest l l i bre:
I L s f reqent act ual de l es medi ci nes no convenci onal s. Al s Est at s Uni t s,
Canad i Europa, el s est udi s most ren que ent re el 30 i el 70% de l a pobl aci
general l es ha ut i l i t zat al guna vegada, amb un grau de sat i sf acci de f i ns al
90%. Al s pasos pobres, com l f ri ca, l Amri ca del Sud i l ndi a, l a medi ci na
t radi ci onal s el recurs sani t ari normal del 65-80% de l a pobl aci . A l a Xi na s
el recurs del 40% de l a pobl aci .
I La manca de pol t i ques est at al s que def i nei xi n el paper de l a medi ci na t radi -
ci onal / medi ci na compl ement ri a. Segons l OM S, noms 25 pasos al mn
t enen una pol t i ca sani t ri a def i ni da segons l es t erpi es compl ement ri es.
A Espanya j a hi ha di versos regl ament s al respect e: el Rei al decret 1277/2003
est abl ei x l es bases per a l aut ori t zaci de cent res, di ns del s qual s hi ha l a con-
sul t a de t erpi es mdi ques no convenci onal s (per a medi ci na nat uri st a, medi -
cament s homeopt i cs o per a t cni ques d est i mul aci amb agul l es); l a Ll ei
44/ 2003, que permet el regi st re de met ges amb conei xement s en aquest es
rees en el s col l egi s de met ges, previ a l ext ensi del di pl oma d acredi t aci
del Mi ni st eri de Sani t at i Consum, i el Decret del 30 de gener del 2007 de l a
Consel l eri a de Sal ut de l a General i t at de Cat al unya, en el qual es regul en l es
condi ci ons per a l exerci ci de det ermi nades t erpi es nat ural s.
I L evi dnci a ci ent f i ca cada cop ms al t a del s remei s nat ural s. Ai x s conse-
qnci a del nombre crei xent de pasos que t enen i nst i t ut s of i ci al s de recerca
en medi ci na t radi ci onal / medi ci nes compl ement ri es (com el s Est at s Uni t s,
Canad, el Jap, Al emanya, Frana, l a Xi na, Corea, el Vi et nam), que, segons
l OMS, sn el s que t enen l a medi ci na t radi ci onal i nt egrada t ot al ment o par-
ci al ment en el seu si st ema sani t ari .
I La l ni a di vi sri a ent re l es t erpi es compl ement ri es i l es t erpi es convenci o-
nal s s est di l ui nt d uns anys en. Per exempl e, hi ha t ract ament s que abans
es consi deraven no convenci onal s, com l exerci ci f si c, l al i ment aci medi -
t errni a o l es psi cot erpi es, i ara j a sn of i ci al s o acadmi cs.
I El nombre crei xent de met ges que usen t erpi es mi xt es. Per exempl e, al Jap
el 70% del s met ges al l opt i cs prescri uen t amb medi ci na t radi ci onal ; al
Regne Uni t , el 40% del s met ges del si st ema pbl i c of erei xen accs a l es medi -
ci nes compl ement ri es.
I Desconei xement de l enf ocament i de l es t cni ques de l a medi ci na nat uri st a
i d al t res t erpi es per part del s prof essi onal s sani t ari s del nost re pas. Una ra
s l a i nexi st nci a de f ormaci especf i ca en el pregrau.
L object iu d aquest llibre s descriure l abast de les t cniques i els procediment s
emprat s en la medicina nat urist a europea i d alt res t erpies nat urals, i analit zar el
seu est at de conei xement ci ent f i c, per t al d aport ar i nf ormaci al s prof essi onal s
sanit aris de l At enci Primria. Per poder formular un bon pla t eraput ic amb cada
pacient , t ot s els met ges t enen el dret i el deure de saber quina s la millor evidn-
cia disponible t ant de les t erpies convencionals com de les no convencionals.
Per assol i r aquest obj ect i u s ha real i t zat una revi si narrat i va de l evi dnci a
ci ent f i ca f ent una cerca a l es pri nci pal s bases de dades del si st ema Tri p
Dat abase. Aquest cercador enl l aa amb el M EDLINE, l EM BASE, Cochrane
Li brary, Bandol i er, Dare i d al t res bases de dades. El perode revi sat ha est at des
del 1996 f i ns al 2006. Tamb s ha consul t at di rect ament l a base de dades de l a
Cochrane Li brary Pl us. Les paraul es cl au ut i l i t zades en l a cerca han est at : com-
pl ement ary medi ci ne, medi ci ne t radi t i onal , nat uropat hy, nat ural medi ci ne, nut ri -
t i on, medi t erranean di et , veget ari an di et , veget ari an nut ri t i on, di et t herapy, vege-
t ari ani sm, physi cal exerci se, rehabi l i t at i on, physi ot herapy, physi cal t herapy, bed
rest , st ress, psychol ogi cal t reat ment , cogni t i ve t herapy, behavi oral t herapy,
support i ve t herapy, probl em-sol vi ng t herapy, bi bl i ot herapy, musi c t herapy, rel a-
xat i on, phyt ot herapy, herbal medi ci ne, medi ci nal t eas, essent i al oi l , chi nese
herb, oni on, garl i c, hydrot herapy, bal neol ogy, bal neot herapy, spa t herapy, t her-
mal i sm, crenot herapy, mud t herapy, mi neral -wat ers, sponge, heat ed vapour,
st eam, humi di f i er, rhi not herapy, hypert hermi a, t al assot herapy, enema, sponge,
I n t r o d u c c i
13
14
massage, ost eopat hy, chi ropraxi s, yoga, do-i n, ref l exol ogy, t ai chi , qi -qong, rol -
f i ng, acupunct ure, shi at -shu, homeopat hy, hel i ot herapy, sun shi ne, l i ght t herapy,
cl i mat ot herapy, aromat herapy, bach f l owers, procai ne, neural t herapy.
Tamb s ha cercat informaci a la lit erat ura gris. En concret s ha explorat a t ra-
vs d Int ernet l a di sponi bi l i t at de document s i pgi nes web que parl essi n de l es
t erpi es que surt en en aquest l l i bre, sel ecci onant -ne l es ms rel l evant s. Al hora,
s han incls llibres/monografies publicat s sobre medicina nat urist a en general.
Per a cada t cnica o procediment , s ha analit zat la qualit at de l evidncia cient fi-
ca pel que fa als beneficis de la seva aplicaci. Els beneficis s han mesurat com la
resoluci de la simpt omat ologia i/o problema de salut expressat pel pacient . Per a
la gradaci de la qualit at , s ha emprat la classificaci proposada per la US Agency for
Healt h Care Policy and Research modificada. La modificaci ha consist it en ampliar
els crit eris d inclusi d art icles/document s en el nivell IV d aquest a classificaci. Pel
que fa als alt res nivells d evidncia, si un est udi no reuneix t ot s els crit eris d un nivell
det erminat , s ha qualificat en el grau inferior. Cal assenyalar que la classificaci dels
assajos i est udis s ha realit zat a part ir dels abst ract s; no s ha fet una anlisi de la vali-
desa int erna de cadascun d ells en l art icle senser.
Ai x doncs, l evi dnci a i dent i f i cada s ha cl assi f i cat en el s segent s ni vel l s:
Ia L evi dnci a procedei x de met aanl i si s d assai gs cl ni cs cont rol at s, al eat ori s,
de qual i t at .
Ib L evidncia prov almenys d un assaig clnic cont rolat , aleat ori, de bona qualit at .
IIa L evi dnci a procedei x al menys d un assai g cl ni c cont rol at , ben di ssenyat ,
per sense al eat ori t zar.
IIb L evidncia es basa almenys en un est udi gaireb experiment al, ben dissenyat .
III L evi dnci a prov d est udi s descri pt i us ben di ssenyat s, com per exempl e,
de casos-cont rol s o de cohort s.
IV L evi dnci a es basa en document s de comi t s d expert s o d aut ori t at s de
prest i gi , o prov d est udi s descri pt i us o de sri es de paci ent s o de l a recerca
bsi ca en el l aborat ori .
En la revisi de la qualit at de les t cniques i procediment s, hi ha alguns casos al
llarg del llibre on no apareix el nivell d evidncia. La ra d aquest a absncia respon
al fet que no s han ident ificat est udis clnics que parlin de la t cnica/procediment .
Cal t amb assenyal ar que, en el s capt ol s d acupunt ura i d homeopat i a, s han
expl i ci t at l es ref ernci es bi bl i ogrf i ques al cost at de l a qual i f i caci sobre l a qua-
l i t at de l evi dnci a. Ai x s ha f et at s que l ef ect i vi t at d aquest s dos procedi ment s
genera cont rovrsi a ent re l a comuni t at cl ni ca. Ai x doncs, en l a seva revi si s han
i ncl s el s art i cl es que most raven l ef ect e posi t i u d aquest es t cni ques/procedi -
ment s. Els aut ors som conscient s del biaix de selecci int rodut per no incloure els
art i cl es amb resul t at s nul s/neut res.
Una al t ra l i mi t aci associ ada a aquest est udi s no haver revi sat de manera
si st emt i ca l es publ i caci ons en al emany, que s l a l l engua en qu es publ i quen
l a maj ori a del s est udi s de medi ci na nat ural . Probabl ement s ha perdut i nf orma-
ci rel l evant que podri a compl ement ar l evi dnci a que es most ra en aquest l l i -
bre. Per l t i m, concl oure que el nombre d est udi s cl ni cs en el camp de l a medi -
ci na nat ural no s el evat , com es veur al l l arg del l l i bre. Aquest a si t uaci pot
respondre a causes di verses. Una d el l es podri a ser el poc i nt ers que f i ns ara
s ha most rat per aquest es t cni ques i procedi ment s en el s cercl es mdi cs occi -
dent al s of i ci al s. D al t ra banda, t ampoc est cl ar si aquest t i pus de t cni ques i
procedi ment s han de ser anal i t zat s amb l a mat ei xa met odol ogi a que s est
emprant per a l es t cni ques mdi ques de l a medi ci na convenci onal . Una al t ra
causa podri a ser el f et que darrere d aquest es medi ci nes no hi ha un pot enci al
econmi c el evat . Ai x no obst ant , aquest a manca d est udi s hauri a d i mpul sar
i d est i mul ar l a recerca en l mbi t de l a medi ci na nat ural .
Bibliograf ia
Berdonces JL. Manual de medi ci na nat uri st a. Barcel ona: Oceano, 2003.
Bhri ng M, Saz P. Int roducci n a l a medi ci na nat uri st a. Las bases ci ent f i cas de l as t era-
pi as nat ural es. Barcel ona: Pai ds, 1998.
Cont reras Al emn G. Medi ci na Nat uri st a. Mi t os y real i dades. Ml aga: Si gl o XXI, 2006.
Document aci del M st er de M edi ci na Nat uri st a. Formaci cont i nuada Les Heures.
Uni versi t at de Barcel ona, 1996.
Ei senberg D, Davi s R, Et t ner S, Appel S, Wi l key S, Van Rompay M, Kessl er R. Trends i n al t er-
nat i ve medi ci ne use i n t he Uni t ed St at es, 1990-1997. JAMA 1998; 280: 1569-1575.
Lewi t h G, Kenyon J, Lewi s P. Compl ement ary Medi ci ne an Int egrat ed Approach. Oxf ord
General Pract i ce Seri es. Oxf ord: Oxf ord Uni versi t y Press, 1996.
Lpez D, Rui s O, Fernndez X, et al . s de t erpi es al t ernat i ves o compl ement ri es a una
ABS. Pst er. Congrs de l a camf i c 2004.
M art nez M ori l l o M , Past or Vega JM , Sendra Port ero F. M anual de M edi ci na Fsi ca.
Madri d: Harcourt Brace, 1998.
Meyer-Camberg E. Sal ud y Bi enest ar con l a Medi ci na Nat ural . Len: Everest , 1983.
OMS. Est rat egi a sobre medi ci na t radi ci onal 2002-2005. OMS, 2005.
Prez S, Fornel l s L, Perona M, et al . Inf raval orem l a ut i l i t zaci de l a medi ci na al t ernat i va?
Sabem el s met ges l s que se n f a? Pst er. Congrs de l a camf i c 2004.
Pros M, Vi as F. Manual de medi ci na nat ural . Fi n de Si gl o. Madri d: Temas de Hoy, 1995.
Saz Pei r P. Medi ci na Nat uri st a: Def i ni ci ones. Medi ci na Nat uri st a 2000; 1: 1-8.
Saz Peir P. Principios y act ualidad de la cura Kneipp. Medicina Nat urist a 2004; 7: 327-337.
US Agency f or Heal t h Care Pol i cy and Research, 1993.
Zol l man C, Vi ckers A. ABC of Compl ement ary medi ci ne. Londres: BMJ Books, 2000.
I n t r o d u c c i
15
16
Els primers t est imonis
L any 2700 aC, a l a Xi na, l exerci ci t eraput i c i el massat ge j a eren prescri t s per
sacerdot s sot a un concept e magi corel i gi s. La medi ci na hi nd, el s orgens de l a
qual es remunt en a l any 1800 aC, es basava en el i oga i l s de l ai gua, l a t erra,
l ai re i el sol . D al t ra banda, en l a medi ci na egpci a cl ssi ca, el met ges, que eren
al hora sacerdot s, ast rnoms i art i st es, concedi en un gran val or a di verses mesu-
res hi gi ni ques, com l al i ment aci sana, l a vest i ment a adequada, l a gi mnst i ca,
l s t eraput i c de l argi l a i al gunes t cni ques hi drot erpi ques.
La medicina clssica grega
Cap al 900 aC es comencen a eri gi r t empl es dedi cat s a l es di vi ni t at s sanadores;
est aven si t uat s prop de deus i di sposaven de banys, gi mns, j ardi ns i l l ocs de
reps. El s met ges hi envi aven el s paci ent s i t amb hi anaven el s at l et es per f er
l ent renament . A part i r del segl e VI aC, l a medi ci na grega dei xa de ser mgi ca i
passa a ser un saber nat ural per i nf l unci a del s f i l sof s presocrt i cs nat ural i st es,
Scrat es i Pl at . Pi t gores i l a seva escol a i nt roduei xen el concept e de di at i a, que
vol i a di r l a rect a ordenaci del rgi m de vi da, que permet i a regul ar i puri f i car
el mi crocosmos de l home en el macrocosmos. Per l a f i gura que cal ressal t ar s
l a d Hi pcrat es (460-377 aC), consi derat el pare de l a medi ci na occi dent al per l a
seva i nf l unci a mdi ca post eri or (f i gura 2.1).
Els t ract at s hipocrt ics, escrit s pels deixebles d Hipcrat es durant els sis segles
post eriors a la seva exist ncia, es basen en la physis descrit a en el primer capt ol. La
medicina hipocrt ica seguia el mt ode empric, que va d all general a all part icu-
lar: a cada pacient concret s havia d ajudar a aut ocurar la seva physis i a recuperar
la salut ; a t al fi eren import ant s l aliment aci veget ariana, l exercici fsic, el reps, la
hidrot erpia (per exemple, els banys de cont rast o l argila), els massat ges, les mani-
pulacions i la balneot erpia (l s d aigua freda i els banys de mar), l act ivit at pro-
fessional i les relacions i normes socials, junt ament amb el conreu de virt ut s, com la
just cia, la puresa, la bellesa i la fort alesa; a ms, es t enia en compt e els fenmens
de la nat uralesa: t emperat ura, vent , sol, t erra, clima, est acions.
2. HISTRIA DE LA MEDICINA
NATURAL
La medicina romana
Hi ha dues t eori es mdi ques que cal dest acar. En pri mer l l oc, l empri ca de l a
medi ci na hi pocrt i ca: ai x, Sneca (4 aC-65 dC) i ndi cava que el veget ari ani sme,
l a senzi l l esa nat ural , l exerci ci f si c, l a modst i a i l a vi da asct i ca eren i mport ant s
per a l a sal ut . Cel sus, Ruf us i al t res met ges van general i t zar l a hi drot erpi a amb
f i nal i t at recreat i va i curat i va. A l es t ermes romanes es pract i caven quat re t i pus
de banys: el s f reds, el s d ai gua t bi a, el s banys cal ent s i el s banys de vapor.
Aquest es i nst al l aci ons podi en al bergar f i ns a t res mi l banyi st es. Tamb es van
general i t zar el s massat ges, l a gi mnst i ca i el s banys de mar. En segon l l oc, el
raci onal i sme de Gal (131-200 dC), que s el mt ode que va d al l part i cul ar a
al l general , consi dera l a mal al t i a com a resul t at de l a i nf l unci a del s f act ors
ext erns i , per t ant , s ha de t ract ar de manera si mpt omt i ca i mi t j anant f rmacs.
El s t ract at s de Gal , que t amb recul l en el l l egat de l a medi ci na hi pocrt i ca, van
const i t ui r el conei xement mdi c europeu f i ns al segl e XVI.
H i s t r i a d e l a m e d i c i n a n a t u r a l
17
Figura 2.1. Hi pcrat es.
18
La medicina a lEdat M it jana
El mn rab va rebre l a ci nci a grega cl ssi ca al segl e VII, a part i r de l Imperi
Bi zant . A Prsi a es va const i t ui r una acadmi a hi pocrt i ca. La l i t erat ura rab
apreci ava l a capaci t at curat i va de l a nat ural esa i pensava que l a f i nal i t at de l a
t eraput i ca era aj udar l a f ora prpi a de l a persona. A l a banda occi dent al de
l ant i c Imperi Rom, en el s pri mers t emps de l Edat Mi t j ana, l a medi ci na es t ro-
bava en mans del s monj os, que sobret ot f ei en servi r remei s f armacol gi cs. La
di f usi de l a medi ci na cl ssi ca hi va arri bar ms t ard, concret ament al segl e XI,
grci es a l a t raducci de l rab al l l at de l es obres gregues a Sal ern i a Tol edo.
Avi cenna s una f i gura i mport ant en l a medi ci na i bri ca d aquest a poca, en l a
qual es general i t za l s del s banys pbl i cs; a Crdova, per exempl e, n hi van
arri bar a haver mi l . A ms, es desenvol upa l a medi ci na a l es uni versi t at s, com a
l a de Bol onya i l a de Mont pel l er; en aquest a darrera, hi dest aca el paper del
val enci Arnau de Vi l anova, que recomanava l a t erpi a di et t i ca cont ra l s
excessi u de medi cament s com a l Edat M i t j ana. En general , l a medi ci na
medi eval f ora del s pasos rabs seguei x el concept e gal ni c de l a mal al t i a com
a af ecci passi va.
La medicina al segle XVI
Grci es a l a i mpremt a, el s met ges poden l l egi r el s escri t s grecs ori gi nal s i res-
sorgei x l a i dea de l a capaci t at curat i va de l a physi s, per amb mat i sos nous: el
mecanicist a de Leonardo da Vinci i d alt res apunt en la import ncia de l anat omia,
l exerci ci muscul ar i el desenvol upament harmni c del cos i l esperi t . El vi t al i sme
de Paracel s, que seguei x l empi ri sme hi pocrt i c, consi dera l uni vers com un gran
organi sme vi u i i nt errel aci onat , mogut per una f ora i nt erna que l l ui t a cont ra l a
mal al t i a; aquest a no s un desordre de l a nat ura, si n que s una mena de l l a-
vor ext erna que s i mpl ant aven en el cos; a ms, Paracel s t eori t za sobre l a rel aci
que ha de t eni r el remei amb el s smpt omes de l a mal al t i a a t ract ar.
La medicina al segle XVI I
Descart es seguei x l a t eori a del raci onal i sme en consi derar el cos hum com quel -
com mecnic i t cnic, desprovet d humanisme. La medicina basada en el mt ode
de Descart es (cart esi ) va t eni r una i nf l unci a post eri or que ha perdurat f i ns
a l act ual i t at . En canvi , Sydenham (1624-1689) seguei x l a l ni a de l empi ri sme
cl ni c; si st emat i t za l es mal al t i es i s un segui dor f i del del s cri t eri s hi pocrt i cs.
Sydenham consi dera l a mal al t i a com una reacci nat ural cap a l a cura. En aquest
segl e s est abl ei xen l es bases de l a hi drol ogi a mdi ca, basada en el paper cura-
t i u de l es deus i del s banys t ermal s.
La medicina al segle XVI I I
A l a Il l ust raci cal esment ar el s vi t al i st es i el s si st emt i cs. El s pri mers crei en que
l sser hum t eni a una f ora vi t al que mant eni a vi u l organi sme i que l l ui t ava
cont ra l es mal al t i es; a part i r de l observaci cl ni ca, el met ge havi a de deci di r
quan era suf i ci ent el mt ode di et et i coexpect ant i quan havi a d i nt erveni r amb
mi t j ans enrgi cs. El s si st emt i cs van i ncorporar a l a t eori a mdi ca t radi ci onal
gal ni ca, el s est i l s del s segl es ant eri ors. Frui t d aquest a recopi l aci sn el s l l i bres
sobre l exerci ci t eraput i c, el s massat ges, l hel i ot erpi a, l a cl i mat erpi a i l a
hi drot erpi a. Quant a l s t eraput i c de l ai gua, cal dest acar l a di f usi de l a bal -
neot erpi a per t ot s el s pasos del nost re cont i nent , ai x com l a creaci de cent res
d apl i caci de l ai gua de mar amb base ci ent f i ca.
La medicina al segle XI X
Es general i t za l a prct i ca de l a gi mnst i ca en el s ambi ent s escol ar i mi l i t ar, i es
di f on el massat ge t eraput i c. A l a segona mei t at del segl e ressorgei x de nou l a
medi ci na hi pocrt i ca: es f a un s i nt egrat de l a di et a, l es pl ant es medi ci nal s, l he-
l i ot erpi a, l a cl i mat erpi a i l a hi drot erpi a. L aust rac Vi cent Pri essni t z va ser l au-
t or de l a hi drot erpi a com a ci nci a; va observar que l ai gua f reda era curat i va
noms si s acompanyava d una reacci de calor post erior; s a dir, si la pell s enro-
gi a. El Dr. D. Gl ei ch va i nt rodui r el t erme met ge nat uri st a a Al emanya l any 1849.
El t erme medi ci na nat uri st a s est abl ei x com a reacci al curanderi sme de l poca
que usava l es t erpi es nat ural s sense cap cri t eri mdi c. Preci sament , l a medi ci na
nat uri st a recupera l enf ocament mdi c hi pocrt i c j a coment at en el capt ol 1.
El di vul gador ms conegut de l a hi drot erpi a va ser l al emany Sebast i an
Knei pp (1821-1897) (f i gura 2.2). Abans d ordenar-se sacerdot cat l i c, es va curar
de l a t ubercul osi que pat i a grci es al s banys met di cs que f ei a al Danubi .
Desprs va assaj ar l es cures amb companys i f el i gresos de l es parrqui es on va
exerci r. Va ser cri t i cat pel s met ges de l a seva poca, t ot i aconsegui r curar
a mol t a gent d arreu d Europa. La seva hi drot erpi a es basava en brol l s i banys
f reds, banys de vapor, f regues i embol cal l s. Les al t res cures que i ndi cava eren l es
pl ant es medi ci nal s, l a di et a, l exerci ci i l a t erpi a de l ordre.
Wi nt erni t z va ser un met ge aust rac que va af avori r l ent rada de l a hi drot er-
pi a com a ci nci a a l a uni versi t at . Just , Fel ke, Bi rcher-Benner i Kuhne van escri ure
i pract i car sobre di verses t erpi es nat ural s: banys d ai re, s del f ang, vi da a l ai re
19
20
l l i ure, al i ment aci veget ari ana, et c. Consi deraven l a mal al t i a com el resul t at de
l acumul aci de subst nci es est ranyes en el cos, que s havi en d el i mi nar per l ori -
na, l a f emt a i l a suor, per t al de recuperar l a sal ut ; en aquest a l ni a, l al i ment aci
veget ari ana era un mi t j excel l ent ; t amb es consi deraven el s ref redat s i l a f ebre
com a cri si s curat i ves en l es qual s el cos s al l i bera de t ot al l que t de noci u.
Per l t i m, cal esment ar a Cl aude Bernard (1813-1878). A ms de ser el pare
de l a f i si ol ogi a moderna, va ser un i mpul sor f erm de l a t eori a del t erreny, que
s l espai ext racel l ul ar on es t roba l a predi sposi ci a emmal al t i r i que s di f erent
a cada individu. Bernard af irmava que si aquest espai no t enia les condicions ade-
quades (per exempl e, est ava i nt oxi cat per subst nci es noci ves per una
al i ment aci i nadequada), podi a al t erar-se l a vi da cel l ul ar i ser l ori gen de mal al -
t i es. Bernard va mant eni r l es seves i dees cont ra dues post ures de l a seva poca:
l a de Past eur, que af i rmava que l a causa de l es pat ol ogi es est ava en l a vi rul n-
Figura 2.2. Sebast i an Knei pp f ent hi drot erpi a.
ci a del s grmens, i l a de Wi rchof f, que post ul ava que l ori gen de l a mal al t i a est a-
va en l es cl l ul es. Al f i nal , es van i mposar l es t eori es d aquest s darrers i , per
ai x, l a medi ci na convenci onal del segl e XX va f er el gi r cap a l s del s ant i bi t i cs
i cap a l est udi cel l ul ar, obl i dant -se del paper del t erreny en l a f i si ol ogi a.
La medicina al segle XX
LA M EDI CI NA A EUROPA
El s segui dors de Knei pp cont i nuen el movi ment knei ppi st a que es va anar i nt e-
grant di ns l a medi ci na nat uri st a de mol t s pasos; el s seus i nst i t ut s t enen f unci ons
assi st enci al s i de docnci a. D al t ra banda, s i ncrement a l a prct i ca de l exerci ci
com a agent rehabi l i t ador per al s l esi onat s de l a Pri mera Guerra Mundi al i s es-
t abl ei xen l es bases act ual s del di versos t i pus de massat ge t eraput i c a part i r de
l a snt esi de l es l ni es ameri cana, europea i ori ent al . En l es pri meres dcades del
segl e XX, l es escol es d ost eopat i a s est enen pel s Est at s Uni t s i arri ben a Frana i
Angl at erra. Desprs es van t ornar a rei nt rodui r a Frana, de l a m de Robert
Mai gne, met ge f rancs que va posar l es bases raci onal s de l a t erpi a manual .
Wi l l i am Garner Sut herl and i nt roduei x una nova vi si , en aport ar l es seves i nves-
t i gaci ons a l a t erpi a crani al . El 1972 l ost eopat i a f ou reconeguda pel s met ges
del s Est at s Uni t s i act ual ment t amb s accept ada en el cont i nent europeu.
Pel que f a a l a rel aci ent re medi ci na nat uri st a i uni versi t at , a l a Uni versi t at
de Vi ena dest aca el Dr. Pi schi nger, que i nvest i ga l espai ext racel l ul ar, que s el
t erreny de C. Bernard. L any 1980 a l a Uni versi t at Ll i ure de Berl n, s hi crea l a
pri mera ct edra de Medi ci na Nat uri st a, di ri gi da pel Dr. Mal t e Bhri ng; i a Pars
s i ni ci a el di pl oma uni versi t ari amb vui t di sci pl i nes de medi ci na compl ement ri a.
Cursos si mi l ars es f an a l a Uni versi t at d Exet er al Regne Uni t , a Berna (Sussa)
i a Zuri c (ust ri a).
LA M EDI CI NA A AM RI CA
Manuel Lezaet a i el seu f i l l M. L. Prez-Cat apos sn el s i ni ci adors del nat uri s-
me a f i nal s del segl e XIX a Xi l e. Les seves cures es basaven en di et a veget ari a-
na, exerci ci , f i t ot erpi a, hi drot erpi a i act i t ud ment al posi t i va. Post eri orment , el
Dr. Pedro Si l va Jarami l l o s di rect or d una cl ni ca i cat edrt i c de medi ci na nat u-
ri st a a l a Uni versi t at de Sant i ago de Xi l e. Al t res pasos on s ha est s l a medi ci na
nat ural han est at Per, Veneuel a, M xi c i Cuba; en aquest darrer, a l a
Uni versi t at de Camagey, el s met ges de f aml i a reben f ormaci durant 4 anys en
medi ci na nat uri st a, medi ci na t radi ci onal xi nesa i homeopat i a.
21
22
Les pri nci pal s t cni ques de rel axaci t enen el seu ori gen en el s pri mers anys
del segl e XX. Les pri meres publ i caci ons sobre l a rel axaci progressi va de Ja-
cobson sn del 1929, on def i ni a que si l a ment est t ranqui l l a, el cos es rel axa.
D al t ra banda, W. Canon s el pri mer aut or que demost ra el s canvi s f i si ol gi cs de
l est rs.
LA M EDI CI NA A ESPANYA
A pr i nci pi s del segl e XX, es f unden cent r es i f ar mci es segui nt l es t er pi es
de Pri essni t z, Knei pp i Kuhne. Es creen l es pri meres soci et at s veget ari anes a
Cat al unya i a Espanya, que edi t en l a Revi st a Veget ar i ana Nat ur al i st a i el
Rgi men Nat ural i st a, respect i vament . El s i ni ci adors del movi ment nat uri st a
espanyol sn el Dr. Jarami l l o i el Dr. Rui z Ibarra, i com a cont i nuadors, el
Dr. Ferrndi z i el Dr. Gi meno (que van exerci r a Barcel ona). A part i r del s anys
t rent a, se cel ebren al nost re Est at congressos i nt ernaci onal s, en qu van part i ci -
par f i gures mdi ques com Lai n Ent ral go i Gregori o Maran. Al t res met ges nat u-
ri st es que cal dest acar van ser Si l veri o Pal af ox i Eduardo Al onso; d aquest cal res-
sal t ar di f erent s manual s que sn bsi cs en l est udi de l a medi ci na nat uri st a. Des
del 1998 s han anat i mpl ant ant cursos de post grau en medi ci na nat uri st a a l es
uni versi t at s de Granada, Saragossa, Barcel ona, Sant i ago i Val nci a. A ms, di ver-
ses escol es d i nf ermeri a i mpart ei xen, en el pregrau, mat ri es no convenci onal s
com l a f i t ot erpi a, l a ref l exot erpi a i l acupunt ura. Cal t amb esment ar el s cur-
sos especf i cs de l es secci ons de medi ci na nat uri st a, d acupunt ura i d homeopa-
t i a del Col l egi de Met ges de Barcel ona.
Bibliograf ia
Art ext e A. Hi st ori a de l a medi ci na nat uri st a espaol a. Madri d: Tri acast el a, 2000.
Document aci del mst er de M edi ci na Nat uri st a. Formaci cont i nuada Les Heures.
Barcel ona: Uni versi t at de Barcel ona, 1996.
Lew i t h G, Kenyon J, Lew i s P. Compl ement ary Medi ci ne an Int egrat ed Approach. Oxf ord
General Pract i ce Seri es. Oxf ord Uni versi t y Press, 1996.
Saz Peir P. Principios y act ualidad de la cura Kneipp. Medicina Nat urist a 2004; 7: 327-337.
3. TERPIA DE L ALIMENTACI
La diet a medit errnia
La di et a medi t errni a const i t uei x el pat r al i ment ari de di versos pasos de
l a conca medi t errni a que s ha t ransms de generaci en generaci . Const i t uei x
un conj unt d hbi t s al i ment ari s adequat s des del punt de vi st a bi oqumi c i
f i si ol gi c, que, a ms, s han associ at amb l es t axes mundi al s ms bai xes de
mal al t i es cardi ovascul ars i cncer.
Es caract eri t za pel s segent s punt s:
I Consum abundant d al i ment s d ori gen veget al : f rui t es, verdures, cereal s, pa,
pat at es, l l egums, hort al i sses i l l avors. Es dna cert a pref ernci a pel s product es
f rescos o crus.
I L ol i d ol i va com a grei x pri nci pal , subst i t ui nt al t res ol i s i grei xos ani mal s com
l a margari na.
I Consum di ari de i ogurt i f ormat ge, de pref ernci a, amb poc grei x.
I Consum moderat de pei x i bai x en ous i avi ram.
I Consum escs de carn vermel l a.
I El s grei xos aport en del 25 al 35% de l es cal ori es. Del t ot al de grei xos, menys
del 30% sn sat urat s.
I Ut i l i t zaci d al l , ceba i herbes com a condi ment s.
I Consum moderat de vi en el menj ar.
A l a f i gura 3.1 es most ra l a pi rmi de al i ment ri a per a adul t s sans.
CARACTER STI QUES DE CADA GRUP DALI M ENTS
FRUI TA, HORTALI SSES I VERDURA
Aquest grup d al i ment s s una f ont mol t i mport ant de vi t ami nes (A, C), mi neral s,
ant i oxi dant s (carot ens, f l avonoi des, t erpens), f i t oest rgens i f i bra, si es prenen
crus o f rescos. Minven les xif res t ensionals i milloren el perf il lipdic (evidncia IIa).
Aquest s al i ment s han de ser present s en t ot s el s pat s (f i gura 3.2), per t al
d aconsegui r el s benef i ci s de l a di et a medi t errni a. A ms, t enen un cont i ngut
cal ri c bai x i donen sensaci de pl eni t ud a l est mac. El suc d una f rui t a no s
equivalent a la f ruit a sencera, ja que perd cont ingut de f ibra i no t reu t ant la gana.
23
M EDI CI NA NATURAL BASADA EN LENVI DNCI A
24
CEREALS I HORTALI SSES FARI NOSES
El s cereal s t radi ci onal s de l a di et a medi t errni a sn el bl at (pa, past es) i l arrs.
Al t res, com el mi l l , l a ci vada, l ordi i el bl at de moro, sn de consum ms l ocal .
L avant at ge del s cereal s s l a seva ri quesa de gl ci ds de cadena l l arga i de pro-
t enes. Cal donar pref ernci a al s cereal s i nt egral s, j a que sn ri cs en vi t ami nes
del grup B (per exempl e, l a vi t ami na B
6
part i ci pa en l a t ransf ormaci del t ri pt -
Figura 3.1. Pi rmi de de l a di et a medi t errni a.
Figura 3.2. Frui t a, hort al i sses, verdura.
Greixos, olis i dolos
CONSUMIR AMB MODERACI
Grup de llet, iogurt
i formatge
2-3 RACIONS
Grup de carn, pollastre,
peix, mongetes seques,
ous i fruits secs
2-3 RACIONS
Grup de fruita
2-4 RACIONS
Grup de pa,
cereals, arrs
i pasta
6-11
RACIONS
Grup vegetal
3-5 RACIONS
CLAU
Greixos (existents
normalment i afegits)
Aquests smbols mostren greixos, olis
i sucres afegits als aliments
Sucres
(afegits)
f an en serot oni na, f et que aj uda a mant eni r l est at psi cof si c), de mi neral s, de
f i bra i de f i t oest rgens (si vol em aconsegui r t ot s el s benef i ci s de l a di et a medi -
t errni a). Les hort al i sses f ari noses sn l a pat at a, l a carbassa i el moni at o.
LLEGUM S
El s component s d aquest grup sn el s psol s, l es l l ent i es, el s ci grons, el s f esol s i l a
soj a, ent re d al t res. La f orma germi nada s l a present aci ms ri ca del s l l egums,
perqu no cal coure l s. En el s l l egums cal dest acar l a proporci de f i bra, mi neral s
(cal ci , magnesi ), f l avonoi des, f i t oest rgens, gl ci ds de cadena l l arga i de prot e-
nes; en aquest sent i t , cal recordar que l a combi naci de l l egums amb cereal s o
pat at es of erei x prot enes amb t ot s el s ami noci ds essenci al s amb una qual i t at
si mi l ar a l a de l a l l et o el s ous (evi dnci a IV). Quant a l es prot enes veget al s i ani -
mal s, l a carn no s l al i ment que of erei x prot enes de maj or qual i t at (t aul a 3.1).
T e r p i a d e l a l i m e n t a c i
25
Taula 3.1. Qualit at de les prot enes de dif erent s aliment s
* La ut i l i t zaci net a de l es prot enes s l a combi naci de dos f act ors: el val or bi ol gi c (presnci a d ami -
noci ds essenci al s en proporci adequada) i l a di gest i bi l i t at o l absorci pel nost re cos.
* * El s subproduct es de l a soj a sn el t of u i el t empeh.
Ous 93
Pinyons 85
Llet 82
Arrs int egral 80
Peix 70 a 80
Xampinyons 72
Pat at a 67
Soja i subproduct es* * 60 a 75
Carn 65 a 70
Arrs blanc + llegums 65
Format ge 60 a 70
Blat de moro 52 a 77
Arrs blanc 56
Llegums 30 a 50
Fruit s secs 40
Pa int egral 40
Pa blanc 36
Aliment Ut ilit zaci net a de les prot enes* (en %)
26
OLI DOLI VA
Ha de proporci onar el 20-25% de l es cal ori es de l a di et a. A part de ser t radi ci o-
nal en l a conca medi t errni a, l ol i d ol i va s ri c en vi t ami na E i ha demost rat
redui r l es xi f res t ensi onal s, mi l l orar el met abol i sme hi drocarbonat i l i pdi c i redui r
l es concent raci ons de prot ena C react i va (evi dnci a IIa). Tamb t ef ect es bene-
f i ci osos en l a pat ol ogi a t umoral (evi dnci a III). L ol i d ol i va s l ni c ol i veget al
que es pot obt eni r per premsat en f red, sense l acci de cal or.
FRUI TS SECS I LLAVORS
Sn exempl es de f rui t s secs l amet l l a, l avel l ana, l es nous, el s pi nyons, l es cas-
t anyes, el s f est ucs o el s cacauet s. Quant a l es l l avors, podem dest acar-ne el
ssam i el gi ra-sol .
Aquest grup d al i ment s s ri c en grei xos monoi nsat urat s i pol i i nsat urat s, pro-
t enes, f i bra, vi t ami nes, mi neral s, f l avonoi des, f i t oest rgens i f i t oest erol s. El s
est udi s cl ni cs most ren que el s f rui t s secs reduei xen el ni vel l de col est erol t ot al i
col est erol -LDL, mi l l oren el met abol i sme hi drocarbonat i reduei xen l es xi f res t en-
si onal s (evi dnci a IIa). Exi st ei x una rel aci i nversa ent re el consum de f rui t s secs
i el ri sc d i nf art de mi ocardi i mort sobt ada.
Mi l l oren l a f unci endot el i al i t amb t enen un ef ect e ant i art mi c pel seu el e-
vat cont i ngut en ci ds grassos -3 i ci d -l i nol ei c.
LACTI S
En sn exempl es el i ogurt , el f ormat ge f resc, l a l l et kef i rada, l a l l et qual l ada, el
mat i l a l l et f resca. El i ogurt i el f ormat ge, pref erent ment el de cabra i el d ove-
l l a, aport en prot enes, cal ci i vi t ami nes del grup B.
En aquest grup d al i ment s cal dri a assegurar-se que el s ani mal s han menj at de
f orma ecol gi ca, sense pest i ci des, j a que aquest s es concent ren en el grei x ani -
mal . A ms, el i ogurt s un al i ment probi t i c, que segons l OMS vol di r que con-
t mi croorgani smes vi us, que en cont i ngut s adequat s of erei xen benef i ci s per
a l a i mmuni t at de l host e (evi dnci a IV); el s grmens del i ogurt sn act i us en
l a di gest i de l a l act osa.
PEI X, OUS I CARN
s pref eri bl e el pei x (sobret ot el verat , el sal m i l arengada i al t res pei xos d ai -
gua f reda, ri cs en ci ds grassos -3) a l a carn, pel s seus ef ect es f avorabl es sobre
l a pat ol ogi a cardi ovascul ar grci es a l a seva ri quesa en grei xos pol i i nsat urat s
(evi dnci a IV). S ha demost rat l associ aci i nversa ent re l a i ngest a de pei x i l a
preval ena de mal al t i a coronri a. A ms, el s ci ds grassos -3 d ori gen mar pro-
t egei xen de l i nf art mort al en paci ent s amb mal al t i a coronri a.
D al t ra banda, el s pei xos sn ri cs en mi neral s, com el cal ci , ol i goel ement s,
vi t ami nes i prot enes.
Si s opt a per l a carn, aquest a ha de ser d avi ram i sense pel l ; com a segona
opci , es poden prendre al t res carns magres sense grei x i d ani mal s cri at s de
manera ecol gi ca, per evi t ar l a concent raci al t a de pest i ci des.
CONDI M ENTS
Ho sn l all, la ceba, el t omquet , la llimona i les plant es aromt iques, com la f ari-
gol a, l a ment a, l al f brega, l ans, el com, el l l orer, el roman, el j ul i vert , el f onol l
i l a dent de l l e. Aquest es pl ant es aport en mi neral s, vi t ami nes i f l avonoi des.
I Al l : ant i spt i c, descongest i onant i ant i oxi dant . Bact eri ci da, regul a el col est e-
rol , af avorei x l a di gest i i di smi nuei x l a t ensi art eri al . s mi l l or consumi r-l o
cru (v. t aul es del capt ol 7).
I Ll i mona: t ni c, ant i spt i c, ast ri ngent i ant i oxi dant . Ef i ca per al t ract ament de
l a hi peruri cmi a i regul a el s ni vel l s de col est erol en sang.
I Jul i vert : rel axant , di rt i c, ant i spt i c, t ni c, depurat i u i di gest i u. Cont vi t ami -
na C, f erro, pot assi i f sf or. Est i ndi cat en cl i cs del si st ema di gest i u, art ri t i s
i got a i en el post part (est i mul a l a producci de l l et mat erna).
I Ceba: ri ca en f l avonoi des, de gran aj ut per ref orar el s vasos sangui ni s, mi l l o-
ra l a ci rcul aci i l a coagul aci (t aul a 7.2).
I Tomquet : ri c en l i cop, vi t ami na C i pot assi , di smi nuei x el ri sc cardi ovascul ar,
i l es neopl si es de pul m, est mac i prst at a.
VI
s ri c en f l avonoi des (ant i oxi dant s del grup del s compost s f enl i cs) sobret ot el vi
negre madurat amb f ust a. El seu consum moderat dna l l oc a canvi s hemost -
t i cs posi t i us, a l augment del col est erol -HDL i a l a di smi nuci del ri sc de mal al t i a
coronri a (evi dnci a III). Al t res acci ons posi t i ves del s ant i oxi dant s del vi sn l a
prevenci de l a di abet i s, de di verses f ormes de cncer, de mal al t i es neurodege-
nerat i ves i d ost eoporosi (evi dnci a IV).
La cervesa i el s l i cors s associ en a benef i ci s cardi ovascul ars menors que el s
del vi (evi dnci a IV).
27
28
Cal t eni r cl ar que el consum de vi s opci onal i no ha de superar el s 20 g/di a
en l es dones i el s 30 g/di a en el s homes, i si hi ha al guna pat ol ogi a de ri sc, s ha
d evi t ar-ne el consum. D al t ra banda, el suc de ram, en pref ernci a el negre,
s un bon subst i t ut del vi , at s que no present a el s seus i nconveni ent s i conser-
va una bona part del s seus benef i ci s.
AI GUA M I NERAL
Les necessi t at s di ri es osci l l en ent re 1,5 i 2 l i t res al di a. Tanmat ei x, aquest es
necessi t at s augment en si f a cal or o si f em act i vi t at f si ca i nt ensa. Una quart a
part de l ai gua est en el s al i ment s que i ngeri m en una di et a equi l i brada;
l a rest a l hem de beure. En el capt ol d hi drol ogi a s esment en el s avant at ges
de l a i ngest a d ai gua mi neromedi ci nal .
CALEN SUPLEM ENTS?
1. El s assai gs cl ni cs most ren que per a l a prevenci de l es i nf ecci ons, el s supl e-
ment s est ari en j ust i f i cat s en el s segent s casos:
I La vi t ami na C, per a l a gent que f a una act i vi t at f si ca i nt ensa o que est en
ambi ent s f reds (evi dnci a Ib).
I El compl ex de vi t ami nes (A, B, C, E) i mi neral s (zi nc, sel eni ) per a persones
de l a t ercera edat i per di smi nui r l a durada de l es i nf ecci ons, sobret ot del
ref redat com (evi dnci a IIa).
I Mi neral s (cal ci , magnesi ) i vi t ami nes del grup B per a persones af ect ades de
di abet i s de t i pus 2 (evi dnci a IIa).
I Cal ci en f orma de supl ement s > 1.000 mg di ari s, en dones post menopusi -
ques compl i dores, preveu l a i nci dnci a de f ract ures en una de cada 20 do-
nes en 5 anys (evi dnci a Ia).
2. El s probi t i cs (cont enen espci es de Lact obaci l l us i Saccharomyces), presos
al menys dues vegades al di a, escurcen l a di arrea i nf ant i l i sn un compl ement
t i l per a l a rehi drat aci de l es di arrees en t ot es l es edat s (evi dnci a Ib).
D al t ra banda, l a maj or part de l es persones grans, el s esport i st es, el s i nf ant s
i l es embarassades del nost re pas i ngerei xen menys vi t ami nes i mi neral s de
l es quant i t at s recomanades. Cal pensar, per, que l aport aci suf i ci ent de vi t a-
mi nes i mi neral s en aquest s col l ect i us s hauri a de f er a part i r de l a di et a medi -
t errni a, segui nt l es i ndi caci ons de l a t aul a 3.2.
AVANTATGES DE LA DI ETA M EDI TERRNI A
I Reducci de l a mort al i t at t ot al : evi dnci a III.
I Menor i nci dnci a i menys mort al i t at per mal al t i es cardi ovascul ars (evi dn-
cia Ib). Aix es relaciona pel fet que noms el 30% de les calories t ot als provenen
dels greixos, i d aquest s, la majoria sn greixos poliinsat urat s i monoinsat urat s;
i t amb per l a proporci al t a d ant i oxi dant s (carot ens, vi t ami nes C, E, sel eni ,
29
Taula 3.2. Nombre de racions de cada grup daliment s per assolir una diet a
equilibrada, per a 1.600 kcal/ dia (indicat en vells i en dones
sedent ries), per a 2.200 kcal/ dia (indicat en inf ant s de ms
7 anys, en dones act ives, noies adolescent s i homes sedent aris)
i per a 2.800 kcal/dia (indicat en homes act ius i nois adolescent s)
a
Una raci = 1 pl at (o 170 g) d amani da = 1 pl at de verdura cui t a = 1/ 4 t assa de suc de verdures =
1 t omquet gran = 2 past anagues grans = 1 pebrot o al bergni a (com a mni m cal una raci crua/di a).
b
Una raci = 1 pea mi t j ana (o 150 g) de t aronj a o poma o pl t an = 2 prssecs o 2 mandari nes = 3 al ber-
cocs o 3 prunes = 15 ci reres o grans de ram = 2 t al l ades de mel =
1
/
2
t assa de f rui t a t rossej ada =
3/4 t assa de suc de f rui t a.
c
Una raci =
1
/
2
barra pet i t a (o 50 g) de pa =
1
/
2
sandvi t x = 1 l l esca de pa i nt egral =
1
/
2
t assa de cereal
t orrat sense sucre = 3 gal et es pet i t es = 1 pl at (o 70 g) de past a o d arrs cui t = 170 g de pat at a o de car-
bassa o de moni at o.
d
Una raci = 1 cul l erada pet i t a d ol i (o 10 cc) d ol i va o de veget al s = 5 ol i ves.
e
Una raci = 2 uni t at s (o 250 g) de i ogurt = 125 g de f ormat ge f resc o mat = 50 g de f ormat ge proces-
sat = 1 t assa (o 250 cc) de l l et . De pref ernci a el s descremat s o semi descremat s.
f
Una raci =
1
/
2
t assa (o 170 g) de l l egums cui t s, que s ha de prendre amb arrs, al t res cereal s o pat at a
= 10 uni t at s (o 30 g) d amet l l es o avel l anes o nous o cacauet s = 1 o 2 ous (o 100 g) = 125 g de pei x
(p. ex.: 3 a 4 sardi nes o 2 t al l ades de l l u) = 100 g d avi ram o oca o nec o xai o al t res carns.
* El s adol escent s, el s vel l s i l es dones gest ant s o en l act nci a n han de prendre de 3 a 4 uni t at s.
Ai gua mi neral :
3
/
4
l i t re-1,5 l i t res al di a. En cal ms si f em exerci ci o si suem.
Verdures i hort alisses
a
3 4 5
Fruit es
b
2 3 4
Pa, cereals, pat at a
c
6 9 11
Oli doliva i alt res
d
4 6 7
Lact is
e
2-3* 2-3* 2-3*
Llegum, f ruit s secs, peix,
ous, carn
f
2 2 2
Nombre Nombre Nombre
de racions/ dia de racions/ dia de racions/ dia
per a 1.600 per a 2.200 per a 2.800
Grup daliment calories calories calories
30
zi nc i f l avonoi des), que prot egei xen cont ra l a degeneraci cel l ul ar causada
pel s radi cal s l l i ures i subst nci es oxi dant s (evi dnci a IIb).
I Reducci de l a i nci dnci a d obesi t at , per l a menor aport aci d energi a i per
accel erar l a saci et at quan es menj a, grci es a l a ri quesa de f i bra (evi dnci a IIa).
I Tract ament i prevenci de l a di abet i s, per a l a reducci de l a hi pergl ucmi a
post prandi al . Ai x es rel aci ona amb l al t a i ngest a de f i bra de l a di et a medi -
t errni a (ms de 30 g de f i bra al di a), l ol i d ol i va i el s gl ci ds de cadena l l ar-
ga (evi dnci a III).
I Di smi nuci de l a i nci dnci a i el t ract ament de l a di sl i pmi a, grci es a l a menor
aport aci de grei xos sat urat s i a l augment de f i bra i de grei xos pol i i nsat urat s,
que di smi nuei xen el col est erol -LDL, i de grei xos monoi nsat urat s, que augmen-
t en el col est erol -HDL (evi dnci a Ib).
I Tract ament i prevenci de l a hi pert ensi art eri al , com a conseqnci a de l a
i ngest a de f i bra, de l augment de f rui t es i verdures, de l a menor aport aci de
sodi , de l i ncrement de l a i ngest a de pot assi , de grei xos pol i i nsat urat s i pel s
pet i t s l act i s de l a l l et (evi dnci es IIa-III).
I Reducci de l a i nci dnci a i de l a mort al i t at per neopl si es, a causa de l a reduc-
ci de l a i ngest a de carn vermel l a i per l augment de grei xos pol i i nsat urt at s i
monoi nsat urat s, d ant i oxi dant s i de f i bra. L evi dnci a ms al t a s en l a pre-
venci del cncer col orect al i de mama (evi dnci a IIa). Per a al t res t umors, com
el s d est mac, prst at a, pncrees, esf ag, pul m i endomet ri , l evi dnci a s IV.
I Di smi nuci del ri sc d ost eoporosi , a causa del cont i ngut de cal ci de l a di et a
(evi dnci a Ib).
I Prevenci i t ract ament del rest renyi ment , l es hemorroi des, l a di vert i cul osi ,
l a sndrome de budel l i rri t abl e, el s cl cul s bi l i ars, el carci noma de cl on i de l a
mal absorci de l a l act osa. Tot ai x es rel aci ona amb l augment de l es secre-
ci ons di gest i ves i l i ncrement del pes de l es def ecaci ons, per l a f i bra i pel s bac-
t eri s aci dol ct i cs del i ogurt (evi dnci a IV).
I Prevenci de l es i nf ecci ons, l es mal al t i es al l rgi ques i l es neopl si es, per apor-
t ar nut ri ent s que sn bsi cs per t eni r una bona i mmuni t at , t ant humoral com
cel l ul ar, i per af avori r l es mucoses nt egres (evi dnci es IIb-III). Aquest s
nut ri ent s sn:
El s carot ens, que es t roben a l es verdures i hort al i sses de f ul l a verda i a l es
f rui t es i verdures de t ons groc t aronj a, com l es past anagues, el s al bercocs,
l es carbasses, el mango i el moni at o.
Les vi t ami nes A, B
6
i al t res del grup B i C (t enen un paper ant i oxi dant ).
El s mi neral s zi nc i sel eni sn bsi cs per t eni r un bon si st ema i mmuni t ari .
La f i bra f aci l i t a el desenvol upament de l a f l ora i nt est i nal , j a que l a f i bra sol u-
bl e dna energi a per al seu crei xement , al hora que f aci l i t a una maj or excre-
ci de grei x i de prot ena; t ot ai x t un paper en l a prevenci de l a gast ro-
ent eri t i s i al t res i nf ecci ons.
A ms, el s bact eri s aci dol ct i cs del i ogurt af avorei xen l a f ormaci d ant i cos-
sos i d al gunes ci t oci nes (evi dnci a IV).
I Possi bl e acci hormonal subst i t ut ri a en l a dona menopusi ca, j a que hi ha
proporci al t a de f i t oest rgens (evi dnci a IV).
I Paper en el t ract ament de la malalt ia d Alzheimer i de la depressi (evidncia IV).
I La di et a medi t errni a s adapt a mi l l or a l a nost ra dent adura, que est ms pre-
parada per mast egar i t ri t urar al i ment s veget al s que per esqui nar carn.
El menor consum de sucre s associ a a menys cri es dent al .
I Les di et es veget ari anes t enen mol t menys i mpact e en l a cont ami naci del
medi ambi ent (ai gua, t erra) que l es di et es basades en l a carn.
Ef ect ivit at del consell diet t ic
La revisi dels assaigs clnics f et s en At enci Primria most ra que els consells des-
t inat s a promoure la diet a saludable que s han descrit ms amunt milloren la con-
duct a al i ment ri a en el s segent s punt s: reducci del s grei xos t ot al s i de l a pro-
porci de greixos sat urat s i augment en la ingest a de f ruit es i verdures. Ara b, els
ef ect es sn ms evi dent s si es duu a t erme una i nt ervenci i nt ensi va i ndi vi dual a
l es persones amb ms f act ors de ri sc, si es f an servi r di f erent s mi t j ans d educaci
i si el prof essi onal sani t ari t una f ormaci prvi a (evi dnci a Ib), (annex 1).
La diet a veget ariana
La di et a veget ari ana s l a que excl ou el consum de qual sevol t i pus de carn d o-
ri gen ani mal (carn, avi ram i pei x) i de deri vat s que l a cont i ngui n.
Les di et es veget ari anes es cl assi f i quen en:
I Di et a ovol act eoveget ari ana: i ncl ou ous, l act i s (desnat at s pref erent ment ) i pro-
duct es d ori gen veget al (f i gura 3.3).
I Di et a l act eoveget ari ana: abast a noms l act i s amb poc grei x i product es d ori -
gen veget al .
I Di et a vegana: cont noms al i ment s veget al s.
Del dej t eraput i c se n f a esment a l annex 2.
A banda de l a manca de consum de carn ani mal , en general , l a di et a veget a-
ri ana s si mi l ar a l a medi t errni a, per amb l es segent s di f ernci es:
31
32
I Consum el evat de cereal s i nt egral s, amb excl usi gai reb t ot al del s ref i nat s.
I Disminuci de la ingest a de prot enes, encara que hi ha un augment de l aport a-
ci de prot enes veget als, com els llegums, junt ament amb els cereals int egrals.
I Increment del consum de verdura i f rui t a f rescos, const i t ui nt ms de l a t ercera
part de l al i ment aci t ot al .
I Escassa i ngest a de vi i de sal .
I Di smi nuci de l a i ngest a de vi t ami na B
12
i zi nc, i t amb de cal ci en veget ari ans
est ri ct es.
I Es dna pref ernci a al s al i ment s que sn del propi l l oc o l at i t ud i de t empora-
da (t aul a 3.3).
Incloem l est udi de les diet es veget arianes en aquest manual per diverses raons:
1. Const i t uei x l a di et a base del movi ment nat uri st a espanyol , com s ha comen-
t at en el capt ol 2.
2. El seu seguiment creix en el mn occident al, de manera progressiva. Act ualment ,
al s Est at s Uni t s el 2,8% de l a pobl aci general s veget ari ana, i al Canad,
el 4%. Del t ot al de veget arians, fins a un 25% segueix una diet a vegana.
3. Les associ aci ons ameri canes del cncer i el cor, i l a canadenca del cor recoma-
nen l a di et a veget ari ana perqu reduei x el ri sc de pat i r mal al t i es crni ques.
4. Es di sposa d evi dnci a ci ent f i ca sobre el s avant at ges que aport a.
Figura 3.3. Di et a ovol act eoveget ari ana.
AVANTATGES DE LA DI ETA VEGETARI ANA
AVANTATGES SOBRE LA SALUT
Segons el s est udi s act ual s (evi dnci a III, ment re no s especi f i qui res di f erent ),
l a pobl aci veget ari ana, respect e a l a no veget ari ana, assol ei x:
I Una reducci de l ndex de massa corporal , amb una mi t j ana d 1 kg/m
2
res-
pect e de l es persones no veget ari anes. En l est udi European Prospect i ve
Invest i gat i on of Cancer and Nut ri t i on (EPIC)-Oxf ord, en qu es va f er un se-
gui ment de 21.966 i ndi vi dus, es va observar un augment de pes ent re el s
vegans i nf eri or a l augment assol i t ent re el s no veget ari ans i el s ovol act eove-
get ari ans, per no hi va haver cap di f ernci a ent re aquest s darrers.
I Una reducci de l es xi f res t ensi onal s, t ant de l a pressi si st l i ca com de l a
di ast l i ca, que osci l l a ent re 1 a 10 mm Hg (amb l a maj or reducci ent re el s
vegans). Ai x s secundari a l escassa concent raci de sodi , l a menor obesi t at
i l a manca de consum d al cohol , j unt ament amb un augment de l a i ngest a de
pot assi i de f i bra, l act i s i prot ena de soj a de l a di et a veget ari ana (evi dnci a Ib).
33
Taula 3.3. Fruit a i verdura prpies de cada est aci
Fruit es Cireres, pinya, Sndria, f iga, Ram, pera, Plt an, dt il,
maduixes, mel, prssec, pruna, alvocat , alvocat , kiwi,
nespres, pera, albercoc, magrana, t aronja,
llimona, pinya, kiwi, pinya, t aronja, llimona,
t aronja, maduixes, poma, guaiaba, mandarina,
plt an plt an, pruna kiwi,codony, poma, pera,
plt an pinya, xirimoia
Verdures i Carbass, Albergnia, M onget es, Api, bledes,
hort alisses cogombre, monget es, col, enciam carxof es,
esprrec, pebrot s, f aves,col,
enciam, enciam, colif lor,
past anagues t omquet s enciam,
escarola,
endvia,
espinacs,
psols
Primavera Est iu Tardor Hivern
34
I Una menor i nci dnci a de di abet i s. Tamb s ha vi st una mi l l ora en el perf i l
gl ucmi c ent re el s di abt i cs de t i pus 2 que seguei xen una di et a veget ari ana
respect e d aquel l s di abt i cs que no l a f an (evi dnci a Ib).
I Una reducci de l es xi f res de col est erol t ot al i de col est erol -LDL, que osci l l a en
el s t rebal l s ent re 0,35 i 0,6 mmol /l . Ai x s secundari a l a maj or i ngest a d es-
t erol s veget al s, j unt ament amb una reducci de grei xos sat urat s i del col est e-
rol ; a ms, cal esment ar el paper benef i ci s del s f rui t s secs (evi dnci a IIb).
I Di smi nuci de l a mort al i t at per cardi opat i a i squmi ca, en un 24% ent re el s
veget ari ans sobre l a base del s resul t at s d est udi s prospect i us. Ai x es rel aci o-
na amb aspect es de l a di et a j a coment at s i d al t res, com el consum de f i bra
(el s veget ari ans en consumei xen d un 50 a un 100% ms) i al s ant i oxi dant s
f enl i cs (f l avonoi des i al t res), vi t ami nes C i E i al guns carot i noi des. En canvi ,
no es veuen di f ernci es en l a mort al i t at per i ct us.
I Di smi nuci en l a i nci dnci a d al guns t umors mal i gnes. Hi podri a haver una
menor i nci dnci a de casos de cncer col orect al (que podri a est ar rel aci onada
amb l a proporci di f erent de grei xos i l abundnci a de f i bra, f rui t es i verdures,
com t amb d ant i oxi dant s), encara que l anl i si gl obal de mort al i t at procedent
de ci nc assai gs cl ni cs no most ra di f ernci es ent re veget ari ans i no veget a-
ri ans. La i nci dnci a de neopl si a de mama podri a ser l l eugerament ms bai xa
ent re l es veganes, per no ent re l es ovol act eoveget ari anes quan es compara
amb dones no veget ari anes; aquest f et s expl i cari a per l ef ect e de l obesi t at i
del maj or consum d al cohol ent re l es dones post menopusi ques no veganes.
Tampoc no hi ha dades concl oent s sobre l exi st nci a de di f ernci es en l a
i nci dnci a de cncer de prst at a ent re veget ari ans i no veget ari ans.
I Di smi nuci de l a t axa de f i l t raci gl omerul ar, secundri a al menor consum de
prot ena ani mal . En el s di abt i cs s associ a amb una reducci de l al bumi nri a
(evi dnci a IIa).
I Di smi nuci en un 50% de l a i nci dnci a de mal al t i a di vert i cul ar. La ri quesa de
f i bra i l a reducci de grei xos en sn el s f act ors det ermi nant s.
I Di smi nuci en l a t axa de l i t i asi bi l i ar: el s veget ari ans t enen un 50% de preva-
l ena respect e de l a pobl aci general .
AVANTATGES ECOLGI CS
I El conreu del s cereal s i nt egral s i del s l l egums suposa un avant at ge enf ront del
past urat ge d ani mal s propi de l a di et a crni ca, j a que s evi t a l a desf orest aci
secundri a en el s camps de past ura.
I L aliment aci veget ariana no necessit a insect icides ni herbicides, ni t ampoc pro-
duct es qumics, amb la qual cosa, la t erra i l aigua est an menys cont aminades.
I La di et a veget ari ana produei x menys resi dus domst i cs.
I NCONVENI ENTS DE LA DI ETA VEGETARI ANA
I Df icit de f erro: el s al i ment s d ori gen veget al (soj a, l l egums, f rui t s secs,
cereal s, f rui t a dessecada) noms t enen f erro no hem, que s ms sensi bl e
al s i nhi bi dors de l absorci del Fe, com el s f i t at s present s en l a di et a veget a-
ri ana; per, al hora, t amb s ms sensi bl e al s est i mul adors de l absorci del
Fe, com l a vi t ami na C (abundant en l a di et a veget ari ana). Hi ha di verses mane-
res per evi t ar l acci del s f i t at s, com posar en remul l el s l l egums i el s cereal s i
f er-l os germi nar; o b prendre el s cereal s i nt egral s j a f erment at s com passa en
menj ar pa. A ms, el s est udi s most ren que t ot i t eni r menys reserves de f erro,
el s veget ari ans no t enen ms anmi a f erropni ca.
I Df icit de zinc: en l a di et a veget ari ana hi ha mancana de Zn. La bi odi spo-
ni bi l i t at d aquest mi neral augment a si el s l l egums o el s cereal s germi nen, o si
es pren el cereal i nt egral en f orma de pa.
I Df icit de calci: n hi ha mancana en la diet a vegana. Est present en la soj a
i el s seus deri vat s, l l egums, f rui t s secs, cereal s, f rui t es, verdures i en el s pro-
duct es l act i s. El s est udi s most ren resul t at s di spars quant a l a densi t at mi neral
ssi a del s veget ari ans. Si b en l a maj ori a de t rebal l s no es t roben di f ernci es
est adst i cament si gni f i cat i ves en l a densi t at mi neral de veget ari ans i no vege-
t ari ans, al t res est udi s most ren di smi nuci ons de l a densi t at mi neral ssi a de
f i ns al 8% ent re el s pri mers. Per ai x, el s vegans necessi t en augment ar l a
i ngest a de product es ri cs o f ort i f i cat s en cal ci , i sobret ot amb poc cont i ngut
d oxal at s f act or i nhi bi dor de l absorci com l a col i el brqui l .
I Df icit de vit amina D: t ot s el s veget al s amb grei x t enen ergocal ci f erol (pre-
cursor de l a vi t ami na D). Una exposi ci sol ar de l a cara, l es mans i el s avant -
braos de 5 a 15 mi nut s cada di a s suf i ci ent per convert i r l a provi t ami na D en
vi t ami na D. En el cas de no t eni r aquest bany de sol , el s vegans i l a gent gran
que seguei xen al t res di et es veget ari anes hauri en de prendre al i ment s amb
supl ement s de vi t ami na D.
I Df i ci t de vi t ami na B
12
: s el df i ci t ms com ent re el s veget ari ans.
A ms, s observen df icit s de vit amina B
12
ent re els nadons aliment at s amb l l et
mat erna de mares veget ari anes. Ent re el s veget ari ans, est present noms en
el s l act i s, el s ous i el s product es d ori gen ani mal . A ms, hi ha cereal s, deri vat s
de l a soj a i carn veget al enri qui da amb aquest a vi t ami na; aquest s sn el s pro-
duct es que hauri en de prendre el s veget ari ans, per evi t ar-ne l a def i ci nci a. Se
sap que una i ngest a de 0,3 g al di a s suf i ci ent per evi t ar l apari ci d anmi a
macroct i ca.
I Df icit dcids grassos -3: l a di et a veget ari ana s ri ca en ci ds grassos
-6 (ci d ol ei c), per pot t eni r def i ci nci es en ci ds -3 si no es prenen ous.
Per compensar-ho cal i ngeri r al gues mari nes i ol i o l l avors de l l i .
35
36
I Df icit de iode: el s vegans que vi uen en zones amb pobresa d aquest mi ne-
ral en poden t eni r def i ci nci a; per compensar-ho cal noms prendre mi t j a
cul l eradet a de sal mari na al di a.
I Augment en la concent raci dhomocist ena a la sang: no se sap el
si gni f i cat d aquest f et , per aquest a dada podri a expl i car per qu no hi ha
di f ernci es en l a mort al i t at gl obal ent re veget ari ans i no veget ari ans.
PROTE NES VEGETALS DE CONSUM RECENT
Des de f a pocs anys l a soj a i el s seus deri vat s (t of u i t empeh) han anat prenent
prot agoni sme i ara com ara s mol t f ci l t robar aquest s al i ment s en bot i gues
de product es nat ural s i f i ns i t ot en al guns supermercat s.
Es poden adqui ri r t amb en f orma d hamburgueses, croquet es, sal si t xes,
pat s, empanades i mol t es al t res vari ant s. Exempl es:
I El gl ut en s obt a part i r del bl at i , a ms de ser mol t sabors, t una concen-
t raci i mport ant de prot ena (24,7%). s un al i ment al t ament reconst i t uent
i de f ci l di gest i .
I El t of u, deri vat de l a soj a groga, s el qual l que s obt de l a l l et de soj a. Cont
un 8% de prot enes, un 4,3% de grei xos (80% no sat urat s) i un 23% ms de
cal ci que l a l l et de vaca. A ms, t un cont i ngut al t de f erro, f sf or, pot assi
i vi t ami nes B i E.
I El t empeh, el aborat a part i r de l a soj a groga parci al ment cui nada i f ermen-
t ada, cont un 19,5% de prot enes, un 7,5% de grei xos i vi t ami na B. T pro-
pi et at s est i mul ant s del crei xement . s un agent ant i bact eri i ant i oxi dant
nat ural .
I Vari et at s d al gues mari nes (en general t enen bai x cont i ngut en grei x):
Kombu: ri ca en ci d al gni c i gl ut mi c que act ua com a depurador nat u-
r al , enf ort ei x el s budel l s, per l a qual cosa es f a servi r com a remei per a
l a col i t i s, i bai xa l a concent raci de gl ucmi a a l a sang. Per l a seva ri quesa en
iode, ha est at ut ilit zada durant segles en la medicina xinesa per al t ract ament
de l a got a. s benef i ci osa per a l a hi pert ensi . Faci l i t a l absorci de nut ri ent s
en el cos. Aj uda a recuperar el pes corporal normal t ant en l obesi t at com en
l a def i ci nci a de pes. Es recomana quan hi ha probl emes ci rcul at ori s.
Hi zi ki : ri ca en mi neral s i ol i goel ement s. Equi l i bra el si st ema nervi s i regul a
l a concent raci de gl ucmi a.
Agar-agar: al ga que es f a servi r per cui nar i com a l axant .
Arame: i ndi cada per t ract ar l a hi pert ensi i el s t rast orns del s rgans repro-
duct ors. Ri ca en i ode i cal ci .
Wakame: i ndi cada per al t ract ament de l a hi pert ensi . Ri ca en cal ci i vi t ami -
nes B i C.
Nori : di smi nuei x el ni vel l de col est erol . Ri ca en vi t ami nes C, B
1
i A.
Cont raindicacions de les algues: hi pert i rodi sme, t i rodect omi a en per-
sones mol t pri mes i nervi oses. En t ot s aquest s casos sn ms aconsel l abl es l es
al gues d ai gua dol a, com l a kl amat h, l espi rul i na o l a cl orel a.
I El l l evat de cervesa s un product e t errest re per amb propi et at s si mi l ars a l es
d una al ga mari na. El f erro, el zi nc, l a vi t ami na B
12
i l es prot enes sn l es seves
qual i t at s ms dest acabl es.
Bibliograf ia
DI ETA M EDI TERRNI A
Barri nger TA, Ki rk JK, Sant ani el l o AC, et al . Ef f ect of a mul t i vi t ami n and mi neral suppl e-
ment on i nf ect i on and qual i t y of l i f e. A randomi zed, doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed
t ri al . Ann Int ern Med 2003; 138: 365-371.
Behavi oral counsel i ng i n pri mary care t o promot e a heal t hy di et : recommendat i ons and
rat i onal e. Am J Prev Med 2003; 24: 93-100. www.gui del i ne.gov/summary
Bri ngham SD, Day NE, Luben R, et al . Di et ary f i bre i n f ood and prot ect i on agai nst col -
orect al cancer i n t he European Prospect i ve Invest i gat i on i nt o Cancer and Nut ri t i on
(EPIC). Lancet 2003; 361: 1496-1501.
Byers T, Nest l e M, McTi ernan A, et al . Ameri can Cancer Soci et y gui del i nes on nut ri t i on
and physi cal act i vi t y f or cancer prevent i on: reduci ng t he ri sk of cancer w i t h heal t hy
f ood choi ces and physi cal act i vi t y. CA Cancer J Cl i n 2002; 52: 92-119.
Cast el l ot e C, Cast el l M. Yogur y modul aci n del si t ema i nmuni t ari o (81 ref.). Jano 2005;
1564: 45-54.
Cervera P, Cal pes J, Ri gol f as R. Al i ment aci n y di et ot erapi a. 4a ed. Madri d: McGraw-Hi l l -
Int erameri cana, 2004.
Chandra RK, Au B. Si ngl e nut ri t i on deci f i ency and cel l -medi at ed i mmune responses.
I. Zi nc. Am J Cl i n Nut r 1980; 33: 736-738.
Cri qui MH, Ri nger BL. La di et a o el al cohol expl i can l a paradoj a f rancesa? Lancet (edi -
ci espanyol a) 1995; 26: 291-296.
De Lorgeri l M, Sal en P, Mart i n JL, et al . Medi t erranean di et ary pat t ern i n a randomi zed
t ri al : pronl onged survi val ans possi bl e reduced cancer rat e. Arch Int ern Med 1998; 158:
1169-1170.
Dougl as RM, Hemi l a H, D Souza R, et al . Vi t ami ne C f or prevent i ng ans t reat i ng t he com-
mon col d (Cochrane Revi ew ). The Cochrane Li brary, Issue, 2004. w w w.updat e-sof t -
ware.com/abst ract s
37
38
Dun K. The Medi t erranean Di et Pyrami d. www.ol dwayspt .org/pyrami ds/p_med.ht ml
El -Kadi ki A, Sut t on AJ. Rol e of mul t i vi t ami ns and mi neral suppl ement s i n prevent i ng
i nf ect i ons i n el derl y peopl e: syst emat i c revi ew and met a-anal ysi s of randomi sed con-
t rol l ed t ri al s. BMJ 2005; 330: 871-876.
Est ruch R, Mart nez-Gonzl ez MA, Corel l a D, et al ., f or t he PREDIMED St udy Invest i gat ors.
Ef f ect s of a Medi t erranean-st yl e di et on cardi ovascul ar ri sk f act ors. Ann Int ern Med
2006; 145: 1-11.
Fraser GE, Sabat J, Beson WL. A possi bl e ef f ect of nut consumpt i on on ri sk of coronary
heart di sease. The advent i st Heal t h st udy. Arch Int er Med 1992; 152: 1416-1424.
Gi rodon F, Gal an P, Monget AL, et al . Impact of t race el ement s and vi t ami n suppl emen-
t at i on on i mmuni t y and i nf ect i ons i n i nst i t ut i onal i zed pat i ent s: a randomi zed cont rol l ed
t ri al . Arch Int ern Med 1999; 159: 748-754. www.di et amedi t errranea.com
Hu FB, Wi l l et t WC. Opt i mal di et s f or prevent i on of coronary heart di sease. JAMA 2002;
288: 2569-2578.
Lamuel a RM, Andres-Lacueva C, Est ruch R. Vi no y sal ud. Jano 2006; 1617: 39-43.
Li cht enst ei n AH, Appel LJ, Brands M, et al . Di et and l i f est yl e recommendat i ons Revi si on
2006. A sci ent i f i c st at ement f rom t eh Ameri can Heart Associ at i on Nut ri t i on Commi t t ee.
Ci rcul at i on 2006; 114: 82-96.
McCul l ough ML, Robert son AS, Chao A, et al . A prospect i ve st udy of whol e grai ns, f rui t s,
veget abl es and col on cancer ri sk. Cancer Causes Cont rol 2003; 14: 959-970.
Mndez MA, Popki n BM, Jakszyn P, Berenguer A, Tormo MJ, Snchez MJ. Adherence t o a
Medi t erranean di et i s associ at ed wi t h reduced 3-year i nci dence of obesi t y. J Nut r 2006;
136: 2934-2938.
Meydani SN, Beharka AA. Recent devel opment i n vi t ami n E and i mmune response. Nut r
Rev 1998; 56: 49S-56S.
Meydani SN, Leka LS, Fi ne BC, et al . Vi t ami n E and respi rat ory t ract i nf ect i ons i n el derl y
nursi ng home resi dent s. A randomi zed cont rol l ed t ri al . JAMA 2004; 292: 828-836.
Pet ers EM. Vi t ami n C, neut rophi l f unct i ons, and upper respi rat ory t ract i nf ect i on ri sk i n
di st ance runners: t he mi ssi ng l i nk. Exerc Immunol Rev 1997; 3: 32-52.
Pri nce RL, Devi ne A, Dhal i wal SS, Di ck IM. Ef f ect s of cal ci um suppl ement at i on on cl i ni cal
f ract ure and bone st ruct ure: resul t s of a 5-year, doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed t ri al i n
el derl y women. Arch Int ern Med 2006: 166: 869-875.
Rahmat hul l ah L, Underwood BA, Thul asi raj RD, et al . Reduced mort al i t y among chi l dren
i n sout hern Indi a recei vi ng a smal l weekl y dose of vi t ami n A. N Engl J Med 1990; 323:
929-935.
Ral l LC, Meydani SN. Vi t ami n B6 and i mmune compet ence. Nut r Rev 1993; 51: 217-225.
Saura Cal i xt o F. La f i bra di et t i ca: est udi o bi oqumi co y apl i caci ones cl ni cas. Al i m Nut r
Sal ud 1997; 3: 59-72.
semFYC. Gui a Teraput i ca en At enci Pri mri a. Barcel ona: semFYC, 2006.
Serra M aj em Ll , Ngo de l a Cruz J, et al . Di et a medi t errnea: benef i ci os y promoci n.
Fundaci n para el desarrol l o de l a di et a medi t errnea: Barcel ona, 2004.
Si ngh RB, Dubnov G, Ni az MA et al . Ef f ect of an Indo-Medi t erranean di et on progressi on
of coronary art ery di sease i n hi gh ri sk pat i ent s; a randomi sed si ngl e-bl i nd t ri al . Lancet
2002; 360: 1455-1461.
Si ngh RB, Dubnov G, Ni az MA, et al . Ef f ect of an Indo-Medi t erranean di et on progressi on
of coronary art ery di sease i n hi gh ri sk pat i ent s (Indo-Medi t erranean di et heart h st udy):
a randomi sed si ngl e-bl i nd t ri al . Lancet 2002; 360: 1455-1461.
Sol R, Gods G, Sal as J, Masana Ll . Ef ect os de l os f rut os secos sobre l as enf ermedades
cardi ovascul ares. From Cont i n Nut r Obes 2002; 5: 194-202.
Tri chopoul ou A, Cost acou T, Bami a C, Tri chopoul os D. Adherence t o a Medi t erranean di et
and survi val i n a Greek popul at i on. N Engl J Med 2003; 348: 2599-2608.
USDA: The Food Groups and t he Food Pyrami d. w w w.kroger.com/ hn/ Heal t hy_Eat i ng/
Food_Gui de_Pyrami d.ht m
Wei sburger JH. Mechani sm of act i on of ant i oxi dant s as exempl i f i ed i n veget abl es, t oma-
t oes and t ea. Food Chem Toxi col 1999; 37: 943-948.
WHO/FAO. Diet nut rit ion and t he prevent ion of chronic diseases. Geneva, Swit zerland, 2003.
Wi l l et t WC, Sacks F, Tri chopoul ou A, Drescher G, Ferro-Luzzi A, Hel si ng E, Tri chopoul os D.
Medi t erranean di et pyrami d: a cul t ural model f or heal t hy eat i ng. Am J Cl i n Nut r 1995;
61(6 Suppl ):1402S-1406S.
DI ETA VEGETARI ANA
Agui l ar M. La di et a veget ari ana. Madri d: Temas de hoy, 1990.
Asoci aci n Ameri cana de Di et t i ca (ADA), Asoci aci n de Di et i st as de Canad. Post ura de
l a Asoci aci n Ameri cana de Di et t i ca y de l a Asoci aci n de Di et i st as de Canad: Di et a
Veget ari ana. Journal of t he Ameri can Di et et i c Associ at i on 2003; 103 (6): 748-765.
www.eat ri ght .org/Publ i c/Goverment Af f ai rs/92_17084.cf m
Barnard ND, Cohen J, Jenki ns DJ, et al . A l ow -f at vegan di et i mproves gl ycemi c cont rol
and cardi ovascul ar ri sk f act ors i n a randomi sed cl i ni cal t ri al i n i ndi vi dual s wi t h t ype 2
di abet es. Di abet es Care 2006; 29: 1777-1783.
Bradf ord, M. La nueva coci na energt i ca. Barcel ona: Ocano Ambar, 2005.
Bradf ord, M. Las verduras del mar. Al gas. Los nut ri t i vos t esoros mari nos para l a sal ud
y el pal adar. Barcel ona: Ocano Ambar, 2005.
Cet i nkaya F, Yi l di rmak Y, Kut l uk G, Erdem E. Nut ri t i onal vi t ami n B
12
def i ci ency i n hospi -
t al i sed young chi l dren. Pedi at r Hemat ol Oncol 2007; 24: 15-21.
Davey GK, Spencer EA, Appl eby PN, Al l en NE, Knox KH, Key TJ. EPIC-Oxf ord: l i f est yl e char-
act eri st i cs and nut ri ent i nt akes i n a cohort of 33 883 meat -eat ers and 31 546 non meat -
eat ers i n t he UK. Publ i c Heal t h Nut r 2003; 6: 259-269.
De Mel l o VD, Zel manovi t z T, Perassol o MS, Azevedo MJ, Gross JL. Wi t hdrawal of read
met a f rom t he usual di et reduces al bumi nuri a and i mproves serum f at t y aci d prof i l e i n
t ype 2 di abet es pat i ent s wi t h macroal bumi nuri a. Am J Cl i n Nut r 2006; 83: 1032-1038.
Gal of re, B. El art e de cui darse en l as ci nco est aci ones. Barcel ona: RBA.
He J, Dongf eng G, Xi gui W, et al . Ef f ect of sogbeau prot ei n on bl ood pressure: A random-
i zed cont rol l ed t ri al . Ann Int ern Med 2005; 1431-1439.
Key TJ, Appl eby PN, Rosel l MS. Heal t h ef f ect s of veget ari an and vegan di et s. Proc Nut r Soc
2006; 65: 35-41.
39
40
Key TJ, Fraser GE, Thorogood M , et al . M ort al i t y i n veget ari ans and nonveget ari ans:
det ai l ed f i ndi ngs f rom a col l aborat i ve anal ysi s of 5 prospect i ve st udi es. Am J Cl i n Nut r
1999; 70: 516S-524S.
Mul l er H, de Tol edo F W, Resch K L. Fast i ng f ol l owed by veget ari an di et i n pat i ent s wi t h
rheumat oi d art hri t i s: a syst emat i c revi ew. Scand J Rheumat ol ogy 2001; 30: 1-10.
New SA. Do veget ari ans have a normal bone mass? Ost eoporos Int . 2004; 15: 679-688.
www.ncbi .nl m.ni h.gov/ent rez/query.f cgi ?db= pubmed&cmd= Ret ri eve&dopt = Abst ract &
l i st _ui ds= 15258721
Rosel l MS, Appl eby P, Key T. Hei ght , age at menarche, body wei ght , and body mass i ndex
i n l i f e-l ong veget ari ans. Publ i c Heal t h Nut r 2005; 8: 870-878.
Rosel l MS, Appl eby P, Spencer E, Key T. Wei ght gai n over 5 years i n 21 966 meat -eat i ng,
f i sh-eat i ng, veget ari an and vegan men and women i n EPIC-Oxf ord. Int J Obes 2006; 30:
1389-1396.
Sanj oaqui n MA, Appl eby PN, Thorogood M, Mann JI, Key TJ. Nut ri t i on, l i f est yl e and col -
orect al cancer i nci dence: a prospect i ve i nvest i gat i on of 10 998 veget ari ans and non-
veget ari ans i n t he Uni t ed Ki ngdom. Br J Cancer 2004; 90: 118-121.
Saz Pei r P, Ort i z Lucas M. La ut i l i dad de l a di et a veget ari ana en l a medi ci na nat uri st a.
Jano 2006; 1617: 34-38.
Serra-Maj em L, Di az Gonzal ez BV. Los al i ment os f unci onal es en l as enf ermedades car-
di ovascul ares. Jano 2006; 1612: 57-60.
www.bot ani cal -onl i ne.com/soj al eche.ht m
www.uned.es/pea-nut ri ci on-y-di et et i ca-I/gui a/gui anut r/di et amed.ht m
4. L EXERCICI FSIC
I nt roducci
En el s l t i ms 75 anys, l act i vi t at f si ca s ha redut de manera espect acul ar en el
mn occi dent al , a causa del s canvi s de l act i vi t at l aboral i el t emps l l i ure, en
el qual predominen les t asques d oci sedent ries (t elevisi, Int ernet , et c.). Val a dir
que l a despesa energt i ca di ri a s ha redut en unes 800 kcal /di a per persona,
i que al s Est at s Uni t s, act ual ment , el 60% de l a pobl aci s sedent ri a, el 10% f a
act i vi t at f si ca de manera i rregul ar, i sol ament el 30% en f a regul arment . Aquest
canvi t an import ant d est il de vida s ha associat a un augment de les t axes de car-
di opat i a i squmi ca, i ct us, di versos t i pus de cncer, obesi t at , di abet i s de t i pus 2,
hi pert ensi art eri al , di sl i pmi es, ost eoporosi , col eci st ect omi a i hospi t al i t zaci ons;
a ms, t amb augment a l a t axa de mort al i t at preco i gl obal (evi dnci a III).
Fonament s de lexercici f sic
I L acci benef iciosa de l act i vi t at f si ca s general sobre t ot el cos perqu
act ua modificant la fisiologia i la bioqumica cellular; per s ms evident en les
part s del cos que s act iven durant la prct ica de l exercici, com els msculs, els
ossos, les art iculacions, el sist ema circulat ori o el met abolisme. Perqu els seus
ef ect es benef iciosos persist eixin, l exercici f sic ha de ser regular en la int ensit at ,
la f reqncia i la durada (i en aquest ordre). La prct ica de l exercici s la millor
manera per mant enir la capacit at f uncional de la persona i per prevenir la inca-
pacit at com a conseqncia de l envelliment i les malalt ies crniques.
I El t i pus dexerci ci que s ha est udi at ms com a sal udabl e s l aerbi c
o di nmi c, que mobi l i t za grans grups muscul ars de f orma rt mi ca (f i gures 4.1,
4.2 i 4.3). Hi ha menys i nf ormaci sobre el s benef i ci s de l exerci ci de resi st n-
ci a o i somt ri c, com puj ar peses. A l hora de t ri ar l exerci ci i doni per a cadas-
c, cal val orar el s ant ecedent s mdi cs de l a persona, l a seva condi ci f si ca
i t amb el s seus gust os.
