COMISSI GESTORA DE LES PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

COMISIN GESTORA DE LAS PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

PROVES DACCS A LA UNIVERSITAT

CONVOCATRIA:

JULIOL

PRUEBAS DE ACCESO A LA UNIVERSIDAD

CONVOCATORIA:

2013

JULIO

2013

Valenciano: lengua y literatura II

Valenci: llengua i literatura II

BAREM DE LEXAMEN:
Comprensi del text: 3 punts; Anlisi lingstica del text: 3 punts; Expressi i reflexi crtica: 4 punts.

Tria una daquestes dues opcions

Opci A
Llig aquest text i respon les preguntes segents.
1

10

15

20

25

Jeia a terra, de cara al riu, sota el pont de ferro. Tot era fosc: el cel i laigua. Laire humit
estenia una boira espessa, lenta, que anava submergint les ombres ms fosques dintre una mar lletosa.
Tenia els cabells molls i les cames fredes. Un llum verd del pont feria laigua gaireb sota els seus
peus. Es tragu un mocador de la butxaca, es descord la brusa i sel pos entre el pit i la camisa
xopa. Sent una mica de benestar i clogu els ulls. [...]
Quan obr els ulls vei que, enll del riu, al fons del cel, un halo rogenc tenyia la boira. Li
sembl que tornava a sentir crepitar la fusta encesa, que el fum tornava a ofegar-la, com aquella nit.
Aleshores feia prop dun mes que dormia sola en una barraca a lacabament dun terreny vague, vora
la carretera de la base. Shavia quedat sense feina i sense casa i la rentadora del restaurant on
treballava li havia deixat la clau. Era una nit de finals de setembre, amb boira tamb, per amb una
boira fluida, pudent, que venia dels aiguamolls, atapeda de mosquits irritats. No havia sentit entrar
els dos homes. Devien haver obert la porta amb el filferro i quan es despert vei les dues ombres al
costat del llit. Tots dos li havien passat per sobre: primer lun, desprs laltre. Lun, el coneixia una
mica. Laltre, no lhavia vist mai. Tots dos feien la mateixa olor forta de vi i doli de mquina.
Discutiren a les fosques qui seria el primer. Havien deixat la porta oberta i laire feia entrar la boira i
apropava el martelleig enervant de la base. Desprs se nanaren. Els havia sentits rodar una estona per
fora i li sembl que reien. Quan ja comenava a abaltir-se, una glopada de fum la fu tossir. De
moment pens que era la boira. Del rac on tenia el bagul venia una resplendor vermella, indecisa,
per no sadon que la barraca cremava fins que gaireb ja no podia respirar. Hagu de saltar per la
finestra i no pogu salvar res.
Lendem, al Comissariat, li havien fet moltes preguntes. El comissari era un home jove, una
mica brusc, i volia saber per qu dormia a la barraca i com hi havia entrat. A lltim hagu de parlar
dels dos homes. Un inspector lacompany a la base per veure si els podia reconixer. En vei un al
peu duna grua, per no digu res. Pel cam linspector anava dient: Quina pinta, quina pinta ms
galdosa! Un mat, al cap dun mes o dos, tingu el primer vmit de bilis.
(Merc Rodoreda, Tots els contes, Barcelona: Edicions 62 i la Caixa,1986, p. 116-117)
jeia: del verb jeure o jaure; estava estirada, gitada.
abaltir-se: comenar a adormir-se, endormiscar-se.
galds, -osa: lleig, mal fet, brut, no reeixit, dolent, etc.
1

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica la tipologia textual i especifica almenys dos trets caracterstics daquesta tipologia
presents al text. [05 punts]
d) Identifica les veus del discurs presents al text. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]
1. ferro (lnia 1): oberta o tancada?
2. les ombres (l. 2): sorda o sonora?
3. cames fredes (l. 3): sorda o sonora?
4. boira (l. 6): oberta o tancada?
b) Llig els quatre fragments del text anterior que es reprodueixen a continuaci i fixat en les
estructures sintctiques que hi ha subratllades. Digues quin tipus doraci composta sn i la
funci sintctica que fan. [1 punt]
1. Laire humit estenia una boira espessa, lenta, que anava submergint les ombres ms fosques
dintre una mar lletosa (lnia 2)
2. Shavia quedat sense feina i sense casa i la rentadora del restaurant on treballava li havia
deixat la clau (l. 9-10)
3. Discutiren a les fosques qui seria el primer (l. 15)
4. Un inspector lacompany a la base per veure si els podia reconixer (l. 23)
c) Digues el significat que prenen aquestes paraules al text o dnan un sinnim. [1 punt]
1. gaireb (lnia 3)
2. clogu (l. 5)
3. crepitar (l. 7)
4. apropava (l. 16)
3. Expressi i reflexi crtica
a) La producci literria de Merc Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Ests
dacord amb aquesta asseveraci? Explica per qu. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de caracterstiques semblants al de Merc Rodoreda que hem llegit ac, sobretot
quant al registre, a la tipologia, a les veus del discurs i als recursos expressius. Pots fonamentar-te
en fets reals o imaginaris, en alguna novella o en algun conte que hages llegit, en alguna pellcula
que hages vist. (Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]

Opci B
Llig aquest text i respon les preguntes segents.

