Bloc Estudiants 14 15 PDF

Material assignatura
Instruments
dEconomia Aplicada I
Temes 1 a 7
Universitat de Girona
Curs 2014/15
Prof.
Jaime Amoroso
Sara Aylln
Luis Miguel Castro
Jordi Coll
Albert Tapia (prctiques)
INSTRUMENTS DECONOMIA APLICADA I

Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials
Professors: Jaime Amoroso, Sara Aylln, Luis Miguel Castro, Jordi Coll
Professors de prctiques: Albert Tapia
Curs 2014/15
PROGRAMA ASSIGNATURA
Els temes del programa sn:
1. El procs de producci i la generaci de valor
2. Renda i mercat de treball
3. Despesa
4. Agregats econmics
5. Comparacions intertemporals de la renda
6. Comparacions interespaials de la renda
7. Desigualtat, pobresa i privaci
BIBLIOGRAFIA
Hi ha un Manual de lassignatura que cont bona part dels temes del
programa. La seva lectura s obligatria. I la seva referncia bibliogrfica
s:
Cndido Muoz Cidad, Manuel Rapn i Beln Irizoz (2008). Las Cuentas de
La Nacin tomo 1. Introduccin a la Economia Aplicada. Civitas.
A les transparncies que teniu de cada tema podeu consultar el captol de
llibre al que correspon cada tema.
PRCTIQUES AULA DINFORMTICA
Al llarg del curs, farem 5 prctiques a lAula dInformtica i aquest ns el
seu calendari (depenent de si teniu classe dimarts o dimecres us toca un dia
o un altre):
1a. Prctica:
30 de setembre o 1 doctubre
2a. Prctica:
14 o 15 doctubre
3a. Prctica:
4 o 5 de novembre
4a. Prctica:
25 o 26 de novembre
5a. Prctica:
16 o 17 de desembre
Les prctiques a lAula dinformtica sn obligatries i savaluaran als

exmens parcials i final. El dia de la prctica cal que us dirigiu directament
a les Aules dInformtica.
AVALUACI
** 1a, convocatria:
Lavaluaci de lassignatura consisteix en dos exmens parcials que valen el
20% de la nota final cada un i un examen final que val el 60%. Tant a
lexamen final com als parcials savaluaran els coneixements de l'estudiant
referits als continguts terics de l'assignatura, tant els que l'estudiant haur
hagut de treballar autnomament com els que s'hauran desenvolupat a
classe. Tamb s'avaluaran l'aplicaci d'aquests coneixements en la resoluci
d'exercicis i en lelaboraci de les prctiques informtiques. Del 20% que
conformen els parcials, un 15% es referir al temari i un 5% a les
prctiques dinformtica (que formen part del Pla dAcci Tutorial).
L'estudiant que no pugui participar en l'avaluaci continuada o suspengui la
primera convocatria haur de presentar-se a l'examen de segona
convocatria (on no comptaran les notes de les activitats de la primera
convocatria).
No presentat implica haver-se presentat a elements continguts en els
criteris d'avaluaci que totalitzin menys del 50% del pes total de la nota.
** 2a, convocatria:
Examen final, 100% de la nota. A l'examen final s'estaran avaluant els
coneixements de l'estudiant referits als continguts terics de l'assignatura,
tant els que l'estudiant haur hagut de treballar autnomament com els que
s'hauran desenvolupat a classe. Tamb s'avaluaran l'aplicaci d'aquests
coneixements en la resoluci d'exercicis i en lelaboraci de les prctiques
informtiques.
El primer examen parcial ser el dia 7 de novembre i savaluaran els
temes 1 a 4 i el segon examen parcial ser el dia 19 de desembre i
savaluaran els temes 5 a 7. A lexamen final savaluar tot el contingut de
lassignatura. Per a conixer la data de lexamen final, consulteu el calendari
de Secretaria.
TUTORIES
Per a dubtes o consultes podeu utilitzar lhorari de tutories del vostre
professor. Els professors de lassignatura no responen dubtes relatius al
temari per correu electrnic. Lhorari de tutories de cada professor s el
segent:
Jaime Amoroso:
Dimecres de 12:00 a 13:30 i de 14:15 a 15:00

Despatx (a determinar)
Sara Aylln:
Dimecres de 14:00 a 15:00

Divendres de 14:00 a 14:30
Despatx 306
Jordi Coll:

Luis Miguel Castro:
Dimarts de 14:00 a 15:00

Albert Tapia:
(noms durant la setmana de prctiques)

Dimarts de 12:00 a 13:00
Dimecres de 14:00 a 15:00
Despatx E-341
Poseu-vos en contacte amb el vostre professor si teniu dubtes i no us va b
cap dels horaris de tutories proposat:
Jaime Amoroso:
jaime.amoroso@udg.edu (ADE-ECO A i CIF B i C)
Sara Aylln:
sara.ayllon@udg.edu (ADE-ECO C i CIF A)
Luis Miguel Castro:
luismiguel.castro@udg.edu (ADE-ECO B i E)
Jordi Coll:
jordi.coll@udg.edu (ADE-ECO D)
Albert Tapia:
u1904858@udg.edu (tots els grups de prctiques)
14/09/2014
Tema 1. El procs productiu i la

generaci de valor
Instruments dEconomia Aplicada I
Departament dEconomia
ndex
1.
2.
3.
4.
5.
Qu s una activitat econmica?

Dificultats de mesura
Com mesurem una activitat econmica?
Representaci: el flux circular de la renda
Els recursos productius
BIBLIOGRAFIA: Captol 1: Cndido Muoz et al.

(2008)
2
14/09/2014
1. Qu s una activitat econmica?

Una activitat econmica s una acci
destinada a subministrar bns i serveis que
satisfacin les necessitats humanes i augmentin
el benestar de la poblaci.
Al flux de bns i serveis finals produts en un

pas en un any lanomenem PRODUCTE
INTERIOR BRUT
3
2. Dificultats de mesura
A vegades es fa difcil distingir si una activitat
s econmica o no.
Per exemple:
1. La reparaci dun cotxe?
2. La preparaci dun pat?
14/09/2014
Sestableixen dos criteris que ens poden
ajudar a identificar les activitats econmiques
de les que no ho sn:
1.
2.
Per tant, no considerarem activitats
econmiques:
a. Els productes elaborats en una empresa que
sutilitzin pel propi procs productiu.
b.
c.
14/09/2014
PROVAT
EXERCICI 1. LLISTA DEXERCICIS 1.
Indica si les segents operacions sn econmiques (les
comptabilitzem al PIB) o no ho sn:
una persona dna almoina a un pobre per valor de 20
euros
robatori dordinadors porttils en una botiga dinformtica
per valor de 12.000 euros
pagament de 1.200 euros a un advocat per la signatura
dun acord de divorci
ordenaci del trnsit dun carrer per part duna agent de la
gurdia urbana
assistncia a un concert de Metallica
7
3. Com mesurem activitat econmica?

Hi ha tres possibilitats:
1. Producci final
2. Suma dels valors afegits
3. Suma de rendes
Sigui quina sigui la via que utilitzem per
mesurar activitat econmica, sempre ens ha
de donar el mateix.
8
14/09/2014

1. PRODUCCI FINAL
O sigui, la suma del valor de tots els bns i serveis

que es produeixen com a activitat econmica.
s important no comptabilitzar alguns productes
dues vegades. Ex.: rodes de cotxe + cotxe
9

Magnituds fons i flux
Flux
Fons
10
14/09/2014

2. SUMA DELS VALORS AFEGITS El valor
afegit s el valor generat per una unitat
dedicada a una activitat productiva.
Calculem el valor afegit amb els preus.
Exemple. Una empresa compra vidres per
valor de 50 i ven finestres per valor de 75.
Valor afegit =
11
PROVAT!
En una economia hi ha un agricultor, un moliner i
un forner que produeixen per valor de 50, 75 i
105, respectivament.
Lagricultor utilitza les llavors de lany anterior i
per tant, no li cal comprar res. El moliner compra
de lagricultor blat per valor de 50. I, el forner
compra farina al moliner per valor de 75.
Quin s el valor afegit de cada activitat
econmica? I el total?
[Pots utilitzar la taula segent si ts ms fcil]
12
14/09/2014
PROVAT!
Agricultor Moliner Forner TOTAL
Producci
Cost o
consum
intermedi
Valor afegit
VALOR AFEGIT = PRODUCCI CONSUM INTERMEDI
13

2. SUMA DELS VALORS AFEGITS
Fixat que la producci no s el total que sha
venut sin la suma dels valors afegits o
producci final.
O sigui, PRODUIR s com AFEGIR VALOR a
productes ja existents.
14
14/09/2014

3. SUMA DE RENDES
Podem mesurar lactivitat econmica sumant
les retribucions pagades als factors de
producci (salaris o beneficis).
Agricultor Moliner Forner TOTAL
Valor afegit
Rendes
50
50
25
25
30
30
105
105
15
PROVAT!
EXERCICIS 2 a 6 de la LLISTA
DEXERCICIS 1
16
14/09/2014
4. Representaci
Una forma molt senzilla de representar la
relaci entre les tres mesures de lactivitat
econmica (PRODUCCI, GENERACI DE
VALOR o DESPESA i RENDA) s a partir del
FLUX CIRCULAR DE LA RENDA.
Comencem amb un exemple molt senzill: 2
agents (llars i empreses) i 2 mercats
(productes i factors).
17
LLARS
Flux de bns, serveis i

factors de producci
EMPRESES
Flux monetari
18
14/09/2014
PROVAT!
Afegeix al flux circular de la renda ms agents
econmics:
a. El sector financer
b. El sector pblic
c. El sector exterior
Qu sintercanvien els diferents agents?
[Fes el teu esquema a la transparncia segent]
19
PROVAT!
a. El sector financer
LLARS
EMPRESES
20
10
14/09/2014
PROVAT!
b. El sector pblic
LLARS
EMPRESES
21
PROVAT!
c. El sector exterior
LLARS
EMPRESES
22
11
14/09/2014
5. Els recursos productius