I La quant it at dexercici que s aconsel l a product e de l a i nt ensi t at i l a dura-
da s l a que aconseguei x cremar 1.000 kcal /set mana (t aul a 4.1).
I La int ensit at adi ent per poder obt eni r el s benef i ci s que es coment aran s l a
que assol ei x el 50-70% de l a capaci t at mxi ma aerbi ca, mesurada en con-
sum d O
2
o el 60-80% de l a f reqnci a cardaca mxi ma. El s val ors i nf eri ors
41
42
Figura 4.1. Exempl e d exerci ci aerbi c.
L e x e r c i c i f s i c
43
Taula 4.1. Classif icaci de lexercici f sic segons la int ensit at , relacionant
la despesa energt ica de cada act ivit at en kcal/ minut
Baixa I Passejar (3 km/ h) 2,5
I Caminar a 5 km/ h 3,5
I Cuinar, rent ar, t reure la pols, f er els llit s, 2,5
anar a comprar
I Escombrar, f regar, net ejar 3,5
I Bricolat ge no int ens 3
I Biciclet a est t ica suau 3 a 4
I Pet anca, billar, bit lles 3,5
I Pescar assegut 2,5
I Ball de sal lent 3
I Nat aci de plaer de poc esf or 3,5
M oderada I Jardineria amb eines que f acilit en la f eina 4
I Pescar caminant 4
I Caminar rpid (7 km/ h) 4,5
I Jugar i crrer amb nens 4 a 5,5
ITreballs de casa que requereixen 4,5
cert esf or, com net ejar vidres, pint ar
I Gimnst ica int ensa 5,5
I Ball de sal rpid 5,5
I nt ensit at Tipus dexercici Despesa
en kcal/ minut
(Cont i nua)
44
de cada rang sn apropi at s per a l a gent gran. En aquest col l ect i u, com t amb
amb l es per sones sedent r i es no ent r enades, l es di abt i ques i el s i ndi vi -
dus amb ri sc cardi ovascul ar al t , cal comenar per act i vi t at s d i nt ensi t at bai -
xa durant 15-30 mi nut s/di a i anar augment ant l a durada durant uns mesos, j a
que el marge t eraput i c ent re l act i vi t at sal udabl e i l act i vi t at excessi va s
est ret . Per exempl e, l ef ect e ant i oxi dant de l exerci ci sol ament s observa amb
i nt ensi t at s no excessi ves. De manera prct i ca, si l exerci ci produei x conf ort ,
segur que s ha f et amb l a i nt ensi t at adi ent (t aul a 4.1).
I La durada de l exerci ci ha de ser, una vegada f et a l a progressi esment ada,
de 30 a 60 mi nut s al di a i 3 a 5 di es per set mana. Durant el di a, es pot di vi di r
l act i vi t at en sessi ons de 10 mi nut s o ms.
I El s ef ect es secundaris de l act i vi t at f si ca excessi va sn l es l esi ons t raum-
t i ques o el s epi sodi s cardacs agut s.
I La prescripci de l act i vi t at f si ca i mpl i ca segui r el s segent s passos en t ot a
persona de ms de 40 anys:
Anamnesi compl et a, expl oraci f si ca.
Prova d esf or en el s paci ent s amb f act ors de ri sc de pat i r t rast orns cardi o-
vascul ars.
Respect ar l es cont rai ndi caci ons de l a t aul a 4.2: l es absol ut es sn per a t ot
t i pus d exerci ci . Les cont rai ndi caci ons rel at i ves seri en l es d i nt ensi t at bai xa,
per seri en absol ut es si l act i vi t at f os moderada o al t a.
Taula 4.1. Classif icaci de lexercici f sic segons la int ensit at , relacionant
la despesa energt ica de cada act ivit at en kcal/ minut
(Cont .)
I Ciclisme suau (de 9 a 19 km/ h) 4 a 7
I Nat aci amb esf or moderat 6
I nt ensa I Crrer a un rit me moderat (7 km/ h) 7
ITennis, esquiar, remar 7
I Jardineria amb t reball a m 7,5
I M unt anyisme, excursionisme 7,5
I Ciclisme int ens (19-22 km/ h) 7 a 8
I Nat aci de compet ici 8 a 10
I Crrer a 9 km/ h 9
I Crrer a 11 km/ h 11
I nt ensit at Tipus dexercici Despesa
en kcal/ minut
Benef icis de lexercici f sic moderat
El s benef i ci s de pract i car exerci ci de manera moderada sn el s segent s:
I Reducci del 10% de l a mort al i t at per t ot es l es causes, reducci del 20% de
l es mal al t i es cardi ovascul ars i augment de l a supervi vnci a (evi dnci a Ib).
I Prevenci de l a cardi opat i a i squmi ca. Hi ha una rel aci i nversa ent re el s epi -
sodi s cardacs i l a quant i t at d exerci ci f et en kcal /set mana; sembl a que t ant se
val si l exerci ci s d i nt ensi t at bai xa com moderada (evi dnci a III).
45
Taula 4.2. Cont raindicacions de lexercici f sic
Absolut es I M alalt ia cardiovascular aguda de menys
de 6 set manes
IArt mies per exercici o que alt erin la f unci del cor
IAngor inest able, insuf icincia cardaca congest iva,
est enosi valvular greu
I Blocat ge auriculovent ricular complet sense marcaps
IAnt ecedent durgncia hipert ensiva induda
per exercici
ITrombof lebit is aguda, emblia sist mica
I I nf eccions agudes recent s
I I nt oxicaci medicament osa
I M alalt ia met ablica no cont rolada
Relat ives IArt mies supravent riculars f reqent s
I Ext rasst oles vent riculars f reqent s
I Hipert ensi art erial amb xif res > 200/ 115 mm Hg
I Est enosi valvular moderada
I M iocardiopat ia moderada
I Port ador de marcaps de f reqncia f ixa
I I nf ecci crnica
I M alalt ia reumt ica o neuromuscular o ssia
que sagreugi amb lexercici
I Gest aci complicada
I Persona sedent ria sense ent renament i > 40 anys
Cont raindicacions Pat ologies
46
I Reducci de l a f reqnci a cardaca i de l es art mi es vent ri cul ars. Augment
de l a despesa cardaca i de l oxi genaci corporal , i augment de l excreci de
t xi cs (evi dnci a Ib).
I Prevenci i t ract ament de l a hi pert ensi art eri al . Les persones que f an exerci -
ci t enen xifres de t ensi art erial basal ms baixes, concret ament de 3 a 4 mm Hg
menys, respect e de l es sedent ri es (evi dnci a Ib). Aquest f enomen s ha obser-
vat t ant en l exerci ci aerbi c com en el de resi st nci a.
I Tract ament de l es di sl i pmi es. La prct i ca d exerci ci aerbi c durant di versos
mesos augment a en un 5% l a xi f ra de col est erol -HDL i reduei x en el 5 i 4%,
respect i vament , l es xi f res de col est erol -LDL i t ri gl i cri ds, en persones pr-
vi ament sedent r i es (evi dnci a Ib). Aquest s canvi s augment en ms si l es
persones reduei xen el consum de grei xos sat urat s i perden pes. Amb l exerci ci
i sot ni c el s canvi s l i pdi cs sn menors.
I Prevenci secundri a i rehabi l i t aci en l a cardi opat i a i squmi ca; t ant l exerci -
ci aerbi c com el de resi st nci a di smi nuei xen l a mort al i t at cardaca en un 20%
(evi dnci a Ib).
I Prevenci pri mri a i rehabi l i t aci de l i ct us. L exerci ci regul ar di smi nuei x el s
f act ors de ri sc de pat i r un acci dent vascul ar cerebral (AVC) i d al t res com l a
resi st nci a a l a i nsul i na i el s f act ors de l a coagul aci , i augment a el s si st emes
d ant i oxi dant s endgens (evi dnci a III).
I Mi l l ora de l a cl ni ca del f enomen de Raynaud (evi dnci a III).
I Tract ament i rehabi l i t aci de l art eri opat i a peri f ri ca. En l a cl audi caci i nt er-
mi t ent l exerci ci aerbi c augment a l a di st nci a de marxa sense dol or (evi dn-
ci a IIa). No s ha observat aquest benef i ci amb l exerci ci de resi st nci a.
I Prevenci i t ract ament de l obesi t at .
L exerci ci aerbi c mi l l ora l a composi ci del cos: augment a el t ei xi t muscul ar
i di smi nuei x l adi ps. Aquest s canvi s no sn t an evi dent s amb l exerci ci de
resi st nci a (evi dnci a Ia).
Si hi ha di f ernci a evi dent en el mant eni ment del pes aconsegui t per l a
di et a, f ent exerci ci s aconseguei x evi t ar l augment post eri or de pes (evi dn-
ci a III). Per aconsegui r-ho, l a durada de l exerci ci ha de ser superi or a l est n-
dard, de 60 a 90 mi nut s cada di a de t i pus moderat . Si l a i nt ensi t at de l exer-
ci ci s menor, cal augment ar-ne l a durada.
I Prevenci i t ract ament de l a di abet i s de t i pus 2 i de l a sndrome met abl i ca.
La prevenci de l a di abet i s s ms evi dent en l a pobl aci amb ms ri sc per a
l a mal al t i a, com el s que t enen i nt ol ernci a a l a gl ucosa (evi dnci a Ib). A ms,
l act i vi t at f si ca reduei x l a resi st nci a a l a i nsul i na, l a i nsul i nmi a i l a f i bri no-
genmi a, i mi l l ora l a i nt ol ernci a a l a gl ucosa. Amb l exerci ci , es reduei x l a
xi f ra d hemogl obi na gl i cada en 0,7, xi f ra no menyspreabl e si l a comparem
amb l ef ect e del s hi pogl ucmi cs oral s (reducci d 1 a 2) (evi dnci a IIa).
L exerci ci t amb s t i l en l a prevenci de l es compl i caci ons de l a di abet i s. Ara
b, en l a di abet i s el ri sc de compl i caci ons per l exerci ci augment a, com ara l a
hi pogl ucmi a en l es persones que prenen hi pogl ucmi cs.
I Tract ament de l a di abet i s de t i pus 1. L act i vi t at regul ar ha de f ormar part del
seu pl a de vi da, j a que mi l l ora el cont rol gl ucmi c (evi dnci a IV). No obst ant
ai x, l a possi bi l i t at de l apari ci de compl i caci ons a causa de l a di abet i s s ha
de t eni r en compt e en el moment d i ndi car el t i pus d exerci ci .
I Prevenci de l ost eoporosi . L augment de l a massa ssi a prpi a de l a i nf ant e-
sa i de l adol escnci a s i ncrement a amb l exerci ci regul ar. La sobrecrrega
int ermit ent sobre l os f a ref orar la seva est ruct ura al microscopi (evidncia IV).
En dones post menopusi ques, l act i vi t at f si ca provoca un augment de l a den-
si t at ssi a en l a col umna vert ebral i en el col l del f mur, ai x com en l a col um-
na l umbar, en un 1% anyal (evi dnci a Ib). En l es dones premenopusi ques i en
el s homes s ha observat l augment de l a massa ssi a (evi dnci a IV). Hi ha una
reducci del ri sc de pat i r f ract ures ost eoport i ques i cai gudes (evi dnci a Ib).
A ms, amb l exerci ci , mi l l ora l equi l i bri , l a f l exi bi l i t at i l a f ora muscul ar i de
l es art i cul aci ons (evi dnci a IV).
I Di smi nuci del dol or i de l a i ncapaci t at f unci onal per l art rosi del mal uc i del
genol l (evi dnci a Ib). L ef ect e anal gsi c de l exerci ci es produei x per l augment
de l al l i berament d endorf i nes. Ara b, l es act i vi t at s de l a vi da di ri a sn suf i -
ci ent s per aconsegui r-ne un al l i berament adequat . La prescri pci d act i vi t at
f sica que inclogui exercici d enf ort iment i de f lexibilit at millora la capacit at f un-
ci onal de t ot el cos.
I Mi l l ora de l a cl ni ca de f i bromi l gi a i de l a sndrome de f at i ga crni ca (evi dn-
ci a Ib).
I Reducci de l a cl ni ca en l a hi pert rf i a prost t i ca beni gna.
I La i nst auraci preco de l act i vi t at f si ca ordi nri a s ms benef i ci osa que el
reps en el l l i t en el s epi sodi s de l umbl gi a aguda (evi dnci a Ia). Aquest a
acci no s observa en l a ci at l gi a aguda.
I Rehabi l i t aci de l a l umbl gi a crni ca. L exerci ci pract i cat amb regul ari t at s
ms i mport ant que al t res t ract ament s en l a rehabi l i t aci de l a l umbl gi a cr-
ni ca (evi dnci a Ib).
I Mi l l ora de l a cervi cl gi a crni ca, amb o sense cef al ea (evi dnci a Ib).
I Mi l l ora de l a capaci t at cardi ovascul ar en el s paci ent s asmt i cs (evi dnci a IIa).
I Increment de l a capaci t at f unci onal en l a mal al t i a pul monar obst ruct i va crni -
ca. A ms, augment a l a qual i t at de vi da i reduei x l a di spnea (evi dnci a IV).
I Mi l l ora de l a sal ut ment al . Ai x, s observa reducci de l ansi et at i de l a f at i ga
crnica i millora de l est at d nim en la poblaci general i vella, respect ivament
47
48
(evi dnci a IIb). Mi l l oren el s smpt omes de l a depressi de manera si mi l ar a l a
t erpi a cogni t i va (evi dnci a Ib). L exerci ci af avorei x l al l i berament d endorf i -
nes, l a rel axaci muscul ar i ment al i mi l l ora l aut oi mat ge corporal . En el s
paci ent s depri mi t s, l a prct i ca d act i vi t at f si ca que si gui agradabl e sembl a ser
posi t i va en el seu est at d ni m. Tamb, f oment a l aut oest i ma, l a rel axaci i l a
capacit at per f er f ront a l est rs, reduint l ansiet at secundria a l est rs ordinari
(evi dnci a IV). L ef ect e de l act i vi t at sobre l est rs es deu a l acci sobre l ei x
hi pot al mi c-hi pof i ssari -adrenal .
I Mi l l ora de l a f unci cogni t i va en l a gent gran (evi dnci a III).
I Prevenci pri mri a de di versos t umors mal i gnes. Les persones que f an act i vi t at
moderada t enen una reducci de l a i nci dnci a del cncer de cl on i de mama
respect e el s sedent ari s (evi dnci a IIa). El mecani sme pri nci pal pel qual l exerci -
ci f ari a aquest a prevenci seri a per est i mul aci del si st ema i mmuni t ari : s ha
observat augment de l act i vi t at del s macrf ags, del l i mf ci t s act i vat s i de l es
cl l ul es ki l l er. A ms, l exerci ci est i mul a el peri st al t i sme i nt est i nal i i nduei x can-
vi s hormonal s. S ha suggeri t que l a prct i ca d exerci ci pot di smi nui r l a i nci dn-
ci a de neopl si es de prst at a, de pncrees i d endomet ri (evi dnci a IV).
I Tract ament de l i nsomni . T ef ect es posi t i us t ant en l i nsomni de conci l i aci
com de mant eni ment ; ai x, per exempl e, augment a el perode de son prof und
i reduei x l a f ase REM. El s ef ect es sn t ant a curt t ermi ni com a l l arg t ermi ni
(evi dnci a Ib).
I xi t del s programes de cessaci t abqui ca (evi dnci a III).
I Al t res: cal f aci l i t ar l a f unci di gest i va i l a mi l l ora de l a f unci i mmuni t ri a
(evi dnci a IV). A ms, sembl a que l exerci ci i sot ni c sol o associ at a l aerbi c
s benef i ci s per a l es persones VIH+ .
Consell sanit ari sobre lexercici f sic
I El canvi de l act i vi t at f si ca ha de f ormar part del pl a gl obal de promoci d al -
t res est i l s de vi da sal udabl es.
I El consel l donat pel s prof essi onal s d At enci Pri mri a (annex 3) dna l l oc a un
i ncrement de l act i vi t at f si ca a curt t ermi ni durant el perode de 12 mesos t ant
en l a pobl aci general com en l a sedent ri a (evi dnci a Ia). Per aquest canvi
d est i l de vi da no es mant a l l arg t ermi ni (evi dnci a Ia).
I El consel l s ha d i ndi vi dual i t zar i el paci ent ha d est ar d acord amb el pl a. Cal
donar l a i nf ormaci especf i ca segons l a f ase de mot i vaci en qu es t roba l a
persona: f ase precont empl at i va no vol f er exerci ci , f ase cont empl at i va no
f a exerci ci , per en vol dri a f er, f ase de preparaci f a exerci ci f si c i rregul ar
i f ase d act i vi t at i de mant eni ment f a exerci ci de manera regul ar.
I La modi f i caci de l es act i vi t at s de l a vi da di ri a o a casa, a f i d i ncrement ar l e-
xerci ci f i ns a l a quant i t at que s aconsel l a, s i gual d ef ect i va que l a prescri pci
de l act i vi t at regl ada en un gi mns o un cent re esport i u (evi dnci a Ib).
Bibliograf ia
Aki m AA, Pet rovi t ch H, Burchf i el d CM, et al . Ef f f ect s of wal ki ng on mort al i t y among non-
smoki ng ret i red men. N Engl J Med 1998; 338: 94-99.
Andersen RE, Wadden TA, Barl et t SJ. Ef f ect s of l i f est yl e act i vi t y vs st ruct ured aerobi c exer-
ci se i n obese women. A randomi zed t ri al . JAMA 1999; 281: 335-340.
Boul e NG, Haddad E, Kenny GP, Wel l s GA, Si gal RJ. Ef f ect s of exerci se on gl ycemi c cont rol
and body mass i n t ype 2 di abet es mel l i t us: a met a-anal ysi s of cont rol l ed cl i ni cal t ri al s.
JAMA 2001; 286: 1217-1227.
Busch A, Schacht er CL, Pel oso PM, Bombardi er C. Ej erci ci os para el t rat ami ent o del sn-
drome de f i bromi al gi a (revi si Cochrane t raduda). Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006.
Byers T, Nest l e M, McTi ernan A, Doyl e C, Curri e-Wi l l i ams A, Gansl er T, Thun M. Ameri can
Cancer Soci et y gui del i nes on nut ri t i on and physi cal act i vi t y f or cancer prevent i on:
reduci ng t he ri sk of cancer wi t h heal t hy f ood choi ces and physi cal act i vi t y. CA Cancer
J Cl i n 2002; 52: 92-119.
Di abet es Prevent i on Program Research Group. Reduct i on i n t he i ncedence of t ype 2 di a-
bet es wi t h l i f est yl e i nt ervent i on or met f ormi n. N Engl J Med 2002; 346: 393-403.
Dunn AL, Marcus BH, Kampert , JB et al . Compari son of l i f est yl e and est ruct uret i nt erven-
t i ons t o i ncrease phi si cal act i vi t y and cardi orespi rat ory f i t ness. A randomi zed t ri al .
JAMA 1999; 281; 327-334.
Edmonds M, McGui re H, Pri ce J Trat ami ent o con ej erci ci os para el sndrome de f at i ga
crni ca (revi si Cochrane t raduda). Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006.
Fi nni sh Medi cal Soci et y Duodeci m. Physi cal act i vi t y i n t he prevent i on, t reat ment and
rehabi l i t at i on of di seases. A: EBM Gui del i nes. Evi dence-Based M edi ci ne [ CD-ROM ] .
Hel si nki , Fi nl and: Duodeci m M edi cal Publ i cat i ons Lt d.; 2004 Jun 29 [ Vari ous] .
www.gui del i ne.gov
Gi rol ami B, et al . Treat ment of i nt ermi t t ent cl audi cat i on wi t h physi cal t rai ni ng, smoki ng
cessat i on, pent oxi f yl l i ne, or naf ronyl . Arch Int er Med 1999; 159: 337-345.
Grupo de Act i vi dad Fsi ca y Sal ud de l a semFYC. La necesi dad de moverse. At en Pri mari a
2002; 30: 423-424.
Han A, Robi nson V, Judd M, Tai xi ang W, Wel l s G, Tugwel l P. Tai chi para el t rat ami ent o de
l a art ri t i s reumat oi de. Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006.
Herrera P, Roj as MJ, Vel l o R. Act i vi dad f si ca y sal ud. JANO 2001; 1375: 57-69.
Irwi n ML, Yasui Y, Ul ri ch CM, et al . Ef f ect s of exerci se on t oal and i nt ra-abdomi nal body f at
i n post menopausal women; a randomi zed cont rol l ed t ri al . JAMA 2003; 289: 323-330.
Kay TM, Gross A, Sant agui da PL, Hovi ng J, Gol dsmi t h C, Bronf ort G, Cervi cal Overvi ew
Group Ej erci ci os para l os t rast ornos mecni cos de cuel l o. Bi bl i ot eca Cochrane Pl us,
2006 (4). Di sponi bl e a: www.updat e-sof t ware.com
49
50
Kel l ey GA. Aerobi c exerci se and bone densi t y at t he hi p i n post menopausal w omen:
a met a-anal ysi s. Prevent Medi ci ne 1998; 27: 798-807.
Knol s R, Aaronson NK, Uebel hart D, Fransen J, Auf demkampe G. Physi cal exerci se i n can-
cer pat i ent s duri ng and af t er medi cal t reat ment : a syst emat i c revi ew of randomi zed and
cont rol l ed cl i ni cal t ri al s. DARE. J Cl i n Oncol ogy 2005; 23: 3830-3842.
Larun L, Nordhei m LV, Ekel and E, Hagen KB, Hei an F. Ej erci ci o para l a prevenci n y
t rat ami ent o de l a ansi edad y l a depresi n en ni os y j venes. Bi bl i ot eca Cochrane Pl us,
2006 (4). Di sponi bl e a: www.updat e-sof t ware.com
Lawl or DA. Hopker SW. The ef f ect i veness of exerci se as an i nt ervent i on i n t he manage-
ment of depressi on: syst emat i c revi ew and met a-regressi on anal ysi s of randomi sed
cont rol l ed t ri al s. BMJ 2001; 322: 763-767. ht t p://bmj .bmj j ournal s.com/cgi /repri nt /322/
7289/763
Manson JE, et al . A prospect i ve st udy of wal ki ng as compared wi t h vi gorous exerci se i n
t he prevent i on of coronary heart di sease i n women. N Engl J Med 1999; 341: 650-658.
Manson JE, Nat ham DM, Krol ewski AS. A prospect i ve st udy of exerci se and i nci dence of
di abet es among US mal e physi ci ans. J Am Med Assoc 1992; 268: 63-67.
Marrugat J, El osua R, Covas MI, Mol i na L, Rubi es J. Amount and i nt ensi t y of physi cal
act i vi t y, physi cal f i t ness, and serum l i pi ds i n men. Am J Epi demi ol 1996; 6: 562-569.
Mont gomery P, Denni s J. Ej erci ci os f si cos para probl emas del sueo en adul t os mayores
de 60 aos de edad. Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006.
Net er JE, et al . Inf l uence of wei ght reduct i on on bl ood pressure. A met a-anal ysi s of ran-
domi sed cont rol l ed t ri al s. Hypert ensi on 2003; 42.
Proper KI, Koni ng M, Van der Beek AJ, Hi derbrant VH, Bosscher RJ, Van Mechel en W. The
ef f ect i veness of worksi t e physi cal act i vi t y programs on physi cal act i vi t y, physi cal f i rnes,
and heal t h. Dat abase of Abst ract s of Revi ews of ef f ect s (DARE). Cl i n J Sport Med 2003;
13: 106-117.
Ram FSF, Robi nson SM, Bl ack PN, Pi cot J. Ent renami ent o f si co para el asma. Bi bl i ot eca
Cochrane Pl us, 2006 (4).
Serra Gri ma JR. Prescri pci n de ej erci ci o f si co para l a sal ud. Barcel ona: Pai dot ri bo, 1996.
Serrat osa L, Fernndez A. Hi pert ensi n art eri al y ej erci ci o. Rev Esp Cardi ol 1997; 50 (Supl .
4): 24-32.
Thomas DE, El l i ot t EJ, Naught on GA. Ej erci ci os para l a di abet es mel l i t us t i po 2 (revi si
Cochrane t raduda). Bibliot eca Cochrane Plus, 2006 (4). Disponible a: www.updat e-sof t -
ware.com
Wol f f I, et al . The ef f ect of exerci se t rai ni ng programs on bone mass: a met a-anal ysi s of
publ i shed cont rol l ed t ri al s i n pre and post menopausal women. Ost eoporosi s Int 1999;
9: 1-12.
5. EL REPS
En aquest capt ol f em ref ernci a al reps noct urn, per t amb esment em al t res
moment s de reps durant el di a, com l a mi gdi ada. En el capt ol segent es pre-
sent a l a i mport nci a del s est at s de rel axaci per redui r l est rs del di a.
El reps adequat (f i gura 5.1), j unt ament amb una correct a al i ment aci i l e-
xerci ci f si c, const i t uei xen el s t res pi l ars f onament al s de l a medi ci na nat ural i de
l est i l de vi da sal udabl e des del nai xement f i ns a l a mort . Reps, al i ment aci i
exerci ci s han d al t ernar durant el di a, amb un ri t me harmoni s, a f i d aconsegui r
una bona sal ut .
51
Figura 5.1. Reps.
El s probl emes del son no sn rars. Un 10% de l a pobl aci t i nsomni crni c
i aquest percent at ge puj a al 34% si hi af egi m el s i nsomni s espordi cs. Amb l e-
dat augment en aquest s percent at ges.
Concept e de reps noct urn adequat
El reps noct urn adequat s l experi nci a de dormi r b, t ant en qual i t at com en
quant i t at d hores, de manera que al di a segent es pugui t eni r una qual i t at de
52
vi da sense cansament , f al t a d energi a, di f i cul t at de con cent raci ni i rri t abi l i t at .
Per t ant , l a persona que dorm poc, per rendei x b l endem, vol di r que des-
cansa b de ni t i no pat ei x i nsomni .
Cal recordar que el nombre d hores necessri es di smi nuei x f i si ol gi cament
amb l edat . Ai x s ha comprovat en el s est udi s de pol i somnograf i a, que t amb
most ren que l a durada del son prof und di smi nuei x en l a gent gran.
I ndicacions del reps adequat
Les i ndi caci ons del reps adequat es poden veure a l a t aul a 5.1.
Taula 5.1. I ndicacions, t ipus de reps i grau devidncia (la higiene
del son est indicada en qualsevol sit uaci on sesment a
un reps dif erent )
Prevenci secundria Reps al llit < 7 dies I b
dinf art agut de miocardi
Cardiopat ia isqumica Reps post prandial I V
i en la crisi de dolor
Pericardit is aguda Reps al llit ment re I V
hi ha smpt omes
Epilpsia Higiene del son I V
Vert igen Reps al llit I V
Quadres gripals Reps al llit I V
I nf eccions de vies Reps relat iu I V
respirat ries alt es
Prevenci daccident s laborals Descans regulat I I I
dins lhorari laboral
Baixes laborals Higiene del son I V
Prevenci daccident s de t rnsit Higiene del son I V
Prevenci de depressi Higiene del son I V
i est rs crnic
Augment del f uncionament Higiene del son I V
cognit iu
Ast nia Higiene del son I V
Alcoholisme Higiene del son I V
I ndicacions Tipus de reps Evidncia
(Cont i nua)
M esures per dormir b
A banda de t ract ar l es causes f si ques (el dol or crni c, l a mal al t i a respi rat ri a, el s
t rast orns de prst at a o al t res) i l es causes psi qui t ri ques de l i nsomni secundari ,
l es segent s mesures han most rat ef ect i vi t at per mi l l orar el son:
I Prct i ca dexerci ci di ari regul ar. Com ms quant i t at d exerci ci es f a,
ms ef ect e posi t i u s obser va sobr e el son, t ant per di smi nui r l i nsomni
d i ni ci com per al l euj ar l i nsomni de mant eni ment . Ai x s i ndependent del
sexe, l edat i l a presnci a o no de depressi . s pref eri bl e f er l act i vi t at ms
i nt ensa pel mat , dei xant per l a t arda l es act i vi t at s ms suaus que cal f er
com a mol t t ard 2 hores abans d anar a dormi r. Veure l apart at d exerci ci
f si c (evi dnci a Ib).
I Terpia cognit iva. Aquest t ract ament consi st ei x a canvi ar l es i dees negat i -
ves que t enen t ot es l es persones amb probl emes de son, t ant pri mari com
secundari (per exempl e, el dol or crni c). Aquest s pensament s sn generadors
d emoci ons est ressant s. En aquest es si t uaci ons, l a t erpi a cogni t i voconduct ual
s t i l per t rencar el cercl e vi ci s d i nsomni : pensament s di sf unci onal s - emo-
ci ons negat i ves - ms i nsomni (evi dnci a Ia).
I Relaxaci. Veure capt ol segent (evi dnci a Ia).
I La cambra sha de reservar noms per dormir i per viure la sexua-
lit at . El dormi t ori no ha de ser el l l oc per veure l a t el evi si , t rebal l ar, rumi ar
l es preocupaci ons ni f er act i vi t at s prpi es de l est at de vi gl i a (evi dnci a IIa).
E l r e p s
53
Taula 5.1. I ndicacions, t ipus de reps i grau devidncia (la higiene
del son est indicada en qualsevol sit uaci on sesment a
un reps dif erent )
(Cont .)
Prevenci dinf eccions Higiene del son* I V
Ciat lgia Reps relat iu, alt ernant I V
amb exercici < 2 set manes
Trombof lebit is ext ensa Reps amb lext remit at I V
incorporada, pocs dies
I ndicacions Tipus de reps Evidncia
* El descans noct urn i ncrement a al guns medi adors del nost re si st ema i mmuni t ari com l a i nt erl euci na-1.
54
I El bany calent (a 40 C) general o parci al , ent re 30 mi nut s i 2 hores abans
d enl l i t ar-se mi l l ora el son i nt ermi t ent i l a qual i t at del son (evi dnci a IIa) (f i gu-
ra 5.2).
Figura 5.2. Bany cal ent .
I Cal anar a dormir quan es t son. Si passat s 20 mi nut s d est ar al l l i t no
s aconseguei x dormi r, cal ai xecar-se i f er al guna act i vi t at t ranqui l l a f ora de
l habi t aci ; quan ent ri l a son, es t orna al l l i t . Cal repet i r aquest a paut a t ant es
vegades com si gui necessari (evi dnci a IIa).
I Aixecar-se del llit a la mat eixa hora cada mat (evi dnci a IIa).
I Evit ar f er migdiada. L excepci s en l a gent gran, sempre i quan l a mi g-
di ada es f aci a pri mera hora de l a t arda i durant menys de mi t j a hora (evi -
dnci a IIa).
I Hbi t s hi gi ni cs del son. Sn t i l s t ant per a l a gent gran com per al s
i nf ant s (evi dnci a IIa):
No dormi r de di a desprs d una ni t en qu s ha descansat poc.
No mi rar el rel l ot ge quan no podem dormi r.
Evi t ar el consum de t abac, caf , t , begudes de col a, xocol at a, al t res est i -
mul ant s i begudes al cohl i ques, en l es 6 hores abans d enl l i t ar-se.
Sopar 2 hores abans d enl l i t ar-se; menj ar i beure poc.
Cui dar l es condi ci ons f si ques del dormi t ori per t al que no hi hagi sorol l s, ni
l l ums, ni t emperat ures ext remes que al t eri n el son. Si cal , s han d usar t aps
per a l es orel l es.
Les act i vi t at s est i mul ant s o l es que provoquen t ensi o l es preocupaci ons no
s han de dei xar per al f i nal del di a. En canvi , l es act i vi t at s rel axant s, com l l e-
gi r un l l i bre poc i nt eressant i al t res de l apart at de rel axaci , sn aconsel l a-
bl es abans d enl l i t ar-se.
Cal revi sar t ot es l es medi caci ons que pren l a persona, a f i de cercar aquel l es
que pugui n i nt erf eri r amb el son. L s d hi pnt i cs s ha de l i mi t ar a pocs di es.
Una al t ernat i va a l es benzodi azepi nes s l a val eri ana, l a qual no produei x
somnol nci a di rna i t pocs ef ect es secundari s.
I Rest ringir el t emps dest ada al llit a les hores que un dorm de mit -
jana. Per prescri ure el t emps que hom ha d est ar al l l i t , cal el aborar un di ari
del son on s anot a el t emps que es dorm real ment cada ni t . El t emps prescri t ,
que no ha de ser i nf eri or a 5 hores, es va reaj ust ant cada set mana segons el
t ot al d hores de son (evi dnci a IIb).
I Perdre la por a no poder dormir de nit . Ai x s aconseguei x si l a perso-
na i nt ent a mant eni r-se despert a t ant com pot , enf ront ant -se a l es i dees de por
esment ades. Ai x, augment a l a sat i sf acci per dormi r (evi dnci a IIb).
I Relaxaci. s t i l per redui r l ansi et at d ori gen i secundri a al f et de no poder
dormi r al pri nci pi de l a ni t . Com a exempl e, t eni m l a rel axaci que es basa en
l a respi raci prof unda o l a que al t erna t ensi i di st ensi de t ot es l es part s del
cos (evi dnci a IIb).
I Exposar els ulls a la llum del sol. Fer-ho a pri mera hora del mat i al f i nal
de l a t arda, pot mi l l orar l a qual i t at del son en l a gent gran (evi dnci a IV).
I Quant al llit , el coix ha de t enir el gruix idoni. El coi x no ha de pro-
dui r corbes dol oroses al col l . El s l l enol s i l a roba que es port i a l hora d enl l i -
t ar-se com menys mi l l or s ms adequat que si gui n de cot , a f i de f aci l i t ar
l a t ranspi raci .
I Posici que adopt a la columna. T i mpl i caci a l hora de dormi r b i per
preveni r i redui r el mal d esquena i l a t ensi l umbar. En aquest sent i t , l a mi l l or
post ura s dormi r de cost at amb el s genol l s f l exi onat s (evi dnci a IV).
Bibliograf ia
AC Ki ng, et al . M oderat e-i nt ensi t y exerci se and sl eep-rat ed qual i t y of sl eep i n ol der
adul t s. A randomi zed cont rol l ed t ri al . JAMA 1997; 277: 32-37.
Al eman A, Al t habe F, Bel i zn J, Bergel E. Reposo en cama durant e el embarazo para l a
prevenci n del abort o espont neo. La Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006. Di sponi bl e a:
ht t p://www.updat e-sof ware.com
Al onso L, Ll or JL. Inf ormaci n sani t ari a escri t a di ri gi da a l os paci ent es. SemFYC: Gua
de Act uaci n en At enci n Pri mari a. 2a ed. Barcel ona: SemFYC, 2002; 1041-1057.
E l r e p s
55
56
Curri e SR, Wi l son KG, Pont ef ract AJ, et al . Cogni t i ve-behavi oral t reat ment of i nsomni a
secondary t o chroni c pai n. J Consul t Cl i n Psychol 2000; 68: 407-416.
Est i vi l l E, Segara F. Novedades en el t rat ami ent o del i nsomni o. FMC 2003; 10: 181-188.
Hagen KB, Hi l de G, Jamt vedt G, Wi nnem M. Reposo en cama para dol or l umbar y l a ci t i -
ca agudos. La Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006. Di sponi bl e a: www.updat e-sof ware.com
Herkner H, et al . Short versus prol onged bed rest af t er uncompl i cat ed acut e myocardi al
infarct ion: a syst emat ic review and met a-analysis. J Clin Epidemiology 2003; 56: 775-781.
Li ao WC. Ef f ect s of passi ve body heat i ng on body t emperat ure and sl eep regul at i on i n t he
el derl y: a syst emat i c revi ew. Int J Nursi ng St udi es 2002; 39: 803-810.
Meher S, Abal os E, Carrol i G. Reposo en cama con o si n hospi t al i zaci n para l a hi pert en-
si n durant e el embarazo. La Bi bl i ot eca Cochrane Pl us, 2006. Di sponi bl e a: w w w.up
dat e-sof ware.com
M ol i na de Gonzl ez-M ndez T, Gonzl ez-M ndez Echevarra H. M edi ci na hol st i ca.
Mri da: Uni versi dad de l os Andes, Consej o de Publ i caci ones, 2000.
Mont gomery P, Denni s J. Cogni t i ve behavi oural i nt ervent i ons f or sl eep probl ems i n adul t s
aged 60+ . The Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2003, Issue 1. Art . No.:
CD003161. DOI: 10.1002/14651858.CD003161.
Mont gomery P, Denni s J. Physi cal exerci se f or sl eep probl ems i n adul t s aged 60+ . The
Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2002, Issue 4. Art . No.: CD003404. DOI:
10.1002/14651858.CD003404.
Nat i onal Hearg and Bl ood Inst i t ut Worki ng Group on Insomi a. Insomni a: assesment and
manegement i n pri mary care. Am Fam Phi si ci an 1999; 59: 3029-3038.
Prodi gy gui dance. Thrombophl ebi t i s 2002. Di sponi bl e a: www.prodi gy.nhs.uk
Ramchandani P, Wi ggs L, Webb V, et al . A syst emat i c revi ew of t reat ment s f or set t l i ng
probl ems and ni ght waki ng i n young chi l dren. BMJ 2000; 320: 209-213.
Saz Pei r P. EL cami no personal a l a sal ud. Barcel ona: Cedel , 1983.
semFYC. Gua Teraput i ca en At enci n Pri mari a. Barcel ona: semFYC, 2003.
Si ngh NA, et al . A randomi zed cont rol l ed t ri al of t he ef f ect of exerci se on sl eep. Sl eep
1997; 20: 95-101.
Smi t h MT, Perl i s ML, Park A, et al . Comparat i ve met a-anal ysi s of pharmacot herapy and
behavi or t herapy f or persi st ent i nsomni a. Am J Psychi at ry 2002; 159: 5-11.
Tucker P, Fol kard S, Macdonal d I. Rest breaks and acci dent ri sk. Lancet 2003; 361: 680.
Tw oroger SS, et al . Ef f ect s of a yearl ong moderat e-i nt ensi t y exerci se and a st ret chi ng
i nt ervent i on on sl eep qual i t y i n post menopausal women. Sl eep 2003; 26: 830-836.
Uni versi t y of Texas, School of Nursi ng, Fami l y Nurse Pract i t i oner Program. Pract i ce
paramet ers f or t he nonpharmacol ogi c t reat ment of chroni c pri mary i nsomni a i n t he el d-
erl y. Aust i n (TX): Uni versi t y of Texas, School of Nursi ng; 2005. Di sponi bl e a: www.gui de-
l i ne.gov
Vi j ay Raj put MD, St even Broml ey MD. Chroni c Insomni a. Am Fam Phi si ci an 1999; 60: 431-
442.
6. LA HIGIENE MENTAL
La hi gi ene ment al s l a capaci t at de pensar, de sent i r i d est i mar que permet por-
t ar una vi da aut noma, sol i dri a i j oi osa. Per t ant , i ncl ou l a capaci t at de ser est i -
mat , de t eni r aut oest i ma, de poder donar af ect e i de t eni r pensament s, emoci ons
i convi cci ons posi t i ves (f i gura 6.1).
57
Figura 6.1. Hi gi ene ment al .
Per l a hi gi ene ment al abast a t amb l adapt aci adi ent al s est mul s o t en-
si ons a qu sempre est subj ect a l a persona al l l arg de l a seva vi da. En aquest a
l ni a, cal recordar que l est rs s l a respost a f i si ol gi ca, psi col gi ca i conduct ual
a l es t ensi ons ext ernes (sorol l , t rf i c, horari de t rebal l ) i i nt ernes (f rust raci , an-
si et at , personal i t at de t i pus A). Quan l i ndi vi du s adapt a b a aquest s f act ors,
vi u un est rs posi t i u, que es caract eri t za per t eni r vi t al i t at , ent usi asme, opt i -
mi sme, resi st nci a a l es mal al t i es, f ora f si ca, l uci desa ment al , creat i vi t at , al t a
product ivit at i relacions humanes adequades. Per cont ra, quan no s adapt a b, viu
un est rs negat i u, que desencadena f at i ga, i rri t abi l i t at , pessi mi sme, manca de
concent raci , mal al t i es, acci dent s, bai xa creat i vi t at i product i vi t at i di f i cul t at s
de comuni caci .
El s t emes que es t ract en en aquest capt ol sn l a hi gi ene de l est rs, l a rel a-
xaci i al t res t erpi es.
58
La higiene de lest rs
FI SI OPATOLOGI A DE LESTRS
L est rs agut es caract eri t za per no act i var l ei x hi pot l em-hi pof t i c-adrenal ,
i dura general ment menys d un mes.
Cont rri ament , lest rs crnic s que est i mul a l ei x neuronal . L ei x neural
comprn el si st ema nervi s peri f ri c i l aut nom, general ment el si mpt i c.
L ef ect e ms i mmedi at s l a t ensi muscul ar i al t res, com l a t aqui crdi a, l a
t aqui pnea, l a di smi nuci del rec sangui ni a l a pel l , al s aparel l s di gest i u, uri nari i
al t res. Hi ha t amb un augment breu de l a t ensi art eri al per vasoconst ri cci
secundri a a l al l i berament d endot el i na. A ms de l ei x hi pot l em-hi pof t i c-
adrenal , en l est rs crni c s est i mul en uns al t res dos ei xos:
a) Eix neuroendocr: est f ormat pel l ocus cerul eus i el s grups cel l ul ars nor-
adrenrgi cs de l a medul l a i del pont cerebral ; segreguen adrenal i na i nora-
drenal i na. Les conseqnci es sn:
I Augment de l a t ensi art eri al , de l a f reqnci a cardaca, del vol um-mi nut
i de l a f reqnci a respi rat ri a, amb of ec.
I Tensi muscul ar, sequedat de boca, f ormaci de t rombosi i art mi es.
I Increment de l al l i berament del s opi aci s endgens, del s ci ds grassos
i col est erol .
I Di smi nuci del f l ux sangui ni en di f erent s si st emes (pel l , rony).
b) Ei x endocr : el nucl i paravent ri cul ar de l hi pot l em (hi pocamp) segrega
l hormona al l i beradora de l a cort i cot ropi na, que s l a que act i va el si st ema
hi pot l em-hi pof t i c-adrenal . Augment a l a concent raci d ACTH (cort i cot ropi -
na de l a hi pf i si ) i del cort i sol ; es reduei x l hormona del crei xement , l a TRH
i el TSH. El s ef ect es resul t ant s sn:
I Increment de l a gl ucognesi amb l a hi pergl ucmi a secundri a, del s di p-
si t s de grei xos, producci d urea, ci ds grassos l l i ures, i rri t aci gst ri ca i de
l a suscept i bi l i t at a l art eri oescl erosi amb l a necrosi de mi ocardi .
I Reducci de l a i mmuni t at (nombre i f unci del s l eucci t s, producci de ci t o-
ci nes i al t res), de l a gana, de l es hormones sexual s, del crei xement i de l a
f unci t i rodal .
I Desenvol upament de ms preocupaci ons, desori ent aci , i rri t abi l i t at , des-
conf i ana, mal humor, apat i a, i ncert esa, obl i t s f reqent s, prdua de con-
cent raci , d at enci i de l a capaci t at d enf ront ament i de prendre deci si ons.
El s ei xos endocr i neuroendocr est an i nt erconnect at s de manera que es
pot enci en. Per, a ms, hi ha al t res i nt erconnexi ons:
I A nivell de microscpia s ha descobert que a l espai int ercellular o ext racellular
hi ha una proximit at f sica ent re les t erminacions del sist ema nervis, els limf -
cit s i alt res cllules immunit ries, les hormones i els capillars de vasos sangui-
ni s i l i mf t i cs; i s ha descobert que el s l eucci t s t enen recept ors per a ppt i ds
opi oi des, com endorf i nes, adrenal i na, noradrenal i na, acet i l col i na, prol act i na,
ACTH, hormona del crei xement , TRH i al t res hormones. Aquest a s l a base
ci ent f i ca d una nova ci nci a creada al segl e XX, anomenada psi coneuroi mmu-
nol ogi a; es basa en l a rel aci est ret a ent re l a ment (pensament s o cogni ci ons),
l es emoci ons i el s si st emes f i si ol gi cs del cos (endocr i i mmunol gi c, pri nci -
pal ment ).
I El cervel l cogni t i u (hemi sf eri cerebral esquerre), que regul a l es f unci ons
i nt el l ect ual s de l a persona, est connect at amb el cervel l emoci onal
(hemi sf eri cerebral dret ), que cont rol a l es emoci ons, l a i nt uci , l a vi sual i t zaci
i l a creat i vi t at ; aquest darrer cervel l est rel aci onat amb el si st ema nervi s
veget at i u. Per t ant , el s pensament s t enen i nf l unci a sobre l es emoci ons i sobre
l es mani f est aci ons veget at i ves corporal s.
Les pat ol ogi es que augment en de f reqnci a amb l est rs crni c es rel aci o-
nen a l a t aul a 6.1. La maj ori a sn una f ont de ms est rs en l a persona, amb l a
qual cosa es crea un cercl e vi ci s.
L a h i g i e n e m e n t a l
59
Taula 6.1. M alalt ies associades amb lest rs (evidncies I I I i I V)
Cardiovascular Cardiopat ia isqumica, hipert ensi art erial,
art eriopat ia perif rica
Endocr Sndrome met ablica, obesit at , diabet is
Dermat olgic Pruja crnica, urt icria, acne, herpes simple, czema,
psoriasi, alopcia
Digest iu lcera gast roduodenal
I mmunit ari Algunes inf eccions, neoplsies (cncer de mama,
crvix, clon, pulm) i malalt ies aut oimmunit ries
(art rit is reumat oide)
M ent al Depressi, crisis dansiet at , episodis psict ics, insomni,
malsons, f at iga ment al, baixa product ivit at i
creat ivit at , anorxia
Reumt ic Lumblgia crnica, cerviclgia crnica, alt res
raquilgies, f ibromilgia, espasmes musculars
Sist ema Pat ologies
(Cont i nua)
60
CONSEQNCI ES DE LESTRS
Les conseqnci es de l est rs vari en segons:
I La vul nerabi l i t at de cada i ndi vi du. Hi i nf l uei xen el s t ret s gent i cs, l a
f orma d i nt erpret ar i de cont rol ar el s successos amenaadors, l a f ormaci
soci ocul t ural a l a i nf nci a i si l a persona ha pat i t mal t ract ament i nf ant i l .
I Fact ors psicosocials. El s pensament s negat i us i ncrement en l est rs, ment re
que el s posi t i us el f renen. El s qui t enen una act i t ud opt i mi st a en l a vi da t enen
menys malalt ies greus i ms esperana de vida. En canvi, la depressi, l allament
i l a manca de suport soci al en l a pobl aci general s un f act or de ri sc de
mal al t i a coronri a, mort al i t at preco i cncer.
LENFRONTAM ENT DE LESTRS
TERPI ES PER AFRONTAR LESTRS
Per augment ar l ef ect i vi t at de l es di verses t erpi es, s mi l l or combi nar-l es. A l an-
nex 4 es present a un f ul l adreat al s paci ent s, que l es engl oba.
I Aprendre a reconi xer l est rs: el met ge t al seu abast escal es per val orar
l i mpact e del s successos est ressant s. A ms, cal i nf ormar el paci ent que el s
smpt omes que t sn secundari s a l est rs crni c.
I Al i ment aci sana: l a di et a medi t errni a amb l es segent s modi f i caci ons:
Consum el evat de f rui t a, de verdures crues i de cereal s i nt egral s.
Escs consum de sal , de sucres i d addi t i us.
Taula 6.1. M alalt ies associades amb lest rs (evidncies I I I i I V)
(Cont .)
Sexual Disf unci erct il, ejaculaci preco, f rigidesa,
inf ert ilit at
Tocoginecolgic Alt eracions menst ruals, avort ament s, sndrome dovari
poliqust ic
Alt res smpt omes Ast nia crnica, cef alea, ret rament social, agressivit at ,
sndrome dapnea del son
Addiccions Alcoholisme, t abaquisme, abs dansiolt ics, ludopat ies
Sist ema Pat ologies
Evi t ar al i ment s i begudes exci t ant s, com xocol at a, embot i t s, pi cant s, el s que
port en caf ena i al t res.
I Exerci ci f si c: veure el capt ol 4.
I Rel axaci : es descri u a l apart at segent .
I Prendre consci nci a de l a respi raci i donar-l i prof undi t at .
I Terpi a cogni t i va bsi ca.
I Pl ani f i car i gest i onar b el t emps.
I Pot enci aci de l aut oest i ma. Manei g adequat de l i ra i del s di sgust os.
I Sol uci del s probl emes suscept i bl es de ser sol uci onat s.
I Ent renament en l a comuni caci assert i va.
I Pot enci aci de l a creat i vi t at mi t j anant l es act i vi t at s art st i ques.
I Teni r en compt e el s aspect es espi ri t ual s de l a vi da.
EVI DNCI A DE LAFRONTAM ENT. Es most ra a l a t aul a 6.2.
61
Taula 6.2. Grau devidncia de les t erpies daf ront ament de lest rs
Cardiopat ia isqumica Reducci del 34% de mort alit at global I a
i disminuci del 29% de t rast orns
cardacs, en els 2-5 anys post inf art
I nsomni M illora de la inducci i durada I a
del son. Els t ract ament s conduct uals
superen els f armacolgics, a llarg
t ermini, en la gent gran
Cef alees Reducci del 43% dels episodis I b
de migranya amb la relaxaci
en relaci al 14% que rebien placebo.
Lassociaci de la relaxaci i els frmacs
obt result at s ms bons
Art rit is Disminuci del dolor i de les visit es I b
al met ge en un 40%, en pacient s
amb art rit is reumat oide, art rosi i alt res.
La reducci es mant als 4 anys
de lest udi
Nivell
Pat ologia Result at s devidncia
(Cont i nua)
62
Quant a l a rel aci cost -ef ect i vi t at , en el s est udi s d i nvest i gaci s ha vi st que
l es t cni ques d af ront ament de l est rs per redui r t rast orns cardacs produei xen
menys despeses que el t ract ament mdi c habi t ual (evi dnci a Ib). Aquest es t er-
pi es di smi nuei xen el vol um de vi si t es per di f erent s pat ol ogi es en di versos hospi -
t al s del s Est at s Uni t s (evi dnci a III). Un conj unt d est udi s ha most rat que
es reduei xen l es consul t es al met ge: l es general s en el 7 al 15% del s casos, l es
pedi t ri ques en el 26%, per epi sodi s d asma en una vi si t a/any, l es mot i vades per
probl emes psi col gi cs i somat i t zaci ons en el 33%, l es de t i pus reumt i c en el
43%, pel dol or crni c en el 38%. Les est ades hospi t al ri es mi nven en 1,5 di es.
Est at s de relaxaci
S anomena rel axaci a qual sevol t cni ca f et a sobre el t o muscul ar amb l a f i nal i -
t at de redui r-l o i , ai x, el i mi nar l a t ensi psqui ca. En el segl e XIX, Jacobson va
est abl i r una mxi ma que encara seguei x vi gent : Sense ansi et at no hi ha hi per-
t oni a muscul ar i sense hi pert oni a no hi ha ansi et at .
Taula 6.2. Grau devidncia de les t erpies daf ront ament de lest rs (Cont .)
I ncont inncia El biof eedback + exercicis plvics I b
s ms ef ica que els exercicis sols
Lumblgia crnica M illoria de la int ensit at del dolor I b/ I I a
i de lest at f uncional
Cirurgia La relaxaci abans i desprs de cirurgia I I a
disminueix el dolor, ls de f rmacs
i els dies dhospit alit zaci
Cncer M illora de lest at dnim, qualit at I I a
de vida i f ront ament , i reducci
dels smpt omes secundaris
a la quimiot erpia
Augment de la supervivncia I I b
en malalt s de cncer
Hipert ensi art erial Les t erpies cognit ivoconduct uals I I a
redueixen les xifres de t ensi art erial,
de f orma similar als f rmacs
Nivell
Pat ologia Result at s devidncia
En l act ual i t at exi st ei x l a t endnci a a uni f i car el s ef ect es f i si ol gi cs, cogni t i us
i emoci onal s de l es di f erent s t cni ques de rel axaci en un denomi nador com,
que es conei x com est at de rel axaci o respost a de rel axaci . Aquest est at
de rel axaci s oposat a l est rs i l ansi et at .
Les t cni ques de rel axaci sol en t rebal l ar amb l a respi raci pregona, enf ocant
l at enci en l expul si de l ai re, l a qual s al l arga i es f a ms l ent a i suau; l espi -
raci s el moment adi ent per af l ui xar el s mscul s (f i gura 6.2).
63
Figura 6.2. Est at de rel axaci .
Amb l a prct i ca di ri a, l a rel axaci es va i nt egrant di ns l a personal i t at del
subj ect e, mi l l orant -ne el rendi ment i l a qual i t at de vi da.
S ha demost rat que l a prct i ca regul ar del s est at s de rel axaci reduei x l a sen-
si bi l i t at a l a noradrenal i na, l a qual cosa permet redui r l a respost a si mpt i ca al s
f act ors est ressant s, dhuc f ora de l est at de rel axaci (evi dnci a IIb).
TCNI QUES DE RELAXACI
Per poder-l es expl i car al s paci ent s, s necessari t eni r una f ormaci especf i ca.
Exempl es:
I Relaxaci progressiva de Jacobson. Es basa en l a cont racci i l a rel axa-
ci al t erna del s pri nci pal s mscul s del cos, comenant pel s peus i acabant per
64
l a cara, f i ns que t ot s al l i beren l a t ensi . Part ei x de l est at de rel axaci si mpl e
(annex 5).
I Ent renament aut ogen de Shult z. Tract a de produi r un est at de rel axaci
prof und, si mi l ar al que s obt en l a suggest i hi pnt i ca, per presci ndi nt del
t erapeut a; s a di r, s el paci ent qui acaba assol i nt l aut ocont rol del seu est at
de rel axaci sense l a i nducci di rect a del t erapeut a. Ai x es ref ora l aut oest i -
ma i l a i ndependnci a del paci ent . En aquest mt ode es f a una at enci aut o-
enf ocada en l es sensaci ons de pesadesa, cal or general i t ranqui l l i t at cardaca
i respi rat ri a.
I Sof rologia. Ci nci a que act i va l harmoni a consci ent del propi sser, usant el
cos com a mi t j . Desenvol upa l es capaci t at s prpi es de l es persones per f er-se
ms consci ent s d el l es mat ei xes t ant a ni vel l corporal com a ni vel l s ment al ,
emoci onal i conduct ual , i del seu ent orn, amb l a qual cosa s aconseguei x t eni r
serenor, aut ocont rol i capaci t at aut ocurat i va. T ef ect es t eraput i cs, preven-
t i us, pedaggi cs i de desenvol upament personal de gran val or. La sof rol ogi a va
ni xer a Espanya el 1960 de l a m del psi qui at ra col ombi A. Caycedo, que
t rebal l ava en l a ct edra del prof essor Lpez Ibor.
I Biof eedback. Per mi t j d aparel l s s i nduei x l a persona a prendre consci nci a
de l est at del seu t o muscul ar i de l es seves f unci ons veget at i ves, amb l obj ec-
t i u de cont rol ar-l os.
I Hipnosi. Est at ment al i f si c, en el qual s aprn a redui r l at enci di f usa que es
di ri gei x al medi i s augment a l at enci i nt erna adreada al propi pensament
i , en concret , a l a part del pensament que i nt eressa.
I Ioga. Veure capt ol 11.
I Medit aci. Es det al l a ms endavant .
EFECTES FI SI OLGI CS DE LA RELAXACI
L est at de l a rel axaci correspon a l act i vaci del si st ema nervi s parasi mpt i c,
que s l encarregat de cont rarest ar el s ef ect es del si st ema si mpt i c est i mul at
per l est rs. Ai x, durant i desprs de l a prct i ca de l a rel axaci , s obt enen el s
segent s ef ect es:
I Augment de l a producci de sal i va i de l l gri mes. S est i mul a l a f unci de l es
gl ndul es mucoses gst ri ques i de l es l ubri cant s de l aparel l geni t al .
I Reducci de l a f reqnci a respi rat ri a, el ri t me cardac, l a t ensi art eri al i del
consum d O
2
.
I Di smi nuei x el l act at sangui ni i l envel l i ment bi ol gi c.
I Mi l l ora del f l ux sangui ni muscul ar i reducci de l act i vi t at muscul ar.
I Di smi nuci del s ni vel l s de cat ecol ami nes, hormona del crei xement , prol act i na,
peroxi dases l i pdi ques, TSH, t i roxi na i de cort i sol .
I Augment de l es ones al f a i t het a en di verses rees cort i cal s, en l el ect roence-
f al ograma, amb ms cohernci a i nt rahemi sf ri ca i i nt erhemi sf ri ca.
I Augment de producci d i mmunogl obul i nes (ent re d al t res, l a IgA de l es muco-
ses) i de cl l ul es NK i mmuni t ri es i i ncrement de l a f agoci t osi .
I Mi l l ora del s t emps de reacci al s est mul s, de l a di scri mi naci audi t i va, del s
hbi t s d est udi i de l a capaci t at d at enci .
EFECTES CL NI CS DELS ESTATS DE RELAXACI
I Reducci de l es xi f res de t ensi art eri al en l a hi pert ensi art eri al ; l ef ect e per-
dura 6 mesos (evi dnci a Ia). Descens de l a quant i t at de f rmacs ant i hi pert en-
si us (evi dnci a Ib).
I Reducci de l a mort al i t at en paci ent s amb i squmi a coronri a (evi dnci a Ia)
i mi l l ora cl ni ca del dol or per l exerci ci (evi dnci a IV).
I Maj or i ms rpi da t ol ernci a a l est rs (evi dnci a IV).
I Correcci de l a posi ci i ncorrect a del cos (evi dnci a IV).
I Mi l l ora el dol or crni c en paci ent s neopl st i cs o af ect at s per al t res pat ol ogi es
(evi dnci a Ia). Inf l uei x en l a reducci del dol or agut , com l a mi granya, i di smi -
nuei x l a necessi t at d anal gsi cs en l es expl oraci ons i nvasi ves, el dol or post -
operat ori i el dol or durant el part (evi dnci a IIb).
I Descens del nombre i de l a gravet at del s broncoespames en paci ent s amb
asma (evi dnci a IIb).
I Reducci si gni f i cat i va de l es i nf ecci ons del t ract e respi rat ori superi or, per aug-
ment de l a IgA a l a sal i va (evi dnci a IIb).
I Ef ect e ansi ol t i c en el t rast orn d ansi et at general i t zada i en el t rast orn de pni c
(evi dnci a Ib) i en el s paci ent s amb vent i l aci mecni ca, associ ant rel axaci
i musi cot erpi a (evi dnci a IIa).
I Acci ant i depressi va (evi dnci a IIa).
I Mi l l ora de l a bul mi a, quan s associ a l a rel axaci amb l a t erpi a cogni t i vocon-
duct ual (evi dnci a Ib).
I Reducci de l est rs i mi l l ora de l a capaci t at cogni t i va en paci ent s amb esqui -
zof rni a (evi dnci a Ib).
I Mi l l ora del son, especi al ment si l a persona pat ei x i nsomni crni c, sobret ot en
persones grans (evi dnci a Ia).
I Mi l l ora del s smpt omes deri vat s de l a qui mi ot erpi a (evi dnci a IIa) i en part
del s est udi s hi ha augment de l a supervi vnci a (evi dnci a IIb).
I Mi l l ora de l es rel aci ons i nt erpersonal s, de l est abi l i t at emoci onal , de l aut o-
cont rol i de l a capaci t at product i va en el t rebal l .
65
66
Per t ant , s observa com una t cni ca psqui ca t i nf l unci a sobre di versos si s-
t emes f si cs, l a qual cosa s un al t re argument a f avor de l a i nt errel aci ent re l es
di mensi ons de l a persona.
I NDI CACI ONS DE LA RELAXACI
I Trast orn d angoi xa. Ansi et at general i t zada. Ansi et at associ ada al t rast orn
obsessi u-compul si u. Trast orn d est rs post t raumt i c.
I Sndrome ansi osa-depressi va.
I Insomni .
I Trast orn somat of orme: dol or psi cogen, somat i t zaci ons.
I Al t res t i pus de dol or crni c.
I Bul mi a nervi osa.
I Toxi comani es. Al cohol i sme.
I Pat ol ogi a respi rat ri a: asma, mal al t i a pul monar obst ruct i va crni ca (en aquest
cas seri en adi ent s l es t cni ques de rel axaci basades en l a respi raci ).
I Trast orns psi cosomt i cs: raqui l gi a, f i bromi l gi a, bruxi sme, sndrome mi of as-
cial, cef alea t ensional, migranya, budell irrit able, gast rit is, ulcus gast roduodenal,
di sppsi a, rest renyi ment , col i t i s, ast ni a crni ca, hi pert ensi essenci al , vmi t s
f unci onal s, t os psi cgena, asma, dermat i t i s at pi ca, reacci ons de dol .
I Pat r de conduct a t i pus A de Fri edman.
I Fenomen de Reynaud, rel aci onat amb l est rs.
I Prevenci de l es i nf ecci ons.
I Prevenci primria i secundria de les malalt ies relacionades amb l est rs crnic.
I Prevenci pri mri a i secundri a de l a sndrome met abl i ca.
I Prevenci pri mri a i secundri a de l a cardi opat i a i squmi ca, mal al t i es aut oi m-
munes i ment al s.
I En di verses si t uaci ons: preparaci per al part , ent renament esport i u, mi l l ora de
l aprenent at ge escol ar, i ncrement del benest ar f si c i psqui c de l a gent gran.
CONTRAI NDI CACI ONS RELATI VES DE LA RELAXACI
I Pat ol ogi a f si ca greu (per exempl e, descompensaci di abt i ca).
I Ci rurgi a recent (l ent renament per a l a rel axaci s ha de f er abans de l a i nt er-
venci ).
I Hi pot ensi post ural . Li pot mi es.
I Bradi crdi es. Bl oquei g auri cul ovent ri cul ar.
I Trast orns hi st ri ni cs. Trast orns greus de l a personal i t at .
I Psi cosi : durant el brot psi ct i c.
I Hi st ri a de convul si ons.
I Presa de drogues psi codl i ques, narcol psi a.
I Inf ant s d edat i nf eri or a 7 anys.
I Vi vnci es est ressant s prvi es a l a rel axaci .
I Ref s de l a t erpi a.
EFECTES SECUNDARI S DE LA RELAXACI
I Augment del s dol ors a curt t ermi ni en cas de f i bromi l gi a o raqui l gi a crni ca.
I Hi pot ensi , marei g i debi l i t at : i nci dnci a de l 1%, ms f reqent si l act i vaci
post rel axaci ha est at i ncompl et a; o b, per un excs de sessi ons de rel axa-
ci en el mat ei x di a.
I Frust raci , si l a persona no es rel axa en l es pri meres sessi ons. Cal expl i car al
paci ent que es necessi t a prct i ca di ri a per arri bar a obt eni r de manera pro-
gressi va ms ef ect es posi t i us.
I Angoi xa, com a ef ect e paradoxal en al guns subj ect es: del 2 al 3%.
Alt res t erpies
TERPI ES BREUS EN ATENCI PRI M RI A
TERPI A DE RESOLUCI DE PROBLEM ES
Indicacions. Paci ent s amb pat ol ogi a psi qui t ri ca no greu i react i va a probl emes
del medi modi f i cabl es; a ms, el paci ent t recursos personal s i vol unt at de par-
t i ci par en l a t erpi a. s ef i ca en el t ract ament de l a depressi maj or no greu i
depressi l l eu en qual sevol edat , di st mi a, somat i t zadors, t rast orns neurt i cs cr-
ni cs, suci di i t rast orn d est rs post t raumt i c (evi dnci es Ia-Ib).
BI BLI OTERPI A
s l a t erpi a aut oadmi ni st rada pel paci ent mi t j anant l a l ect ura d un l l i bre o de
w ebs especf i ques sobre un t ema de sal ut ment al , amb l a gui a peri di ca del
met ge. La bi bl i ot erpi a basada en l a t erpi a cogni t i voconduct ual s ef ect i va en
el t ract ament de:
I La depressi l l eu i moderada (evi dnci a Ia).
I Quadres d ansi et at i bul mi a nervi osa (evi dnci a Ib).
I Fbies, crisis de pnic, t rast orns obsessius-compulsius, problemes d assert ivit at ,
def i ci ent aut oest i ma, probl emes de parel l a i di sf unci ons sexual s (evi dnci a IIb).
67
68
PSI COTERPI A BSI CA DE SUPORT
Es basa en l a const rucci d una rel aci met ge-paci ent t eraput i ca amb escol t a
act i va; a ms, se l i of erei x i nf ormaci i consel l s sobre sal ut ment al (annex 4). La
t erpi a de suport s bsi ca en el t ract ament de l a depressi maj or i l a di st mi a
(evi dnci a Ib) i del t rast orn adapt at i u (evi dnci a IV).
M EDI TACI
s l a t erpi a en qu di ri gi m l at enci cap al nost re i nt eri or a f i d aconsegui r ms
pau. s el cont rari del que normal ment f em durant el di a: pensar i act uar sobre
preocupaci ons i aspect es ext erns a nosal t res que no paren de provocar-nos est -
mul s i ens esgot en. Amb l a medi t aci ens adonem de com pensem, sent i m, per-
cebem, de manera que parem at enci en una sol a cosa.
En redui r el s est mul s ext erns i i nt erns s obt enen uns ef ect es f i si ol gi cs si mi -
l ars al s de l a rel axaci (evi dnci a IV):
I Di smi nuei x el met abol i sme basal , el consum d oxi gen i l el i mi naci de CO
2.
I Es redueix la f reqncia cardaca, la f reqncia respirat ria i la t ensi art erial.
I Augment en l es ones al f a de l el ect roencef al ograma i permet l apari ci d ones
t het a de f i ns a 4 ci cl es/seg. La cohernci a i nt rahemi sf ri ca i i nt erhemi sf ri ca
augment a ms aqu respect e d al t res t cni ques.
I Faci l i t a l a concent raci i l at enci .
I Mi l l ora l evol uci de l ansi et at , l a depressi , l a mal al t i a coronri a i el cncer.
El s est udi s d i nt ervenci most ren, amb una evi dnci a Ib, que l a medi t aci s
t an ef i ca com l a rel axaci en el s di f erent s t i pus d ansi et at .
VI SUALI TZACI
La vi sual i t zaci s l a creaci consci ent d i mpressi ons sensori al s ment al s amb el
propsi t de canvi ar un mat ei x. Es pract i ca durant l est at de rel axaci . Es t ract a
d i magi nar real i t at s agradabl es, com ara i mat ges boni ques, sons, ol ors, t empe-
rat ura, movi ment , et c. Per exempl e: est ar assegut a l a pl at j a.
Aquest a t erpi a mdi ca va ni xer f a ms de cent anys de l a m de Jung
i Gest al t , que l a van usar per redui r l est rs. Per no va ser f i ns al s darrers anys
del segl e XX que es va t robar l a base bi oqumi ca de l a i magi naci . Les sensaci ons
i magi nades produei xen canvi s en el s neurot ransmi ssors (serot oni na, endorf i nes)
i canvi s met abl i cs, endocri ns i si st mi cs, si mi l ars al s que ocasi onen l es sensa-
ci ons real s.
Una apl i caci de l a vi sual i t zaci s l a desensi bi l i t zaci si st emt i ca, que t
com a obj ect i u subst i t ui r l a vi vnci a negat i va davant si t uaci ons est ressant s
per una reacci posi t i va. Per aquest f i , durant uns di es, es pract i ca cada di a l a
vi sual i t zaci d una si t uaci d est rs durant 10 segons i t ot segui t es vi sual i t -
za una si t uaci agradabl e. Desprs, cal enf ront ar-se a l a si t uaci real . Quan
s aconseguei x modi f i car l a vi vnci a negat i va, es passa a vi sual i t zar una al t ra
si t uaci .
Indi caci ons (evi dnci a IV): ansi et at , depressi , t ensi muscul ar, cef al ea t en-
si onal , mi granya, l cera gast roduodenal , sndrome de f at i ga crni ca, i nsomni ,
hi pert ensi art eri al i obesi t at .
M USI COTERPI A
L i ni ci de l s de l a msi ca com a agent t eraput i c es pot si t uar a l poca de l a
Grci a cl ssi ca. Pi t gores descri u el s seus ef ect es cal mant s i guari dors. Per
l a musi cot erpi a nei x com a di sci pl i na en el segl e XIX com a mi t j auxi l i ar en el
t ract ament mdi c i sobret ot d i nf ermeri a.
EFECTI VI TAT DE LA M USI COTERPI A (EVI DNCI ES I b/ I I a)
I Mi l l ora general i de l a capaci t at ment al en paci ent s amb esqui zof rni a.
I Reducci de l angoi xa i de l es f reqnci es cardaca i respi rat ri a en paci ent s
que reben vent i l aci mecni ca.
ALTRES EFECTES (EVI DNCI A I V)
I Reducci de l est rs.
I Mi l l ora de l ansi et at ; per exempl e, durant l a col onoscpi a.
I Mi l l ora de l agi t aci en paci ent s amb conf usi .
I Augment de l est at d ni m i de l a capaci t at comuni cat i va.
I Di smi nuci del dol or, en paci ent s amb cncer i en post operat s.
I Reducci de l of ec en paci ent s amb obst rucci crni ca de l es vi es ari es.
I Mi l l ora de l a sal ut en nadons.
I Mi l l ora l l eugera de l a parl a en i nf ant s amb aut i sme.
I Reducci de l es conduct es desadapt at i ves en paci ent s amb demnci a
d Al zhei mer.
69
70
Bibliograf ia
HI GI ENE DE LESTRS
Ant ai -Ot ong D. Creat i ve st ress. M anagement t echni ques f or sel f -renewal . Dermat ol
Nursi ng 2001; 13: 31.
Bl ument hal JA, Babyak M, Wei J, et al . Usef ul ness of psychosoci al t reat ment of ment al
st ress-i nduced myocardi al i schemi a i n men. Am J Hypert ens 1997; 10: 9-17.
Dyer Wayne W. Tus zonas errneas. Barcel ona: Random House Mondat ori , 1978.
Labrador FJ. El est rs: nuevas t cni cas para su cont rol . Madri d: Bol si t emas, 1992.
Mart nez Garca-Ol al l a C. Tcni cas de af ront ami ent o del est rs para at enci n pri mari a.
FMC 2004; 11(Supl . 3): 58-70.
McEw en BS. Prot ect i ve and damagi ng ef f ect s of st ress Medi at ors. N Engl J Med 1998;
338: 171-180.
M cKay M , Davi s M , Fanni ng P. Tcni cas cogni t i vas para el t rat ami ent o del est rs.
Barcel ona: Mart nez Roca, 1985.
M ol i na de Gonzl ez-M ndez T, Gonzl ez-M endz Echevarra H. M edi ci na hol st i ca.
Mri da: Uni versi dad de l os Andes, Consej o de Publ i caci ones, 2000.
Pel l et i er KR. Mi nd-body medi ci ne i n ambul at ory care: evi dence-based assessment . J Amb
Care Management 2004: 27: 25-42.
Prez Sant os C. Los al i ment os y el sueo. Barcel ona: Masson, 2003.
Saz Pei r P. Senzi l l as apl i caci ons de hi gi ene y sal ud nat ural . Zaragoza: Pabl o Saz Pei r,
1992.
Trei ber FA, Jackson RW, Davi s H, et al . Raci al di f f erences i n endot hel i n-1 at rest and i n
response t u acut e st ress i n adol escent mal es. Hypert ensi on 2000; 35: 772-775.
Tsi gos C, Chrousos GP. Hypot hal ami c-Pyt ui t ary-Adrenal axi s, neuroendocri ne f act ors and
st ress. J Psychosomat i c Research 2002: 53: 856-871.
Vgont zas BAN, Chrousos GP. Sl eep, t he hypot hal ami c-pyt ui t ary-adrenal axi s and
cyt oki nes: mul t i pl e i nt eract i ons and di st urbances i n sl i eep di sorders. Endocri nol Met ab
Cl i n N Am 2002; 31: 15-36.
Wi l son P. Manual del ant i est rs. Cmo consegui r el i mi nar l as t ensi ones en el t rabaj o.
Barcel ona: Pl aza y Jans, 1999.
RELAXACI
Cabel l R, Brugada M . La rel aj aci n, una t erapi a generadora de recursos f rent e a l a
ansi edad. AMF 2006; 2: 181-182.
Chl an L. Ef f ect i veness of a musi c t herapy i nt ervent i on on rel axat i on and anxi et y f or
pat i ent s recei vi ng vent i l at ory assi st ance. Heart Lung 1998; 27: 169-176.
Esch T, Fri cchi one GL, St ef ano GB. The t herapeut i c use of t he rel axat i on response i n st ress-
rel at ed di seases. Med Sci Moni t 2003; 9: 23-34.
Fust WR. Tcni cas de rel aj aci n. FMC 1997; 4: 221-229.
Jacobson E. Progresi ve rel axat i on. Chi cago: Uni versi t y of Chi cago Press, 1987.
M art nez Garca-Ol al l a C, Lpez Lpez C. Tcni cas de af ront ami ent o del est rs para
At enci n Pri mari a (dosi er del t al l er). XXVI Congreso de l a semFYC. Val nci a, 2006.
Mart nez Garca-Ol al l a C, Nori ega E, et al . Trat ami ent o de apoyo con sof rol oga de l a
esqui zof reni a paranoi de en at enci n pri mari a. A propsi t o de un caso. Cent ro de Sal ud
1999; 7509-7510.
M art nez Garca-Ol al l a C, M art n Fernndez J. Impact o de l as t cni cas de cont rol del
est rs sobre l a percepci n de sal ud gl obal . Li bro de resmenes del IV Congreso
Int ernaci onal de l a SEAS; 2002, sept i embre; 91.
M i chael i s RR, Huber M J, M cCann DS. Eval uat i on of t ranscendent al medi t at i on as a
met hod of reduci ng st ress. Sci ence 1976; 192: 1242-1244.
Morel l EM, Hol l andswort h JG Jr. Norepi nephri ne al t erat i ons under st ress condi t i ons f ol -
l owi ng t he regul ar pract i ce of medi t at i on. Psychosom Med 1986; 48: 270-277.
Morse DR, Mart n JS, Furst ML, et al . A physi ol ogi cal and subj ect i ve eval uat i on of medi -
t at i on, hypnosi s and rel axat i on. Psychos Med 1977; 39: 304-324.
O Connor ME, Schmi dt W, Carrol l -Pankhurst C, Ol ness KN. Rel axat i on t rai ni ng and breast
mi l k secret ory IgA. Arch Ped Adol esc Med 1998; 152: 1065.
Schul t z JH. El ent renami ent o aut geno, aut orrel aj aci n cont empl at i va. 4a ed. Barcel ona:
Ci ent f i co mdi ca, 1987.
ALTRES TERPI ES
Anderson L, Lewi s G, Araya R, et al . Sel f -hel p books f or depressi on: how can pract i t i on-
ers and pat i ent s make t he ri ght choi ce? Br J Gen Pracy 2005; 55: 387-392.
Bow er P. The cl i ni cal and cost ef f ect i veness of sel f -hel p t reat ment s f or anxi et y and
depressi ve di sorders i n pri mary care: a syst emat i c revi ew. Br J Gen Pract 2001: 51: 838-
845. Disponible a: www.hubmed.org/display.cgi?issn= 09601643&uids= 11677710
Chl an L. Ef f ect i veness of a musi c t herapy i nt ervent i on on rel axat i on and anxi et y f or
pat i ent s recei vi ng vent i l at ory assi st ance. Heart Lung 1998; 27: 169-176.
Cui j pers P. Bi bl i ot herapy i n uni pol ar depressi on: a met a-anal ysi s. J Behavi or Therapy
Exper Psychi at ry 1997; 28: 139-147.
Dow ri ck C, Dunn G, Ayuso-M at eos JL, et al . i Ot coms of Depressi on Int ernat i onal
Net w ork(ODIN) Group. Probl em sol vi ng t reat ment anb group psychoeducat i on f or
depressi on: mul t i cent re randomi sed cont rol l ed t ri al . BMJ 2000; 231; 1-6.
Garca Campayo J, Cebal l os C. En paci ent es con t rast ornos psi qui at ri cos l eves, el
t rat ami ent o con bi bl i ot erapi a en at enci n pri mari a es ef ect i vo y ef i ci ent e? At enci n
Pri mari a Basada en l a Evi denci a 2001; 8: 7-8.
Garca Campayo J, Hi dal go Campos I, Orozco Gonzl ez F. Psi cot erapi a de resol uci n de
probl emas en at enci n pri mari a. Barcel ona: Ars Mdi ca, 2006.
Gol d C, Hel dal TO, Dahl e T, Wi gram T. Musi c t herapy f or schi zophreni a or schi zophreni a-
l i ke i l l nesses. Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2005(2). DOI: 10.1002/
14651858.CD004025.pub2.
71
72
Jorm AF, et al . Ef f ect i veness of compl ement ary and sel f -hel p t reat ment s f or depressi on.
M ed J Aust ral i a 2002; 176 (10 Suppl ): S84-S95. Di sponi bl e a: w w w.mj a.com.au/
publ i c/i ssues/176_10_200502/j or10311_f m.ht ml #el ement Id-1189452
Kri sanaprakorni t T, Kri sanaprakorni t W, Pi yavhat kul N, Laopai boon M. Medi t at i on t hera-
py f or anxi et y di sorders. Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006 (3).
Lewi s G, Anderson L, Araya R, et al . Sel f -hel p i nt ervent i ons f or ment al heal t h probl ems.
Report t o t he Depart ment of Heal t h R&D Programme. London: Depart ment of Heal t h,
Jul y 2004.
Marrs RW. A met a-anal ysi s of bi bl i ot herapy st udi es. Am J Comm Psychol ogy 1995; 23:
843-870.
Mynors-Wal l i s LM, Gat h DH, Day A, Baker F. Randomi sed cont rol l ed t ri al of probl em sol v-
i ng t reat ment , ant i depressant medi cat i on, and combi ned t reat ment f or maj j or depres-
si on i n pri mary care. BMJ 2000; 320: 26-30.
Nezu AM, Nezu CM, Fel goi se SH, et al . Proj ect Genesi s: assessi ng t he ef f i cacy of probl em-
sol vi ng t herapy f or di st ressed adul t cancer pat i ent s. J Consul t Cl i n Psychol 2003; 71:
1036-1048.
Ri chards A, et al . PHASE: a randomi sed, cont rol l ed t ri al of supervi sed sel f -hel p cogni t i ve
behavi oural t herapy i n pri mary care. Br J Gen Pract 2003: 53: 764-770. Di sponi bl e a:
www.hubmed.org/di spl ay.cgi ?i ssn= 09601643&ui ds= 14601351
Tow nsend E, Haw t on K, Al t man DG, et al . The ef f i cacy of probl em-sol vi ng t reat ment s
af t er del i berat e sel f -harm: met a-anal ysi s of randomi sed cont rol l ed t ri al s w i t h respect
t o depressi on, hopel essness and i mprovement i n probl ems. Psychol M ed 2001; 31:
979-988.
Wi l ki ns MK, Moore ML. Musi c i nt ervent i on i n t he i nt ensi ve care uni t : a compl ement ary
t herapy t o i mprove pat i ent out comes. Evi dence-Based Nursi ng 2004; 7: 103-104.
7. FITOTERPIA
73
Qu s la f it ot erpia
La f i t ot erpi a s el t ract ament basat en l es pl ant es medi ci nal s senceres o en
ext ract es. Les pl ant es medi ci nal s, o f i t omedi cament s, sn consumi des per l a
maj or i a de l a pobl aci del mn. L Or gani t zaci M undi al de l a Sal ut (OM S)
est i ma que el 80% de l a pobl aci en pasos en vi es de desenvol upament
ut i l i t za pl ant es medi ci nal s t radi ci onal s com a f ont pri mri a de medi cament s
per t ract ar i per cont rol ar di verses mal al t i es; sembl ant ment , en el s pasos desen-
vol upat s, el consum de pl ant es medi ci nal s, vi t ami nes i supl ement s mi neral s ha
augment at de manera i mport ant en l es darreres dues dcades. A Espanya i sobre
l a base del s resul t at s d un est udi en el 2007 sobre el consum de pl ant es medi ci -
nal s, en consumei x una t ercera part de l a pobl aci de manera habi t ual amb f i ns
t eraput i cs. La ra d aquest augment rau en dues raons pri nci pal s:
I Creena que t ot al l que s nat ural s bo. Ai x no s cert ; en aquest sent i t , cal
pensar que al guns del s t xi cs mort al s ms conegut s sn product es nat ural s
(amani t a, ci cut a, et c.).
I Incapaci t at de l a medi ci na convenci onal de guari r cert es mal al t i es crni ques
i i ncapaci t ant s; al eshores, mol t es persones accedei xen a l es pl ant es medi ci nal s
com a al t ernat i va.
No obst ant ai x, el s consumi dors sn consci ent s que no t ot s el s product es
nat ural s sn i gual s i que nat ural no s si nni m de seguret at ; per ai x, est an exi -
gi nt product es de mi l l or qual i t at , ms segurs i , sobret ot , que si gui n ef i caos. En
vi st a de l a gran vari et at de component s, ai x com de l a vari et at d ef ect es si nr-
gi cs i act i vi t at s ant agni ques del s f i t omedi cament s, cal dur a t erme una recer-
ca i un desenvol upament escai ent s d aquest s product es. La maj or part de l a
l i t erat ura popul ar sobre l es pl ant es medi ci nal s s di f ci l d i nt erpret ar i noms
en compt ades excepci ons, l a i nf ormaci deri vada del f ol kl ore, i nf ormaci pseu-
doci ent f i ca i conei xement popul ar sobre l a seguret at i l ef i cci a de mol t es
pl ant es medi ci nal s, est amarada d exageraci ons i ef ect es mi racul osos i magi -
nari s. No obst ant ai x, en el s darrers anys ha augment at de manera not abl e el
nombre d est udi s que most ren l ef ect i vi t at de l a f i t ot erpi a amb una evi dnci a
74
de moderada a al t a. A l a t aul a 7.1 es rel aci onen l es pl ant es medi ci nal s amb
est udi s amb ni vel l s d evi dnci a Ia, Ib i II. s possi bl e que aquest a evi dnci a vagi
augment ant , perqu, de f et , l a f i t ot erpi a descansa en una base ci ent f i ca: el s
ext ract es de pl ant es i nt eracci onen di ns del nost re cos amb enzi ms. s i mport ant
que el met ge de f aml i a conegui l ef ect i vi t at de l es di st i nt es pl ant es en base al s
resul t at s aport at s per assai gs cl ni cs cont rol at s i met odol gi cament acurat s,
i que conegui qui nes l han demost rat i per a qui n probl ema de sal ut i qui nes no
l han demost rat .
Hist ria de la f it ot erpia
Les pl ant es medi ci nal s han const i t ut un del s pri nci pal s remei s emprat s des
de l ant i gui t at i han est at present s, per exempl e, en el Corpus Hi ppocrat i cum,
on se ci t en 230 espci es veget al s, l a maj ori a amb una f i nal i t at t eraput i ca. En
el segl e I dC, Di oscri des descri gu l es propi et at s i l a f orma d s de 600 pl an-
t es medi ci nal s de l rea medi t errni a. En el s segl es post eri ors, aquest a l l i st a
va ser ampl i ada amb l a i ncorporaci de noves espci es d ori gen af ri c i asi -
t i c. A l a segona mei t at del segl e XIX es cre l a moderna f armacol ogi a, maj o-
ri t ri ament basada en remei s d ori gen veget al . L al l ament del s al cal oi des de
l opi , l a ni cot i na, l a caf ena i l at ropi na, ent re d al t res, i del s gl ucsi ds de l a
di gi t al f aci l i t l expl i caci ent re composi ci qumi ca i acci en l organi sme. Ai x
va cont ri bui r en gran mesura en el desenvol upament de l a qui mi ot erpi a de sn-
t esi , buscant l especi f i ci t at t eraput i ca del s medi cament s. Al eshores, l a ut i l i t za-
ci t eraput i ca de l a f i t ot erpi a va si t uar-se en un segon t erme. Quan es va
desenvol upar l a i ndst ri a f armacut i ca en el segl e XX, l a f i t ot erpi a va esdeveni r
gai reb una medi ci na al t ernat i va i noms al guns ext ract es o deri vat s de pl an-
t es en t ot al , menys de deu van segui r comerci al i t zant -se com a f rmacs.
Per en l mbi t popul ar mai no s ha dei xat de banda l a f i t ot erpi a; si n t ot al
cont rari , en el s darrers anys s ha produt un augment del seu consum.
Classif icaci de les f ormes dadminist raci
Les pl ant es medi ci nal s, una vegada recol l i des, s han de dessecar de f orma
correct a abans d envasar-l es. El procs de dessecaci adi ent s i mport ant a f i de
no al t erar gai re el s pri nci pi s act i us de l espci e. Per a una admi ni st raci casol a-
na, cal penj ar l es pl ant es del sost re d una habi t aci on passi corrent d ai re ben
sec durant unes set manes; desprs es guarden en reci pi ent s secs i net s. Si no es
f a ai x, ms val comprar-l es com a present aci ons f armacut i ques.
F i t o t e r p i a
75
(
C
o
n
t
i
n
u
a
)
,
T
a
u
l
a

