VARIETATS DIALECTALS DEL CATAL

Dialectes constitutius
(originats en el moment de
formaci de la llengua)
Dialectes consecutius
(com a conseqncia de
lexpansi territorial)

Catal Occidental

Catal Oriental

Nord-occidental

Septentrional
Central

Valenci

Balear

Qestions prctiques de cara a la prova de selectiu.

La varietat estndard duna llengua t carcter supradialectal, s a dir, tendeix a
esborrar les diferncies locals (encara que quan ha de triar entre diverses solucions,
generalment opta per aquelles que corresponen a varietats amb un major pes
demogrfic, cultural i poltic).
En el cas del catal, el fet que el seu domini lingstic abaste tres territoris
polticament diferenciats com sn Catalunya, Comunitat Valenciana i Balears
(deixem al marge Andorra, les comarques de la Catalunya francesa, la franja de
ponent a Arag i lAlguer, a lilla de Sardenya) amb institucions poltiques i
administratives i mitjans de comunicaci propis, ha provocat la creaci dun
estndard policntric, amb formes i solucions particulars per al tres territoris (igual s
exagerat parlar de tres estndards diferenciats).
En un text escrit (on ms que probablement sutilitze un registre formal en base a
lestndard, que s el que segurament apareixer a la prova de selectiu), si es
pregunta sobre la varietat geogrfica de la llengua, haurem de buscar els trets que ens
permeten classificar-lo en algun daquests tres estndards.

Principals trets que es poden trobar en textos escrits

Fontica: distribuci
de vocals obertes i
tancades
present subjuntiu
pres. indicatiu 1a c.
imperfet subjuntiu

1a/2a plural
increment incoatiu
possessius
article determinat
adverbi
demostratius
combinaci febles

lxic

Valenci
dans, francs,
comit, depn

Central
dans, francs,
comit, depn

-e/-a
pense, senta, crega
-e
parle, pense, opine
-ara -era- ira:
cantara, volguera,
servira

-i
pensi, senti, cregui
-o
parlo, penso, opino
-s, -s:
cants, volgus,
servs

-ix
patisc, patixes
meua, teua, seua

-eix
pateixo, pateixes
meva, teva, seva

Ac, ah, all

(x3)
este, eixe, aquell
(x3)
CI+CD
lil, li la, lils, li les

Aqu, all (x2)

Balear

-
parl, pens, opin

-am, -au

salat: es,sa,es,ses

corder, espill,
melic, colp, crella,
llaurador, llavar,
ro, vesprada, xic...

aquest, aquell (x2)

CD+CI

(canvi li per
hi) lhi, la hi, els
hi, les hi
sorra, escombra,
nen, noi,
llombrgol...

doblers, horabaixa,
al.lot, moix, capell,
nin...

Nota 1: en alguns textos es poden trobar trets de ms duna varietat. Es deu tractar,
probablement, descrits dautor balear o valenci que combina usos de la seua
varietat amb trets del central, que s en definitiva lestndard general que domina per
damunt dels altres. En negreta hi ha els trets marcats, aix s, que evidencien sense
dubte la procedncia valenciana o balear.
Nota 2: Per a textos orals o textos escrits en registre no formal, shaur de consultar
un llistat ms extens de caracterstiques dialectals.