Els recursos productius es poden classificar en
tres categories:
1. Terra
2. Treball
3. Capital
1. TERRA.
23

1. TERRA. Distingirem entre tres tipus:
a. Recursos naturals renovables: el seu
consum no necessriament ha de portar a una
disminuci de lestoc.
Tenen una taxa de creixement natural.
Per, si la taxa dextracci o explotaci s ms
gran que la de renovaci, el recurs sesgotar.
24
12
14/09/2014

1. TERRA. Distingirem entre tres tipus:
b. Recursos naturals no renovables: el seu
consum fa disminuir lestoc.
Exemple:
c. Continus (totalment renovables): sn
inesgotables. Sn fonts denergia no afectades
per lactivitat humana.
Exemple:
25

2. TREBALL: Fa referncia als recursos
humans, al treball del ser hum (fsic o
mental).
Dependr de:
a. QUANTITAT:
b. QUALITAT:
26
13
14/09/2014

3. CAPITAL: Bns produts per aconseguir
altres bns i serveis (fbriques, edificis,
mquines, matries primeres).
Adopta dues formes diferents:
a. FIX:
b. CIRCULANT:
27
PROVAT!
Per la propera classe
PREGUNTES BREUS TEMA 1
28
14

LLISTA DEXERCICIS 1
EXERCICI 1. Indica si les segents operacions sn econmiques (les
comptabilitzem al PIB) o no ho sn:
A. Una persona dna almoina a un pobre per valor de 20 euros
B. Robatori dordinadors porttils en una botiga dinformtica per valor de 12.000
euros
C. Pagament de 1.200 euros a un advocat per la signatura dun acord de divorci
D. Ordenaci del trnsit dun carrer per part duna agent de la gurdia urbana
E. Assistncia a un concert de Metallica
EXERCICI 2. Una fbrica de pa usa farina per valor de 12.000 euros, oli per 3.000
euros, electricitat per 7.500 euros i llevat per 1.500 euros. Aquesta fbrica ven el
seu producte per 48.300 euros. Calculan el valor afegit.
EXERCICI 3. La producci de sabates duna empresa presenta les segents dades:

Concepte
Valor (en euros)
Producci venuda
30.000
Producci emmagatzemada
1.200
Compra de maquinria
12.000
Compra i s de primeres matries
10.000
Consum denergia
2.000
Calcula el valor afegit generat per aquesta empresa.
EXERCICI 4. Calcula el valor afegit generat per cada activitat i per cada economia
en els dos casos segents.
4.1. Lempresa A, que no compra primeres matries, ven a lempresa B per valor de
400 euros. El producte final fabricat per B es ven per 650 euros.
4.2. La indstria S, que no empra primeres matries, ven a lempresa W per 7.500
dlars. Aquesta fabrica un producte que es ven per 21.000 dlars.
4.1.
A
TOTAL
TOTAL
Producci
Consum Intermedi
Valor afegit
4.2.
Producci
Consum Intermedi
Valor afegit
EXERCICI 5. Calcula el valor afegit generat en les dues economies segents:

5.1. A ven a B per valor de 30
B ven a C per valor de 45
C ven a consum individual per valor de 70
TOTAL
Producci
Consum Intermedi
Valor afegit
5.2.
A ven a B per valor de 20

B ven a C per valor de 15 i a consum individual per valor de 30
C ven a consum individual per valor de 60
A
TOTAL
Producci
Consum Intermedi
Valor afegit
EXERCICI 6. Considereu una economia que consta de tres sectors productius, els
quals tenen els segents resultats per a un any determinat:
Sector A: suposeu que no compra bns intermedis als altres sectors. Amb la
utilitzaci dels factors productius (recursos naturals, capital i treball) produeix i ven
el resultat de la seva producci al sector B per un valor de 100 unitats monetries
(u.m.) i al sector C per un valor de 100 u.m.
Sector B: compra bns intermedis (la producci del sector "A" per valor de 100 u.
m.) a partir de la qual obt, amb ls dels seus factors productius, una producci
per un valor de 300 u.m., que ven ntegrament al sector C.
Sector C: compra bns intermedis (la producci del sector Aper valor de 100
u.m. i del "B" per valor de 300 u.m.) i obt una producci que ven ntegrament els
consumidors per un valor de 500 u. m.
Ompliu la segent taula, calculant el valor de la producci, el consum intermedi i el
valor afegit generat per cadascun dels diferents sectors daquesta economia i pel
conjunt de la mateixa.
A
Total
Producci
Consum intermedi
Valor afegit

(recordat de llegir el Captol 1 del Manual de lassignatura per poder
respondre aquestes preguntes)
1)
Per qu dins del PIB hi computem el valor duna reparaci duna persiana que
hem encarregat a una empresa i no el valor de la reparaci quan la fem nosaltres
mateixos a casa?
2)
s el mateix que una persona compri gasolina per al seu cotxe particular que
ho faci un taxista per al seu taxi?
3)
Quin daquests dos conceptes ens donar un valor ms gran: Producte
Interior Brut (PIB) o Producci de Bns i Serveis (PBS). Per qu?
4)
Com es pot justificar des del punt de vista econmic lexistncia de marges
comercials (que una botiga vengui a 2 euros el quilo uns pebrots verds que
lagricultor ven a 0,40 euros)?
14/09/2014
Tema 2. Renda i mercat de

treball
ndex
1.
2.
3.
4.
Les operacions econmiques

Les operacions de distribuci
PIB versus Renda Nacional
El mercat de treball

(2008)
14/09/2014
1. Les operacions econmiques

La finalitat de lactivitat econmica s
subministrar bns i serveis als consumidors.
Les operacions o fluxos econmics sagrupen en
3 grans categories:
1. Operacions sobre bns i serveis: descriuen
lorigen dels productes (producci, importaci),
aix com la seva utilitzaci (consum intermedi,
consum final, formaci de capital i
exportacions).
1. Les operacions econmiques

2. Operacions de distribuci: operacions de
repartiment de les rendes generades durant el
procs productiu.
3. Operacions financeres: a travs de diferents
instruments financers. Descriuen els fluxos que
suposen una alteraci de la possessi dactius i
passius financers.
14/09/2014
2. Les operacions de distribuci

Operacions de distribuci: repartiment del valor
afegit entre els factors que han contribut a la
seva creaci i la seva redistribuci.
Hem de distingir entre:
la distribuci primria de la renda i
la distribuci secundria de la renda

La distribuci primria de la renda: s la
distribuci de la renda que realitza el propi
sistema productiu. Inclou:
a) Remuneraci dels assalariats:
-
14/09/2014

b) Rendes de la propietat i lempresa o excedent
brut dexplotaci:
- beneficis
- interessos
- dividends
-

c) Rendes mixtes:
En alguns casos s difcil distingir si una renda s una
remuneraci de lassalariat o una renda de la propietat i
lempresa.
Per exemple, els guanys que obt un autnom (un
forner) sn salaris o beneficis? En aquest cas parlem de
rendes mixtes.
Per tant,
VA=
14/09/2014

La distribuci secundria de la renda
(redistribuci de la renda): s la que es produeix
una vegada les Administracions Pbliques,
mitjanant el sistema dimpostos i transferncies,
canvien la capacitat de pagament de les
persones.
Aix:
els impostos redueixen la nostra renda
les transferncies augmenten la nostra renda.

Alguns exemples :
a) Impostos corrents sobre la renda i el patrimoni:
Ex:
b) Cotitzacions: sn pagaments que es destinaran a
cobrir riscs o necessitats socials (per exemple, el
subsidi datur).
14/09/2014

c) Prestacions:
Contributives: per a poder rebre aquest tipus de
prestaci sha dhaver estat treballant, i haver pagat,
contribut, un nombre mnim danys. Per exemple:
prestaci per atur, pensi de jubilaci contributiva.
No contributives o assistencial com els subsidis
relacionats amb locupaci, les pensions no
contributives i les rendes mnimes dinserci de les
comunitats autnomes.
3. PIB versus Renda Nacional

Hem daprendre a distingir entre el concepte
dinterior i nacional:
Interior: sn les operacions...
Nacional: sn les operacions...
14/09/2014

PNB (Producte o Renda Nacional Brut/a): s la
suma total de les rendes generades a favor dels
propietaris dels factors productius residents en
un territori com a contraprestaci a la seva
aportaci al procs productiu durant un any.
Per tant, inclour salaris, interessos, lloguers,
beneficis, etc.