7
.
1
.
V
a
d
e
m
c
u
m

d
e

l
e
s

p
l
a
n
t
e
s

a
m
b

g
r
a
u
s

d
e
v
i
d
n
c
i
a

d
I

a

I
I
a
,
a
l
m
e
n
y
s

p
e
r

a

u
n
a

i
n
d
i
c
a
c
i
A
e
s
c
u
l
u
s

h
i
p
p
o
c
a
s
t
a
n
u
m
C
a
s
t
a
n
y
e
r

d
n
d
i
a
A
l
l
i
u
m

s
a
t
i
v
u
m
*
A
l
l
N
o
m

c
i
e
n
t
f
i
c

/

i
n
o
m

c
o
m
I
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
I
n
s
u
f
i
c
i
n
c
i
a
v
e
n
o
s
a
c
r
n
i
c
a
D
i
s
l
i
p
m
i
a
H
i
p
e
r
t
e
n
s
i
l
l
e
u
g
e
r
a
A
r
t
e
r
i
o
p
a
t
i
a
p
e
r
i
f
r
i
c
a
A
c
c
i

c
l
n
i
c
a
(
g
r
a
u

d
e
v
i
d
n
c
i
a
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a
c
i
r
c
u
m
f
e
r
n
c
i
a

d
e

l
a

c
a
m
a
,
i

d
e
l

d
o
l
o
r

i

l
e
d
e
m
a

p
e
r

l
a
i
n
s
u
f
i
c
i
n
c
i
a

v
e
n
o
s
a
(
I
a
-
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
t
o
t
a
l

d
e
l

6

a
l

1
2
%

i

d
e
l
s

t
r
i
g
l
i
c
r
i
d
s

d
e
l

1
3
%

(
I
a
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
e
s

x
i
f
r
e
s
t
e
n
s
i
o
n
a
l
s

d
e
l

2

a
l

1
0
%

(
I
a
)
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
a
d
i
s
t
n
c
i
a

c
a
m
i
n
a
d
a
s
e
n
s
e

d
o
l
o
r

a
m
b
c
l
a
u
d
i
c
a
c
i
i
n
t
e
r
m
i
t
e
n
t

(
I
b
)
C
o
n
t
r
a
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
a
b
s
o
l
u
t
e
s
E
m
b
a
r
s
H
e
m
o
r
r
g
i
a

a
c
t
i
v
a
E
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
N
u
s
e
e
s
,
p
r
u
j
a
,
e
p
i
g
a
s
t
r
l
g
i
a
N
u
s
e
e
s

i

m
o
l
s
t
i
e
s
d
i
g
e
s
t
i
v
e
s
C
e
f
a
l
e
a
D
e
r
m
a
t
i
t
i
s

i

s
m
p
t
o
m
e
s
a
l
r
g
i
c
s
O
l
o
r

d
a
l
l
P
o
t
n
c
i
a

d
e

l
e
f
e
c
t
e

d
e
l
s
a
n
t
i
c
o
a
g
u
l
a
n
t
s

i

a
n
t
i
a
g
r
e
g
a
n
t
s

a

d
o
s
i
s

a
l
t
e
s
H
i
p
o
t
e
n
s
i
o
r
t
o
s
t
t
i
c
a
P
o
s
o
l
o
g
i
a
D
e

2
5
0

a

3
1
0

m
g
/
d
i
a
d
e
x
t
r
a
c
t
e
e
s
t
a
n
d
a
r
d
i
t
z
a
t
a
m
b

1
0
0

m
g

d
a
e
s
c
i
n
a
D
e

6
0
0

a

9
0
0

m
g

d
e
c
o
m
p
.
d
e

p
o
l
s

d
a
l
l
,
3

p
r
e
s
e
s
/
d
i
a

e
n
c
o
m
p
.
d
e

3
0
0

m
g
(
e
q
u
i
v
a
l

a

2
,
4

a

3
,
7

g

d
a
l
l

f
r
e
s
c
/
d
i
a
)
T
e
m
p
s

>

4

s
e
t
m
a
n
e
s
C
o
m
p
a
r
a
c
i

a
m
b
a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
A
c
c
i

s
i
m
i
l
a
r

a
l
s
r
u
t
s
i
d
s

i

a
l
d
o
b
e
s
i
l
a
t

d
e

c
a
l
c
i
i

a

l
e
s

m
i
t
g
e
s

d
e
c
o
m
p
r
e
s
s
i

f
o
r
t
a
,
a
m
b

m
e
n
y
s
e
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s

A
c
c
i
s

s
u
a
u
q
u
e

l
a

d
e
l
s
f
r
m
a
c
s
h
i
p
o
t
e
n
s
o
r
s

i

h
i
p
o
l
i
p
e
m
i
a
n
t
s
76
T
a
u
l
a

7
.
1
.
V
a
d
e
m
c
u
m

d
e

l
e
s

p
l
a
n
t
e
s

a
m
b

g
r
a
u
s

d
e
v
i
d
n
c
i
a

d
I

a

I
I
a
,
a
l
m
e
n
y
s

p
e
r

a

u
n
a

i
n
d
i
c
a
c
i

(
C
o
n
t
.
)
A
l
o
e

v
e
r
a
*
S
v
e
r
C
a
p
s
i
c
u
m

(
d
i
v
e
r
s
e
s

e
s
p
c
i
e
s
)
P
e
b
r
e

c
o
e
n
t
C
r
a
t
a
e
g
u
s

o
x
y
c
a
n
t
h
a
E
s
p
i
n
a
l
b

C
y
n
a
r
a

s
c
o
l
y
m
u
s
C
a
r
x
o
f
a
N
o
m

c
i
e
n
t
f
i
c

/
i
n
o
m

c
o
m
I
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
P
s
o
r
i
a
s
i
O
s
t
e
o
a
r
t
r
i
t
i
s
,
l
u
m
b
l
g
i
a

N
e
u
r
o
p
a
t
i
a
d
i
a
b
t
i
c
a

o
p
o
s
t
h
e
r
p
t
i
c
a
I
n
s
u
f
i
c
i
n
c
i
a
c
a
r
d
a
c
a
e
s
t
a
d
i

I
I
D
i
s
p
p
s
i
a
D
i
s
l
i
p
m
i
a
A
c
c
i

c
l
n
i
c
a
(
g
r
a
u

d
e
v
i
d
n
c
i
a
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e

l
e
s
p
l
a
q
u
e
s

e
n

q
u
a
d
r
e
s
l
l
e
u
s
-
m
o
d
e
r
a
t
s

(
I
b
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l

d
o
l
o
r

e
n
l
a
r
t
r
o
s
i

i

e
n

l
a
l
u
m
b
l
g
i
a

(
I
b
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l

d
o
l
o
r

i

d
a
l
t
r
a

c
l
n
i
c
a

d
e
n
e
u
r
o
p
a
t
i
a

(
I
I
a
)
M
i
l
l
o
r
a

l
a

t
o
l
e
r
n
c
i
a

a

l
e
x
e
r
c
i
c
i

(
v
a
l
o
r
a
d
a
a
m
b

e
r
g
o
m
e
t
r
i
a
)
,
l
a

f
r
a
c
c
i
e
j
e
c
c
i

i

l
a
c
l
n
i
c
a

d
i
n
s
u
f
i
c
i
n
c
i
a
c
a
r
d
a
c
a

(
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

c
l
n
i
c
a
d
e

d
i
s
p
p
s
i
a

(
I
I
a
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
t
o
t
a
l

d
e
l

1
0
%

(
I
I
a
)
C
o
n
t
r
a
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
a
b
s
o
l
u
t
e
s
E
m
b
a
r
s
P
e
l
l

l
e
s
i
o
n
a
d
a
H
i
p
e
r
s
e
n
s
i
b
i
l
i
t
a
t

a

l
a

c
a
p
s
a
c
i
n
a
L
a
c
t
n
c
i
a
,
c
o
l
s
t
a
s
i
E
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
R
e
a
c
c
i
o
n
s
d
r
m
i
q
u
e
s
a
l
r
g
i
q
u
e
s
C
r
e
m
o
r

i

r
e
a
c
c
i
i
n
f
l
a
m
a
t
r
i
a
C
e
f
a
l
e
a
,
m
a
r
e
i
g
,
n
u
s
e
e
s
,
s
m
p
t
o
m
e
s
d
i
g
e
s
t
i
u
s
,
p
a
l
p
i
t
a
c
i
o
n
s
P
o
s
o
l
o
g
i
a
A
p
l
i
c
a
c
i

d
e

g
e
l

o

s
u
c

d
l
o
e
,
p
e
r

v
i
a

e
x
t
e
r
n
a
C
a
p
s
a
c
i
n
a

a
l

0
,
0
2
5
-
0
,
0
7
5
%

e
n

c
r
e
m
a
.
A
p
l
i
c
a
c
i

d
e

2

a

8

s
e
t
m
a
n
e
s
.
E
s

p
o
t
f
e
r

t
r
a
c
t
a
m
e
n
t
d
i
s
c
o
n
t
i
n
u
D
e

6
0
0

a

9
0
0

m
g
/
d
i
a
e
x
t
r
a
c
t
e
h
i
d
r
o
a
l
c
o
h
l
i
c
T
e
m
p
s

>

6

s
e
t
m
a
n
e
s
6

g

d
e

f
u
l
l
e
s

c
r
u
e
s

o

1
.
5
0
0

m
g
d
e
x
t
r
a
c
t
e

s
e
c
/
d
i
a
T
e
m
p
s

>

6

s
e
t
m
a
n
e
s
C
o
m
p
a
r
a
c
i

a
m
b
a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
N
o

p
r
o
v
o
c
a
a
r
t
m
i
e
s

m
o
r
t
a
l
s
,
q
u
e

s
n

e
f
e
c
t
e
s
s
e
c
u
n
d
a
r
i
s

d
e

l
a
d
i
g
i
t
a
l
F i t o t e r p i a
77
E
c
h
i
n
a
c
e
a

a
n
g
u
s
t
i
f
o
l
i
a
*
E
q
u
i
n
c
e
a
F
i
b
r
a
F
i
t
o
e
s
t
e
r
o
l
s

i

e
s
t
a
n
o
l
s

v
e
g
e
t
a
l
s
G
i
n
k
g
o

b
i
l
o
b
a
*
G
i
n
g
o
R
e
f
r
e
d
a
t
c
o
m

i

q
u
a
d
r
e
s
g
r
i
p
a
l
s

e
n

a
d
u
l
t
s
H
e
m
o
r
r
o
i
d
e
s
a
m
b
s
m
p
t
o
m
e
s
D
i
s
l
i
p
m
i
a
A
r
t
e
r
i
o
p
a
t
i
a
p
e
r
i
f
r
i
c
a
A
c
f
e
n
s
,
v
e
r
t
i
g
e
n

D
e
m
n
c
i
a

R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

d
u
r
a
d
a

i
i
n
t
e
n
s
i
t
a
t

d
e
l

r
e
f
r
e
d
a
t
c
o
m

i

d
e

l
a

d
u
r
a
d
a
d
e
l

q
u
a
d
r
e

g
r
i
p
a
l

e
n

a
p
r
o
x
i
m
a
d
a
m
e
n
t
u
n

2
5
%

(
I
b
)
N
o

s
e
r
v
e
i
x

c
o
m

a

p
r
o
f
i
l
c
t
i
c
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

c
l
n
i
c
a
s
e
c
u
n
d
r
i
a

a

h
e
m
o
r
r
o
i
d
e
s
,
e
s
p
e
c
i
a
l
m
e
n
t

d
e
l

s
a
g
n
a
t

(
I
a
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
t
o
t
a
l

i

L
D
L

d
u
n

1
0
%
a
p
r
o
x
.
(
I
a
)
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
a

d
i
s
t
n
c
i
a
d
e

m
a
r
x
a

s
e
n
s
e

d
o
l
o
r
e
n

c
l
a
u
d
i
c
a
c
i
i
n
t
e
r
m
i
t
e
n
t

(
I
a
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l
s

a
c
f
e
n
s

i

v
e
r
t
i
g
e
n

e
n

l
a

v
e
l
l
e
s
a

(
I
I
b
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e

l
e
s

h
a
b
i
l
i
t
a
t
s
c
o
g
n
i
t
i
v
e
s

e
n
A
l
z
h
e
i
m
e
r

i

d
e
m
n
c
i
a
v
a
s
c
u
l
a
r

(
I
V
)
T
u
b
e
r
c
u
l
o
s
i
,
c
o
l
l
a
g
e
n
o
s
i
,
l
e
u
c
m
i
a
,
m
a
l
a
l
t
i
e
s
a
u
t
o
i
m
m
u
n
e
s
H
i
p
e
r
s
e
n
s
i
b
i
l
i
t
a
t

a
l

p
r
e
p
a
r
a
t
A
l
r
g
i
a
C
e
f
a
l
e
a
,
s
m
p
t
o
m
e
s
d
i
g
e
s
t
i
u
s
,
r
e
a
c
c
i
o
n
s
d
r
m
i
q
u
e
s
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
I
N
R
a
m
b

a
n
t
i
c
o
a
g
u
l
a
n
t
s
i

l
h
e
m
o
r
r
g
i
a
a
m
b

c
i
d
a
c
e
t
i
l
s
a
l
i
c
l
i
c
E
x
t
r
a
c
t
e

a
l
c
o
h
l
i
c
d
a
r
r
e
l

e
q
u
i
v
a
l
e
n
t

a

9
0
0

m
g

d
e

p
l
a
n
t
a
c
r
u
a
/
d
i
a
;
o

6

a

9

m
g
d
e

s
u
c

d
e

p
a
r
t

a
r
i
a
a
l

d
i
a
.
M
i
l
l
o
r

e
l
s
c
o
m
p
.
q
u
e

e
s
d
i
s
s
o
l
e
n

a

l
a

b
o
c
a
,
a
b
a
n
s

d
i
n
g
e
r
i
r
T
e
m
p
s
:
7

a

1
0

d
i
e
s
2
-
3

g
/
d
i
a
T
e
m
p
s

<

4

s
e
t
m
a
n
e
s
D
e

6
0

a

1
2
0

m
g
d
e
x
t
r
a
c
t
e

s
e
c

c
a
d
a

1
2

h
o
r
e
s
T
e
m
p
s

>

8

s
e
t
m
a
n
e
s
(
C
o
n
t
i
n
u
a
)
78
T
a
u
l
a

7
.
1
.
V
a
d
e
m
c
u
m

d
e

l
e
s

p
l
a
n
t
e
s

a
m
b

g
r
a
u
s

d
e
v
i
d
n
c
i
a

d
I

a

I
I
a
,
a
l
m
e
n
y
s

p
e
r

a

u
n
a

i
n
d
i
c
a
c
i

(
C
o
n
t
.
)
H
a
r
p
a
g
o
p
h
y
t
u
m
p
r
o
c
u
m
b
e
n
s

H
a
r
p
a
g
f
i
t
H
y
p
e
r
i
c
u
m

p
e
r
f
o
r
a
t
u
m

H
e
r
b
a

d
e

S
a
n
t

J
o
a
n
N
o
m

c
i
e
n
t
f
i
c

/
i
n
o
m

c
o
m
I
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
L
u
m
b
l
g
i
a
,
d
o
l
o
r
a
r
t
r
s
i
c

i

r
e
u
m
t
i
c
D
e
p
r
e
s
s
i
l
l
e
u

i
m
o
d
e
r
a
d
a
A
c
c
i

c
l
n
i
c
a
(
g
r
a
u

d
e
v
i
d
n
c
i
a
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

d
o
l
o
r
(
m
e
s
u
r
a
t

e
n

e
s
c
a
l
a
)
,
d
e

r
i
g
i
d
e
s
a

m
u
s
c
u
l
a
r

i

d
e

l
a

m
e
d
i
c
a
c
i
a
n
a
l
g
s
i
c
a

(
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
e
s

e
s
c
a
l
e
s
d
e

d
e
p
r
e
s
s
i

(
p
.
e
x
.
H
a
m
i
l
t
o
n
)

e
n

d
e
p
r
e
s
s
i
o
n
s

l
l
e
u
s

i

m
o
d
e
r
a
d
e
s

(
I
a
)

i
g
r
e
u
s

(
I
b
)
C
o
n
t
r
a
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
a
b
s
o
l
u
t
e
s
E
m
b
a
r
s
,
l
a
c
t
n
c
i
a
E
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
<

6
%
:
d
i
g
e
s
t
i
u
s
,
f
o
t
o
s
e
n
s
i
b
i
l
i
t
z
a
c
i
,
r
e
a
c
c
i
r
m
i
c
a
S
m
p
t
o
m
e
s
n
e
u
r
o
l
g
i
c
s
I
n
t
e
r
a
c
c
i

a
m
b
a
n
t
i
c
o
n
c
e
p
t
i
u
s
o
r
a
l
s
,
a
n
t
i
c
o
a
g
u
l
a
n
t
s
,
a
n
t
i
v
i
r
a
l
s

i
a
n
t
i
c
o
n
v
u
l
s
i
v
a
n
t
s
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
a
t
o
x
i
c
i
t
a
t

a
m
b

l
a
p
r
e
s
a

c
o
n
c
o
m
i
t
a
n
t
d
I
S
R
S

(
s
n
d
r
o
m
e
s
e
r
o
t
o
n
i
n
r
g
i
c
a
)
P
o
s
o
l
o
g
i
a
D
e

5
0

a

1
0
0

m
g

d
i
a
r
i
s
d
h
a
r
p
a
g
f
i
t
/
d
i
a

p
e
r

v
i
a

o
r
a
l
.
V
i
a

e
x
t
e
r
n
a
:
4

a

5

g
/
d
i
a
D
e

5
0
0

a

1
.
0
0
0

m
g
/
d
i
a
(
3

p
r
e
s
e
s
/
d
i
a
)
d
e
x
t
r
a
c
t
e

a
l
c
o
h
l
i
c
,
d
u
r
a
n
t

4

a

8
s
e
t
m
a
n
e
s

(
p
o
t
t
a
r
d
a
r

m
s

t
e
m
p
s

e
n

l
a
c
c
i
a
n
t
i
d
e
p
r
e
s
s
i
v
a

e
n
a
l
g
u
n
s

p
a
c
i
e
n
t
s
)

(
h
i

h
a

v
a
r
i
a
c
i
e
f
i
c
c
i
a

s
e
g
o
n
s
e
x
t
r
a
c
t
e
;
l
a

d
o
s
i

n
o
e
s
t

b
e
n
e
s
t
a
n
d
a
r
d
i
t
z
a
d
a
)
C
o
m
p
a
r
a
c
i

a
m
b
a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
M
a
t
e
i
x
a

e
f
e
c
t
i
v
i
t
a
t
q
u
e

r
o
f
e
c
o
x
i
b

a

l
a
d
o
s
i

d
e

1
2
,
5

m
g
d
i
a
r
i
s

e
n

l
a
l
u
m
b
l
g
i
a

a
g
u
d
a
E
f
i
c
c
i
a

i
d
n
t
i
c
a

a

i
m
i
p
r
a
m
i
n
a

i

i
n
h
i
b
i
d
o
r
s
s
e
l
e
c
t
i
u
s

d
e

l
a
r
e
c
a
p
t
a
c
i

d
e
s
e
r
o
t
o
n
i
n
a
,
a
m
b
m
e
n
y
s

e
f
e
c
t
e
s
s
e
c
u
n
d
a
r
i
s

(
4
%

v
e
r
s
u
s

2
0
-
3
0
%
)

i

a
m
b
u
n

2
2
%

d
e
l

c
o
s
t
d
e
l
s

i
n
h
i
b
i
d
o
r
s
s
e
l
e
c
t
i
u
s
F i t o t e r p i a
79
M
a
t
r
i
c
a
r
i
a

c
h
a
m
o
m
i
l
l
a
*
C
a
m
a
m
i
l
l
a
M
e
n
t
h
a

p
i
p
e
r
i
t
a
*
M
e
n
t
a
O
e
n
o
t
h
e
r
a

b
i
e
n
n
i
s
*
O
n
a
g
r
a
P
a
n
a
x

g
i
n
s
e
n
g
*
*
G
i
n
s
e
n
g
D
e
r
m
a
t
i
t
i
s
,
l
l
a
g
u
e
s
,
d
e
r
-
m
o
p
a
t
i
a
e
x
s
u
d
a
t
i
v
a
R
e
f
r
e
d
a
t
s
D
o
l
o
r

c
l
i
c
d
i
g
e
s
t
i
u
C
e
f
a
l
e
a
I
n
f
e
c
c
i

v
i
e
s
r
e
s
p
i
r
a
t
r
i
e
s
a
l
t
e
s
,
t
o
s
,
q
u
a
d
r
e
s
g
r
i
p
a
l
s
c
z
e
m
a
a
t
p
i
c
A
s
t
n
i
a
,
f
e
b
l
e
s
a
f
s
i
c
a

i
i
n
t
e
l
l
e
c
t
u
a
l
M
i
l
l
o
r

e
v
o
l
u
c
i

c
l
n
i
c
a
d
e

l
a

d
e
r
m
a
t
i
t
i
s

d
e
p
e
l
l

i

m
u
c
o
s
e
s

(
I
I
a
)
E
f
e
c
t
e

a
n
t
i
i
n
f
l
a
m
a
t
o
r
i

d
e
v
i
e
s

r
e
s
p
i
r
a
t
r
i
e
s

(
I
V
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

d
o
l
o
r

e
n

l
a
s
n
d
r
o
m
e

d
e

c
l
o
n
i
r
r
i
t
a
b
l
e

(
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

c
e
f
a
l
e
a
t
e
n
s
i
o
n
a
l

(
I
I
a
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e

l
a

v
e
n
t
i
l
a
c
i
n
a
s
a
l
.
A
c
c
i

a
n
t
i
v
r
i
c
a

(
I
V
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l
s

s
m
p
t
o
m
e
s
d
e

l
c
z
e
m
a

(
I
I
a
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e

l
e
s
t
a
t
d
n
i
m

i

d
e

l
a
c
a
p
a
c
i
t
a
t

f
s
i
c
a

i
m
e
n
t
a
l
,
e
n

a
d
u
l
t
s

i

v
e
l
l
s

(
I
I
a
)
C
o
l
s
t
a
s
i
,
c
o
l
e
c
i
s
t
i
t
i
s
,
a
s
m
a
,
h
e
p
a
t
o
p
a
t
i
a
:
p
e
r
l
o
l
i

d
e

m
e
n
t
a
D
e
r
m
a
t
i
t
i
s

d
e

c
o
n
t
a
c
t
e
a
l
r
g
i
c
a
I
r
r
i
t
a
c
i

d
e

p
e
l
l

i
m
u
c
o
s
e
s
,
a
n
s
i
e
t
a
t
L
o
l
i

d
e

m
e
n
t
a
,
a

d
o
s
i
s

m
s

a
l
t
e
s
:
n
e
f
r
i
t
i
s
,
i

s
o
b
r
e

l
a
c
a
r
a

d
i
n
f
a
n
t
s
p
o
s
s
i
b
l
e

e
s
p
a
s
m
e
d
e

g
l
o
t
i
s
C
e
f
a
l
e
a

i

s
m
p
t
o
m
e
s
d
i
g
e
s
t
i
u
s
T
a
q
u
i
c
r
d
i
a
,
a
u
g
m
e
n
t
d
e

t
e
n
s
i

a
r
t
e
r
i
a
l
,
a
n
s
i
e
t
a
t

(
<

1
0
%
)
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
I
N
R
a
m
b

a
n
t
i
c
o
a
g
u
l
a
n
t
s
o
r
a
l
s

P
o
t
e
n
c
i
a

l
a
h
i
p
o
g
l
u
c
m
i
a

e
n

p
a
c
i
e
n
t
s

q
u
e
p
r
e
n
e
n

h
i
p
o
g
l
u
c
e
-
m
i
n
a
t
s

i
/
o

i
n
s
u
l
i
n
a
I
n
f
u
s
i

d
e

f
l
o
r
s
:
d
e
l

3

a
l

1
0
%

p
e
r

a
l
a
p
l
i
c
a
c
i

e
x
t
e
r
n
a
,
p
e
r

i
n
h
a
l
a
c
i

i

p
e
r
a

i
n
g
e
s
t
i

(
f
i
n
s

a

3

t
a
s
s
e
s
/
d
i
a
)
D
e

3

a

6

g

d
e

f
u
l
l
e
s
d
e

m
e
n
t
a
,
e
n
i
n
f
u
s
i

(
i
n
g
e
s
t
i

i

i
n
h
a
l
a
c
i
)
/
d
i
a
.
O

d
e

6

a

1
2

g
o
t
e
s
d
o
l
i

d
e

m
e
n
t
a
/
d
i
a
(
a
b
a
n
s

d
e
l
s

p
a
t
s
)
A
p
l
i
c
a
c
i
o
l
i

d
e
m
e
n
t
a

e
n

s
o
l
u
c
i
a
l
c
o
h
l
i
c
a

a
l

1
0
%
,
v
i
a

e
x
t
e
r
n
a

p
e
r

a

l
a

c
e
f
a
l
e
a
D
e

2

a

3

g

d
o
l
i

d
o
n
a
g
r
a

a
l

d
i
a
D
e

2
0
0

a

6
0
0

m
g
/
d
i
a
d
e
x
t
r
a
c
t
e
;
o

4
0
0

a
1
.
2
0
0

m
g
/
d
i
a

d
e
p
o
l
s

d
a
r
r
e
l
T
e
m
p
s
:
d
e

2

a

3

m
e
s
o
s
E
f
i
c
c
i
a

s
i
m
i
l
a
r

a

a
n
a
l
g
s
i
c
s

d
e

p
r
i
m
e
r
a

l
n
i
a
e
n

l
a

c
e
f
a
l
e
a
(
C
o
n
t
i
n
u
a
)
80
T
a
u
l
a

7
.
1
.
V
a
d
e
m
c
u
m

d
e

l
e
s

p
l
a
n
t
e
s

a
m
b

g
r
a
u
s

d
e
v
i
d
n
c
i
a

d
I

a

I
I
a
,
a
l
m
e
n
y
s

p
e
r

a

u
n
a

i
n
d
i
c
a
c
i

(
C
o
n
t
.
)
P
e
r
s
e
a

a
m
e
r
i
c
a
n
a
*
A
l
v
o
c
a
t
P
o
l
i
c
o
s
a
n
o
l
*
*
*
P
y
g
e
u
m

a
f
r
i
c
a
n
u
m
P
r
u
n
a

a
f
r
i
c
a
n
a
S
a
c
c
h
a
r
o
m
y
c
e
s

c
e
r
e
v
i
s
i
a
e
L
l
e
v
a
t

d
e

c
e
r
v
e
s
a
S
a
l
i
x

a
l
b
a
S
a
l
z
e
N
o
m

c
i
e
n
t
f
i
c

/
n
o
m

c
o
m
I
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
O
s
t
e
o
a
r
t
r
i
t
i
s
D
i
s
l
i
p
m
i
a
A
r
t
e
r
i
o
p
a
t
i
a
H
i
p
e
r
p
l
s
i
a
p
r
o
s
t
t
i
c
a
b
e
n
i
g
n
a
D
i
a
r
r
e
a
L
u
m
b
l
g
i
a
A
c
c
i

c
l
n
i
c
a
(
g
r
a
u

d
e
v
i
d
n
c
i
a
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

p
r
e
s
a
d
a
n
t
i
i
n
f
l
a
m
a
t
o
r
i
s

n
o
e
s
t
e
r
o
d
a
l
s

i

d
e
l

d
o
l
o
r

i

a
u
g
m
e
n
t

d
e

l
a
c
a
p
a
c
i
t
a
t

f
u
n
c
i
o
n
a
l

(
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i
u
n

2
4
%
d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
-
L
D
L

i

a
u
g
m
e
n
t

d
u
n

1
0
%
d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
-
H
D
L

(
I
a
)
A
u
g
m
e
n
t

d
e

l
a

d
i
s
t
n
c
i
a
c
a
m
i
n
a
d
a

s
e
n
s
e

d
o
l
o
r
a
m
b

c
l
a
u
d
i
c
a
c
i
i
n
t
e
r
m
i
t
e
n
t

(
I
b
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e

l
a

c
l
n
i
c
a
p
r
o
s
t
t
i
c
a

i

d
e
l

f
l
u
x
u
r
i
n
a
r
i

(
I
I
a
)
P
r
e
v
e
n
c
i

i

t
r
a
c
t
a
m
e
n
t
d
e

l
a

d
i
a
r
r
e
a

d
e
l
v
i
a
t
g
e
r
,
l
a

s
e
c
u
n
d
r
i
a

a
a
n
t
i
b
i
t
i
c
s

i

a
l
t
r
e
s

(
I
I
a
)
T
r
a
c
t
a
m
e
n
t

d
e

l
a
c
n
e

i
d
e

l
a

f
u
r
u
n
c
u
l
o
s
i

(
I
V
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

d
o
l
o
r

i

d
e

l
a

m
e
d
i
c
a
c
i

a
n
a
l
g
s
i
c
a

(
I
I
a
)
C
o
n
t
r
a
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
a
b
s
o
l
u
t
e
s
H
e
m
o
r
r
g
i
a
S
e
n
s
i
b
i
l
i
t
a
t

a
l

l
l
e
v
a
t
E
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
S
e
n
s
e

e
f
e
c
t
e
s
s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
i
m
p
o
r
t
a
n
t
s
C
e
f
a
l
e
a
N
e
r
v
i
o
s
i
s
m
e

i

i
n
s
o
m
n
i
P
o
t
e
n
c
i
a

l
e
f
e
c
t
e

d
e
l
s
a
n
t
i
c
o
a
g
u
l
a
n
t
s

i

a
n
t
i
a
g
r
e
g
a
n
t
s
P
r
u
j
a
,
u
r
t
i
c
r
i
a

i

a
l
t
r
e
s

r
e
a
c
c
i
o
n
s
d
r
m
i
q
u
e
s
H
i
p
o
t
e
n
s
i

s
i

e
s
p
r
e
n

c
o
n
c
o
m
i
-
t
a
n
t
m
e
n
t

I
M
A
O

C
e
f
a
l
e
a
M
e
t
e
o
r
i
s
m
e
P
o
s
o
l
o
g
i
a
A
p
l
i
c
a
c
i

e
x
t
e
r
n
a

d
e

s
u
c

d
e

l
l
a
v
o
r
s

o

d
e

f
r
a
c
c
i
i
n
s
a
p
o
n
i
f
i
c
a
b
l
e

d
e

l
o
l
i
1
0
-
2
0

m
g
/
d
i
a
T
e
m
p
s
:
6

m
e
s
o
s
-
2

a
n
y
s
D
e

1
0
0

a

2
0
0

m
g
d
e
x
t
r
a
c
t
e

a
l

d
i
a
T
e
m
p
s
:
2

m
e
s
o
s
D
e

2
5
0

a

5
0
0

m
g
/
d
i
a
T
e
m
p
s
:
m
e
n
t
r
e

d
u
r
i
l
a

d
i
a
r
r
e
a
C
o
m

a

p
r
e
v
e
n
t
i
u
:
5

d
i
e
s

a
b
a
n
s

d
e
l

v
i
a
t
g
e
6

g
/
d
i
a

p
e
r

a
t
r
a
c
t
a
m
e
n
t

d
r
m
i
c
D
e

1
2
0

a

2
4
0

m
g

d
e

s
a
l
i
c
i
n
a
C
o
m
p
a
r
a
c
i

a
m
b
a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
E
f
e
c
t
e

h
i
p
o
-
c
o
l
e
s
t
e
r
o
l
e
m
i
a
n
t
s
u
p
e
r
i
o
r

a
l
o
b
s
e
r
v
a
t

a
m
b
e
l
s

f
i
t
o
e
s
t
e
r
o
l
s

i
e
s
t
a
n
o
l
s

v
e
g
e
t
a
l
s
F i t o t e r p i a
81
S
e
r
e
n
o
a

r
e
p
e
n
s
*
S
e
r
e
n
o
a
S
i
l
y
b
u
m

m
a
r
i
a
n
u
m
*
C
a
r
d

m
a
r
i
S
o
j
a
*
T
a
n
a
c
e
t
u
m

p
a
r
t
h
e
n
i
u
m
M
a
t
r
i
c
r
i
a
T
r
i
f
o
l
i
u
m

p
r
a
t
e
n
s
e
*
T
r
v
o
l

v
e
r
m
e
l
l
U
n
c
a
r
i
a

t
o
m
e
n
t
o
s
a
*
U
n
g
l
a

d
e

g
a
t
H
i
p
e
r
p
l
s
i
a
p
r
o
s
t
t
i
c
a
b
e
n
i
g
n
a
C
i
r
r
o
s
i
h
e
p
t
i
c
a
F
o
g
o
t
s

d
e

l
a

m
e
-
n
o
p
a
u
s
a
D
i
s
l
i
p
m
i
a
P
r
e
v
e
n
c
i
d
e

l
a
m
i
g
r
a
n
y
a
F
o
g
o
t
s

d
e

l
a

m
e
-
n
o
p
a
u
s
a
A
r
t
r
i
t
i
s
r
e
u
m
a
-
t
o
i
d
e
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l

t
e
s
t

p
r
o
s
t
t
i
c
I
P
S
S
,
d
e

l
a

q
u
a
l
i
t
a
t

d
e

v
i
d
a

i

d
e
l

f
l
u
x
u
r
i
n
a
r
i

(
I
b
)
M
i
l
l
o
r
a

l
a

t
a
x
a

d
e

s
u
p
e
r
v
i
v
n
c
i
a

d
e

l
a

c
i
r
r
o
s
i

(
I
I
a
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e

l
a
f
r
e
q
n
c
i
a

i

i
n
t
e
n
s
i
t
a
t
d
e
l
s

f
o
g
o
t
s

(
I
b
)

a

c
u
r
t
t
e
r
m
i
n
i
R
e
d
u
c
c
i

d
e
l

c
o
l
e
s
t
e
r
o
l

(
I
I
b
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e
l

n
o
m
b
r
e

i

d
e

l
a

i
n
t
e
n
s
i
t
a
t

d
e

l
e
s
c
r
i
s
i
s

d
e

m
i
g
r
a
n
y
a

(
I
b
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e

l
a

i
n
t
e
n
s
i
t
a
t

d
e
l
s

f
o
g
o
t
s

(
I
b
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i

d
e
l

n
o
m
b
r
e
i

d
e

l
a

i
n
f
l
a
m
a
c
i
a
r
t
i
c
u
l
a
c
i
o
n
s
a
f
e
c
t
a
d
e
s

(
I
b
)
T
u
m
o
r
s

d
e
p
e
n
e
n
t
s
d
e
s
t
r
g
e
n
s
E
m
b
a
r
s

S
m
p
t
o
m
e
s
d
i
g
e
s
t
i
u
s
G
a
s
t
r
o
i
n
t
e
s
t
i
n
a
l
s
P
o
t

m
o
d
i
f
i
c
a
r
l
a
c
c
i

d
e
l
t
a
m
o
x
i
f
A
l
t
r
e
s
:
n
o

e
s
t
a
n
b
e
n

e
s
t
u
d
i
a
t
s
;
e
l
s
a
s
s
a
i
g
s

s
n

a

c
u
r
t
t
e
r
m
i
n
i

(
3

m
e
s
o
s
)
l
c
e
r
e
s

b
u
c
a
l
s

i

e
s
t
o
m
a
t
i
t
i
s
a
l
r
g
i
c
a
S
a
g
n
a
t
s

a

d
o
s
i
s

a
l
t
e
s
D
i
a
r
r
e
a
,
m
a
r
e
i
g

i

s
a
g
n
a
t
3
2
0

m
g

d
e
x
t
r
a
c
t
e
/
d
i
a

e
n

u
n
a

o

d
u
e
s
p
r
e
s
e
s

o

d
1

a

2

g
d
e

f
r
u
i
t
s

d
e
s
e
r
e
n
o
a
/

d
i
a
T
e
m
p
s
:
d
1

m
e
s

a

1

a
n
y
D
e

1
2

a

1
5

g

d
e

p
o
l
s
d
e

l
h
e
r
b
a

o

2
0
0
-
4
0
0

m
g

d
e
s
i
l
i
m
a
r
i
n
a
/
d
i
a
D
e

2
0

a

6
0

g

d
e
p
r
o
t
e
n
e
s

d
e
s
o
j
a
/
d
i
a
;
o

d
e

4
0

a

1
0
0

m
g
d
i
s
o
f
l
a
v
o
n
e
s
/
d
i
a
T
e
m
p
s
:
d
e

3

a

6
m
e
s
o
s

(
p
e
r

a
d
i
s
l
i
p
m
i
a
:
1
-
3

g

d
e
l
e
c
i
t
i
n
a

d
e

s
o
j
a
/
d
i
a
)
2
5

a

8
0

m
g

d
e

p
l
a
n
t
a
c
a
d
a

1
2

h
o
r
e
s
I
n
f
u
s
i

d
e

f
l
o
r
s
:
1
0
-
1
5

g
/
d
i
a
;
2

o

3
t
a
s
s
e
s
/
d
i
a
=

4
0

m
g
d
i
s
o
f
l
a
v
o
n
e
s
/
d
i
a
T
e
m
p
s

>

3

m
e
s
o
s
2

t
a
s
s
e
s
/
d
i
a

d
e
b
o
s
s
e
s

d
e

t
e

p
r
e
s
e
s
c
o
m

a

i
n
f
u
s
i
(
C
o
n
t
i
n
u
a
)
T
a
u
l
a

7
.
1
.
V
a
d
e
m
c
u
m

d
e

l
e
s

p
l
a
n
t
e
s

a
m
b

g
r
a
u
s

d
e
v
i
d
n
c
i
a

d
I

a

I
I
a
,
a
l
m
e
n
y
s

p
e
r

a

u
n
a

i
n
d
i
c
a
c
i

(
C
o
n
t
.
)
82
*
E
l
s

e
f
e
c
t
e
s

d
e
s
c
r
i
t
s

n
o

s
h
a
n

o
b
s
e
r
v
a
t

e
n

t
o
t
s

e
l
s

a
s
s
a
i
g
s

c
l
n
i
c
s

a
v
a
l
u
a
t
s
;
e
n

a
l
g
u
n
s

e
s
t
u
d
i
s

n
o

s
h
a
n

o
b
s
e
r
v
a
t

d
i
f
e
r
n
c
i
e
s

c
o
m
p
a
r
a
t

a
m
b

p
l
a
c
e
b
o
.
*
*
L
a

i
n
f
o
r
m
a
c
i

p
r
e
s
e
n
t
a
d
a

a

l
a

t
a
u
l
a

e
s

r
e
f
e
r
e
i
x

n
o
m
s

a
l

g
i
n
s
e
n
g

a
s
i
t
i
c

i

a
l

q
u
e

t

p
r
e
s
e
n
t
a
c
i

f
a
r
m
a
c
u
t
i
c
a
.
A
l
t
r
e
s

g
i
n
s
e
n
g
s

s
n

m
s

b
a
r
a
t
s

q
u
e

l
a
n
t
e
r
i
o
r
,
p
e
r

n
o

t
e
n
e
n
l
a

m
a
t
e
i
x
a

e
f
i
c
c
i
a

i
,
a

m
s
,
p
r
e
s
e
n
t
e
n

b
a
r
r
e
g
e
s

d
a
l
t
r
e
s

s
u
b
s
t
n
c
i
e
s

a
m
b

p
o
s
s
i
b
i
l
i
t
a
t

d
e

m
s

e
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
.
*
*
*

E
s

r
e
f
e
r
e
i
x

a

l
a

m
e
s
c
l
a

d
a
l
c
o
h
o
l
s

s
a
t
u
r
a
t
s

q
u
e

s
o
b
t
e
n
e
n

p
r
i
n
c
i
p
a
l
m
e
n
t

d
e

l
a

c
a
n
y
a

d
e

s
u
c
r
e

i

q
u
e

c
o
n
t
,
a
p
r
o
x
i
m
a
d
a
m
e
n
t
,
u
n

6
0
%

d
o
c
t
a
c
o
s
a
n
o
l
.
A
l
t
r
e
s

o
r
g
e
n
s
,
c
o
m

e
l
p
r
o
p
o
r
c
i
o
n
a
t

a

p
a
r
t
i
r

d
e

l
a

c
e
r
a

d
e

l
e
s

a
b
e
l
l
e
s
,
p
o
d
e
n

n
o

s
e
r

a
f
e
c
t
i
u
s
.
N
o
m

c
i
e
n
t
f
i
c

/
n
o
m

c
o
m
I
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
P
r
e
v
e
n
c
i
d
e

l
e
s
i
n
f
e
c
c
i
o
n
s
u
r
i
n
r
i
e
s
d
e
r
e
p
e
t
i
c
i
I
n
s
o
m
n
i
S
n
d
r
o
m
e
p
r
e
m
e
n
s
-
t
r
u
a
l
D
i
s
p
p
s
i
a
,
n
u
s
e
e
s
,
v
m
i
t
s
A
c
c
i

c
l
n
i
c
a
(
g
r
a
u

d
e
v
i
d
n
c
i
a
)
D
i
s
m
i
n
u
c
i
u
n

4
0
%
e
n

e
l

n
o
m
b
r
e
d
i
n
f
e
c
c
i
o
n
s

u
r
i
n
r
i
e
s
e
n

d
o
n
e
s

a
m
b

c
i
s
t
i
t
i
s
d
e

r
e
p
e
t
i
c
i

(
I
a
)
R
e
s
t
a
b
l
e
i
x

e
l

s
o
n
f
i
s
i
o
l
g
i
c

a
l

c
a
p

d
e

2
-
4

s
e
t
m
a
n
e
s

d
s

(
I
b
)
R
e
d
u
c
c
i

d
e

l
a

c
l
n
i
c
a
p
r
e
m
e
n
s
t
r
u
a
l
,
m
e
s
u
r
a
d
a
e
n

e
s
c
a
l
a

v
i
s
u
a
l

(
I
I
a
)
M
i
l
l
o
r
a

d
e
l
s

v
m
i
t
s

d
e

l
e
m
b
a
r
s
,
l
a

q
u
i
m
i
o
t
e
r
p
i
a

i

e
l
s

v
i
a
t
g
e
s

(
I
I
a
)
C
o
n
t
r
a
i
n
d
i
c
a
c
i
o
n
s
a
b
s
o
l
u
t
e
s
E
m
b
a
r
s
,
l
a
c
t
n
c
i
a
i

e
d
a
t

<

3

a
n
y
s
E
f
e
c
t
e
s

s
e
c
u
n
d
a
r
i
s
M
a
l

g
u
s
t

(
e
n
a
q
u
e
s
t

s
e
n
t
i
t
,
u
n
a
b
o
n
a

a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
s

l
a

p
r
e
s
a

d
e
c
p
s
u
l
e
s
)
C
e
f
a
l
e
a
,
d
e
b
i
l
i
t
a
t
;
a
n
s
i
e
t
a
t
p
a
r
a
d
o
x
a
l
D
o
s
i

t
x
i
c
a

=

2
0

v
e
g
a
d
e
s

l
a

t
e
r
a
p
u
t
i
c
a
N
u
s
e
e
s
,
d
i
s
p
p
s
i
a
,
c
e
f
a
l
e
a
,
r
e
a
c
c
i
a
l
r
g
i
c
a
,
a
c
n
e
V
m
i
t
s

a

d
o
s
i
s

m
s

a
l
t
e
s
S
a
g
n
a
t
s
P
o
s
o
l
o
g
i
a
E
n

c
a
s

d
e
m
p
r
a
r
c
o
m
p
r
i
m
i
t
s
(
c
o
n
c
e
n
t
r
a
t

d
e

3
0
0

m
g
)
,
p
r
e
n
d
r
e
n

2

v
e
g
a
d
e
s
/
d
i
a

i
,
e
n
c
a
s

d
u
t
i
l
i
t
z
a
r

s
u
c
,
8

u
n
c
e
s

d
e

s
u
c
a
m
a
r
g

(
a
p
r
o
x
.
2
4
0

m
l
)

