CATAL.

SEPARACI PER SLLABES.

Les paraules es componen duna o ms sllabes, les quals estan
formades per un o ms dun so.
En principi, una paraula t tantes sllabes com vocals.
Tor-nar

e-ren

En-li-la-res

com-pos-tos

en-re-re
to-ta

pen-si-

ran

vi-si-ta-ren

Quan hem de trencar una paraula a final de lnia, ho fem respectant la

seva divisi en sllabes.
Algunes paraules contenen dgrafs, que sn combinacions de grafies que
representen un sol so, per exemple terrat o aquella. Hi ha dgrafs que se
separen en sllabes diferents, com ter-rat, i altres que es mantenen junts,
com a-que-lla. Fixat en els quadres segents i recorda sobretot el cas dels
que no se separen, la resta seran els que sempre cal separar en sllabes
diferents.
qu
gu

COMBINACIONS QUE NO SE SEPAREN

re-qui-sar
ll
a-lli-o-nar
re-gue-rot
ny
re-nyar

COMBINACIONS QUE SE SEPAREN

ll col-la-bo-rar tg fet-ge
rr ter-reny
tj
ss tas-sa
tx cot-xe
i daltres -ts-, -tz-, .....

pet-ja

EXERCICIS.
1.- Separa en sllabes la paraula 'inhabilitaci'

2.- Agrupa les paraules segents segons el seu nombre de sllabes, fes-ho
en columnes.
Afegia, tenies, rentvem, concertista.

3.- Quin dels dgrafs de les paraules segents no se separa en la divisi en

sllabes de les paraules?
Collegi, despatxar, colla, coratjs, terra.
4.- Quin dels dgrafs de les paraules segents sha de separar?
Bonyegut, allitar, conquerir, seguici, dibuixar.
5.- Completa el text segent.
Les paraules tenen tantes sllabes com _______________. Aix, la paraula
diari t _____ sllabes i harmonia __________ sllabes. Tots els dgrafs se
separen en la divisi sillbica excepte quatre: qu, gu, ______ i _______.
Aix, anquilosar se separa en _________________________, per
illusionar se separa en _______________________.

6.- Colloca en una columna les paraules que tinguin dgrafs que no se
separen i en una altra els que tinguin dgrafs que se separen en la partici
sillbica.
Gossa, gorra, prejutjar, puntualitzar, plnyer, metllic, patge, pelleringa,
raqueta, seguiment, engreixar, dutxar.
PARAULES AMB DGRAFS QUE
SE SEPAREN.

PARAULES AMB DGRAFS QUE

NO SE SEPAREN

7.- Separa en sllabes les paraules destacades dels refranys segents:

- Per Nadal, cada ovella al seu corral.
- Qui dia passa, any empeny.
- So lenveja es torns tinya, mig mn grataria.

DIFTONGS.
Les grafies i i u, representen sovint els son voclics, per exemple en les
paraules entusiasta i refugiar. Es tracta dautntiques vocals i constitueixen
el nucli de la sllaba on apareixen. Per aix dividim les paraules seguint el
criteri general, s a dir, separant-los en tantes sllabes com vocals: en-tu-sias-ta, re-fu-gi-ar.
En daltres ocasions la i i la u, no fan de nucli sillbic: formen sllaba amb
una altra vocal i constitueixen un diftong. Fixat en els quadres:

oi
ui

DIFTONGS DECREIXENTS.
ai-re
au
fei-na
eu
iu
boi-na
ou
cui-na
uu

llau-rar
seu-re
viu-re
cou-re
duus

gua
ge
gi
guo

DIFTONGS CREIXENTS.
gual
qua
un-gent
qe
pin-g
qi
ai-gus
quo

quan-ti-tat
qes-ti-
o-bli-qi-tat
quo-ta

ai
ei

EXERCICIS.
1.- Subratlla les paraules de la srie segent on hi hagi un diftong:
Sentiria, caure, distribuci, meitat, filosofia, cueta, qualitat, guinea,
aigera, quin.
2.- Divideix el sllabes les paraules segents:
Historiografia
Ianqui
Fieu
Escriurien
Feia
Lluent
Dieu
Rumies
Airejar
Reiet
Baluerna
Tortus

SLLABES TNIQUES I TONES.

Les sllabes que formen les paraules poden ser tniques (s la que es
pronuncia ms fort) o tones.
Deixant de banda alguns casos especials, en les paraules que estan
formades per ms duna sllaba nhi ha una que s tnica i la resta que sn
tones. Si la sllaba tnica s lltima, les paraules sanomenen agudes. Si
laccent es troba en la penltima sllaba, sanomenen planes, i si es troba
en lantepenltima ( o anteriors), esdrixoles. Fixat en els exemples
segents:
Agudes: president, Montserrat, ahir, habitants, oriental, sentit, etc.
Planes: franja, idioma, aragonesos, banda, riquesa, llenges, etc.
Esdrixoles: ltima, prxima, histria, fsica, guila, etc.

EXERCICIS:
1.- Classifica les paraules segents segons la posici de la sllaba tnica,
primer subratlla-la i desprs colloca-les en columnes:
acabar, ahir, animal, arbre, aviat, barana, barret, berenar, butxaca,
bufanda, content, cullera, esmorzar, futbol, guerra, mquina, martell,
nmero, papallona, pilota, pobre, setmana, sopa, sopar.
Sllaba tnica ltima.

Sllaba tnica
penltima.

Sllaba tnica
antepenltima.

AGUDES

PLANES.

ESDRIXOLES.

2.- Subratlla amb precisi, la sllaba tnica dels polisllabs de les frases
segents:
Lvia no havia dinat.
Em canso de cantar sempre aquella can
Est molt content amb el seu conte.
Menja el berenar assegut a la barana.
LAnna vol anar a futbol.
Sentim molt que et faltin cntims.
Vestia aquella bstia com si fos una persona.
La seva dona va donar-li un cargol.
Amb aquesta escombra no es pot escombrar.
Tothom sabia que era svia.
No volia cuinar a la cuina.
3.- Indica la sllaba tnica de les formes verbals segents:
rentar:

jo rento, tu rentes, ell renta, nosaltres rentem, vosaltres renteu,

ells renten.

Acabar:

jo acabo, tu acabes, ell acaba, nosaltres acabem,

vosaltres acabeu, ells acaben.

Callar:

jo callo, tu calles, ell calla, nosaltres callem, vosaltres calleu,

ells callen.

Contesta

1.- Qu s el subjecte d'una oraci?

2.- Qu indica el predicat d'una oraci?
3.- Per qu ha d'estar format un sintagma nominal?

4.- Forma dos oracions amb cadascuna de les estructures dels segents
sintagmes nominals:
a) NOM o PRONOM

b) DETERMINANT + NOM

c) DETERMINANT + NOM + ADJECTIU

d) DETERMINANT + NOM + PREPOSICI + NOM

5.- Digues quina estructura tenen els segents sintagmes nominals:

a) Els amics de les arts

d) Ella

b) El lle enfadat

e) Una tarda de maig

c) La sabata vermella

f) Roquetes

6.- Per qu est format un sintagma verbal?

7.- Forma 5 oracions i subratlla els sintagmes nominals i els verbals.

Com se separa a final de lnea quan trobem...

1.- un mot amb ll
2.- una paraula amb apstrof
3.- un mot format per un prefix
4.- Pot haver una lletra sola a l'inici o al final de lnea?