Per tant, existeix una diferncia entre PNB i PIB
que ve generada per qu:
alguns dels factors productius que sutilitzen en
territori nacional poden ser propietat de
residents a lestranger. Els direm RENDES DELS
FACTORS EXTRANGERS EN TERRITORI NACIONAL
(RFEN) o rendes pagades a la resta del mn.
14/09/2014

Alguns dels factors productius que es troben a
lestranger poden ser propietat de residents dun
altre pas. Els direm RENDES DELS FACTORS
NACIONAL A LESTRANGER (RFNE) o rendes
rebudes de la resta del mn.
PNB =
PNB=
PROVAT
Explica si les segents situacions fan que el PNB dun
pas sigui ms gran o ms petit en relaci al seu PIB
Un empresari angls que ha installat una de les
seves fbriques a Barcelona de la qual nobt uns
beneficis que semporta a Anglaterra.
Un empresari catal que installa una fbrica a
Anglaterra.
14/09/2014
4. El mercat de treball
Poblaci
pas
4. El mercat de treball
A partir daqu, podem calcular tota una srie de taxes:
-taxa global dactivitat= actius/poblaci total

-taxa dactivitat=actius/ poblaci de 16 o ms
-taxa global docupaci= ocupats/poblaci total
-taxa docupaci= ocupats/poblaci de 16 o ms
-taxa datur=aturats/actius
-taxa dassalaritzaci=assalariats/ocupats
-taxa de temporalitat=temporals/assalaritats
-taxa de treball a temps parcial=ocupats parcials/ocupats
Si desglossem les taxes per edat o sexe, aleshores parlem de
taxes especfiques.
14/09/2014
PROVAT!
Per la propera classe
PROVAT!
EXERCICIS 1, 2, 4 i 5 de la LLISTA
DEXERCICIS 2
10

LLISTA DEXERCICIS 2
EXERCICI 1. Calcula el valor afegit brut de cadascun dels sectors
econmics i el PIB del conjunt del pas.
Lagricultura produeix per valor de 200 euros dels quals 140 sn

usats per la indstria per a produir aliments. La resta de la producci
agrria serveix per a satisfer les necessitats de les famlies.
La indstria agroalimentria ven a les llars per valor de 175 euros i al
sector serveis per 45.
El sector serveis ven a les llars per valor de 100.
Agricultura
Indstria
Serveis
TOTAL
Producci
Consum
Intermedi
VAB
EXERCICI 2. Partint de lexercici anterior, suposa ara que el valor afegit de

cadascuna de les branques es reparteix de la manera segent: en el cas de
lagricultura, un 35% es dedica a remuneraci dassalariats; en el cas de la
indstria, un 50%; en el dels serveis, un 40%. Determina el valor de la
remuneraci dassalariats i de lexcedent brut dexplotaci pel conjunt de
leconomia.
Agricultura
Indstria
Serveis
TOTAL
VAB
RA
EBE
EXERCICI 3. Suposa que leconomia del pas Raticuln presenta les

segents dades referents al seu mercat de treball:
Poblaci en edat de treballar: 150.000
Poblaci activa: 120.000
Ocupats: 95.000
Assalariats: 82.000
Persones amb contractes temporals: 21.500
Persones amb contractes a temps parcial: 12.000

Set demana calcular les taxes de:
activitat
ocupaci
atur
salaritzaci
temporalitat
parcialitat
EXERCICI 4. Amb les dades segents:
Consum de capital fix: 4.000
Salaris nets: 10.800
Contribucions a la Seguretat Social: 5.000
Excedent brut dexplotaci: 21.500

Calcula el Producte Interior Brut (PIB)
EXERCICI 5 (Primer parcial curs 2012-2013).

A partir de les segents operacions que shan donat al llarg dun trimestre
en una economia sense impostos (xifres expressades en ):
Lagricultura ha produt per un valor de 120.000. La remuneraci dels
factors productius (remuneraci dassalariats i excedent brut dexplotaci)
en aquest sector s de 80.000, dels quals 50.000 sn remuneraci
dassalariats.
La indstria ha usat productes daltres sectors per valor de 30.000, als
quals hi ha afegit un valor de 20.000. En aquest sector shan pagat salaris
per valor de 10.000.
El sector serveis ha produt per un valor de 300.000, fent s de consums
intermedis per valor de 150.000. Lexcedent brut dexplotaci s de
125.000.
En el sector de les administracions pbliques shan pagat salaris per
valor de 70.000 i shan realitzat consums intermedis de 80.000.
Set demana: Omple el segent quadre i calcula el PIB de leconomia
Agricultura
Indstria
Serveis
AAPP
TOTAL
Producci
Consum
Intermedi
Valor
Afegit
RA
EBE

1) Quina s la diferncia entre la distribuci primria i secundria de la
renda?
2) s el mateix producte interior que renda nacional?
3) Pot ser que dos pasos amb el mateix PIB tinguin dos RND diferents?
Per qu? (Primer parcial curs 2012-2013)
4) s el mateix benefici que Excedent Brut dExplotaci?
14/09/2014
Tema 3. Despesa
ndex
1. Les operacions sobre bns i serveis
2. Consum final vs consum final efectiu
3. Les magnituds brutes vs. netes
(2008)
14/09/2014

Com hem vist en el tema anterior, les
operacions sobre bns i serveis: descriuen:
lorigen dels productes (producci,
importaci); don provenen els bns i serveis
de qu disposem;
la seva utilitzaci o dest, a qu els destinem
(consum intermedi, consum final, formaci de
capital i exportacions).

ORIGEN
DEST
Producci de bns i serveis
Consum intermedi
Importacions
Consum final
Formaci Bruta de Capital
Exportacions
14/09/2014

ORIGEN
1. Producci de bns i serveis
s valor del corrent de productes generats
durant un determinat perode comptable en un
pas.

Hi ha quatre tipus de producci:
1. de mercat
2. per a s propi
3. no de mercat
4. amateur
14/09/2014

2. Importacions de bns i serveis
Les importacions de bns sn les operacions
per les quals els residents dun pas compren
bns als no residents
Els serveis tamb es consideren importacions
si els presta un no resident dun pas als que
s ho sn .

Residents: sn les unitats econmiques
(empreses, persones) amb un centre dinters
pas.
14/09/2014

DEST
1. Consum intermedi (CI)

Valor dels bns i serveis consumits com a inputs
en un procs productiu.
No s el mateix que maquinria.

2. Consum Final (CF)
Registra el valor dels bns i serveis destinats a
satisfer directament les necessitats humanes
individuals o collectives.
14/09/2014

Dues grans categories:
a. Consum individual: realitzat per lindividu o famlia.
b. Consum collectiu: valor dels serveis subministrats per les

AAPP perqu en gaudeixin el conjunt de ciutadans.
Valoraci serveis AAPP ?

3. Formaci Bruta de Capital (FBK)
Alguns dels bns sn utilitzats com a mitjans de
producci al llarg de diversos perodes.
La FBK inclou:
a. Formaci Bruta de Capital Fix:
14/09/2014

b. Variaci dexistncies:
c. Adquisici dobjectes valuosos:

4. Exportacions de bns i serveis
Les exportacions de bns sn les operacions
per les quals els residents dun pas
subministren bns als no residents
Els serveis tamb es consideren exportacions
si els presta el resident dun pas als que no
ho sn
14/09/2014

Lexistncia dexportacions i importacions ens fa
distingir entre consum interior i consum
nacional:
Consum interior
Consum nacional
2. Consum final i consum final efectiu

Quan ens fixem en les llars i mirem quin tipus de
producte consumeixen distingim entre:
Consum individual
Consum collectiu
Quan ens fixem en qui est pagant els productes que

es consumeixen distingim entre:
Finanats per les llars
Finanats per les AAPP
Finanats per ONGs
14/09/2014
3. Les magnituds brutes vs. netes

Consum de capital fix (CKF)
Reflexa la prdua de valor dels bns de capital fix utilitzats
Part de la producci sha de dedicat a reposar el desgast

del capital
PIN = PIB CKF (el mateix per altres magnituds, com la

formaci de capital)

LLISTA DEXERCICIS 3
EXERCICI 1. A partir de les segents dades sobre leconomia del pas A
(sense impostos) calcula el consum final interior i el consum final nacional
del pas A
Consum
Consum
Consum
25.000
Consum
individual en el territori econmic del pas A: 350.000

de les llars residents del pas A feta a la resta del mn: 21.000
dels no residents del pas A en el territori econmic del pas A:
collectiu en el pas A: 38.000
EXERCICI 2. A partir de la segent informaci, calcula el consum final

interior i el consum final nacional:
o
o
o
o
o
o
Consum individual en el territori econmic de les llars residents

Alimentaci 2.800
Txtil 4.500
Energia 2.000
Habitatge 6.500
Serveis 23.000
Altres 1.200
Despesa corrent de les AAPP 5.000 (s el mateix que consum collectiu)
Consum individual dels no residents en el territori 1.250
Consum individual en lexterior dels residents 250
EXERCICI 3. A partir de la segent informaci, calcula la formaci bruta de

capital i la formaci neta de capital
Formaci Bruta de Capital Fix 32.000

Variaci dExistncies 2.700
Consum de Capital Fix 5.200
Consum Collectiu 4.000
Adquisici dObjectes Valuosos 500
EXERCICI 4. A partir de la segent informaci, calcula el consum individual

efectiu i el consum final efectiu total
Consum
Consum
Consum
Consum
individual finanat per les llars 35.000

individual finanat per les entitats sense afany de lucre 1.000
collectiu 3.500
individual finanat per les administracions pbliques 13.500

(recordat de llegir el Captol 3 del Manual de lassignatura per
poder respondre aquestes preguntes)
1. Pensa en una empresa de transport de mercaderies: podries citar dos
casos de formaci bruta de capital i dos de consum intermedi?
2. Si pensem en la comptabilitat nacional espanyola, com catalogaries la

consumici dun men en un restaurant espanyol per part dun
resident holands i per part dun resident espanyol?
3. Pot ser que dos pasos amb el mateix PIB tinguin dos PIN diferents?
Per qu?
14/09/2014
Tema 4. Agregats econmics

ndex
1.
2.
3.
4.
Definici i caracterstiques del PIB

Els 3 mtodes destimaci del PIB
La Renda Nacional Bruta Disponible
Identitats macroeconmiques fonamentals
BIBLIOGRAFIA: Captols 4 i 6: Cndido Muoz et

al. (2008)
2
14/09/2014
1. Definici i caracterstiques del PIB

Probablement lindicador ms utilitzat en
macroeconomia per estudiar levoluci de
leconomia s el PRODUCTE INTERIOR BRUT
(PIB).
Definici:
Estudiarem aquesta definici en detall.

3

Corrent de bns i serveis finals produts en
una economia en un any valorat en unitats
monetries
14/09/2014

Corrent de bns i serveis finals produts en
una economia en un any valorat en unitats
monetries

Corrent de bns i serveis finals produts en una
economia en un any valorat en unitats
monetries
14/09/2014
2. Els 3 mtodes destimaci del PIB

Hi ha tres mtodes destimaci del PIB:
1. Mtode de la demanda
2. Mtode de loferta
3. Mtode de la renda
Sigui quin sigui el mtode de clcul que
utilitzem, sempre hem dobtenir el mateix
resultat.