3

v
e
g
a
d
e
s
/
d
i
a
6
0
0

m
g

d
e
x
t
r
a
c
t
e
e
n
l
i
c
,
2

h
o
r
e
s
a
b
a
n
s

d
e

d
o
r
m
i
r
,
o

d
e

2

a

3

g

d
e

p
l
a
n
t
a

s
e
c
a
/
d
i
a
T
e
m
p
s

>

2

s
e
t
m
a
n
e
s
2
0

m
g

d
e
x
t
r
a
c
t
e
d
i
a
r
i
s
1

g

d
e

p
o
l
s

d
h
e
r
b
a
e
n

i
n
f
u
s
i
o
n
s
C
o
m
p
a
r
a
c
i

a
m
b
a
l
t
e
r
n
a
t
i
v
a
N
o

s
o
b
s
e
r
v
a
d
e
p
e
n
d
n
c
i
a
E
f
e
c
t
e

i
g
u
a
l

a
l

d
e

l
e
s
b
e
n
z
o
d
i
a
z
e
p
i
n
e
s
,
a
l

c
a
p

d
u
n

m
e
s
E
f
i
c
c
i
a

s
i
m
i
l
a
r

a

l
a

p
i
r
i
d
o
x
i
n
a
E
f
i
c
c
i
a

s
i
m
i
l
a
r

a

l
a
m
e
t
o
c
l
o
p
r
a
m
i
d
a
V
a
c
c
i
n
i
u
m

m
a
c
r
o
c
a
r
p
o
n
N
a
b
i
u

d
e
l

C
a
n
a
d
V
a
l
e
r
i
a
n
a

o
f
f
i
c
i
n
a
l
i
s
*
V
a
l
e
r
i
a
n
a
V
i
t
e
x

a
g
n
u
s
-
c
a
s
t
u
s

S
a
l
z
e

v
e
r
d
Z
i
n
g
i
b
e
r

o
f
f
i
c
i
n
a
l
e
G
i
n
g
e
b
r
e
F i t o t e r p i a
83
Taula 7.2. Propiet at s dalgunes plant es medicinals ds f reqent ,
indicades amb grau devidncia I V
Cont raindicacions Ef ect es
Plant a I ndicacions absolut es secundaris Posologia
Al l i um cepa
Ceba
Art emi si a
absi nt hi um
Encens
Avena sat i va
Avena
Eucal ypt us
gl obul us
Eucal i pt us
Foeni cul um
vul gare
Fonol l
Gel i di um
(di verses
espci es)
Agar-agar
Gl ycyrrhi za
gl abra
Regal ssi a
Hi pert ensi ,
di sl i pmi a,
art eri opat i a
peri f ri ca
Anorxi a,
di sppsi a
Hi percol est ero-
l mi a
Tos, bronqui t i s,
quadres
gri pal s
Di sppsi a,
met eori sme
Obesi t at ,
rest renyi -
ment
Tos, di sppsi a
t i pus gast ri t i s
Hemorrgi a act i va
Embars,
l act nci a
Hi pert ensi
art eri al ,
i nsuf i ci nci a
renal , ci rrosi ,
embars,
hi popot assmi a
Di sppsi a,
reacci
drmi ca
Hi peral dost e-
roni sme
amb dosi s
> 4 g/dia i en
t ract ament
superi or
a 1 mes
De 50 a 500 g
de ceba
crua/di a
o decocci
al 5%:
3 t asses/di a
1 g en t assa
d infusi/pat
100 g de seg
d avena/di a
3 t asses
d i nf usi al
2% de f ul l es
o 0,3 g d ol i
d eucal i pt us/
di a
Infusions
a l 1%:
3 t asses/dia
De 8 a
16 g/di a
D 1 a 2 g
d arrel /di a
(Cont i nua)
84
indicades amb grau devidncia I V (Cont .)
Cyamopsi s
t et ragono-
l oba t aub
Goma guar
Hamamel i s
vi gi ni ana
Hamamel i s
Lavendula
angust ifolia
Lavanda
Pi mpi nel l a
ani sum
Ans verd
Pi nus
si l vest ri s
Pi
Pl ant ago
psyl l i um
Saragat ona
Di sl i pmi a
Dermat it is,
dermopat ia
per varices i
lesions de pell
Ansi et at ,
i nsomni ,
di sppsi a
psi cgena
Met eori sme,
i nf ecci
de vi es
respi rat ri es
al t es, t os
Tos, bronqui t i s
Rest renyi ment
l cera
gast roduodenal
Embars
Embars,
l act nci a
Dermat i t i s,
en l apl i caci
ext erna
Reacci
drmi ca
al l rgi ca
Neuropat i a,
si es pren
per vi a oral
Reacci ons
al l rgi ques,
rarament
15 g/di a
De 0,1 a 1 g
aplicat t pica-
ment , diverses
vegades al dia
Infusi 3%
d herba seca:
3 t asses/dia
s ext ern
en banyera
o crema per
massat ge
amb got es
d essnci a
3 t asses
d infusi al
2% o de 3 a
10 g d ans
cru o 0,3 g
d oli
d ans/dia
Inhal aci de 20
got es d ol i de
pi per t assa
d i nf usi :
3 vegades
al di a (o en
banyera)
De 5 a 20 g/dia,
per l a ni t
(Cont i nua)
F i t o t e r p i a
85
indicades amb grau devidncia I V (Cont .)
Thea
si nensi s
Te verd
Thymus
vul gari s
Fari gol a
Tri t i cum
sat i vum
Seg de blat *
Urt i ca di oi ca
Ort i ga
Vi t i s vi ni f era
Vi nya
Di arrea,
hi pot ensi ,
prevenci
pri mri a
d al guns
cncers
Tos, bronqui t i s,
i nf ecci ons
uri nri es
i i nt est i nal s,
dermat i t i s
exsudat i ves,
f eri des,
l ceres
Rest renyi ment ,
di vert i cul osi
Hi perpsi a
prost t i ca
beni gna
Insuf i ci nci a
venosa
crni ca
Hepat opat i a, per
a dosi s al t es
Embars,
l act nci a,
al l rgi a (noms
per a l essnci a)
Inf ant s < 2 anys
Insomni ,
ansi et at ,
epigast rlgia,
vmi t s a
dosi s al t es
Al bumi nri a,
hemat ri a,
si es pren
a dosi s ms
al t es
Smpt omes
di gest i us,
dermat i t i s
Inf usi del 2 al
5% de f ul l es:
1 t assa cada
8 hores
Inf usi de f lors:
De 1 al 3%:
per a ingest i
3 t asses/dia
i per a
gargarismes
De 12 a
14 g/di a
De 4 a 6 g de
plant a crua al
dia o de 600
a 1.200 mg
d ext ract e
De 150 a
300 mg
d ext ract e
de llavors de
ram (amb 80%
de procianidines)
al dia
* No ha de cont eni r ni f ongs ni bact eri s.
86
ADM I NI STRACI ONS CASOLANES
Tenen l avant at ge de ser un t i pus d admi ni st raci menys t xi ca que l a f ar-
macut i ca i de cont eni r t ot s el s component s act i us de l a pl ant a, que act uen
sinrgicament . L experiment aci demost ra que t ot a la plant a t un ef ect e ms i n-
t ens i ampl i que el pri nci pi act i u de maj or acci de l a pl ant a. Ai x es deu a l a
i nt eracci de l es subst nci es i nert es de l a pl ant a, que t enen un possi bl e val or.
La pl ant a sencera, respect e al s ext ract es o preparat s, t un marge ms ampl e
ent re dosi t eraput i ca i dosi t xi ca. Un al t re avant at ge de l es admi ni st raci ons
casol anes s que sn econmi ques per a l a pobl aci .
Per aquest es admi ni st raci ons t enen al guns i nconveni ent s: el s ef ect es secun-
dari s es present en si es prenen a dosi s ms al t es de l es i ndi cades o si no es res-
pect en l es cont rai ndi caci ons ms i mport ant s. D al t ra banda, no const i t uei xen l a
f orma d admi ni st raci usual del s assai gs cl ni cs.
TI PUS DADM I NI STRACI ONS CASOLANES
I Plvores o t rosset s de l a pl ant a.
I Inf usi: es prepara col l ocant l a pl ant a en ai gua que ha comenat a bul l i r.
Al eshores es t apa l ol l a i s apaga el f oc. Al cap d uns mi nut s mai no ha de ser
ms de 10 mi nut s, es pot servi r desprs de col ar l a barrej a. Aquest a t cni -
ca s usa per a pl ant es amb component s del i cat s, com l es aromt i ques. Quant
a l a quant i t at de pl ant a per obt eni r l a concent raci usual del 2%, cal posar una
cul l eradet a (de caf ) de f ul l es o/i f l ors per 100 cc d ai gua (f i gures 7.1 i 7.2).
Figura 7.1. Preparaci d i nf usi .
I Decocci: es f a bul l i r l espci e veget al a f oc l ent per no al t erar-ne gai re el s
component s, durant un t emps det ermi nat i i nf eri or a 20 mi nut s. Aquest a t c-
ni ca s usa per a part s dures de l es pl ant es.
I Maceraci: es dei xa reposar l a pl ant a amb ai gua f reda di verses hores.
Servei x per ext reure el ement s t ermol bi l s.
I Vi medicinal: al gunes pl ant es es di ssol en mal ament en ai gua; al eshores cal
macerar-l es en un l qui d que si gui al cohl i c. El procs es f a durant di verses
hores o di es en un reci pi ent de vi dre t ancat .
I Oli medicinal: l a t cni ca de preparaci s si mi l ar a l ant eri or, per amb ol i .
S usa per a l apl i caci ext erna, com per exempl e, el s massat ges.
ADM I NI STRACI ONS FARM ACUTI QUES
S ut i l i t zen com a supl ement s al i ment ari s. La seva el aboraci i prescri pci s ni -
cament prof essi onal . Cont enen noms al guns component s de l es pl ant es, com
el s al cal oi des.
Al gunes d aquest es admi ni st raci ons sn l es segent s:
I Ext ract e hidroalcohlic i ext ract e aqus. S obt enen per maceraci de l a
pl ant a amb al cohol de 60 o amb ai gua dest i l l ada, respect i vament .
I Oli essencial o essncia. Es t ract a de l es subst nci es l qui des ol oroses
i vol t i l s que es t roben en l es pl ant es aromt i ques i que s obt enen per des-
t i l l aci en vapor d ai gua o per l acci d esprmer. Const i t uei xen l a base de
F i t o t e r p i a
87
Figura 7.2. Preparaci d i nf usi .
88
l aromat erpi a. S ha de prendre sempre poques got es de l ol i , di l udes amb
mol t a ai gua, per vi a ext erna o per vi a i nhal at ri a. Un exempl e: got es d ol i
d eucal i pt us en una banyera d ai gua cal ent a. En general , es desaconsel l a l s
de l essnci a per vi a oral perqu t un marge t eraput i c mol t est ret .
Ef iccia i seguret at de la f it ot erpia
Com es coment ava ant eri orment , mol t es pl ant es sn t xi ques i s i mport ant
que el s met ges d At enci Pri mri a sapi guem donar el s consel l s oport uns al s
nost res paci ent s. No noms s necessri a l aval uaci de l a seva ef i cci a, si n
t amb assegurar-ne l a seguret at . Amb aquest obj ect i u, l OMS mant un cent re
col l aborador per a l a vi gi l nci a f armacut i ca i nt ernaci onal a Uppsal a (Suci a),
que s encar r ega del segui ment del s medi cament s f et s amb pl ant es. Aquest
cent re ha desenvol upat un si st ema comprensi u d i dent i f i caci , conf i rmaci i
di vul gaci oport unes de reacci ons adverses al s medi cament s a base de pl an-
t es, prenent en consi deraci l a i dent i t at i l a composi ci exact es d aquest s pro-
duct es. S encarrega de supervi sar i anal i t zar l es dades de seguret at i t oxi ci -
t at del s medi cament s convenci onal s i a base de pl ant es r ecol l i t s en ms
de 44 pasos. Quant al s product es f i t ot erpi cs, l OMS recomana l s const ant i
si st emt i c de l a nomencl at ura bi nomi al l l at i na i de l a cl assi f i caci anat omot e-
raput i ca qumi ca per cat egori t zar l es di f erent s drogues veget al s. La met a d a-
quest cent re s l a de proporci onar una supervi si ms ef i ca de l es seves reac-
ci ons adver ses i f oment ar en l t i ma i nst nci a un s ms segur d aquest s
product es.
Per a l es espci es veget al s est udi ades amb grau d evi dnci a al t a o moderada,
vegeu l a t aul a 7.1. Cal i nf ormar el s paci ent s que l ef ect i vi t at de cada pl ant a
assenyal ada s ha obt i ngut a part i r d est udi s que han usat noms present aci ons
f armacut i ques. Si s opt a per una admi ni st raci casol ana, l evi dnci a s menor
o dubt osa. A l a t aul a 7.2 es present en al gunes pl ant es comunes amb grau d e-
vi dnci a bai x. En general , per a l es dues t aul es, l es cont rai ndi caci ons i el s ef ec-
t es secundari s sn per a l es present aci ons f armacut i ques i t amb en l es admi -
ni st raci ons casol anes si es prenen a dosi s ms al t es que l es i ndi cades.
En el s casos on no s assenyal a com a cont rai ndi caci absol ut a, seri en con-
t rai ndi caci ons rel at i ves a qual sevol pl ant a es podri en prendre noms l es pre-
sent aci ons casol anes a bai xes dosi s i durant poc t emps l es segent s condi -
ci ons: embars, al l et ament , i nf ant esa, vel l esa. El s paci ent s han de ser i nf ormat s
que l ef i cci a i el s ef ect es secundari s de cada pl ant a most ren vari abi l i t at segons
el t i pus de present aci , el l l oc i el t emps de recol l ecci , i segons l a presnci a
d al t res subst nci es que s hi barregen.
Bibliograf ia
Al onso-Coel l o P, Gut t yat t G, Heel s-Ansdel l D, et al . Laxat i ves f or t he t reat ment of hemor-
roi ds. The Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2006. Issue 3. Di sponi bl e a:
www.cochrane.org/revi ews/en/ab0004649.ht ml
Asoci aci n Espaol a de Mdi cos Nat uri st as, Col egi o Of i ci al de Farmacut i cos de Vi zcaya.
Fi t ot erapi a. Vademcum de prescri pci n. CITAPE SL, 1994.
Bal k E, Chung M, Chew P, et al . Ef f ect s of Soy on Heal t h Out comes. Summary, Evi dence
Report / Technol ogy Assessment : Number 126. AHRQ Publ i cat i on Number 05-E024-1,
August 2005. Agency f or Heal t hcare Research and Qual i t y, Rockvi l l e, MD. Di sponi bl e a:
www.ahrq.gov/cl i ni c/epcsums/soysum.ht m
Bensoussan A, Tal l ey NK, Hi ng M, Menzi es R, Guo A, Ngu M. Treat ment of i rri t abl e bowel
syndrome wi t h Chi nese herbal medi ci ne. A randomi zed cont rol l ed st udy. JAMA 1998;
280: 1585-1589.
Boyl e P, Roberst on C, Lowe F. Met a-anal ysi s of cl i ni cal t ri al s of permi xon i n t he t reat ment
of sympt omat i c beni gn prost at i c hyperpl asi a. Urol ogy 1998; 55: 533-539.
Cal vo JM, Li ma EM. Trat ami ent os nat ural es de l a hi percol est erol emi a. Rev Cl i n Esp
2006; 206: 504-506.
Cebri an, J. Pl ant as que curan. RBA Int egral . ISBN: 84-7901-706-6.
Chrubasi k S, Model A, Bl ack A, Pol l ak S. A randomi zed doubl e-bl i nd pi l ot st udy compar-
i ng Dol ot ef f i n and Vi oxx i n t he t reat ment of l ow back pai n. Rheumat ol ogy 2003; 42:
141-148.
Cmo curar mol est i as cot i di anas de f orma nat ural . The readers di gest associ at i on, i nc.
2001. ISBN: 84-88746-39-3.
Dani el e C, Thompson Coon J, Pi t t l er MH, Ernst E. Vi t ex agnus cast us: a syst emat i c revi ew
of adverse event s. Drug Saf et y 2005; 28: 319-332.
Dos Sant os L, de Vi l hena MA, Medei ros P, de Souza GA. The use of herbal medi ci ne i n
Al zhei mers di sease-a syst emat i c revi ew. Evi d Based Compl ement Al t ernat Med 2006;
3: 441-445.
Freri ck H, Kei t el W, Kuhn U, Schmi dt S, Bredehorst A, Kuhl mann M. Topi cal t reat ment of
chroni c l ow back pai n wi t h a capsi cum pl ast er. Pai n 2003; 106: 59-62.
Gagni er JJ, Van Tul der MW, Berman B, Bombardi er C. Herbal medi ci ne f or l ow back pai n:
a Cochrane revi ew. Spi ne 2007; 32: 82-92.
Gagni er JJ, Van Tul der M, Berman B, Bombardi er C. Herbal medi ci ne f or l ow back pai n.
The Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2006. Issue 3. Di sponi bl e a: w w w.
cochrane.org/revi ews/en/ab004504.ht ml
Gi meno Gasca JM. Tomi l l o. Medi ci na Nat uri st a 2001; 3: 173-175.
Hi dal go LA, Chedraui PA, M orocho N, Ross S, San M i guel G. The ef f ect of red cl over
i sof l avones on menopausal sympt oms, l i pi ds and vagi nal cyt ol ogy i n menopausal
w omen: a randomi zed, doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed st udy. Gynezol Endocri nol
2005; 21: 257-264.
Jepson RG, M i hal j evi c L, Crai g J. Cranberri es f i r prevent i ng uri nary t ract i nf ect i ons.
Cochrane Dat abse Si st Rev 2004 (2): CD001321.
F i t o t e r p i a
89
90
Kont i okari T, Sundqvi st K, Nuut i nen M, Pokka T, Koskel a M, Uhari M. Randomi sed t ri al of
cranberry-l i ngonberry j ui ce and Lact obaci l l us GG dri nk f or t he prevent i on of uri nary
t ract i nf ect i ons i n women. BMJ 2001; 322: 1571-1573.
Kronenberg F, Fugh-Berman S. Compl ement ary and al t ernat i ve medi ci ne f or menopausal
sympt oms: a review of randomised cont rolled t rials. Ann Int ern Med 2002; 137: 805-813.
Le Bars PL, Kat z MM, Berman N, et al . A pl acebo-cont rol l ed, doubl ed-bl i nd, randomi zed
t ri al of an ext ract of Gi nkgo bi l oba f or dement i a. JAMA 1997; 78: 1327-1332.
Li nde K, Barret t B, Wl kart K, et al . Echi nacea f or prevent i ng and t reat i ng t he common
col d. The Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2006. Issue 3. Di sponi bl e a:
www.cochrane.org/revi ews/en/ab000530.ht ml
Li nde K, Rami rez G, Mul row CD, et al . St Johns w ort f or depressi on - an overvi ew and
met a-anal ysi s of randomi sed cl i ni cal t ri al s. BMJ 1996; 313: 253-258.
Li t t l e CV, Parsons T, Logan S. Herbal t herapy f or t reat i ng ost eoart hri t i s. The Cochrane
Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2000, Issue 4. Art . No.: CD002947. DOI: 10.1002/
14651858.CD002947.
Li t t l e CV, Parsons T. Herbal t herapy f or t reat i ng rheumat oi d art hri t i s. The Cochrane
Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2000, Issue 4. Art . No.: CD002948. DOI: 10.1002/
14651858.CD002948.
Li u JH, Chen GH, Yeh HZ, Huang CK, Poon SK. Ent eri c-coat ed peppermi nt -oi l capsul es
i n t he t reat ment of i rri t abl e bow el syndrome: A prospect i ve, randomi zed t ri al .
J Gast roent erol 1997; 32: 765-768.
Long L, Soeken K, Ernst E. Herbal medi ci nes f or t he t reat ment of ost eoart hri t i s: a syst em-
at i c revi ew. Rheumat ol ogy 2001; 40: 779-793.
Mur E, Hart i g F, Ei bl G, Schi rmer M. Randomi zed doubl e bl i nd t ri al of an ext ract f rom t he
pent acycl i c al kal oi d-chemot ype of uncari a t oment osa f or t he t reat ment of rheumat oi d
art hri t i s. J Rheumat ol 2002; 29: 678-681.
Peri s JB, St bi ng G, Vancl ot xa B. Fi t ot erapi a apl i cada. Val enci a: Col egi o Of i ci al de
Farmacut i cos, 1995.
Phi l i pp M, Kohnen R, Hi l l er KO. Hyperi cum ext ract versus i mi prami ne or pl acebo i npa-
t i ent s w i t h moderat e depressi on: randomi sed mul t i cent re st udy of t reat ment f or
8 weeks. BMJ 1999; 319: 1534-1539.
Pi t t l er M H, Ernst E. Horse chest nut seed ext ract f or chroni c venous i nsuf f i ci ency.
The Cochrane Dat abase of Syst emat ic Reviews 2006. Issue 3 Disponible a: www.cochrane.
org/revi ews/en/ab003230.ht ml
Pi t t l er MH, Ernst E. Compl ement ary t herapi es f or peri pheral art eri al di sease: syst emat i c
revi ew. At heroscl erosi s 2005; 81: 1-7.
Pi t t l er MH, Ernst E. Gi nkgo bi l oba ext ract f or t he t reat ment of i nt ermi t t ent cl audi cat i on.
A met aanal ysi s of randomi zed t ri al s. Am J Med 2000; 108: 276-281.
Pi t t l er MH, Ernst E. Horse-chesnut seed ext ract f or chroni c venous i nsuf f i ci ency. A cri t e-
ri a-based syst emat i c revi ew. Arch Dermat ol 1998; 134: 1356-1360.
Schul z V, Hnsel R, Bl ument hal M, Tyl er VE. Rat i onal phyt ot herapy. 5a ed. Berl i n: Spri nger,
2004.
Shah SA, Sander S, Whi t e CM, Ri nal di M, Col eman CI. Eval uat i on of echi nacea f or t he pre-
vent i on and t reat ment of t he common col d: a met a-anal ysi s. Lancet Inf ect Di s 2007; 7:
473-480.
Si gal y C, Nei l A. Garl i c as l i pi d l oweri ng agent a met a anal ysi s. J R Col l Physi ci ans 1994;
8: 2-8.
St evi nson C, Pi t t l er MH, Ernst E. Garl i c f or t reat i ng hyperchol est eol emi a. Ann Int ern Med
2000; 133: 420-429.
St ot hers L. A randomi zed t ri al t o eval uat e ef f ect i veness and cost ef f ect i veness of nat uro-
pat hi c cranberry product s agai nst uri nary t ract i nf ect i on i n women. Can J Urol 2002; 9:
1558-1562.
St rauss SE. Evi dence-based herbal medi ci ne. Evi d Based Med 2003; 8: 8.
Syed TA, Ahmad SA, Hol t AH, Ahmad SA, Ahmad SH, Af zal M. Management of psori asi s
wi t h Al oe vera ext ract i n a hydrophi l i c cream: a pl acebo-cont rol l ed, doubl e-bl i nd st udy.
Trop Med Int Heal t h 1996; 1: 505-509.
Szegedi A, Kohnen R, Di enel A, Ki eser M. Acut e t reat ment of moderat e t o severe depres-
si on wi t h Hi peri cum ext ract WS 5570: randomi sed cont rol l ed doubl e bl i nd non-i nf eri or-
i t y t ri al versus paroxet i ne. BMJ 2005; 330: 503-507.
Vogl er BK, Pi t t l er MH, Ernst E. Feverf ew as a prevent i ve t reat ment f or mi grai ne: a sys-
t emat i c revi ew. Cephal al gi a 1998; 18: 704-708.
Vorbach EU, Grt el meyer R, Brni ng J. Therapi e von i nsomni en: Wi rksamkei t und
Vert rgl i chkei t ei nes Bal dri an-Prrat es. Psychopharmakot herapi e 1996; 3: 109-115.
Wi l t TJ, Isahni A, St ark G, McDonal d R, Lau J, Mul row C. Saw pal met t o ext ract s f or t reat -
ment of beni gn prost at i c hyperpl asi a. A si st emat i c revi ew. JAMA 1998; 280: 1604-1609.
F i t o t e r p i a
91
92
8. HIDROLOGIA MDICA.
HIDROTERPIA
Diccionari hidrolgic bsic
Aigua de manant ial. Ai gua pot abl e que surt espont ni ament del sl .
Aigua hipert ermal (o t ermal). Ai gua mi neral nat ural amb t emperat ura
> 40 C; l es ai ges mesot ermal , hi pot ermal i f reda t enen respect i vament ent re
30 i 40 C, < 30 C i < 20 C de t emperat ura.
Aigua mineral nat ural. Ai gua de brol l ador d ori gen subt errani , amb t em-
perat ura, mi neral i t zaci i caract erst i ques const ant s. Tamb cal af egi r-hi l es
ai ges que es capt en art i f i ci al ment del subsl .
Aigua mineromedicinal. Ai gua mi neral nat ural , que cont ms d 1 g de
minerals/lit re, o b ms de 250 mg de CO
2
/lit re. Aquest a riquesa en minerals li con-
fereix propiet at s medicinals t ant si s ingereixen com si s apliquen per via ext erna.
A ms, ha de t enir acredit ada la ut ilit at t eraput ica amb un regist re sanit ari a l et i-
quet a. A l annex 6 es most ren les caract erst iques de cada t ipus d aigua. Pel que fa
a la classificaci de les aiges segons el mineral predominant , vegeu la t aula 8.1.
Taula 8.1. Dades aut orit zades en let iquet at ge de les aiges
mineromedicinals com a beguda
* Est present en l es f ormes d ci d sul f hdri c i ci ds pol i sul f hdri cs (SH
2
, SH, S
2
).
* * El l mi t i nf eri or d nCi vari a segons el s pasos.
Clorurada > 20% del t ot al dions en Cl
Bicarbonat ada > 20% del t ot al dions en bicarbonat
Sulf at ada > 20% del t ot al dions en sulf at
Sulf urada > 20% del t ot al dions en sof re*
Clcica > 150 mg/ lit re de Ca
M agnsica > 50 mg/ lit re de M g
Fluorada > 1 mg/ lit re de F
Ferruginosa > 1 mg/ lit re de Fe
Radioact iva > 3 o 18 nCi/ lit re* *
Carbnica o carbogasosa > 250 mg CO
2
/ lit re
Terminologia Composici
Aigua oligomet llica o de mineralit zaci dbil. L ai gua mi neral nat u-
ral que cont menys d 1 g de mi neral s/ l i t re. En sn exempl es mol t es de l es
ai ges embot el l ades de t aul a. Aquest es ai ges es cl assi f i quen segons el predo-
mi ni de cl orurs o de bi carbonat o de sul f at o de sul f urs si aquest s sn > 20%
del t ot al d i ons.
Aigua pot able. Ai gua t ransparent , i nol ora, i ncol ora i i nspi da, sense gr-
mens pat gens i amb subst nci es mi neral s que no sobrepassen l a quant i t at
admesa of i ci al ment . Absnci a de ni t ri t s i menys de 10 mg/l i t re de ni t rat s, que
deri ven del s adobs ni t rogenat s. Per pot t eni r sal , cal ci , cl or i una sri e de con-
t ami nant s qumi cs en quant i t at no menyspreabl e: pl om, arsni c, pl agui ci des,
i t ri hal omet ans, f rui t d una cl oraci excessi va.
Aigua preparada o purif icada. Ai gua pot abl e que ha passat per mt odes
de f i l t raci f i si coqumi ca.
Balneaci. Apl i caci t pi ca de l es ai ges mi neromedi ci nal s.
Balnearis. Cent res sani t ari s on s ut i l i t za noms ai gua mi neromedi ci nal , l a
qual s renovada const ant ment en l es seves i nst al l aci ons. Apl i quen l a hi drol o-
gi a mdi ca o bal neot erpi a.
Balneoterpia o balneologia. s sinnim d hidrologia mdica; t ermes usat s en
els pasos del cent re d Europa. Designa les t erpies que s apliquen en els balnearis.
Crenot erpia. Es si nni m de bal neot erpi a. El t erme s usat a Frana
i prov de crenos, que vol di r manant i al .
Cura hidropnica. s l a t erpi a basada en l a i ngest a d ai ges mi neromedi -
ci nal s (veure annex 6).
Hidrologia mdica. s l a branca de l a medi ci na que est udi a l es ai ges
mi neromedi ci nal s com a agent s t eraput i cs. Incl ou l es acci ons de l a hi drot erpi a
i , a ms, l es ori gi nades per l es ai ges mi neromedi ci nal s, deri vades per l a seva
ri quesa de mi neral s que sn absorbi t s per l a pel l en l es apl i caci ons ext ernes;
t amb i ncl ou el s ef ect es deri vat s de l a i ngest i d aquest es ai ges. s una espe-
ci al i t at mdi ca reconeguda al nost re Est at i s hi accedei x noms per vi a MIR.
Hidrot erpia. El t erme prov del grec (hydor = ai gua, t herapi a = curaci ).
s l acci t eraput i ca de qual sevol t i pus d ai gua, com a agent f si c, quan s apl i -
cada per vi a t pi ca o ext erna (f i gura 8.1). Incl ou l es acci ons mecni ca i t rmi ca
de l ai gua.
Spas o spas urbans. Cent res on s apl i quen l es t cni ques d hi drot erpi a i de
cosmt i ca. En no di sposar d ai gua mi neromedi ci nal , no poden apl i car al t res t er-
pi es de l a hi drol ogi a mdi ca. Per t ant , no sn bal neari s.
Talassot erpia. Apl i caci ons t eraput i ques de l ai gua de mar.
Termalisme sanit ari. s l a bal neot erpi a f i nanada t ot al ment o en part pel
si st ema pbl i c de sal ut . Al nost re Est at sol s exi st ei x el t ermal i sme soci al que s es-
ment a ms endavant .
H i d r o l o g i a m d i c a . H i d r o t e r p i a
93
94
Termot erpia i criot erpia. Sn l es t erpi es que ut i l i t zen un medi de
t ransf ernci a de cal or. En l a t ermot erpi a, l agent proporci ona cal or al cos, i en
l a cri ot erpi a, l agent l absorbei x.
Hidrologia mdica o balneot erpia
A Europa, l a bal neot erpi a s segui da per un nombre i mport ant de gent ; apro-
xi madament , uns quarant a mi l i ons de persones hi accedei xen cada any. Val a di r
que en di versos pasos europeus l a bal neot erpi a est i ncl osa en el si st ema sani -
t ari pbl i c.
Al nost re Est at , el nombre t ot al de persones que seguei xen cada any l a bal -
neot erpi a s de 700.000. A ms, cal esment ar el Programa del Termal i sme
Soci al , que l any 2005 va of eri r 126.000 pl aces a pensi oni st es que hi accedei xen
per l a vi a de l IMSERSO (Inst i t ut o de Mi graci ones y Servi ci os Soci al es). El nom-
bre de pl aces es dupl i caran en el perode 2005-2008. Aquest programa of erei x
al l ot j ament , t ract ament s t ermal s bsi cs, reconei xement mdi c previ per part
d un especi al i st a hi drl eg, act i vi t at s d espl ai i assegurana. La durada del s t orns
s de 12 di es i el preu t ot al per persona s de 264 a 373 , del s qual s el 50% el
paga l IMSERSO. El s requi si t s per poder-hi accedi r sn el s segent s: ser pensi o-
ni st a; no est ar af ect at de cap al t eraci del comport ament que i mpedei xi l a con-
vi vnci a, ni t eni r cap mal al t i a i nf ect ocont agi osa; necessi t ar t ract ament t ermal
Figura 8.1. Hi drot erpi a.
sol l i ci t at , que es punt ua amb un barem i es basa en l i nf orme que f a el met ge
d At enci Pri mri a; no t eni r cap cont rai ndi caci mdi ca, i f er l a sol l i ci t ud en el
t ermi ni i ndi cat .
ACCI ONS GENERALS DE LA BALNEOTERPI A
El s est udi s (evi dnci a IV) f et s per l IMSERSO i al t res most ren que en el s 3 a 6 me-
sos segent s a l a cura bal neri a de 9 a 14 di es, es produei x:
I A ni vel l bi oqumi c: l es ai ges bi carbonat ades-sul f at ades i l es sul f urades t enen
un ef ect e ant i oxi dant ef ect i u o reduct or del s radi cal s l l i ures (mesurat pel s
met abl i t s uri nari s de l est rs oxi dat i u). Aquest ef ect e benef i ci s j a aparei x el
nov di a, i es dupl i ca si l est ada en el bal neari s de 14 di es.
I La bal neot erpi a produei x un est mul de l ei x neuroendocr: augment de secre-
ci d ACTH, gl ucocort i coi des, cort i sol ; i t amb de l a xi f ra de l eucci t s en sang,
prol act i na i reducci del s eosi nf i l s.
I L ai gua ol i gomet l l i ca penet ra per l a pel l a ra de 2-4 ml /cm
2
/hora. Per t ant ,
l a bal neaci t un ef ect e hi drat ant de l a pel l . Tamb hi ha t ransport de mi ne-
r al s per mi t j de l a pel l , a par t i r d ai ges amb una concent r aci al t a de
mi neral s.
I A ni vel l cl ni c: reducci del consum de f rmacs, de l absent i sme l aboral i esco-
l ar i de l es vi si t es al s cent res d At enci Pri mri a. La reducci del s f rmacs de
l aparel l l ocomot or s del 39%.
I El grau de mi l l ora subj ect i va s i mport ant en el 42% del s banyi st es i resul t a
nul en el 12%.
I El t ract ament bal neot erpi c no s ant agni c amb al t ract ament f armacol gi c.
Al cont rari , el s especi al i st es hi drl egs i nt egren l a bal neaci amb l a t erpi a
convenci onal .
Ha de quedar cl ar que l a crenot erpi a s una t erpi a t i l per a t ot es l es edat s.
Ai x, per exempl e, l a pat ol ogi a broncopul monar i ot ori nol ari ngol gi ca const i -
t uei x el pri mer mot i u de bal neot erpi a en el s i nf ant s arreu d Europa.
A part del s el ement s hi drot erpi cs i hi dropni cs, hi ha al t res f act ors que i nt er-
venen en l acci benef i ci osa del s bal neari s i que f ormen part del que s anomena
ambi ent bal neari , que sn el canvi d al i ment aci ms veget ari ana, de l es-
t i l de vi da es f a exerci ci f si c, l a mi l l ora del descans a est ones durant el di a i el
descans noct urn, l a sereni t at , el cont act e amb l a nat ura, l es condi ci ons cl i mt i -
ques, l absnci a de cont ami naci i de l est rs propi de l a vi da ordi nri a, i per
l t i m, l a convi vnci a agradabl e amb al t res banyi st es.
95
96
ACCI ONS ESPEC FI QUES DE LA BALNEOTERPI A
I Mi l l ora del dol or i de l a mobi l i t at art i cul ar de l art rosi (evi dnci a Ib). El 73%
del s paci ent s i ncrement en l a mobi l i t at art i cul ar desprs de l est ana al s bal -
neari s (evi dnci a IV).
I Mi l l ora del dol or i de l a capaci t at f unci onal en l espondi l i t i s anqui l opot i ca
respect e al t ract ament ant i i nf l amat ori (evi dnci a IIa).
I Mi l l ora cl ni ca en l art ri t i s reumat oi de f i ns al 40% (evi dnci a IIa).
I Reducci del dol or en l a f i bromi l gi a, si mi l ar a l a que s obt amb l exerci ci f si c
(evi dnci a IIa).
I Lumbl gi a crni ca: mi l l ora del dol or en l escal a vi sual (evi dnci a Ib).
I Dol or muscul oesquel t i c: es reduei x f i ns a un 30% (evi dnci a IIb).
I En el s paci ent s amb mal al t i a pul monar obst ruct i va crni ca, l exerci ci f et di ns
l ai gua mi l l ora ms l a capaci t at f si ca que l exerci ci f et en el medi t errest re
(evi dnci a IIb).
I Reducci de l a i nci dnci a de cl i cs renal s (evi dnci a IV).
I La bal neot erpi a amb ai ges sul f urades aconseguei x una di smi nuci de l a
t ensi art eri al del 6 al 13% respect e a l es xi f res d abans del t ract ament
(evi dnci a IV).
I La bal neot erpi a s un t ract ament ms ef ect i u en l a dermat i t i s at pi ca res-
pect e a l a f ot ot erpi a (evi dnci a IIa).
I L ai gua sul f urada en bal neaci reduei x al guns met abl i t s d est rs oxi dat i u
(evi dnci a IIb); a ms, di smi nuei x el s l i mf ci t s T i i nhi bei x l es cl l ul es epi dr-
mi ques de Langherans i l a producci de ci t oci nes (evi dnci a IV).
I La bal neaci amb ai gua sul f urada t ms ef ect e anal gsi c en l a l umbl gi a,
i mi l l ora l a cl ni ca, l a qual i t at de vi da i el s parmet res de Doppl er i pl et i smo-
graf i a en l a i nsuf i ci nci a venosa (evi dnci a IIa).
I Per vi a i nhal at ri a l es ai ges sul f urades mi l l oren l a vent i l aci nasal en l es
i nf ecci ons de vi es al t es i reduei xen el FEV
1
en l a mal al t i a pul monar obst ruct i -
va crni ca i l a i nf l amaci nasal en l es i nf ecci ons de vi es al t es (evi dnci a IIa).
I La bal neaci amb ai gua mi neromedi ci nal + pel oi des t ms ef ect e anal gsi c
en l a gonart rosi , respect e a l a bal neaci sense ai gua mi neromedi ci nal (evi dn-
ci a IIa).
I Les ai ges carbogasoses en bal neaci mi l l oren l a f unci di ast l i ca i si st l i ca
en l es cl asses I i II de l a i nsuf i ci nci a cardaca (evi dnci a IIa); a ms, t enen
ef ect e vasodi l at ador art eri al (evi dnci a IV).
I Les ai ges radi oact i ves i ncrement en l acci ant i oxi dat i va de l a bal neot erpi a
(evi dnci a IV).
I Les ai ges mi neromedi ci nal s amb concent raci al t a de sal s (> 300 g/l ), com
l es procedent s del mar Mort , sn benef i ci oses per a l a pel l psori si ca: s obt
una mi l l ora del 88% del s paci ent s abast ant un 80-100% de l ext ensi de l a
pel l . L ai gua de l a mar obert a t amb est i ndi cada en l a psori asi en augmen-
t ar l a f ot osensi bi l i t at de l a pel l . S hi obt una mi l l ora del 50-60% (evi dnci a
IV).
I La bal neaci aconseguei x una mi l l ori a de l a dermat i t i s at pi ca del 41-80%
(evi dnci a IV).
I Pel que f a a l es acci ons de l es ai ges mi neromedi ci nal s en l a i ngest a, vegeu
l annex 6.
I NDI CACI ONS DE LA BALNEOTERPI A
PATOLOGI A REUM TI CA
I Art rosi de qual sevol l ocal i t zaci .
I Art ri t i s en f ase no aguda: reumat oi de, espondi l i t i s, psori si ca, Rei t er, got a.
I Dol or de part s t oves: t endi ni t i s, neurl gi es, bursi t i s, cont ract ura muscul ar,
f i bromi l gi a, espat l l a dol orosa i recuperaci de l esi ons i ci rurgi a t raumt i ca.
I Lumbl gi a i cervi cl gi a crni ca.
PATOLOGI A OTORI NOLARI NGOLGI CA I RESPI RATRI A
I Processos crni cs ot ori nol ari ngol gi cs: ri ni t i s, pol i posi nasal , si nusi t i s, l ari ngi -
t i s, f ari ngi t i s, ot i t i s serosa (l es t cni ques usades sn bsi cament l ocal s: rent at s,
gargari smes, i nhal aci ).
I Asma, mal al t i a pul monar obst ruct i va crni ca, bronqui t i s crni ca, bronqui -
ct asi .
PATOLOGI A RENAL I URI NRI A
I Inf ecci ons uri nri es reci di vant s.
I Li t i asi uri nri a.
PATOLOGI A DI GESTI VA
I Di sppsi a, gast ri t i s, l cera gast roduodenal .
I Rest renyi ment , hemorroi des.
I Col eci st opat i a no l i t i si ca, sndrome post col eci st ect omi a.
97
98
PATOLOGI A M ETABLI CA I ENDOCRI NA
I Sobreps i obesi t at .
I Di sl i pmi es.
I Di abet i s.
I Hi peruri cmi a.
I Hi pert i rodi sme, hi pot i rodi sme.
PATOLOGI A CARDI OVASCULAR
I Rehabi l i t aci post i nf art de mi ocardi i post -AVC, angi na de pi t est abl e.
I Insuf i ci nci a cardaca est abl e.
I Art eri opat i a peri f ri ca de grau I i II, peus f reds.
I Insuf i ci nci a venosa crni ca en qual sevol f ase, vascul opat i a l i mf t i ca.
I Fenmens de Raynaud.
I Hi pert ensi art eri al sense el evaci aguda de l es xi f res.
PATOLOGI A NEUROLGI CA
I Seqel es de parl i si , pol i neuropat i es desprs de f ase aguda.
I Cef al ea t ensi onal .
I Di st rf i a si mpat i coref l exa, neuropat i es per at rapament , neurl gi es.
PATOLOGI A PSI QUI TRI CA
I Ansi et at general i t zada.
I Est rs crni c.
I Di st mi a.
I Ast ni a crni ca, t rast orns somat of ormes.
PATOLOGI A DERM ATOLGI CA
I Dermat i t i s at pi ca, de cont act e, seborrei ca, neurodermi t i s i per i nsuf i ci nci a
venosa.
I Urt i cri a crni ca, psori asi , rosci a.
I Feri des i l ceres crni ques, ci cat ri us de cremades.
I Pruj a crni ca, i ct i osi .
La dermocosmt i ca (net ej a, hi drat aci , f i l t re sol ar, envel l i ment de l a pel l ,
maqui l l at ge, et c.) s un al t re camp on t enen i ndi caci l es ai ges mi neromedi ci -
nal s sol es o combi nades amb pel oi des (que s expl i quen en un apart at post eri or).
ALTRES
I Prevenci de l es i nf ecci ons.
I Anmi a f erropni ca, prdua de pes, anorxi a.
I Sndrome cl i mat ri ca.
CONTRAI NDI CACI ONS ABSOLUTES DE LA BALNEOTERPI A
I Pat ol ogi a crni ca descompensada o en i nsuf i ci nci a greu: cardi ovascul ar, res-
pi rat ri a, nef rourol gi ca, di gest i va, hemat ol gi ca, endocri na.
I Inf ecci ons de qual sevol f ocus en f ase aguda.
I Immunodef i ci nci es.
I Neopl si es no cont rol ades.
I Caquxi a.
I Perodes de conval escnci a desprs de t raumat i smes.
I Brot psi ct i c.
CONTRAI NDI CACI ONS RELATI VES
I Reumat i smes en f ase aguda, connect i vopat i es, ost eomal ci a, mal al t i a de
Paget .
I Insuf i ci nci a respi rat ri a no avanada.
I Al t eraci de l a sensi bi l i t at .
I Lesi ons cut ni es, f eri des obert es.
I Conj unt i vi t i s vi ral s, t i mpans perf orat s.
I Neuropat i a, di sest si es.
I Cl i cs abdomi nal s.
I Incont i nnci a d esf nt ers.
I Trast orns de l a coagul aci .
I Epi l psi a.
I Consum al cohl i c excessi u i al t res drogodependnci es.
I Mal al t i es psi qui t ri ques que i mpedei xi n l a convi vnci a en un bal neari .
EFECTES SECUNDARI S DE LA BALNEOTERPI A
Sn rars si es seguei xen b el s punt s ant eri ors i si l a prescri pci bal neot erpi ca
l a f a el met ge hi drl eg.
99
100
En el cas de l es ai ges cal ent es o sul f urades o mol t mi neral i t zades, pot
apari xer una cri si t ermal ent re el t ercer i el vui t di a. Es caract eri t za per mal es-
t ar general , cef al ea, i nsomni , dol ori ment general , di arrea, rest renyi ment ,
f ebrcul a i f enmens l ocal s, com l a react i vaci de l a mal al t i a crni ca de base,
cl i cs bi l i ars, di gest i us, augment de secreci ons respi rat ri es i dermat osi .
Per t al de preveni r-l a, cal i ni ci ar amb cura el s t ract ament s hi drot erpi cs, que
han de ser esgl aonat s i i ndi vi dual i t zat s.
I NTERACCI ONS DE LA BALNEOTERPI A AM B ELS FRM ACS
En el s mesos segent s a l est ada d un t ract ament f et en un bal neari , haurem de
val orar si cal :
I Di smi nui r l es dosi s d anal gsi cs i ant i i nf l amat ori s no est erodal s, ant i hi pert en-
si us, ansi ol t i cs, ant i hi st amni cs, vasodi l at adors, cort i coi des i medi caci t pi ca.
I Augment ar l es dosi s de di rt i cs i i nsul i na.
Hidrot erpia
La hi drot erpi a comprn l es accions de laigua aplicada per via ext erna
(evi dnci a IV, si no s i ndi ca el cont rari ).
EFECTES M ECNI CS
Massat ge. El brol l d ai gua f reda di rect a, el brol l subaqut i c i l es t urbul nci es,
quan ens movem dins l aigua, f an un ef ect e massat ge sobre la pell, els msculs
i el s t ei xi t s propers.
Net eja de la pell. El i mi na l a suor i f aci l i t a l a t ranspi raci .
Pressi hidrost t ica. La pressi de l ai gua sobre el cos s proporci onal a l a
prof undi t at d i mmersi . Ai x provoca un augment del ret orn vens i de l a pres-
si i nt raauri cul ar; ai x, el s edemes es reduei xen. De manera ref l exa, es produei x
bradi crdi a i ni ci al i di smi nuci de l es resi st nci es peri f ri ques amb el conseqent
i ncrement de f l ux art eri al peri f ri c; l a di resi , l a nat rri a i l a cal i ri a augment en
en el s mi nut s segent s a l a i mmersi , per l acci de di versos mecani smes; a ms,
el vol um d ej ecci cardac augment a en un 50%, sense vari ar l a t ensi art eri al .
Tamb cal esment ar que l a pressi hi drost t i ca sobre l abdomen i el t rax, que
provoca una i mpul si del di af ragma cap amunt , di f i cul t a l a i nspi raci i f aci l i t a
l espi raci , f et que resul t a t i l com a ent renament i reeducaci respi rat ri a.
Tamb, f aci l i t a el mant eni ment de l equi l i bri est t i c i di nmi c.
Principi de f lot aci. La part submergi da est sot mesa a una f ora que
l empeny cap a l a superf ci e. Ai x f a que el pes aparent del subj ect e si gui ms
pet i t (per exempl e, una persona de 70 kg amb i mmersi f i ns a l es ai xel l es, pesa
noms 14 kg, i sol ament 5 kg si l ai gua l i arri ba al col l ). Aquest a reducci del
pes f aci l i t a l a f i si ot erpi a, per mi l l orar l a f ora muscul ar, el movi ment de l es
art i cul aci ons sense ri sc per al s cart l ags i el reent renament per a l a marxa del s
paci ent s amb menys crrega.
Resist ncia hidrodinmica. s el f re que f a l ai gua al movi ment d un
obj ect e en el seu i nt eri or; l a t ensi superf i ci al de l ai gua que af egei x ms
resi st nci a si l obj ect e es mou cont ra l a superf ci e de l ai gua i l a resi st nci a deri -
vada de l es t urbul nci es secundri es al movi ment . Ai x t i nt ers en al guns
exerci ci s.
Benest ar psicolgic i alt res. La mi l l ora de l a mobi l i t at i de l a marxa del
paci ent di ns l ai gua s acompanya de benest ar emoci onal , amb euf ri a i rel a-
xaci f si ca; aquest benest ar t amb s conseqnci a de l a pressi de l ai gua
sobre el s mscul s. Ai x, el s exerci ci s f et s a l ai gua mi l l oren l a qual i t at de vi da
i l equi l i bri en l es dones de ms de 65 anys amb ost eopni a (evi dnci a IIa).
EFECTES TRM I CS
Transf erncia t rmica. L ai gua s un medi que conserva i t ransmet b l a
cal or i el f red. Aquest f et , j unt ament amb el s mecani smes de t ransmi ssi de
l a cal or ent re l ai gua i el cos (conducci , convenci i evaporaci ), f a que l a cal or
procedent de l ai gua cal ent a o l a cal or absorbi da per l ai gua f reda si gui ms
i nt ensa que en al t res medi s: per exempl e, l a t ol ernci a al vapor d ai gua cal en-
t a no sobrepassa el s 45 C, i en canvi , amb l a cal or seca de l a sauna, es pot
t ol erar una t emperat ura de 100 C. A banda, el grei x drmi c act ua com un
al l ant per a l ent rada o l a sort i da de cal or del cos.
Ef ect e t rmic de la hidrot erpia. L ef ect e s di rect ament proporci onal
a l a di f ernci a ent re l a t emperat ura de l ai gua i l a neut ral i t at t rmi ca (de 34 a
36 C), a l a regi de pel l banyada i al t emps d exposi ci . Tamb vari a segons
l a regi del cos, at s que s ms i nt ens en el t ronc que en l es ext remi t at s. Per
exempl e, s aconseguei x ms ef ect e hi pot rmi c ref redant el t ronc en un paci ent
f ebri l . Aquest s ef ect es augment en si l a persona f a exerci ci di ns el bany, l a qual
cosa s possi bl e a l a pi sci na.
Ef ect es de la t ermot erpia. Ai gua de 36 a 41-45 C: segons l a t empera-
t ura de l aigua, els banys poden ser calent s (de 37 a 40 C) o molt calent s (de 40 a
45 C). El s ef ect es obt i ngut s sn el s segent s:
101
102
ANALGSI A
La cal or puj a el l l i ndar del s recept ors noci cept ors i al ent ei x l a conducci nervi o-
sa i l a cont ract ura muscul ar; t amb s al l i beren endorf i nes i al t res subst nci es. Si
l ai gua cal ent a s agi t a, com a l hi dromassat ge, l anal gsi a ser ms i nt ensa.
Acci ons especf i ques:
I Reducci del dol or en l a l umbl gi a i ost eoart ri t i s (evi dnci a IIa).
I Al l euj ament del dol or en l a f i bromi l gi a, t ant a curt com a l l arg t ermi ni
(evi dnci a IIb).
I Mi l l ora del dol or secundari a pi cades d i nsect es (evi dnci a IIa).
I Mi l l ora de l a pat ol ogi a neuromot ora en l a i nf nci a (evi dnci a IIb).
I El s banys de sei ent t ebi s mi l l oren el dol or de l es f i ssures anal s (evi dnci a III).
AUGM ENT DE TEM PERATURA I VASODI LATACI
L augment de l a t emperat ura i l a vasodi l at aci pri mer aparei x en l a pel l expo-
sada i el s t ei xi t s propers. Per si el bany s general , puj a l a t emperat ura corporal
ent re 0,5 i 3 C en el s pri mers 8 mi nut s. Desprs aparei x l a hi permi a amb
analgsia i l increment del met abolisme cellular; la pell es t orna vermella i apareix
sudoraci . La vasodi l at aci af ect a t amb l es venes. A ms, per mecani sme
ref l ex, aparei xen reacci ons si mi l ars, per menys i nt enses, en l a part del cos no
banyada. La durada del bany aconsellat per aquest efect e s de 20 minut s. Els banys
cal ent s escurcen l evol uci del s abscessos i f urncol s.
SEDACI
Aquest a acci sobre l es t ermi naci ons nervi oses de l a pel l aparei x amb el s
banys ampl i s i l l args d ai gua al vol t ant de 37-38 C. Es produei x una rel axaci
i un benest ar general . Per si l a t emperat ura s ms al t a, l ef ect e ser exci t ant ,
si el bany s curt , i esgot ador, si s l l arg.
ANTI ESPASM DI C I RELAXANT M USCULAR
L ai gua apl i cada a 36-38 C i durant prou t emps provoca rel axaci de l a mus-
cul at ura est ri ada i l l i sa de l es ext remi t at s i rgans, respect i vament . Per exem-
pl e, l a cal or sobre l a panxa provoca reducci del peri st al t i sme a l est mac, si s-
t ema bi l i ar, budel l s i aparel l s geni t al i uri nari . En el cas de l espast i ci t at per l esi
medul l ar, l a hi drot erpi a reduei x el consum de f rmacs ant i espasmdi cs
(evi dnci a III).
AUGM ENT DE LELASTI CI TAT
L augment de l el ast i ci t at aparei x en el t ei xi t conj unt i u, l a qual cosa vol di r que
l ai gua cal ent a esdev t i l per mi l l orar l es ri gi deses art i cul ars.
EFECTES GENERALS
Increment inicial de la t ensi art erial amb reducci post erior per la vasodilat aci.
A ms, augment a la f reqncia i la despesa cardaca. Tamb s af avoreix la diresi.
EFECTES DE LA CRI OTERPI A
Ai gua a una t emperat ura de 10-15 a 34 C.
VASOCONSTRI CCI I NI CI AL I VASODI LATACI POSTERI OR
L est mul f red de curt a durada, de < 15 mi nut s, sobre un subj ect e amb conf ort
t rmi c previ (s a di r, sense sent i r f red), desencadena en l a pel l i el s t ei xi t s pro-
pers (l es apl i caci ons amb f red arri ben a ms prof undi t at del cos que l es de cal or)
una respost a i mmedi at a de vasoconst ri cci amb pal l i desa, i desprs una vaso-
di l at aci medi at a amb sensaci de cal or i de benest ar. Tamb es produei x l a
vasodi l at aci del s vasos que van a rgans i nt erns. Si l exposi ci s ms l l arga o
ms i nt ensa, aparei x dol or i ci anosi . Tamb poden apari xer cal f reds en l a mus-
cul at ura est ri ada, associ at s a l augment del met abol i sme basal , que s un meca-
ni sme nat ural que compensa l a prdua de cal or durant un cert t emps.
ANALGSI A I RELAXACI M USCULAR
El f red reduei x l exci t abi l i t at de l es t ermi naci ons nervi oses, augment a el l l i ndar
del dol or i al ent ei x l a vel oci t at de conducci : a menys de 4 C desaparei x el dol or.
Sobre els msculs est riat s, l aplicaci curt a augment a el seu t o, per si s ms llar-
ga, t un ef ect e cont rari sempre i quan no aparegui n cal f reds. Sobre el s mscul s
l l i sos de l es vsceres el s ef ect es sn el s cont rari s al s descri t s amb l ai gua cal ent a.
EFECTES GENERALS
T l l oc un i ncrement de l a t ensi art eri al i una di smi nuci de l a f reqnci a car-
daca i del vol um si st l i c. A ms, es provoca una descrrega d adrenal i na per l a
medul l a suprarenal . La gl ucmi a i el t emps de coagul aci es reduei xen, ment re
que l a xi f ra de l eucci t s i d i mmunogl obul i nes en l a zona banyada augment a.
103
104
Al t res ef ect es que cal dest acar sn l el i mi naci de t xi cs del cos, l est i mul aci
del met abol i sme i de l es f unci ons general s del cos, l a pol i pnea i un ent renament
cardi oci rcul at ori amb enf ort i ment del cos al s canvi s de t emperat ura, que s
i mport ant per a l a prevenci de l es i nf ecci ons.
EFECTES DE LA HI DROTERPI A DE TEM PERATURA ALTERNA
Ai gua a una t emperat ura de 38 a 44 C i ai gua a 10 a 20 C.
I Durant una mi t j a hora es canvi a al t ernat i vament de l ai gua cal ent a a l ai gua
f reda: 7 a 10 mi nut s i 1 mi nut , respect i vament .
I El s ef ect es obt i ngut s sn el s esment at s en l a cri ot erpi a, per pot enci at s, j a
que l ai gua cal ent a i nt ensi f i ca l a reacci cal orf i ca post eri or al f red.
I NDI CACI ONS GENERALS DE LA HI DROTERPI A
a) Criot erpia
I Febre: l a t emperat ura de l ai gua ha de ser descendent de 34 a 25 C; el s
banys o rent at s sn cada mi t j a hora.
I Hemorrgi es.
I Hemorroi des.
I Art ropat i a i nf l amat ri a aguda.
I Bursi t i s i t endosi novi t i s en f ase aguda.
I Desprs de t raumat i smes recent s i ci rurgi a.
I Net ej a de f eri des i de cremades.
I Eri t ema sol ar, eri t ema nods.
I Conj unt i vi t i s al l rgi ca i vri ca.
I Inf ecci ons superf i ci al s de l a pel l com a t ract ament compl ement ari .
I Medi d ent renament preexerci ci .
I Ent renament cardi oci rcul at ori a f i de pot enci ar l a i mmuni t at i al t res f un-
ci ons corporal s.
I Insomni , ansi et at , est rs.
b) Hidrot erpia de t emperat ura alt erna
I Di st rf i a si mpat i coref l exa.
I Insuf i ci nci a venosa.
I Edemes.
I Pat ol ogi a reumt i ca i t raumt i ca aguda esment ada abans.
I Pat ol ogi a de Raynaud.
I Cl audi caci i nt ermi t ent .
I Depressi , ansi et at , est rs.
c) Termot erpia
I Cl i cs renal , bi l i ar i al t res.
I Espasme muscul ar.
I Ri gi desa art i cul ar.
I Ci t i ca, al t res l gi es.
I Furncol , abscessos, mussol , cal si a, dacri oci st i t i s.
I Cl i cs: bi l i ar, renal , i nt est i nal .
I Insomni , ansi et at , est rs.
I Fi ssures anal s.
CONTRAI NDI CACI ONS GENERALS DE LA HI DROTERPI A
Les apl i caci ons f redes est an cont rai ndi cades en el s casos segent s:
I Presnci a de cal f reds.
I Insuf i ci nci a coronri a i cardaca, hi pert ensi mal cont rol ada.
I Art eri opat i a peri f ri ca, f enomen de Raynaud.
I Pneumopat i a crni ca avanada.
I Insuf i ci nci a renal i hept i ca.
I Di abet i s mal cont rol ada.
I Pat ol ogi a reumt i ca crni ca.
I Ci st i t i s.
I Hemorrgi es i nt est i nal s.
I Urt i cri a i al t res pat ol ogi es secundri es al f red.
Les apl i caci ons cal ent es est an cont rai ndi cades en el s casos segent s:
I Insuf i ci nci a venosa i t rombof l ebi t i s i nt erna.
I Pat ol ogi a t raumt i ca i reumt i ca i nf l amat ri a aguda.
I Feri des obert es, post ci rurgi a.
I Escl erosi ml t i pl e.
I Edemes.
EFECTES SECUNDARI S DE LA HI DROTERPI A
I Transmi ssi d i nf ecci ons ot ori nol ari ngol gi ques i dermat ol gi ques, en el cas
de l a hi drot erpi a que s apl i ca en el s spas o en pi sci nes.
I Cremades, si l a durada o i nt ensi t at de l ai gua cal ent a s excessi va.
105
106
CONDI CI ONS GENERALS PER APLI CAR LA HI DROTERPI A
I La i nt ensi t at , l a durada i l ext ensi de l a hi drot erpi a han de ser ms pet i t es
en el cas de l es persones grans o debi l i t ades; t amb en l es persones af ect a-
des d una cardi opat i a o si l a t erpi a es f a al f i nal del di a.
I Com ms di f ernci a hi ha ent re l a t emperat ura de l ai gua i l a neut ral i t at t r-
mica (de 34 a 36 C) ms curt ha de ser el bany; per exemple, amb aigua de 15 a
18 C, el t emps d hi drot erpi a i ndi cat s < 20 segons.
I Les apl i caci ons s han de f er f ora del s pat s i l es di gest i ons.
I La t emperat ura adequada de l a sal a on es f a l a t erpi a s de 20 a 24 C, per
no sent i r f red.
I Les apl i caci ons cal ent es i l es que provoquen cal or en el cos han d acabar quan
se sua. Desprs s ha de f er una apl i caci f reda.
I Quan la pell est calent a o suada, o si sent calor, est indicada l aplicaci f reda.
I Si el s peus o l a pel l est an f reds o si l a persona sent f red, noms es pot apl i car
ai gua cal ent a.
I La reacci desagradabl e, com marei g, pal pi t aci ons, f red i nt ens o el s cal f reds
persi st ent s amb l a hi drot erpi a d ai gua f reda, obl i ga a parar l a t erpi a.
I Si desprs del bany d ai gua f reda l a pel l no es posa vermel l a o si no aparei x
l a sensaci de benest ar, cal dr f er-l i f regues, apl i car cal or o/i f er exerci ci .
I Desprs de qual sevol t cni ca s aconsel l abl e abri gar-se i reposar durant mi t j a
hora.
I Desprs d una bal neaci cal ent a, cal i ncorporar-se a poc a poc per t al d evi t ar
l a hi pot ensi post ural .
Tcniques hidrot erpiques
Ens ref eri rem a l es t erpi es d accs general per a l a pobl aci i que no requerei -
xen d un cent re de rehabi l i t aci .
RENTAT
El rent at s l apl i caci di rect a d ai gua f reda (de 10 a 20 C) per mi t j d una
esponj a, un drap o una t oval l ol a ben escorreguda. La t oval l ol a es mul l ar t ant es
vegades com cal gui per t al que no s escal f i amb el cont act e amb l a pel l . El ren-
t at pot ser de mi g cos o t ot al i es f a en pocs mi nut s. Desprs, i sense assecar l a
pel l , l a persona es vest ei x, s abri ga i reposa uns 15 a 30 mi nut s. (Fi gura 8.2.)
I Indicacions: l es general s de l a cri ot erpi a, especi al ment com a mt ode ant i -
pi rt i c, f ent apl i caci ons cada 20 mi nut s; t amb per l i nsomni i l ansi et at ; com
a ent renament cardi oci rcul at ori suau i en i nf ecci ons de l es vi es respi rat ri es
superi ors.
I Cont raindicacions: cap.
FRI CCI
Amb un drap o una t oval l ol a dobl egada mul l ada amb ai gua f reda (de 10 a
20 C) i escorreguda que no got egi , es f rega l a pel l durant menys d un mi nut
i es va remul l ant a mi da que s escal f a. Per a l es f ri cci ons de t ot el cos es f rega
t ot a l a pel l ; per exempl e, en aquest ordre: ext remi t at s superi ors (pri mer l a dret a)
per l a part ext erna i desprs l a i nt erna; desprs el col l , el t rax, l abdomen i , a
cont i nuaci , l esquena; per l t i m, f reguem l es ext remi t at s i nf eri ors com ho hem
f et amb l es superi ors i l es pl ant es del s peus.
Desprs de l es f ri cci ons, l a reacci de cal or aparei x en 1 mi nut . Si s ai x, no
cal assecar-se; noms cal vest i r-se o enl l i t ar-se per af avori r encara ms l a reac-
ci posi t i va. Si no se sent cal or, cal assecar-se de cop i abri gar-se.
107
Figura 8.2. Rent at .
108
I Indicacions: com l es del rent at ; per aqu l ef ect e d ent renament cardi oci r-
cul at ori i general del cos s ms i nt ens. El f regament de l a pel l amb una
esponj a banyada amb ai gua t bi a reduei x l a f ebre al t a (evi dnci a Ib).
EFUSI O DUTXA
Es dei xa anar un dol l d ai gua sense pressi sobre el cos si t uat a 10 cm. La zona
que es banya acost uma a ser parci al : genol l s o cui xes o dorsal o l umbar o braos
o cl at el l o cara. Es poden f er amb ai gua cal ent a durant 4 mi nut s o ai gua f reda
durant un mi nut ; o al t erna (rel aci de cal ent a/f reda = 4/1); en el darrer cas es
f an dos o t res ci cl es. Desprs es t reu amb l es mans l ai gua de l a pel l per t al que
aquest a quedi sol s humi da; s hi f a un massat ge i es reposa abri gat durant mi t j a
hora (f i gura 8.3).
Figura 8.3. Dut xa.
I I ndicacions: l es general s de l a t ermot erpi a o l a cri ot erpi a. De manera
especf i ca, l ef usi d ext remi t at s superi ors o i nf eri ors per a cef al ees; t rast orns
ci rcul at ori s art eri al s o venosos (per exempl e, peus o mans f redes), parsi a,
parest si a, neurl gi a i t rast orn reumt i c de l ext remi t at . L ef usi de mi g cos
superi or per a cef al ees, i nf ecci ons respi rat ri es; enf ort i ment del cos en gene-
ral ; ast ni a f si ca i psqui ca.
EM BOLCALL
Sn compreses f ormades per t res capes (vegeu-ne el di bui x a l a f i gura 8.4) de
cot o l l i (t oval l ol a, mocador, l l enol ) l es dues pri meres, i de l l ana o f ranel l a, l ex-
t erna. La i nt erna es mul l a amb ai gua f reda (de 10 a 20 C) o cal ent a (de 40 a
45 C) i es posa escorreguda i ben ajust ada al cos. Les capes segent s sn seques.
De vegades es posa una quart a capa, impermeable, que pot encia l efect e calorfic
de l embol cal l . L embol cal l es col l oca en mpl i es part s del cos (per exempl e,
envol t ant l a ci rcumf ernci a del t ronc o del col l ). El paci ent ha d est ar en decbi t .
109
Figura 8.4. Embol cal l .
La durada del s embol cal l s amb ai gua f reda di f erei x segons l obj ect i u. En el s
que absorbei xen cal or, cal remul l ar o canvi ar l a capa i nt erna cada 11 a 15 mi nut s
(quan s escal f a). El s product ors de cal or o sudorf i cs han d est ar col l ocat s ms
de t res quart s d hora o ms d una hora i mi t j a, respect i vament ; en aquest s casos,
l a capa mul l ada no es remul l a per t al d af avori r l a capa d ai re cal ent i humi t que
es crea al vol t ant del cos i que f a suar. Si s af egei x gel en t rossos embol i cat sobre
l a capa i nt erna s af avorei x l a reacci vascul ar de l a pel l ; el mat ei x s aconseguei x
si s hi af egei xen t rossos de ceba crua o si s hi posa vi nagre al 30%.
El s embol cal l s preparat s amb ai gua cal ent a s han de renovar sovi nt , perqu
es ref reda l a t emperat ura de l a capa i nt erna f ci l ment . Si l ai gua cal ent a s ha
preparat amb l l avors de f enc, augment a l ef ect e est i mul ant de l a cal or.
I Indicacions de lembolcall f red absorbent de calor: f ebre, i nsomni ;
i nf l amaci l ocal ; t raumat i sme muscul oesquel t i c agut o subagut : cont usi ons,
110
hemat omes, esqui nos, espasme muscul ar, dol or raqui di ; art ri t i s aguda; col es-
ci st opat i a.
I Indicacions de lembolcall f red product or de calor: i nsomni , cef al ees,
est mul de l a f unci di gest i va, i nf ecci ons respi rat ri es, obesi t at , met eori sme,
dermat i t i s, l at eroversi ons de l a menopausa.
I Indicacions de lembolcall calent : reumat i sme degenerat i u i i nf l amat ori
crnic, rigidesa art icular; rampes de cames; panadissos; inflamaci plvica; clics
biliar, urinari, int est inal; laringit is; disppsia, gast rit is, lcera gast roduodenal.
COM PRESA
s una hi drot erpi a i dnt i ca a l embol cal l , per amb una capa i nt erna ms pet i -
t a que abast a zones ms del i mi t ades del cos, com per exempl e, una regi para-
l umbar (f i gures 8.5 i 8.6).
I Indicacions: pat ol ogi a t raumt i ca i reumt i ca descri t a abans.
Figura 8.5. Compresa.
BANY
Tot o part del cos se submergei x en ai gua.
En el bany de mig cos, l aigua arriba al melic; en el de t res quart s del cos arriba
a l a zona del pi t ; en el t ot al , al col l . Al t res t i pus de banys sn de peus, peus-
cames, d ext remi t at s i nf eri ors, mans, ext remi t at s superi ors; en el bany de sei ent ,
l a persona est asseguda di ns l a banyera i l ai gua t oca noms l a regi pl vi ca,
nat ges i part de l es cui xes; en el bany vi t al s est assegut en un bi det i es mul l a
l a part del peri neu i el s geni t al s amb un drap.
La durada del s banys cal ent s s de 5 a 20 mi nut s. En el s f reds, s de 10 a 30
segons si sn t ot al s o parci al s amb ef ect e cri ot erpi c breu i de 15 mi nut s si l a
cri ot erpi a s usa com a anal gsi a, ant i espasmdi c o ant i edema.
El bany cal ent de t emperat ura ascendent es comena amb 35 C i es va
puj ant a poc a poc f i ns al s 40 C.
En l es banyeres d hi dromassat ge, hi ha dol l s d ai gua subaqut i ca que es pro-
j ect en sobre det ermi nades part s del cos, com l a col umna o l es ext remi t at s. El s
ef ect es i i ndi caci ons sn l a suma del s t emes d hi drot erpi a i de massat ges.
I Indicacions: sn l es mat ei xes que l es de l a hi drot erpi a general . De f orma
especf i ca:
El bany d ul l s f red per a l a mi l l ora general de l a vi si i el d ul l s cal ent per
a conj unt i vi t i s aguda o crni ca, mussol s (f i gura 8.7).
El bany f red d ext remi t at s superi ors, per a ansi et at , t aqui crdi a.
El bany f red de peus per a l ast ni a d ext remi t at s i nf eri ors, rest renyi ment ,
epi st axi .
El bany f red de sei ent o de mi g cos per a rest renyi ment , hemorroi des, vari -
ces, i nsomni .
111
Figura 8.6. Compresa.
112
El bany cal ent d ext remi t at s superi ors per a reumat i sme crni c, cont usi ons,
t endi ni t i s i mans f redes.
El bany de peus de t emperat ura ascendent per a l es i nf ecci ons ot ori nol ari n-
gol gi ques, l i nsomni pel s peus f reds i l es i nf l amaci ons del s rgans pl vi cs
(f i gura 8.8).
El bany de peus de t emperat ura al t erna per a i nsomni , ansi et at , hi pert ensi
art eri al , cef al ees, peus f reds.
El bany de sei ent cal ent o de t emperat ura ascendent per a t rast orns de l a
menst ruaci , prost at i t i s crni ca, cl i cs uri nari s, i nsomni .
El bany general cal ent per a l ansi et at , l agi t aci i l i nsomni . El bany cal ent
(a 40 C) general o parci al f i ns a mi g t rax o f i ns al col l , en l a mi t j a hora
a dues hores abans d enl l i t ar-se mi l l ora el son i nt ermi t ent i l a qual i t at del
son (evi dnci a IIa) (f i gura 8.9).
RENTAT NASAL
Consi st ei x en una dut xa nasal amb ai gua sal i na. Es di ssol un l i t re d ai gua mi ne-
ral amb una cul l eradet a de sal mari na. S escal f a f i ns que si gui t bi a. Ompl i m l i r-
Figura 8.7. Bany d ul l s.
ri gador nasal (l ot a o una xeri nga gran de 200 cc) i s i nt roduei x en una f ossa
nasal ; es f a i ncl i nar el cap endavant i cap al cost at cont rari , i es dei xa caure t ot
el l qui d. S ompl e de nou l i rri gador i es repet ei x en l al t ra nari u. A cont i nuaci ,
cal sonar-se i dei xar caure l a rest a del l qui d i ncl i nant el cap a un cost at i a un
al t re durant uns mi nut s (f i gura 8.10).
113
Figura 8.8. Bany de peus de t emperat ura ascendent .
Figura 8.9. Bany general cal ent .
114
I NDI CACI ONS
I Terpi a i prevenci de l es i nf ecci ons de l es vi es respi rat ri es al t es.
I Ri ni t i s al l rgi ques, epi st axi s, i nsuf i ci nci a respi rat ri a nasal .
I Al t eraci de l a f unci ol f act i va i gust at i va.
I Obst rucci de vi es l l agri mal s.
DOLL A PRESSI
L ai gua s proj ect ada a pressi (> 3 at mosf eres) amb una manguera, a 3 met res
sobre l a superf ci e corporal . Una al t ernat i va a l a manguera s el t el f on de l a
dut xa, per t menys ef ect e. El t emps osci l l a ent re 3 i 5 mi nut s per a l ai gua
cal ent a i 1 mi nut per a l a f reda. Aquest a t cni ca combi na l ef ect e hi drot erpi c