10

15

20

25

Si les llenges no moren de mort natural [...], hi ha maneres de matar-les o dinduir-les al

sucidi. Lextermini de poblacions senceres no s el cas ms freqent per sha donat i es dna: quan
van trobar Ishi, lltim de la seva tribu, els buscadors dor havien anat matant sistemticament tots
els yana que havien trobat. Els yana havien viscut durant tres o quatre mil anys al nord de Califrnia
territori en qu havien estat els primers ocupants. Ara del yana o yahi, la varietat parlada per
Ishi noms en queda un corpus escrit. [...]
Els casos dextermini duna poblaci no sn equiparables al fenomen conegut habitualment
com a mort duna llengua: la substituci de la llengua prpia per una altra. En aquest cas,
lextermini no s de persones sin del fonament de la identitat personal, social i espiritual daquestes:
la seva llengua. Cal tenir present que, quan parlem de mort duna llengua en el sentit habitual, s a
dir, per substituci, estem parlant duna de les formes dextermini ms cruels i violentes. Quan un
parlant renuncia a la prpia llengua no est renunciant tan sols a un vehicle de comunicaci, ni
tampoc nicament a un senyal didentitat; est renunciant al sistema que li ha fornit una visi del
mn per mitj del qual ha estructurat aquesta mateixa visi. Renunciar a la prpia llengua implica
renunciar a un dels fonaments ms importants de la nostra adequaci al mn on ens ha tocat de viure,
trencar els lligams amb la nostra cultura i iniciar un procs de readaptaci que massa sovint i aix s
oblidat per tots aquells que noms veuen el cost del manteniment de les llenges minoritzades
porta a la marginaci. [...]
Ens podem preguntar com s que una comunitat decideix deixar de parlar la seva llengua, o,
potser, quins sn els mecanismes per a aconseguir que ho faci. Per qu, ens podem continuar
preguntant, si la substituci es produeix de manera tan rpida i tan efectiva, s tan difcil
daconseguir el manteniment duna llengua? No cal dir que en aquesta decisi collectiva, el paper de
lindividu s fonamental..., fins a cert punt. Lindividu, com a membre duna comunitat, pot acatar la
decisi collectiva dabandonar la llengua que li s prpia, com tamb pot resistir fins al final com a
darrer parlant. All que cal tenir present, per, s que el depn de vost o, en altres paraules, el
suport individual a la llengua com a nica acci destinada a preservar-la, no funciona, justament,
perqu la llengua s un fenomen social i per a la seva existncia li s indispensable ls.
(Carme Junyent, Vida i mort de les llenges, Barcelona: Empries, 19974, p. 1213)

1. Comprensi del text

a) Descriu el tema i les parts bsiques del text. [1 punt]
b) Resumeix el contingut del text amb una extensi mxima de 10 lnies. [1 punt]
c) Identifica el registre lingstic i especifica almenys dos trets caracterstics daquest registre
presents al text. [05 punts]
d) Al text hi ha diversos recursos tipogrfics. Fixat en les cometes i els guions i explica qu
expressen en cada cas. [05 punts]
2. Anlisi lingstica del text
a) Indica la pronunciaci dels elements subratllats: [1 punt; resposta errnia: 0,25]
1. moren (lnia 1): oberta o tancada?
2. maneres de (l. 1): sorda o sonora?
3. nord (l. 4): oberta o tancada?
4. li ha fornit (l. 13): selideix o no selideix?
b) Torna a escriure les frases segents substituint els elements subratllats a cadascuna pel pronom
feble adequat: [1 punt]
1. hi ha maneres de matar-les (lnia 1)
2. els buscadors dor havien anat matant sistemticament tots els yana que havien trobat (l. 34)
3. Els yana havien viscut durant tres o quatre mil anys al nord de Califrnia (l. 4)
4. Renunciar a la prpia llengua implica renunciar a un dels fonaments ms importants de la
nostra adequaci al mn (l. 14)
c) Digues el significat que prenen aquestes paraules al text o dnan un sinnim. [1 punt]
1. induir (lnia 1)
2. equiparables (l. 7)
3. fonament (l. 9)
4. ha fornit (l. 13)
3. Expressi i reflexi crtica
a) La poesia de Miquel Mart i Pol ha aconseguit un gran ress social. Explica-ho i raona-ho.
(Extensi: unes 150 paraules) [2 punts]
b) Escriu un text de caracterstiques semblants al de Carme Junyent, sobretot quant al registre, a la
tipologia i als recursos expressius. Cal que hi aprofites tot el que has estudiat sobre la qesti. Ha
de dur com a ttol: Mesures per a evitar la desaparici duna llengua. (Extensi: unes 150
paraules) [2 punts]