Per tal que els diferents mtodes de clcul del PIB
donin el mateix hem daprendre a treballar amb
els impostos. Aix,
T/PiM = T/Po + T/Pn
T/PiM:
T/Po:
a.
b.
c.
8
14/09/2014

T/PiM = T/Po + T/Pn
T/Pn:
a.
b.
c.
Tamb hi ha Subvencions als productes (S/Po)
i Subvencions a la producci (S/Pn)
Impostos nets = Impostos - Subvencions
9

1. Mtode de la demanda = suma de les
demandes finals
PIB = C + G + FBK + Exp Imp
[G: consum collectiu, Introducci a lEco.]
Per qu restem les importacions en el clcul
del PIB?
A aquest PIB lanomenem, PIB a preus de
mercat per qu
10
14/09/2014

2. Mtode de loferta = suma de tots els valors
afegits bruts de totes les activitats
econmiques.
Recordeu que
VA=
Generalment , sagrupen els VA dacord amb
els diferents sectors que hi ha a leconomia:
11

2. Mtode de loferta =
Del PIB resultant del mtode de loferta
lanomenem PIB a preus bsics o a preus de
fbrica i es calcula aix:
Podem obtenir el PIB a preus de mercat:
12
14/09/2014

3. Mtode de la renda = suma de les rendes
primries obtingudes en un pas.
Podem obtenir el PIB a preus de mercat:
13
3. La Renda Nacional Bruta Disponible

Ja sabem que,
Renda Nacional = PIB RFEN + RFNE
Per, entre pasos existeixen una srie de
transaccions sense contrapartida que
anomenem TRANSFERNCIES CORRENTS
INTERNACIONALS: representen una entrada i
sortida de rendes al marge del procs
productiu.
14
14/09/2014

Exemples de transferncies corrents
internacionals:
a.
b.
Si tenim en compte aquestes transferncies:
RNBD =
15

RNBD = RNB + Transferncies corrents
rebudes de la resta del mn Transferncies
corrents pagades a la resta del mn
Daquesta manera, la RNBD quantifica la
capacitat de despesa dels residents dun pas
que pot ser utilitzada per al consum o lestalvi.
16
14/09/2014
PROVAT!
Com compara la RNB i la RNBD en el cas
espanyol?
1950 2006:
RNBD > RNB
2007 :
RNBD < RNB
Per qu?
17
4. Identitats macroeconmiques fonamentals

La producci dun pas es reparteix entre
Consum (C) i Formaci Bruta de Capital (FBK).
Per tal de pagar la FBK cal estalviar una part
de la renda o producci. Aix,
A vegades, lestalvi interior dun pas s
insuficient per pagar tota la FBK. Aleshores, els
pasos recorren a lESTALVI EXTERN.
18
14/09/2014
4. Identitats macroeconmiques fonamentals

Quan en un pas S < FBK,
Quan en un pas S > FBK,
Ex.:
Renda (Y)
Consum (C)
Estalvi (S)
FBK
Capacitat o necessitat
Espanya
Jap
100
80
180
125
25
50
19
PROVAT!
De la capacitat o necessitat de financiaci dun
pas en diem tamb SALDO CORRENT i
sassimila a la difernca entre Exportacions i
Importacions. Per qu?
20
10

LLISTA DEXERCICIS 4
EXERCICI 1. A partir de les segents dades duna economia sense
impostos (xifres expressades en ), calcula el Producte Interior Brut (PIB),
la Renda Nacional Bruta (RNB), i la Renda Nacional Disponible Bruta (RNDB)
Importacions 10.250
Remuneracions assalariats 24.800
Consum intermedi 50.034
Exportacions 8.500
Consum individual 31.250
Consum collectiu 7.600
Formaci bruta de capital 12.866
Excedent brut dexplotaci 25.166
Rendes de la propietat pagades a la Resta del Mn 500
Rendes de la propietat rebudes de la Resta del Mn 300
Rendes del treball pagades a la Resta del Mn 200
Rendes del treball rebudes de la Resta del Mn 300
Transferncies corrents netes de la Resta del mn 150

impostos (xifres expressades en ), calcula el Producte Interior Brut (PIB),
el Producte Interior Net (PIN), la Renda Nacional Bruta (RNB), i la Renda
Nacional Disponible Bruta (RNDB)
Remuneracions assalariats 10.000
Valor afegit brut de lagricultura 1.500
Exportacions de bns 3.500
Consum final 21.500
Formaci bruta de capital fix 2.500
Exportacions de serveis 5.200
Variaci dexistncies 500
Excedent brut dexplotaci 13.200
Importacions de bns 2.500
Importacions de serveis 7.500
Valor afegit brut de la indstria 7.500
Consum de capital fix 2.000
Valor afegit brut de la construcci 3.500
Rendes netes de la propietat amb la Resta del Mn -250
Rendes netes del treball amb la Resta del Mn 100
Valor afegit brut dels serveis 10.700
Transferncies corrents donades a la Resta del mn 150
Transferncies corrents rebudes de la Resta del mn 250

impostos, calcula la capacitat/necessitat de finanament de la naci (xifres
expressades en ):
Renda Nacional Disponible Bruta 15.000

Consum Final en el Territori 13.500
Consum en la Resta del Mn de Residents 300
Consum en el Territori de No Residents 900
Formaci Bruta de Capital 2.000
Consum Collectiu 1.200

impostos, calcula la capacitat/necessitat de finanament de la naci (xifres
expressades en ):
Remuneraci dAssalariats 4.000
Excedent Brut dExplotaci 2.500
Consum Final en el Territori 5.400
Consum en el Territori de No Residents 600
Consum en la Resta del Mn de Residents 400
Transferncies Corrents Netes amb la Resta del Mn -200
Rendes netes de la propietat amb la Resta del Mn -250
Rendes del treball pagades a la Resta del Mn 100
Rendes del treball rebudes de la Resta del Mn 200
EXERCICI 5. A partir de les segents operacions que shan donat al llarg

dun trimestre en una economia sense impostos (xifres expressades en )
Lagricultura ha usat productes daltres sectors per valor de 20.000, als
quals hi ha afegit un valor de 30.000. En aquest sector shan pagat salaris
per valor de 10.000.
La indstria ha produt per un valor de 180.000. La remuneraci dels
factors productius en aquest sector s de 100.000, que es reparteix de
forma igualitria.
intermedis per valor de 150.000. La remuneraci dels treballadors s de
125.000.
En el sector de les administracions pbliques shan pagat salaris per
valor de 50.000 i shan realitzat consums intermedis de 40.000.
Altres dades importants referents a aquesta economia sn les segents:
shan
construt carreteres per valor de 15.000; consum de les llars
(consum individual): 200.000; exportacions de bns i serveis: 60.000;
importacions de bns i serveis: 29.000; compra de maquinria: 15.000.
Set demana: Calcula el PIB de totes les formes/vies possibles:
(xifres en milers)
Agricultura
Producci
Indstria
Serveis
AAPP
TOTAL
Consum
Intermedi
Valor
Afegit
RA
EBE
EXERCICI 6. A partir de les segents operacions que shan donat al llarg

dun trimestre en una economia sense impostos (xifres expressades en ):
Lagricultura ha venut per valor de 10.000 i ha fet consums intermedis
per 2.000
La indstria ha comprat productes daltres sectors per un valor de
16.000. Lexcedent brut dexplotaci ha estat de 6.000.
intermedis per valor de 27.000.
La remuneraci dassalariats ha estat de 2.000 en agricultura, 8.000 en
indstria i 15.000 en serveis.
El valor del consum individual va ser de 35.000 i el collectiu de 10.000.
La formaci bruta de capital fix va ser de 14.500
La variaci dexistncies va ser de 500
El consum de capital fix va ser de 400
Les exportacions de bns i serveis van ser de 10.000 i les importacions
de 15.000
Set demana: Calcula el PIB de totes les formes/vies possibles. Calcula el
PIN
(xifres en milers)
Agricultura
Producci
Indstria
Serveis
TOTAL
Consum
Intermedi
Valor Afegit
RA
EBE
EXERCICI 7. A partir de la segent informaci, calcula el PIB daquesta

economia (en termes de preus dadquisici) de totes les formes possibles:
Valor afegit brut agricultura 20.000
Valor afegit brut indstria 70.000
Valor afegit brut construcci 30.000
Valor afegit brut serveis 80.000
Exportacions de bns i serveis 57.000
Importacions de bns i serveis 55.000
Remuneraci dassalariats 104.000
Excedent Brut dExplotaci 90.000
Rendes Mixtes 4.000
Altres impostos nets sobre la producci 2.000
Impostos nets sobre els productes 21.000
EXERCICI 8. Amb les segents dades (expressades en ):
Remuneraci dassalariats residents pagada per empresaris residents

325.000
Rendes del treball obtingudes a la resta del mn (obtingudes a

lestranger per treballadors residents) 1.000
Rendes del treball pagades a la resta del mn (obtingudes en el territori

del pas que estudiem per treballadors no residents) 2.000
Rendes empresarials (del capital) obtingudes al territori per part de

residents 117.000
Rendes empresarials (del capital) obtingudes a la resta del mn 25.000
Rendes empresarials (del capital) pagades a la resta del mn 36.000
Altres impostos nets sobre la producci 3.000
Impostos nets sobre el producte 62.000
Rendes mixtes generades en linterior i rebudes per residents 108.000

Calcula:
a) la remuneraci dassalariats nacional i interior
b) les rendes empresarials nacional i interior
c) les rendes netes amb lexterior
d) el Producte Interior Brut i la Renda Nacional Bruta (a preus dadquisici)
EXERCICI 9. A partir de la segent informaci:
Producci destinada al mercat 1.100.000
Producci per autoconsum 50.000
Altra producci no de mercat (AAPP): 120.000
Formaci bruta de capital fix 175.000
Variaci dexistncies 4.000
Adquisici neta dobjectes valuosos 1.000
Exportacions de bns 85.000
Exportacions de serveis 110.000
Importacions de bns i serveis 212.000
IVA 43.000
Impost sobre les importacions 1.000
Altres impostos sobre els productes 32.000
Subvencions als productes 9.000
Altres impostos nets a la producci 3.000