amb el massat ge que provoca l a f ora de l ai gua.
I Indicacions del doll calent : sobret ot l es cervi cl gi es, l es l umbl gi es i el s
t raumat i smes (cont usi ons, esqui nos).
NATACI
s un esport de base compl et que suma el s avant at ges de ser un exerci ci f si c f et
en desgravi t aci i en decbi t , de l a muscul at ura esquel t i ca i amb benef i ci s
sobre el s si st emes cardi ovascul ar i respi rat ori ; a ms, aport a di versi , di st racci
i harmoni a f si ca.
I NDI CACI ONS
I Desenvol upament psi comot ri u del s i nf ant s.
I Coordi naci mot ri u en el s adul t s.
Figura 8.10. Rent at nasal .
I Est mul general de l es f unci ons corporal s en l a vel l esa.
I Rehabi l i t aci de l a pat ol ogi a de l aparel l l ocomot or que requerei xi descrrega
i enf ort i ment general de l a muscul at ura i el s t endons.
I Recuperaci de l es di scapaci t at s f si ques.
I Rehabi l i t aci en cardi opat i a i squmi ca i post i nf art s de mi ocardi .
I Insuf i ci nci a venosa (el crol i el crol d esquena).
I Mant eni ment de l esport i st a l esi onat .
I Pat ol ogi a di scal i generat i va del raqui s.
I Raqui l gi a per ci f osi dorsal o per hi perl ordosi i escol i osi cervi cal o l umbar
(aqu noms sn t i l s el s est i l s de crol i crol d esquena; el s al t res est i l s hi sn
cont rai ndi cat s).
I Ent renament a l esf or en l asma.
I Seqel es de pol i omi el i t i s, hemi pl egi es, escl erosi en pl aques i parl i si cere-
bral .
CURA DE KNEI PP
La cura de Knei pp, i nst aurada per S. Knei pp (vegeu el capt ol 2), i nt egra l a hi dro-
t erpi a en f orma de ms de 120 apl i caci ons ext ernes d ai gua, l al i ment aci
veget ari ana (amb aport ament s d al i ment s d ori gen ani mal ), l exerci ci f si c, l a
f i t ot erpi a i l a t erpi a de l ordre. Doncs b, el s est udi s cl ni cs f et s amb aquest a
cura most ren l es segent s i ndi caci ons (evi dnci a IV):
I Esgot ament f si c o psqui c.
I Pat ol ogi a psi cosomt i ca i al t eraci ons neuroveget at i ves com l a di sppsi a.
I Ansi et at , depressi , psi cosi .
I Pat ol ogi a endocri na i met abl i ca.
I Ost eoporosi , pat ol ogi a reumt i ca.
I Pat ol ogi a cardi ovascul ar.
I Pat ol ogi a respi rat ri a.
I Mal al t i es al l rgi ques.
I Pat ol ogi a geni t al .
Termot erpia
M TODES CONDUCTI US
L apl i caci de cal or l ocal produei x una acci rel axant muscul ar i anal gsi ca (pot
produi r cremades si l a durada es perl l onga); t amb produei x hi pert rmi a i vaso-
di l at aci (j a expl i cades en l a hi drot erpi a).
115
116
N hi ha de di versos t i pus:
SAC DE FENC
S escal f a una bossa de l l i o de cot pl ena de f l ors i l l avors de f enc amb vapor
d ai gua, durant mi t j a hora. Una vegada es comprova que l a t emperat ura del sac
no produei x cremades, s apl i ca sobre l a pel l , segui nt l a t cni ca del s embol cal l s
(vegeu hi drot erpi a). Es mant de 15 a 30 mi nut s.
L al t ernat i va al f enc s un sac de pat at es ai xaf ades o l l avors de l l i : es couen
3 kg de pat at es amb pel l , f i ns que t enen consi st nci a t ova, o b es couen t res
most res de l l avors de l l i f i ns a obt eni r un pur; l l avors s i nt roduei xen di ns l a
bossa de cot i es f a com un embol cal l .
BOSSA AM B AI GUA CALENTA
La bossa de goma pot cont eni r ai gua cal ent a ent re 48 i 65 C; el t i pus hot -pack
s una bossa de cot pl ena de bent oni t a i mi neral s o l a bossa d hi drocol oi de
(aquest a l t i ma s escal f a amb ai gua a 70 C). Una vegada cal ent es, s embol i -
quen amb di verses t oval l ol es i s apl i quen sobre l a pel l ; en el cas de l a bossa
de goma amb ai gua a noms 48 C, es pot apl i car di rect ament sobre l a pel l .
El t emps t ot al de t ract ament s de 15 a 20 mi nut s (f i gura 8.11).
Figura 8.11. Termot erpi a.
COI XI NET ELCTRI C
Present a l avant at ge del mant eni ment de l a t emperat ura durant el t emps d apl i -
caci . Di sposa d un i nt errupt or per a di f erent s graus d escal f ament . Pot produi r
cremades si s al l arga el t emps d exposi ci .
GLOPEJOS O GARGARI SM ES AM B L QUI DS CALENTS
Al f er grgares (f i gura 8.12), el l qui d ent ra en cont act e amb l es geni ves, l a
mucosa oral i f arngi a al t a. No arri ba a l a f ari nge mi t j a o bai xa.
117
Figura 8.12. Gargari smes.
I Accions: a part de l es prpi es de l a t ermot erpi a l ocal , hi ha l a de l a net ej a
de l es mucoses oral i f arngi a.
I Mtode: generalment , s usa aigua molt calent a, mesclada amb sal o amb suc de
llimona. Una alt ra possibilit at s la infusi calent a de camamilla o de slvia. Les
grgares es fan de 4 a 5 vegades/dia, amb un got de lquids calent cada vegada.
I Indicacions:
Fari ngi t i s, ami gdal i t i s.
Est omat i t i s, gi ngi vi t i s, af t es.
118
I NDI CACI ONS DELS M TODES CONDUCTI US
I Lumbl gi a, cervi cl gi a, dorsl gi a, f i bromi l gi a.
I Neurl gi a, t endi ni t i s.
I Dol or muscul oesquel t i c: es reduei x f i ns a un 30% (evi dnci a IIb).
I Cont usi ons, hemat omes.
I czemes, acne, pruj a.
I Ansi et at .
I Dol or d ori gen gst ri c i i nt est i nal .
I Di smenorrea.
I Cl i cs renal i bi l i ar, ci st i t i s.
I Fl ebi t i s superf i ci al .
I Inf ecci ons respi rat ri es (l a bossa o sac es posa sobre el pi t ).
CONTRAI NDI CACI ONS DELS M TODES CONDUCTI US
I Art eri opat i a di st al .
I Reducci de l a sensi bi l i t at , a f i d evi t ar l es cremades.
I Neopl si es mal i gnes.
I Feri des obert es o i nf ect ades.
I Inf ecci amb f ebre.
I Caquxi a, anmi a, cardi opat i a descompensada.
I Endomet ri osi , embars.
I Hemopt i si i al t res hemorrgi es.
M TODES CONVECTI US
BANY DE VAPOR DE CAP
El bany de vapor de cap o i nhal aci de baf s (on l es got es t enen un di met re
< a 30 ) t un dobl e ef ect e:
1. Per l acci del vapor sobre l a mucosa nasal i l es vi es al t es, f aci l i t ant el dre-
nat ge de secreci ons i l a vent i l aci nasal (evi dnci a IIb).
2. Pel cal or del vapor sobre l es mucoses i l a pel l de l a cara i del pi t , di l at ant el s
vasos sangui ni s i act i vant l a ci rcul aci i el met abol i sme. A ms, si hi af egi m
pl ant es medi ci nal s, com camami l l a, f ari gol a o eucal i pt us, pot enci arem l a
pri mera acci .
M TODES
I Bul l i r ai gua en una ol l a. Quan bul l es posen di verses cul l erades o sobret s de l a
pl ant a medi ci nal , es t apa i es dei xa al f oc sol s un mi nut ms. El paci ent seu i
col l oca el cap damunt l ol l a com descri u el di bui x. Per a i nf ecci ons de nas
i gol a, s suf i ci ent posar l ol l a sot a el cap; per a bronqui t i s cal que el vapor
vagi di rect e al pi t . Es col l oca al damunt del paci ent una t oval l ol a gran o una
mant a. Act e segui t es va obri nt poc a poc l a t apa a f i d obt eni r un vapor cons-
t ant i que no cremi l a pel l ; al f i nal cal remenar per pot enci ar el vapor. El bany
de vapor dura de 10 a 15 mi nut s, durant el s qual s cal respi rar pel nas i per l a
boca. Desprs cal enl l i t ar-se per acabar de suar (f i gura 8.13).
119
Figura 8.13. Banys de vapor de cap.
I Respi rar el vapor procedent d una ai xet a d ai gua cal ent a. En aquest cas, com
en el segent , l a i nt ensi t at del vapor s menor que l esment ada abans.
I Inhal ar vapor col l ocant sot a el nas un vas que cont una t i sana acabada de
f er amb ai gua que ha bul l i t (f i gura 8.14).
I Usar un vapori t zador o un humi t ej ador de sobret aul a. El t i pus ms usual s el
que produei x vapor cal ent . T un compart i ment on es poden posar got es
d essnci a d eucal i pt us o de ment ol , l es qual s surt en en got et es pet i t es j unt
120
amb el vapor. El s al t res t i pus sn el s humi t ej adors de vapor f red produt per un
vent i l ador o per ul t rasons. Amb qual sevol t i pus de vapori t zador s i mport ant
l a net ej a di ri a del di psi t i del s f i l t res; cal assecant -l os b abans de t ornar-hi
a posar ai gua, que ha de ser dest i l l ada, i s mol t i mport ant segui r el s consel l s
de mant eni ment del f abri cant . Ai x, s evi t a que el vapor que emet port i bact e-
ri s, f ongs i al t res part cul es que podri en produi r f ebre, t os, of ec i al l rgi es.
I NDI CACI ONS (EVI DNCI A I V SI NO SI NDI CA EL CONTRARI )
I Inf ecci ons respi rat ri es i ot ori nol ari ngol gi ques, agudes o crni ques. En part
del s est udi s es produei x l a mi l l ora d al guns smpt omes del ref redat com (evi -
dnci a IIb).
I Gri p.
I Xerosi cut ni a; sndrome d ul l s secs o de mucosa nasal seca.
SAUNA
Es pract ica dins un recint e t ancat de fust a, on arriba calor seca procedent d est ufes,
a una t emperat ura d ent re 80 i 100 C. S hi ent ra despullat , desprs d una dut xa de
net eja. S hi est de 8 a 15 minut s; cal t enir cura d aixecar-se, a poc a poc per evit ar
l ort ost at isme. Desprs es pren una dut xa curt a d aigua freda i es reposa uns quant s
minut s; es pot t ornar a ent rar a la sauna fins a fer com a mxim t res cicles. No es
pot prendre el sol durant un cert nombre d hores desprs d una sauna.
Figura 8.14. Inhal aci de baf s.
ACCI ONS
I Vasodi l at aci general i t zada.
I Obert ura del s porus de l es gl ndul es de l a pel l + sudoraci amb l el i mi naci
i ncrement ada de t oxi nes.
I Anal gsi a, rel axaci muscul ar, sedaci .
I Increment de l a respost a i mmunol gi ca i de l enf ront ament a l est rs.
I L ai gua f reda f i nal produei x vasoconst ri cci i augment post eri or de l a ci rcul a-
ci de l a sang.
I NDI CACI ONS
I Espasmes muscul ars, l umbl gi a, ci at l gi a, f i bromi l gi a.
I Pat ol ogi a respi rat ri a de vi es ari es superi ors.
I Di st rf i a si mpat i coref l exa, neurl gi es.
I Recuperaci de t raumat i smes.
CONTRAI NDI CACI ONS
I Vel l esa, f ebl esa i mport ant .
I Neopl si es mal i gnes.
I Di abet i s.
I Epi l psi a.
I Al cohol i sme crni c.
I Hi pert ensi greu, cardi opat i a.
I Presa de sedant s, est i mul ant s, di rt i cs.
I Febre.
I Pat ol ogi a i nf ecci osa i i nf l amat ri a aguda.
I Insuf i ci nci a hept i ca i renal .
I Lesi ons hemorrgi ques.
I Ant ecedent s d art eri opat i a o pat ol ogi a venosa.
I Procs ocul ar degenerat i u.
I Psi cosi .
I Pat ol ogi a t i rodal .
BANY DE VAPOR GENERAL
En aquest cas, l a persona est di ns d una habi t aci amb vapor d ai gua a una
t emperat ura de 38 a 45 C, durant 10 a 30 mi nut s. Desprs es pren una dut xa
f reda breu i es reposa durant mi t j a hora.
121
122
Hi ha bal neari s on el vapor t ori gen nat ural , del subsl d ori gen vol cni c
i surt per cavi t at s nat ural s o art i f i ci al s que es const ruei xen com habi t aci ons t an-
cades. Aquest t i pus de bany amb vapor nat ural rep el nom d est uf a.
Les acci ons, l es i ndi caci ons i l es cont rai ndi caci ons del bany de vapor general
o de l es est uf es sn l es mat ei xes de l a sauna i el bany de vapor de cap.
Criot erpia
L ef ect e que es vol aconsegui r amb l apl i caci d agent s f reds s el mat ei x que
a l a hi drot erpi a amb l apl i caci d ai gua f reda: di smi nuci del f l ux sangui ni ,
de l a i nf l amaci , de l edema i de l espasme muscul ar i el dol or.
BOSSA DE GEL
En una bossa de pl st i c de grandri a apropi ada segons l a superf ci e que vol em
t ract ar, on s i nt roduei x gel f et a mi ques. S apl i ca sobre l a pel l , posant sobre l a
bossa di verses capes de t el a, com en un embol cal l . El t emps mni m per ref redar
el s t ei xi t s superf i ci al s s de 20 mi nut s, i de 30 mi nut s per al s t ei xi t s prof unds.
TOVALLOLES O COM PRESES FREDES
S i nt roduei xen t oval l ol es o t el es de cot en reci pi ent s que t enen gel pi cat i
ai gua; al eshores el gel queda adheri t a l a t el a. Desprs s apl i ca sobre l a pel l
i s embol cal l a durant 5 mi nut s. Desprs, l embol cal l es canvi a per un al t re (f i gu-
ra 8.15). Aquest mt ode servei x per ref redar zones mpl i es.
M ASSATGE AM B GEL
Es f rega amb un t ros de gel una zona del i mi t ada i pet i t a de pel l ; cal evi t ar que
aparegui pal l i desa o ci anosi . Noms t f i nal i t at anal gsi ca.
I NDI CACI ONS DE LA CRI OTERPI A (EVI DNCI A I V)
I Quadres t raumt i cs agut s.
I Cremades.
I Espasme muscul ar.
I Pat ol ogi a amb dol or o pruj a.
I Processos i nf l amat ori s: en sn exempl es l a bart hol i ni t i s, l orqui epi di di mi t i s
aguda o l eri t ema nods.
CONTRAI NDI CACI ONS DE LA CRI OTERPI A
I Art eri opat i a peri f ri ca, f enomen de Raynaud.
I Urt i cri a al f red i una al t ra pat ol ogi a secundri a al f red.
I Presnci a de cal f reds.
I Insuf i ci nci a coronri a, i nsuf i ci nci a cardaca, hi pert ensi mal cont rol ada.
I Pneumopat i a crni ca avanada.
I Insuf i ci nci a renal i hept i ca.
I Di abet i s mal cont rol ada.
I Ci st i t i s.
I Hemorrgi es i nt est i nal s.
Pelot erpia
La paraul a pel ot erpi a prov del grec pel os (f ang) i t erapei a (t erpi a). Per
t ant , s el t ract ament basat en pel oi des. Aquest s est an f ormat s per l a barrej a
d ai gua mi neromedi ci nal o de mar amb product es nat ural s i norgni cs (l argi l a o
l i mos) o orgni cs (com el f enc o l a t urba). El s pel oi des s apl i quen per vi a ext er-
na sobre l a pel l .
123
Figura 8.15. Compresa f reda.
124
SI STEM ES DAPLI CACI
I Perqu l argi l a t i ngui l es propi et at s ant eri ors cal que hagi madurat : ai x i mpl i -
ca l a seva mescl a amb ai gua mi neral sul f urada o ol i gomet l l i ca pref erent -
ment durant un perode de 3 a 20 mesos.
I Les f ormes bsi ques d apl i caci sn: bany o i l ut aci general o l ocal ; i l apl i -
caci l ocal sobre l a pel l en capes d 1-2 cm de grui x, a una t emperat ura de 40 a
45 C i durant 20-30 mi nut s. Es f an 3-4 sessi ons per set mana durant un mes.
ACCI ONS DELS PELOI DES
I Termot erpi ca: l a cal or que aport a el pel oi de t un ef ect e sedant , rel axant ,
anal gsi c i ant i i nf l amat ori . Vegeu l apart at sobre t ermot erpi a.
I Int ercanvi s qumi cs: de l a pel l s al l i bera suor i secreci ons, i del pel oi de, el e-
ment s de val or t eraput i c ant i i nf l amat ori . Cal saber que l argi l a mescl ada
amb ai gua mi neral posseei x quant i t at s apreci abl es d al l umi ni si l i cat s, es-
mect i t es, mi ques, t al c, caol , cl ori t es, magnesi , pot assi , cal ci , sodi , f erro i al -
t res i ons.
I Acci bi ol gi ca pel s mi croorgani smes que prol i f eren en l argi l a.
ACCI ONS ESPEC FI QUES
I El s pel oi des amb ai gua mi neral d al t a concent raci reduei xen ms el dol or i el
nombre d art i cul aci ons i nf l amades en l art ri t i s reumat oi de, en el perode de
3 mesos post t ract ament (evi dnci a IIa).
I La combi naci de pel oi des + bal neaci amb ai gua mi neromedi ci nal t ms
ef ect e anal gsi c en l a gonart rosi , respect e a l es t cni ques sense ai gua mi ne-
romedi ci nal (evi dnci a IIa).
I El s pel oi des amb ai ges sul f urades t enen un ef ect e anal gsi c ms i nt ens en
l a l umbl gi a, en el dol or de l es part s t oves i en l art ri t i s psori si ca (evi dn-
ci a IIa).
I NDI CACI ONS DE LA PELOTERPI A
I Art rosi , art rl gi a crni ca, art ri t i s.
I Dol or de part s t oves.
I Lumbl gi a.
I Mi l gi es, neurl gi es.
I Traumat i sme ost eomuscul ar.
I Dermat i t i s seborrei ca, acne.
CONTRAI NDI CACI ONS RELATI VES DE LA PELOTERPI A
Noms en t enen l es apl i caci ons general s:
I Cardi opat i a, hi pert ensi descompensada.
I Al t eraci de l a sensi bi l i t at .
I Neopl si es.
I Trast orn mani acodepressi u.
L s si mul t ani de f rmacs no s cap cont rai ndi caci ; ans al cont rari , es poden
pot enci ar l es acci ons d ambdues t erpi es.
Talassot erpia
L acci benef i ci osa de l ai gua del mar sobr e l a sal ut s l a conseqnci a
de di versos f enmens que est an present s en l es pl at ges, com l acci del sol
i de l ai re i l a bri sa sobre el nost re cos, l a humi t at el evada i l a t emperat ura
suau i l acci de l ai gua del mat ei x bany, coment at j a en el t ema de l a hi dro-
t erpi a (f i gura 8.16).
125
Figura 8.16. Tal assot erpi a. Bany de sol .
126
A ms, l ai gua del mar est mol t mi neral i t zada, amb una mi t j ana de 35 g/l :
hi predomi nen el s i ons cl or, sodi , sul f at i magnesi ; t amb t t ot s el s al t res mi ne-
ral s de l a t erra, per en menys proporci ; cal esment ar el seu cont i ngut en gasos
(ni t rogen, oxi gen, carbni c) i l a seva mat ri a orgni ca, com mucosi nes, f l ora,
f auna i bact eri s; l l uny de l a cost a, l ai gua de mar sol s cont bact eri s no pat gens
que t enen poder ant ibit ic, ja que inhibeixen el creixement dels pat gens. Pel que
f a a l a f l ora, cal dest acar el poder sedant i ant i i nf l amat ori de l es al gues.
En l ai gua de mar, no s ha d obl i dar l ef ect e f si c de l es ones sobre el cos i l ac-
ci del f ang i de l arena mari na.
CONDI CI ONS DE LS I ACCI ONS DE LAI GUA DE M AR
Ens ref erim sobret ot al bany de mar a la plat ja. El bany t amb es pot prendre en
els cent res de t alassot erpia o balnearis, on s aplica l aigua de mar en banyeres o
dut xes, o b en brolls, irrigacions o inhalacions de dif erent t emperat ura i pressi.
I Abans del bany, si l ai gua est f reda, conv f er exerci ci .
I El pri mer cal f red que sent i m di ns l ai gua s benef i ci s pel seu poder est i mu-
l ant sobre el s si st emes veget at i u i endocr.
I Conv evi t ar l a repet i ci del s cal f reds, perqu esgot a l a capaci t at def ensi va del
cos. Per ai x, cal f er exerci ci di ns l ai gua o b at urar el bany. Sempre s ha d a-
t urar un bany de mar si el s cal f reds sn persi st ent s.
I La durada del bany a l a mar ha ser ms breu en i nf ant s de menys de 4 anys,
en gent vel l a i en gent debi l i t ada (com a mxi m, 15 mi nut s).
I No s aconsel l abl e ms d un bany al di a.
I La t al assot erpi a s ms ef ect i va si es f a durant t ot l any. Per a l a pat ol ogi a
reumt i ca, el t ract ament mni m hauri a de ser de 3 set manes amb una sessi
di ri a de 10-15 mi nut s.
I El bany mar amb ai gua cal ent a (de 32 a 42 C), durant 10 a 20 mi nut s, t
ef ect es di f erent s: produei x vasodi l at aci , pol i pnea, t aqui crdi a, sudoraci ,
rel axaci , anal gsi a i t ransmi neral i t zaci per mi t j de l a pel l .
I Pel que f a a l arena de l a pl at j a escal f ada pel sol a 60 C, cal esment ar el seu
poder cal orf i c i anal gsi c si l a persona amb art rl gi es o dol or muscul ar amb
seqel a post t raumt i ca es t apa amb aquest a sorra.
I NDI CACI ONS DE LA TALASSOTERPI A (EVI DNCI A I V)
I Mal al t i es reumt i ques crni ques.
I Lumbl gi a i t rast orns de l a col umna.
I Recuperaci de t raumat i smes i de ci rurgi a ort opdi ca.
I Hemi pl egi a, seqel es de pol i omi el i t i s, pol i neuri t i s.
I Post i nf art de mi ocardi .
I Depressi , ast ni a, t rast orns somat of ormes, est rs, obesi t at .
I Art eri opat i a peri f ri ca, i nsuf i ci nci a venosa, edemes de cames.
I Pneumopat i a crni ca, processos al l rgi cs respi rat ori s.
I Pat ol ogi a gi necol gi ca.
I Psori asi , acne, dermat i t i s.
I Anmi es, desnut ri ci .
I Pat ol ogi a psi qui t ri ca menor.
I Ast ni a f si ca i psqui ca, est rs.
CONTRAI NDI CACI ONS DE LA TALASSOTERPI A
I Mal al t i a f ebri l , i nf ecci aguda.
I Cardi opat i a o pneumopat i a descompensades.
I Hi pert ensi greu.
I Pat ol ogi a vascul ar aguda.
I Neopl si es mal i gnes, caquxi a.
I Insuf i ci nci a hept i ca i renal .
I Brot psi ct i c.
Bibliograf ia
BALNEOTERPI A
Al t an L, Bi ngl U, Ayka M, Ko Z, Yurt kuran M. Invest i gat i on of t he ef f ect s of pool -based
exerci se on f i bromyal gi a syndrome. Rheumat ol ogy i nt ernat i onal 2004; 24: 272-277.
Bal ogh Z, Ordgh J, Gsz A, Nmet L, Bender T. Ef f ect i veness of bal neot herapy i n chroni c
l ow back pai n - a randomi zed si ngl e-bl i nd cont rol l ed f ol l ow -up st udy. Forschende
Kompl ement rmedi zi n und kl assi sche Nat urhei l kunde 2005; 12: 196-201.
Codi sh S, Abu-Shakra M, Fl usser D, Fri ger M, Sukeni k S. Mud compress t herapy f or t he
hands of paci ent s wi t h rheumat oi d art hri t i s. Rheumat ol Int . 2005; 25: 49-54.
Corvi l l o M art n I, Agui l era Lpez L, Pal enci a Echevarra V, M araver Eyzagui rre F. Tra-
t ami ent o crenot erpi co de l a si nusi t i s en l a i nf anci a. Med Nat uri st a 2006; 9: 472-477.
Cri st al l i G, Abramo A, Pol l ast ri ni L. Treat ment of chroni c i nf l ammat i on of t he upper respi -
rat ory ai rways by i nhal at i on t hermal t herapy wi t h sul f ur-sul f at e-bi carbonat e-carbona-
t e-al kal i ne eart h mi neral wat er: a st udy of nasal cyt ol ogy. Act a Ot orhi nol aryngol It al
1996; 16 (6 Suppl 55): 91-94.
127
128
Curs d hi drol ogi a i cl i mat ol ogi a nat uri st es en at enci pri mri a. Formaci cont i nuada Les
Heures. Barcel ona: Uni versi t at de Barcel ona, 1997.
Devereux K, Robert son D, Bri f f a NK. Ef f ect s of a wat er-based program on w omen 65
years and over: a randomi sed cont rol l ed t ri al . Aust J Physi ot her 2005; 51: 102-128.
Di t t mar HC, Pf l i eger D, Schempp CM, Schopf E, Si mon JC. Compari son of bal neophot ot -
herapy and UVA/ B mono-phot ot herapy i n pat i ent s w i t h subacut e at opi c dermat i t i s.
Haut arzt 1999; 50: 649-653.
El kayam O, Ophi r J, Brener S, et al . Immedi at e and del ayed ef f ect s of t reat ment at t he
Dead Sea i n pat i ent s wi t h psori at i c art hri t i t s. Rheumat ol Int 2000; 19: 77-82.
Hernndez Torres A, et al . Agenci a de Eval uaci n de Tecnol ogas Sani t ari as. Tcni cas y t ec-
nol ogas en hi drol oga mdi ca e hi drot erapi a. Inf orme n. 50 de Eval uaci n de
Tecnol ogas Sani t ari as. Inst i t ut o de Sal ud Carl os III-Mi ni st eri o de Sani dad y Consumo,
Madri d, j uny 2006.
Igl esi as Garca R. Los bal neari os y l os benef i ci os de l a hi drot erapi a. El Mdi co, 1998;
66-70.
Karagul l e M Z, Karagul l e M . Bal neot herapy and spa t herapy of rheumat i c di seases i n
Turkey: a syst emat i c revi ew. Forsch Kompl ement armed Kl ass Nat urhei l kd 2004; 11:
33-41.
Kesi kt as N, Paker N, Erdogan N, Gl sen G, Bi ki D, Yi l maz H. The use of hydrot herapy f or
t he management of spast i ci t y. Neurorehabi l i Neural Repai r 2004; 18: 268-273.
Kri st of O, Gat zen M, Hel l enbrecht D, Sal l er R. Anal gesi c ef f i cacy of t he seri al appl i cat i on
of a sul f urat ed mud bat h at home. Forsch Kompl ement armed Kl ass Nat urhei l kd 2000;
7: 233-236.
Lopal co M, Proi a AR, Frai ol i A, Seri o A, Cammarel l a I, Pet racci a L, Grassi M. Therapeut i c
ef f ect of t he associ at i on bet w een pul monary vent i l at i on and aerosol -i nhal at i on w i t h
sul phureous mi neral wat er i n t he chroni c bronchopneumopat hi es. Cl i n Ther 2004; 155:
115-120.
Lundberg D, Axel sson S, Boi vi e J, et al . Met hods of t reat i ng chroni c pai n. A Syst emat i c
Revi ew. SBU, 2006. ISBN: 91-85413-08-9.
Manci ni S, Pi cci net t i A, Nappi G, Manci ni S, Cani at o A, Coccheri S. Cl i ni cal , f unct i onal and
qual i t y of l i f e changes af t er bal neoki nesi s wi t h sul phurous wat er i n pat i ent s wi t h vari -
cose vei ns. VASA. Zei t schri f t f r Gef sskrankhei t en 2003; 32: 26-30.
Persi i anova-Dubrova AL, Nagi ev IuK, Davydova OB. Ef f ect of general carbon di oxi de bat hs
on processes of remodel i ng and di ast ol i c f unct i on of t he heart i n pat i ent s wi t h i schemi c
heart di sease af t er myocardi al i nf arct i on. Voprosy kurort ol ogi i , f i zi ot erapi i , i l echebnoi
f i zi cheskoi kul t ury 2002; 3: 3-5.
Pi t t l er MH, Karagl l e MZ, Karagl l e M, Ernst E. Spa t herapy and bal neot herapy f or t rea-
t i ng l ow back pai n: met a-anal ysi s of randomi zed t ri al s. Rheumat ol ogy 2006; 45: 880-
884.
Tappe J. Ef ect os psi col gi cos de l a bal neot erapi a. Medi ci na Nat uri st a 2002; 4: 199-203.
Verhagen AP, Bi erma-Zei nst ra SM A, Cardoso JR, De Bi e RA, Boers M , De Vet HCW.
Bal neot herapy f or rheumat oi d art hri t i s. The Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews
2006.
Wadel l K, Sundel i n G, Henri ksson-Larsen K, Lundgren R. Hi gh i nt ensi t y physi cal group
t rai ni ng i n wat er an ef f ect i ve t rai ni ng modal i t y f or pat i ent s w i t h COPD. Respi r Med
2004; 98: 428-438.
Wi gl er I, El kayam O, Paran D, Yaron M. Spa t herapy f or gonart hrosi s: a prospect i ve st udy.
Rheumat ol Int . 1995; 15 (2): 65-68.
Yurt kuran M, Ay A, Karako Y. Improvement of t he cl i ni cal out come i n Ankyl osi ng spondy-
l i t i s by bal neot herapy. Joi nt Bone Spi ne 2005; 72: 283-285.
HI DROTERPI A GENERAL
Ameri can Academi c of Pedi at ri cs. Home t reat ment of f ever. M edi cal Li brary 2000.
Di sponi bl e a: www.medem.com/MedLB/art i cl e
Bachmann RM, Schl ei nkof er GM. Gua prct i ca de l a hi drot erapi a Knei pp. Barcel ona:
Int egral , 1998.
Ernst E, Pi t t l er M H. Wi e ef f ekt i v i st di e Kur: ei ne syst emat i sche Ubersi cht randomi si ert er
St udi en [ How ef f i caci ous i s spa t reat ment : a syst emat i c revi ew of randomi zed st udi es] .
Deut sche Medi zi ni sche Wochenschri f t , 1998; 123 (10): 273-277.
Fedorczyk J. The rol e of physi cal agent s i n modul at i ng pai n. J Hand Ther 1997; 10 (2): 110-
121.
Get z M, Hut zl er Y, Vermeer A. Ef f ect s of aquat i c i nt ervent i ons i n chi l dren wi t h neuromo-
t or i mpai rment s: a syst emat i c revi ew of t he l i t erat ure. Cl i ni cal Rehabi l i t at i on 2006; 11:
927-936.
Grana WA. Physi cal agent s i n muscul oskel et al probl ems: heat and col d t herapy modal i -
t i es. Inst r Course Lect 1993; 42: 439-442.
Hel f and AE, Bruno J: Therapeut i c modal i t i es and procedures. Part I: Col d and Heat . Cl i n
Podi at ry 1984; 1: 301-313.
Lehman JF, De Lat eur BJ. Therapeut i c heat . A: Therapeut i c Heat and Col d. 4a ed.
Bal t i more, Md: Wi l l i ams & Wi l ki ns; 1990; 417-581.
Lehman JF, De Lat eur BJ: Cryot herapy. A: Therapeut i c Heat and Col d. 4a ed. Bal t i more,
Md: Wi l l i ams & Wi l ki ns 1990; 590-632.
Li n YH: Ef f ect s of t hermal t herapy i n i mprovi ng t he passi ve range of knee mot i on: com-
pari son of col d and superf i ci al heat appl i cat i ons. Cl i n Rehabi l 2003; 17: 618-623.
Li neker S, Badl ey E, Hamker G, Wi l ki ns A. Det ermi ni ng sensi t i vi t y t o change i n out come
mesures used t o eval uat e hydrot herapy exerci se programs f or peropl e wi t h rheumat i c
di seases. Art hri t i s Care Res 2000: 13: 62-65.
Lot en C, St okes B, Worsl ey D, Seymour JE, Ji ang S, Isbi st ergk GK. A randomi sed cont ro-
l l ed t ri al of hot wat er (45 degrees C) i mmersi on versus i ce packs f or pai n rel i ef i n bl ue-
bot t l e st i ngs. Med J Aust 2006; 184: 329-333.
Mannerkorpi K, Ahl men M, Ekdal h C. Si x- and 24-mont h f ol l ow-up pool exerci se t herapy
and educat i on f or pat i ent s wi t h f i bromyal gi a. Scand J Rheumat ol 2002; 31; 306-310.
129
130
Mayo Cl i ni c st af f. Home humi di f i ers: Soot he your nose, t hroat and ski n, 2003. Di sponi bl e
a: www.mayocl i ni c.com
M eremi kw u M , Oyo-It a A. Physi cal met hods f or t reat i ng f ever i n chi l dren. Cochrane
Dat abase Syst Rev 2003; (2): CD004264.
Nat i onal Inst i t ut e f or Cl i ni cal Excel l ence. Cryot herapy as a pri mary t reat ment f or prost a-
t e cancer. London: Nat i onal Inst i t ut e f or Cl i ni cal Excel l ence (NICE), 2005: 2.
Ni et o Garca JA, Garca Fernndez ML. El poder curat i vo de l as aguas mi neromedi ci nal es.
MEDIFAM 1997; 7: 233-239.
Oost ervel d FG, Rasker JJ: Ef f ect s of l ocal heat and col d t reat ment on surf ace and art i cu-
l ar t emperat ure of art hri t i c knees. Art hri t i s Rheum 1994; 37: 1578-1582.
Pit t ler MH, Karagulle MZ, Karagulle M, Ernst E. Spa t herapy and balneot herapy f or t reat ing
low back pain: met a-analysis of randomized t rials. Rheumat ology 2006; 45: 880-884.
Saket koo K, Januszki ewi cz A, Sackner MA. Ef f ect s of dri nki ng hot wat er, col d wat er and
chi cken soup on nasal mucus vel oci t y and ai rf l ow resi st ance. Chest 1978; 74: 408-410.
semFYC. Gui a t eraput i ca en At enci Pri mri a. Barcel ona: semFYC, 2006.
Si ngh M. Heat ed, humi di f i ed ai r f or t he common col d. The Cochrane Dat abase of Sys-
t emat i c Revi ews 2006.
Vi as F. Hi drot erapi a. La curaci n por el agua. 3a ed. Barcel ona: Int egral , 1990.
Zijlst ra TR, Van de Laar MA, Bernelot Moens HJ, Taal E, Zakroui L, Rasker JJ. Spa t reat ment for
primary fibromyalgia syndrome: a combinat ion of t halassot herapy, exercise and pat ient edu-
cat ion improves sympt oms and qualit y of life. Rheumat ology (Oxford) 2005; 44: 539-546.
PELOTERPI A
Berdonces JL. Pel ot erapi a. Nat ura Medi cat ri x 1993; 33: 22-24.
Ekmekci ogl u C, St rauss-Bl asche G, Hol zer F, Markt l W. Ef f ect of sul f ur bat hs on ant i oxi -
dat i ve def ense syst ems, peroxi de concent rat i ons and l i pi d l evel s i n pat i ent s wi t h dege-
nerat i ve ost eoart hri t i s. Forschende Kompl ement rmedi zi n und kl assi sche Nat urhei l -
kunde 2002; 9: 216-220.
Fl usser D, Abu-Shakra M, Fri ger M, Codi sh S, Sukeni k S. Therapy wi t h mud compresses f or
knee ost eoart hri t i s: Compari son of nat ural mud preparat i ons w i t h mi neral -depl et ed
mud. J Cl i n Rheumat ol ogy 2002; 8: 197-203.
Marullo T, Abramo A. Effect s of sulphur-arsenic-ferrous wat er t reat ment on specific chronic
phloglosis of t he upper respirat ory t ract . Act a ot orhinolaryngologica It alica 1999; 19: 5-14.
Prat sel HG, Ei gner UM, Wei nert D, Li mbach B. The anal gesi c ef f i cacy of sul f ur mud bat hs
i n t reat i ng rheumat i c di seases of t he sof t t i ssues. A st udy usi ng t he doubl e-bl i nd con-
t rol met hod. Vopr Kurort ol Fi zi ot er Lech Fi z Kul t 1992; 2: 37-41.
Sukeni k S, Buski l a D, Neumann L, Kl ei ner-Baumgart en A. Mud pack t herapy i n t he rheu-
mat oi d art hri t i s. Cl i n Rheumat ol 1992; 11: 243-247.
Yamaoka K, M i t sunobu F, Hanamot o K, Shi buya K, M ori S, Tani zaki Y, Sugi t a K.
Bi ochemi cal compari son bet w een radon ef f ect s and t hermal ef f ect s on humans i n
radon hot spri ng t herapy. J Radi at i on Res 2004; 45: 83-88.
CURA HI DROP NI CA
Borghi L, Meschi T, Amat o F, et al . Uri nary vol ume, wat er and recurrences i n i di opat hi c cal -
ci um nephrol i t hi asi s: a 5-year randomi zed prospect i ve st udy. J Urol 1996; 155: 839-843.
Cepol l aro C, Orl andi G, Gonnel l i S, Ferrucci G, Ardi t t i JC, Borracel l i D, Tot i E, Gennari C.
Ef f ect of cal ci um suppl ement at i on as a hi gh-cal ci um mi neral wat er on bone l oss i n
earl y post menopausal women. Cal ci f Ti ssue Int 1996; 59: 238-239.
Cl aydon VE, Schroeder C, Norcl i f f e LJ, Jordan J, Hai nsw ort h R. Wat er dri nki ng i mproves
ort host at i c t ol erance i n pat i ent s wi t h post ural l y rel at ed syncope. Cl i n Sci (Lond) 2006;
110: 343-352.
Col ussi G, De Ferrari ME, Brunat i C, Ci vat i G. Medi cal prevent i on and t reat ment of uri nary
st ones. J Nephrol 2000; 13 (Suppl 3): S65-S70.
Di Si l veri o F, D Angel o AR. Prevent i on of renal cal cul osi s: ef f i cacy of Fi uggi wat er cure.
Research Group on Renal Cal cul osi s. Arch It al Urol Androl 1994; 66: 253-258.
Joanna Bri ggs Inst i t ut e. Mai nt ai ni ng oral hydrat at i on i n ol der peopl e. Best Pract i ce 2001;
5: 1-6.
Lu CC, Di edri ch A, Tung CS, et al . Wat er i ngest i on as prophyl axi s agai nst syncope.
Ci rcul at i on 2003; 108: 2660-2665.
Luf t FC, Zemel MB, Sow ers JA, Fi neberg NS, Wei nberger MH. Sodi um bi carbonat e and
sodium chloride: ef f ect s on blood pressure and elect rolyt e homeost asis in normal and hy-
pert ensi ve man. J Hypert ens 1990; 8: 663-670.
McKenna D, Spence D, Haggan SE, McCrum E, Dornan JC, Lappi n TR. A randomi zed t ri al
i nvest i gat i ng an i ron-ri ch nat ural mi enral wat er as a prophyl axi s agai nst i ron def i ci ency
i n pregnancy. Cl i n Lab Haemat ol 2003; 25: 99-103.
Meuni er PJ, Jenvri n C, Munoz F, De l a Gueronni ere V, Garnero P, Menz M. Comsumpt i on
of a hi gh cal ci um mi neral wat er l ow ers bi ochemi cal i ndi ces of bone remodel i ng i n
menopausal women wi t h l ow cal ci um i nt ake. Ost eoporos Int 2005; 16: 1203-1209.
Rodgers AL. Ef f ect of mi neral wat er cont ai ni ng cal ci um and magnesi um on cal ci um oxa-
l at e urol i t hi asi s ri sk f act ors. Urol Int 1997; 58: 93-99.
Roux S, Baudoi n C, Bout e D, Brazi er M, De La Gueronni ere V, De Vernej oul MC. Bi ol ogi cal
ef f ect s of dri nki ng wat er mi neral composi t i on on cal ci um bal ance and bone remode-
l ong markers. J Nut r Heal t h Agi ng. 2004; 8: 380-384.
Schoppen S, Prez-Granados AM, Carbaj al A, et al . Sodi um bi carbonat ed mi neral wat er
decreases post prandi al l i paemi a i n post menopausal women compared t o a l ow mi ne-
ral wat er. Br J Nut r 2005; 94: 582-587.
Schorr U, Di st l er A, Sharma AM. Ef f ect of sodi um chl ori de-and sodi um bi carbonat e-ri ch
mi neral wat er on bl ood pressure and met abol i c paramet ers i n el derl y normot ensi ve
i ndi vi dual s: a randomi zed doubl e-bl i nd crossover t ri al . J Hypert ens 1996; 14: 131-135.
Schroeder C, Bush VE, Norcl i f f e LJ, Luf t FC, Tank J, Jordan J, Hai nswort h R. Wat er dri nki ng
acut el y i mproves t ol erance i n heal t hy subj ect s. Ci rcul at i on 2002; 106: 2806-2811.
131
132
TCNIQUES DAPLICACI
El paci ent est en post ura de rel axaci com, per exempl e, en decbi t sup amb
l es cames recol zades amb el s genol l s f l exi onat s. La t emperat ura del l l oc ha de
ser d uns 20 C. Tot es l es mani obres s han de f er rt mi cament , a poc a poc i en l a
mat ei xa di recci , i no han de produi r dol or. La seva durada osci l l a ent re 5 i
30 mi nut s. Comprn l es mani obres bsi ques segent s:
I Fregament . s el massat ge superf i ci al f et amb mol t a suavi t at amb el pal mel l
de l a m o amb el pal mel l del s di t s. A ri t me l ent es recorre en sent i t cent rpet ,
di verses vegades, cada part d una zona, f i ns que s arri ba al f i nal .
9. TERPIES FSIQUES
Massat ge
El massat ge s una t erpia que comprn un conjunt de maniobres manuals met -
di ques que es f an sobre una zona del cos del paci ent (f i gura 9.1). Produei x t ant
canvi s l ocal s com general s i l a seva f i nal i t at pot ser prevent i va o b t eraput i ca.
MEDICINA NATURAL BASADA EN LEVIDNCIA
Figura 9.1. Massat ges.
I Fricci. Aqu no hi ha despl aament de l a m, si n que aquest a s adherei x
f ermament a l a pel l que es f a moure sobre el s pl ans de sot a; el sent i t de l a
pressi pot ser ci rcul ar o l ongi t udi nal .
I Amassament . s una mani obra que compri mei x i mobi l i t za el s mscul s i el s
t endons amb una o dues mans. La pressi i nt ermi t ent ci rcul ar o est i rant es f a
ent re el pol ze i el s al t res quat re di t s.
I Percussi. Sn el s cops rpi ds i enrgi cs f et s amb el pal mel l o l a vora i nt er-
na de l a m o amb el s di t s.
I Vibraci. El s di t s de l a m, f ermament recol zat s sobre l a pel l , f an vi brar l a
zona, amb cont racci ons i rel axaci ons rpi des.
ACCIONS DEL MASSATGE
I Accions mecniques l ocal s (evi dnci a IV). Sn proporci onal s a l a pressi
f et a pel massat ge. Consist eixen a desplaar la sang i la limf a cap a les zones no
compri mi des, de manera que s af avorei x el ret orn vens i l i mf t i c i l a reabsor-
ci d exsudat s i edemes. A ms, millora l excit abilit at muscular. T un paper pre-
vent i u de l at rf i a muscul ar en l a parl i si . D al t ra banda, l a pel l es net ej a de
det ri t us cel l ul ars, mi l l ora l a seva t ranspi raci i l a secreci grassa, i augment a
l el ast i ci t at del t ei xi t f i brs de l a hi podermi s i de l es art i cul aci ons properes.
I Accions reflexes (evidncia Ib). Sn ms evident s en el massat ge fet de mane-
ra suau, sense pressi . L ef ect e s sobre el si st ema nervi s superf i ci al ef ect e
anest sic per augment del llindar dolors i el sist ema aut nom, consist ent en
la dilat aci de pet it s vasos, en l augment de la permeabilit at capillar i, per t ant ,
de l oxigenaci dels t eixit s i rgans propers, i en la relaxaci muscular a la zona.
Es produeix una disminuci de la t ensi art erial. Aquest a relaxaci f a cessar la
t ensi muscular i, a ms, hi ha una acci general sedant i sobre l est at d nim de
la persona, que augment a amb l ext ensi del massat ge.
I Acci mixt a. La maj ori a del s massat ges t enen ambdues acci ons ant eri ors.
INDICACIONS DEL MASSATGE
Evi dnci a Ib:
I Depressi .
I Ansi et at .
I Dol or: de t i pus art rsi c, muscul ar o t endi ns i neurl gi es.
Evi dnci a IV:
I Cont ract ures muscul ars.
I Tendi ni t i s, mi osi t i s, esqui nos.
Te r p i e s f s i q u e s
133
134
I Parl i si .
I Edemes en ext remi t at s.
I Hemat omes.
I Vari ces i i nsuf i ci nci a venosa.
I Art eri opat i a peri f ri ca.
I Ci cat ri us i adhernci es.
I Part (per redui r el dol or i l ansi et at ).
I Insomni , ansi et at , est rs crni c.
CONTRAINDICACIONS DEL MASSATGE
I Inf ecci ons l ocal s de l a pel l , t ei xi t s t ous i art i cul aci ons.
I Fl ebi t i s aguda superf i ci al o prof unda, pel peri l l de f ormaci de cogul s.
I Li mf angi t i s.
I Neopl si es mal i gnes de pel l o t ei xi t s propers.
I Traumat i smes de pocs di es de durada.
I Pat ol ogi a l i t i si ca.
I Febre.
I Pat ol ogi a hemorrgi ca o presa d ant i coagul ant s oral s.
I Feri des.
I Radi ot erpi a recent .
MASSATGES ESPECIALS
I Massat ge esport iu. Pot ser preparat ori de l esf or, de recuperaci muscul ar
un cop f et a l act i vi t at , o de t eraput i ca de l es l esi ons secundri es a l exerci ci .
Per al pri mer obj ect i u, es f an f ri cci ons, amassament s i mani obres prof undes
del s pri nci pal s grups muscul ars. Per a desprs de l esf or, l es t cni ques seran
l es superf i ci al s suaus i l es vi braci ons, segui des d un bany d ai gua f reda que
i ncrement a l a sedaci i l a recuperaci muscul ar. En el cas de l esi ons secund-
ri es, el massat ge, que ha de ser f et per l especi al i st a, t com a obj ect i u com-
bat re l at rf i a i l a cont ract ura muscul ar.
I Acupressi. s l apl i caci de pressi amb el s di t s sobre el s punt s d acupun-
t ura, amb l obj ect i u de redui r el dol or. s una t erpi a que ent ra di ns el camp
de l a medi ci na xi nesa.
Ost eopat ia
D acord amb una t raducci l i t eral , ost eopat i a si gni f i ca pat ol ogi a ssi a, enca-
ra que avui di a aquest a def i ni ci queda compl et ament i nadequada si t eni m en
compt e que l ost eopat i a ha esdevi ngut amb el pas del t emps un si nni m d ho-
l i sme i de gl obal i t at , en observar l a t ot al i t at de l a persona i consi derar que cada
part del cos s i nt erdependent de l a rest a.
L ost eopat ia s l art de diagnost icar i t ract ar les disfuncions del sist ema muscu-
loesquelt ic que provoquen t rast orns i alt eren l est at de salut de l organisme, mit -
janant l aplicaci d unes manipulacions amb la finalit at de millorar aquest a est ruc-
t ura. El si st ema muscul oesquel t i c s l est ruct ura del cos, suport a i prot egei x el s
rgans int erns, int eract ua amb el sist ema nervis i increment a els sist emes circula-
t ori i digest iu. Si no es mant una alineaci correct a (a causa, per exemple, d una
mala post ura), el rendiment de la rest a de sist emes es veur afect at .
L ost eopat i a es basa en l a i dea que el cos s un organi sme vi t al , on l est ruc-
t ura i l a f unci est an coordi nades i l a mal al t i a s una perversi d una i l al t ra. La
t erpi a ost eopt i ca consi st ei x en l a rest auraci mani pul adora d aquest es ano-
mal i es (Comi t Ameri c de l a Termi nol ogi a Ost eopt i ca). Int ent a canvi ar l enf o-
cament de l a medi ci na davant el paci ent i no se cent ra en l a seva mal al t i a.
Tot hom pot t robar l a mal al t i a, l i mport ant s t robar l a sal ut (A. St i l l )
Int roduei x, sens dubt e, una i dea revol uci onri a; qual sevol que si gui l a si mp-
t omat ol ogi a del paci ent , el t erapeut a ha de buscar l a di sf unci , una l esi real
o compensaci del cos que ha i ni ci at l a probl emt i ca.
HISTRIA DE LOSTEOPATIA
Andrew Tayl or St i l l nei x el 1829 a Vi rgni a (Est at s Uni t s) i des de mol t j ove f ou
i nt rodut en l a prct i ca de l a medi ci na de l es mans del seu pare, met ge i past or
met odi st a. Va i ni ci ar el s seus est udi s de medi ci na en el Col l ege of Physi ci ans
and Surgeons (Mi ssouri ) i post eri orment va part i ci par en l a guerra de Secessi
com a met ge ci rurgi . Va ser durant aquest a poca que St i l l es revol t a davant
l a seva i mpot nci a mdi ca per al l euj ar el s f eri t s de guerra.
No ser f i ns a l any 1864 que l a seva carrera prof essi onal experi ment a un
canvi de di recci . Una i mport ant epi dmi a de meni ngi t i s cerebroespi nal f a que
St i l l perdi al guns del s seus paci ent s i t res del s seus f i l l s. Observant el di a a di a de
l evol uci del s seus paci ent s comprova l a rel aci que t enen l es cont ract ures
de l esquena amb el mal funcionament visceral. Desprs de curar un nen amb di-
sent eri a hemorrgi ca mi t j anant l a mobi l i t zaci de l es vrt ebres dorsol umbars
deci dei x repl ant ej ar-se l enf ocament del s seus conei xement s i pl ant ej a el que
post eri orment f ormar el s pri nci pi s de l ost eopat i a. St i l l af i rmava que qual sevol
dany en el si st ema muscul oesquel t i c podi a t ract ar-se amb mani pul aci ons
135
136
i pressi ons i , at s que t ot s el s si st emes del cos est aven i nt errel aci onat s, l es f un-
ci ons normal s podi en rest abl i r-se sense necessi t at de f rmacs.
El 1892 f unda The Ameri can School of Ost eopat hy i crea el doct orat en medi -
ci na ost eopt i ca. Quan el 1917 St i l l mor al s 90 anys, el s col l egi s d ost eopat i a j a
s han mul t i pl i cat i en aquest mat ei x any John Li t t l ej ohn pren el rel l eu de St i l l i
crea l a pri mera escol a angl esa. No ser f i ns uns anys ms t ard que Wi l l i am
Garner Sut herl and i nt roduei x una nova vi si en el t ract ament gl obal de l a per-
sona aport ant l es seves i nvest i gaci ons sobre l a t erpi a crani al , avui di a una
aproxi maci i mpresci ndi bl e en qual sevol t ract ament ost eopt i c.
TCNICA
L ost epat a conei x mt odes manual s de di agnst i c i t ract ament , i se cent ra espe-
ci al ment a rest abl i r l es rel aci ons ent re l es di f erent s est ruct ures i t ei xi t s del cos.
MTODES DE TRACTAMENT
1. Tcni ques de part s t oves (massat ge superf i ci al o prof und, rpi d o l ent ).
2. Est i rament s i mobi l i t zaci ons art i cul ars.
3. Mani obres art i cul ars passi ves d al t a vel oci t at i curt recorregut , com el s aj us-
t ament s art i cul ars: aquest a t cni ca s ut i l i t za pri nci pal ment per al t ract ament
de l a col umna vert ebral i t amb en l es art i cul aci ons peri f ri ques (f i gura 9.2).
4. Tcni ca d energi a muscul ar: i ndi cada per augment ar l a capaci t at de movi -
ment d una det ermi nada art i cul aci .
Figura 9.2. Ost eopat i a.
El t erapeut a adapt ar aquest vent al l de t cni ques a cada paci ent part i cul ar
i ai x podr t ract ar des del s nadons f i ns a l a gent d edat ms avanada.
s d aquest a manera que l ost epat a observa el paci ent i l a seva post u-
ra i mi t j anant una sri e de t est s d expl oraci est abl ei x un di agnst i c ost eop-
t i c. Reconei x el s bl oquei gs i l es zones de menys mobi l i t at . No es f i xar noms en
l aparel l l ocomot or, si n que observar, expl orar i t ract ar, si cal , t amb a ni vel l
vi sceral , crani al , neurol gi c o endocr, abordant cada part del cos per rest abl i r el s
enl l aos mecni cs, f l udi cs i neurol gi cs que vet l l en per l a nost ra sal ut (j a que
l aparel l l ocomot or, el si st ema vi sceral i el crani al f unci onen com una uni t at
i ndi ssol ubl e i l a di sf unci de qual sevol d aquest s si st emes repercut ei x sobre el s
al t res). L obj ect i u del t erapeut a s rest abl i r aquest a i nt egri t at .
El t i pus de t ract ament i el nombre de sessi ons dependr del probl ema i t amb
de l a persona.
INDICACIONS DE LOSTEOPATIA
INDICACIONS GENERALS
L enf ocament ost eopt i c gl obal i el t ract ament manual de l es af ect aci ons del
paci ent pot ser una mol t bona opci per compl ement ar el t ract ament mdi c i
ai x mi l l orar-ne el s resul t at s o accel erar-ne l evol uci . L ost epat a t ri a en cada
moment l es t cni ques ms adi ent s per a cada t i pus de paci ent i di sf unci . Tot s
el s paci ent s es poden veure benef i ci at s d aquest a prct i ca, des del s ms pet i t s
f i ns a l es persones d edat ms avanada.
El s pri nci pal s benef i ci at s d aquest a t erpi a poden ser paci ent s per al s qual s el
t ract ament mdi c convenci onal no s suf i ci ent o el s est cont rai ndi cat el t ract a-
ment f armacol gi c, o en paci ent s que per al gun mot i u no sn candi dat s o poden
presci ndi r d al gunes i nt ervenci ons qui rrgi ques. Tamb aquel l s paci ent s que pre-
sent en una si mpt omat ol ogi a no ref l ect i da en cap prova compl ement ri a mdi ca
i , per t ant , el met ge no t roba expl i caci coherent al dol or o di sf unci . L ost eopat i a
no noms t una f i nal i t at t eraput i ca, si n t amb s t i l com a mesura prevent i -
va general , per mi l l orar el rendi ment , l a post ura i l est at vi t al de l a persona.
INDICACIONS ESPECFIQUES
I Lumbl gi a aguda i crni ca (evi dnci a Ia). S ha comprovat que reduei x el con-
sum d ant i i nf l amat ori s no est erodal s. L any 1991 es van publ i car di versos
est udi s al Bri t i sh Medi cal Journal que demost raven l ef i cci a de l a mobi l i t za-
ci vert ebral en el t ract ament del mal d esquena no especf i c.
137
138
I Cervi cl gi a crni ca (evi dnci a IIb).
I Cef al ea t ensi onal i mi granya (evi dnci a IIb).
I Neurl gi a cervi cobraqui al subaguda o crni ca (evi dnci a IV).
I Dorsl gi a no orgni ca (evi dnci a IV).
I Capsul i t i s ret rct i l d espat l l a (evi dnci a IV).
I Epi condi l i t i s, est i l odi t i s radi al i cubi t al i t endi ni t i s de f al anges (evi dnci a IV).
I Sndrome mi of asci al (evi dnci a Ib).
I Sndrome de f at i ga crni ca (evi dnci a IV).
I Pat ol ogi a de rt ul a i meni sc (evi dnci a IV).
CONTRAINDICACIONS DE LOSTEOPATIA
I El s processos t umoral s avanat s i el s processos i nf ecci osos greus.
I Al t res si t uaci ons com l es f ract ures, l es l uxaci ons, l est enosi de canal o l hrni a
di scal no sn cont rai ndi caci ons si l ost eopat i a s apl i cada per un prof essi onal
ben f ormat en aquest a t erpi a.
EFECTES SECUNDARIS DE LOSTEOPATIA
La seva f reqnci a s de 0,1 a 1 per mi l i de mani pul aci ons vert ebral s. Poden
apari xer ms f ci l ment si el t erapeut a no est ben f ormat . Sn l es segent s:
I Fract ures i esqui nos cost al s, vert ebral s.
I Prot rusi d hrni a di scal , t rencament de di sc sa.
I Compressi radi cul ar secundri a: neurl gi a cervi cobraqui al o cua de caval l .
I Di sl ocaci at l ant oaxi al .
I Parl i si s parci al s del pl exe braqui al , per el ongaci .
I Lesi ons medul l ars, per cont usi d est enosi de canal o d hrni a di scal , o per l a
hi perext ensi f orada.
I Acci dent s i squmi cs t ransi t ori s.
Ost eopat ia cranial
El t ract ament crani al t com a obj ect i u expl orar l es rest ri cci ons de mobi l i t at a
ni vel l ossi , membrans i f l udi c del crani . L ost epat a rest abl ei x aquest a mobi -
l i t at per mi l l orar el si st ema mi t j anant di f erent s t cni ques manual s de recen-
t rat ge, bombei g i rel axaci de t ei xi t s. La perf ect a i nt egri t at del crani i l a se-
va i nt erconnexi amb el sacre represent en l a cl au del t ract ament de mol t es
di sf unci ons.
HISTRIA DE LOSTEOPATIA CRANIAL
En un pri nci pi l ost eopat i a es basava noms en el t ract ament de l esquel et ; no
va ser f i ns a pri nci pi s de l a dcada del 1930 que Wi l l i am Garner Sut herl and
desenvol up a part i r del s seus est udi s el s ci nc f onament s del t rebal l crani al . Des
que era est udi ant , Sut herl and observava el crani i l a manera que t enen el s ossos
de comuni car-se ent re el l s, no va poder dei xar d observar l a si mi l i t ud ent re l es
brnqui es d un pei x i l art i cul aci ent re l esf enoi de i el t emporal , l a qual sem-
bl ava ben b un mecani sme respi rat ori .
Sut herl and, com t ot s el s est udi ant s de l poca, f ou i nst rut en l a creena que
el crani est ava compost per un conj unt d ossos i mmbi l s, un conj unt ossi f i cat
que const i t ua una sol a est ruct ura, l a f orma i l a separaci de l a qual noms
s expl i cava per l a seva f unci en el moment del nai xement . Desprs de mol t s
anys d est udi i d aconsegui r comprendre f i ns al ms mni m det al l de l anat omi a
del crani , Sut herl and arri b a l a concl usi que l es di f erent s f ormes d art i cul aci
ent re el s ossos del crani no sn si n el ref l ex de l a seva cont nua mobi l i t at . No
ser f i ns a l any 1940 que aparei xen publ i cat s el s resul t at s de l a seva i nvest i -
gaci . Act ual ment , el s ci nc f enmens de Sut herl and sn l a base de l ost eopat i a
crani osacra.
Aquest s principis int ent en explicar la f unci i el mecanisme del sist ema cranial:
I Exi st ei x una pet i t a mobi l i t at art i cul ar ent re el s ossos crani al s. La di rec-
ci i l ampl i t ud d aquest s movi ment s det ermi nen i f ormen l es art i cul aci ons
i l es sut ures.
I La duramt er, amb el s seus compart i ment s i nt racrani al s i l es seves ext ensi ons,
est en un est at de t ensi equi l i brada i act ua com un si st ema de suspensi .
I El sacre t una i nserci de l a duramt er i , per t ant , part i ci pa en el movi ment
i nvol unt ari del ri t me crani al f ormant part de l ei x crani osacre.
I El l qui d cef al oraqui di t una t endnci a i nherent a f l uct uar. La seva const ant
producci a ni vel l del s pl exes corodal s i l a seva post eri or reabsorci provoca
una f l uct uaci .
I El si st ema nervi s cent ral es mou de f orma rt mi ca, j unt ament amb l a f l uct ua-
ci del l qui d cef al oraqui di es mou el si st ema membrans i ossi del crani .
El ri t me crani osacre per a l ost epat a s una al t ra f ont de di agnst i c com ho
poden ser per a al t res prof essi onal s de l a sal ut el ri t me cardac o l a f reqnci a
respi rat ri a. Aquest ri t me f a que el s ossos del crani es mogui n ent orn d uns ei xos
f ent movi ment s de rot aci i nt erna i ext erna amb una f reqnci a de 6 a 14 pul -
saci ons per mi nut .
139
140
TCNICA
S ut i l i t zen di verses t cni ques manual s de recent rat ge, bombei g i rel axaci de t ei -
xi t s. Cada sessi pot durar una mi t j a hora. El nombre de sessi ons vari ar de qua-
t re a si s.
Pot ser normal que desprs de l a pri mera sessi del t ract ament el s smpt omes
empi t j ori n (reacci aut ocurat i va del cos).
INDICACIONS
s un t ract ament especi al ment i ndi cat en persones que pat ei xen mi granya, qual -
sevol al t eraci endocri na, est rs, f at i ga crni ca (evi dnci a IV), embarassades,
probl emes gi necol gi cs i al t eraci ons del ci cl e del son ent re al t res.
CONTRAINDICACIONS
I Mal al t i es psqui ques greus.
I Mal al t i es i nf ecci oses greus.
I Tumors cerebral s.
I Hi drocef l i a.
Quiroprxia
El t erme qui roprxi a prov de l es paraul es gregues chei ro, que si gni f i ca m,
i prakt i kos, que si gni f i ca f er, s a di r, f er amb l a m.
La qui roprxi a se cent ra en l a sal ut de l a col umna vert ebral , l es art i cul aci ons
i el s mscul s. Es basa en el pri nci pi segons el qual qual sevol desaj ust ament de
l a col umna af ect a el f unci onament de l organi sme. Per t ant , s han de corregi r el s
probl emes d al i neaci de l a col umna vert ebral , com l es subl uxaci ons, a f i de
mant eni r l a sal ut de t ot el cos i de cada rgan.
HISTRIA DE LA QUIROPRXIA
La qui roprxi a f ou i nvent ada i desenvol upada per Dani el Davi d Pal mer l any
1845 al Canad. Va arri bar a l a convi cci que l a correct a al i neaci de l a col um-
na vert ebral era mol t i mport ant per mant eni r una bona sal ut . A Europa, no va
ser f i ns al 1965 que es va f undar el Col l ege of Chi ropract i c a Bournemout h
(Gran Bret anya). A l a Uni Europea, un curs de qui roprxi a dura 5 anys amb
dedi caci pl ena.
TCNICA
Sovi nt , abans de qual sevol mani pul aci , s necessari real i t zar proves radi ol gi -
ques. La mani pul aci o l aj ust ament consi st ei x a apl i car una pressi brusca, breu
i cont rol ada sobre una art i cul aci . El prof essi onal mobi l i t zar l art i cul aci af ec-
t ada t an l l uny com si gui possi bl e sense f orar-l a i desprs real i t zar un movi -
ment rpi d una mi ca ms enl l del l mi t amb l obj ect i u d est i rar l a cpsul a art i -
cul ar i el s t ei xi t s que l envol t en. Durant l a mani pul aci es pot escol t ar un l l euger
escl af i t causat pel s gasos del l qui d si novi al . Es pot associ ar a l a t cni ca massat -
ge, apl i caci de cal or o f red, est i rament s muscul ars i l l i gament osos.
INDICACIONS
Vegeu l apart at que t ract a sobre l ost eopat i a.
CONTRAINDICACIONS
I Processos t umoral s avanat s., i nf ecci ons greus.
I Est enosi de canal , mal f ormaci de xarnel a occi pi t ocervi cal .
I Ost eoporosi avanada.
I Fract ures, l uxaci ons.
I Art ri t i s aguda.
I Ri gi desa muscul ar i mport ant en el raqui s.
I Si no exi st ei xen al menys t res del s segent s movi ment s del raqui s, l l i ures
i i ndol ors: f l exi ant eri or, ext ensi , f l exi l at eral dret a i esquerra, i rot aci ons
dret a i esquerra.
I Manca de respost a a l es mani pul aci ons.
Rolfing
El rol f i ng s un si st ema t eraput i c de massat ge prof und, cent rat en l a separaci
i el s est i rament s del t ei xi t conj unt i u i l educaci del movi ment .
El seu obj ect i u s reest ruct urar i equi l i brar el cos hum, i nci di nt en l a seva rea-
l i neaci amb l ei x del cent re de l a gravet at i d aquest amb l a Terra (f i gura 9.3).
HISTRIA DEL ROLFING
La Dra. Ida Rol f (1896-1979) va suggeri r que l es persones, al l l arg de l a seva
vi da, desenvol upen post ures i ncorrect es i t enen l hbi t de moures d una det er-
141
142
mi nada manera, com a resul t at de l a t ensi causada per t raumes f si cs o psi -
col gi cs. Tot queda gravat a l a f sci a. El seu procedi ment t eraput i c consi st i a
a separar l a f sci a perqu el cos recupers el seu est at nat ural ; era el mt ode
anomenat Int egraci Est ruct ural de deu sessi ons bsi ques. L any 1973 va f un-
dar el Rol f Inst i t ut .
TCNICA
El mt ode Rol f i ng consi st ei x en una seqnci a de mani pul aci ons mol t concret es
i adapt ades a l es necessi t at s de cada persona. El t erapeut a exercei x amb el s
nusos del s di t s, col zes i genol l s pressi ons prof undes i preci ses sobre l a f sci a de
di f erent s part s del cos amb l a i nt enci de ret ornar l el ast i ci t at al t ei xi t i obt eni r
un mi l l or al i neament de l est ruct ura corporal . Es compl et a cada sessi amb
al guns exerci ci s de movi ment .
El nombre de sessi ons s deu, amb una durada de 60 a 90 mi nut s i peri odi ci -
t at set manal . El rol f i ng dna com a resul t at una maj or f aci l i t at de movi ment , una
mi l l or post ura i una mi l l or sal ut emoci onal i f si ca.
Figura 9.3. Rol f i ng.
INDICACIONS (EVIDNCIA IV)
I Lordosi i mal es post ures.
I Escol i osi .
I Dol or pl vi c.
I Desequi l i bri s corporal s crni cs causat s per acci dent s.
I Est rs.
CONTRAINDICACIONS
I Tercer t ri mest re de l embars.
I Int ervenci qui rrgi ca recent .
I Procs oncol gi c.
I Pat ol ogi es ment al s greus.
Reeducaci post ural global (RPG)
DEFINICI
Tcni ca de f i si ot erpi a creada pel f i si ot erapeut a bi omecni c f rancs Phi l i ppe
Souchard a part i r de post ures d al l argament progressi u i gl obal del s mscul s
est t i cs i l a t oni f i caci si cal del s di nmi cs, amb l obj ect i u de remunt ar-se des
del smpt oma f i ns a l a causa de l es l esi ons, supri mi nt ambds a l a vegada i cer-
cant l harmoni a morf ol gi ca.
Una de les aport acions ms import ant s de la RPG s el descobriment del fet que
el s mscul s est t i cs s associ en en cadenes f unci onal s, uni t s ent re el l s per un si s-
t ema de f sci es i aponeurosi s, de manera que no es pot est i rar de l ext rem d un
mscul sense al t erar l a rest a de l a cadena. Quan es produei x una l esi , aquest a
roman fixada en forma d escurament muscular, i es dilueix al llarg de les cade-
nes muscul ars que t ms properes, amb l a qual cosa pot donar smpt omes a
di st nci a. Per poder remunt ar-nos a l a causa cal posar en t ensi t ot a l a cadena
muscular.
En f i si ot erpi a cl ssi ca es part ei x de l a i dea de f ebl esa muscul ar. Des de l a
RPG es consi dera un error que pot condui r a t ract ament s cont raproduent s, at e-
ses l es di f ernci es de l a f i si ol ogi a muscul ar i de l es di f ernci es anat omof i si ol gi -
ques ent re mscul s est t i cs i di nmi cs (t aul a 9.1).
Per qu exi st ei xen aquest es di f ernci es? Perqu el s mscul s est t i cs han d as-
segurar l a f unci est t i ca, i si davant una agressi es rel axessi n, caurem. Com
ms gran s l agressi , ms rgi ds es t ornen. En canvi , el s di nmi cs no t enen
aquest a responsabi l i t at i poden permet res est ar f l cci ds sense posar en peri l l
cap f unci vi t al .
143
144
La f i si ot erpi a cl ssi ca act ua muscul ant t ant el s mscul s est t i cs com el s
di nmi cs, amb exerci ci s i sot oni coconcnt ri cs o i somt ri cs, o b real i t zant t rac-
ci ons passi ves. Toni f i car un mscul di nmi c pot est ar i ndi cat , per f er-ho amb un
mscul est t i c pot agreuj ar l a pat ol ogi a, perqu augment ar el seu escurament
i l a seva ri gi desa. Ai x es t radui r a l a l l arga en un augment de l a compressi
art i cul ar, l esi t endi nosa, def ormaci i /o dol or.
La gravet at s una f ora vert i cal cap aval l . Com l a nost ra l ni a de gravet at cau
cap endavant de l art i cul aci del t urmel l , l a nost ra t endnci a s l a de caure cap
endavant . Per evi t ar-ho necessi t em un di sposi t i u muscul ar post eri or que cont ra-
rest i aquest a t endnci a.
El s mscul s ant i gravi t at ori s, doncs, han d eri gi r-nos prenent com a punt l a
seva i nserci i nf eri or, coapt ant l es art i cul aci ons. Com ms gran si gui l a ri gi de-
sa muscul ar, ms gran ser l a compressi sobre l es art i cul aci ons. En l a RPG es
pr et n, a par t i r de post ur es d al l ar gament pr ogr essi u i gl obal del s mscul s
est t i cs i l a t oni f i caci si cal del s di nmi cs, recuperar l equi l i bri i l harmoni a
morf ol gi ca.
Taula 9.1. Diferncies ent re msculs est t ics i dinmics
Const i t uei xen l a maj ori a de mscul s Sn mol t menys nombrosos
esquel t i cs
Asseguren l est t i ca Junt ament amb el s est t i cs, asseguren
el movi ment
Tenen una cont racci l ent a i sost i nguda Tenen una cont racci rpi da
Ri quesa en t ei xi t conj unt i u Poc t ei xi t conj unt i u
Posseei xen f i bres muscul ars curt es Posseei xen f i bres muscul ars l l argues