Calcula:
a) El valor de la producci total
b) La formaci bruta de capital
c) El consum final efectiu total
d) Els impostos nets sobre els productes (Tn/PO)
e) Els impostos nets sobre la producci i la importaci (Tn/P+M)
f) El Producte Interior Brut (a preus dadquisici)
EXERCICI 10. [PREGUNTA DEXAMEN CURS 2012-2013]

A partir de la segent informaci:
Remuneracions assalariats
Valor afegit brut de lagricultura
Exportacions de bns
Consum final interior
Formaci bruta de capital fix
Exportacions de serveis
Variaci dexistncies
Excedent brut dexplotaci
Importacions de bns
Importacions de serveis
Valor afegit brut de la indstria
Consum de capital fix
Consum intermedi
Valor afegit brut de la construcci
Rendes netes de la propietat amb la Resta del Mn
Rendes netes del treball amb la Resta del Mn
Valor afegit brut dels serveis
Transferncies corrents donades a la Resta del mn
Transferncies corrents rebudes de la Resta del mn
11.600
2.000
3.500
22.900
2.500
5.200
500
12.500
2.500
8.000
7.900
3.400
15.500
3.500
400
-200
10.700
150
400
Consum de les llars residents del pas A feta a la resta del mn
1900
Consum dels no residents del pas A en el territori econmic del pas A
1700
Calcula:
a. PIB per totes les vies possibles
b. PIN, RNB, RNBD i consum final nacional

(recordat de llegir els Captol 4 i 6 del Manual de lassignatura per
poder respondre aquestes preguntes)
1. Quina diferncia hi ha entre una variable flux i una variable estoc o fons?
2. Quan calculem el PIB des del punt de vista de la demanda, de loferta i

de la renda, en qu ens estem fixant en cadascun dels casos?
3. Si en un pas A el PIB s ms gran que la RNB, vol dir aix que les
rendes obtingudes a lestranger per part dels residents del pas A han estat
ms grans que les que han obtingut els residents estrangers en linterior del
pas A?
4. Quan pensem en el procs de desenvolupament / creixement dun pas,

per qu s important estalviar (sacrificar consum present)?
10
5. Qu passa en una economia si lestalvi intern s ms petit que la

inversi interna?
6. Quina diferncia hi ha entre el que anomenem preus bsics i els preus

dadquisici o de mercat?
11
7. Qu sn els impostos nets?
12
14/09/2014
Tema 5. Comparacions
intertemporals de la renda
ndex
1.
2.
3.
4.
5.
Variables en termes absoluts

Variables en termes relatius
Taxes de variaci
ndexs
ndex de Preus al Consum (IPC)

(2008)
14/09/2014
1. Variables en termes absoluts
14/09/2014
14/09/2014

Exemple: Suposem que tenim 2 bens X i Y
Al any 0 tenim:
Mercaderia
600
300
1000
100
600
400
1000
150
PIB
Al any 1 tenim:
Mercaderia
PIB

Si mirem solament el PIB total, veiem que ha
crescut, per no sabem si han crescut les
quantitats, els preus o ambdues coses.
Per separar aquest dos efectes cal que distingim
entre variable nominal i variable real (o a preus
constants).
14/09/2014

Exemple: Suposem que tenim els mateix 2 bens X i Y
Al any 0 tenim:
Mercaderia
PIB nominal
600
300
180.000
1000
100
100.000
PIB real
280.000
Al any 1 tenim:
Mercaderia
PIB nominal
PIB real
600
400
240.000
600*300=180.000
1000
150
150.000
390.000
14/09/2014

En aquest cas si mirem el valor final del PIB en termes reals
observem que el PIB real no ha augmentat i que el PIB nominal
ha augmentat nicament per efecte dels preus.
Supossem ara que a lany 2 tenim la segent situaci:

Mercaderia
PIB nominal
700
400
280.000
1200
200
240.000
PIB real
520.000
Hem calculat el PIB real de lany 2 amb preus de lany 0 i

observem que el PIB real ha crescut, aix vol dir que ha
augmentat la producci en aquest pas.
2. Variables en termes relatius

Normalment ens interessa comparar entre dues
variables o veure com una delles evoluciona al llarg del
temps:
Rtio: quocient entre dues variables. Ex.:
Proporcions: constitueix un cas particular de la rtio, la
variable del numerador s una part de lagregat que est
al denominador. Ex.:
14/09/2014
14/09/2014
3. Taxes de variaci
3. Taxa de variaci
14/09/2014
3. Taxes de variaci
3. Taxa de variaci
14/09/2014
3. Taxes de variaci
3.3. Deflactor de sries
Moltes magnituds (salaris, producci) creixen per
tamb creixen els preus. Si els salaris creixen menys que
els preus es perd capacitat adquisitiva.
Es convenient deflactar les sries, treure lefecte de la
inflaci, de la variaci dels preus. Utilitzarem indicadors
dinflaci com lIPC o el deflactor del PIB
Magnitud real=
3. Taxes de variaci
3.3. Deflactor de sries
Magnitud real= Magnitud a preus constants=
Magnitud nominal=
Deflactor=
10
14/09/2014
PROVAT!
Suposa que l'any 1 cobres 900 euros i que a l'any 2
cobres 945 euros. Suposa tamb que la inflaci en
el mateix perode va ser d'un 8%
1. Quant s'ha incrementat el teu sou? Expressa-ho
en percentatge
2. Ets ms ric o ms pobre en termes reals?
PROVAT!
EXERCICIS 1 al 5 de la LLISTA
DEXERCICIS 5
11
14/09/2014
4. ndexs
s una simple transformaci que serveix per veure millor
l'evoluci d'una magnitud entre dos moments del temps.
Es poden construir ndexs per qualsevol de les dimensions
associades a les transaccions de bns i serveis: ndexs de preus,
de volums o de valors.
Per exemple, per un producte com la farina es poden calcular
ndex de :
- Preus: com evoluciona el preu de la farina
- Volum: com evoluciona la quantitat venuda de farina.
- Valors: com evoluciona el valor de la producci de farina.
4. ndexs
12
14/09/2014
PROVAT!
Calcula un ndex de preus en base l'any 2009 i un altre en
base l'any 2010 del preu de la farina.
Any
2009
2010
2011
2012
Preu de la
Farina
0,80
0,88
0,90
0,92
ndex Preu ndex Preu

base 2009 base 2010
Quina ha estat la inflaci entre l'any 2009 i 2012? Quina ha

estat la inflaci entre l'any 2010 i 2012?
4. ndexs
4.2 ndexs compostos
Interessa resumir en un nic nmero ndex per cada perode, la
trajectria que ha tingut el preu, el volum o el valor dun grup
de productes (exportacions, aliments).
La importncia (o ponderaci relativa) que sadjudicar a cada
un dels bns o serveis considerats ser el principal problema a
tractar.
Tenim dues opcions: ponderar o no ponderar (donar la mateixa
importncia a tots els productes). s presentaran els ponderats.
13
14/09/2014
4. ndexs
Exemple de ndex compost:
Imagina que una empresa t 2 productes, A i B. Del total de les
vendes A representa el 75% i B representa el 25%. El preu del
productes A ha passat de 1 a 1,2 i el del producte B de 2 a 3.
Quant han augmentat el preus en mitjana per a lempresa?
ndex preu producte A=

ndex preu producte B=
4. ndexs
ndex preu compost=
Els preus han augmentat un..
Com podem observar l'augment de preus de l'empresa no es
calcula com una mitjana simple sin que t en compte el pes
relatiu de cada producte.
La inflaci ponderada ha estat ms propera a l'experimentada
pel producte A que en B, a causa que aquest t un major pes. El
mateix succeeix en calcular la inflaci d'un pas.
14
14/09/2014
4. ndexs
4. ndexs
15
14/09/2014
4. ndexs
4. ndexs
16
14/09/2014
5. IPC
LIPC s un ndex de preu que pretn expressar el creixement
mitj dels preus dels productes de consum.
Per aix es converteixen els preus de molts bns i serveis que

consumeixen les famlies (cistella representativa) en un nic
ndex que mesura el nivell general de preus.
LIPC representa la variaci mitjana que ha experimentat en cada
perode el valor de la cistella de bns i serveis.
La importncia de cada producte es pondera per la seva
importncia respecte a la despesa total. Sutilitza un ndex de
Laspeyres, tot i que des de 2002 sencadena.
5. IPC
Alguns conceptes connectats:
Deflactor del PIB: mesura els preus de tots els bns i serveis
produts.
Inflaci interanual: mesura levoluci de preus durant dotze
mesos consecutius, prenen com a referncia la dada de qualsevol
mes de lany.
Inflaci acumulada: la inflaci acumulada publicada per a
qualsevol mes de lany mesura levoluci dels preus de consum
des de l1 de gener fins al mes que es pren com a referncia.
17
14/09/2014
5. IPC
Alguns conceptes connectats (cont.):
Inflaci subjacent: quantifica levoluci de preus descomptant de
la cistella aquells productes els preus dels quals presenten una
elevada volatilitat (agraris, energtics).
Desinflaci: Quan saconsegueix reduir el ritme de creixement
dels preus durant diversos perodes consecutius.
Deflaci: Significa que el creixement dels preus es negatiu.
5. IPC
Diferncia entre la desinflaci i la deflaci. Representaci grfica.
Inflacin
temps
Inflaci positiva i decreixent: desinflaci

Creixement negatiu de preus: deflaci
Evoluci de la
variaci de preus
en el temps
18
14/09/2014
PROVAT!
EXERCICIS 6 al 14 de la LLISTA
DEXERCICIS 5
19