Fan movi ment s i nvol unt ari s i i nconsci ent s Fan movi ment s vol unt ari s i consci ent s
Col or vermel l (ri quesa en mi ogl obi na) Col or pl l i d (al mi croscopi )
El seu aparel l sensori al (f us) t un maj or El seu aparel l sensori al t un maj or
nombre de f i bres en sac (enregi st ren nombre de f i bres en cadena
est at s const ant s de di st ensi ). Fi bres (enregi st ren di st ensi ons punt ual s).
sensi t i ves anul l oespi ral s en f orma Fi bres sensi t i ves anul l oespi ral s
de f l ors
Tendnci a a l escurament , l a hi pert oni a, Tendnci a a l al l argament , l a hi pot oni a,
l a ri gi desa l a f l acci di t at
Msculs est t ics Msculs dinmics
PRINCIPIS DE LA RPG
1. Tract ar mal al t s, no mal al t i es.
2. No l i mi t ar-se al smpt oma, buscar l a causa.
3. Trebal l gl obal i si mul t ani , no anal t i c.
4. No t oni f i car mscul s est t i cs, si n al l argar-l os.
5. Trebal l act i u, no passi u.
6. Trebal l en espi raci , no en i nspi raci .
7. Trebal l en post ures, no en al t ernances.
INDICACIONS DE LA RPG
I Ci f osi .
I Escol osi .
I Genuvarum i genuval gum.
I Cont ract ures.
I Lumbl gi es.
I Prevenci d art rosi .
Bibliografia
MASSATGE
M ol i na de Gonzl ez-M ndez T, Gonzl ez-M ndez Echevarra H. M edi ci na hol st i ca.
Uni versi dad de l os Andes. Mri da: Consej o de Publ i caci ones, 2000.
OSTEOPATIA
Abenhai m L, Bergeron AM. Twent y years of randomi zed cl i ni cal t ri al s of mani pul at i ve t he-
rapy f or back pai n: a revi ew. Cl i n Invest Med 1992; 15: 527-535.
About Chi ropract i c and It s Use i n Treat i ng Low-Back Pai n U.S. Depart ment of Heal t h and
Human Servi ces NCCAM Publ i cat i on No. D196 November 2003.
Andersson GB, Lucent e T, Davis AM, et al. A comparison of ost eopat hic spinal manipulat ion
wit h st andard care f or pat ient s wit h low back pain. N Engl J Med 1999; 341: 1426-1431.
Assendel f t WJ, Mort on SC, Yu EI, et al . Spi nal mani pul at i ve t herapy f or l ow back pai n.
A met a-anal ysi s of ef f ect i veness rel at i ve t o ot her t herapi es. Ann Int ern Med 2003; 138:
871-881.
Ast i n JA, Ernst E. The ef f ect i veness of spi nal mani pul at i on f or t he t reat ment of headache
disorders: a syst emat ic review of randomized clinical t rials. Cephalalgia 2002; 22: 617-623.
145
146
Bowl es CH. Funct i onal t echni que: a modern perspect i ve. J Am Ost eopat h Assoc 1981; 80:
326-331.
Bronf ort G. Spi nal mani pul at i on: current st at e of research and i t s i ndi cat i ons. Neurol ogi c
Cl i ni cs 1999; 17: 91-111.
Di Gi ovanna EL, Schi ow i t z S. Ost eopat hi c M ani pul at i on: An Ost eopat hi c Approach t o
Di agnosi s and Treat ment . Phi l adel phi a: Li ppi ncot t -Raven; 1997; 13-16.
Ef f ect i veness and cost s of acut e day hospi t al t reat ment compared wi t h convent i onal i n-
pat i ent care: randomi sed cont rol l ed t ri al NHS EED. 2006.
Ernst E, Harkness E. Spi nal mani pul at i on: a syst emat i c revi ew of sham-cont rol l ed, dou-
bl e-bl i nd, randomi zed cl i ni cal t ri al s. J Pai n Sympt om Management 2001; 22: 879-889.
Howel l RK, Kappl er RE. The i nf l uence of ost eopat hi c mani pul at i ve t herapy and physi ot -
herapy f or persi st ent back and neck compl ai nt s: resul t s of one year f ol l ow -ups. BMJ
1992; 304: 601-605.
Hurw i t z EL, Aker PD, Adams AH, et al . M ani pul at i on and mobi l i zat i on of t he cervi cal
spi ne. A syst emat i c revi ew of t he l i t erat ure. Spi ne 1996; 21: 1746-1759.
Johnst on WL, Fri edman HD. Funct i onal Met hods. Indi anapol i s, IN: Ameri can Academy of
Ost eopat hy; 1994.
Kl eynhans AM . Compl i cat i ons and cont ri ndi cat i ons t o spi nal mani pul at i ve t herapy.
A: Handeman S, ed. M odern Devel opment s i n t he Pri nci pl es and Pract i ce of
Chi ropract i c. Norwal k, CT. Appl et on Cent ury Crof t s; 1980: 359-384.
Koes BW, Assendel f t WJ, Van der Hei j den GJ, et al . Spi nal mani pul at i on f or l ow back pai n.
An updat ed syst emat i c revi ew of randomi zed cl i ni cal t ri al s. Spi ne 1996; 21: 2860-2871.
Li em T. La ost eopat a craneosacra. Ed. Pai dot ri bo. 2002. ISBN: 8480195770.
Li em T. Praxi s de l a Ost eopat a craneosacra. Ed. Pai dot ri bo. ISBN: 978-84-8019-598-0.
Lpez de l a Igl esi a J, Garca Andrs LE, Medi na Mart os M. Mani pul aci ones vert ebral es.
FMC 1999; 4: 253-261.
Ri card F, Sal l e JL. Trat ado de ost eopat a. Panameri cana, 2003. ISBN: 84-86961-39-4.
Sheal y N. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de Terapi as Al t ernat i vas. Knemann, 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
The ef f ect i veness of i nt ervent i ons used i n t he t reat ment /management of chroni c f at i gue
syndrome and/or myal gi c encephal omyel i t i s i n adul t s and chi l dren Heal t h Technol ogy
Assessment (HTA) Dat abase 2002.
www.eseos.net /home.ht ml
www.i ndi angyan.com/books/t herapybooks/Ost eopat hy/Headaches_Mi grai ne.sht ml
www.nat uramedi c.com/ost eopat i a.ht m
www.ost eopat i abcn.com/ca/quees.ht m
Yat es HA, Gl over JC. Count erst rai n a handbook of ost epat hi c t echni ques, 1995.
QUIROPRXIA
Ast i n JA, Ernst E. The ef f ect i veness of spi nal mani pul at i on f or t he t reat ment of headache
disorders: a syst emat ic review of randomized clinical t rials. Cephalalgia 2002; 22: 617-623.
Dynami c Chi ropract i c Today: The Compl et e and Aut hori t at i ve Gui de t o Thi s M aj or
Therapy. Mi chael Copl and-Gri f f i t hs. Thorsons Pub., 1991. ISBN: 0722515952.
Gat t erman M. Chi ropract i c, heal t h promot i on and w el l ness. Jones and bart l et t , 2006.
ISBN: 9780763738693.
Gross AR, Kay T, Hondras M, Gol smi t h C, Hai nes T, Pel oso P, Kennedy C, Hovi ng J. Manual
t herapy f or mechani cal neck di sorders: a syst emat i c revi ew. Manual Therapy 2002; 7:
131-149.
Hondras M A, Li nde K, Jones AP. M anual t herapy f or ast hma. Cochrane Dat abase of
Syst emat i c Revi ews 2004; (2): CD001002.
Jul l G, Trot t P, Pot t er H, Zi t o G, Ni ere K, Shi rl ey D, Emberson J, Marschner I, Ri chardson C.
A randomi zed cont rol l ed t ri al of exerci se and mani pul at i ve t herapy f or cervi cogeni c
headache. Spi ne 2002; 27: 1835-1843.
Koes BW, Assendel f t WJ, Van der Hei j den GJ, et al . Spi nal mani pul at i on f or l ow back pai n.
An updat ed syst emat i c revi ew of randomi zed cl i ni cal t ri al s. Spi ne 1996; 21: 2860-2871.
Ricard F, Salle JL. Trat ado de ost eopat a. Ed. Mandala. ISBN 84-86961-39-4.
Ricard F. Trat ami ent o ost eopt i co. Ed. Mandal a. ISBN 84-86961-84-X.
ROLFING
Bond M. Rol f i ng Movi mi ent o. Barcel ona: Urano, 1996. ISBN: 84-7953-131-2.
Consensus Gui del i nes f or t he Management of Chroni c Pel vi c Pai n: Part 2 CMA Inf obase
(Canada), 2005.
Rol f IP. Rol f i ng: l a i nt egraci n de l as est ruct uras del cuerpo humano. Barcel ona: Urano,
1994. ISBN:84-7953-063-4.
Sheal y N. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de Terapi as Al t ernat i vas. C.d. Knemann. 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
REEDUCACI POSTURAL GLOBAL
Souchard P. La R.P.G. et l es Lessi ons Art i cul ai res. Edi t i ons l e Pouso.
Souchard P. Le Champ Cl os (t radut al cast el l : El Campo Cerrado). Edi t i ons l e Pouso.
Souchard P. Les Aut opost ures de Redressement . Edi t i ons l e Pouso.
Souchard P. Les Cahi ers de l a R.P.G. Tome I/II. Edi t i ons l e Pouso.
147
148
10. REFLEXOLOGIA
La ref l exol ogi a s una t cni ca de massat ge t eraput i c que ut i l i t za l a pressi amb
el s di t s en punt s ref l exos de peus i mans connect at s a zones del cos pel si st ema
nervi s. Pot t ract ar qual sevol part del cos.
Hist ria de la reflexologia
Les arrel s de l a ref l exol ogi a j a est an present s a l es ant i gues ci vi l i t zaci ons de l -
f ri ca, l a Xi na, l ndi a i Egi pt e. A Occi dent f ou redescobert a el 1915 per Wi l l i am
H. Fi t zgeral d, un ot ori nol ari ngl eg del s Est at s Uni t s que va anomenar aquest a
t cni ca t erpi a zonal . Di vi di a el cos hum en deu part s i gual s, di st ri budes vert i -
cal ment , de dal t a bai x, al l l arg de t ot el cos (f i gura 10.1) Cadascuna de l es zones
Figura 10.1. Zones t ransversal s en el cos i en el s peus segons W. Fi t zgeral d.
Dorsal
Esq.
1
5
4
3
2 2 1
2
3
1
2
3
Dret
Pl ant ar
Esq. Dret
4
5
3
vert i cal s que passen per un rgan, t ei xi t o si st ema del cos, t en el peus l a
corresponent zona ref l exa, en l a mat ei xa t raj ect ri a l ongi t udi nal i proporci onal -
ment reduda.
En el s anys t rent a del segl e XX, una di pl omada en Inf ermeri a, Euni ce Ingham
(1889-1974), proposa l a t eori a que t ot es l es part s del cos podi en ser t ract ades si
es pressi onaven cert es rees del s peus, j a que aquest es est aven connect ades a
t ravs de l es vi es nervi oses al s di f erent s rgans. Ms t ard, V. M. Becht erev, met ge
rus, va general i t zar el t erme ref l exol ogi a. Act ual ment a Espanya s ha i ncl s en el
programa d al gunes escol es uni versi t ri es d i nf ermeri a.
Tcnica
El pri nci pi com s que t ot es l es zones del cos, t ant f si ques com emoci onal s,
es ref l ect ei xen en punt s especf i cs del peu, el que ens permet di bui xar sobre el s
peus un mapa corporal . En el peu esquerre es l ocal i t za el cost at esquerre del
cos, ment re el peu dret cont l a part dret a (f i gures 10.2, 10.3, 10.4 i 10.5).
Qual sevol ref l ex est i mul at en una zona concret a del peu t i ndr el seu ef ect e en
una part det ermi nada del cos, mi t j anant l a i nf ormaci que arri ba a l escora
cerebral a t ravs de l es t ermi naci ons nervi oses. Aquest es t ermi naci ons nervi oses
sn est i mul ades mi t j anant l a di gi t opressi sobre el s propi ocept ors l ocal i t zat s
al s peus. El cervel l anal i t za l a i nf ormaci del s propi ocept ors i respon envi ant
ordres a l es rees del cos adequades a t ravs del si st ema nervi s aut nom.
Tamb l a pressi i nt ensa sobre un punt ref l ex est i mul a l a producci d endorf i -
nes, f et que expl i cari a l ef ect e anal gsi c de l a ref l exol ogi a.
La t eoria ms compart ida sobre com act ua la ref lexologia s que en f er pressi
sobre els punt s ref lexos es t renquen i es dispersen els crist alls que s hi acumulen
(punt s de congest i ), que i nt erf erei xen en l a ci rcul aci sanguni a congest i onant
i bl oquej ant l a ci rcul aci corporal . El t erapeut a det ect ar una zona dura, t ensa
o de t ext ura granulada.
La durada de l a sessi ser de 45 mi nut s i el nombre t ot al de sessi ons de 12 a
15 (cal , per, i ndi vi dual i t zar en cada cas).
Indicacions
I Ansi et at , est rs, i nsomni , depressi (evi dnci a Ib).
I Trast orns del si st ema muscul oesquel t i c: art ri t i s, art rosi , l umboci t i ca.
I Trast orns del si st ema respi rat ori : bronqui t i s, asma, al l rgi es, si nusi t i s (evi dn-
ci a IV).
I Neurl gi es, mi granyes, cef al ees t ensi onal s (evi dnci a III).
R e f l e x o l o g i a
149
150
Figura 10.2. Zones ref l exes del s peus (dorsal ).
Ossos, msculs
i t eixit s
1. Front al
2. Pari et al
3. Si nus f ront al s
4. Vol t a crani al
5. Regi l at eral del cap
6. Base del crani
7. Apf i si mast oi de
8. Mscul
est ernocl i do-
mast odal
9. Mscul s de l a nuca
10. Art i cul aci
de l a mandbul a
11. Ext eri or
del cap i col l
12. Dent s
13. Vora superi or
del t rapezi
20. Est rnum
21. Cl avcul a
22. Art i cul aci
de l espat l l a
23. Bra
24. Col ze
25. Vora del t rax
26. Ompl at
27. Di af ragma
28. Paret abdomi nal
30. Cap del f mur
31. Regi vent ral
de l a cui xa
36. Regi l at eral
del genol l
37. Regi medi al
del genol l
40. Tei xi t
abdomi nal /pel vi
41. Pel vi s menor
43. Prot ubernci a
de l i squi
rgans sensorials,
sist ema hormonal
44. Ul l
45. Cent re vi sual
46. Oda
47. Hi pf i si
48. Ti roi des
49. Cpsul es
suprarenal s
52. Trompa ut eri na
53. Pl exe sol ar
Zones reflexes dels peus
3
10
12
1
2
3
11
12
74
63
48
75
82
20
67
66
77
52
71
31
37
62
46
13
21
22
64
68
23
69
24
28
30
36
44
3
10
12
62
46
13
21
22
64
68
23
69
24
28
88
70
30
36
44
151
Figura 10.3. Zones ref l exes del s peus (pl ant ar).
Cervell, cor,
sist ema limft ic
58. Cervel l
59. Cerebel
60. Encf al ,
medul l a espi nal
61. Trompa
d Eust aqui
62. Li mf a cap/col l
63. Regi l i mf t i ca
l at eral del col l
64. Li mf a ai xel l a
65. Aort a, vena
cava superi or
66. Cor
67. Ti mus
68. Pi t (dona)
69. Mel sa
70. Apndi x
71. Li mf a regi i ngi nal
rgans respirat oris
74. Cavi t at
nasof arngi a
75. Trquea
76. Rami f i caci ons
del s bronqui s
77. Pul mons
Vies urinries
78. Ronyons
79. Urt er
Tract e digest iu
82. Esf ag
83. Ent rada de
l est mac - crdi es
84. Est mac
85. Sort i da de
l est mac - pl or
86. Budel l pri m -
duod
87. Budel l pri m -
j ej , i l i
88. Vl vul a i l eocecal
89. Cl on ascendent
90. Cl on t ransvers
91. Cl on descendent
92. Si gmoi de
93. Rect e
95. Buf et a bi l i ar
96. Fet ge
D
E
pl ant ar
5 5
58
47
60
59
6
12
9
48
75
82
65
76
66
77
83
96
85
57
84
86
79
87
93
41
43
7
8
45
61
12
46
13
62
25
26
22
64
27
23
49
40
70
88
89
24
78
95
5
7
8
45
61
12
46
13
62
25
26
22
64
27
23
49
69
78
24
91
92
40
152
I Vert i gen.
I Sndrome premenst rual , suf ocaci ons.
I Dol or post operat ori (evi dnci a IV).
I Cl i cs del l act ant (evi dnci a IV).
I Probl emes gast roi nt est i nal s: cl on i rri t abl e, rest renyi ment , hemorroi des
(evi dnci a IV).
I Cl i cs nef rt i cs.
I Di smi nuci de xi f res de t ensi art eri al (evi dnci a IV).
Cont raindicacions
I Vari cof l ebi t i s.
I Trast orns cardacs.
I Aneuri smes.
I Pri mer t ri mest re de l embars.
Figura 10.4. Zones ref l exes del s peus (medi al ).
Ossos, msculs, t eixit s
14. Regi cervi cal de l a
col umna vert ebral
15. Regi dorsal de l a
col umna vert ebral
16. Regi l umbar de l a
col umna vert ebral
17. Os sacre
18. Ccci x
19. Art i cul aci sacroi l aca
22. Art i cul aci de l espat l l a
23. Bra
24. Col ze
25. Vora del t rax
28. Paret abdomi nal
29. Regi del mal uc
32. Regi l at eral de l a cui xa
33. Regi medi al
de l a cui xa
34. Mscul s gl ut i s
36. Regi l at eral del genol l
37. Regi medi al del genol l
38. Smf i si
39. Regi si mf t i ca
42. Terra
de l a pel vi s
37
81
56
38
71
14
15
53
81
52
38
71
37
33
73
16
19
17
79
39
18
93
54
94
80
42
55
33
73
I Febre.
I Inf ecci si st mi ca.
I Mi cosi al s peus.
I Qui mi ot erpi a.
I Tumors mal i gnes.
I Trast orns psi ct i cs greus: esqui zof rni a.
I En t raspl ant ament s (noms mani obres de regul aci ).
Precaucions
I Di abet i s.
I Trast orns t i rodal s.
I Tract ament s ant i coagul ant s.
153
Figura 10.5. Zones ref l exes del s peus (l at eral ).
rgans sensorials,
sist ema hormonal
51. Ovari
52. Trompa ut eri na
53. t er
54. Prst at a
55. Peni s i t est i cl es
56. Cord espermt i c
i conduct e i ngui nal
Cervell, cor,
sist ema limft ic
68. Pi t (dona)
70. Apndi x
71. Li mf a: regi
i ngui nal
72. Li mf a: regi
l at eral cui xa
73. Li mf a: regi
medi al cui xa
Vies urinries
79. Urt er
80. Uret ra
81. Buf et a
Tract e digest iu
88. Vl vul a i l eocecal
93. Rect e
94. Anus
95. Buf et a bi l i ar
28
71
36
32
22
28
71
36
32
68
25
23
95
24
88
70
52
56
29
34
51
72
154
Bibliografia
Compl ement ary approaches t o menopausal sympt oms. Royal Col l ege of Nursi ng, 2006.
Curso audi ovi sual de ref l exol oga podal i nf ant i l para f ami l i as. Bi bi ana Carrasco, ci rurgi a-
na pedi t ri ca i moni t ora de ref l exot erapi a i nf ant i l .
Ernst E, Koder K. An overvi ew of ref l exol ogy. Eur J Gen Pract 1997; 3: 52-57.
Kunz K. Ref l exol oga del pi e. Ti kal . 1995. ISBN: 84-3057-863-3.
Mackeret h P, Ti ran D. Cl i ni cal ref l exol ogy: a gui de f or heal t h prof essi onal s. Edi nburgh:
Churchi l l and Li vi ngst one, 2002.
Marquardt H. Manual prct i co de l a t erapi a de l as zonas ref l ej as de l os pi es. Urano, 1998.
ISBN: 84-7953-087-1.
Massage and t ouch f or dement i a. Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews, 2006.
Noguera M. La ref l exol ogi a podal en el t rat ami ent o de l as cef al eas. Nat ura Medi cat ri x
1995; 42: 96.
Pi azzi a D. Ref l exol oga. Las guas del bi enest ar. De Vecchi , 1997. ISBN: 84-315-1718-2.
Premenst rual syndrome. Cl i ni cal Evi dence, 2005.
Sol I, Thompson E, Subi rana M, et al . Non-i nvasi ve i nt ervent i ons f or i mprovi ng w el l -
bei ng and qual i t y of l i f e i n pat i ent s w i t h l ung cancer. Cochrane Dat abase Syst Rev
2004; (4): CD004282.
11. TERPIES ENERGTIQUES
ORIENTALS
Acupunt ura
L acupunt ura s una de l es ei nes t eraput i ques de l a medi ci na t radi ci onal xi ne-
sa. El vent al l t eraput i c d aquest a medi ci na t amb i ncl ou l a f i t ot erpi a, l a di et o-
t erpi a, el massat ge, l a moxi bust i (l escal f ament d al gunes rees i punt s del cos
amb un ci gar de moxa [ Art emi sa vul gari s] ) i l es gi mnst i ques suaus de mant e-
ni ment (t ai -t xi ,t xi -kung). Aquest a medi ci na s un ref l ex de l es di f erent s savi eses
xi neses, que act ual ment anomenem cul t ura xi nesa. Les f i l osof i es i pensa-
ment s que han marcat de f orma ms not abl e l a cul t ura xi nesa i t amb l a seva
manera de veure l a sal ut i l a pat ol ogi a sn el conf uci ani sme i el t aoi sme.
HISTRIA DE LACUPUNTURA
El conf uci ani sme va comenar a desenvol upar-se en el segl e VI aC, a t ravs de l a
f i gura de Kong Fuzi , ms conegut com a Conf uci . Aquest a f i l osof i a di ct ava unes
normes moral s mol t est ri ct es que t eni en com a base l a i nt egri t at de l a f aml i a i
el cos hum. Aquest a f orma de pensament va f er que l a medi ci na avancs en un
sent i t di f erent a l a medi ci na pract i cada a Occi dent : el respect e al cos no va per-
met re que evol uci onessi n ni el s est udi s en cadvers ni l a ci rurgi a i , per t ant , l es
vi es de conei xement de l sser hum s est abl i ren segui nt al t res cri t eri s.
El t aoi sme s associ a a l a f i gura del f i l sof Lao-Tse, que va ni xer al s vol t ant s
de l any 571 aC, i f ou cont emporani , per t ant , de Kong Fuzi . La f i l osof i a t aoi st a,
que ha perdurat f i ns al s nost res di es, aj uda a ent endre el cos hum, l a sal ut i l a
mal al t i a, sempre en ref ernci a const ant a l a nat ura. Act uar d acord amb l a nat u-
ra cont ri buei x, segons el t aoi sme, a augment ar l a resi st nci a f si ca, preveni r l es
mal al t i es i endarreri r l envel l i ment .
El t aoi sme post ul a dues de l es bases ms i mport ant s de l a medi ci na xi nesa
que avui encara ens t robem en el s seus t ext os: l a t eori a del Yi n i del Yang i l a
del s Ci nc Movi ment s.
I La t eoria del Yin i del Yang expl i ca el s di f erent s processos de l a vi da com
a resul t at de l a i nt eracci de dues f orces oposades i compl ement ri es: Yang s
l a part de l a munt anya on t oca el sol . Yi n, l a part obaga de l a munt anya. Yang
155
156
s acci , movi ment , escal f or, el cel , l a part mascul i na, l expansi . El Yang t l es
caract erst i ques del f oc. Yi n s reps, rel axament , f red, l a Terra, l a part f eme-
ni na, l a i nt eri ori t zaci . El Yi n t l es caract erst i ques de l ai gua. Yi n i Yang sn
dues f orces en movi ment cont i nu una cap a l al t ra, dues f orces que expressen
el mat ei x, el Tao, l a Vi da.
I La t eoria dels Cinc Moviment s expl i ca l es mat ri es bsi ques que conf or-
men l a nat ura: el f oc, l a t erra, el met al l , l a f ust a i l ai gua, i que ens recorda el s
el ement s de l a cul t ura grega (f oc, t erra, ai re i ai gua). El s ci nc el ement s t enen
rel aci ons i correspondnci es amb l es est aci ons cl i mt i ques, amb el s sabors,
l es ol ors, amb el s di f erent s t ei xi t s del cos, amb l es emoci ons i amb cadascun
dels rgans int erns. Segons les bases f isiolgiques de la medicina xinesa, a cada
rgan se li at orga, doncs, un moviment i unes f uncions que en alguns casos sn
ms ext enses a l es def i ni des habi t ual ment per l a medi ci na occi dent al .
Aquest es dues t eories s acoblen en medicina xinesa a la dels canals i collat e-
rals que t amb, conjunt ament amb les ant eriors, queden descrit es en el Nei King,
primer llibre de medicina xinesa escrit fa ms de t res mil anys. La t eoria dels canals
i collat erals descriu un t ipus dif erent de circuit s d inf ormaci pels quals circula
el Qi i el Xue, t radut a Occident com Energia o Fora Vit al i Sang. Segons Paul
Unschuld, cat edrt ic d hist ria de la medicina de la Universit at de Berln, les grans
vies de comunicaci que unien dif erent s regions de l Imperi xins unif icat van f er
que els met ges de l poca s adonessin de la possibilit at que exist issin unes vies de
comunicaci sangunia i energt ica. En la descripci dels t raject es d aquest s meri-
di ans, es descri u t amb el s anomenat s punt s d acupunt ura des d on es podri a
i nf l ui r, mi t j anant est i mul aci (agul l es, cal or, massat ge), zones l ocal s o l l unyanes
del cos, t ant ext eriors com int eriors, en l act e t eraput ic de l acupunt ura.
Fi ns a mi t j an segl e XX, l acupunt ura va usar el mt ode empri c com a vi a de
conei xement i de recerca. Ai x es va est endre pel mn ori ent al i desprs per l oc-
ci dent al . Per des de f a una t rent ena d anys s han comenat a ent endre al guns
del s seus modes d acci segons el mt ode ci ent f i c occi dent al , post ul at d al t ra
banda mol t desprs de l a descri pci de l es bases de l a medi ci na xi nesa. En con-
cret , el mecani sme d acci de l acupunt ura sobre el dol or i sobre l a i nf l amaci es
deu a l al l i berament d endorf i nes. La i nserci d una agul l a en un punt d acu-
punt ura desencadena un procs i nf l amat ori amb l al l i beraci de subst nci es que
reben el nom d al ggenes (bradi ci ni na, serot oni na, hi st ami na). Aquest es subs-
t nci es est i mul en l es f i bres nervi oses mi el ni ques A-del t a que ent ren a l a banya
dorsal de l a medul l a espi nal i i nhi bei xen l ent rada de l a sensaci dol orosa mi t -
j anant l al l i berament d encef al i nes. Aquest model segment ari s el ms si mpl e
i el responsabl e de l a mi l l ora del dol or desprs d un t ract ament amb acupunt u-
ra en l a maj ori a del s casos. Sabem t amb que des de l a banya post eri or i psi l at e-
ral , l es f i bres nervi oses es di ri gei xen a l hemi medul l a cont ral at eral i ascendei xen
pel t ract e espi not al mi c f i ns a est ruct ures del t ronc de l encf al i cerebral s supe-
ri ors segui nt l es mat ei xes vi es ascendent s i post eri orment descendent s que l es
vi es del dol or. A ms, s ha demost rat que l acupunt ura t amb t una acci modu-
l adora mol t especf i ca sobre el si st ema nervi s aut onmi c o veget at i u, i pot
expl i car aquest f et l a seva ef i cci a sobre el s rgans i nt erns. Al t res est udi s mos-
t ren que l acupunt ura modul a l act i vi t at del si st ema l mbi c i d al t res est ruct ures
subcort i cal s.
L any 1997 el NIH/ OAM Consensus Panel en Acupunt ura del s Est at s Uni t s
d Amri ca af i rmava que hi havi a cl ares evi dnci es de l a seva ef i cci a per al t rac-
t ament de l es nusees i el s vmi t s en el post operat ori i en l a qui mi ot erpi a, en
l es nusees durant l embars, i en el dol or post ci rurgi a dent al . Tamb pot ser
benef i ci osa com a t ract ament coadj uvant en cef al ees, di smenorrea, epi condi l i t i s,
f i bromi l gi a, l umbl gi es, sndrome del canal carpi i en l asma.
TCNICA
Act ual ment , l es agul l es que s ut i l i t zen sn d un sol s i n hi ha de di verses l on-
gi t uds i di f erent s grui xos. Segons l acupunt ura ms t radi ci onal , l agul l a s ha d i n-
seri r en el punt exact e del cos i cal mani pul ar-l a per aconsegui r l arri bada del
deQi , una sensaci el ct ri ca en el ni vel l de l a punci . El paci ent ho experi -
ment a en f orma de f ormi guei g i cal or. Les agul l es i nseri des es mant enen en el
mat ei x punt de 10 a 30 mi nut s (f i gura 11.1). La prof undi t at de l a i nserci de l es
Te r p i e s e n e r g t i q u e s o r i e n t a l s
157
Figura 11.1. Acupunt ura.
158
agul l es vari ar segons l a zona: 1 mm sobre un di t o 10 mm a l es nat ges. El nom-
bre de sessi ons dependr de l a pat ol ogi a que s hagi de t ract ar, l edat i l a sensi -
bi l i t at del paci ent .
Cal di r t amb que, en el s darrers anys, ha aparegut un nou concept e, l acu-
punt ur a cont empor ni a que post ul a que qual sevol punt ur a pot causar un
est mul capa de donar respost es neurof i si ol gi ques l ocal s, medul l ars i cen-
t ral s, l es qual s depenen de l a zona est i mul ada. Ai x f a redef i ni r el concept e de
l acupunt ura pl acebo en l a recerca cl ni ca act ual . L acupunt ura, com a t cni ca
di ns l a medi ci na xi nesa, no sol ut i l i t zar-se com a t erpi a ni ca, si n que s as-
soci a a al t res t cni ques (mani pul aci -massat ge, el ect ropunt ura, moxi bust i ,
vent oses).
ACCIONS CLNIQUES I INDICACIONS
I Ost eoart rit is (evidncia Ib). A curt t ermini, l acupunt ura t un efect e analgsic
superi or al no t ract ament a di verses l ocal i t zaci ons d ost eoart ri t i s (Si mt h JC,
et al ., 2000; Berman BM , et al ., Rheumat ol ogy 1999; Kw on YD, et al .,
Rheumat ol ogy 2006). En el cas del genol l , mi l l ora l a ri gi desa, l a f unci art i cul ar
i l a qual i t at de vi da a mi g t ermi ni (Vas J, et al ., BMJ 2004).
I Dolor lumbar crnic (evidncia Ib). L acupunt ura s ms ef ica, f ins a 3 me-
sos post t ract ament , que el no t ract ament o que el pl acebo en l a l umbl gi a
crnica; a ms s igual d ef ect iva que els t ract ament s convencionals (Furlan AD,
The Cochrane Li brary, 2006; Manhei mer E, et al ., Ann Int ern Med 2005).
I Dolor a la columna cervical (evi dnci a Ib). Una revi si d assai gs most ra
un ef ect e anal gsi c superi or de l acupunt ura respect e del pl acebo o del no
t ract ament , t ant a curt com a l l arg t ermi ni (Tri nh KV, et al ., Cochrane Dat abase
Syst Rev 2006; Wi t t CM, et al ., Pai n 2006). Un est udi prospect i u f et a Sevi l l a al
cent re de sal ut Dos Hermanas most ra l a superi ori t at de l acupunt ura respect e
el TENS (Vas J, et al ., Pai n 2006).
I Cef alea t ensional i migranya (evi dnci a Ib). En una revi si de vui t assai gs
cl ni cs, en quat re s observa que l acupunt ura t un ef ect e cl ni c superi or al pl a-
cebo i i gual o ms ef ect i u que al t res t ract ament s prevent i us (Mel chart D, et al .,
Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ew s 2006; Al l ai s G, et al ., Headache
2002; The Cochrane revi ew 2001).
I Nusees i vmit s (evi dnci a Ib). En una met aanl i si s observa que l est i mu-
l aci de cert s punt s provoca l a reducci de l es nusees o del s vmi t s (Ezzo JM,
et al ., Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006).
I Fibromilgia (evi dnci a IIa). En di versos assai gs, l acupunt ura t un ef ect e
anal gsi c superi or al pl acebo (Berman BM, et al ., J Fam Pract 1999; Assef i NP,
et al., Ann Int ern Med 2005; Mart in DP, et al., Mayo Clin Proc 2006; Deluze C, et
al ., BMJ 1992).
I Epicondilit is (evi dnci a IIa). Dos est udi s pet i t s most ren que l acupunt ura s
ms anal gsi ca que el pl acebo en l es pri meres 24 hores (Green S, et al .,
Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006).
I Dolor oncolgic (evi dnci a IIa). L acupunt ura reduei x ms el dol or que l a
punt ura pl acebo en paci ent s de di verses neopl si es mal i gnes (Lee H, et al ., Eur
J Pai n 2005).
I Dolor plvic en embarassades (evi dnci a IIa). L ef ect e anal gsi c de l acu-
punt ura s superi or al s exerci ci s de rehabi l i t aci (El den H, et al ., BMJ 2005).
I Smpt omes de menopausa (evi dnci a IIb). L acupunt ura reduei x l es suf o-
caci ons en un 50%, per menys que el s est rgens (Wyon Y, et al ., Cl i mact eri c
2004).
I Ansiet at , insomni (evi dnci a IIb). En un assai g, l acupunt ura mi l l ora l i n-
somni i l ansi et at en paci ent s amb f i bromi l gi a (Del uze C, et al ., BMJ 1992).
I Suport anest sic (evi dnci a IIb). L acupunt ura 30 mi nut s abans de l a ci rur-
gi a reduei x l s de f rmacs en un 50% (Han JS, Chi n J Pai n Med 1995).
I Ref lux gast roesof gic i clon irrit able (evi dnci a IV). A part i r de sri es
cl ni ques f et es a l a Xi na, s ha observat l a mi l l ora del s smpt omes di gest i us
(Takahashi T, J Gast roent erol ogy 2006).
EFECTES SECUNDARIS
L acupunt ura no provoca i at rogni a medi cament osa, per com t ot a i nt ervenci
t eraput i ca no est exempt a d ef ect es secundari s. Quan l acupunt ura s apl i ca-
da per un prof essi onal sani t ari , l a f reqnci a del s ef ect es secundari s es reduei x
al ni vel l del 2,1% del t ot al de vi si t es f et es. I noms en un 0,4 l ef ect e advers
s i mport ant :
I Dol or: a ms de dol or es pot t robar ent umi ment , di st ensi o sensaci nervi osa
al l l arg d un t raj ect e nervi s.
I Sagnat : hi ha descri t s pet i t s hemat omes en l es rees de punci .
I Dermat i t i s de cont act e: pel met al l de l agul l a.
I Desmai : ef ect e secundari rar.
I Agreuj ament del s smpt omes: t amb s rar.
I Adormi ment : l adormi ment , durant i desprs d un t ract ament d acupunt ura,
s un ef ect e secundari l l eu probabl ement degut a l al l i berament d opi oi des.
I Pneumot rax: es present a per mal a t cni ca de l a punt ura a l a zona cost al .
I Cremades per moxi bust i .
159
160
I El ect roacupunt ura i marcapassos: hi ha document at al gun cas de f al l ada del
marcapassos en apl i car el ect roacupunt ura.
I Hepat i t i s, si da i al t res i nf ecci ons: hi ha rel at at s di versos casos de t ransmi ssi
d hepat i t i s B i si da per l s d agul l es d acupunt ura. En t ot s aquest s casos, l es
agul l es no eren est ri l s d un sol s.
En rel aci amb el s ef ect es secundari s, l a secci de met ges acupunt ors del
Col l egi de Met ges de Barcel ona, en espera de l a regul aci sobre t erpi es nat u-
ral s, recomana que l acupunt ura si gui admi ni st rada t an sol s per met ges, di pl o-
mat s d Inf ermeri a, f i si ot erapeut es i vet eri nari s acredi t at s en aquest a t cni ca.
Aquest a acredi t aci permet r que aquest s prof essi onal s pugui n act uar en el
camp de l es seves compet nci es.
CONTRAINDICACIONS
a) Absol ut es:
I Hemof l i a.
I Val vul opat i a o prt esi val vul ar, per l es agul l es permanent s.
I Marcapassos, per l el ect roacupunt ura.
I Al l rgi a a met al l s.
I Greu t rast orn psi ct i c.
b) Rel at i ves:
I Paci ent s descoagul at s (si l a punt ura es f a acuradament , no s cap con-
t rai ndi caci ).
I Embars.
CONDICIONS PER FER LACUPUNTURA
1. S hauri a d act uar amb precauci en l es punt ures t orci ques.
2. L acupunt or ha d usar sempre agul l es est ri l s d un sol s.
3. Observar que el l l oc de l a punci no sagni desprs del t ract ament .
4. Vi gi l ar que el paci ent no conduei xi i mmedi at ament desprs.
5. Mant eni r el paci ent est i rat o ben vi gi l at durant el t ract ament .
6. Est eri l i t zar adequadament l a pel l a l a zona de l a punt ura.
Shiat su
Shi at su si gni f i ca l i t eral ment pressi amb el s di t s (shi : di t , i at su: pressi ).
Tract ament que, apl i cant pressi ons amb el s pol zes i el s pal mel l s de l es mans
sobre det ermi nat s punt s del cos, corregei x i rregul ari t at s, mant i mi l l ora l a sal ut ,
cont ri buei x a mi l l orar di verses mal al t i es i act i va l a capaci t at d aut ocuraci de
l organi sme (est i mul a el f l ux l i mf t i c i sangui ni , el si st ema i mmunol gi c, bai xa l a
t ensi art eri al i augment a l al l i beraci d endorf i nes).
HISTRIA DEL SHIATSU
Les t cni ques de curaci que sn l a base del shi at su es van ori gi nar a l a Xi na
i ms t ard es van est endre al Jap amb el nom d anma. Es va desenvol upar a
part i r de l a medi ci na t radi ci onal xi nesa i nt roduda al Jap f a uns mi l ci nc-cent s
anys. El pot enci al t eraput i c d aquest massat ge f ou descobert a pri nci pi s del
segl e XX per Tamai Tempaku, qui va combi nar l es t cni ques ori ent al s t radi ci onal s
amb el s conei xement s anat mi cs i f i si ol gi cs deri vat s de l a medi ci na occi dent al .
El shi at su va ser reconegut pel mi ni st eri de sani t at j apons el 1955, i post eri or-
ment ha anat adqui ri nt maj or di f usi en el mn occi dent al .
TCNICA
s una t erpi a corporal que apl i ca pressi ons amb el s di t s, el s pal mel l s de l es
mans, el s col zes, el s genol l s i el s peus. Aquest es pressi ons es modul en amb l a
f i nal i t at d est i mul ar no noms l a pel l i el s mscul s, si n t amb el si st ema hor-
monal i el si st ema nervi s cent ral i peri f ri c. Tamb es real i t zen mobi l i t zaci ons
i est i rament s general s de mscul s i art i cul aci ons.
El shi at su s un t ract ament i nt egral : sempre es t ract a t ot el cos, perqu el f un-
ci onament del s rgans mi l l ori i l organi sme recuperi l a seva harmoni a nat ural . El
t erapeut a de shi at su sap que una di sf unci de budel l , per exempl e, pot est ar
produda per una bai xa f unci del s rgans que s hi rel aci onen. El di agnst i c i l a
t erpi a es f an al mat ei x t emps durant t ot a l a sessi . Quan s apl i quen pressi ons
amb el s di t s, el s pal mel l s o el s peus, es rep i nf ormaci sobre l est at de l a pel l , el s
mscul s, l a t emperat ura del cos, et ct era, t ot s el l s f act ors que poden det ermi nar
l evol uci del t ract ament t eraput i c.
El shi at su pot ser rebut per persones adul t es, nens i gent gran. En el s nens es
pret n mi l l orar l a seva const i t uci i enf ort i r el cos. En el s adul t s, mant eni r i mi l l o-
rar l est at general , i en el s anci ans, mant eni r l a f l exi bi l i t at del cos i preveni r
mal al t i es.
INDICACIONS
I Cef al ees.
I Ansi et at i depressi (evi dnci a IV).
161
162
I Insomni i t rast orns del son.
I Fi bromi l gi a.
I Trast orns di gest i us.
I Trast orns gi necol gi cs i sexual s.
I Trast orns de l aparel l l ocomot or: cont ract ures muscul ars, cervi cl gi es, l umbl -
gi es. Recomanabl e en l embars (evi t ant cert es zones).
I Mal al t i es respi rat ri es: si nusi t i s, asma.
I Mal al t i es endocri nes: di abet i s, got a.
CONTRAINDICACIONS
I Mal al t i es del cor.
I Sndrome f ebri l .
I Ost eoporosi .
I Paci ent s oncol gi cs.
I Mal al t i es i nf ecci oses.
Digit opunt ura
No exi st ei x una di f ernci a essenci al ent re l a di gi t opunt ura i l acupunt ura, per
s obvi que l a di gi t opunt ura s una t cni ca manual no i nvasi va i compl ement -
ri a d al t res t erpi es. s una ei na que pot ut i l i t zar el mat ei x paci ent , previ ense-
nyament de l acupunt or. s un t ract ament d aut oaj uda que consi st ei x en l a
pressi di gi t al sobre punt s gat el l , que provoca l al l i berament de subst nci es
ant i l gi ques nat ural s denomi nades endorf i nes.
HISTRIA DE LA DIGITOPUNTURA
La digit opunt ura, anomenada t amb mare de l acupunt ura, t els seus orgens en
la medicina t radicional xinesa. Al llarg dels segles s han desenvolupat molt s t ipus
de di gi t opunt ura. A ms, s un i mport ant component del Do-i n i d al gunes f or-
mes de t xi -kung. Al Jap aquest a t cni ca s ut i l i t za en el shi at su i a l a Xi na es
combina amb el massat ge anomenat t uina.
TCNICA
Consi st ei x en l apl i caci d una pressi amb el s pol zes o el pal mel l de l a m
durant 2 o 3 mi nut s en cada punt gat el l . La pressi sobre aquest s punt s pot
desencadenar un dol or t eraput i c, que post eri orment di smi nuei x d i nt ensi t at .
Si l a t cni ca l a real i t za el mat ei x paci ent , s recomanabl e repet i r-l a di verses
vegades al di a f i ns a l a remi ssi del s smpt omes.
Cal t eni r precauci durant l embars (noms s ha d ut i l i t zar l a di gi t opunt ura
per evi t ar el s vmi t s del pri mer t ri mest re).
INDICACIONS
I Cef al ea t ensi onal .
I Insomni .
I Nusees.
I Marei g del vi at ger.
I Cont ract ures muscul ars.
CONTRAINDICACIONS
I Mal al t i a i nf ecci osa aguda.
I Tumors.
I Trast orns psi ct i cs.
I Embars.
I Trast orns renal s i cardi ovascul ars greus.
Do-in
Do-in s un t erme japons que significa aut oest imulaci. s una modalit at d au-
t omassat ge est ret ament relacionada amb el shiat su i la digit opunt ura. En realit at ,
el shiat su i el Do-in sn les dues cares de la mat eixa moneda. Per ment re el shiat su
s un massat ge que ens dna una al t ra persona, el Do-i n s un aut omassat ge.
Ambds est an basat s en la mat eixa t cnica d aplicar pressi amb els dit s.
S ut i l i t za com a mant eni ment di ari per real i t zar a casa. La seva prct i ca i ncl ou
exerci ci s de respi raci , est i rament s i l apl i caci de pressi amb el s di t s en det er-
mi nat s punt s del cos. Es pract i ca al mat en despert ar-se, o b a l a ni t en anar
a dormi r.
HISTRIA DEL DO-IN
s una di sci pl i na de ms de ci nc mi l anys d ant i gui t at , amb una gran i nf l unci a
del shi at su. Es va donar a coni xer a Occi dent durant l a dcada del 1960 al s
Est at s Uni t s. Era una act i vi t at gai reb excl usi va del s monj os budi st es, el s qual s l a
ut i l i t zaven per mant eni r una bona sal ut .
163
164
TCNICA
Una sessi de Do-i n sol durar ent re 15 i 20 mi nut s. S i ni ci a amb una respi raci
hara, o prof unda, progressa cap a l aut omassat ge, cont i nua amb el s est i rament s
makko-ho i acaba amb l a medi t aci .
INDICACIONS
I Di f erent s f ormes de dol or.
I Trast orns sexual s.
I Ansi et at , est rs.
CONTRAINDICACIONS
I Embars.
Tai-t xi
El t ai -t xi s una rut i na di ri a que mant sal udabl es el cos i l a ment . Al pri ci pi
era un art marci al , si b en l act ual i t at s ms un si st ema prevent i u de l a sal ut
que un si st ema de l l ui t a. La prct i ca regul ar del t ai -t xi aj uda a exerci t ar t ot es
l es part s del cos.
Aquest a t erpi a l a pract i quen a di ari uns deu mi l i ons de xi nesos i un nombre
cada vegada ms gran d occi dent al s.
HISTRIA DEL TAI-TXI
Segons la t radici, en el segle XIII, un monjo t aoist a shaolin, anomenat Chan Sang-
Feng, va deci di r modi f i car el shaol i n kung-f u per desenvol upar un t i pus d art
marci al que pot enci ari a el poder i nt eri or i l a f l exi bi l i t at en l l oc d i nci di r sobre
l a f ora ext eri or. Aquest a i nspi raci l a va t eni r ment re observava com l l ui t ava
una garsa amb una serp: sembl a que l a serp, ms pet i t a i menys f ort a que l au,
va aconsegui r guanyar grci es al s seus movi ment s ms gi l s i f l exi bl es per el u-
di r el s at acs de l a garsa. Fi ns al segl e XVII, el t ai -t xi es pract i cava excl usi vament
en el s monest i rs, i f i ns al segl e XIX va romandre com un art secret . L any 1949 el
rgi m comuni st a xi ns va f oment ar el t ai -t xi com un mt ode prevent i u de sal ut .
TCNICA
s i mport ant que l al umne si gui i nst rut per un bon prof essor i que l i comuni qui
qual sevol dol or a l hora de pract i car el t ai -t xi . Consi st ei x en unes sri es o se-
qnci es de movi ment s l ent s que act uen sobre el s rgans i nt erns com un mas-
sat ge, augment ant l a vi t al i t at f si ca i l a capaci t at ment al (f i gura 11.2).
165
Figura 11.2. Tai -t xi .
s accept at que el t ai -t xi s una f orma ef ect i va d exerci ci f si c, que aj uda a l a
rel axaci , mi l l ora el f unci onament del si st ema esquel t i c, reduei x l a i nci dnci a
d ost eoporosi , mi l l ora el cont rol respi rat ori i el si st ema cardi ovascul ar.
Diferent s est udis realit zat s als Est at s Unit s del 1989 al 1996 han demost rat que
la gent gran que pract ica t ai-t xi t una millor f orma f sica i major benest ar.
INDICACIONS
I Probl emes deri vat s de l est rs.
I Hi pert ensi art eri al .
I Mal al t i es degenerat i ves.
I Sndrome premenst rual (evi dnci a IIb).
CONTRAINDICACIONS
El t ai -t xi el pot pract i car t ot hom, a t ot es l es edat s i sense i mport ar l a f orma f si ca.
166
PRECAUCIONS
I En l embars, l equi l i bri es pot veure af ect at .
I Pot l esi onar al gunes art i cul aci ons com el s genol l s, en el cas que no es pract i -
qui correct ament .
Txi-kung o qi gong
Txi -kung si gni f i ca exerci ci s d energi a. s una t erpi a suau que combi na movi -
ment s l l eugers amb t cni ques de respi raci , medi t aci i vi sual i t zaci . El seu
obj ect i u s desenvol upar i mi l l orar l a ci rcul aci qi o f ora vi t al . Adequat per a
t ot es l es persones i per a t ot es l es edat s, mi l l ora l a vi t al i t at i i ncrement a l espe-
rana de vi da.
HISTRIA DEL TXI-KUNG
Va sorgi r a l ant i ga Xi na f a uns ci nc mi l anys, quan l a gent va comenar a i mi t ar
el s movi ment s nat ural s del s ani mal s. Durant l a di nast i a xi nesa M i ng (1368-
1644) aquest si st ema d exerci ci s es va anar perf ecci onant f i ns a f ormar el t xi -
kung act ual . Va comenar a pract i car-se obert ament a mi t j an segl e XX.
TCNICA
El s exerci ci s de t xi -kung sn l ent s, suaus i rt mi cs. Durant el s exerci ci s es cont ro-
l a l a respi raci per aj udar a enf ocar l a ment cap a l i nt eri or del cos. Tamb es
pract i ca l a medi t aci amb l obj ect i u d obt eni r una maj or rel axaci (f i gura 11.3).
El s exerci ci s bsi cs sn f ci l s d aprendre i adequat s per a t ot hom. El s pract i -
cant s de t xi -kung donen mol t a i mport nci a a l a connexi que hi ha ent re l a sal ut
ment al i f si ca. s recomanabl e aprendre-ho i pract i car-ho cada di a.
INDICACIONS
I Hi pert ensi art eri al (evi dnci a IV).
I Mal al t i es cardi ovascul ars (evi dnci a IV).
I Mal al t i es respi rat ri es (evi dnci a IV).
I Art ri t i s i art rosi (rel axa el si st ema muscul ar i mi l l ora l a f l exi bi l i t at ).
I Cef al ees.
I Probl emes deri vat s de l est rs (evi dnci a IV).
I Ast ni a (amb el t xi -kung s obt un augment de l energi a).
I Prevenci de mal al t i es, en est i mul ar el si st ema i mmunol gi c (evi dnci a IV).
I Sndrome regi onal compl exa (evi dnci a Ib).
CONTRAINDICACIONS
No s ha i dent i f i cat cap mena de cont rai ndi caci .
Ioga
Tal i com es pract i ca a l Ori ent , el i oga es consi dera un si st ema d exerci ci s i t c-
ni ques de respi raci que es combi na amb l a medi t aci . A Occi dent s un t i pus
de t erpi a que comport a l obt enci d un benest ar f si c i psqui c. El i oga s un si s-
t ema excel l ent per cont rarest ar l es t ensi ons i l est rs de l a vi da moderna.
HISTRIA DEL IOGA
Va ser desenvol upat pel s i ogui s hi nds f a uns ci nc mi l anys. Les prct i ques i gui -
ques es t roben descrit es en cert s t ext os sagrat s hinds, des dels Vedes, de 1500 aC,
f i ns al Bhagavad Gui t a o Cant de l a suprema real i t at , l obra ms f amosa de l a
l i t erat ura hi nd.
167
Figura 11.3. Txi -kung.
168
El i oga arri b a Occi dent en el segl e XIX i va aconsegui r una gran popul ari t at
a l a dcada del 1960. El t i pus de i oga ms pract i cat a Occi dent s el f onamen-
t at en el hat ha i oga.
TCNICA
Les post ures del i oga, anomenades asanes han est at desenvol upades a f i d e-
xerci t ar cada part del cos. En mi l l orar l est at f si c del cos, t ant ext eri orment com
en el s rgans i nt erns, l es asanes poden augment ar l energi a que ci rcul a per l or-
gani sme (f i gura 11.4).
Figura 11.4. Ioga.
El s mant rams sn paraul es sagrades que es repet ei xen ment al ment o en veu
al t a, durant al gunes sessi ons de i oga.
TIPUS DE IOGA
Hat ha ioga: consi st ei x en exerci ci s d est i rament s cont rol at s, adreat s a aug-
ment ar l a f l exi bi l i t at de l a col umna vert ebral . Indi cat per a t ot s el s ni vel l s de
f orma f si ca.
Kundalini ioga: s una f orma de hat ha i oga que se cent ra en l energi a de
l a base de l a col umna vert ebral anomenada kundal i ni .
Vini ioga: desenvol upat pel mest re Desi kachar. S ensenya i ndi vi dual ment
i s un mt ode suau i segur. Especi al ment i ndi cat per a l a gent gran.
Iyengar ioga: se cent ra en l a correcci de l es post ures.
Sivananda ioga: mpl i a gamma de post ures, des de l es ms senzi l l es a l es
ms compl exes.
Asht anga i oga: mol t ms exi gent , noms s t i l per al s qui t enen mol t
bona f orma f si ca.
Raja ioga: di ri gi t sobret ot a exerci ci s ment al s (medi t aci ).
Dru ioga: s ensenya en grups i es basa sobret ot en exerci ci s de respi raci .
Jnana ioga (o i oga de l a savi esa): es concent ra en el s aspect es f i l osf i cs del
i oga. S empra l a medi t aci i s mol t espi ri t ual .
INDICACIONS
I Est rs, ansi et at , depressi (evi dnci a Ib).
I Hi pert ensi art eri al (evi dnci a Ib).
I Incont i nnci a uri nri a (evi dnci a Ib).
I Mi l l ora l a resi st nci a a l a i nsul i na (evi dnci a Ib).
I Di smi nuci de t ri gl i cri ds (evi dnci a Ib).
I Sndrome premenst rual (evi dnci a Ib).
I Asma (evi dnci a IIa).
I Trast orns muscul oesqul et i cs: dol or d esquena, art ri t i s, probl emes de mobi l i -
t at . Sndrome del canal carpi (evi dnci a IIa).
I Deshabi t uaci a opi aci s (evi dnci a IIa).
I Mi granya (evi dnci a IV).
CONTRAINDICACIONS
I Fract ures.
I Probl emes de l oda (cri si aguda de vert i gen).
I Probl emes ocul ars (gl aucoma, despreni ment agut de ret i na o vi t ri , post i nt er-
venci ons qui rrgi ques).
I Trast orns cardi ovascul ars greus.
I Trast orns neurol gi cs greus.
I Post operat ori s recent s.
I Precauci en l a gest aci (sempre sot a cri t eri mdi c i en mans d un bon pro-
f essi onal ).
169
170
Bibliografia
ACUPUNTURA
Al exander P, Hami l t on-Fai rl y G, Smi t hers DW. Repeat ed acupunct ure and serum hepat i -
t i s. BMJ 1974; 3: 446.
Al l ai s G, Lorenzo CD, Qui ri co PE, et al . Acupunct ure i n t he prophyl act i c t reat ment of
mi grai ne wi t hout aura: a compari son wi t h f l unari zi ne. Headache 2002; 42: 855-861.
Assef i NP, Sherman KJ, Jacobsen C, Gol dberg J, Smi t h WR, Buchwal d D. A randomi zed
cl i ni cal t ri al of acupunct ure compared w i t h sham acupunct ure i n f i bromyal gi a. Ann
Int ern Med 2005; 43: 10-19.
Bekkeri ng R, Van Bussel R. Segment al acupunct ure. M edi cal Acupunct ure. A West ern
Sci ent i f i c Approach. Churchi l l Li vi ngst one, 1998.
Berman BM, Ezzo J, Hadhazy V, Sw yers JP. Is acupunct ure ef f ect i ve i n t he t reat ment of
f i bromyal gi a? J Fam Pract 1999; 48: 213-218.
Berman BM, Si ngh BB, Lao L, et al . A randomi zed t ri al of acupunct ure as an adj unct i ve
t herapy i n ost eoart hri t i s of t he knee. Rheumat ol ogy 1999; 38: 346-354.
Brat t berg G. Acupunct ure t reat ment s: a t raffic hazard? Am J Acupunct ure 1986; 14: 265-267.
Chen F, Hwang S, l ee H, Yang H, Chung C. Cl i ni cal st udy of syncope duri ng acupunct ure
t reat ment . Acupunct ure El ect rot herapeut i cs Res 1990; 15: 107-119.
Cheng TO. Acupunct ure needl es as a cause of bact eri al endocardi t i s. BMJ 1983; 287: 689.
Del uze C, Bosi a L, Zi rbs A, Chant rai ne A, Vi scher TL. El ect roacupunct ure i n f i bromyal gi a:
Resul t s of a cont rol l ed t ri al . BMJ 1992; 305: 1249-1252.
El den H, Ladf ors L, Ol sen MF, Ost gaard HC, Hagberg H. Ef f ect s of acupunct ure and st a-
bi l i si ng exerci ses as adj unct t o st andard t reat ment i n pregnant women wi t h pel vi c gi r-
dl e pai n: randomi sed si ngl e bl i nd cont rol l ed t ri al . BMJ 2005; 331: 249-250.
Ezzo JM, Ri chardson MA, Vi ckers A, et al . Acupunct ure-poi nt st i mul at i on f or chemot hera-
py-induced nausea or vomit ing. Cochrane Dat abase of Syst emat ic Reviews 2006 Issue 4.
Fuj i wara H, Ki ri yama T, Nagase M. Pseudoaneuryi sm caused by acupunct ure: a rare com-
pl i cat i on. Am J Roent genol ogy 1994; 162: 731.
Fuj i wara H, Tani guchi K, Taakeuchi J, Ikezono E. The i nf l uence of l ow f requency acupunc-
t ure on a demand pacemaker. Cut i s 1980; 38: 226.
Fundament os de Acupunt ura y moxi bust i n chi na. Edi ci ones en Lenguas Ext rangeras
Bi j i ng, 1a edi ci , 1984.
Furl an AD, Van Tul der M W, Cherki n DC, Tsukayama H, Lao L, Koes BW, Berman BM .
Acupunct ure and dry-needl i ng f or l ow back pai n (Cochrane Revi ew ). From The
Cochrane Li brary, Issue 3, 2006.
Gi ral t I, Dal mau I. La medi ci na t radi ci onal xi nesa: un conei xement mi l l enari i ci ent f i c al
servei de l a sal ut del segl e XXI. Pedi at r Cat al ana 2005; 65: 264-269.
Green S, Buchbi nder R, Barnsl ey L, Hal l S, Whi t e M, Smi dt N, Assendel f t W. The Cochrane
Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006.
Hagen R. Adverse react i ons t o acupunct ure. Medi cal Acupunct ure. A w est ern Sci ent i f i c
Approach 1998. Churchi l l Li vi ngst one.
Hal vorsen TB, Anda SS, Naess AB, Levang OW. Fat al cardi ac t amponade af t er acupunct ure
t hrough congeni t al st ernal f oramen. Lancet 1995; 345: 1175.
Han JS. The f ut ure of acupunct ure anest esi a. From acupunct ure anest hesi a t o acupunc-
t ure-assi st ed anest hesi a. Chi n J Pai n Med 1995; 2: 1-5.
Hui KK, Li u J, Makri s N, Gol l ub RL, et al . Acupunct ure modul at es t he l i mbi c syst em and
subcort i cal gray st ruct ures of t he human brai n: evi dence f rom FMRI st udi es i n normal
subj ect s. Hum Brai n Mapp 2000; 9: 13-25.
Hung VC, Mi nes JS. Eschars and scarri ng f rom hot needl e acupnct ure t rat ment . J Am Acad
Dermat ol ogy 1991; 24: 148-149.
Kwon YD, Pi t t l er MH, Ernst E. Acupunct ure f or peri pheral j oi nt ost eoart hri t i s. A syst emat -
i c revi ew and met a-anal ysi s. Rheumat ol ogy (Oxf ord) 2006; 45: 1331-1337.
Lao L, Hami l t on G R, Fu J, Berman BM. Is acupunct ure saf e: a syst emat i c revi ew of case
report s. Al t ernat Ther Heal t h Med 2003; 9: 72-83.
Lapper G, Monga TN. Pai n secondary t o acupunct ure t herapy. Crani o 1998; 6: 188-190.
Lee H, et al . Acupunct ure f or t he rel i ef of cancer-rel at ed pai n-a syst emat i c revi ew. Eur
J Pai n 2005; 9: 437-444.
Li m B, Manhei mer E, Lao L, Zi ea E, Wi sni ewski J, Li u J, Berman B. Acupunct ure f or t reat -
ment of i rri t abl e bowel syndrome. Cochrane Dat abase Syst Rev 2006; (4): CD005111.
Manhei mer E, Whi t e A, Berman B, Forys K, Ernst E. Met a-anal ysi s f or l ow back pai n. Ann
Int ern Med 2005; 142: 651-663.
Mart i n DP, Sl et t en CD, Wi l l i ams BA, Berger IH. Improvement i n f i bromyal gi a sympt oms
w i t h acupunct ure: resul t s of a randomi zed cont rol l ed t ri al . Mayo Cl i n Proc 2006; 81:
749-757.
Mayer DJ, Pri ce DD, Raf f i i A. Ant agoni sm of acupunct ure anal gesi a i n man by narcot i c
ant agoni st nal oxone. Brai n Res 1977; 121: 368-372.
Mel chart D, Li nde K, Berman B, Whi t e A, Vi ckers A, Al l ai s G, Bri nkhaus B. The Cochrane
Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006.
Mel chart D, Li nde K, Berman B, Whi t e A, Vi ckers A, Al l ai s, B Bri nkhaus. Acupunct ure f or
i di opat hi c headache.Cochrane Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2006 Issue 4.
Nat i onal Inst i t ut es of Heal t h Consensus Devel opment Conf erence St at ement . Acu-
punct ure, nov 2-5, 1997. Revi sed Draf t 11/05/97. Nat i onal Inst i t ut es of Heal t h.
Norhei m AJ, Fonnebo V. Adverse ef f ect s of acupunct ure. Lancet 1995; 345: 1576.
Peng L, Pi t si l l i des KF, Rendi g SV, Pan H-L, Longhurst JC. Reversal of ref l ex-i nduced
myocardi al i schemi a by medi an nerve st i mul at i on: a f el i ne model of el ect roacupunc-
t ure. Ci rcul at i on 1998; 97: 1186-1194.
Pomeranz B, Chi u D. Nal oxone bl ocks acupunct ure anal gesi a and causes hyperal gesi a:
endorphi n i s i mpl i cat ed. Li f e Sci 1976; 19: 1757-1762.
Smi t h FW Jr. Neurophysi ol ogi c basi s of acupunct ure. Probl Vet Med 1992; 4: 34-52.
Smi t h JC, Greer NL. Acupunct ure f or chroni c ost eoart hri t i s pai n, headache, and l ow back
pai n. Bl oomi ngt on, MN. Inst i t ut e f or Cl i ni cal Syst ems Improvement ; 2000. Di sponi bl e a:
www.i csi .org/i ndex.asp
St el l on A. Acupunct ure i n pat i ent s w i t h val vul ar heart di sease and prost het i c val ves.
Acupunct Med 2004; 22: 98-99.
171
172
St ener-Vi ct ori n E, Fuj i sawa S, Kurosawa M . Ovari an bl ood f l ow responses t o el ec-
t roacupunct ure st i mul at i on depend on est rous cycl e and on si t e and f requency of st i m-
ul at i on i n anest het i zed rat s. Appl Physi ol 2006; 101: 84-91.
Takahashi T. Acupunct ure f or f unct i onal gast roi nt est i nal di sorders. Journal of Gas-
t roent erol ogy 2006; 41: 1435-5922.
The Cochrane revi ew : Acupunct ure f or i di opat hi c headache. 2001. Di sponi bl e a: w w w.
mrw.i nt ersci ence.wi l ey.com/cochrane/cl sysrev/art i cl es/CD001218/f rame.ht ml
Tri nh KV, Graham N, Gross AR, et al . Acupunct ure f or neck di sorders. Cochrane Dat abase
Syst Rev 2006; 3: CD004870.
Unschul d P. La sabi dura de curaci n chi na. La l i ebre de marzo, 2004.
Vas J, Perea-Mi l l a E, Mendez C, Sanchez Navarro C, Leon Rubi o JM, Bri oso M, Garci a
Obrero I. Ef f i cacy and saf et y of acupunct ure f or chroni c uncompl i cat ed neck pai n: a ran-
domi sed cont rol l ed st udy. Pai n. 2006 Dec 15; 126 (1-3): 245-255. Epub 2006 Aug 23.
Vas J, Mndez C, Perea-Mi l l a, E, et al . Acupunct ure as a compl ement ary t herapy t o t he
pharmacol ogi cal t reat ment of ost eoart hri t i s of t he knee: randomi sed cont rol l ed t ri al .
BMJ 2004; 329: 1216-1219.
Vi t t ecoq D, M et t et al JF, Rouzi ova C, Bach JF, Bouchon JP. Acut e HIV i nf ect i on af t er
acupunct ure t reat ment s. N Engl J Med 1989; 320: 250-251.
Whi t e A, Hayhoe S, Hart A, Ernst E. Adverse event s f ol l ow i ng acupunt ure: prospect i ve
survey of 32000 consul t at i ons w i t h doct ors and physi ot herapi st s. BM J 2001; 323;
485-486.
Wi t t CM , Jena S, Bri nkhaus B, Li ecker B, Wegschei der K, Wi l l i ch SN. Acupunct ure f or
pat i ent s wi t h chroni c neck pai n. Pai n 2006.
www.di ari omedi co.com
www.met gesacupunt ors.org
Wyon Y, et al . A compari son of acupunct ure and oral est radi ol t reat ment of vasomot or
sympt oms i n post menopausal women. Cl i mact eri c 2004; 7: 153-164.
Zhou W, Hsi ao I, Li n V, Longhurst JC. Modul at i on of cardi ovascul ar exci t at ory responses
i n rat s by t ranscut aneous magnet i c st i mul at i on: rol e of t he spi nal cord. J Appl Physi ol
2006; 100: 926-932.
SHIATSU
Anderson T. Shi at su f or mi dwi ves Suzanne Yat es.
Beresf ord-Cooke C. Shi at su t heory & pract i ce. Ed. W. B. Saunders Company, 1996.
Cowmeadow O. Shi at su: a pract i cal i nt roduct i on. El ement Books, 1998. ISBN: 08-5207-
359-3.
Lei bol d G. El masage shi at su. Ti kal , 1995.
Lundberg P. El l i bro del shi at su. RBA Li bros. ISBN: 84-7901-912-3.
Lundberg P. The book of shi at su. Gai a books.
Masunaga S, Ohashi W. Zen shi at su.
Ri dol f i R, Franzen S. Shi at su f or women.
Saul , G. The book of shi at su: t he heal i ng art of f i nger pressure.
DIGITOPUNTURA
Sheal y CN. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de Terapi as Al t ernat i vas. Knemann, 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
DO-IN
Kushy M. Book of Do-In: Exerci se f or Physi cal and Spi ri t ual Devel opment . Japan Pubns,
1995. ISBN-13: 978-0870403828.
Mi l f ord F. Do-In: A f orm of sel f massage. Lul u.Com, 2006 ISBN: 9781847289520.
Sheal y, CN. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de t erapi as al t ernat i vas. Knemann. 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
www.sal ud.bi oet i ca.org/do.ht m
www.t ermavi t al .com/revi st a/0001_doi n.ht m
TAI-TXI
Col l i ns H. The compl et book of t ai chi chuan. Wong ki ew ki t . 1996. ISBN: 18-5230-792-17.
Gonzl ez S. Los 8 capt ul os del t ai -chi chuan. Al as. ISBN: 8420302805.
Han A, Judd MG, Robi nson VA, Tai xi ang W, Tugwel l P, Wel l s G. Tai chi f or t reat i ng rheuma-
t oi d art hri t i s. The Cochrane Li brary (ISSN 1464-780X).
Li JX, Hong Y, Chan KM. Tai chi : physi ol ogi cal charact eri st i cs and benef i ci al ef f ect s on
heal t h. Br J Sport s Med.2001; 35: 148-156.
Mi nh-Hang T. Does t he pract i ce of Tai Chi hel p t o prevent f al l s i n el derl y communi t yd-
wel l ers? Physi cal Therapi s. Queens Uni versi t y, Ki ngst on Ont ari o, 2004.
Schaller KJ. Tai Chi Chih: an exercise opt ion for older adult s. J Geront ol Nurs 1996; 22: 12-17.
Wang C, Col l et t J P, Lau J. The ef f ect of t ai chi on heal t h out comes i n pat i ent s wi t h chron-
i c condi t i ons: a syst emat i c revi ew. Arch Int ern Med 2004; 164: 493-501.
Wayne PM, Krebs DE, Wol f SL, et al . Can Tai Chi i mprove vest i bul opat hi c post ural cont rol ?
Arch Physi cal Med Rehabi l i t at i on 2004; 85: 142-152.
Wu GJ. Eval uat i on of t he ef f ect i veness of Tai Chi f or i mprovi ng bal ance and prevent i ng
f al l s i n t he ol der popul at i on-a revi ew. Am Geri at r Soc 2002; 50: 746-754.
TXI-KUNG
Chen KW, Turner FD. A case st udy of si mul t aneous recovery f rom mul t i pl e physi cal symp-
t oms wi t h medi cal qi gong t herapy. Journal of Al t ernat Compl ement ary Med; 2004; 10.
Gonzl ez S. Las 9 perl as de Qi Gong: cami no de l ongevi dad. Al as. ISBN: 842030378X.
Lu Z. Sci ent i f i c Qi gong Expl orat i on. Mal vern, PA: Amber Leaf Press; 1997.
Sanci er KM , Hol man D. M ul t i f acet ed heal t h benef i t s of medi cal qi gong. J Al t ernat i ve
Compl ement ary Med 2004; 10: 163-165.
Treat i ng ast hma and COPD Swedi sh Counci l on Technol ogy Assessement , 2000.
173
174
IOGA
Deveraux G. 15 mi nut os de yoga. Tut or, 2003. ISBN: 84-7902-383-X.
El l i bro del Yoga. Al i anza, 2005. ISBN: 84-2063-941-9.
Innes KE, et al . Ri sk i ndi ces associ at ed w i t h t he i nsul i n resi st ance syndrome, cardi o-
vascul ar di sease, and possi bl e prot ect i on wi t h yoga: a syst emat i c revi ew. DARE 2005; 1.
Jorm AF, et al . Ef f ect i veness of compl ement ary and sel f -hel p t reat ment s f or depressi on.
Med J Aust 2002; 176 (Suppl ): S84-96.
Jorm AF, et al . Ef f ect i veness of compl ement ary and sel f -hel p t reat ment s f or anxi et y di s-
orders. MJA 2004; 181: S29-46.
Kri st al AR, et al . Yoga pract i ce i s associ at ed wi t h at t enuat ed wei ght gai n i n heal t hy, mi d-
dl e-aged men and women. Al t ern Ther Heal t h Med 2005; 11: 28-33.
Manocha R, Marks GB, Kenchi ngt on P, Pet ers D, Sal ome CM. Sahaj a yoga i n t he man-
agement of moderat e t o severe ast hma: a randomi sed cont rol l ed t ri al . Thorax 2002; 57:
110-115.
Meht a M. El yoga y l a sal ud. ISBN: 84-7902-476-3.
Shaf f er HJ, et al . Compari ng Hat ha yoga wi t h dynami c group psychot herapy f or enhanc-
i ng met hadone mai nt enance t reat ment : a randomi zed cl i ni cal t ri al . Al t ern Ther Heal t h
Med. 1997 Jul ; 3 (4):57-66. Di sponi bl e a: www.hubmed.org/di spl ay.cgi ?i ssn= 10786791
&ui ds= 9210777
Sheal y CN. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de t erapi as al t ernat i vas. Knemann, 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
Wol l ery A, et al . A yoga i nt ervent i on f or young adul t s wi t h el evat ed sympt oms of depres-
si on. Al t ern Ther Heal t h M ed 2004; 10: 60-63. Di sponi bl e a: w w w.hubmed.org/
di spl ay.cgi ?i ssn= 10786791&ui ds= 15055096
175
12. HOMEOPATIA