LLISTA DEXERCICIS 5
EXERCICI 1. Los datos sobre la poblacin de las cuatro provincias
catalanas a fecha de 1 de Enero del 2009 son los que siguen:
Poblaciones referidas al 1 de enero de 2009 por
provincias y sexo
Unidades:Personas
Barcelona
Girona
Lleida
Tarragona
Total
5487935
747782
436402
803301
Varones
2703137
379629
223095
407904
Mujeres
2784798
368153
213307
395397
Establece cul era el porcentaje de poblacin catalana que viva en la

provincia de Girona, y cul de el de varones en la de Lleida (respecto al
total de varones catalanes).
EXERCICI 2. Dado el siguiente ejemplo del consumo de algunos alimentos

bsicos:
PRODUCTO Unidad PRECIO( por unidad) CANTIDADES
(en
de
unidades)
medida
Ao
1999
Ao
2000
Ao
2001
Ao
1999
Ao
2000
Ao
2001
Leche
Litro
24
32
35
100
80
70
Carne
Kilo
18
12
13
40
40
50
Pan
Baguette
500
700
700
Se pide:
a. Calcula la tasa de crecimiento simple (en %) de precios para la carne,
del ao 2001 respecto al 2000.
b. Calcula la tasa de crecimiento anual acumulativa de la cantidad vendida
de leche para el perodo 1999-2001
EXERCICI 3. Supn que tu salario actual es de 1.100 euros al mes. Recibes

la informacin de que la tasa de inflacin prevista ser del 7% en cada uno
de los prximos 3 aos. Calcula cul tendr que ser tu salario de aqu a tres
aos para poder mantener tu capacidad adquisitiva
EXERCICI 4. Dados los siguientes datos de una economa:

Ao
2002
2003
2004
2005
PIB a precios corrientes

32.500
36.000
40.000
45.000
Deflactor del PIB

100
106
112
120
a. Calcula las tasas de crecimiento interanual (2002-03, 2003-04) del PIB

a precios corrientes
b. Calcula la tasa de crecimiento real simple del PIB para el perodo 20022005
c. Calcula la tasa de anual real acumulativa de crecimiento del PIB para el
perodo 2002-2005
EXERCICI 5. Una cesta representativa del consumo de un ciudadano medio

toma los valores de la siguiente serie, y tenemos asimismo informacin
sobre el salario nominal de un profesor universitario. Con esta informacin
calcula el salario real del profesor para cada uno de los aos de la serie.
Calcula igualmente la tasa de crecimiento anual acumulativa del salario real
del profesor
Ao
Precio de la cesta
Salario nominal
2007
69.000
121.000
2008
73.500
126.000
2009
80.000
131.000
2010
85.000
127.000
EXERCICI 6. Dado el siguiente ejemplo del consumo de algunos alimentos

bsicos:
PRODUCTO Unidad PRECIOS
( por CANTIDADES
(en
de
unidad)
unidades)
medida
Ao
1999
Ao
2000
Ao
2001
Ao
1999
Ao
2000
Ao
2001
Leche
Litro
24
32
35
100
80
70
Carne
Kilo
18
12
13
40
40
50
Pan
Baguette
500
700
700
Se pide:
a. Calcula el ndice de precios de la leche para el ao 2000 con base al ao
1999
b. Calcula el ndice de volumen de la carne para el ao 2000 con base al
ao 1999
EXERCICI 7. En el mes de Enero se produjeron 240 unidades de puertas

metlicas y en el mes de Febrero 190. Asimismo, en el mes de Enero el
precio de dicho bien fue de 750 euros por unidad de producto, y en el de
Febrero de 780 euros. Calcula el ndice de volumen de Febrero con base en
Enero. Calcula asimismo la tasa de crecimiento simple del valor (evolucin
del valor de la produccin entre Enero y Febrero)
EXERCICI 8. Con los siguientes datos de una economa

Ao
2005
2006
2007
2008
PIB nominal
Deflactor
2.400
2.730
3.200
3.850
100
108
117
130
Calcula:
a. El PIB a precios del ao 2005 (para cada uno de los aos)
b. Los ndices del PIB a precios constantes y corrientes (para cada ao,
tomando como ao base el 2005)
c. La tasa de crecimiento anual acumulativa del PIB nominal y real para el
conjunto del perodo
EXERCICI 9. Tenemos los siguientes datos sobre una empresa que

comercializa tres productos (triciclos, patinetes y bicicletas). Se pide
calcular los ndices de cantidades y de precios de Laspeyres y de Paasche,
as como el de Fisher para precios.
Triciclos
Patinetes
Bicicletas
Q
300
1.500
5.000
Ao 2006
P
600
300
800
Q
250
1.800
5.500
Ao 2007
P
620
300
825
comercializa dos productos (televisiones y ordenadores porttiles). Se pide
calcular los ndices de cantidades y de precios de Laspeyres, de Paasche y
de Fisher.
Ao 2006
Ao 2007
Q
P
Q
P
Televisiones
3.000
1.000
2.500
900
Ordenadores
2.500
400
2.800
400
comercializa tres productos lcteos (leche, queso y mantequilla).
Ao 2008
Ao 2009
Q
P
Q
P
Leche
50.000
1,1
53.500
1,3
Queso
10.000
3
11.250
2.8
Mantequilla
8.000
1,5
8.500
1,5
Se pide calcular:
a. ndice de precios compuesto sin ponderar de los productos lcteos
b. ndice de precios ponderado de los productos lcteos, tomando el ao
inicial como ao base
10
EXERCICI 12. Dada la siguiente estructura de gasto y los incrementos de

precios que experiment cada partida, calcula el incremento medio de los
precios de consumo
Partida
Gasto
Incremento precio (en
%)
Alimentacin
620
10
Vestido
170
12
Vivienda
140
8
Menaje
55
10
Salud
35
14
Transporte
40
11
Espectculos
50
5
Otros
90
6
11
EXERCICI 13. Se conocen los siguientes datos sobre el incremento de los

precios entre los aos 2006 y 2007 en un pas
Partida
Participacin en el
ndice de precios
gasto total
Alimentacin
0,40
101
Vestido
0,30
104
Vivienda
0,20
102
Menaje
0,10
102
a. Calcula el IPC para el ao 2007 (2006=100)
b. En el ao 2006 el PIB per cpita fue de 23.000 , mientras que en 2007
fue de 25.000. Calcula la tasa de crecimiento interanual del PIB en
trminos reales y nominales
c. Si se supone que entre 2006 y 2014 el PIB nominal de este pas va a
crecer a un ritmo del 3% anual acumulativo, cul ser el PIB nominal
en 2014?
12
EXERCICI 14 (del segon parcial curs 2012-2013).

Donades les dades segents dun pas, set demana que calculis:
Any
PIB nominal
Deflactor del
PIB
2008
19000
100
2009
21000
104
2010
22350
106
2011
23750
107
PIB real
1. PIB real per a cadascun dels anys (usa la columna corresponent)

2. Taxa de creixement simple del PIB real entre 2008 i 2011
3. Taxa de creixement acumulada del PIB real entre 2008 i 2011
4. Partint del PIB real del 2011, quin ser el PIB real en el 2015 si el PIB
real creix a una taxa del 2% acumulativa anual durant tot aquest perode?
13
14/09/2014
Tema 6. Comparacions
interespaials de la renda
ndex
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
El tipus de canvi nominal

Depreciaci i apreciaci
El tipus de canvi real
Tipus de canvi real i competitivitat
La Paritat del Poder Adquisitiu (PPA)
La PPA en la prctica: el preu de la Big Mac
Macromagnituds expressades en una
moneda
mateixa
BIBLIOGRAFIA: Captol 10: Cndido Muoz et al. (2008)

2
14/09/2014
1. El tipus de canvi nominal

Tipus de canvi nominal (paritat, cotitzaci): nmero
de u.m. de la moneda domstica (A) que cal donar per
a obtenir-ne una de lestrangera (B).
Notaci:
TDCA/B = nmero u.m. de moneda A necessries
per a obtenir-ne una de la moneda B
TDC/$ = nmero de euros necessaris per a obtenir
un dlar
3
2. Depreciaci i apreciaci
Depreciaci
Depreciar-se implica perdre valor.
14/09/2014
2. Depreciaci i apreciaci
Apreciaci
Apreciar-se implica guanyar valor.
3. El tipus de canvi real

Cal distingir entre:
tipus de canvi nominals
tipus de canvi reals
TDCRA/B =
TDCR/$ =
14/09/2014
3. El tipus de canvi real

Exemple:
Preu pantalla ordinador Girona = 125
Preu pantalla ordinador Sioux City = 100$
Tipus de canvi nominal /$ = 1/$
4. Tipus de canvi real i competitivitat

Ser competitiu s ser capa de vendre els teus
productes (empresa, pas).
Hi ha diversos elements que influeixen en la

competitivitat dun producte. Un dells s el preu.
14/09/2014

Idea bsica:
Un pas A guanya competitivitat quan el seu TDCR
augmenta
(TDCRA/B)
Un pas A perd competitivitat quan llur TDCR baixa
(TDCRA/B)

Un pas A pot guanyar competitivitat por dues raons:
Perqu la seva moneda es deprecia ( TDCA/B)
Perqu la seva taxa dinflaci s menor (inflaci B
> inflaci A)
10
14/09/2014
5. La Paritat del Poder Adquisitiu (PPA)

La PPA es una teoria dels tipus de canvi segons la qual
una unitat duna moneda determinada hauria de poder
comprar la mateixa quantitat de bns a tots els pasos
La teoria de la PPA es basa en la llei del preu nic,
segons la qual
Exemple: Un paquet de caf val 2 a Bari i 6 a Girona.
Qu passar?
11

Larbitratge s el procs a travs del qual els agents
econmics saprofiten de les oportunitats de benefici
que hi ha quan els preus dun mateix producte sn
diferents a llocs diferents.
La mateixa histria saplica als mercats internacionals
12
14/09/2014

Quines implicacions t la PPA per als tipus de canvi?
Que el tipus de canvi nominal entre les monedes de
dos pasos depn del nivell de preus en aquests pasos:
PA=PB*TDC(PPA)A/B
Llavors:
Exemple:
13

Una implicaci fonamental de la teoria de la PPA s
que el TDC nominal canvia quan els preus varien.
La teoria de la PPA no s exacta i no sempre es
compleix al 100% en la realitat. Motius:
1. no comercialitzables.
2. no sn perfectament substitutius
3. costos de transport no nuls, barreres comercials
14
14/09/2014
6. La PPA en la prctica: el preu de

la Big Mac
McDonalds ven el Big Mac a molts llocs del mn. I el Big Mac s
sempre el mateix b. Malgrat tot, no s fcilment comercialitzable.
The Economist recull els preus del Big Mac a 140 pasos. Usant
aquests preus, es pot comparar el TDC que la PPA prediu TDC(PPA)amb el TDC observat en la realitat (TDC).
Es pot trobat una moneda est sobre o infra valorada, i si un pas s

relativament car o barat.
15
7. Macromagnituds expressades en una

mateixa moneda
En un principi, tenim els PIB de cada pas expressats en cada moneda
prpia.
Necessitem homogenetzar per a poder comparar, treballar amb una
nica moneda.
Tenim dues opcions:
1. Usar el tipus de canvi de mercat;
2. Usar el tipus de canvi que ens surt de la PPA.
16
14/09/2014
7. Macromagnituds expressades en una

mateixa moneda
Exemple: PIB per cpita Noruega transformat a euros
PIB per cpita Noruega s de 300.000 corones noruegues.
TDCNOK/= 7,5 NOK/
TDC (PPA) NOK/= 10 NOK/
17

LLISTA DEXERCICIS 6
EXERCICI 1. Amb les segents dades (tipus de canvi i preus), corresponents a 4
pasos (A, B, D i E):
TDC nominal de la moneda del pas A respecte les monedes dels pasos B, D i E
(unitats de moneda A per unitat daltra moneda)
2000
2001
2002
B
4,870
4,840
5,125
0,705
0,730
0,690
12,900
13,500
15,025
Preus als pasos A, B, D i E (expressats en moneda local)

2000
2001
2002
15,50
16,10
16,60
3,30
3,45
3,50
21,50
23,50
26,75
1,15
1,15
1,15
Set demana:
A) Calcula el TDCR dA respecte a B, D i E en lany 2002
B)
En termes nominals, entre el 2000 i el 2002, la moneda de A sha depreciat

o apreciat respecte la moneda de E?
C)
Quin efecte t aquesta evoluci del tipus de canvi nominal sobre la

competitivitat dA?
D)
Quin efecte t levoluci del TDCR dA respecte E sobre la competitivitat dA

respecte E entre els anys 2000 i 2002?
EXERCICI 2. Explica com afecten al tipus de canvi real euro/dlar (TDCR/$)

cadascuna de les segents situacions:
A) El TDC/$ (nominal) no canvia per els preus creixen ms a la UE que als EUA
B) El El TDC/$ (nominal) no canvia per els preus creixen ms als EUA que a la UE
C) El TDC/$ (nominal) baixa i els preus no canvien ni a la UE ni als EUA
D) El TDC/$ (nominal) puja i pugen ms rpidament els preus als EUA que a la UE
E) El TDC/$ (nominal) puja i pugen ms lentament lels preus als EUA que a la UE
EXERCICI 3. Una llauna de Coca-cola val 0.75$ als EUA i 12 pesos a Mxic. Set
demana:
A) Quin ser el TDC(PPA) del pes respecte el dlar si la PPA es compleix?
B) Suposa que el teu pressupost s de 1$. Si la PPA funciona, quantes llaunes de

Coca-cola (sense arrodonir) podrs comprar amb aquest dlar a Mxic i als
EUA?
EXERCICI 4. Assumeix que la carn es ven als EUA a 100$ el quilo i al Jap a
16.000 iens el quilo. El TDC nominal es de 80 iens per dlar (TDCJap/EUA=80).
A) Explica com es pot obtenir benefici en aquesta situaci i quin ser el benefici si
en el punt de partida tens 8.000 iens.
B) Qu passa quan cada cop ms gent intenta aprofitar-se daquesta oportunitat

dobtenir benefici?
C) Suposa que la carn s lnic producte que existeix i explica qu li passar al

TDCRJap/EUA durant el procs darbitratge.
EXERCICI 5. Suposa que lany 1999 el preu de la Big Mac als EUA s de 2,43$. Els
EUA sn el pas de referncia. Omple les casells buides fent els clculs adequats.
TDC
Pas
Preu Big Mac TDC(PPA)
Sobrevaloraci (S) /
X/$
(moneda
Infravaloraci (I) de la
X/$
local)
moneda X respecte el
$ (frmula manual)
Jap
274 iens
274/2,43= 121
[(112,76- 121) /121]
=112,76
*100 = - 6,81% (I)
Moneda excessivament
feble
Itlia
4500 lires
1.799
Rssia
33.5 rubles
24,7
Alemanya 4.95 marcs
1,82
Brasil
1,73
2.95 reals
EXERCICI 6. Suposa que tens les dades segents sobre aquests 3 pasos.
a) Set demana que omplis els quadres buits.
PAS
PIBPC
(en
moneda
local)
TIPUS
CANVI
NOMIN
AL
(respect
e
moneda
pas C)
Preu
Big Mac
(en
moneda
local)
25.000
1,5
10
20.000
1,25
15.000
---
Tipus
de
canvi
PPA
(respect
e
moneda
pas C)
Sobreva
loraci/i
nfravalo
raci
moneda
respect
e
moneda
pas C
Preu
Big Mac
en
moneda
pas C
PIBpc
usant el
tipus de
canvi
mercat
PIBpc
usant el
tipus de
canvi
PPA
b) Quina conclusi pots trobar quan compares per una banda les xifres del PIB
de cada pas usant el tipus de canvi de mercat i usant el tipus de canvi PPA
i, per altra banda, compares els preus de la Big Mac a cada pas?
PREGUNTES CURTES 6
1. Si la moneda del pas A es deprecia respecte la del pas B, vol dir aix que
necessriament la moneda del pas B sha apreciat respecte la del pas A?
2. Si la moneda del pas A es deprecia respecte la del pas B, vol dir aix que
necessriament el pas A guanya competitivitat via preus respecte el pas B
3. Comenta si la segent frase s certa o falsa: si existeix arbitratge vol dir

que hi ha oportunitat de negoci. I que els agents que saprofiten daquest
negoci engeguen un procs que acaba amb la possibilitat de fer aquest
negoci
14/09/2014
Tema 7. Pobresa, privaci i

desigualtat
ndex
1.
2.
3.
4.
5.
Els enfocaments a la pobresa

La mesura de la pobresa relativa
La privaci material
Lndex de Desenvolupament Hum
Indicadors de desigualtat
BIBLIOGRAFIA: El Manual de lassignatura no cont

aquest tema. Consulta el teu professor si vols
ampliar els teus apunts.
14/09/2014
1. Els enfocaments a la pobresa

Segons dades de lInstitut Nacional
dEstadstica (INE), un 21,8% de la poblaci
espanyola a lany 2011 era pobra.
Per....
Qu sentn per pobresa?
Qui s pobre?
Quines caracterstiques t?
Com sestableix aquest percentatge?

Hi ha dos enfocaments principals a la mesura
de la pobresa:
1. Pobresa absoluta
2. Pobresa relativa
1. POBRESA ABSOLUTA
14/09/2014

1. POBRESA ABSOLUTA
- A vegades, sestableix una srie de
requeriments. Per exemple, nombre de
calories.
- Constitueix la tradici nord-americana.
- s lenfocament majoritriament utilitzat als
pasos en vies de desenvolupament. Exemple:
1$/dia

2. POBRESA RELATIVA
- Entn la pobresa en relaci a lstandard de vida
de la societat.
- La idea al darrera s que tothom hauria de tenir
uns recursos mnims que li permetin participar a
la societat.
14/09/2014
PROVAT
En relaci als enfocaments de la pobresa
absoluta i relativa que acabem de veure.
Estableix:
1. Qu passa amb levoluci de la pobresa
absoluta en una economia en creixement?
2. Qu passa amb el llindar relatiu de pobresa
en una economia en creixement? I en una
economia que entra en crisi?
2. La mesura de la pobresa relativa

Per mesurar pobresa relativa cal seguir una
srie de passos:
1. Es defineix una distribuci dingressos. Es
sumen els ingressos de les llars procedents de
totes les fonts possibles.
2.
14/09/2014

2. Lescala dequivalncia ms utilitzada s la
de lOCDE modificada:
Pes
Primer
adult
1
Resta
dadults
0,5
Nens <14
anys
0,3
Per exemple,
Parella + 2 nens =
Unifamiliar =
Monoparental amb 1 nen =

3. Establim el llindar de pobresa: 60% renda
mediana equivalent i identifiquem els
individus pobres (els que queden per sota del
llindar)
4. Calculem alguns indicadors:
a. Taxa de pobresa o risc de pobresa:
14/09/2014

4. Calculem alguns indicadors:
b. Intensitat de la pobresa: informa de
com allunyades es troben les rendes dels
individus pobres del llindar
1 H z xi
Intensitat=
N i 1 z
PROVAT
A
10
20
30
40
51
60
70
80
90
B
5
10
30
40
51
60
70
80
90
C
5
10
15
20
51
60
70
80
90
A, B i C sn 3 pasos del
mn. Calcula:
a. El llindar de pobresa de
cada pas tenint en
compte que disposes
dels ingressos
equivalents.
b. La taxa de pobresa
c. La intensitat de la
pobresa
d. Per qu B t ms
intensitat si t el
mateix % de pobres
que A?
14/09/2014
3. La privaci material
Possiblement, una de les principal crtiques a
lanlisi de la pobresa s la seva
UNIDIMENSIONALITAT.
Ja fa dcades que es discuteix la necessitat
dabordar lanlisi del benestar des duna
perspectiva MULTIDIMENSIONAL.
Per exemple, els indicadors de LAEKEN que
utilitza la Uni Europea: risc de pobresa, taxa
datur de llarga durada, esperana de vida, %
dindividus amb un baix nivell destudis, etc.
3. La privaci material
El reconeixement que el benestar dels
individus requereix duna anlisi
multidimensional ha donat rellevncia a
lenfocament de la privaci material que cont
esferes molt diferents relatives al benestar:
a.
e.
b.
f.
c.
g.
d.
(etc.)
14/09/2014
PROVAT!
Quines sn les caracterstiques duna llar que
la fan candidata a ser pobra o a tenir
problemes de privaci material?
I dun individu?
4. Lndex de Desenvolupament Hum