El t erme homeopat i a prov del grec (homeo: sembl ant , i pat i a: mal al t i a). En
concret , admi ni st ra subst nci es que, a dosi s bai xes i repet i des, desencadenari en
en persones sanes el s smpt omes de l a mal al t i a, per usades a una dosi mol t
ms pet i t a, de l ordre i nf i ni t esi mal , t enen un paper guari dor. A di f ernci a de l a
t eraput i ca convenci onal o al l opt i ca (al l o: cont rari ) que es basa a t ract ar
amb cont rari s, com donar un ant i t rmi c si hi ha f ebre, l homeopat i a es basa en
el f et que el si mi l ar cura el si mi l ar (vi a si l mi l i a si mi l i bus curent ur).
L homeopat i a part i ci pa en el procs de l a mal al t i a, aj udant a l a f ora vi t al de
l organi sme, que s l a capaci t at per mant eni r-se sa. Est i mul a l es reacci ons def en-
si ves i mmuni t ri es i el s si st emes de regul aci nervi osa i act ua a f avor del cos i
no en cont ra del smpt omes. El remei homeopt i c est i mul a i ordena el procs de
guari ment . Per t ant , l homeopat i a seguei x l a l ni a de l a physi s de l a medi ci na
hi pocrt i ca. L s de l homeopat i a no s i ncompat i bl e amb l a medi ci na conven-
ci onal . Cal anal i t zar cada cas per apl i car el ms adi ent per al paci ent , sabent que
en mol t es ocasi ons l a medi ci na of i ci al i l homeopt i ca sn compl ement ri es.
Segons l a si t uaci es pri ori t zar una o una al t ra t erpi a; per exempl e, en pat ol o-
gi es agudes o greus, on l a medi ci na convenci onal ha demost rat l a seva ef i cci a,
aquest a ser l a pri mera opci a usar.
Hist ria de lhomeopat ia
L homeopat i a sorgei x com a t erpi a amb el met ge al emany Samuel Hahnemann
(1755-1843). Grcies al seu coneixement de molt es llenges, es va dedicar en els
seus primers anys de post graduat a t raduir llibres mdics grecs i clssics. Llegint la
mat ria mdica de Cullen, es va adonar que remeis de l poca provocaven smp-
t omes cl ni cs en l es persones sanes. Aprof undi nt en l est udi del s cl ssi cs (com
Hipcrat es), seguint les t esis del met ges modernist es i desprs d observar i experi-
ment ar (comenant per ell mat eix) amb diversos remeis, public el 1796 un t rac-
t at sobre el s pri nci pi s del mt ode homeopt i c. La seva obra Organon de l a
Medicina Racional (la 1a edici s del 1810) s l obra mest ra que dna cos t eric
a l homeopat ia. En cada edici post erior int rodueix modif icacions com a result at
de les seves recerques, on segueix el mt ode d invest igaci que es descriu desprs.
Act ual ment , el s est udi s pobl aci onal s most ren que el 29% de l a pobl aci euro-
pea ha usat al guna vegada el s remei s homeopt i cs. Tamb s una medi ci na
176
compl ement ri a prou usada a Amri ca i en el sud d si a. L homeopat i a f or-
ma part del si st ema sani t ari of i ci al a Al emanya, Frana, el Regne Uni t , l ndi a,
el Brasi l i el s Est at s Uni t s.
Mt ode cient fic en lhomeopat ia
Es basa en el s segent s passos:
1. Observaci del f et que hi ha remei s que, en persones sanes, el s provoquen
smpt omes sembl ant s al s que produei x l a mal al t i a que curen; per exempl e, l a
qui ni na en el pal udi sme o l a col qui ci na en l a got a.
2. Hi pt esi : deu ser que el s remei s curen perqu al t eren l a sal ut de l a persona?
3. Experi ment aci :
I a) Experi ment aci pura: es posa de mani f est que el s medi cament s curat i us en
cert es mal al t i es provoquen, a dosi s pet i t es en persones sanes, smpt omes
sembl ant s a aquel l es pat ol ogi es.
I b) Experi ment aci cl ni ca: en admi ni st rar un medi cament en f unci de l a l l ei de
l a si mi l i t ud, a dosi s i nf i ni t esi mal s o en mi crodosi s, l a mal al t i a es pot curar.
4. La comprovaci repet ida de les pat ogensies (malalt ies produdes pels medica-
ment s en la gent sana) i de la verificaci de la ut ilit at clnica dels medicament s
indueix la llei de la similit ud, que formula el remei ms adient per a cada malalt ia.
A ms, l homeopat i a seguei x l es lleis de curaci de Hering:
1. El procs de curaci avana de l es part s ms prof undes del cos (ment , emo-
ci ons, cor, cervel l ) a l es ms superf i ci al s, com l a pel l i l es ext remi t at s.
2. La curaci avana en sent i t t emporal i nvers al de l apari ci de l a mal al t i a.
3. La curaci evol uci ona de l a part superi or del cos a l a part i nf eri or.
A di f ernci a del mt ode ci ent f i c convenci onal , l homeopat i a no es basa en l a
f i si opat ol ogi a ni en l es rel aci ons causa-ef ect e. No sel ecci ona el medi cament per
l a seva acci bi ol gi ca o met abl i ca, si n en f unci noms de l a l l ei de l a si mi -
l i t ud. L homeopat i a t ract a de mi l l orar l a sal ut de l a persona en el seu conj unt
i t en compt e l es necessi t at s de cada persona en part i cul ar. Segons l a raa, l e-
dat , l est at nut ri ci onal , el s ant ecedent s, l a const i t uci , el t emperament , el s gus-
t os, et ct era, el remei a usar ser di f erent . Val a di r que el model expl i cat i u de
l homeopat i a necessi t a ms desenvol upament i ms recerca que es produi ran
a mesura que es desenvol upi n ms l a gent i ca, l a i mmunol ogi a i l a f si ca.
Elaboraci dels remeis
El s remei s homeopt i cs es preparen a part i r de qual sevol subst nci a (ani mal ,
veget al o mi neral ) que t i ngui propi et at s medi ci nal s. Seguei x un mt ode de di l u-
ci i di nami t zaci o sucussi propi s (f i gura 12.1). La subst nci a medi ci nal se sot -
met a un procs de progressi ves di l uci ons i sucussi ons que l a f an ms i nncua i
a l a vegada ms pot ent . Al eshores es t ri t ura l a subst nci a i es f an di l uci ons pro-
gressi ves. Per exempl e, per l es di l uci ons cent esi mal s que s anomenen amb l a
si gl a CH, es di l uei x una got a del medi cament en 99 got es d ai gua; al eshores, una
30 CH s el resul t at de repet i r el procs ant eri or 30 vegades, sacsej ant 100 vega-
des en cada di l uci .
H o m e o p a t i a
177
Figura 12.1. Homeopat i a.
Est udis de laborat ori
Hi ha di versos est udi s en ani mal s que most ren l ef ect i vi t at de l homeopat i a en
comparaci al s cont rol s, en l a reducci del col est erol , t ract ament d i nt oxi caci ons,
augment del nombre de cri es, prevenci de l a mast i t i s post part , supervi vnci a
amb f i brosarcoma i mpl ant at i ef ect e ant i t umoral si s associ a al f act or de necro-
si t umoral (Cazi n, 1987). Aquest a experi ment aci ani mal amb resul t at s posi t i us,
a banda d obri r l ni es de recerca cl ni ca sobre el paper de cert es subst nci es a
178
dosi s mol t bai xes en l act i vaci i mmunol gi ca, s un argument per descart ar
l ef ect e pl acebo en l acci de l homeopat i a.
V. El i a i Ni ccol i (1999) van real i t zar un ampl i est udi t ermodi nmi c en sol u-
ci ons aquoses obt i ngudes a t ravs de successi ves di l uci ons i agi t aci ons d al guns
sol ut s. Mal grat l ext remada di l uci de l es sol uci ons, s observ un excs de cal or
exot rmi ca en l es barreges ul t radi l udes comparat amb l es most res de sol vent
no t ract at . Amb ai x, demost ren que l es successi ves di l uci ons i agi t aci ons poden
al t erar permanent ment l es propi et at s f i si coqumi ques de l ai gua com a sol vent .
K. Li nde et al ., publ i caren el 1994 una met aanl i si d una sri e de di l uci ons di na-
mi t zades en t oxi col ogi a experi ment al . Aquest a met aanl i si de 105 est udi s t oxi -
col gi cs most r que l es medi ci nes homeopt i ques eren t i l s en el t ract ament de
l es exposi ci ons a t xi cs.
Est udis clnics
S han publ i cat quat re met aanl i si s amb 105, 89, 19 i 184 assai gs revi sat s, res-
pect i vament , que descart en l a hi pt esi que el s ef ect es cl ni cs de l homeopat i a
si gui n degut s al f et de ser pl acebo (evi dnci a Ib) (Kl ei j nen J, et al ., BMJ 1991;
Li nde K, et al ., Lancet 1997; Li nde K, et al ., J Al t ern Compl ement M ed 1998;
Cucherat M, et al . Eur J Cl i n Pharmacol ogy 2000). En concret , en l a segona met a-
anl i si es concl ou que l ef ect e homeopt i c s 2,45 vegades superi or al pl acebo
i a l a met aanl i si de Cuherat et al ., que i ncl ou un t ot al de 2.001 paci ent s, s as-
senyal a que l homeopat i a s superi or al pl acebo (p < 0,001), per l a f ora de l e-
vi dnci a s bai xa at esa l a bai xa qual i t at del s assai gs recol l i t s.
Quant al s est udi s cl ni cs f et s en pat ol ogi es especf i ques, a l a t aul a 12.1 es
most ren el s t rebal l s amb resul t at s posi t i us amb di f ernci a si gni f i cat i va respect e
del grup cont rol .
Pel que f a a l a rel aci cost -ef ect i vi t at de l homeopat i a, hi ha dues revi si ons
que recul l en est udi s quasi experi ment al s sense assi gnaci al eat ri a que sumen
493 i 499 paci ent s, respect i vament (Wi t t et al ., Tri chard et al .); most ren que el s
resul t at s cl ni cs de l homeopat i a sn superi ors al s del t ract ament convenci onal
amb cost os si mi l ars o i nf eri ors.
Indicacions
L homeopat i a est i ndi cada en qual sevol mal al t i a, per ser una t eraput i ca i ndi -
vi dual i t zada. La t ot al i t at de smpt omes i si gnes del paci ent sn una gui a en l a
cerca del medi cament ms adi ent en cada cas.
H o m e o p a t i a
179
Taula 12.1. Pat ologies especfiques on hi ha est udis
amb remeis homeopt ics
Sndromes
gripals
Rinofaringit is
infant il
Prevenci
dinfeccions
de vies alt es
en infant s
Rinit is
allrgica
Diarrea
infant il
Nivell
Pat ologia devidncia Acci clnica Referncies
(Cont i nua)
IIa
IIa
IIa
IIa
IIa
Disminuci en 0,28 dies de la
durada del quadre gripal;
i increment de la valoraci
curat iva del t ract ament per
part del pacient
L homeopat i a s ms
ef ect i va i mi l l ora ms l a
qual i t at de vi da, respect e
al t ract ament ant i bi t i c
Reducci del nombre de dies
dels processos en un 38%
respect e del grup cont rol
Reducci del s smpt omes
i mi l l ora de l a qual i t at
de vi da en paci ent s
amb ri ni t i s est aci onal ,
respect e al pl acebo
Remi ssi de l a cl ni ca
de ri ni t i s de f orma si mi l ar
a l a cromol i na sdi ca
Mi l l ora de l a cl ni ca
en l a f ebre del f enc
Reducci del nombre
de deposi ci ons
i del nombre de di es
en l es di arrees que duren
ms de 24 hores
IVi ckers AJ, et al .
Cochrane Dat abase
Syst Rev 2004
IThe Cochrane
Dat abase of Syst
Rev 2006
ITri chard M, et al .
Homepat hy 2005
I De Lange ESM, et
al . Bri t i sh Medi cal
Journal 1994
I St ei nsbekk A, et al .
Compl ement Ther
Med 2005
I Ki m LS, et al . Ann
Pharmacot her 2005
IWei ser M, et al .
Forsch
Kompl ement armed
1999
ITayl or MA, et al .
BMJ 2000
I Rei l l y D, et al .
Lancet 1986
I Jacobs J. Pedi at r
Inf ect Di s J 2001;
2003
180
amb remeis homeopt ics (Cont .)
Fibromilgia
Sndrome
de fat iga
crnica
Ost eoart rit is
Pat ologia
reumt ica
Vert igen
Infecci
per VIH
Insuficincia
venosa
Nivell
IIa
IIa
IIa
IIa
IIa
IIa
IIa
Reducci del punt s
dol orosos, mi l l ora de l a
qual i t at de vi da en rel aci
a l a f i bromi l gi a i mi l l ora
de l a sal ut gl obal
Mi l l ora del s smpt omes
mesurat s amb l es escal es
MFI i FLP
Millora de la qualit at de vida
Mi l l ora del dol or mesurat
amb escal es anal gi ques
i de l a i nf l amaci art i cul ar
s t an ef ect i u per redui r
el dol or com el s
ant i i nf l amat ori s no
est erodal s, per vi a t pi ca
d art ri t i s i pat ol ogi a
muscul oesquel t i ca
Reducci de l a durada,
f reqnci a i i nt ensi t at del s
at acs de vert i gen, i gual
que l a bet ahi st i na
Augment de CD4 i del s
l i mf ci t s T en paci ent s
amb i nf ecci VIH
si mpt omt i cs
Reducci del dol or i de
l hemat oma en paci ent s
operat s d i nsuf i ci nci a
venosa
I Bel l IR, et al .
Rheumat ol ogy 2004
I Hol dcraf t LC, et al .
Best Pract Res Cl i n
Rheumat ol 2003
IWeat herl ey-Jones E,
et al . J Psychosom
Res 2004
IAwdry R. Int J Al t ern
Compl ement Med
1996
I Long L, et al . Br
Homeopat h J 2001
IVan Hasel en RA, et
al . Rheumat ol ogy
2000
I Jonas WB, et al .
Rheum Di s Cl i n
Nort h Am 2000
IWei ser M, et al .
Arch Ot ol aryngol
Head Neck Surg
1998
I Rast ogi DP, et al . Br
Homeopat h J 1999
IWol f M, et al . Forsch
Kompl ement armed
Kl ass Nat urhei l kd
2003
(Cont i nua)
H o m e o p a t i a
181
Insuficincia
venosa
Ili post -
operat ori
Prevenci
de cefalea
i migranya
Ot it is mit jana
infant il
Dermat it is
seborreica
Pruja
Asma
Smpt omes de
menopausa
Sndrome
premenstrual
Nivell
IIa
IIa
IIb
IIb
IIb
IIb
IIb
IIb
IIb
Mi l l ora de l a ci rcul aci
venosa en paci ent s
amb vari ces, respect e
del pl acebo
Reducci del t emps d i l i
i del met eori sme desprs
de ci rurgi a abdomi nal
Reducci del nombre i
l a i nt ensi t at de l es cri si s
i de l a presa d anal gsi cs
respect e del grup pl acebo
de dermat i t i s amb remei
homeopt i c oral
de mi neral s, respect e
del pl acebo
Reducci de l a punt uaci
en pruj a en un 49%, en
paci ent s hemodi al i t zat s
de l escal a anal gi ca
en asmt i cs adul t s
Sense cap canvi
en l espi romet ri a
Mi l l ora de l es suf ocaci ons
i de l a qual i t at de vi da
en dones amb cncer
de mama previ i que no
preni en t amoxi f
Alleujament dels smpt omes,
respect e del placebo
I Ernst E, et al .
Phl ebol ogy 1990
I Barnes J, et al . J Cl i n
Gast roent erol 1997
I Ernst E. J Pai n
Sympt om Manage
1999
I Jacobs J, et al . Ped
Inf ect Di s J 2001
I Smi t h SA, et al .
Al t ern Med Rev
2002
I Caval cant i AM, et
al . Homeopat hy
2003
I Rei l l y D, et al .
Lancet 1994
I Jacobs J, et al .
J Al t ern
Compl ement Med
2005
IYaki r M, et al . Br
Homeopat h J 2001
(Cont i nua)
182
Indicacions especf iques: pat ol ogi es crni ques, agudes; en prevenci de
recai gudes i compl ement ri a a l a ci rurgi a, l a t raumat ol ogi a i en pri mers auxi l i s.
I es pot admi ni st rar a qual sevol edat i si t uaci f i si ol gi ca (com l embars). L s
Sndrome
del canal
carpi
Lesions de
part s t oves
Xerost omia
bucal
Hiperact ivit at
infant il
Estomatitis per
quimioterpia
Lumblgia
Pat ologia
at pica
infant il
Depressi
Insomni
Nivell
IIb
IIb
IIb
IIb
IIb
IIb
III
III
III
Reducci del dol or a l es
dues set manes de ci rurgi a
de canal carpi
Sense canvi s en l a mesura
de l a f ora de prensi
Mi l l ora del dol or secundari
a cont usi o a i nf l amaci
Sense canvi s en al t res
parmet res
Mi l l ora del s smpt omes de
sequedat i i ncrement de l a
t axa d est i mul aci sal i val
Mi l l ora cl ni ca de l at enci
Mi l l ora cl ni ca en i nf ant s
que reben qui mi ot erpi a
Anal gsi a superi or respect e
a l a f i si ot erpi a
Reducci de l a presa de
medi caci convenci onal
Mi l l ora del s resul t at s
respect e del t ract ament
convenci onal , en adul t s
Mi l l ora del s resul t at s
respect e del t ract ament
convenci onal , en adul t s
I Jef f rey SL, et al .
Al t ern Ther Heal t h
Med 2002
I Ernst E, et al . Arch
Surgery 1998
I Hai l a S, et al .
Homeopat hy 2005
I Lamont J. Br
Homeopat h J 1997
I Oberbaum M, et al .
Cancer 2001
I Gmunder R, et al .
Z Ort hop Ihre
Grenzged 2002
I Frenkel M, et al .
Al t ern Ther Heal t h
Med 2002
IWi t t C, et al .
Compl ement ary
Therapi es Med 2005
IWi t t C, et al .
Compl ement ary
Therapi es Med 2005
de l homeopat i a no s i ncompat i bl e amb l a medi ci na convenci onal . En mol t es
si t uaci ons poden ser compl ement ri es.
Cont raindicacions
Hi ha cont rai ndi caci ons rel at i ves; sn l es si t uaci ons que es coment en en el s ef ec-
t es secundari s.
EFECTES SECUNDARIS
En di versos est udi s, el s ef ect es secundari s sn l l eus i de curt a durada; l a seva f re-
qnci a osci l l a ent re el 2 i el 8%. Pel que f a al t i pus d ef ect e:
I Pot apari xer agudi t zaci de l a mal al t i a en persones hi persensi bl es, en l es
qual s seri en adi ent s dosi s ms bai xes del remei .
I La repet i ci excessi va d un remei i nadequat , o en pot nci es excessi ves, pot
i ndui r l apari ci de smpt omes.
I Una mal a i ndi caci d un remei homeopt i c pot moure reacci ons cl ni ques i n-
adequades en al guns paci ent s.
Per aquest mot i u l t i m, s i mpresci ndi bl e que el s medi cament s homeopt i cs
si gui n prescri t s per met ges f ormat s en homeopat i a, que podran apl i car el remei
adi ent desprs del di agnst i c correct e del paci ent .
Bibliografia
Bal l est er A, Sanz MJ, Gal an E. Homeopat a. Fundament os ci ent f i cos. FMC1999; 2: 71-78.
Barnes J, Resch KL, Ernst E. Homeopat hy f or post operat i ve i l eus? A met a-anal ysi s. J Cl i n
Gast roent erol 1997; 25: 628-633.
Bel l IR, Lewi s DA, Brooks AJ, Schwart z GE, Lewi s SE, Wal sh BT, Bal dwi n CM. Improved cl i -
ni cal st at us i n f i bromyal gi a pat i ent s t reat ed wi t h i ndi vi dual i zed homeopat hi c remedi es
versus pl acebo. Rheumat ol ogy 2004; 43: 577-582.
Caval cant i AM, Rocha LM, Cari l l o R Jr, Li ma LU, Lugon JR. Ef f ect s of homeopat hi c t reat -
ment on pruri t us of haemodi al ysi s pat i ent s: a randomi sed pl acebo-cont rol l ed doubl e-
bl i nd t ri al . Homeopat hy 2003; 92(4): 177-181.
Cazi n A. A st udy of t he ef f ect of deci mal and cent esi mal di l ut i on of Arseni c on Ret ent i on
and mobi l i zat i on of Arseni c i n de rat . Human Toxi col ogy 1987.
Cucherat M, Haugh MC, Gooch M, Boi ssel JP. Evi dence o cl i ni cal ef f i cacy of homeopat hy:
a met a-anal ysi s of cl i ni cal t ri al s. Eur J Cl i n Phamacol ogy 2000; 56: 27-33.
H o m e o p a t i a
183
184
De Lange ESM, Bl ommers J, Kui k DJ, et al . Ef f ect s of homeopat hi c medi ci nes on dai l y bur-
den of sympt oms i n chi l dren w i t h recurrent upper respi rat ory t ract i nf ect i ons. Bri t i sh
Medi cal Journal 1994; 309: 1329-1332.
El i a V, Ni ccol i M. Thermodnami cs of ext remel y di l ut ed aqueous sol ut i ons. Ann New York
Acad Sci 1999.
Ernst E, Pi t t l er MH. Ef f i cacy of homeopat hi c arni ca: a syst emat i c revi ew of pl acebo-con-
t rol l ed cl i ni cal t ri al s. Arch Surgery 1998; 133: 1187-1190.
Ernst E, Saradet h T, Resch KL. Compl ement ary t reat ment of vari cose vei ns: a randomi zed
pl acebo-cont rol l ed, doubl e-bl i nd t ri al . Phl ebol ogy 1990; 5: 157-163.
Ernst E. Homeopat hi c prophi l axi s of headaches and mi grai ne? A syst emat i c revi ew. J Pai n
Sympt om Manage 1999; 18: 353-357.
Fi sher P. The Cl i ni cal Evi dence Base of Homeopat hy. I Si mposi um sobre Homeopat a,
Invest i gaci n y Ci enci a. Col l egi Of i ci al de Met ges de Barcel ona, 2006. www.ucl h.nhs.
uk/rl hh
Frenkel M, Hermoni D. Ef f ect s of homeopat hi c i nt ervent i on on medi cat i on consumpt i on
i n at opi c and al l ergi c di sorders. Al t ern Ther Heal t h Med 2002; 8: 76-9.
Gmunder R, Kissling R. The efficacy of homeopat hy in t he t reat ment of chronic low back pain
compared t o st andardi zed physi ot herapy. Z Ort hop Ihre Grenzged 2002; 140: 503-508.
Hahnemann S. Organon de l a Medi ci na. Buenos Ai res: Al bat ros, 1989.
Hai l a S, Koski nen A, Tenovuo J. Ef f ect s of homeopat hi c t reat ment on sal i vary f l ow rat e
and subj ect i ve sympt oms i n pat i ent s wi t h oral dryness: a randomi zed t ri al . Homeopat hy
2005; 94: 175-181.
Hol dcraf t LC, Assef i N, Buchwal d D. Compl ement ary and al t ernat i ve medi ci ne i n f i brom-
yal gi a and rel at ed syndromes. Best Pract Res Cl i n Rheumat ol ogy 2003; 17: 667-683.
Jacobs J, Herman P, Heron K, Ol sen S, Vaught ers L. Homeopat hy f or menopausal symp-
t oms i n breast cancer survi vors: a prel i mi nary randomi zed cont rol l ed t ri al . J Al t ern
Compl ement Med 2005; 11: 21-27.
Jacobs J, Ji mnez LM, Mal t house S, et al . Homeopat hi c t reat ment of acut e chi l dhood
di arrhea: Resul t s f rom a cl i ni cal t ri al i n Nepal . J Al t ern Compl ement Med 2000; 6: 131-
139.
Jacobs J, Jonas WB, Ji mnez-Prez M, Crt hers D. Homeopat hy f or chi l dhood di arrhea:
Combi ned resul t s and met a-anal ysi s f rom t hreee randomi zed, cont rol l ed cl i ni cal t ri al s.
Pedi at r Inf ec Di s J 2003; 22: 229-234.
Jacobs J, Spri nger DA, Crot hers D. Homeopat hi c t reat ment of acut e ot i t i s medi a i n chi l -
dren: A prel i mi nary randomi zed pl acebo-cont rol l ed t ri al . Pedi at ri c Inf ect Di s J 2001; 20:
177-183.
Jef f rey SL, Bel cher HJ. Use of arni ca t o rel i eve pai n af t er carpal -t unnel rel ease surgery.
Al t ern Ther Heal t h Med 2002; 8: 66-68.
Jonas WB, Li nde K, Rami rez G. Homeopat hy and rheumat i c di sease. Rheum Di s Cl i n Nort h
Am 2000; 26: 117-123.
Ki m LS, Ri edl i nger JE, Bal dw i n CM, et al . Treat ment of seasonal al l ergi c rhi ni t i s usi ng
homeopat hi c preparat i on of common al l ergens i n t he sout hw est regi on of t he US:
a randomi zed, cont rol l ed cl i ni cal t ri al . Ann Pharmacot her 2005; 39: 617-624.
Kl ei j nen J, Kni pschi l d P, Ri et G. Cl i ni cal t ri al s of homeopat hy. BMJ 1991; 302: 316-323.
Lamont J. Homeopat hi c t reat ment of at t ent i on def i ci t hyperact i vi t y di sorder: a cont rol l ed
st udy. Br Homeopat h J 1997; 86: 196-200.
Li nde K, Cl ausi us N, et al . Are t he cl i ni cal ef f ect s of homeopat hy pl acebo ef f ect s? A met a-
anal ysi s of pl acebo-cont rol l ed t ri al s. Lancet 1997; 350: 834-843.
Li nde K, Jonas WB, Mel chart D, et al . Cri t i cal revi ew and met a-anal ysi s of seri al agi t at ed
di l ut i ons i n experi ment al . Toxi col ogy 1994; 13: 481-492.
Li nde K, Mel chart D. Randomi zed cont rol l ed t ri al s of i ndi vi dual i zad homeopat hy: A st at e-
of -art revi ew. J Al t ern Compl em Med 1998; 4: 371-388.
Li nes t o TNF, adri amyci n, and combi nat i on: rol e of TNF mRNA i nduct i on i n overcomi ng
resi st ence. J Urol 1993; 149: 1202-1208.
Long L, Ernst E. Homeopat hi c remedi es f or t he t reat ment of ost eoart hri t i s: a syst emat i c
revi ew. Br Homeopat h J 2001; 90: 37-43.
Mat eu Rat era M. Pri meros auxi l i os con homeopat a. Barcel ona: Cai ros, 1997.
Oberbaum M, Yani v I, Ben-Gal Y, et al . A randomi zed cont rol l ed cl i ni cal t ri al of t he home-
opat hi c medi cat i ons Truameel S i n t he t reat ment of chemot herapy-i nduced st omat i t i s
i n chi l dren undergoi ng st em cel l t ranspl ant at i on. Cancer 2001; 92: 684-690.
Rast ogi DP, Si ngh VP, Si ngh V, Dey SK, Rao K. Homeopat hy i n HIV i nf ect i on: a t ri al report
of doubl e-bl i nd pl acebo cont rol l ed st udy. Br Homeopat h J 1999; 88: 49-57.
Rei l l y D, Tayl or M , M cSerry C. Is homeopat hy a pl acebo response? Cont rol l ed t ri al of
homeopat hi c pot ency wi t h pol l en i n hayf ever as model . Lancet 1986; 881-886.
Rei l l y D, Tayl or MA, Beat t i e NG, et al . Is evi dence f or homoeopat hy reproduci bl e? Lancet
1994; 344: 1601-1606.
Rei l l y D, Tayl or M A, M cSharry C, Ai t chnson T. Is homehopat hy a pl acebo response?
Cont rol l ed t ri al of homeopat hi c pot ency wi t h pol l en i n hayf ever as model . Lancet 1986;
2: 881-886.
Smi t h SA, Baker AE, Wi l l i ams JH. Ef f ect i ve t reat ment of seborrhei c dermat i t i s usi ng a l ow
dose, oral homeopat hi c medi cat i on consi st i ng of pot assi um bromi de, sodi um bromi de,
ni ckel sul f at e, and sodi um chl ori de i n a doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed st udy. Al t ern
Med Rev 2002; 7: 59-67.
St ei nsbekk A, Fonnebo V, Lewi t h G, Bent zen N. Homeopat hi c care f or t he prevent i on of
upper respi rat ory t ract i nf ect i ons i n chi l dren: a pragmat i c, randomi sed, cont rol l ed t ri al
compari ng i ndi vi dual i sed homeopat hi c care and wai t i ng-l i st cont rol s. Compl ement Ther
Med 2005; 13: 231-238.
Tayl or MA, Rei l l y D, Ll ewel l yn-Jones RH, McScharry C, Ai t chi son TC. Randomi sed cont ro-
l l ed t ri al of homeopat hy versus pl acebo i n perenni al al l ergi c rhi ni t i s wi t h overvi ew t ri al
seri es. BMJ 2000; 321: 471-476.
Tri chard M , Chauf f eri n G, Ni col oyanni s N. Pharmacoeconomi c compari son bet w een
homeopat hi c and ant i bi ot i c t reat ment st rat egi es i n recurrent acut e rhi nopharyngi t i s i n
chi l dren. Homepat hy 2005; 94: 3-9.
Van Hasel en RA, Fi sher PA. A randomi zed cont rol l ed t ri al compari ng t opi cal pi roxi cam gel
wi t h a homeopat hi c gel i n ost eoart hri t i s of t he knee. Rheumat ol ogy 2000; 39: 714-719.
H o m e o p a t i a
185
186
Vi ckers AJ, Smi t h C. Homeopat hi c Osci l l ococci num f or prevent i ng and t reat i ng i nf l uenza
and i nf l uenza-l i ke syndromes. Cochrane Dat abase Syst Rev 2004; (1): CD001957.
Weat herl ey-Jones E, Ni chol l JP, Thomas KJ, et al . A randomi sed, cont rol l ed, t ri pl e-bl i nd
t ri al of t he ef f i cacy of homeopat hi c t reat ment f or chroni c f at i gue syndrome. J Psy-
chosom Res 2004; 56: 189-197.
Weat herl ey-Jones E, Thomas K, Ni chol l J. Chroni c f at i gue syndrome: i s homeopat hi c t re-
at ment wort hwhi l e? A randomi sed, cont rol l ed t ri al of i ndi vi dual i sed t reat ment vs pl a-
cebo. In t he proceedi ngs of t he ISTHTAC Conf erence, 2001; Phi l adel phi a.
Wei ser M, Gegenhei mer LH, Kl ei n P. A randomi zed equi val ent t ri al compari ng t he ef f i cacy
and saf et y of Luf f a comp. Heel nasal spray whi t h cromol yn sodi um sapray i n t he t reat -
ment of seasonal al l ergi c rhi ni t i s. Forsch Kompl ement armed 1999.
Wei ser M, St rosser W, Kl ei n P. Homeopat hi c vs convent i onal t reat ment of vert i go: a ran-
domi zed doubl e-bl i nd cont rol l ed cl i ni cal st udy. Arch Ot ol aryngol Head Neck Surg 1998;
124: 879-885.
Wi t t C, Kei l T, Sel i m D, et al . Out come and cost s of hoemopat hi c and convent i onal t reat -
ment st rat egi es: a comparat i ve cohort st udy i n pat i ent s w i t h chroni c di sorders.
Compl ement ary Therapi es i n Medi ci ne 2005; 13: 79-86.
Wol f M, Tamaschke C, Mayer W, Heger M. Ef f i cacy of Arni ca i n vari cose vei n susgery:
resul t s of a randomi zed, doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed pi l ot st udy. Forsch Kom-
pl ement armed Kl ass Nat urhei l kd 2003; 10: 242-247.
Yaki r M, Krei t l er S, Brzezi nski A, Vi t houl kas G, Oberbaum M, Bent wi ch Z. Ef f ect s of home-
opat hi c t reat ment i n women wi t h premenst rual syndrome: a pi l ot st udy. Br Homeopat h
J 2001; 90: 148-153.
13. ALTRES TERPIES
Heliot erpia
s el bany de sol pres de f orma t eraput i ca. L acci del sol va uni da al s f act ors
cl i mt i cs i ambi ent al s. Aquest conj unt hel i ocl i mt i c-ambi ent al s propi de l he-
l i ot erpi a i s di f ci l de subst i t ui r-l o per mi t j ans art i f i ci al s. No obst ant ai x, en
aquest a revi si ens ref eri rem t amb al s rai gs ul t ravi ol at s del s aparel l s, j a que l a
maj or part de recerca de qual i t at s ha f et amb el l s.
La radi aci que rebem del Sol est f ormada en un 40% per l l um vi si bl e
(de 400 a 760 nm), en un 59% per l l um i nf raroj a (ms de 760 nm) i en un 1% per
llum ult raviolada (de 200 a 400 nm). El marge t eraput ic de l heliot erpia s est ret
i depn de l edat ms ef ect es secundari s en i nf ant s i gent gran i en cert s t i pus
de pel l , sobret ot l es que no es pi gment en o es pi gment en poc amb el sol i amb
el s ul l s bl aus o cl ars.
ACCIONS DE LA RADIACI SOLAR
I De f orma general , di smi nuei x l a t ensi art eri al , augment a l a xi f ra d eri t rci t s
i disminueix la bilirubina. A ms, t efect e analgsic, ansiolt ic i redueix la mort ali-
t at per cardiopat ia isqumica. Tamb est imula el met abolisme en general, la fun-
ci t irodal, les glndules sexuals i el sist ema cardiorespirat ori (evidncia III-IV).
I Ef ect e ant i depressi u: s ha det ect at amb l a t erpi a amb l l um pel mat durant
una set mana en el cas de l a depressi est aci onal d hi vern (evi dnci a Ib) i en l a
depressi no est aci onal (evi dnci a II). El s est udi s f et s amb f ot ot erpi a most ren
que l a i nt ensi t at de l a l l um es rel aci ona de manera di rect a amb l a mi l l ora de
l a cl ni ca t pi ca d aquest a sndrome.
I La l l um i nf raroj a aport a cal or, sudaci i vasodi l at aci cut ni a. En cas ext rem
provoca eri t ema (evi dnci a III-IV).
I La l l um ul t ravi ol ada s l a responsabl e de l a pi gment aci , de l a f ormaci de
mel ani na i t amb de l a snt esi de 25-hi droxi -vi t ami na D en l a pel l (l a qual des-
prs en el f et ge i en el rony es convert i r en l a f orma act i va de l a vi t ami na
que f aci l i t ar l absorci i nt est i nal de cal ci i f sf or). Tamb s bact eri ci da i ci -
crat i t zant i di smi nuei x l act i vi t at de l es cl l ul es de Langerhans de l a pel l (evi -
dnci a III-IV).
I La l l um sol ar t un paper prevent i u de l ost eoporosi i de l es f ract ures no ver-
t ebral s (evi dnci a IIa).
187
188
I L heliot erpia durant 3 set manes o la fot ot erpia amb UVB (cinc sessions per set -
mana, 5 set manes) s un dels t ract ament s adient s per a la psoriasi (evidncia Ia).
I La l l um sol ar s ef i ca en el t ract ament del l upus vul gar (t ubercul osi cut ni a)
(evi dnci a IV).
INDICACIONS
I Psori asi .
I czemes al l rgi cs, t ubercul osi cut ni a.
I Ost eoporosi , prof i l axi del raqui t i sme.
I Feri des i l l agues, especi al ment l es crni ques.
I Hi perbi l i rubi nmi a.
I Obesi t at , raqui t i sme.
I Conval escnci a.
I Com a mi t j d enf ort i ment de l a i mmuni t at .
I Ansi et at , i nsomni , depressi .
I Sndrome af ect i va est aci onal .
EFECTES SECUNDARIS
El s si s pri mers t enen una evi dnci a III.
I Cat aract es, conj unt i vi t i s, mosques vol ant s.
I Cop de cal or, si l a cal or ambi ent al i l a humi t at sn mol t al t es.
I Cremada sol ar. En el s est udi s de cohort s, l es cremades augment en amb el
t emps d exposi ci , horari de mi gdi a i absnci a d act i vi t at l aboral o escol ar.
I Dermat osi act ni ca, xeroderma pi gment ari i quadres de f ot osensi bi l i t at .
I Envel l i ment de l a pel l .
I Mel anoma mal i gne.
I Carci nomes espi nocel l ul ar i basocel l ul ar (evi dnci a III). La seva i nci dnci a
depn de l edat i de l a suscept i bi l i t at de l a pel l .
I Reducci de l a i mmuni t at cut ni a ret ardada i augment de l es cl l ul es T supres-
sores-ci t ot xi ques (evi dnci a IIa), f et que es rel aci ona amb el punt ant eri or.
CONTRAINDICACIONS
I Inf ecci aguda, est at s f ebri l s.
I Hi pert i rodi sme.
I Lupus eri t emat s si st mi c, caquxi a.
I Ant ecedent de neopl si es de pel l , f ot odermat osi , mel asma, rosci a.
I El t i pus de pel l que no es bronzej a amb el sol , vi t i l i gen.
I Insuf i ci nci a greu: cardaca, hept i ca i renal . Hi pert ensi greu.
I Al cohol i sme.
I Presa de f rmacs f ot osensi bi l i t zant s (ami odarona, pi roxi cam, doxi ci cl i na).
MANERA DE PRENDRE EL SOL
I Abans de l es 10.00 h o desprs de l es 18.00 h, a l es est aci ons de ms i nsol a-
ci pri mavera i est i u (v. f i gura 8.16).
I Per assegurar l a necessri a snt esi de vi t ami na D en el nost re cos s suf i ci ent
el bany de sol durant t ot l any, de cara + avant braos i mans (o esquena),
durant 10-15 mi nut s, dos di es a l a set mana i sense f i l t re sol ar. Per hi ha
dues excepci ons a aquest a regl a: en el s vel l s i en l es persones de pel l f osca, l a
pel l no si nt et i t za prou vi t ami na D amb el bany sol ar i ndi cat ; en aquest s casos,
cal dri a augment ar el t emps de bany sol ar, o b assegurar l a i ngest a de vi t a-
mi na D prenent al i ment s ri cs en aquest a vi t ami na.
I En persones que no f an banys de sol , el pri mer di a han d exposar sol s una part
del cos, com el s peus o l es cames, de 5 a 10 mi nut s, t apant l a rest a del cos
amb roba. Cada di a es va augment ant de 5 en 5 mi nut s l a durada i t amb l a
zona exposada f i ns a una durada mxi ma de
3
/
4
d hora per a l es ext remi t at s
i nf eri ors i de
1
/
2
hora per al t ronc. El t emps necessari vari a segons el t i pus de
pel l ; com ms es bronzej a i menys es crema, ms pot durar l hel i ot erpi a.
I El s f i l t res sol ars de prot ecci > 15 sn necessari s quan l est ona del bany sol ar
supera el s perodes de t emps i ndi cat s abans. Tenen com a f i nal i t at evi t ar el s
ef ect es secundari s del sol , per l a seva prot ecci s sol s parci al .
I La prot ecci que of erei xen el s f i l t res sol ars per evi t ar el s ef ect es secundari s del
sol s parci al , f i ns i t ot amb el f i l t res ms pot ent s. La recerca act ual pret n
obt eni r f i l t res ms compl et s.
I Cal beure ms l qui ds del que s habi t ual i hi drat ar l a pel l amb crema.
I S aconsel l a evi t ar sempre el bany general en ai gua f reda de cop desprs d es-
t ar est i rat al sol , pel peri l l de reacci vasovagal greu; s a di r, el ref redament
desprs d un bany sol ar ha de ser l ent .
Climat erpia
La cl i mat erpi a s l a i nf l unci a del s f act ors cl i mt i cs sobre l a sal ut . Tot canvi en
el cl i ma genera en l a persona una adapt aci i una posada en marxa de meca-
ni smes de def ensa nat ural s que provoquen modi f i caci ons posi t i ves i a vegades
negat i ves. En el cl i ma d un det ermi nat l l oc, hi part i ci pen un conj unt de f act ors:
A l t r e s t e r p i e s
189
190
ext rat errest res (l l umi nosi t at , radi aci ons), at mosf ri cs (t emperat ura, pressi
at mosf ri ca, humi t at , vent s, pressi d oxi gen, carboni , ni t rogen, i oni t zaci )
i geol gi cs (const i t uci del sl , l at i t ud, al t i t ud, veget aci ). Aquest a ri quesa de
f act ors di f i cul t a el conei xement necessari de qui n s l el ement que act ua sobre
l a sal ut , perqu, de f et , t ot s hi act uen associ adament .
Cal dist ingir el clima com a agent t eraput ic i el clima com a causa de pat ologia.
EL CLIMA COM A AGENT TERAPUTIC
a) Tcniques
I Bany daire. s l exposi ci del subj ect e a l ai re l l i ure, sense roba si nt t i ca
(f i gura 13.1). s un t i pus de cri ot erpi a; s a di r, de t erpi a deguda a l est -
mul de l ai re f red. El s ef ect es ci rcul at ori s i met abl i cs general s sn si mi l ars
al s que provoca l ai gua f reda (v. hi drot erpi a). A ms, l ai reaci de l a pel l en
reduei x l a humi t at , que t ef i cci a en el t ract ament de l a vagi ni t i s candi -
di si ca (evi dnci a IV).
Figura 13.1. Bany d ai re.
I Cura de reps a laire lliure. s l exposi ci al f red moderat ment re
s est en decbi t . La f i nal i t at que es perseguei x s l adapt aci al f red, i l i n-
crement de l a capaci t at de resi st nci a a l exerci ci . Aquest a t erpi a s ano-
mena t amb ent renament en reps.
I Heliot erpia. Ja coment ada en l apart at ant eri or.
b) Climes segons lalt it ud
1. Clima mart im. Propi de l es cost es i el l i t oral . Es caract eri t za pel s val ors
el evat s d humi t at , pressi at mosf ri ca, radi aci sol ar i i oni t zaci .
La seva acci sobre l organi sme s est i mul ar l es f unci ons respi rat ri es,
i mmuni t ri a, di gest i va, hemat opot i ca, met abl i ca, et c., de f orma propor-
ci onal a l obert ura i act i vi t at del mar. Per en zones cl i des, t t amb una
acci sedant . Veure el t ema de t al assot erpi a.
Indicacions (evi dnci a IV):
IAnsi et at , est rs.
I Psori asi i al t res dermat osi s.
IAsma, hi pereact i vi t at bronqui al .
IAst ni a psqui ca, sndrome de f at i ga crni ca.
I Conval escnci a perl l ongada.
I Hi pert rf i a adenodal i gangl i onar.
I Per est i mul ar l a i mmuni t at .
2. Clima de la plana. Propi de l es al t i t uds i nf eri ors a 600 m. Es caract eri t -
za per l a consi derabl e vari aci de l a t emperat ura, l a humi t at i l a pl uj a.
La seva acci s bsi cament sedant , en el s di es de poca i nsol aci .
IAnsi et at , est rs.
I Pat ol ogi a hepat obi l i ar.
IAf ecci ons al l rgi ques i gst ri ques (en cas d absnci a de vent s).
I Pat ologia reumt ica crnica i nef rourolgica. En la pat ologia reumt ica s
millor el clima clid, sense vent s i sense canvis ext rems de t emperat ura.
3. Clima f orest al. Propi de l es zones boscoses. Es caract eri t za per l a poca
radi aci sol ar i l a maj or ref ri geraci i humi t at .
La seva acci s t amb sedant .
4. Clima de munt anya. Propi de l es al t i t uds ent re 600 i 2.000 m. Es carac-
t eri t za pel s val ors bai xos de t emperat ura, pressi , t ensi d oxi gen, i per
l a ri quesa de radi aci sol ar i d oz. A ms, no hi ha al l ergens ni agent s
cont ami nant s.
La seva acci s l est i mul ant del s aparel l s respi rat ori i cardac, com a
conseqnci a de l a hi pxi a rel at i va. A banda, hi ha una acci ment al posi -
t i va per l a cont empl aci de l a bel l esa del pai sat ge (f i gura 13.2).
I Psori asi i al t res dermat osi s.
I Pneumopat i a crni ca.
191
192
I Pat ol ogi a al l rgi ca de vi es respi rat ri es.
IAst ni a psqui ca, sndrome de f at i ga crni ca.
I Conval escnci a.
I Per est i mul ar l a i mmuni t at .
Cont raindicacions:
I Cardi opat i a avanada.
I Insuf i ci nci a respi rat ri a.
I Pel l sensi bl e al sol (pel s ef ect es noci us de l a radi aci ul t ravi ol ada).
I Hi pert i rodi sme (per l ef ect e est i mul ant ).
I Embars (sol s en zones de radi act i vi t at de roques grant i ques).
IAsma: si el cl i ma s vent s i f red.
EL CLIMA COM A CAUSA DE PATOLOGIA
Podem di f erenci ar el cl i ma at mosf ri c i el cl i ma i nt ern domst i c i l aboral .
Fact ors que cal t eni r en compt e (evi dnci a IV si no s especi f i ca el cont rari ):
Figura 13.2. Cl i ma de munt anya.
I Els f act ors climt ics, com l a t emperat ura, l a humi t at , l a pressi at msf -
ri ca, l a i rradi aci sol ar, l a preci pi t aci (t i pus, f reqnci a, quant i t at ), l al t i t ud
(al t a munt anya, munt anya bai xa, a l a pl ana, a ni vel l del mar), el vent (vel o-
ci t at , di recci ) sn f act ors at mosf ri cs que condi ci onen l a sal ut de l a gent ,
segons l a medi ci na nat ural al l l arg de t ot a l a hi st ri a. Per exempl e, l a t em-
perat ura f reda i el vent f ort s associ en a l a descompensaci del s paci ent s
amb asma.
I Lacci dels cont aminant s de laire procedent de l es i ndst ri es, del s vehi -
cl es de mot or i del s pneumoal l ergens de l ai re: espores de f ongs i pol l en, l a
qual cosa vari a segons l poca de l any, l a humi t at , el vent i al t res condi ci ons
del t emps.
I Els cont aminant s qumics de l ambi ent l aboral i domst i c (per exempl e:
el s f ums, l ai re condi ci onat sense f i l t re). El s paci ent s amb asma el s hauri en
d evi t ar.
I El t abaquisme. En l es persones no f umadores, el t abaqui sme passi u s un
f act or de ri sc de cncer de pul m (evi dnci a III).
I La humit at . Si s i nf eri or al 30% (es pot mesurar amb un hi grmet re), l a qual
cosa s normal en el s ambi ent s amb i nt ensa cal ef acci a l hi vern, o b per l s
d ai re condi ci onat a l est i u, es produei x sequedat de l a mucosa de l es vi es res-
pi rat ri es al t es; de manera especf i ca, l a sequedat ambi ent al agreuj a l evol u-
ci de l a dermat i t i s at pi ca, de l a pruj a i de l a xerosi cut ni a i mucosa. Si l a
humi t at s superi or al 50%, s af avorei x el crei xement de f ongs, cars i bact e-
ri s, que s l a causa de l es reacci ons al l rgi ques. Per t al que l a humi t at est i gui
en un rang sal udabl e (ent re el 30 i el 50%), cal que el si st ema d ai re condi ci o-
nat di sposi d un humi di f i cador i ncorporat . Tanmat ei x, de t ant en t ant s acon-
sel l abl e apagar l ai re condi ci onat i f er exerci ci amb l es f i nest res obert es
o mi l l or a l ai re l l i ure, per t al d adapt ar-se al cl i ma ext eri or.
I La vent ilaci i lexposici al sol de l es habi t aci ons t un paper prevent i u
en l a di f usi de l es mal al t i es i nf ecci oses, com l a t ubercul osi .
Aromat erpia
La paraul a aroma si gni f i ca f ragnci a i t erpi a s si nni m de t ract ament ;
per t ant , el t erme aromat erpi a f a ref ernci a al t ract ament mi t j anant l s de
f ragnci es (f i gura 13.3). L aromat erpi a s una t cni ca mi l l enri a que ut i l i t -
za el s ol i s essenci al s purs ext ret s de pl ant es medi ci nal s o al gunes f rui t es per
preveni r i al l eugeri r mal al t i es f si ques i emoci onal s, creant ai x una sensaci
de benest ar.
193
194
HISTRIA DE LAROMATERPIA
La maj ori a de l es cul t ures, des de l ant i ga Xi na f i ns al s nadi us ameri cans, ha ut i -
l i t zat ol i s essenci al s per modi f i car l est at d ni m. El s egi pci s el s empraven per
a ef ect es curat i us, cosmt i cs i per embal samar.
La paraul a aromat erpi a va ser emprada per pri mer cop pel qumi c f rancs
Ren-Mauri ce Gat t ef ose al segl e XX, qui va demost rar que el s ol i s essenci al s
t enen propi et at s ant i spt i ques i curat i ves. El 1960, Jean Val net , met ge f rancs, es
va concent rar en l s medi ci nal del s ol i s essenci al s, t ract ant amb el l s el s t rauma-
t i smes i l es cremades de l es vct i mes de l a Segona Guerra Mundi al . Margueri t e
Maury, bi oqumi ca f rancesa, s consi derada l a pi onera del s massat ges apl i cant
ol i s essenci al s a l es t ermi naci ons nervi oses de l a col umna vert ebral i l a cara en
f unci de les necessit at s de cada individu. Va descobrir que eren t ils per a la rela-
xaci , el t ract ament de mal al t i es cut ni es i l a mi l l ori a en al guns t i pus de dol or. El
1962 i el 1967 f ou premi ada i nt ernaci onal ment per l es seves i nvest i gaci ons sobre
el s ol i s essenci al s al servei de l a sal ut .
INDICACIONS
El s ol i s essenci al s act uen a l organi sme en ser absorbi t s per l a pel l , o b i nhal at s;
en aquest darrer cas, el s recept ors ol f act i us capt en l es ol ors i t ransmet en l a i nf or-
maci a l es rees del cervel l , ent re el l es, l hi pot l em.
Figura 13.3. Aromat erpi a.
Per preparar un compost de massat ge corporal s ut i l i t za com a base ol i d a-
met l l es dol ces (5 ml ), barrej at amb 2-3 got es d ol i essenci al .
Al bany, cal af egi r-hi de 5 a 10 got es d ol i ment re s ompl e l a banyera amb
ai gua cal ent a.
Cada ol i essenci al t una aroma caract erst i ca i un perf i l t eraput i c propi .
PROPIETATS DELS OLIS ESSENCIALS
I Alf brega. S ut i l i t za per al mal de cap i l a mi granya; t amb quan hi ha f at i -
ga ment al .
I Arbre del t e. Ant i spt i c, ant i bi t i c i ant i f ngi c. No s ha d ut i l i t zar pur ni en
concent raci ons al t es sobre pel l s sensi bl es (s han de di l ui r ent re 1 i 2 got es d ol i
pur en una cul l eradet a d ol i base).
I Bergamot a. Ant i depressi u. T propi et at s ant i spt i ques. Ideal per a l a cura de
pel l s grasses i t acades. En preparaci ons de crema s apl i ca per al t ract ament
d czemes, psori asi i acne. s summament ef ect i u en banys d i mmersi i rui xat
en l habi t aci o en l ambi ent de t rebal l .
I Camamilla. Rel axant . T ef ect es cal mant s sobre l a ment i el cos. S apl i ca per
a dol ors i i nf l amaci ons i per al s est at s d enui g i humor col ri c. Ideal per prot e-
gi r pel l s seques. Reparador del son (3 got es de camami l l a + 1 got a t aronj a +
1 got a sl vi a romana en 5 ml ol i amet l l es dol ces). Cal ma el s nens nervi osos
i el s aj uda a dormi r.
I Canyella. Est i mul ant , ant i spt i c, excel l ent per a l a prevenci de gri ps i ref re-
dat s. s af rodi saca.
I Cedre. Cal mant , sedant , i ndi cat per a l est rs, harmoni t zant , t ni c respi rat ori .
S usa com a compl ement per al t ract ament de l a cai guda del cabel l i l a caspa.
Benef i ci s per a l a cura de pel l s grasses i t acades. Mi l l ora el s smpt omes de l a
menopausa. Unes got et es al coi x mi l l oren l a congest i , l a t os i l a bronqui t i s.
I Encens. Cal mant . Aj uda a l a medi t aci . Per al t ract ament de l a pel l , s i ncl ou
en cremes rej oveni dores. Preveu l es est ri es.
I Eucalipt us. Pot ent ant i spt i c i descongest i onant . S ha d ut i l i t zar en el f og
on hi ha mal al t s. Frmul a per al ref redat : 5 ml d ol i d eucal i pt us di l ut +
2 got es d ol i pur de l avanda.
I Farigola. Prevent i u d i nf ecci ons en general , ref orant del si st ema i mmunol -
gi c. Puri f i cador pul monar, ant i t ussi gen, est i mul ant de l a ci rcul aci sanguni a.
Energi t zant a ni vel l s f si c, ment al i emoci onal .
I Gerani. Equi l i brant ment al , f si c i emoci onal . Aj uda a regul ar l es f unci ons hor-
monal s. s di rt i c, ant i i nf l amat ori , anal gsi c, ci cat ri t zant , f l ebot ni c i hemos-
t t i c. t i l en nombroses af ecci ons cut ni es: cremades l l eus, hemat omes, der-
195
196
mat i t i s, peu d at l et a, herpes. Es f a servi r per f er massat ge a l es zones amb
cel l ul i t i s. Va b per t ract ar l ansi et at . Aj uda a redui r l a si mpt omat ol ogi a de l a
sndrome premenst rual .
I Gessam. Rel axant . Ideal per a l a cura de l a pel l , especi al ment l es pel l s
seques. Propi et at s sensual s (2 got es de gessam + 1 de sl vi a + 4 got es de
bergamot a). Poders ant i depressi u nat ural . Cont rai ndi cat en l embars (t i l en
el t rebal l del part ) i l a l act nci a.
I Ginebr. Desi nt oxi cant . Rest aura l equi l i bri psqui c. Ideal per a banys i mas-
sat ges per a l a cel l ul i t i s. T propi et at s di rt i ques.
I Gingebre. Dol ors reumt i cs i muscul ars, esgot ament sexual i f si c.
I Lavanda. s un net ejador. Alliberador de t ensions, sedant , s ut ilit za en proble-
mes d insomni (unes got es al coix), reparador excellent per als msculs cansat s,
cicat rit zant , ideal per a cremades, acne i allrgies, repellent de mosquit s.
I Llimona. Puri f i cant . Ref rescant . Est i mul ant del si st ema l i mf t i c. Ast ri ngent .
Ant i ci d, ant i spt i c. Bact eri ci da. s i deal per donar un t oc f resc a l es composi -
ci ons de f rmul es aromat eraput i ques. Apl i cat mi t j anant massat ge, al l euj a l a
mi granya i el mal de cap. At enua l es t aques cut ni es. Barrej a per af avori r
l a concent raci : 5 got es l l i mona + 2 got es ment a + 1 got a encens.
I Mandarina. Aj uda a dormi r el s nens (unes got et es al coi x). Fot ot xi c.
Excel l ent t ni c per a l es pel l s grasses. Exi st ei xen preparaci ons dest i nades a
preveni r l es est ri es durant l embars. Barrej a rel axant i seduct ora: 10 ml d ol i
de mandari na di l ut + 2 got es sndal + 1 got a gessam.
I Melissa. Cal mant . La seva aroma s suau i exqui si da. Ideal per prot egi r l a
pel l del f red. Cont rai ndi cat en cas d haver-hi hi pert ensi i en nens menors
de 2 anys.
I Ment a. Est i mul ant , ref rescant . Excel l ent per bui dar el cap. Despert a, al l eu-
j a l a sndrome del vi at ger. Al l euj a l est rs nervi s i l es pal pi t aci ons. L ol i pres
en f orma de cpsul a pot ser un bon remei per a l a sndrome del cl on i rri t abl e.
En f orma de compreses f redes pot cal mar l es mi granyes. Les i nhal aci ons de
vapor d ol i (mai ms de 2 got es) de ment a sn excel l ent s per a l a congest i
nasal . Cont rai ndi cat en l embars, l a l act nci a, el s l act ant s i el s nens pet i t s.
No s ha d ut i l i t zar di rect ament sobre l a pel l sense di l ui r. No s han de posar
ms de 3 got es al bany. Evi t ar ut i l i t zar conj unt ament t ant l ol i com l a i nf usi
de ment a en persones que prenen homeopat i a (ant dot ).
I Pt xuli. Cal ma i ai xeca l esperi t . Per acompanyar el s processos d aprenen-
t at ge. Permet l al l i berament de f l ui ds en casos d edema, obesi t at i ret enci
de l qui ds.
I Pi. Indi cat per al t ract ament de dol ors art rt i cs i reumt i cs. Cont rai ndi cat en
l embars.
I Roman. Toni f i ca i ai xeca l ni m. Est i mul a l a memri a. L essnci a s t i l en
bronqui t i s, asma, cat arro, al l euj a l a i rregul ari t at menst rual , anal gsi c. Tni c
est i mul ant a ni vel l cardac, hept i c i bi l i ar. S usa per al cabel l af egi nt unes
got es en el xamp. Ant i oxi dant . Cont rai ndi cat en embars, epi l psi a i hi per-
t ensi art eri al .
I Rosa. Propi et at s f emeni nes. Cal mant . Toni f i cant . Excel l ent per a pel l s seques,
madures o envel l i des. Propi et at s sensual s.
I Slvia. Cal mant , rel axant , ant i depressi u, per a t ot t i pus d est rs i t ensi . s t i l
en el t ract ament de l asma, i nf ecci ons de l a gol a i cura de l a pel l . Va b af egi r
unes got es en l esbandi da desprs del xamp per al s cabel l s grassos i l a caspa.
I Sndal. Rel axant , harmoni t zador, aj uda a l a medi t aci . Excel l ent per a pel l s
seques. Tract ament de l acne.
I Taronja. Angoi xa, depressi , i nsomni . En massat ges per a l a ret enci de
l qui ds.
Les revi si ons del s assai gs cl ni cs most ren que l aromat erpi a s ef ect i va per
mi l l orar l ansi et at i l agi t aci (evi dnci a IIa).
PRECAUCIONS
I No ut i l i t zar l aromat erpi a durant l embars (al f brega, cmf ora, maj orana,
mi rra, cl au d ol or, hi sop, gi nebr, cedre, sl vi a, roman, ment a, gessam, pi ).
I Evi t ar prendre el sol desprs d ut i l i t zar sobre l a pel l l a bergamot a, l aranj a, l a
t aronj a, l a l l i mona i l a mandari na, j a que sn f ot ot xi cs.
I El s ol i s essenci al s mai no s han de prendre de manera oral .
I En el cas que l a persona pat ei xi epi l psi a, no s ha de f er servi r mai ni l a sl vi a
ni el roman.
I Si l a persona pat ei x hi pert ensi , no s ha d ut i l i t zar ni l a sl vi a ni el roman ni
l a mel i ssa.
Terpia floral
El Dr. E. Bach, met ge angl s del segl e XIX, va ser aut or de l a t erpi a amb l es
essnci es f l oral s, l es qual s mi l l oren l es emoci ons i l a sal ut ; aquest met ge es va
adonar de l a rel aci que hi ha ent re l a vi si de l a vi da i l es emoci ons amb l apa-
ri ci de l es mal al t i es (f i gura 13.4).
La mal al t i a, segons el l , s el resul t at d un l l arg procs de conf l i ct e ent re l a
veri t abl e essnci a de l a persona, l ni ma i l a personal i t at . El 1976, l OM S va
reconi xer l a t erpi a f l oral com a si st ema mdi c.
197
198
Exi st ei xen 38 remei s compresos en el si st ema f l oral del Dr. Bach (t aul a 13.1).
Aquest s 38 remei s est an compost s per 34 f l ors si l vest res i 3 f l ors de cul t i u.
L l t i m no s una f l or, si n ai gua de brol l ador (rock wat er).
Figura 13.4. Terpi a f l oral .
Taula 13.1. Les essncies florals i les seves aplicacions
1 Agrimony Ocul t a emoci ons t ort uoses, probl emes greus i angoi xa
Agrimnia i nconsci ent rere una mscara d al egri a i despreocupaci
permanent . Evi t a di scussi ons i cerca harmoni a. Tendnci a
a l es addi cci ons, t abac, drogues, al cohol , j oc, t rebal l , assumi r
ri scos, menj ar i compres, com a mecani sme d escapada al
t urment ment al . Busca ser accept at . Si emmal al t ei x, bromej a
2 Aspen Por al sobrenat ural , a si t uaci ons i mpreci ses que sent
lber t remols que l amenacen, i a l a mort . Presagi s. Temor vague
i i nexpl i cabl e. Agoraf bi a, cl aust rof bi a
3 Beech Tendei x a ser i nt ol erant i a cri t i car despi et adament . Jut j a
Faig sense sensi bi l i t at ni comprensi . Arracona. s arrogant .
No suport a l es i dees i el s cost ums di f erent s al s seus
Flor Aplicacions
(Cont i nua)
199
(Cont i nua)
Taula 13.1. Les essncies florals i les seves aplicacions
4 Cent aury No pot di r que no. Reacci ona exageradament al s desi t j os
Cent urea del s al t res, buscant compl aure l s. Sacri f i ca l es seves prpi es
necessi t at s per quedar b. La seva predi sposi ci a servi r
s expl ot ada. Es prest a al domi ni i l abs del s al t res. La seva
vol unt at s f ebl e
5 Cerat o Busca l aprovaci i el consel l del s al t res, j a que no conf i a
Cerat ost igma en el seu judici, int uci, ni en les seves decisions i opinions.
Les seves conviccions no sn fermes. Canvia fcilment d opini.
s i ndecs
6 Cherry plum Por a perdre el cont rol del s seus act es, a comet re acci ons
Cerasfera t erri bl es i a embogi r. Pensament s i rraci onal s persi st ent s.
Arravat ament s i ncont rol abl es
7 Chest nut bud Repet ei x el s seus errors perqu no ref l exi ona sobre el l s
Brot de ni aprn de l es seves experi nci es. Rei nci dei x. No escarment a
cast anyer
8 Chicory Sobreprot egei x el s seus ssers benvol gut s i el s domi na
Xicoira mi t j anant una mani pul aci excessi va. Consi dera que sap
ms que el s seus dependent s. T una personal i t at possessi va
i egoi st a. Es f i ca en el s assumpt es del s al t res cont nuament .
Espera l a devoci del s qui sobreprot egei x i quan no l obt
se sent vct i ma. Desprs el s perseguei x
9 Clemat is Somi ador que evadei x l a real i t at . El seu pensament
Clemt ide di f ci l ment es aqu i ara. Di st ret , prest a poca at enci
al que succeei x al seu vol t ant . Vi u en un mn de f ant asi a,
com un mecani sme d escapament a l a seva i nf el i ci t at
10 Crab apple Fl or de l a net ej a per a qui t l a sensaci d est ar brut
Pomera silvest re i ser i mpur, bai xa aut oest i ma i t error a cont ami nar-se
11 Elm Acl aparat per l es seves responsabi l i t at s. Pensa que no s
Om capa d acompl i r-l es
12 Gent ian Pessi mi sme. Depressi per causes conegudes. Escept i ci sme.
Genciana Cont rol f ebl e davant l a f rust raci
de camp
Flor Aplicacions
200
Taula 13.1. Les essncies florals i les seves aplicacions (Cont .)
13 Gorse Desesperat . Sense cap esperana
Aulaga
14 Heat her Abst ret . Cent rat en el l mat ei x. Necessi t a t eni r pbl i c
Bruc que l escol t i . Parl a excessi vament , per no escol t a
15 Holly Gel osi a, desconf i ana, envej a, odi i rancor. Manca
Grvol de compassi . Per a qui necessi t a amor
16 Honeysuckle No vi u el present . Nost l gi a. Enyorana del passat
Lligabosc i el s bons t emps
17 Hornbeam Esgot ament ment al per t edi
Carpe
18 Impat iens Sol i t ud de qui no pot est ar acompanyat perqu marxa
Impacincia de pressa. Impaci nci a. Irri t abi l i t at
19 Larch Sent i ment d i nf eri ori t at . Espera f racassar
Lrix
20 Mimulus Por al conegut . A si t uaci ons concret es, def i ni bl es. Ti mi desa
Mmul
21 Must ard Depressi i t ri st esa de causes desconegudes, que aparei xen
Most assa i desaparei xen sense cap mot i u
22 Oak Ll ui t ar desesperadament cont ra corrent i sense descans.
Roure Dedi caci obsessi va a l a f ei na
23 Olive Esgot ament t ot al , f si c i /o ment al
Olivera
24 Pine Desesperaci per sent i ment de cul pa i aut orecri mi naci
Pi
25 Red chest nut Por que succeei xi al gun mal al s ssers benvol gut s.
Cast anyer Preocupaci per el l s
vermell
26 Rock rose Pni c i t error paral i t zant . Est at s d angoi xa agut s. Mal sons
Heliant em
27 Rock wat er Perf ecci oni sme. Severi t at . Ri gi desa de pensament
Aigua de roca
28 Sclerant hus Indeci si ent re dos ext rems oposat s
Esclerant us
Flor Aplicacions
(Cont i nua)
Terpia neural
CONCEPTE
Terpi a neural si gni f i ca t ract ament sobre el si st ema nervi s veget at i u, que t rac-
t a de neut ral i t zar el s bl oquei gs que al t eren l i nt ercanvi d i nf ormaci i el s f ocus
i rri t at i us de l a xarxa nervi osa, que sn causa de mal al t i a.
Com a t erpia nat urist a, f acilit a els mecanismes d aut ocuraci de l organisme
malalt . s una t erpia reguladora, que permet que l organisme recuperi el seu propi
ordre mit janant est muls inespecfics, com ara la injecci d un anest sic local molt
dilut , inject at en microdosis en punt s especfics del sist ema nervis veget at iu.
201
Taula 13.1. Les essncies florals i les seves aplicacions (Cont .)
29 St ar of Seqel es de t raumat i smes f si cs i ment al s
Bet hlehem
Est rella
de Bet lem
30 Sweet chestnut Desesperaci prof unda. Sent que ha arri bat al l mi t
Cast anyer dol del sof ri ment
31 Vervain Fanat i sme. No compart ei x l a crrega. Fort al esa
Berbena
32 Vine Avi desa pel poder. Domi nador. Pet i t t i r
Vinya
33 Walnut Indeci si per i ni ci ar et apes noves o manej ar si t uaci ons
Noguera di f ci l s
34 Wat er violet Sol i t ud del s orgul l osos. Di st anci ament per sent i ment
Violet a d' aigua de superi ori t at
35 White chestnut Rumi naci t ort urant d i dees. Di l eg i nt ern
Cast anyer
dndies
36 Wild oat Manca de met es. Descont ent ament i i ncert esa per desconi xer
Civada silvest re l a mi ssi en l a vi da
37 Wild rose Desi nt ers, apat i a, resi gnaci , capi t ul aci . Fal t a de mot i vaci
Rosa silvest re
38 Willow Se sent vct i ma del dest . Ressent i ment s
Salze
Flor Aplicacions
202
HISTRIA DE LA TERPIA NEURAL
La base de l a t erpi a neural t el s seus i ni ci s en el segl e XIX, amb l es i nvest i ga-
ci ons de Pavl ov, Spi ess, Head, Wi schnew sky, Bi kow i Leri che, ent re d al t res. El s
met ges al emanys Ferdi nand i Wal t er Huneke si st emat i t zaren l a t erpi a neural
report ant el s ef ect es a di st nci a de l anest si a l ocal , en observar que exi st ei xen
est at s i rri t at i us (camps d i nt erf ernci a) capaos, f ora de l ordre segment al , de
produi r i mant eni r mal al t i es. Observaren l ef ect e de l es i nj ecci ons de procana, en
i ndret s preci sos i def i ni t s del cos, sobre l a i rri t aci del si st ema nervi s veget at i u.
Aquest a t erpi a s exercei x maj ori t ri ament al s pasos germni cs (Al emanya,
ust ri a i Sussa) i al guns de Ll at i noamri ca (Col mbi a, Mxi c, Argent i na, et c.).
A Sussa t robem una ct edra de Terpi a Neural a l a Uni versi t at de Berna. Tamb
s est udi a en al t res pasos europeus i al s Est at s Uni t s. Act ual ment a Barcel ona es
real i t zen cursos de post grau en Terpi a Neural i Odont ol ogi a Neurof ocal , ai x
com cursos i nt roduct ori s a t ravs del Col l egi Of i ci al de Met ges.
BASES FISIOPATOLGIQUES
Segons el Dr. Pet er Dosch (Al emani a), cada cl l ul a equi val dri a a una pet i t ssi ma
bat eri a de pot assi amb un pot enci al de 40 a 90 mi l i vol t s. Det ermi nat s est mul s
f an caure el pot enci al (despol ari t zaci ) i normal ment l a cl l ul a el recupera
i mmedi at ament (repol ari t zaci ). Si el s est mul s i rri t ant s sn mol t f reqent s o
mol t f ort s, l a cl l ul a perd l a capaci t at de respondre, pel que es t robar en un
est at de despol ari t zaci permanent , debi l i t ada i mal al t a. S al t era el f unci o-
nament de l a membrana cel l ul ar i ai x pot provocar descrregues, act uant com
a f ocus d i nt erf ernci a, com ho f ari en el s curt ci rcui t s en una xarxa el ct ri ca.
Un concept e f onament al s el de camp i nt er f er ent . El Dr. Jul i o C. Payn
(Colmbia) defineix el camp int erferent com una irrit aci que roman en la memria
i que pot causar canvis pat olgics a dist ncia en un moment i en un sser donat .
El si st ema nervi s veget at i u, amb el s seus ci rcui t s regul adors humoral s, hor-
monal s, neural s i cel l ul ars, pren part en t ot es l es reacci ons de l organi sme. El si s-
t ema nervi s s una pea cl au en l a i nt egraci de l a t ot al i t at de l sser, i ncl oent -
hi l a pel l . El si st ema nervi s aut nom rep est mul s i nt erns com t amb del medi
ext ern. El si mpt i c part i ci pa en l os successos general s de l a mal al t i a, sobret ot en
l es i nf l amaci ons, l es degeneraci ons i en el smpt oma del dol or. Tamb regul a l a
vasodi l at aci i l a vasoconst ri cci . El si mpt i c s l ni c si st ema i nf ormat i u que
t ravessa l organi sme en l a seva t ot al i t at , que assegura l aport aci i l a seva desi n-