Un dels indicadors de benestar ms utilitzats
arreu del mn s lndex de Desenvolupament
Hum (IDH) que calcula Nacions Unides.
s multidimensional i t en compte:
1. Salut:.
2. Educaci:
3. Renda:
14/09/2014

Dins de cada dimensi, lindicador utilitzat s:
1. Salut:
2. Educaci: 3. Renda:
A partir daqu es calcula per cada dimensi:

Els valors mnims i mxims es fixen per
transformar les dades en un ndex que valgui
entre 0 i 1.
El mxim s el valor ms gran observat a tots els
pasos del mn. Per exemple, lesperana de vida
ms gran s al Jap amb 83,4 anys.
El mnim s un valor de subsistncia /
supervivncia i el fixa Nacions Unides.
Alerta! Per a la dimensi 3 (renda), treballarem
amb logaritmes neperians (ln).
14/09/2014

2011
1. Esperana de vida
2a. Mitjana anys escolaritzaci
2b. Anys esperats escolaritzaci
3. RNB / cpita ($)
Max
83,4
13,1
18
107.721
Min
20
0
0
100
Com que la dimensi 2, t dos indicadors, en

farem un nic amb una mitjana geomtrica:

A partir daqu noms ens falta calcular lIDH
del pas a partir dels clculs fets en les
diferents dimensions.
Utilitzem una mitjana geomtrica:
10
14/09/2014
PROVAT!
Calcula lndex de Desenvolupament Hum del
Vietnam per a lany 2011 a partir de les dades
segents:
2011
1. Esperana de vida
2a. Mitjana anys escolaritzaci
2b. Anys esperats escolaritzaci
3. RNB / cpita ($)
Vietnam
75,2
5,5
10,4
2805
[Pots utilitzar lesquema de la segent transparncia per

als teus clculs]
PROVAT!
Valor dimensi 1=
Valor dimensi 2a=
Valor dim 2=
Valor dimensi 2b=
Valor dimensi 3=
IDH=
11
14/09/2014
5. Indicadors de desigualtat
Desigualtat es refereix a la mesura de les
diferncies de renda.
Desigualtat Pobresa.
Hi ha 2 indicadors molt utilitzats en el clcul
de la desigualtat:
a. Rtios
b. ndex de Gini
a. Rtios: El ms fcil s veure-ho amb un
exemple. Aix,
0%
+ pobres
25%
75%
100%
+ rics
12
14/09/2014
a. Rtios: Tamb sacostuma a treballar amb la
renda acumulada per un determinat % de la
poblaci. Aix,
0%
25%
75%
+ pobres
100%
+ rics
PROVAT!
EUA
Quintil
inferior
Segon
quintil
Tercer
quintil
Quart
quintil
Quintil
superior
2003
4,1
9,6
15,5
23,2
47,6
S80
?
S 20
Com es llegeix el resultat?
Quin altre rtio pots calcular?
13
14/09/2014
b. ndex de Gini: Calcula la desigualtat a tota
la distribuci de la renda. Per entendre Gini
cal conixer primer la corba de Lorenz.
La corba de Lorenz mostra la relaci entre
cada percentatge de la poblaci i el
percentatge de renda que posseeix.
14
14/09/2014
PROVAT!
Quin corba de Lorenz tagradaria per al teu pas?
% renda
Blava
Vermella
% poblaci
b. ndex de Gini: Una alternativa al clcul amb
integrals s la segent:
n 1
Pi Yi
Gini i 1n 1
Pi
i 1
100
Yi s el % acumulat de renda de determinat % de poblaci.

Pi s el % de poblaci
i va de 1 a n-1, sent n el nombre de grups definits a la
poblaci
15
14/09/2014
b. ndex de Gini: Passos per al clcul:
1. Calculem els ingressos equivalents de les
llars
2.
b. ndex de Gini: Passos per al clcul:
3. Calculem el % de renda que poseeix cada %
de poblaci.
Exemple:
20% poblaci 5% renda
40% poblaci 15% renda ()
100% poblaci 100% renda
4.
16

LLISTA DEXERCICIS 7
EXERCICI 1. Calcula lndex de Gini daquesta economia integrada per 10
individus amb rendes equivalents iguals a:
1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10
a. Fes les agrupacions per quintils
b. Fes les agrupacions per decils
Per qu el coeficient de Gini calculat per decils s menor al coeficient de
Gini calculat en quintils?
EXERCICI 2. Calcula lndex de Gini daquesta economia integrada per 20

individus que tenen les segents rendes equivalents (fes lagrupaci en
quintils):
15 18 17 35 44 72 20 17 36 32 25 34 39 52 58 102 117 9
21 18
EXERCICI 3. Suposa un pas amb 20 persones que tenen les rendes anuals
segents (en euros):
1.000 1.200 1.500 1.800 2.000 2.100 2.500 2.700 2.800 3.800
4.500 5.700 5.900 6.800 7.500 8.400 9.200 10.800 11.500 12.300
a) Si se sap que el preu duna cistella de bns i serveis de consum bsic
anual s de 2.100 euros, quin s el percentatge de poblaci pobra i
quin lndex dintensitat de la pobresa?
b) Si definim el llindar de la pobresa relativa com el 60% de la mediana
dels ingressos, quin s lndex dintensitat de la pobresa?
EXERCICI 4. Tenint en compte les dades segents, calcula lIDH de

cadascun daquests tres pasos:
Derbyshire
Kent
East
Midlands
Esperana
de vida en
nixer
76
73
69
Mitjana anys
Anys
escolaritzaci escolaritzaci
esperats
7
16
8
15
9
13
PIB per
cpita en
$-PPA
25.000
23.500
34.000

1. Quin s el valor mxim del coeficient o ndex de Gini?
2. Quin seria el valor del coeficient de Gini si tothom tingus la mateixa

renda?
3. Com ordenaries els segents pasos dacord amb el coeficient de Gini?

Espanya
Finlndia
Estats Units
Per
Regne Unit
4. Interpreta les dades segents:

Coeficient de Gini, Espanya 1980 - 2010
Coeficient de Gini
1980
0.318
1990
0.303
1995
0.353
2000
0.336
2004
0.316
2007
0.306
2010
0.333
[Font: Luxembourg Income Study]

Taxa de pobresa, Espanya, 2004-2011S
Pobresa
relativa
Pobresa
absoluta
2004
2005
2006
2007
2008
2009
2010
2011
19.9
19.7
19.9
19.7
19.6
19.5
20.7
21.8
19.6
20.4
18.5
13.8
15.8
16.2
18.3
21.3
[Font: Elaboraci prpia]

Bloc Estudiants 14 15 PDF

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Bloc Estudiants 14 15 PDF

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

Material assignatura

INSTRUMENTS DECONOMIA APLICADA I

Les prctiques a lAula dinformtica sn obligatries i savaluaran als

Dimecres de 12:00 a 13:30 i de 14:15 a 15:00

Dimecres de 14:00 a 15:00

Divendres de 18:00 a 19:00

Luis Miguel Castro:

Dimarts de 14:00 a 15:00

(noms durant la setmana de prctiques)

jaime.amoroso@udg.edu (ADE-ECO A i CIF B i C)

sara.ayllon@udg.edu (ADE-ECO C i CIF A)

Luis Miguel Castro:

u1904858@udg.edu (tots els grups de prctiques)

Tema 1. El procs productiu i la

Qu s una activitat econmica?

BIBLIOGRAFIA: Captol 1: Cndido Muoz et al.

1. Qu s una activitat econmica?

Al flux de bns i serveis finals produts en un

3. Com mesurem activitat econmica?

3. Com mesurem activitat econmica?

O sigui, la suma del valor de tots els bns i serveis

3. Com mesurem activitat econmica?

3. Com mesurem activitat econmica?

3. Com mesurem activitat econmica?

3. Com mesurem activitat econmica?

Flux de bns, serveis i

5. Els recursos productius

5. Els recursos productius

5. Els recursos productius

5. Els recursos productius

5. Els recursos productius

PREGUNTES BREUS TEMA 1

INSTRUMENTS DECONOMIA APLICADA I

EXERCICI 3. La producci de sabates duna empresa presenta les segents dades:

Calcula el valor afegit generat per aquesta empresa.

EXERCICI 5. Calcula el valor afegit generat en les dues economies segents:

A ven a B per valor de 20

PREGUNTES BREUS TEMA 1

Tema 2. Renda i mercat de

Les operacions econmiques

BIBLIOGRAFIA: Captol 2: Cndido Muoz et al.

1. Les operacions econmiques

1. Les operacions econmiques

2. Les operacions de distribuci

2. Les operacions de distribuci

2. Les operacions de distribuci

1. Les operacions de distribuci

2. Les operacions de distribuci

2. Les operacions de distribuci

2. Les operacions de distribuci

3. PIB versus Renda Nacional

3. PIB versus Renda Nacional

3. PIB versus Renda Nacional

3. PIB versus Renda Nacional

-taxa global dactivitat= actius/poblaci total

PREGUNTES BREUS TEMA 2

INSTRUMENTS DECONOMIA APLICADA I

Lagricultura produeix per valor de 200 euros dels quals 140 sn

EXERCICI 2. Partint de lexercici anterior, suposa ara que el valor afegit de

EXERCICI 3. Suposa que leconomia del pas Raticuln presenta les

Poblaci en edat de treballar: 150.000

Poblaci activa: 120.000

Persones amb contractes temporals: 21.500