t oxi caci , ai x com l aj ust de l a capaci t at de reacci a qual sevol si t uaci di f erent .
El parasi mpt i c s el seu ant agoni st a a l rea del cap-col l i a l a zona del t rax.
TCNICA I MTODE DACCI
S ut i l i t za un anest si c l ocal mol t di l ut , general ment cl orhi drat de procana
a l 1 o al 0,5%, que t un al t pot enci al el ct ri c (290 mi l i vol t s) i s i nj ect a en
mi crodosi s en el s punt s del si st ema nervi s que es consi dera que est an i rri t at s
i que poden ser f act ors de mal al t i a. La procana t l a propi et at de repol ari t zar i
est abi l i t zar el pot enci al de membrana, permet ent ai x recuperar i est abi l i t zar el
si st ema nervi s veget at i u. L ef ect e de l a t erpi a neural i nt erromp l es vi es ref l e-
xes pat genes normal i t zant l es f unci ones veget at i ves per repol ari t zaci de l es
membranes cel l ul ars (f i gura 13.5).
203
Figura 13.5. Terpi a neural .
La t erpi a neural permet de vegades l a desapari ci de smpt omes de f orma
gai reb i nst ant ni a en permet re l a repol ari t zaci del si st ema nervi s veget at i u i
desbl oquej ar el camp i nt erf erent . El Dr. Ferdi nand Huneke (Al emanya) anomen
f enomen en segons a l a desapari ci i mmedi at a i mant i nguda del s smpt omes
provocat s a di st nci a per un camp i nt erf erent , en i nj ect ar-hi procana.
El que l a persona ens di u, el que sent i l expl oraci ens permet en di al ogar
amb el si st ema nervi s veget at i u. s i mport ant saber com va comenar, qui ns
eren el s pri mers smpt omes i on aparegueren i , sobret ot , amb qu ho rel aci ona
l a persona mal al t a. El s ant ecedent s qui rrgi cs, i nf ecci osos, t raumt i cs, odon-
t ol gi cs i gi necol gi cs sn i mport ant s per val orar possi bl es f ocus i nt erf erent s en
el si st ema nervi s.
204
No cal obl i dar que el s hbi t s al i ment ar i s, f i si ol gi cs i t xi cs sn mol t
i mpor t ant s per r egul ar el pr ocs de guar i ment ; en ocasi ons esdevenen
i mpr esci ndi bl es, i de vegades l a seva modi f i caci pot ser l ni c t r act ament
necessari .
INDICACIONS
Quadres de dolor i pat olgics que apareixen desprs de qualsevol inf ecci, inf la-
maci, t raumat isme, cicat riu, af ecci odont olgica, af ecci psquica, et ct era, que
act uen com a camp int erf erent . Aix podem ent endre com a part ir d una int erven-
ci quirrgica poden aparixer malalt ies que aparent ment no est an relacionades
amb aquest a operaci i que hi hagi dolors que desapareguin o millorin t ract ant
el sist ema nervis de la cicat riu, ja que en el seu dia va ser seccionat i van alt erar-
se les seves propiet at s, podent generar dolor o alt res molst ies all o en alt res part s
de la xarxa nerviosa.
La t erpi a neural s ef i ca a qual sevol edat i en qual sevol condi ci f i si ol gi -
ca. La mi l l ora aconsegui da amb l aj ut de l a t erpi a neural pot ser i mmedi at a i
acost uma a augment ar amb l a repet i ci del t ract ament , f i ns a arri bar a l absn-
ci a de smpt omes. La mi l l ora sol ser cada vegada ms duradora i el s smpt omes
menys i nt ensos, grci es, en part , al f et que s act ua sobre un punt del si st ema
nervi s veget at i u cada vegada menys i rri t at .
El s est udi s cl ni cs most ren que l a t erpi a neural s ef i ca en l a mi l l ora cl ni ca
de l escl erosi ml t i pl e (evi dnci a IIa) i de l a i ncont i nnci a uri nri a d urgnci a
(evi dnci a III).
EFECTES SECUNDARIS
Si l a procana que s ut i l i t za est l l i ure de conservant s, l es reacci ons adverses sn
ext remadament est ranyes. No obst ant ai x, poden donar-se reacci ons i nf l a-
mat ri es en el s punt s d i nj ecci , que sol en remet re espont ni ament en menys de
24 o 48 hores. Aquest es reacci ons (mucosi t at , f ebrcul a, esgot ament ) acost umen
a ser, mal grat que mol est es, si gnes aut ocurat i us.
CONTRAINDICACIONS
I Persones amb probl emes de l a coagul aci .
I No sn cont rai ndi caci ons ni l a l act nci a ni l embars.
CONDICIONS PER A LA SEVA APLICACI
L experi nci a acumul ada per nombrosos prof essi onal s amb cent enars de mi l ers
de paci ent s f a que aquest a si gui una t erpi a segura si s s un bon conei xedor de
la t cnica. Legalment noms poden inject ar els met ges, els diplomat s d Inf ermeri a,
el s odont l egs i el s vet eri nari s.
Bibliografia
HELIOTERPIA
Cooper KD, Baron ED, LeVee G, St evens SR. Prot ect i on agai nst UV-i nduced suppressi on of
cont act hypersensi t i vi t y responses by sunscreens i n humans. Exp Dermat ol 2002;
11(Suppl 1): 20-27.
Fi nni sh M edi cal Soci et y Duodeci m. Psori asi s. A: EBM Gui del i nes. Evi dence-Based
Medi ci ne. Hel si nki , Fi nl and: Duodeci m Medi cal Publ i cat i ons Lt d.; 2005 May 25 [ Vari ous] .
Di sponi bl e a: www.gui del i ne.gov
Frent z G, Ol sen JH, Avrach WW. Mal i gnant t umours and psori asi s: cl i mat ot herapy at t he
Dead Sea. Br J Dermat ol 1999; 141: 1088-1091.
Heyl l U. M axi mi l i an M ehl and t he t reat ment w i t h concent rat ed sunl i ght . Dt sch M ed
Wochenschr 2006; 131: 2920-2924.
Lee TM, Chan CC. Dose-response rel at i onshi p of phot ot herapy f or seasonal af f ect i ve di s-
order: a met a-anal ysi s. Act a Psychi at ri ca Scandi navi ca 1999; 99: 315-23.
M art i nez M ori l l o M , Past or Vega JM , Sendra Port ero F. M anual de M edi ci na Fsi ca.
Nat i onal Inst i t ut es of Heal t h. Of f i ce of di at eray suppl ement s. Di et ary suppl ement f act
sheet : Vi t ami n D. Di sponi bl e a: ht t p://ods.od.ni h.gov/
Ness AR, Frankel SJ, Gunnel l AJ, Smi t h GD. Are we real l y dyi ng f or a t an? BMJ 1999; 319:
114-116.
Sat o Y, Iwamot o J, Kanoko T, Sat oh K. Amel i orat i on of ost eoporosi s and hypovi t ami nosi s
D by sunl i ght exposure i n hospi t al i zed, el derl y women wi t h Al zhei mers di sease: a ran-
domi zed cont rol l ed t ri al . J Bone Mi ner Res 2005; 20: 1327-1333.
Sat o Y, Met oki N, Iwamot o J, Sat oh K. Amel i orat i on of ost eoporosi s and hypovi t ami nosi s
D by sunl i ght exposure i n st roke pat i ent s. Neurol ogy 2003; 61: 338-342.
Saz Pei r P. Senci l l as apl i caci ones de hi gi ene y sal ud nat ural . Pabl o Saz Pei ro: Zaragoza,
1992.
Thi eden E, Phi l i psen PA, Sandby-Mol l er J, Wul f HC. Sunburn rel at ed t o UV radi at i on expo-
sure, age, sex, occupat i on, and sun bed use based on t i me-st amped personal dosi met ry
and sun behavi or di ari es. Arch Dermat ol 2005; 141: 482-488.
Tuunai nen A, Kri pke DF, Endo T. Li ght t herapy f or non-seasonal depressi on. The Cochrane
Dat abase of Syst emat i c Revi ews 2004, Issue 2. Art . No.: CD004 50.pub2.
205
206
Wei nst ock MA, Rossi JS, Reddi ng CA, Maddock JE, Cot t ri l l SD. Sun prot ect i on behavi ors
and st ages of change f or t he pri mary prevent i on of ski n cancers among beachgoers i n
sout heast ern New Engl and. Ann Behav Med 2000; 22: 286-293.
Whi t more SE, Mori son WL. The ef f ect of sunt an parl or exposure on del ayed and cont act
hypersensi t i vi t y. Phot ochem Phot obi ol 2000; 71: 700-705.
CLIMATERPIA
Agudo A. Evi dnci a epi demi ol gi ca i causal i t at en perspect i va: exposi ci passi va al t abac
i cncer de pul m. Ann Medi ci na 1999; 82: 119-121.
Ai t -Khal ed N, Enarson DA. Tubercul osi . A Manual f or Medi cal St udent s. Gi nebra: Worl d
Heal t h Organi zat i on, 2003.
Escombe AR, Oeser CC, Gi l man RH, et al . Nat ural vent i l at i on f or t he prevent i on of ai r-
borne cont agi on. PLoS Med 2007; 4 (2): e68.
Lezaet a Prez-Cot apos M. La sal ud por l a Nat ural eza. Lezaet a.
M art i nez M ori l l o M , Past or Vega JM , Sendra Port ero F. M anual de M edi ci na Fsi ca.
Muoz Lpez F. Cl i mot erapi a en pat ol oga repi rat ori a. JANO 1991; 964: 9.
San Jos Arango C. Cl i mot erapi a y adapt aci n progresi va al esf uerzo: cura del t erreno
baj o condi ci ones de exposi ci n repet i da y cont rol ada al f ro. Bol et n de l a Soci edad de
Hi drol oga Mdi ca 1994; 3: 139-144.
Sl apke J, Vucel i c B, Schut t C, Mul l er S. The ef f ect of cl i mat i c and met eorol ogi c f act ors on
bronchi al hyperreact i vi t y and t he course of bronchi al ast hma di seases and t hei r pot en-
t i al si gni f i cance i n ast hma prevent i on: hypot heses, met hodol ogi c approaches and i ni -
t i al resul t s. Z Erkr At mungsorgane 1989; 173: 116-126.
Tappe Mart nez J. Ef ect os psi col gi cos de l a est anci a en el medi o mont aoso. Medi ci na
Nat uri st a 2001; 3: 176-181.
Zaragoza Rubira JR. Fsica e inst rument acin mdicas. 2a ed. Masson-Salvat Medicina, 1992.
AROMATERPIA
Bal l ard CG, et al . Aromat herapy as a saf e and ef f ect i ve t reat ment f or t he management of
agi t at i on i n severe dement i a: t he resul t s of a doubl e-bl i nd, pl acebo-cont rol l ed t ri al wi t h
Mel i ssa. J Cl i n Psychi at ry 2002; 63: 553-558.
Complement ary approaches t o menopausal sympt oms. Royal College of Nursing (UK). 2006.
Regnard C, Hockl ey J. A gui de t o sympt om rel i ef i n pal l i at i ve care. 5a ed. Oxf ord: Radcl i f f e
Medi cal Press, 2005.
Sheal l y N. Enci cl opedi a compl et a i l ust rada de t erapi as al t ernat i vas. Knemann, 2001.
ISBN: 3-8290-5437-8.
Thorgri msen L, et al . Aromat herapy f or dement i a. The Cochrane Dat abase of Syst emat i c
Revi ews 2003, Issue 3. Art . No.: CD003150. DOI: 10.1002/14651858.CD003150.
www.geoci t i es.com/acei t es_esenci al es/hi st ori a.ht ml
www.mant ra.com.ar/cont eni do/zona1/f rame_propacei t es.ht ml
TERPIA FLORAL
Compl ement ary t herapi es i n nursi ng, mi dw i f ery and heal t h vi si t i ng pract i ce. Royal
Col l ege of Nursi ng (UK) 2003.
Ernst E. Fl ow er remedi es: a syst emat i c revi ew of t he cl i ni cal evi dence. Wi en Kl i n
Wochenschr 2002; 114 (23-24): 963-966.
Kami nski P. Fl ores que sanan. Nest i nar, 2001. ISBN: 84-931092-7-4.
Past ori no M. La medi ci na f l oral de Edward Bach. Madri d: Urano, 1999. ISBN: 84-86344-
73-5.
Schef f er M. La t erapi a f l oral de Bach; t eora y prct i ca. Barcel ona: Urano, 1992.
Vei l at i S. Trat ado compl et o de t erapi a f l oral . EDAF, 2000. ISBN: 84-4140-668-5.
TERPIA NEURAL
Adl er E. Enf ermedades general es causadas por i rri t aci n del si st ema neuroveget i vo pro-
duci das por probl emas dent al es y ami gdal ares. Di agnst i co y t erapi a (3a ed.), 1983.
Bykov KM, Kurt si n IT. Pat ol oga crt i co-vi sceral . Di sponi bl e a: www.t erapi aneural .com
Dosch P. Terapi a neural segn Huneke (3 vol .) (t raducci de German Duque), Los Robl es,
Popayn, Col ombi a.
Fi scher L. Terapi a neural segn Huneke. Fundament os, t cni ca, apl i caci n prct i ca. Ci udad
de Mxi co, 2000.
Gi bson RG, Gi bson SL. Neural t herapy i n t he t reat ment of mul t i pl e scl erosi s. J Al t ern
Compl ement Med. 1999 Dec; 5 (6): 543-552.
Hopp H, Combes HJ. St i mul at i on or bl ocki ng of t he peri uret hral regi on an expansi on of
conservat i ve t herapeut i c measures i n i rri t abl e bl adder and urge i ncont i nence. Zent ral bl
Gynakol . 1986; 108 (14): 851-856.
Hunt ley A, Ernst E. Complement ary and alt ernat ive t herapies f or t reat ing mult iple sclerosis
sympt oms: a syst emat ic review.Complement ary Therapies in Medicine 2000; 8: 97-105.
Speransky. Bases para una nueva t eora de l a medi ci na. Buenos Ai res: Psi que, 1998.
Vi schevsky. El bl oqueo novocani co y l os ant i spt i cos ol eobal smi cos como una f orma
de t eraput i ca pat ogni ca. Buenos Ai res: Cart ago, 1958.
207
Annexos
ANNEX 1
Inf ormaci sobre l a di et a medi t errni a
adreada a l a pobl aci
La di et a medi t errni a s el pat r al i ment ari com del s pasos medi t errani s de l a
dcada del 1960. s el mi l l or model de l a di et a sal udabl e, j a que segons el s est u-
di s ci ent f i cs act ual s s l a di et a que s ha associ at a una menor preval ena de
mal al t i es crni ques.
Es caract erit za pel consum diari de cereals int egrals i refinat s (pa, past es, arrs),
de verdura, f rui t a, hort al i sses, ol i d ol i va com a grei x bsi c, l l egums, f rui t s secs,
iogurt i lact is; pel consum no diari de peix, ous i carn d aviram; i pel consum ms
espordic d alt res carns i de dolos. De vi, se n pot prendre de forma moderada.
Consells sobre la dist ribuci i la ingest a dels aliment s
I En el moment de l l evar-se, s aconsel l a l a i ngest a de dos o ms got s d ai gua
mi neral .
I L esmorzar ha de t eni r suf i ci ent s cal ori es com per permet re el t rebal l f si c
i ment al durant t ot el mat . Per assol i r-ho, un suc de f rui t a, pref erent ment l a
f rui t a ci da, uns 15-30 mi nut s abans d esmorzar, est i mul a l es secreci ons di ges-
t i ves i obre b l a gana, l a qual cosa permet f er un bon esmorzar. En l pat , es
poden combi nar el s cereal s o pa i nt egral s amb el s l act i s i el s f rui t s secs.
I L amani da s un bon pl at per prendre al comenament del di nar i del sopar,
per l a ra que t amb est i mul a l es secreci ons di gest i ves.
I Per di nar, al t res pl at s adi ent s sn verdura, l l egums, pat at a o cereal s o pa i nt e-
gral . Si hom vol prendre ous o pei x o carn, aquest s l pat adequat .
I Per berenar, ani ri a b el s f rui t s secs o l act i s amb pa o cereal s.
I El sopar hauri a de ser un pat sembl ant al di nar, per ms l l euger i amb menys
prot enes.
I El s f rui t s secs (amet l l es, avel l anes, pi nyons, pi st at xos, cacauet s) sn un grup
d al i ment s bsi c que s ha de prendre cada di a per l a seva ri quesa en prot enes,
mi neral s, vi t ami nes i grei xos sal udabl es. Conserven mi l l or el s seus i ngredi ent s
si no est an t orrat s. I no cal que port i n sal . La l l et o l orxat a d amet l l a s un bon
subst i t ut de l a l l et de vaca, en cas d i nt ol ernci a a aquest a.
I L ol i d ol i va s el grei x amb ms benef i ci s per a l a sal ut , segons el s est udi s
act ual s. El ms nut ri t i u s l ol i verge; s a di r, l obt i ngut a l a pri mera premsa-
da sense acci de l a cal or. Tradi ci onal ment , l ol i d ol i va s usa per amani r l es
hort al i sses crues i al t res pl at s.
211
212
I S aconsel l a prendre menys de 5 ous/set mana i menys de 450 g de carn ver-
mel l a al mes, a f i de segui r el pat r de l a di et a medi t errni a.
I Si hi ha i nt ol ernci a a al gunes f rui t es, cal canvi ar-l es per pl t an o poma una
mi ca bul l i da.
I Ms val no barrej ar mol t s al i ment s en un mat ei x pat ; d aquest a manera es
f aci l i t a l a di gest i .
I Cal menj ar noms ment re es t gana i a poc a poc, mast egant , sal i vant i assa-
bori nt b cada mos, f i ns que es convert ei x en l qui d. s i mport ant menj ar
sense presses, en un ambi ent rel axat .
I Menj ar i beure f orma part de l a nost ra j oi a de vi ure. Per s ha d aprendre a no
compensar el s probl emes emoci onal s amb el menj ar; s mi l l or desenvol upar
est rat gi es psi col gi ques adi ent s per superar-l os.
Product es que cal reduir o evit ar
I La sal. Mi l l or no passar del s 5 g al di a; ai x s aconseguei x si no t eni m el sal er
a l a t aul a quan mengem i si no comprem massa product es envasat s. Quan es
cui na, cal redui r l a quant i t at usual de sal .
I El caf i les begudes alcohliques. El s est udi s noms han most rat bene-
f i ci s sal udabl es en el vi , pref erent ment el vi negre. Per ha de ser en quant i t at
moderada i sol ament en l es persones que el prenen habi t ual ment . La quant i -
t at mxi ma aconsel l ada de vi s de menys d un got en l es dones i menys de
dos got s en el s homes.
I Els dolos (com galet es i past issos casolans) i la mel. Es poden prendre
ocasi onal ment , al gun di a a l a set mana. En canvi , l es begudes ri ques en sucre,
com l es begudes ref rescant s i el s sucs de f rui t a i ndust ri al s, conv dei xar-l es
de banda. Ens quedarem sorpresos si mirem la concent raci de sucres (glucosa,
fruct osa, sacarosa, malt osa) que t enen. A ms, la majoria de menjars preparat s
port a sucre i, per t ant , t amb cal mirar-ne la composici a les et iquet es. La inges-
t a elevada de sucre s associa a l aparici de cries i a l augment import ant de la
glucmia desprs de menjar.
I Els aliment s preparat s o ref inat s. Sn perj udi ci al s pel seu cont i ngut
al t de sodi i d addi t i us. De t ot s el s product es el aborat s i ndust ri al ment , cal
mi rar-ne l a composi ci a l et i quet a. Cal saber que el consum mi t j per perso-
na i di a d addi t i us (una part del s qual s es consi dera noci va) supera el s 10 g al s
Est at s Uni t s.
I Els aliment s que cont enen molt s greixos sat urat s. La margari na, el s
product es que t enen ol i s veget al s hi drogenat s en t ot o en part , l a past i sseri a
no casol ana, l a carn amb grei x vi si bl e. Tot s provoquen augment del col est erol .
Per t ant , t amb s i mport ant mi rar l et i quet a pel cont i ngut de grei xos de t ot s
el s al i ment s preparat s i envasat s.
I Deixar de banda els aliment s que ens f an sent ir malament . Si t eni m
sospi t a d al l rgi a a al gun al i ment (per exempl e, si t eni m cansament o ansi e-
t at o dol ori ment o urt i cri a o asma desprs de menj ar), cal dr provar d evi t ar-
l o. Exempl es d al i ment s que poden donar i nt ol ernci a o al l rgi a: l a l l et , el s
l act i s i el s product es processat s que port en addi t i us (v. t aul a annex 1).
I n f o r m a c i s o b r e l a d i e t a m e d i t e r r n i a a d r e a d a a l a p o b l a c i
213
Taula annex 1. Efect es secundaris dels addit ius*
Colorant s
Conservant s
Edulcorant s
Alt res
Grup daddit iu Nomenclat ura de laddit iu Efect es secundaris
E-102, E-110, E-123, E-124,
E-127 i al t res
E-210, E-211, E-215,
E-220-227, E-249, E-252
Sacari na (E-954)
Ci cl amat s (E-952)
Aspart am (E-951)
Gl ut amat o ci d gl ut mi c
(E-620-625)
cid ort ofosfric i ort ofosfat s
Al l rgi es, ri ni t i s, urt i cri a
i czema
Al l rgi es, i s associ en
a carci nognesi
Al s Est at s Uni t s s obl i gat ori que
l et i quet a di gui pot ser peri l l s
per a l a sal ut
L OMS ha advert i t del seu
pot enci al canceri gen. Prohi bi t
als Est at s Unit s i el Jap i perms
a l a Uni Europea
Ansi et at i cef al ea
No hi ha est udi s f et s. La i ndst ri a
no el vol considerar com a addit iu
Gast ri t i s i descal ci f i caci
* El s addi t i us sn subst nci es af egi des al s al i ment s per mi l l orar-ne l aparena, el gust o l a conservaci ,
per sense cap poder nut ri t i u. A l a i ndst ri a al i ment ri a, se n hi ut i l i t zen uns 300.
Consells sobre la compra
I En el moment de comprar l a verdura, l es hort al i sses i l a f rui t a, cal vi gi l ar l a
seva procednci a a f i d obt eni r-ne sense pest i ci des qumi cs. Ai x s possi bl e
si es compren el s product es de t emporada, de maduraci suf i ci ent i al mercat ,
a venedors de conf i ana que es proveei xen de pagesos l ocal s que conreen de
manera nat ural . Una al t ra sol uci s acudi r a l es t endes de product es orgni cs
ecol gi cs amb segel l de qual i t at . En general , cal recordar que com ms l l un-
214
yana si gui l a procednci a de l al i ment , ms f ci l ser que cont i ngui product es
qumi cs.
I El que hem coment at abans servei x t amb per a al t res al i ment s com l a carn
o el s ous o l a l l et . Cal assegurar-se que l ani mal no ha menj at pi nsos amb pes-
t i ci des, el s qual s es concent ren en dosi ms al t a en l a seva carn que no pas en
un al i ment veget al .
I Desprs de l a compra, en el t ransport del s l act i s, carn i pei x, cal mant eni r l a
cadena del f red, s a di r, evi t ar l exposi ci a l a cal or.
Normes bsiques de conservaci
I La congel aci no al t era el poder nut ri t i u del s al i ment s. Si vol em congel ar un
al i ment f resc, cal t eni r un congel ador a 30 C. En canvi , una t emperat ura
de 18 C s suf i ci ent per mant eni r el s product es congel at s comprat s. Per cui -
nar-l os, s mi l l or l a descongel aci l ent a.
I La t emperat ura de nevera ent re 2 i 4 C permet conservar durant 24 hores l a
carn i el pei x, i durant 21 di es, el s ous. El f ormat ge es pot mant eni r en aques-
t a t emperat ura, per cal que est i gui t apat amb paper de cel l of ana.
I L ol i d ol i va i el s al t res ol i s veget al s es conserven mi l l or en l l ocs f rescos
i t apat s, sense cont act e amb l ai re ni l a l l um.
Consells sobre la cocci
I Abans de cui nar, cal rent ar-se l es mans amb ai gua i sab.
I La f rui t a i l es hort al i sses, si es prenen amb pel l , cal rent ar-l es b i mi nuci osa-
ment di verses vegades amb ai gua abans per el i mi nar l es rest es d adobs o pes-
t icides qumics que hi puguin haver. L avant at ge de la pell d aquest s aliment s s
l a seva ri quesa en f i bra, que t ml t i pl es ef ect es sal udabl es per al nost re cos.
I Les mi l l ors cocci ons sn al f orn, rost i t o a l a grael l a o bul l i t al vapor amb po-
ca ai gua, poc f oc i quant menys t emps mi l l or, per al t erar el menys possi bl e
el cont i ngut en vi t ami nes. Ai x s i mport ant en l a cocci del s l l egums (psol s,
ci grons, l l ent i es, f esol s). Les pat at es cal coure-l es amb pel l , pel mat ei x mot i u.
Si es f regei x amb ol i d ol i va, cal f er-ho amb f oc l ent , sense que f umegi .
s mi l l or no f er servi r el mat ei x ol i per al t res cocci ons.
I La sal que usem per cui nar ha de ser d ori gen mar, per l a seva ri quesa en
mi neral s. Cal recordar que hi ha una mpl i a vari et at de condi ment s sal udabl es
per donar gust al menj ar: al l , ceba, t omquet , l l i mona, f ari gol a, ment a, al f -
brega, ans, com, l l orer, roman, j ul i vert i al t es pl ant es aromt i ques. Amb una
mi ca d art de cui nar, una di et a sal udabl e pot ser ben gust osa.
ANNEX 2
Dej t eraput i c
El dej t eraput i c s l a reducci de l es cal ori es de l a i ngest a mant eni nt l aport a-
ment suf i ci ent d ai gua, mi neral s i vi t ami nes, durant un perode l i mi t at . Quan es
pract i ca s observa una mi l l ora del s si st emes orgni c i psqui c del cos.
Aquest a di et a f aci l i t a el reps del si st ema di gest i u i l el i mi naci de l es
subst nci es de rebui g. El s l qui ds i sucs que es prenen sn de f ci l absorci .
Coment em aqu el mt ode t i pus Buchi nger (Wi l hemi de Tol edo F. El ayuno
t eraput i co Buchi nger. Barcel ona: Herder, 2003), per de menys durada.
Et apes del dej
1. S escol l i r l poca de menys est rs l aboral .
2. Set mana ant eri or: se seguei x l a di et a medi t errni a.
3. Dia previ: diet a de menys de 1.000 kcal/dia, a base de la ingest a al dia d 1,5 kg
de f rui t a o 150 g d arrs amb amani da o 120 g d avena amb f rui t a o 700 g de
pat at es amb verdura.
4. Et apa de dej : durant 1-2 di es, l a persona pren cada di a:
I
1
/
4
de l i t re de suc de f rui t a, de verdures i d hort al i sses crues de t emporada,
recent ment l i quades.
I
1
/
4
de l i t re de brou veget al : ceba, api , l l egum, esprrecs (de t emporada)
(f i gura annex 2). Di verses t asses d i nf usi ons de: camami l l a, f onol l , ans,
com, ment a o t e.
215
Figura annex 2.1. Dej t eraput i c.
216
I Ai gua mi neral ol i gomet l l i ca f i ns a compl et ar l a i ngest a de 3 l i t res de
l qui d al di a.
A ms, s aconsella seguir un ordre de vida quant a horaris i alt ernar l act ivit at
fsica amb el reps i l est ona de relaxaci diria. Les act ivit at s enriquidores com
l a l ect ura, escol t ar msi ca, l es act i vi t at s art st i ques, et ct era, sn adi ent s,
com t amb l a pot enci aci del s pensament s posi t i us.
5. Readapt aci : 2 di es. Es f a l a rei nt roducci de t ot s el s al i ment s de l a di et a pr-
vi a, comenant per f rui t a, verdura, cereal s, pat at es i f rui t s secs, i af egi nt des-
prs el s l act i s, el s l l egums, el pei x, el s ous...
Indicacions del dej t eraput ic
Evi dnci a IV, si no s especi f i ca el cont rari .
I Pri mers di es de qual sevol i nf ecci aguda.
I Prevenci de l es i nf ecci ons respi rat ri es i uri nri es.
I Hi pert ensi , hi percol est erol mi a, obesi t at , t abaqui sme.
I Pat ol ogi a reumt i ca: art rosi , art ri t i s, f i bromi l gi a (en l art ri t i s reumat oi de l e-
vi dnci a del dej segui t de di et a veget ari ana s Ib).
I Pat ol ogi a di gest i va de t i pus f unci onal , rest renyi ment crni c.
I Depressi , ast ni a, ansi et at , est rs.
I Cef al ees, al l rgi es, cl ni ca de menopausa, di smenorrea, i nf ert i l i t at , gl aucoma,
acne.
Cont raindicacions relat ives
I Anorxi a nervi osa, psi cosi .
I Caquxi a, pat ol ogi a cancerosa.
I Di abet i s mel l i t us de t i pus 1, hi pert i rodi sme cl ni c, embars, l act nci a.
I Insuf i ci nci a hept i ca i renal , acci dent vascul ar cerebral , coronari opat i a greu.
I l cera gast roduodenal , al cohol i sme.
ANNEX 3
Consel l s sobre l exerci ci f si c
Segons el s est udi s f et s el s darrers anys, l act i vi t at f si ca regul ar s ef i ca en l a
prevenci i el t ract ament de l es mal al t i es cardi ovascul ars, l a hi pert ensi , l a di a-
bet i s, l obesi t at , l a di sl i pmi a, l ost eoporosi , l es f ract ures i l es cai gudes, l ansi e-
t at , l a depressi , l art rosi , l a l umbl gi a i al guns t i pus de cncer; a ms, l exerci ci
mi l l ora l a capaci t at f unci onal art i cul ar i muscul ar.
Quina durada i int ensit at ha de t enir lact ivit at fsica?
Segons di versos est udi s, el s benef i ci s de l act i vi t at f si ca s assol ei xen quan es
cremen 1.000 kcal / set mana (v. t aul a 4.1); ai x i mpl i ca que cal f er de
1
/
2
hora
a 1 hora d exerci ci cada di a i de t res a ci nc di es per set mana (o mi l l or cada di a).
Si es f an di verses sessi ons al di a, aquest es hauri en de ser de 10 mi nut s o ms,
per poder obt eni r benef i ci s. La i nt ensi t at ha de ser aquel l a que f a suar, per que
permet conversar ment re es pract i ca (s l a que mant l a nost ra f reqnci a card-
aca ent re el 40 i el 60% de l a f reqnci a cardaca mxi ma, essent aquest a = 220
pul saci ons el s anys d edat ). Sembl a adi ent que l es act i vi t at s ms i nt enses es
f aci n pel mat .
Quan no s recomanable lexercici?
Mai no est i ndi cat comenar de cop a f er un exerci ci d i nt ensi t at mi t j ana, com
caminar rpid o crrer o nedar rpid, si la persona no feia cap act ivit at prviament
o si est malalt a, o si t risc de t enir malalt ies del cor o dels vasos (per exemple, els
diabt ics), o si s una persona vella. A ms, t ampoc no s adient f er exercici des-
prs d un pat fort .
Per pract i car act i vi t at s ms suaus i en el cas del s supsi t s ant eri ors, cal que l a
persona consul t i amb el seu met ge, el qual anal i t zar si present a al guna si t ua-
ci que cont rai ndi qui qual sevol act i vi t at f si ca.
Cal fer escalfament previ?
Les sessi ons de qual sevol exerci ci cal comenar-l es per un escal f ament en qu
a poc a poc ani rem augment ant l a f ora de l act i vi t at . Ai x evi t em l esi ons f si -
ques per excs d exerci ci . Tamb cal f i nal i t zar l a sessi amb exerci ci s suaus de
ref redament .
217
218
Quan sha de parar de cop lexercici?
Quan not em al gun del s segent s smpt omes: ganes de vomi t ar, dol ors muscul ars
o art i cul ars, dol or al pi t , of ec, pal pi t aci ons i marei g.
Quin s el t ipus dexercici ms adequat ?
I s aquel l en el qual es mobi l i t zen de manera rt mi ca grans grups muscul ars.
Per exempl e, cami nar (amb sabat es esport i ves que evi t i n l esi ons al s peus),
f oot i ng, gi mnst i ca de f l exi bi l i t at o d enf ort i ment muscul ar a casa o en un
gi mns, anar en bi ci cl et a, j ardi neri a, cui dar el s ani mal s, j ugar amb xi quet s, f er
l es f ei nes de casa, bri col at ge, bal l ar, nedar, j ugar a bi t l l es o a l a pet anca, mun-
t anyi sme, el s esport s sobre l a gespa, bsquet , et c. Cal t ri ar l act i vi t at que ens
f aci gaudi r de deb i ai x ens s t i l t amb l exerci ci com a hi gi ene ment al .
I A banda, l exerci ci es pot i s hauri a de combi nar amb al t res t cni ques nat u-
ral s que s han coment at : hi drot erpi a, cl i mat erpi a. Per exempl e, ment re cami -
nem per l a vora de l a mar ens podem banyar el s peus i podem rebre l a bri sa
de l a mar.
s imprescindible anar al gimns
o pract icar algun esport ?
No cal . Com s ha coment at abans, cada persona pot t ri ar aquel l es act i vi t at s que
est i gui n al seu abast , com cami nar o f er l es f ei nes de l a casa o al t res que si gui n
del seu gust .
ANNEX 4
Consel l s sobre hi gi ene ment al
La i nf ormaci segent es basa en di verses t erpi es; una s l a cogni t i va, que est a-
bl ei x que l es emoci ons sn el resul t at del s pensament s: sent i m segons com
rumi em. Al eshores, ens cal una hi gi ene del s nost res pensament s, si no vol em
t eni r l es emoci ons negat i ves o reacci ons i nt enses com l a t ri st esa, l i ra, el rancor,
el remordi ment , l envej a, et c. Teni r ms sal ut ment al vol di r poder gaudi r ms de
cada moment present , port ar una vi da ms aut noma sense dependre del s
al t res i vi ure amb aut oest i ma i af ect e cap al s al t res. Al eshores vi urem l es vi vn-
ci es posi t i ves com l al egri a, l a pau, l a paci nci a, l a di l i gnci a, l a f el i ci t at , i t i n-
drem menys est rs, l a qual cosa s associ a a pat i r mol t es menys mal al t i es de t ot
t i pus en el f ut ur.
Depn noms d un mat ei x t eni r ms sal ut ment al . Per aconsegui r-ho, cal esco-
l l i r el cam que hi port a i segui r-l o di a a di a, f ent un t rebal l cont i nuat al l l arg del
t emps. Aquest s consel l s sn un aj ut que cal compl ement ar amb l a t asca del s
seus prof essi onal s d At enci Pri mri a i de sal ut ment al .
I Tenir una est ona diria per a un mat eix. En aquest mn de presses s
i mpresci ndi bl e t eni r al menys mi t j a hora al di a per est ar en si l enci , medi t ar i
ref l exi onar. Es t ract a d escol l i r qui ns aspect es vol em modi f i car en l a nost ra
vi da per t al de t eni r ms pau i nt eri or.
I Parlar menys i f er ms. Ens cal una di sci pl i na de l a paraul a, di ent noms
al l bo, t i l i veri t abl e, sense di vagaci ons. Ai x ens f ar t eni r ms seny i no
provocar di scussi ons ni ser arrossegat s cap a el l es. Un del s mal s d avui di a sn
l es crt i ques i l es quei xes que ens adrecem o que di ri gi m al s al t res quan no
sn present s. En l l oc de parl ar t ant de l a gent , val ms parl ar amb l a gent .
A ms, quei xar-se per coses que no t enen sol uci no arranj a res i , al cont rari ,
perdem el t emps en no f er coses i nt eressant s i t i l s.
I Desf er-se dels pensament s pert orbadors o que ens aclaparen. Per
assol i r-ho, es pot f er un di ari posant qui nes emoci ons f ort es t eni m, i per cadas-
cuna, el s pensament s que l es provoquen, que sn i dees personal s de probl e-
mes ext erns, del s qual s cada persona en f a una i nt erpret aci di f erent . Per
l t i m, al cost at de cada pensament s escri u una i dea posi t i va que ens f aci sen-
t i r mi l l or i a l a qual haurem d acudi r si t ornem a rumi ar de manera negat i va.
I Viure sense culpa. La cul pa s un del s sent i ment s ms noci us que ens
i mmobi l i t zen. Un pot reconi xer que ha coms errors en el passat , perqu l a
real i t at s l a que s; per una cosa s aprendre de l es equi vocaci ons per t al
219
220
d i nt ent ar evi t ar-l es en el f ut ur act i t ud correct a i l al t ra s mal gast ar el
t emps est ant di sgust at s cont nuament per al l que s ha f et act i t ud i nsana.
Per t ant , hem d accept ar el s nost res errors i perdonar-l os sempre, ent enent que
de vegades equi vocar-nos s hum.
I Reduir les preocupacions. Les preocupaci ons pel f ut ur sol ament ens pro-
voquen ansi et at i no ens dei xen vi ure b el present . Si hi ref l exi onem amb l a
nost ra experi nci a, bona part de l es coses f ut ures est an f ora del nost re con-
t rol : poden succei r o no.
I Viure b el present . L ni c real ara s el moment act ual . Per t ant , cal con-
cent rar-se en el que s est f ent , i nt ent ant gaudi r del que ens dna l a vi da a
cada i nst ant , i dei xant de banda l es emoci ons que ens bl oquegen. Si observem
l a nat ura, el s seus ssers vi uen b el present , amb energi a, amb at enci , amb
vi t al i t at , i no es preocupen ni pel passat ni pel f ut ur.
I No ajornar. Di f eri r l es act i vi t at s que vol em f er no s ms que dei xar de vi ure
el di a a di a i ai x ens port a a dei xar l es coses pel f ut ur, sense aprof i t ar el pre-
sent . s absurd esperar a ser f el i en l esdeveni dor, quan ho podem ser amb l es
coses senzi l l es de cada di a.
I Viure amb aut onomia. La i ndependnci a s bsi ca per vi ure amb harmo-
ni a amb l a gent i est ar a gust amb nosal t res mat ei xos. Cadasc t una f orma
de pensar, de sent i r i de deci di r que ha de ser respect ada. Preci sament l amor
s aquel l a act i t ud que permet que t ot hom si gui el que deci dei x ser, sense
rebre i mposi ci del s val ors o gust os del s al t res. Ni ng t dret a sot met re, j ut -
j ar o di r com s han de comport ar el s al t res; cadasc s l l i ure de deci di r com
vi ure, sempre que respect i el s al t res. No hem de conf ondre l a dependnci a
amb l amor; ans al cont rari , si est em l l i gat s, si vol em compl aure, dei xarem de
vi ure l a nost ra vi da com a persones. Pel que f a a al t res dependnci es, com
l addi cci al menj ar, enganxar-se a veure l a t el evi si o a Int ernet , el consumi s-
me, l es drogues, et c., es pot di r el mat ei x.
I No buscar la perf ecci. No cal preocupar-se t ant per l ordre i per l a net ej a
i per si hem f et l es coses mol t b, j a que l organi t zaci no s un f i en si mat ei x,
si n noms un mi t j . Tamb, val ms obl i dar-se de l es normes i nadequades, el s
convenci onal i smes i el s pl ans sense i mport nci a que ens perj udi quen. Per t ant ,
f em f ora de nosal t res el s hauri a de....
I Seleccionar i gest ionar el t emps. Pl ani f i car el s nost res obj ect i us i deci -
si ons, est abl i nt pri ori t at s, deci di nt qu s el ms i mport ant cada di a, perqu
t ot no ho podem f er. Ai x comport ar admi ni st rar el t emps, cal cul ant l est ona
que necessi t arem per a cada act i vi t at , dei xant -hi t emps suf i ci ent per a i mpre-
vi st os possi bl es. Tamb cal saber del egar responsabi l i t at s i que el s al t res no
depengui n de nosal t res. A l a f ei na s especi al ment i mport ant pot enci ar el s
aspect es posi t i us que ens dna, dei xar de banda el s negat i us i procurar f er l es
pauses i l es vacances que necessi t em.
I Solucionar els conf lict es que poden resoldres. Fer-ho amb l a nost ra
capaci t at i /o amb l aj ut d al gun prof essi onal . Aquest a t cni ca s i mport ant en
l es rel aci ons soci al s, on sn mol t f reqent s el s probl emes. Cal segui r l es se-
gent s passes:
Ident i f i car el s probl emes i mport ant s i l es emoci ons que el s desencadenen.
Expl orar l es sol uci ons per al probl ema pri nci pal , pri mer en quant i t at i des-
prs en qual i t at , pri ori t zant l es ms f act i bl es.
Apl i car una o di verses sol uci ons, i aval uar-ne el s resul t at s.
I Creure en la prpia capacit at de curar-se. s una real i t at que el nost re
cos t un mecani sme f i si ol gi c que pot superar per si sol l es mal al t i es, com un
ref redat o el mal de cap o una depressi . Aquest a reacci nat ural es pot enci a
amb un est i l de vi da nat ural di ari que i ncl ou l exerci ci d una hora al di a i que
ens agradi (s ha comprovat que l exerci ci mi l l ora l est at d ni m i mol t es f un-
ci ons del nost re cos), al t ernar l act i vi t at amb el descans f si c i ment al , com l a
rel axaci , i segui r una al i ment aci sana i equi l i brada.
I Viure prop de la nat ura. Va b est ar mol t a est ona a l ai re l l i ure, gaudi nt
del s passej os, de l a verdor del s arbres, del s col ors de l es post es de sol , del s
cant s del s ocel l s, de l a i mmensi t at d un cel est rel l at , de l a f ragnci a de l es
f l ors, de l a remor de l es ones del mar, et c. Encant ar-se amb l a nat ural i t at de
l uni vers s una act i t ud sana perqu vi urem mi l l or el present i est arem ben
ocupat s vi vi nt l es meravel l es de l a vi da i no est arem pendent s de l es preocu-
paci ons o l es cul pes o del que pensen el s al t res; ai x, assol i rem ms pau. Hi ha
al t res act i vi t at s que t amb est i mul en el nost re esperi t , com l a l ect ura d un bon
l l i bre, l a conversa adequada amb un ami c o f ami l i ar, escol t ar msi ca o t ocar
un i nst rument , escri ure un l l i bre, pi nt ar un quadre (l es act i vi t at s art st i ques
despert en l a i magi naci i l a creat i vi t at ).
I No perdre el bon humor. s una bona t erpi a somri ure i ri ures sovi nt t ant
d un mat ei x com del s al t res quan l a si t uaci ho permet i sense ser host i l s; ai x
ens aj udar a rel axar-nos. Ri ure s una act i vi t at nat ural , prpi a del s i nf ant s,
del s qual s podem aprendre l a seva capaci t at de di vert i r-se de deb. Mol t es
si t uaci ons del di a a di a sn di vert i des o absurdes i ens poden est i mul ar a ri ure
sense ri di cul i t zar ni ng i a t eni r un bon humor. L act i t ud sana no s ri ure de
l a gent , si n ri ure amb l a gent . La seri et at l hem de dei xar per l es coses real -
ment i mport ant s a l a vi da, que en sn ben poques.
I Accept ar-nos t al com som. s sa est ar d acord i t robar-se a gust amb el
nost re f si c i no i nt ent ar t apar o f al sej ar cap aspect e nost re. s evi dent que si
hi ha quel com que podem sol uci onar, com redui r una mi ca el sobreps, val
C o n s e l l s s o b r e h i g i e n e m e n t a l
221
222
ms que ho f em; per vi ure angoi xat s pel nost re cos, per def ect es que ens at ri -
bum no s bo. El consel l , per t ant , s accept ar l a nost ra f orma de ser i l a del s
al t res. Ai x ens port a a buscar sempre l a veri t at i a ser honest os.
I Tract ar-se b. L amor pri mer s ha d adrear cap a un mat ei x. Com podem
est i mar el s al t res si pri mer no ens est i mem a nosal t res mat ei xos? Si no t eni m
af ect e en el nost re i nt eri or no en podrem donar. Si no ens sent i m b nosal t res,
no podrem f er b al s al t res. En aquest a l ni a, val ms no dei xar-se emport ar
per l odi , l a rbi a, l agressi vi t at o al t res emoci ons aut odest ruct i ves.
I Cont rolar lira o el disgust excessiu. Pri mer, cal adonar-se de quan
comencem a est ar enf adat s: t eni m t ensi muscul ar, t remol or, parl em rpi d i
f ort , perdem l aut ocont rol . Quan observem aquest s smpt omes s mi l l or f er
al guna act i vi t at rel axant i , quan recobrem l a cal ma, expressar b l es nost res
emoci ons i desprs anal i t zar-ne l es causes: si aquest es t enen sol uci , s apl i ca
l a t cni ca de resol uci de probl emes coment ada i , si no en t enen, s i nt ent a
obl i dar el conf l i ct e.
I Ajudar els alt res. Aj udar f ent -ho amb gust , sense rebre i mposi ci ons. Per
exempl e, t rebal l ar per a l es mi l l ores soci al s i per a l es coses que f an l a vi da
ms agradabl e al s al t res. Quant a l a comuni caci , s i mport ant per evi t ar
l est rs del s conf l i ct es i nt erpersonal s. Ai x es f aci l i t a si s escol t a amb empat i a
l es i dees i el s sent i ment s del s al t res, pregunt ant per si ho hem ent s i parl ant -
ne quan l al t re est di sposat a escol t ar; per t amb s i mport ant f er respect ar
el s pensament s i sent i ment s propi s, per t al d aconsegui r el s nost res obj ect i us.
I Est ablir relacions daf ect e. Est i mar, rebre amor i l aut oest i ma sn neces-
si t at s bsi ques de t ot hom, una vegada sol uci onades l es necessi t at s f i si ol gi -
ques i l es de seguret at . Teni r una xarxa af ect i va al nost re vol t ant , t ant en el s
mbi t s f ami l i ar i l aboral , com en el soci al , f aci l i t a l a nost ra real i t zaci com a
persones, ens prot egei x del s i mpact es del s esdeveni ment s est ressant s i de l es
cri si s vi t al s.
ANNEX 5
Consel l s per rel axar-se
L est rs s l a respost a del nost re cos davant el s est mul s ext erns que vi vi m cada
di a. L est rs pot ser posi t i u si ens dna vi t al i t at , ent usi asme, vi gor f si c i capaci t at
per t rebal l ar. Per, quan ens sent i m t ensos, ansi osos, accel erat s, cansat s, i rri t a-
bl es o pessi mi st es o amb manca de concent raci , s senyal que l est rs s nega-
t i u i pot ser l ori gen de mal al t i es. Cal al eshores al guna t cni ca per di smi nui r l a
t ensi del s nost res mscul s.
A cont i nuaci , s expl i quen el s mt odes ms senzi l l s, el s qual s no preci sen de
f ormaci especf i ca. Amb el l s, aconsegui rem un est at de benest ar que perdurar
ms enl l del moment en qu es f a l a t cni ca:
I Tot a rel aci posi t i va o de conf i ana amb el s al t res, t ant a casa com en el t re-
bal l , ens prot egei x cont ra el s f act ors est ressant s.
I Ll egi r quel com que no ens posi t ensos, escol t ar msi ca t ranqui l l a, suau o re-
pet i t i va, o f er una est ona de medi t aci .
I Les act i vi t at s repet i t i ves, com pl anxar, cosi r, brodar, cui dar el j ard, et ct era,
f renen el pensament aut omt i c noci u.
I Al t ernar l act i vi t at ordi nri a l aboral amb al guna de di f erent . Si el nost re t rebal l
s sedent ari , cal dr i ncl oure cada di verses hores quel com d exerci ci .
I Exerci ci f si c que ens si gui pl aent , durant 30 a 60 mi nut s, amb l a i nt ensi t at
i modal i t at que es coment a a l annex 2.
I Gi mnst i ca de f l exi , ext ensi i d est i rament s de l es art i cul aci ons i de l es
zones cont ract urades.
I Badal l ar, buf ar, sospi rar i cant ar sn reacci ons nat ural s del cos que t reuen
t ensi .
I L act i vi t at sexual t amb aj uda a al l i berar t ensi ons.
I Asseure s davant una espel ma o de l a f l ama de l a l l ar de f oc i observar-l a
al guns mi nut s, amb el s l l ums apagat s i sense pensar en res.
I Fer-se un bany cal ent de peus o de mi g cos de ci nt ura en aval l o general de
t ot el cos d uns mi nut s.
I Fer-se o rebre massat ges a l a cara, al cabel l , al col l o l es ext remi t at s.
I Respiraci abdominal: es t ri a un l l oc t ranqui l on no f aci f red i en un
moment que no hi hagi presses per res; est arem assegut s o est i rat s damunt
una cat i f a o un l l i t dur, amb l es cames dobl egades (f i gura annex 5). Est arem
cmodes, af l ui xant t ot a l a roba que premi i es posaran el s coi xi ns sot a el cap
i el s genol l s, si cal . Al eshores t ancarem suaument el s ul l s i i nt ent arem al l ar-
223
224
nos del s est mul s que vnen del mn ext eri or i posarem at enci en l es sensa-
ci ons que vnen del propi mn i nt eri or. Si ens vnen pensament s o preocu-
paci ons, el s dei xarem passar i marxar cap a f ora, sense f orar res. Si en al gun
moment t eni m necessi t at d empassar, t ossi r o moure, ho podem f er, sense que
ai x t i ngui cap i mport nci a. Desprs de f er di verses respi raci ons f ondes, posa-
rem una m sobre l a boca de l est mac i ens adonarem com puj a l a panxa
en agaf ar ai re i com bai xa en t reure l ai re. Ens concent rarem sobret ot en l a
sort i da de l ai re, que i nt ent arem f er-l a ms l ent a: quan l ai re surt i , not arem
que el cos t i ndr t endnci a a rel axar-se. Ai x est arem uns mi nut s, dei xant que
l ai re ent ri i surt i amb l l i bert at .
I Relaxaci simple: en el s propers di es, podrem compl et ar el mt ode ant e-
ri or f ent un recorregut ment al per t ot el cos, amb el s ul l s t ancat s, segui nt
aquest ordre: f ront , parpel l es, gal t es, l l avi s, l l engua, cui r cabel l ut , espat l l es,
col l , cl at el l , braos, col zes, avant braos, canel l s, mans, pi t , esquena, abdomen,
nat ges, mal ucs, regi ons geni t al s, cui xes, genol l s, cames, t urmel l s, peus, di t s del s
peus. De cada part del cos i desprs, de manera agrupada i nt ent arem af l ui -
xar-ne el s mscul s, a f i d al l i berar l es t ensi ons que hi sn present s. Desprs t or-
narem a repassar t ot el cos a f i de di st endre l ms. Es t orna a prendre cons-
ci nci a de l a respi raci i del s seus ef ect es en el cos i l a ment . Poc a poc, si cada
di a es pract i ca uns mi nut s, s aconseguei x un est at de rel axaci que rau ent re
el son i l a vi gl i a. Ai x, mi l l ora el conei xement d un mat ei x i l aut ocont rol . La
sort i da de l a rel axaci es f a de manera progressi va: di verses respi raci ons f on-
des i rpi des, i desprs al guns movi ment s de mans i peus; s est i ra t ot el cos
i al f i nal s obren el s ul l s.
Figura annex 5.1. Post ura de rel axaci .
ANNEX 6
Ai ges mi neromedi ci nal s
Ens referim aqu a les accions (evidncia IV, si no s indica el cont rari), les indicacions
i l es cont rai ndi caci ons de cada t i pus d ai gua mi neromedi ci nal , segons el mi neral
que hi predomina (figura annex 6). Aquest a relaci serveix t ant per la ingest a de les
ai ges com per l apl i caci t pi ca, on t amb hi ha absorci de mi neral s. Al f i nal
esment em alguns balnearis classificat s pel mineral que predomina a l aigua.
225
Figura annex 6.1. Terpi a hi dropni ca.
Aiges oligomet lliques
Sn l es de bai xa mi neral i t zaci . En f ormen part l a maj ori a de l es ai ges mi neral s
embot el l ades de t aul a. Mal grat que no reunei xen el s cri t eri s de l es ai ges mi ne-
romedi ci nal s, segons el s cri t eri s exposat s en el capt ol d hi drol ogi a, es coment en
abans que aquest es pel seu s f reqent i per l es acci ons que t enen.
ACCIONS
I Hi drat aci , reducci de l a set .
I Augment de l a di resi i de l el i mi naci de sodi i d urea per l ori na.
I Prevenci de l a l i t i asi uri nri a.
I Prevenci d i nf ecci ons uri nri es, hi peruri cmi a i mi croal bumi nri a.
I Est mul de l es secreci ons di gest i ves, respi rat ri a i bi l i ar.
226
I Augment de resi st nci a vascul ar i de l a t ol ernci a a l a bi pedest aci en sans
i i ncrement de l a t ensi art eri al en ort ost at i sme del s paci ent s amb di sf unci
aut onmi ca (evi dnci a IIa).
I Reducci de l a concent raci de cal ci , ci d ri c, magnesi i f osf at en ori na
(evi dnci a IIa).
POSOLOGIA
I La quant i t at di ri a aconsel l ada s de 700 a 1.500 cc. Cal augment ar-l a si f em
exerci ci o si se sua, o en el cas de l a vel l esa, a f i d evi t ar l a deshi drat aci .
S aconsella prendre 500 cc mit ja hora abans d esmorzar (es fracciona en t res pre-
ses separades per uns 10 minut s) i 250 cc abans de cada pat rest ant del dia.
I La t emperat ura ha de ser agradabl e; si s una mi ca f reda es pot escal f ar f i ns
que si gui t bi a a 25 C.
I Abans de beure-l a cal net ej ar l a boca, l es dent s i l a gol a, gl opej ant .
INDICACIONS
I Prevenci i t ract ament de l a l i t i asi uri nri a i de l es i nf ecci ons uri nri es.
I Hi pot ensi ; prevenci del s sncopes vasovagal , ort ost t i c i di saut onmi c.
I Fases i ni ci al s d i nsuf i ci nci a renal crni ca.
I Tract ament de processos f ebri l s i i nf ecci ons agudes.
I Rest renyi ment .
CONTRAINDICACIONS
I Insuf i ci nci a renal no i ni ci al , hi dronef rosi .
I Di sri a i nt ensa d ori gen prost t i c.
I Edemes de causa cardaca o ci rrt i ca o per al t res causes.
I Durant i en el s dos mesos post eri ors a una cri si de got a.
EFECTES SECUNDARIS
I Di sppsi a, hi pert ensi port al i hi pot ensi per l a di resi excessi va si l a i nges-
t a s abundant i rpi da.
Aiges clorurades
Tenen ri quesa del s i ons cl or i sodi .
ACCIONS
I Les de bai xa mi neral i t zaci : est mul de l a secreci i mot i l i t at gst ri ca, duode-
nal i bi l i ar; reducci de l a f l ora i nt est i nal ; pot enci aci de l a i mmuni t at .
I Les hi pert ni ques, per vi a ext erna: ant i i nf l amat ri es i ant i spt i ques.
POSOLOGIA
I De 250 a 750 cc al di a, repart i t s en t res preses.
INDICACIONS
I Reumat i sme crni c.
I Seqel es de t raumat i smes i de ci rurgi a.
I Neurl gi a.
I Dermat i t i s, psori asi , cremades, l ceres per vi a t pi ca.
CONTRAINDICACIONS
I Gast ri t i s i l cera gast roduodenal .
I Ent eri t i s, col i t i s.
I Cardi opat i es, nef ropat i es.
EFECTES SECUNDARIS
I Ast ni a, cef al ea, est at f ebri l , i ncrement de l a t ensi art eri al .
Aiges bicarbonat ades
Poden ser bicarbonat ades sdiques (per exemple, l aigua de Caldes de Malavella)
o clciques (per exemple, les aiges de Lanjarn, Alhama de Granada, Villavieja de
Nul es-Cast el l n) o mi xt es (per exempl e, l es ai ges de Sant Hi l ari de Gi rona,
Solares, Soln de Cabras).
ACCIONS
I Neut ral i t zen l aci desa gst ri ca i f aci l i t en l evacuaci gst ri ca (sobret ot l es sdi -
ques). Augment en l es secreci ons bi l i ar i pancret i ca. Faci l i t en l acci i nsul ni ca.
I Uri cosri ca, acci al cal i ni t zant .
A i g e s m i n e r o m e d i c i n a l s
227
228
I Faci l i t en l a mi neral i t zaci ssi a.
I Reduei xen l a t ri gl i ceri dmi a post prandri al .
I Di smi nuei xen l excreci uri nri a de cal ci (evi dnci a IIa).
POSOLOGIA
I Ent re 1 i 1,5 l i t res al di a, repart i t s abans del s pat s en dej .
INDICACIONS
I Gast ri t i s, l cera gast roduodenal , di sppsi a.
I Ref l ux gast roesof gi c (aqu hi sn ms i ndi cades l es bi carbonat ades cl ci -
ques).
I Gast roent eri t i s.
I Col eci st opat i a no l i t i si ca, sndrome post col eci st ect omi a.
I Di sl i pmi a, obesi t at , di abet i s.
I Hi peruri cmi a, prevenci de l i t i asi per ci d ri c.
CONTRAINDICACIONS
I Les d al t a mi neral i t zaci : i nsuf i ci nci a renal .
I Les cl ci ques: rest renyi ment , col i t i s, l i t i asi f osf t i ca.
EFECTES SECUNDARIS
I Di arrea, cl i cs vesi cal s, nusees, reducci de l a gana, cef al ea i cont ract ures
muscul ars, si l a i ngest a s excessi va.
Aiges sulfat ades
Sn i nodores i de sabor amarg. Poden ser sodi comagnsi ques (per exempl e,
Carabaa), cl ci ques (per exempl e, Al hama de Granada), sul f at ades-cl orurades
(per exempl e, Val l f ogona).
ACCIONS
I Les sodi comagnsi ques: col ert i ca i col agoga; l axant i purgant .
I Les cl ci ques: est mul del peri st al t i sme i de l es secreci ons di gest i ves en el
budel l ; f aci l i t adores de l a di resi .
I Les sul f at ades-cl orurades: augment de l a secreci sal i val i de l a gana; est mul
del peri st al t i sme i de l es secreci ons.
POSOLOGIA
I Uns 500 cc al di a, una hora abans d esmorzar. Es pot prendre abans del s al t res
pat s: 200 cc.
INDICACIONS
I Les sodi comagnsi ques: col eci st opat i a, rest renyi ment .
I Les cl ci ques: di sppsi a, col esci st opat i a no l i t i si ca, sndrome post col eci st ec-
t omi a, hi peruri cmi es. Prevenci d ost eoporosi .
I Les cl ci ques-magnsi ques: prevenci de l i t i asi .
I Les sul f at ades-cl orurades: gast ri t i s crni ca, rest renyi ment , pat ol ogi a hepat obi -
l i ar, desnut ri ci .
I Qual sevol ai gua sul f at ada: obesi t at , sobreps, di sl i pmi a.
EFECTES SECUNDARIS
I Di arrea, art rl gi es, dermat osi ; ri nof ari ngi t i s, si l a i ngest a s excessi va.
CONTRAINDICACIONS
I Art ri t i s aguda. En el cas de got a, cal dei xar passar 3 mesos abans de prendre
aquest a ai gua.
Aiges sulfurades
Fan pudor a ous podri t s pel cont i ngut de sul f hdri c. Hi dest aca t amb el cont i n-
gut de sodi o al t res i ons.
ACCIONS
I Per vi a oral : col ert i ca i col agoga; desi nt oxi cant i ant i al l rgi ca, ant i espasm-
di ca i ant i ci da.
I Per vi a i nhal at ri a: af avorei x l es secreci ons respi rat ri es. Reducci del FEV
1
en
l a mal al t i a pul monar obst ruct i va crni ca i mi l l ora de l a i nf l amaci nasal en l es
i nf ecci ons de vi es al t es (evi dnci a IIa).
229
230
I Per vi a t pi ca: rel axant muscul ar, querat ol t i ca i af avori dora de l a ci cat ri t zaci
de l es f eri des.
POSOLOGIA
I Ent re 50 i 200 cc en dej pel mat ; amb el t emps s af egei xen al t res preses si mi -
l ars abans de cada pat .
INDICACIONS
I Hepat opat i a, col eci st opat i a no l i t i si ca, sndrome post col eci st ect omi a.
I Al l rgi es, mal al t i a i nf l amat ri a i nt est i nal .
I Desprs de processos agut s d i nf ecci ons i i nf l amaci ons respi rat ri es i ot ori no-
l ari ngol gi ques. S admi ni st ra per vi a i nhal at ri a en nebul i t zaci .
I Dermat i t i s, psori asi , pruj a, l l agues crni ques, cremades i f eri des.
I Hemorroi des.
I Art rosi , art ri t i s crni ca, pat ol ogi a de part s t oves, post t raumat i smes.
EFECTES SECUNDARIS
I Vegeu ai ges sul f at ades.
Aiges clciques
Exempl e d ai ges cl ci ques ol i gomet l l i ques: Jaraba (Saragossa), Sol n de
Cabras (Conca), Card (Tarragona).
ACCIONS
I Di smi nuei xen l a prdua ssi a mesurada per parmet res bi oqumi cs en dones
post menopusi ques, a dosi de 600 mg de cal ci /di a (evi dnci a IIa).
I Les ri ques en cal ci (i magnesi ), reduei xen l excreci d oxal at en ori na i t enen
un paper prevent i u del s cl cul s per oxal at cl ci c (evi dnci a III).
INDICACIONS
I Li t i asi per oxal at cl ci c.
POSOLOGIA
I Ent re 500 i 1.000 cc al di a, repart i t s abans del s pat s.
Aiges ferruginoses
A part de t eni r quant i t at s apreci abl es de f erro, t amb cont enen al t res i ons.
Exempl e: Lanj arn (Granada), Sant Hi l ari (Gi rona) i al gunes f ont s a Espl ugues de
Francol (Tarragona) i al t res l l ocs.
ACCIONS
I Prevenci de l anmi a f erropni ca. La i ngest a de 40 mg d i f errs al di a
durant 18 set manes evi t a l a def i ci nci a de f erro en el 90% de dones durant
l embars i en el post part (evi dnci a IIa). Cal saber que l absorci oral del f erro
de l es ai ges s rpi da.
I Est i mul ant del mol l de l os, mi l l ora de l est at general .
POSOLOGIA
I Ent re 500 i 1.000 cc al di a, repart i t s en t res o quat re preses.
INDICACIONS
I Tract ament i prevenci de l anmi a f erropni ca.
I Ast ni a, apri mament .
EFECTES SECUNDARIS
I Cef al ea, di sppsi a, l gi es di f uses, somnol nci a, si l a i ngest a s excessi va.
Aiges carbniques
ACCIONS
I Vi a oral : est mul de l a secreci i l a mot i l i t at gst ri ca i de l a gana. Est mul de
l es secreci ons di gest i ves i l absorci . Mi l l ora de l a ci rcul aci art eri al . Tenen
ef ect e di rt i c i al cal i ni t zant de l ori na.
I Vi a ext erna: vasodi l at aci l ocal i bradi crdi a.
231
232
POSOLOGIA
I Ent re 50 i 100 cc abans del s pat s (si es vol f orar l a di resi , cal prendre n 700
cc al di a).
INDICACIONS
I Anorxi a, di sppsi a, l i t i asi ri ca.
CONTRAINDICACIONS
I Gast ri t i s, met eori sme.
EFECTES SECUNDARIS
I Cefalea, ansiet at i ofec, si s est de forma perllongada en un ambient ric en CO
2
.
Aiges radioact ives
Sn ai ges ol i gomet l l i ques, per cont enen quant i t at s de rad, radi o t ori que
es desprenen en el s t errenys ri cs d urani .
ACCIONS
I Exci t aci del s t ei xi t s hemat opot i c, i nt est i nal , endocr i geni t al . Anal gsi c
i ant i espasmdi c i sedant del si st ema veget at i u (si mpat i col t i c) i respi rat ori .
POSOLOGIA
I Ent re 750 i 1.500 cc/di a, en di f erent s preses al di a per vi a oral . Si s per i nha-
l aci : 30 mi nut s/sessi .
INDICACIONS
I Art ri t i s crni ca, mi l gi es, neurl gi es, got a.
I Asma, pat ol ogi a respi rat ri a crni ca.
I Dermat osi s pruri gi noses.
I Dol or pl vi c.
I Ansi et at .
I Budel l i rri t abl e, l cera gast roduodenal .
Relaci de balnearis segons la composisi de laigua
Clorurades: Al ceda (Cant bri a), Archena (Mrci a), Arnedi l l o (La Ri oj a), Art ei xo
(La Corunya), Bal neari o de Acua (Pont evedra), Bal neari Ti t us (Barcel ona),
Bal neari o de Tus (Al bacet e), Broquet as (Barcel ona), Cal das de Besaya
(Cant bri a), Cal des de M ont bui (Barcel ona), Cest ona (Gui pscoa), Chul i l l a
(Val nci a), Codi na (Barcel ona), El Paraso (Terol ), Fi t ero (Navarra), Fort una (Mr-
ci a), Fuent e Amarga (Cadi s), La Toj a (Pont evedra), Lanj arn-Capuchi na y El
Sal ado (Granada), Mondari z-Est rel l a (Pont evedra), Paracuel l os de Ji l oca (Sara-
gossa), Puent e Ri esgo (Cant bri a), San Juan de l a Font Sant a (Mal l orca), Termes
Mont bri (Tarragona), Termes Vi ct ri a (Barcel ona), Tus (Al bacet e), Val l f ogona de
Ri ucorb (Tarragona), Vi chy Cat al (Gi rona), Vi l a de Cal des, Prat s (Gi rona).
Bicarbonat ades: Cervant es-Fuent e Baos (Ci udad Real ), Cervant es-San
Cami l o (Ci udad Real ), Chul i l l a (Val nci a), Codi na (Barcel ona), Hervi deros de
Cof rent es (Val nci a), Jaraba (Saragossa), Mondari z-Toncoso (Pont evedra), Prat s
(Gi rona), Tus (Al bacet e), Cal des de Mal avel l a (Gi rona), Vi chy Cat al (Gi rona).
Sulf at ades: Al i cn de l as Torres (Granada), Al hama de Aragn (Saragossa),
Al hama de Granada (Granada), Al hama de Murci a (Mrci a), Bal neari o Cervant es
(Ci udad Real ), Bal neari o de Beni t o (Al bacet e), Bal neari o de Fuent epodri da
(Val nci a), Bal neari o de Verche (Val nci a), Baos de Mol gas (Orense), Cal das de
Luna (Ll e), Chul i l l a (Val nci a), El Raposo (Badaj oz), Graena (Granada), Li r-
ganes (Cant bri a), Paracuel l os de Ji l oca (Saragossa), Val del at ej a (Burgos), Val l -
f ogona de Ri ucorb (Tarragona), Vi l l avi ej a de Nul es (Cast el l ).
Sulf urades: Al ceda (Cant bri a), Archena (M rci a), Arnoi a (Orense), Bal -
neari o de Fuent epodri da (Val nci a), Baos Da Brea (Pont evedra), Baos de
Mol gas (Orense), Baos de Mont emayor (Cceres), Baos Vi ej os de Carbal l o (La
Corunya), Carbal l i no (Orense), Corcont e (Burgos), Fuent e Amarga (Cadi s), Lai as
(Orense), Ledesma (Salamanca), Lirganes (Cant bria), Lugo (Lugo), Pant icosa (Os-
ca), Paracuel l os de Ji l oca (Saragossa), Part ovi a (Orense), Ret ort i l l o (Sal amanca),
Termas de Cunt i s (Pont evedra), Cal des de Boh-Canen i l a Tart era (Ll ei da),
Val l f ogona de Ri ucorb (Tarragona).
Carbniques: A Frana: Royat (Puy-de-Dme); A Espanya: Cervant es-
San Cami l o (Ci udad Real ), Hervi deros de Cof rent es-Hervi deros (Val nci a),
Lanj arn-Capi l l a y Capuchi na (Granada), Mondari z-Est rel l a, Gndara y Troncoso
(Pont evedra), Cal des de Mal avel l a, Vi chy Cat al (Gi rona).
Radioact ives: Al ange (Badaj oz), Al hama de Al mera (Al meri a), Arnedi l l o (La
Ri oj a), Arnoi a (Orense), Art ei xo (La Corunya), Bal neari o de Acua (Pont evedra),
Baos Da Brea (Pont evedra), Baos de M ol gas (Orense), Baos de Val def er-
nando (Badaj oz), Baos Vi ej os de Carbal l o (La Corunya), Cal des d Est rac (Bar-
233
234
cel ona), Cal das de Besaya (Cant bri a), Cal das de Ovi edo (Ast ri es), Cal del as
de Tuy (Pont evedra), Carbal l i no (Orense), Cest ona (Gui pscoa), Gui t i ri z (Lugo),
La Toj a (Pont evedra), Lai as (Orense), Ledesma (Sal amanca), Lugo (Lugo),
M ondari z (Pont evedra), M ont emayor (Cceres), Ret ort i l l o (Sal amanca), San
Ni col s (Al meri a), Termas de Cunt i s (Pont evedra), Termes La Garri ga (Barcel ona),
Ti t us (Barcel ona), Vi l l avi ej a de Nul es (Cast el l ), Cal des de Bo (Ll ei da), Sant Hi l ari
(Gi rona).

Medicina Natural Basada en La Evidencia CAMFIC

Uploaded by

Document Information

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Medicina Natural Basada en La Evidencia CAMFIC

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Medicina nat ural

You might also like